Recull de biografies del Moviment Obrer
de
Vilanova i la Geltrú

Aguilar Esteban, Juli. Milità a la UGT a Vilanova i la Geltrú. Paleta. Durant la guerra civil va ser secretari del Sindicat de la Construcció de Vilanova i la Geltrú.

Alari Joan. (també se’l cita Marí). Dirigent de les Tres Classes de Vapor, "Sociedad la Concordia" de Vilanova i la Geltrú. Milità a la UGT i al PSOE. Representant la citada societat tèxtil participà, el 29 de juny de 1889, en les reunions amb el Comitè de la UGT per tractar de l'adhesió de la societat a la UGT. Va formar part del Comitè de l’Agrupació Socialista local. Representant la societat “La Concordia” va participar en el segon congrés de la UGT celebrat a Vilanova i la Geltrú, els dies 31 d’octubre/ 1 de novembre de 1890.

Albero Iglesias, Josep. Barcelona, 1901 - Vilanova i la Geltrú, 1968. Militant d'Estat Català.  L'abril de 1937 fou elegit delegat de la Unió General de Treballadors (UGT) al Comitè d'edifici de l'empresa Riegos y Fuerzas del Ebro, SA. de Vilanova i la Geltrú.

Albet, Antoni. Dirigent camperol a Vilanova i la Geltrú. El febrer de 1895 exercia Secretari de la Societat d’obrers agricultors de Vilanova i la Geltrú, adherida a la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA). El 12 de gener de 1896 va ser elegit Secretari 1er de la Comissió Comarcal de la FOA amb seu a Vilanova. Representant la citada Comissió Comarcal va assistir a la Conferència extraordinària que la FOA va celebrar a Vilanova el 8 de març de 1896. Després d'aquesta Conferència va ser elegit Secretari general de la Comissió Pericial de la FOA.

Albet, Josep. Camperol. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Vocal de la secció local de la FOA de Vilanova i la Geltrú.

Alentorn, Josep. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova i la Geltrú.

Alias Pino, Joan Josep. La Carolina (Jaén), 1898.   Militant de la UGT a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. L'any 1931 fou membre de la Junta de l'Agrupació socialista (adherida a la Federació Catalana del PSOE). L'any 1936 milità al PSUC. Formà part del Comitè de Defensa Local, constituït el 22 de juliol de 1936 i del Comitè de l'Escola Nova Unificada. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 6 de gener al 5 de març de 1937.

Áltés, Ildefons. Boter a Vilanova i la Geltrú. Representant la secció de boters de la citada ciutat va participar en el XVIII Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el juliol de 1890, on exercí de Secretari de la Mesa en la setzena sessió. Amb la mateix representació va assistir a la Conferència que la FOB celebrà a Sant Martí de Provençals el 26 de gener de 1894, on formà part de Comissió encarregada de redactar un dictamen sobre “la vaga de Vilafranca del Penedès”. També va assistir al XXII Congrés de la Federació (Sant Martí de Provençals, abril de 1894), on exercí de Secretari de la Mesa en la vuitena sessió, i va formar part de la Comissió que revisà els comptes de les vagues del març, abril i agost de 1893 a Vilafranca del Penedès. L’abril de 1895 va assistir al XXIII Congrés celebrat a Reus, on exercí de President de la Mesa en la cinquena sessió. Explicant l’estat social de la secció vilanovina manifestà “ …… por falta de convicción se han retraído una buena parte de individuos que asciende ya en la actualidad, a unos noventa”. També va participar en la Conferència que la FOB celebrà a Tarragona el desembre de 1900, i va assistir al XXIX Congrés celebrat a Reus, l’ d’abril de 1901, on exercí de President de la Mesa en la sisena sessió. Juntament amb els delegats de Sant Martí de Provençals van presentar, una proposició per defensar que els fons de les caixes de resistència no es fessin servir per facilitar fons a la Comissió Pericial.

Álvarez Boquera, Llorenç. L'Ametlla, 1904. L'any 1936 residia a Vilanova i la Geltrú. Milità a la UGT i al PSUC, en representació dels quals fou regidor municipal del 3 de novembre de 1937 al 5 d'octubre de 1938.

Anglès Rocias, Pau. Vilanova i la Geltrú, 1900.  Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Treballador i organitzador de la CNT a la fàbrica Pirelli, SA.  El 15 de juliol de 1930 signava la solicitud oficial per a constituir la secció ferroviària del Sindicat Únic de Vilanova i la Geltrú. Com a Secretari del Comitè local de la CNT va presidir el míting celebrat el dia 5 de maig de 1931 al Teatre Bosc, llegint la següent proclama.
1º Desarme de la Guardia Civil. 2º Separación de la Iglesias del Estado. 3º Detención de todos los pistoleros. 4º Impulsar el progreso de la Ciencia social que habrá de repercutir evolutivamente a la verdadera conquista de las libertades humanas. 5º Creación de escuelas racionalistas. El juliol de 1936 formava part del Comitè de la fàbrica Productos Pirelli, S.A. Després també va formar part del Comitè de Defensa Local, constituït el 22 de juliol de 1936. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 17 d'octubre de 1936 fins el 5 de març 1937.

Anguera, Francesc. El juliol de 1895 va ser elegit Vicesecretari de la Sociedad de Maestros Peluqueros y Barberos de Villanueva y Geltrú.

Arans Nin, Joan. Albinyana, 1893 - Vilanova i la Geltrú, 1964. Dirigent de la CNT. Residí al Vendrell. S'alineà amb els Trentistes. Participà en la constitució de la Federació Comarcal del Baix Penedès, adherida a la Federación Nacional de Obreros Agricultores de España (FNOA). Es traslladà a viure a Vilanova i la Geltrú on entrà a treballar a la cimentera Griffi, SA. Fou membre del comitè de la llarga vaga dels treballadors d'aquesta empresa (mantinguda des del 20 d'agosst de 1930 fins el 22 d'abril de 1931) i, representant la CNT, fou un dels signants de l'acord final. En relació a aquesta vaga va escriure: (30 d'agost de 1930) "... que ningú s'extralimiti en els seus actes, no necessitem cometre cap tipus de violència per triomfar". (24 d'abril de 1931) ".. El final que ha tingut la vaga ens pemet anar amb al cap aixecat, però l'ètica no ens permet abusar del triomf. L'ús d'un triomf pot rebentar el triomf mateix. Un triomf mal interpretat és sinònim d'una derrota". Assistí al 3er congrés confederal de la CNT (Madrid, 1931) representant els sindicats de Vallcarca, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Fou secretari del Comitè Regional de Camperols de la CNT el 1932. Va ser empresonat pels fets del 6 d'octubre de 1934.  Els primers dies de la guerra civil, participà en el salvament de diferent persones que, els grups pseudo-revolucionaris de la ciutat, pretenien matar. Assistí al Ple de sindicats de la CRTC (Barcelona, 14 de juny de 1937), representant el Comitè Regional de Camperols de la CNT. Fou nomenat Secretari d'Adquisicions del Consell d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Acabada la guerra els franquistes el condemnaren a mort, pena que li commutaren per presó. Home d'una notable cultura (que va adquirir en l'estada en un seminari), escrivia articles a la premsa obrera, amb el pseudònim de "Ego".

Arqués, Felix. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Vocal de la secció de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola de Vilanova.

Artigas, Carles. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El febrer de 1895 va ser elegit Vocal de la Comissió Comarcal de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola amb seu a Vilanova.

Artigas, Josep. Dirient camperol. El febrer de 1895 exercia de Tresorer de la Societat d’obrers agricultors de Vilanova i la Geltrú, adherida a la FOA. Representant aquesta secció va assistir a la Segona Conferència de la FOA, celebrada al Vendrell el dia 21 de juny de 1895. El març de 1896 va ser elegit Tresorer de la Comissió Comarcal de la FOA, amb seu a Vilanova i la Geltrú.

Ayala Ayala, Tomàs. Ceutí (Múrcia), 1905 - Barcelona, 1939. Militant de la CNT/FAI. Veí de Vilanova i la Geltrú. Afusellat pels franquistes el 6 de juliol de 1939 (recull de militants de la CNT afusellats pels franquistes a Catalunya).

Badell Baucells, Joan. L'Arboç, 1899. Militant del Bloc Obrer i Camperol (BOC) i del POUM a Vilanova i la Geltrú.  Ferroviari. L'any 1934 formà part de la candidatura municipal del BOC, i l'any 1936 formà part del Comitè de Defensa Local (constituït el 22 de juliol de 1936), representant el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, del 17 d'octubre de 1936 fins el 8 d'octubre de 1937 en què fou cessat (el POUM havia estat declarat il·legal, com a resultat dels Fets de maig).

Bagüés, Pau. L'any 1903 va ser l'impulsor de la constitució de la Societat Obrera contructora de cables elèctrics de Vilanova i la Geltrú, de la què va ser elegit President el 29 de gener de 1903.

Baig i Aribau, Josep Maria. Barcelona, 1905 - Barquisimeto (Venezuela), 1983. Dirigent obrer a Vilanova i la Geltrú. Modelista. L'any 1933 era el President de l' Associació d'Obrers de "Productos Pirelli, S.A". L'any 1948, seguint les passes d'un altre vilanoví (Guillem Rovirosa i Albet), va ser el fundador de l'HOAC (Hermandades Obreras de Acción Católica) a Vilanova. Des de l'HOAC continuà, semi-clandestinament, la seva tasca sindical. Aquesta activitat li comportà denúncies de col·laborar amb el "Socor Roig". L'any 1949, davant el tancament de la fàbrica de sabatilles "wamba" Pirelli (del c/ Sant Roc de Vilanova) i l'acomiadament de les 159 dones que hi treballaven, les va esperonar a defendre la readaptació dels seus llocs de treball a l'altra fàbrica Pirelli de Vilanova. Un any després (amb l'ajut encomiable de l'advocat A. Cuenca Puigdellívol) les dones van ser admeses, però les amenaces que havia rebut i rebia Josep Maria Baig van ser considerables. Les coaccions que rebia Josep Maria Baig també li venien per les seves activitats en pro de la cultura catalana (va ser el cap visible en l'organització del primer concurs de sardanes de Vilanova, l'octubre de 1945). El juny de 1952 emigrà a Brasil i dos anys després s'establí a Montevideo (Uruguay). Allí va ser elegit President de l'Esbart del Casal Català. Anys després en mig del clima de gran agitació social que vivia l'Uruguai i la persecució que patien dos dels seus fill (Joaquim i Jordi, militants sindicalistes) per part de la dictadura militar, van impel·lir Josep M. Baig emigrar a Veneçuela l'any 1975 on morí.

Balada Gual, Sergi. Vilanova i la Geltrú, ? - Cuautla (Mèxic) 1962. Sindicalista i militant de POUM. President del Sindicat Tèxtil de la Federació Obrera d'Unitat Sindical (FOUS). Pels fets del 6 d'octubre de 1934 fou condemnat a mort, però més tard fou amnistiat. Comandà la columna del POUM que sortí cap al front d'Aragó el juliol de 1936. Més tard fou nomenat fiscal del Tribunal Popular de Barcelona. S’exilià a Mèxic.

Baradella, Esteve. ? - ?. Se'l cita també com Esteve Bardella. Director de la Classe Obrera de Filadors de Selfactines de Vilanova i la Geltrú. Un dels signants del manifest "Vindicación de la Clase Obrera en Villanueva y Geltrú", publicat el dia 7 de juliol de 1855. El mes de setembre de 1855 dirigí un escrit al Governador Civil, denunciant la coacció i amenaces a la teixidora Josefa Juncosa perquè s'adheria a la vaga general del mes de juliol. Baradella havia escrit altres instàncies al Governador Civil amb raonades queixes sobre l'opressió que exercien dels amos de les fàbriques, i sobre el fet que no volien rebre els representants dels treballadors.

Batlle Hugué, Josep. Vilanova i la Geltrú, 1894-1956. Militant de la CNT. Membre del Comitè de la CNT a la fàbrica Pirelli, SA. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, del 7 de setembre de 1938 fins el 4 de gener de 1939.

Bernadí, Manuel. El febrer de 1895 exercia d'Oïdor de comptes de la Societat d’obrers agricultors de Vilanova i la Geltrú, adherida a la FOA.

Bernadó, Cristòfol. El febrer de 1895 va ser elegit Vocal de la Societat d’obrers agrícoles de Vilanova i la Geltrú, adherida a la FOA.

Bernadó, Gabriel. Dirigent de les Tres Classes de Vapor (TCV), "Societat la Concordia" de Vilanova i la Geltrú . Representant aquesta societat participà el 29 de juny de 1889, en les reunions amb el Comitè de la UGT per tractar de l'adhesió de la societat "La Concordia" a la UGT.

Bernadó, Joan. El juliol de 1895 va ser elegit Vocal de la Junta Directiva de la Sociedad de Maestros Peluqueros y Barberos de Villanueva y Geltrú.

Bernado, Joan. Milità a la Unió de Rabassaires. L’any 1937 era membre del Comitè Administratiu de la “Col·lectivitat Agrícola Vilanovesa”.

Bertran, Joan. L'any 1870 formava part de la junta directiva de la Societat de Boters de Vilanova i la Geltrú.

Bonavia Calverol, Pere. L'Ampolla, 1901. - ? - ? Militant de la UGT i del PSUC. Ferroviari. A partir de 1929 residí a Vilanova i la Geltrú on fou regidor de l'Ajuntament del 27 d'octubre de 1937 fins el 20 de gener de 1939.

Bonet Riera, Jaume. Obrer tèxtil. L'any 1872 era President de les Tres Classes de Vapor a Vilanova i la Geltrú (secció de filats i teixits). S'oferí, en nom seu i en el de 200 afiliats més, a l'Ajuntament, per anar contra els bandolers i els carlins. L'any 1873 era destinatari de la correspondència de la FRE de l'AIT a les societats locals.

Bosch, Pere. Teixidor. L'any 1871 formava part de la junta de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú.

Bosch Castany, Àngel. Vilanova i la Geltrú, 1896. - ? - Militant de la UGT i del PSUC. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, del 27 d'octubre de 1937 al 3 de novembre de 1937.

Bragulat, Josep. Militant de la federació de les Tres Classes de Vapor (TCV). Organitzà les agrupacions obreres del ram tèxtil del Principat després de la revolució de 1868 i intervingué en les negociacions de la Vaga de les 15 setmanes l'any 1871 a Vilanova i la Geltrú. Fou elegit president de la Federació de les Tres Classes de Vapor el gener de 1872. Assistí al segon congrés de la Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE de l'AIT) (Saragossa, 1872). Membre del consell directiu de l'Unió Manufacturera i cap del corrent anti-bakuninista (1873). L'any 1876 participà en la reconstitució del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona. Fou membre de la comissió, creada a principis de 1880, embrionària del Partit Democràtic-Socialista Obrer. Col·laborà en la revista "El Obrero" (1880), òrgan de les Tres Classes de Vapor.

Bruna, Francesc. Dirigent camperol a Vilanova i la Geltrú. El febrer de 1895 va ser elegit Vicepresident de la Comissió Comarcal de Vilanova i la Geltrú de la FOA. També va ser elegit de President de la Secció local.

Bruna, Josep. Dirigent camperol a Vilanova i la Geltrú. El febrer de 1895 va ser elegit Secretari de la Comissió Comarcal de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA) de Vilanova i la Geltrú.

Bruna, Pere. El febrer de 1895, juntament amb Manuel Bernadí va ser elegit Oïdor de comptes de la Societat d’obrers agricultors de Vilanova i la Geltrú, adherida a la FOA. Representant la secció de Vilanova va assistir a la Segona Conferència de la FOA, celebrada al Vendrell el dia 21 de juny de 1895. Amb la mateixa representació va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell, 5 i 6 de gener de 1896). El març de 1896 va ser elegit Secretari de la Comissió Pericial (junta directiva) de la FOA amb seu a Vilanova. El maig de 1896 formava part de la Junta del Comitè Republicà Federal de la citada ciutat.

Butí, Joan. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El gener de 1936 era el President del Sindicat de Treballadors Agrícoles de Vilanova.

Butí i Coll, Salvador. El març de 1896 va ser elegit President de la Comissió Comarcal de la FOA, amb seu a Vilanova i la Geltrú. Representant aquesta Comissió Comarcal va participar en la 3ª Conferència de la FOA celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.

Calders Sanahuja, Maria. Representant la Unió de Rabassaires va ser la primera dona que ocupà una regidoria a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 02 de novembre de 1938 fins l'entrada de les tropes franquistes.

Callau Martí, Marià. El Perelló, 1902 - Marsella, 1945. Dirigent de la CNT a Vilanova i la Geltrú, ciutat on hi anà a viure essent encara un infant. Treballador del tèxtil. Contramestre a la fàbrica de la Rambla. En representació de la CNT formà part del Comitè de Defensa Local, constituït el 22 de juliol de 1936. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 17 d'octubre de 1936 fins el 19 de setembre de 1938. Del 19 de setembre fins a primers d'octubre de 1938 va ser alcalde de la ciutat. Exiliat el 1939 va passar per diversos camps de concentració. Va participar en la resistència francesa contra els nazis.

Campanera, Jaume. Dirigent camperol. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Secretari 2on de la Comissió Comarcal de la FOA amb seu a Vilanova i la Geltrú, i confirmat en la remodelació que va patir la Comissió el març següent. Representant la secció local de Vilanova va assistir a la Conferència extraordinària que la FOA va celebrar, també a Vilanova, el 8 de març de 1896.

Campanera, Josep. Dirigent camperol. El 12 de gener de 1896 va ser elegit President de la secció de la FOA de Vilanova i la Geltrú. Representant aquesta secció va participar en el tercer congrés de la FOA (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896). Amb la mateixa representació va assistir a la Conferència extraordinària de la FOA, celebrada a Vilanova el 8 de març de 1896 i va participar en la 3ª Conferència també celebrada a Vilanova el dia 14 de maig de 1896.

Camprubí, Josep. En representació dels filadors i teixidors mecànics de Vilanova i la Geltrú, l'any 1862 signà un manifest de la classe obrera de Catalunya, adreçat a les Corts, demanat la llibertat d'associació "per a combatre al capital de forma noble i lleial". El manifest anava avalat per unes 15.000 firmes.

Canalda Martí, Sebastià. Ulldecona, 1891. Militant de la UGT i del PSUC a Vilanova i la Geltrú, on fou regidor del 3 de novembre de 1937 fins el gener de 1939.

Canales Grau, Jaume. Oriola (Alacant), 1912 - Barcelona, 1939. Militant de la CNT. Veí de Vilanova i la Geltrú. Afusellat pels franquistes el 8 de novembre de 1939 (resum de les persones afusellades pels franquistes a la comarca del Garraf).

Capdet, Enric. Filador. L'any 1871 formà part de la junta de les Tres Classes de Vapor, secció de filats, de Vilanova i la Geltrú.

Capdet Pascual, Antoni. Vilanova i la Geltrú, 1841 – Molins de Rei, 1911. Treballador del tèxtil. Militant de les Tres Classes de Vapor. El juny de 1894 va ser acusat, i condemnat a cadena perpètua, de ser l'inductor de posar un artefacte explosiu al domicili de l'alcalde de la Ciutat, Pau Andreu, i d’un altre artefacte a la caserna de la Guàrdia Civil. Internat en diversos penals fou indultat l'any 1904.

Carbonell, Joaquim. Dirigent obrer de Vilanova i la Geltrú. Fou un dels signants del manifest "Vindicación de la clase obrera de Villanueva y Geltrú", publicat pel "Diario de Villanueva" el juliol de 1855.

Cardona Falcó, Joan. Tarragona, 1885 - Vilanova i la Geltrú, 1970. Militant de la UGT i del PSUC a Vilanova i la Geltrú. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, des de l'any 1931 al 1934 i del 17 d'octubre de 1936 fins el 6 de gener de 1937.

Casals, Josep. Treballador del tèxtil. L'any 1871 representava la secció de Jornalers de Vilanova i la Geltrú a la Junta Directiva de les Tres Classes de Vapor.

Casanellas, Josep. Treballador del tèxtil. El juny de 1900 va ser elegit Vocal de la junta directiva de la Societat Obrera de l’Art Fabril de Vilanova i la Geltrú.

Castells, Ricard. Treballador del tèxtil. El juny de 1900 va ser elegit vicepresident de la junta directiva de la Societat Obrera de l’Art Fabril de Vilanova i la Geltrú.

Claramunt, Blas. Boter a Vilanova i la Geltrú. L’abril de 1894 era el Secretari de la secció local de la Federació d'Oficials Boters de la Regió Espanyola.

Clusas i Ribas, Joan. Olesa de Montserrat, 1902. Vilanova i la Geltrú, 1973. Militant de la CNT. Forner i Poeta. Durant la República va formar part del Comitè del Sindicat de Forners de Vilanova i la Geltrú. En esclatar la guerra va participar en les tasques d'organitzar la col·lectivització de la panificadora i formà part del seu Comitè de Control Obrer, en representació de la CNT.  El gener de 1939 els feixistes el tancaren en una "checa" on fou apallissat brutalment. Moribund el portaren a l'hospital de Sant Antoni, deixant-lo al dipòsit de cadàvers. Gràcies a les atencions i cures d'una monja es recuperà, tot i així quedà tolit d'un braç i una cama. Edità dos petits reculls de les seves poesies "Musas Benéficas" (1963) i "Bibracions Líriques" (1969).

Colomer i Soler, Pere. Vilanova, 1882 - Barcelona, 1967. Paleta. Membre de la Societat d'Oficials i Peons de Paleta que s'adherí a la CNT. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova. De formació autodidacta, l’any 1907 era professor de primeres lletres a l’Escola Moderna de Vilanova i la Geltrú. Tot i que se li atribueix haver assistit al congrés de la CNT de 1911, no l'hem trobat en el llistat d'assistents. Sí que assistí al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant la Unió Local de Sindicats de la CNT de Vilanova i la Geltrú.  Dirigí el periòdic quinzenal “El Sindicalista” (1912–1914). Durant la guerra civil va ser secretari del Consell local d’Economia. És autor d'"Historial de la Societat Coral La Unió Vilanovesa" Vilanova i la Geltrú, 1936.

Coll, Manuel. Militant de la UGT. L'octubre de 1938 era President de la secció local de Vilanova i la Geltrú, del Sindicat d'Aigua Gas i Electricitat de la UGT.  

Collado, Agapito. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Secretari del Sindicat de la Construcció. L'agost de 1936 formà part del Comitè Local de l'Escola Nova Unificada (CENU). El gener de 1939 s'exilià a Mèxic.

Comella, Ramon. El juliol de 1895 va ser Vicepresident de la Sociedad de Maestros Peluqueros y Barberos de Villanueva y Geltrú.

Cucurella, Dionisio. El 29 de gener de 1903 va ser elegit Vicepresident de la Sociedad Obrera Constructora de Cables Eléctricos de Vilanova i la Geltrú.

Delgado Carrizo, Diego. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Després de nou mesos de vaga, l’abril de 1931 fou un dels firmants del conveni de la fàbrica de ciments Griffi, S.A, amb el qual es posà fi a la vaga.

Domingo, Antoni. L'any 1871 formava part de la Junta de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú (secció de teixits).

Dulcet Martí, Encarnació. Vilanova i la Geltrú, 1877 - Carcasonne, 1939. (També se la cita com Encarnació Dolcet) Teixidora. Milità a les Tres Classes de Vapor. Presidenta del Sindicat d'Obrers i Obreres de la Indústria Cotonera de Sabadell l'any 1913. Impulsà a les dones a participar en els afers sindical i en les lluites obreres. L'agost de l'any 1913 participà a Sabadell en la gran vaga del tèxtil, promoguda pel sindicat “La Constancia” de Barcelona i que s'estengué a les principals localitats fabrils del Principat. La vaga impulsada per les dones denunciava l’incompliment de la llei de l’any 1900, que regulava els salaris i la jornada de treball setmanal de les dones i els infants. Encarnació Dulcet va ser empresonada el dia 4 d'agost sota l'acusació de celebrar reunions il·legals i revolucionàries. Quan va sortir de la presó s'exilià a França, amb la seva germana Roser Dulcet. Tornà l'any 1917 i s'instal·là a Barcelona. L'any 1939 s'exilià altra vegada a França.

Dulcet Martí, Rosa (també se la cita Roser i Rosario Dolcet). Vilanova i la Geltrú, 1881. - Carcasonne (França), 1968.  Militant de la CNT. Treballadora del tèxtil des dels 14 anys, s'afilià a Les Tres Classes de Vapor i després a la CNT. L'any 1912 va ser acomiadada de la feina per haver-se posat a viure amb un company sense ser casats. L'agost de l'any 1913 participà a Sabadell en la gran vaga del tèxtil, promoguda pel sindicat “La Constancia” de Barcelona, i que s'estengué a les principals localitats fabrils del Principat. La vaga impulsada per les dones denunciava l’incompliment de la llei de l’any 1900, que regulava els salaris i la jornada de treball setmanal de les dones i els infants. El dia 4 d'agost va ser empresonada. Quan va sortir de la presó s'exilià a França, amb la seva germana Encarnació. Tornà a Barcelona el 1917 i va participar en els mítings de la Vaga General revolucionària del mes d'agost. Organitzadora del moviment feminista, el gener de 1918 participà en diversos míting on els homes tenien prohibida l'entrada. Durant la dictadura del general Primo de Rivera fou empresonada dues vegades por propaganda ilegal. Prengué part en viatges de propaganda de la CNT, amb Llibertat Ròdenas i l'any 1931 amb Durruti. Hem llegit que va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC, del març de 1933, però nosaltres no l'hem trobat en el llistat dels assistents. Durant la guerra civil participà en la formació i administració de diverses comunitats agràries per l'alt Aragó. El gener de 1939  s'exilià a França on continuà militant activament a la CNT. Fou, juntament amb Llibertat Ródenas i Frederica Montseny,  la cara emblemàtica de les aportacions de les dones a la CNT. Morí a conseqüència d'un accident que va patir quan sortia d'una assemblea de la federació local a Carcasonne.
Col·laborà en el periòdic local "El Sindicalista" de Vilanova i la Geltrú.

Escobar Pérez, Benigne. Valladolid, 1887 - ?-?. Militant de la UGT a Vilanova i la Geltrú. Mestre d'escola. L'agost de 1936 era Secretari de la Delegació Comarcal de l'Escola Nova Unificada (CENU) i l'octubre del mateix any figura com a President de la FETE-UGT, secció comarcal Garraf - Vilanova i la Geltrú.

Fernández, Francesc. Militant de la CNT. El mes de març de 1930 fou elegit membre del Comitè local de Vilanova i la Geltrú.

Fernández, Joan. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú, en representació de la qual, l'agost de 1936 formà part del Comitè de l'Escola Nova Unificada (CENU).

Fernández, Juan.  Andalusia, ? -- ?, 1973. Militant de la CNT i de la FAI. Dirigent del Sindicat de Ferroviaris de Vilanova i la Geltrú. Exiliat a França el 1939 fou internat als camps de concentració. Presoner dels nazis fou confinat als camps de treball de l'Atlàntic, però aconseguí d'escapolir-se. Després de l'alliberament de França, tornà a vincular-se a la CNT.

Fernández, Josep. Militant de la CNT. Representant el Sindicat Únic de Treballadors de Vilanova i la Geltrú (amb 1600 federats), va assistir al Ple Regional de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona del 5 al 13 de març de 1933. Durant la guerra va formar part del Comitè d'enllaç CNT-AIT-FIJLL de la ciutat .

Ferran Huguet, Francesc. Castellet i la Gornal, 1919 - Barcelona, 1942. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Forner. Afusellat pels franquistes el 9 de juny de 1942.

Ferran Huguet, Pere. Castellet i la Gornal, 1916 - Barcelona, 1942. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Forner. Afusellat pels franquistes el 9 de juny de 1942.

Ferré Solé, Josep. Boter a Vilanova i la Geltrú. Representant la secció de boters de la citada ciutat, va participar en el XVIII Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el juliol de 1890. En la seva exposició de l’estat de la secció, manifesta que encara hi havia esquirols i que els tallers petits perjudicaven als boters federats. Formà part de la Comissió que revisà els comptes presentats per la Comissió Pericial. Exercí de Secretari de la Comissió que reorganitzà la Comarca de Vilafranca.

Ferrer (o Ferré) Joan. Militant de la CNT. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova. Participà en el congrés de constitució de la Confederació Regional de Societats de Resistència - Solidaritat Obrera (Barcelona 1908), representant els constructors de fils i cables elèctrics de Vilanova i la Geltrú. També assistí al congrés de l'any 1910, com a representant d'una secció vària de Vilanova,  on actuà de secretari de la sisena sessió. L'any 1911 assistí al primer congrés de la CNT (Barcelona, 8-11 de setembre), actuant com a ponent del tema 1er que deia així: Ha de constituir-se la CNT a base de federacions locals i regionals ?

Ferrer, Josep. Boter a Vilanova i la Geltrú. Representant la secció de la Federació d'Oficials Boters d’aquesta localitat va participar, com a delegat consultor, en la Conferència que la FOB celebrà a Sant Martí de Provençals el 26 de gener de 1894.

Ferrer, Salvador. Dirigent camperol. El març de 1896 va ser elegit Vicepresident de la Comissió Comarcal de la FOA, amb seu a Vilanova i la Geltrú.

Figueras, Antoni. El febrer de 1895 va ser elegit Vocal de la Societat d’Obrers Agricultors de Vilanova i la Geltrú, adherida a la FOA.

Figueras, Josep. Teixidor. L'any 1871 formava part de la junta de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú.

Figueras Mestres, Carles. Vilanova i la Geltrú, 1901 - Panamà, 1970. Llibertari, militant de la CNT. Manobre i autor dramàtic (segons les seves targetes personals). Dirigent del Sindicat ferroviari. Formà part del Comitè de Defensa Local, constituït el 22 de juliol de 1936. Exercí la direcció del Butlletí del Comitè Defensa Local. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 17 d'octubre de 1936 fins el 5 d'octubre de 1938 i alcalde accidental del 5 d'octubre de 1938 fins el gener de 1939. Exiliat a França fou internat en el camp de concentració de Saint Laurent de Cerdans i al de Judes-Septfonds. Després s'exilià a Mèxic i Panamà. És autor Del amor y del cuidado del libro (1936).

Figuerola Isern, Francesc. Vilanova i la Geltrú, 1911. Vilanova i la Geltrú, 1984. Militant de la CNT. Torner mecànic. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 17 d'ocubre de 1936 fins el 27 d'octubre de 1937. Fugint de les urpes franquistes l’any 1939 s’exilià, amb la seva companya Clara Pujol i la seva filla Iris Abril, a França. A París els nazis l’obligaren a treballar en camps de treball. Amb l’arribada de les tropes aliades s’exilià a Xile, on entrà a formar part del Centre Català de Santiago (refugi de republicans catalans). Després del cop d'Estat del general Pinochet (setembre de 1973) hagué de marxar de Xile i s'establí a Europa. L’any 1983 retornà a Vilanova i la Geltrú amb la seva companya.

Flo, Josep. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova.

Font, Ramon. El 29 de gener de 1903 va ser elegit Tresorer de la Sociedad Obrera Constructora de Cables Eléctricos de Vilanova i la Geltrú. (Productos Pirelli, S.A.)

Fontanals Coll, Ramon.  ?, 1855 – Barcelona, 1909. L'any 1890 era President de la Federació les Tres Classes de Vapor. Participà en la vaga del tèxtil de Manresa i Barcelona del juliol de 1890 i fou empresonat. El 1893 fou President de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú, on era conegut com el "Federal". Va ser empesonat diverses vegades una d'elles en la repressió posterior a l’esclat d’una bomba al teatre del Liceu de Barcelona l'any 1983. Va ser vocal obrer de la Junta Local de Reformes Socials de Barcelona l'any 1906, quan ja havia perdut la confiança dels obrers que l'acusaven d'haver-se aburgesat.

Fontanillas, Pau. Treballador del tèxtil. L'any 1871 formava part de la junta de les Tres Classes de Vapor, secció de Filadors, de Vilanova i la Geltrú.

Forcada, Casimir. Militant de la CNT. El mes de març de 1930 fou elegit membre del Comitè local de Vilanova i la Geltrú.

Fortuny Nicolau, Joan. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Després de nou mesos de vaga, l’abril de 1931 fou un dels firmant del conveni de la fàbrica de ciments Griffi, S.A, amb el qual es va donar per acabada la vaga.

Furgadez, Francesc. Militant de la CNT. L'any 1936 formava part del Comitè de la fàbrica de ciments Griffi, SA.

Gabaldà Solà, Josep. Vilanova i la Geltrú, 1901 - Barcelona, 1939. Militant de la CNT a Terrassa. Afusellat pels franquistes el 15 de novembre de 1939.

Gallemi, Antoni. En representació dels filadors i teixidors mecànics de Vilanova i la Geltrú, l'any 1862 signà un manifest de la classe obrera de Catalunya, adreçat a les Corts, demanat la llibertat d'associació "per a combatre al capital de forma noble i lleial". El manifest anava avalat per unes 15.000 firmes.

Gallemí, Joan. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova.

García, Enric. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova.

García, Gaspar. Militant de la CNT. Ferroviari. Durant la segona República era dirigent de la secció ferroviària de la CNT a Vilanova i la Geltrú.

Garí, Antoni. Dirigent obrer a Vilanova i la Geltrú. Boter. L’any 1885 exercí de Tresorer, de la Comissió Pericial (junta directiva) de la Federació d’Oficials Boters (FOB) de la Nació(sic) Espanyola, amb residència a Vilanova i la Geltrú. Representant l’esmentada Comissió va participar en el tretzè Congrés de FOB celebrat a l’esmentada localitat del 9 al 15 de juny de 1885, on actuà de Secretari de la Mesa en la sessió inaugural. També va assistir al XV Congrés de la Federació, celebrat a Sants el maig de 1887, on va exercir de President de la Mesa en la tercera sessió. Va Formar part de la Comissió que va elaborar el dictamen per a la publicació d’un periòdic, que van titular “Eco de Toneleros”.

Garí, Ildefons. Dirigent sindical a Vilanova i la Geltrú. El 29 d’octubre de 1912 va intervenir en el míting Pro-presos celebrat al Teatre Bosc de Vilanova. L’octubre de 1913 va ser elegit per formar part del Comitè de la Confederació Regional de Catalunya d’Oficials i Peons de Paleta de Catalunya.

Garí, Sebastià. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova.

Gavarró, Joan. L'any 1871 era membre de la junta de Les Tres Classes de Vapor, secció de filats, de Vilanova i la Geltrú.

Gil, Emili. Dirigent sindical a Vilanova i la Geltrú. L’octubre de 1913 va ser elegit per formar part del Comitè de la Confederació Regional d’Oficials i Peons de Paleta de Catalunya.

Giralt, Bartomeu. En representació dels filadors i teixidors mecànics l'any 1862 signà un manifest de la classe obrera de Catalunya, adreçat a les Corts de l'Estat, demanat la llibertat d'associació "per a combatre al capital de forma noble i lleial". El manifest anava avalat per 15.000 firmes. 

Golbano Colmenero, Joan. Sigüenza, 1897 - Saragossa, ?. Militant de la UGT de la USC i del PSUC a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. L'any 1934 fou processat, acusat d'haver participat en els fets revolucionaris del 6 d'octubre. Formà part del Comitè de Defensa Local, constituït el 22 de juliol de 1936. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 14 de gener al 10 d'octubre de 1934, i de finals de febrer de 1936 fins el 27 d'octubre de 1937. L'any 1939 s'exilià a França, on lluità amb la resistència francesa contra els nazis, cosa que li fou reconeguda pel Govern de l'Estat Francés.

Gómez, Antoni. Militant de la CNT. Representà els sindicats de Vilanova i la Geltrú en la Conferència Regional de Sindicats de la CNT, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931.

Gómez, Bru. Militant de la CNT. El mes de març de 1930 fou elegit membre del Comitè local de Vilanova i la Geltrú.

González Valls, Francesc. Barcelona, 1916 - Barcelona, 1939. Militant de la CNT. Veí de Vilanova i la Geltrú. Afusellat pels franquistes el 10 de novembre de 1939.

Guardiola, Anton. Militant de la CNT. El mes de març de 1930 fou elegit membre del Comitè local de Vilanova i la Geltrú.

Guardiola, Josep. El 29 de gener de 1903 va ser elegit Vocal de la Junta Directiva de la Sociedad Obrera Constructora de Cables Eléctricos de Vilanova i la Geltrú. (Productos Pirelli, S.A.)

Guardiola, José. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova i la Geltrú.

Guasch Domènech, Josep. Tarragona, 1902 . Militant de la CNT. Ferroviari. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 17 d'octubre de 1936 fins el 3 d'agost de 1938.

Guinovart, Nicasi. Dirigent de Les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú, l'any 1884.

Guitart, Marc.  Treballador del tèxtil a Vilanova i la Geltrú. Membre de la Federació Local de la FRE de l'AIT. El 1871 fou caixer (de la secció de Jornalers) de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú. L'any 1874, en ser prohibida la FRE, fou el destinatari local del Manifiesto de la Comissión Federal a todos los trabajadores de España, enviat, clandestinament,  per la Comissió Federal de la FRE.

Gustavo, Soledad.  Veieu Teresa Mañé

Ill, Ángel. El febrer de 1895 va ser elegit recaptador de la Societat d’Obrers Agricultors de Vilanova i la Geltrú, adherida a la FOA.

Ill, Joan. El juliol de 1895 va ser elegit Tresorer de la Sociedad de Maestros Peluqueros y Barberos de Villanueva y Geltrú.

Inglada, Josep. Dirigent de la Societat Obrera dels Teixidors de Vilanova i la Geltrú. L'any 1854 intervingué en l'anomenat Conflicte de les Selfactines. El juliol de 1855 signà el manifest "Vindicación de la Clase Obrera de Villanueva y Geltrú".

Inglada Arnabat, Leandre.  Vallcarca (colònia industrial de Sitges), 1910 - Vilanova i la Geltrú, febrer 2007. Militant de la CNT. Forner i Poeta. Durant la República fou Secretari del comitè del Sindicat de Forners de Vilanova i la Geltrú. En esclatà la guerra participà en l'organització de la Panificadora Col·lectivitzada, i formà part del seu Comitè en representació de la CNT. El gener de 1939 fou detingut pels feixistes que l'internaren en un camp de concentració a Sevilla. Després fou condemnat a 15 anys (i un dia) de presó. Fou empresonat a la Model de Barcelona.

Inglada Arnabat, Rafael.  Vilanova i la Geltrú, 1898 - Mauthausen, 1941. Militant de la CNT. Durant la República fou dirigent del Sindicat Local de la Indústria Fabril i Tèxtil de Vilanova i la Geltrú,  i l'any 1938 en fou president. Durant la guerra participà en l'organització dels comitès de control obrer de les fàbriques tèxtils. El gener de 1939 s'exilià a França. Detingut pels nazis fou deportat al camp d'extermi de Mauthausen. Morí en un petit camp annex de Mauthausen (Suren) el dia 1 de març de 1941.

Juliachs Ferrer, Josep. Vilanova i la Geltrú, 1849 - Barcelona, 1911. Dirigent de les Tres Classes de Vapor, de la secció de filats. Membre de les primeres juntes d'aquesta organització a Vilanova i la Geltrú, el 1869. En fou president el 1881. Milità en el Partit Federal i el 1885 en presidia el comitè polític. Fou un dels impulsors del Centre Democràtic Federalista de Vilanova, el 1883. Director del setmanari "El Esclavo Moderno - Eco de las Tres Clases de Vapor de Villanueva y Geltrú", fundat el maig de 1886. L'octubre de 1887, enmig d'una forta crisis de treball i davant d'una multitudinària i exaltada manifestació d'obrers demanant treball, Juliach en companyia de l'alcalde de la ciutat es dirigiren, des del balcó de l'ajuntament als manifestants i aconseguiren calmar la situació. El 1889, essent president loal de les Tres Classes de Vapor, se celebrà a Vilanova el XI congrés nacional d'aquest sindicat (1-3 de novembre).  L'abril de 1890 intervingué en un míting a Manresa, per a donar suport a la vaga general del tèxtil d'aquella localitat. El 1893 hagué d'exiliar-se a Marsella. Tornà a Vilanova i es retirà de la vida pública.

Juncosa, Joan. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova.

Juvé (o Jupé), Joan. Treballador del Tèxtil a Vilanova i la Geltrú. El juny de 1900 va ser elegit vecesecretari de la Societat Obrera de l’Art Fabril.

Llinàs, Josep. Treballador del tèxtil a Vilanova i la Geltrú. El juny de 1900 va ser elegit vocal de la Junta Directiva de la Societat Obrera de l’Art Fabril.

Laguna Bravo, Primitiu. Santa Cruz de Mudela, 1891 - Mayenne (França), 1941. Dirigent de la UGT i de la Federació Catalana del PSOE a Vilanova i la Geltrú (l’any 1931 fou elegit tresorer de la Junta local). Tapisser a la RENFE. L’any 1934, arran dels fets del Sis d’octubre, va ser detingut i empresonat durant un any. En esclatà la guerra formà part del Comitè de Defensa Local i fou delegat a la comarca del Garraf de la Junta de Proveïments de Catalunya. El juliol de 1936 exigí al comitè revolucionari local, l’alliberament d’un conegut comerciant vilanoví seguidor de Francesc Cambó. En representació del PSUC va ser regidor de l'Ajuntament del 17 d'octubre de 1936 fins el gener de 1939. Exiliat a França va ser internat al camp de refugiats d’Argelès. Hom l’ha qualificat d’home d’autèntics ideals.

López, Adelaida. Treballadora del tèxtil a Vilanova i la Geltrú. L'agost de 1912, des de les pàgines de "El Sindicalista", en un article titulat "A las mujeres" feia una crida als treballadors del tèxtil perquè ingressessin al Sindicat La Emancipadora. Entre d'altres coses deia: ... veient el lamentable estat en que ens trobem els obrers de l'Art Fabril ... és necessari companys i companyes acabar com més aviat millor amb tant sofriment i tanta explotació ... i que ingressem en el Sindicat La Emancipadora ... avui el sindicalisme modern revolucionari ...

Llinàs, Josep. Treballador del tèxtil a Vilanova i la Geltrú. El juny de 1900 va ser elegit vocal de la Junta Directiva de la Societat Obrera de l’Art Tèxtil de Vilanova i la Geltrú.

Llorens, Jaume. Dirigent obrer de Vilanova i la Geltrú. Un dels signants del manifest "Vindicación de la clase obrera en Villanueva y Geltrú", el juliol de 1855.

Llorens, Joan. Dirigent sindical a Vilanova i la Geltrú. El diumenge dia 9 de juny de 1913 exercí de Secretari en l’assemblea del Sindicat de l’Art Fabril “La Constància”, celebrada en el local de la Casa del Poble de Vilanova i la Geltrú.

Mañé, Pere. Pagès. Militant de la Federació Nacional d'Agricultors d'Espanya a Vilanova i la Geltrú. Representant la Societat d'Obrers Agricultors d'aquesta localitat va participar en el IV Congrés de la Federació celebrat a Vilanova i la Geltrú els dies 21 i 22 de novembre de 1916.

Mañé Miravent, Teresa. Cubelles, 1865. Perpinyà, 1939. Coneguda com Soledad Gustavo. Llibertària i pedagoga. L'any 1887 va fundar la primera escola laica de Vilanova i la Geltrú i l'any 1891 una a Reus, on es feien classes de dia i de nit, per tal que els treballadors i poguessin assistir. Fou membre de la Federación de Amigos de la Escuela Laica amb Anselmo Lorenzo, Fernando Tarrida del Màrmol i Pere Esteve. L'any 1989 va conèixer el reusenc àcrata Joan Montseny, més conegut per Federico Urales, amb qui es va unir sentimentalment. Junts va fornir una intensa i extensa tasca divulgadora del pensament llibertari, fent-lo arribar a les classes treballadores. L'any 1896 Joan Montseny va ser encausat en el Procés de Montjuïc i empresonat. Teresa Mañé va ser l'encarregada de treure les cartes que des de la presó escrivia a la premsa Joan Montseny, proclamant la innnocència dels processats. L'any 1897 acompanyà Joan Montseny en el seu desterrament a Londres. L'any 1898 el matrimoni Mañé/Montseny funda, a Madrid, "La Revista Blanca" (1898-1905) publicació quinzenal àcrata que assolí una gran difusió i un gran prestigi. Hi Col·laboraren intel·lectuals com Leopoldo Alas i Miguel de Unamuno entre d'altres i també hi escrivien els anarquistes Anselmo Lorenzo, Ricardo Mella, Teresa Claramunt, etc. L'èxit de la publicació i la qualitat del seu contingut comportà per a Teresa Mañé una notorietat intel·lectual entre l'anarquisme internacional. El matrimoni també va publicar "Tierra y Libertad", amb un contingut menys teòric i més acostat al moviment obrer. Anys mes tard "La Revista Blanca" fou publicada a Barcelona (1923-1936) i esdevingué la publicació anarquista de més llarga durada de l'Estat. En aquesta nova etapa Teresa Mañé tornà a la tasca de divulgació de la filosofia llibertària, defensant que per fer la revolució calia fer un canvi integral de l'individu. Col·laborà amb en el periòdic "El Luchador", amb el setmanari anarquista "El Productor" i en el periòdic anticlerical "La Tramuntana". Traduí, entre d'altres obres, El Porvenir de los Sindicatos Obreros del francès Georges Sorel (defensor de la vaga general), en el pròleg de la qual Teresa Mañé descriu el posicionament anarquista envers la política.  És autora de La Sociedad Futura (1899). El Sindicalismo y la Anarquía (1933) Política y Sociologia (1933). Fugint de les urpes del franquisme, l'any 1939 hagué d'exiliar-se, amb la seva filla Frederica Montseny. Tot just després de creuar la frontera amb l'Estat Francès va patir un accident, a conseqüència del qual morí a Perpinyà el cinc de febrer.

Marcè, Pau. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova.

Marcè Sagarra, Magí. Vilanova i la Geltrú, 1880 - Sabadell, 1967. També se’l cita Marcet. Dirigent obrer a Sabadell. Militant de la CNT. Manyà. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova i la Geltrú. Afincat a Sabadell l'any 1909 va ser un dels organitzadors de la vaga general revolucionària de finals de juliol i primers d’agost (coneguda com “La Setmana tràgica”) a la citada ciutat, durant la qual, a Sabadell, es proclamà la república. Perseguit per aquests fets hagué d’exiliar-se a París. Representant la Unió Metal·lúrgica de Sabadell va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, 30-31 d’octubre 1 de novembre de 1910). Va intervenir en un gran míting a Madrid l’1 de gener de 1913, en nom dels sindicats de Sabadell i Terrassa. També mitinejà en diferents localitats del Principat, com a Vilanova i la Geltrú el mateix mes de gener. Va ser empresonat després de la vaga general del desembre de 1916, convocada conjuntament per la CNT i la UGT, i altra vegada després de la vaga general revolucionària de l’agost de 1917. Durant la segona República es decantà cap al federalisme polític. Va ser regidor a Sabadell els anys 1931 i 1934. Era alcalde de la ciutat quan es van produir els fets del 6 d'octubre de 1934. Exiliat a París (1909-1910) va escriure diversos articles al periòdic "Acción" i també a “L’Humanité”.

Martí, Jaume. Boter a Vilanova i la Geltrú. Representant la Societat de Boters de Vilanova va assistir al tretzè Congrés de la Federació d'Oficials Boters, celebrat a Vilanova del 9 al 15 de juny de 1885, on exercí de Secretari de la Mesa en la 14ena sessió.

Martí, Joan. L'any 1871 formava part part de la junta directiva de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú, secció de jornalers.

Martínez Lucas, Josep. Reus, 1918 - Barcelona, 1943. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Electricista. Afusellat pels franquistes el 16 de juny de 1943.

Mas, Lluís. Dirigent sindical a Vilanova i la Geltrú. El dia 10 de juny de 1913 exercí de secretari de la Mesa en l’assemblea del Sindicat de l’Art Fabril, celebrada a la Casa del Poble.

Masana (o Massana), Fèlix. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Secretari 1er de la secció vilanovina de la FOA. Representant aquesta secció va assistir a la Conferència extraordinària de la FOA, celebrada a Vilanova i la Geltrú el 8 de març de 1896. Amb la mateixa representació va participar en la 3ª Conferència de la FOA celebrada també a Vilanova el dia 14 de maig de 1896.

Masdéu Tardà, Francesc. Sitges, 1894. Milità a la UGT i al PSUC a Vilanova i la Geltrú. Fou regidor d'aquesta ciutat del 27 d'octubre de 1936 al 3 de novembre de 1937 i del 6 de maig de 1938 al gener de 1939.

Maseras, Ramon. Dirigent obrer. Filador. Fill d'un liberal  de Vilanova i la Geltrú perseguit per les seves idees. Vicepresident de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera. L'any 1854 fou elegit tinent de la Milícia Nacional. Organitzador, amb Josep Barceló i Antoni Gual, de la lluita contra les Selfactines el juliol 1854. La seva activitat contra l'ús de les Selfactines, comportà que el diputat Laureà Figuerola el qualifiqués d'indesitjable, en un discurs a les Corts (Madrid 05/05/1855). Va actuar de mitjancer en alguns conflictes laborals i va formar part de la comissió mixta de fabricants i obrers que signaren uns convenis col.lectius. Després de l'execució d'en Josep Barceló (06-06-1855) i del Ban del capità general Juan Zapatero prohibint les societats obreres (21-06-1855), va participar  en l'organització de la vaga general dels primers dies de juliol. Perseguit pel capità general Zapatero, hagué d'exiliar-se a París, des d'on publicà una carta (14 de setembre de 1855) rebutjant tots els càrrecs i calúmnies que li feia l'estament militar i polític.

Maspons, Esteve. L'any 1871 formava part de la junta directiva de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú.

Maspons, Joan. El juliol de 1895 va ser elegit Vocal de la Junta Directiva de la Sociedad de Maestros Peluqueros y Barberos de Villanueva y Geltrú.

Massó, Pere. L'any 1871 formava part de la junta directiva de les Tres Classes de Vapor, secció de filats, de Vilanova i la Geltrú.

Mateu, Adrià. El 29 de gener de 1903 va ser elegit Vicesecretari de la Sociedad Obrera Constructora de Cables Eléctricos de Vilanova i la Geltrú (Productos Pirelli, S.A). L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova i la Geltrú.

Mercadè, Joan. Treballador del Tèxtil a Vilanova i la Geltrú. El juny de 1900 va ser elegit vocal de la Junta Directiva de la Societat obrera de l’Art Fabril.

Mestre Ventura, Ricard. Vilanova i la Geltrú, 1906 - Mèxic, 1997. Ideòleg anarquista. Dirigent de la CNT, va participar en la fundació de les Joventuts  Llibertàries. De formació autodidacta dirigí el setmanari local "Estela" (1929-1931), on l’any 1929 escrivia ...¿per quins motius entrava en la consciència de les masses la propaganda antiparlamentària dels llibertaris? Si la generalitat dels nostres polítics s’hagués comportat (semblar-s’hi tan sols) com el mai prou recordat Layret, amb seguretat que el poble els hagués estimat com estimava aquest. El mes de març de 1930 fou elegit membre del Comitè local de Vilanova i la Geltrú. Representant la Federació local va participar en el Ple Regional de Sindicats de la CRTC de l'agost de 1931, formant part de la mesa que presidí la segona sessió, amb Manuel Mascarell i A. Miquel. En la repressió posterior als fets del sis d'octubre del 34, la guàrdia civil li va cremar un quiosc de llibres i diaris que regentava i gràcies a la família Orriols Ferret va poder amagar-se i no ésser empresonat. Testimonis de l'època li atribueixen haver salvat diferents persones dels pseudo- revolucionaris incontrolats, els primers dies de la guerra civil, i amb la seva intervenció va impedir que un grup d'exaltats destruís el retaule de l'església de Santa Maria de la Geltrú. Formà part del Comitè de Defensa Local (juliol de 1936) i fou elegit Jutge Popular. Enemic de la pena de mort, tingué una notòria influència política sobre el consistori municipal, que presidí diverses vegades, deixant una forta empremta de la seva pregona humanitat. Impulsor i director del diari barceloní  "Catalunya",  fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, en representació de la CNT, del 17 d'octubre de 1936 fins el 20 de maig de 1938. El maig del 38 es va incorporar al front de guerra, quan fou cridada la seva lleva. Exiliat a França el gener de 1939, fou internat en el camp de concentració d'Argeles Sur-mer, i després s'exilià a Mèxic.
D'entre els diversos artícles periodístics que publicà transcrivim un paràgraf del publicat a "Estela" el 28 de març de 1931 titulat, Alerta treballadors! "... les monarquies, les repúbliques, tots els sistemes de govern són els orgues d'opressió d'una classe, d'una casta, d'un partit, però que sempre i per tot arreu és la tirania sobre els treballadors, sempre és la negació de la veritable llibertat".
L'any 1996 dirigia, a Mèxic, una biblioteca especialitzada en temes anarquistes i com ell mateix deia llavors "continuo sembrant idees".

Mestres, Cristòfol. Dirigent obrer de Vilanova i la Geltrú. Fou un dels signants del manifest "Vindicación de la Clase Obrera en Villanueva y Geltrú", publicat al "Diario de Villanueva" el juliol de 1855.

Mestres, Pau. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Vocal de la secció de la FOA de Vilanova i la Geltrú.

Mestres, Ventura. Boter a Vilanova i la Geltrú. Representant la secció de la FOB d’aquesta ciutat va assistir al 10è Congrés de la FOB, celebrat a Tarragona del 6 al 12 de novembre de 1882, on va formar part de la Comissió que dictaminà sobre “Precio que vale una pieza de picar”.

Milà Lluís. Treballador del Tèxtil. A finals de març de 1894 va presidir el míting per commemorar l’aniversari de la proclamació de la Comuna de Paris. El juny de 1900 va ser elegit vocal de la Junta Directiva de la Societat obrera de l’Art Fabril de Vilanova i la Geltrú.

Miró i Jofre, D. El maig de 1933 era el Vicepresident de Associació d'Obrers de "Productos Pirelli, S.A".

Miró Virgili, Cristòfol. Vilanova i la Geltrú, 1837 – 1923. Conegut amb el renom "el Toixa". Oficial boter. De formació autodidacta va ser president de la Societat Obrera d'Oficials Boters de Vilanova i la Geltrú, que s'adherí a la Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE de l'AIT). Participà en les negociacions de la vaga de les 15 setmanes de l'any 1871. Fou regidor de l'ajuntament de Vilanova de maig a desembre de 1873 i alcalde els darrers dies de la primera República, desembre de 1873 - gener de 1874. Representant la Societat d’Oficials Boters de Vilanova va participar en el desè Congrés de la Federació d’Oficials Boters, celebrat a Tarragona del 6 al 12 de novembre de 1882, on exercí de President de la Mesa en la segona sessió, i formà part de la Comissió que revissà els comptes de la Federació i de la Comissió que revissà el Reglament (Estatuts) de la Federació. En el decurs de la segona sessió manifestà, "...el estado de la sección es en extremo precario con respecto al trabajo, cuya principal causa es la desarmonía interior de la clase, y ante tal situación, pocas esperanzas puedo prometer". Amb la mateixa representació assistir al tretzè Congrés de la FOB, celebrat a Vilanova i la Geltrú del 9 al 15 de juny de 1885, on exercí de President de la Mesa en la segona sessió. També va representar la secció dels boters vilanovins en el XVI Congrés de la FOB, celebrat a Sants l’any 1888. Essent president de la secció de Vilanova va assistir a la sessió inaugural del XVII Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el maig de 1889, però no va ser acceptada la seva representació, perquè la secció de Vilanova no complia amb les directrius de la Federació. Si que va participar en el XIX Congrés, celebrat a Sant Martí de Provençals l’abril de 1891, on va formar part de la Comissió que revisà els comptes presentats per la Comissió Pericial. Manifestà al Congrés que a la ciutat no havia feina, i que aquest fet provocava que alguns boters no paguessin la qüota d’invalidesa. Va exercir de President de la Mesa en la sisena sessió i es manifestà partidari de secundar el moviment del 1er de maig, però amb reticències. Va ser director del setmanari "Revista Social y Política".

Montsalve, Francisco. L'any 1937 fou secretari de la secció Vilanovina de la Societat d'Empleats i Obrers de les Empreses d'Aigua, Gas i Electricitat de la UGT.

Montaner, José. Militant de la CNT. L'any 1936 era el Secretari de la Federació Local de  Sindicats de la CNT de Vilanova i la Geltrú. 

Montaner Galofré, Manuel. Vilanova i la Geltrú, 1906 - 1990. Militant de la UGT i del PSUC. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 27 de desembre de 1937 al 20 de maig de 1938.

Montseny Mañé, Frederica. Madrid, 1905. Tolosa de Llenguadoc, 1994. Dirigent anarquista afiliada a la CNT. Filla de la cubellenca Teresa Mañé i Miravent (Soledad Gustavo) i del reusenc Joan Montseny i Carret (Federico Urales). Va ésser educada fonamentalment per la seva mare, i adquirí una cultura autodidàctica i eclèctica. Essent adolescent publicà la seva primera novel.la HorasTràgicas, on explicava el cas d'un obrer assassinat per les seves idees. Ingressà a la CNT el 1923 i col.laborà a "Solidaridad Obrera " i a la "Revista Blanca" (1923-36), sobretot en temes literaris i filosòfics, donant un especial relleu a la temàtica feminista. No tingué una destacada activitat pública fins l'adveniment de la República, quan ingressà en el Sindicat de Professions Liberals de la CNT. Col.labora a "El Luchador" (1931-33) des d'on llança una dura campanya en contra dels Trentistes. El 1933 ingressà a la FAI.  De l'any 1932 al 1938 va fer un seguit de viatges de propaganda arreu de la península, cosa que la va fer molt popular. Membre del comitè de la CRTC el 1936, participà en el congrés de Saragossa de maig de 1936, on s'acceptà el seu dictamen de Comunisme Llibertari, enfront de les tesis de Peiró i Abad de Santillán. En esclatar la guerra passà a formar part del comitè peninsular de la FAI. Formà part del govern de Largo Caballero, en la cartera de Sanitat i Assistència Social (novembre 1936 - maig 1937). Endegà el projecte de llei (que després aprovà el govern estatal) d'interrupció voluntària de l'embaràs. Creà el Consell Nacional i els Consells Provincials d'Assistència Social i també el Comitè Nacional de Subministraments. Com a delegada governamental, feu la proclama que va aturar les lluites de Barcelona el maig de 1937. Presidí el comitè d'enllaç CNT-UGT (febrer 1938). L'any 1939 s'exilià a París i més tard a Tolosa de Llenguadoc. Formà part del consell general Movimiento Libertario Español (MLE) (1939). Després del congrés de la CNT de París (maig de 1945), tornà al seu purisme àcrata. Juntament amb el seu marit Germinal Esgleas, engegà la publicació de la revista "CNT", que més tard per prohibició del govern francès, hagué de dir-se "Espoir". Fou membre del secretariat intercontinental de la CNT a l'exili (1952-60). L'any 1983, tot i tenir dificultats de moviments i molt reduïda la visió, va participar en una campanya de propaganda de la CNT per tot el principat. En aquests actes es va poder escoltar, amb un català clar i una oratòria brillant, les arrelades conviccions d'aquesta dona, que ha esdevingut un símbol per a la CNT. En una conferència a Vilanova i la Geltrú (02.07.83) referint-se a l'actuació de la CNT l'any 1936, va dir: Vàrem tenir raó cinquanta anys massa aviat, reafirmant la constant actualitat del seu pensament llibertari.
L'obra escrita de Frederica Montseny és mol extensa. A conreat la novel.la, l'assaig i els treballs doctrinals de caire teòrics. Les col·laboracions periodístiques a la revista "CNT", han estat recollides a Crónicas de la CNT. Colección Letras Confederadas. Tolosa, 1974.

Muntaner, Josep. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova.

Navarro, Victor. Militant de la CNT. Ferroviari. Durant la segona república exercí de Comptador de la Secció Ferroviària de Vilanova i la Geltrú.

Nin, Joan. Dirigent obrer. Membre de la junta de les Tres Classes de Vapor, secció de filats de Vilanova i la Geltrú, el 1871.

Nolla, Florenci. Militant de la CNT. El mes de març de 1930 fou elegit membre del Comitè local de Vilanova i la Geltrú.

Nolla Pastor, Ramon. Vilanova i la Geltrú, 1902 - França, ? - Militant del POUM. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 17 d'octubre de 1936 fins el 8 d'octubre de 1937, quan el POUM ja havia estat declarat il.legal.

Olaria Albalate, Celestí. Vilanova i la Geltrú, 1899 - ? - ? Militant de la UGT, de la Unió Socialista de Catalunya i del PSUC. Ferroviari. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, de l'any 1934 al 1936 i del 05-03-37 fins el 27-10-37.

Olivella, Agustí. Milità a la Unió de Rabassaires. L’any 1937 era membre del Comitè Administratiu de la “Col·lectivitat Agrícola Vilanovesa”.

Olivella, Joan. Dirigent obrer a Vilanova i la Geltrú. Boter. L’any 1885 exercí de Secretari de la Comissió Pericial de la Federació d’Oficials Boters de la Nació Espanyola, amb seu a Vilanova. Representant la citada Comissió va assistir al tretzè Congrés de la Federació celebrat a Vilanova del 9 al 15 de juny de 1885, on exercí de Secretari de la Mesa en la primera sessió.

Ortega Tossas, Agustín. Mora la Nova, 1898 – Sitges ? Ferroviari. Secretari General de la UGT de Vilanova i la Geltrú. Afiliat al PSUC, fou regidor de l'Ajuntament des del 3 de maig de 1938 fins el 1939.

Pala Carbó, Enric. Vilanova i la Geltrú, 1890 - 1959. Milità a la CNT. Mecànic. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 20 de maig de 1938 fins el gener de 1939.

Palau, Antoni. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El 12 de gener de 1896 va ser elegit vicepresident de la Comissió Comarcal de la FOA amb residència a Vilanova. Representant la citada comissió va assistir a la Conferència extraordinària de la FOA, celebrada a Vilanova el 8 de març de 1896. Després d’aquesta Conferència va ser elegit Vocal de la Comissió Pericial de la FOA.

Papiol Riba, Joan.  Pagès a Vilanova i la Geltrú. Militant de la Federació Nacional d'Obrers Agricultors d'Espanya (FNOA). Com a delegat de Vilanova i la Geltrú va assistir al IV congrés d'aquesta federació celebrat a Vilanova i la Geltrú els dies 21 i 22 de novembre de 1916. En la dècada dels anys 20 s'afilià a la Unió de Rabassaires.

Pasamà, Joan. Militant de la CNT. El mes de març de 1930 fou elegit membre del Comitè local de Vilanova i la Geltrú.

Pelegrí, Antoni. En representació dels filadors i teixidors mecànics l'any 1862 signà un manifest de la Classe Obrera de Catalunya, adreçat a les Corts de l'Estat, demanat la llibertat d'associació "per a combatre al capital de forma noble i lleial". El manifest anava avalat per 15.000 firmes.

Pijoan, Antoni. Treballador del tèxtil a Vilanova i la Geltrú. El maig de 1896 era el Vicepresident del Comitè Republicà Federal d'aquesta ciutat. El juny de 1900 va ser elegit president de la junta directiva de la Societat Obrera de l’Art Fabril de Vilanova. L'any 1913 en el procés de reorganització del Sindicat participà en diferents mítings a Vilanova i a Sitges.

Pijoan, Joan. Dirigent Sindical a Vilanova i la Geltrú. L’octubre de 1913 va formar part del Comitè de la Confederació Regional d’Oficials i Peons de Paleta de Catalunya.

Pla, Eduard. El juliol de 1895 va ser elegit President de la Societat de Maestros Peluqueros y Barberos de Villanueva y Geltrú.

Plumé, Santiago. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova.

Prats, Emili. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. L’octubre de 1913 formava part del Comitè de la Confederació Regional d’Oficial i Peons de Paleta de Catalunya.

Prats, Fèlix. Dirigent obrer de Vilanova i la Geltrú. L'any 1871 intervingué en les negociacions amb els patrons durant la vaga de les 15 setmanes del ram tèxtil.

Prats, Joan. L'agost de l'any 1900 va ser el President de la Comissió Organitzadora de la Societat de Peons de paleta de Vilanova i la Geltrú.

Prats Bardí, Fèlix. Vilanova i la Geltrú, 1903 - França, ?. Militant de la CNT. Formà part del Comitè de Defensa local constituït el 22 de juliol de 1936. Fou regidor municipal del 17 d'octubre de 1936 fins el 2 de febrer de 1938.

Puerto Gracia, Alexandre. Julbe (Terol),1881 - ? Militant d'ERC a Vilanova i la Geltrú, formà part del Consell Municipal designat el 17 d'octubre de 1936 i ho va ser fins el 27 d'octubre de 1937.

Puig, Josep. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova.

Puig, Maurici. Dirigent sindical a Vilanova i la Geltrú. El dia 10 de juny de 1913 va presidir l’Assemblea de l’Art Fabril “La Constància”, celebrada al local de la Casa del Poble de Vilanova i la Geltrú.

Pujol Bernadó, Antoni. Vilanova i la Geltrú, 1891 - 1956. Milità a la UGT. Treballadors de la fàbrica de Gas, Unión Industrial, SA. Escriptor de vocació.  L'any 1937 era Secretari d'actes del Comitè Local de la Societat d'Empleats i Obrers d'Aigua, Gas i Electricitat de Vilanova i la Geltrú. Hom l'ha qualificat de Vilanoví il·lustre per les moltes activitats culturals i ciutadanes que desenvolupava. És autor de "Cent anys de premsa Vilanovina. Assaig Cronològic de les publicacions periódiques de Vilanova i la Geltrú" (Vilanova i la Geltrú, 1951).

Pujol Navarro, Pere. Dirigent de la CNT a Vilanova i la Geltrú. El mes de març de 1930 fou elegit membre del Comitè local de la CNT, i el 25 d’octubre següent es va fer càrrec de la direcció del periòdic quinzenal “Estela”, portaveu oficiós de la CNT.

Raspall Martí, Joan. Banyeres del Penedès, 1899 - Barcelona, 1939. Militant de la Unió de Rabassaires. Formà part del Comitè de Defensa local de Vilanova i la Geltrú el juliol de 1936 i fou regidor de l'Ajuntament vilanoví del 17 d'octubre de 1936 fins el 2 de novembre de 1938. El 1939 fou afusellat pels franquistes (recull de militants de la UR afusellats pels franquistes a Catalunya)

Recasens Farré, Joan. Cunit, 1905 - Marsella, 1975. Militant de la CNT. Dirigent de la Federació local de Vilanova i la Geltrú on hi residia des de l'any 1928. Treballador de la fàbrica de ciments "Griffi". L'abril de 1931 va ser un dels firmants de l'acord final de la llarga vaga de la cimentera (mantinguda des del 20 d'agost de 1930 fins el 22 d'abril de 1931). En representació de la Federació local va assistir al Ple Regional de Sindicats de la CRTC (Barcelona, març de 1933). En representació de la CNT va ser regidor del consistori vilanoví del 5 al 17 de març de 1937 i alcalde de la Ciutat del 17-03-37 fins el 07-09-38 quan va haver d'incorporar-se al front de guerra. El gener de 1939 va exiliar-se a França, on fou internat en el camp de concentració d'Argeles-sur-mer. S'hi va fugar i visqué clandestinament a la regió de Marsella fins l'alliberament de França de les tropes nazis.

Riambau, Joan. Treballador del tèxtil a Vilanova i la Geltrú. Representant la Societat “La Concòrdia” de les TCV va assistir al segon Congrés de la UGT, celebrat a Vilanova i la Geltrú del 30 d’octubre a l’1 de novembre de 1890. El seu nom figura diverses vegades en les subscripcions d’ajut a una important vaga del tèxtil a Málaga a finals de 1894.

Riba, Joan. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova.

Ricard Rovira, Josep. Avinyonet del Penedès, 1885 – Sant Pere de Ribes, 1976. Militant de la Unió de Rabassaires. Pagès. L’any 1902 presidia el Sindicat obrer d’Avinyonet. Va haver de manxar d’aquest poble per pressions dels sectors més antiobreristes. Es traslladà a viure a Sant Pere de Ribes. A finals de 1919 fou un dels fundadors del Centre d’Agricultors Obrers d’aquesta població, entitat de la que en fou secretari fins a finals de 1923. Influenciat per Josep Ricart, el Centre d’Agricultors s’adherí a la Federació Comarcal de Societats Obreres Agrícoles de l‘Alt i Baix Penedès. El febrer de 1921 i el març de 1922 fou empresonat per ser dirigent del Centre d’Agricultors. Participà en la fundació de la U de R i assistí a la seva Assemblea constituent (Barcelona, 6 d’agost de 1922), essent elegit vicepresident del Comitè Central. Càrrec que ocupà fins el 27 d’abril de 1924. Després de les eleccions municipals del febrer de 1922 seria elegit alcalde de Sant Pere de Ribes. Ocupà el càrrec fins el cop d’Estat del general Primo de Rivera. Durant la dictadura militar d’aquest general tornà a ser empresonat. Abans, el febrer de 1923, va formar part de la comissió que la U de R envia a Madrid a tractar amb el Govern mesures legislatives de suport per als rabassaires. Ferm defensor de la col·lectivització, després del cop d’Estat del general Franco impulsà la “Col·lectivitat Agrícola Vilanovesa” de la qual en fou President. Representant la Unió de Rabassaires va ser regidor de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 20 de maig de 1938 fins el gener de 1939. S’exilià a França on residí fins a l’any 1975.
Col·laborà assiduament en el setmanari “Terra”. També col·laborà al periòdic “Democracia”, portaveu dels federals de Vilanova i la Geltrú.
El 1937 fou director del periòdic “Raó”, portaveu de la Col·lectivitat Agrícola U de R de Vilanova i la Geltrú.

Roig, Ramon. Dirigent camperol. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Recaptador de la secció de la FOA de Vilanova i la Geltrú.

Rosich, Eduard. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova.

Rossell, Ramon. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova.

Rovira, Jaume. Dirigent de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú. Participà en la vaga de les 15 setmanes del tèxtil de Vilanova (agost-novembre de 1871) i formà part de la comissió de treballadors que negocià amb els empresaris les reivindicacions obreres d’aquella vaga.

Rovira, Joan. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova.

Rovira, Josep. Dirigent obrer a Vilanova i la Geltrú. L’any 1885 exercia de Comptador de la Comissió Pericial de la Federació d’Oficials Boters (FOB). Amb aquesta representació participà en el tretzè Congrés de la FOB celebrat a Vilanova del 9 al 15 de juny de 1885, on exercí de Secretari de la Mesa en la sessió inaugural i també en la tercera sessió. El gener de 1913 essent President de la Societat de Boters de Vilanova, intervingué en un míting sindicalista celebrat al Teatre Bosc de la ciutat.

Rovira Recort, Rafael. Torredembarra, 1894 - ?. Militant de la CNT. Ferroviari. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 2 de febrer de 1938 fins el gener de 1939.

Rovirosa Albet, Guillen. Vilanova i la Geltrú 1897 - Madrid, 1964. Tècnic en electricitat. L'any 1936, en plena guerra civil,  fou elegit President del Comitè Obrer de l'empresa "Rifà Anglada" de Madrid, on treballava de director tècnic. L'any 1939 fou empresonat per haver estat membre d'aquell Comitè Obrer. En temps de la dictadura franquista fundà la Hermandad Obrera de Acción Católica (HOAC) (1946), que tenia com a objectius Difondre en tot l'àmbit de la nació, entre la classe obrera, un alt ideal de conquesta espiritual del poble per a Crist i de conquesta social d'un sa benestar per a tots. Fou l'iniciador del Comunitarisme. Visqué a Montserrat. És autor de Cooperativismo Integral (1959). El Primer Traidor Cristiano, Judas de Keriot, el apóstol (1962). El Primer Santo Cristiano, Dimas el ladrón. (1962). ¿De quién es la Empresa?. Editorial ZYX. Madrid, 1964. Manifiesto Comunitarista. Editorial ZYX. Madrid, 1966.

Rovirosa i Susana, J. El maig de 1933 era Secretari de l'Associació d'Obrers de "Productos Pirelli, S.A.

Ruiz Vinuesa, Antoni. Màlaga, 1910 - Barcelona, 1940. Militant de la CNT. Veí de Vilanova i la Geltrú afusellat pels franquistes el 26 de juny de 1940.

Sabadell, Josep. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Vicepresident de la secció vilanovina de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola.

Sabrià, Antoni. Participà en el congrés de constitució de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera- (Barcelona, setembre de 1908) representant els treballadors de la fàbrica Pirelli, S.A. (constructors de fils i cables elèctrics) de Vilanova i la Geltrú.

Sadurní, Salvador. Treballador del tèxtil. El juny de 1900 va ser elegit vocal de la junta directiva de la Societat obrera de l’Art Fabril.

Safons, Francesc. Militant de la CNT. Representant la Societat Obrera de cables elèctrics (Productos Pirelli, S.A.), va assistir al 2on Congrés Confederal de la CNT (Madrid, 10 - 17 de desembre de 1919). També representà la Societat Obrera “La Emancipación”, la Societat d’Obrers Forners, el Sindicat Únic de la Construcció i la Societat de l’Art Fabril i Tèxtil.

Sales, Francesc. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Vocal de la secció de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola de Vilanova.

Samà, Josep. Boter a Vilanova i la Geltrú. Representant la Societat de Boters de Vilanova va participar en el novè Congrés de la Federació d’Oficials Boters de la Regió Espanyola (FOB), celebrat a Reus de l’u al 7 de desembre de 1881, on exercí de Secretari de la Mesa en la primera sessió. L'any 1892 participà en una subscripció d'ajut per al presos anarquistes. Representant la secció de Vilanova va participar en el XXII Congrés de la FOB, celebrat a Sant Martí de Provençals del 9 al 16 d’abril de 1894, on exercí de President de la Mesa en la sisena sessió i de Secretari en la novena. A més va formar part de la comissió que revisà els comptes que presentà la Comissió Pericial. Informà al Congrés que l’organització a Vilanova era bona, però que havia molt poca feina. Amb la mateixa representació va assistir al XXX Congrés, celebrat a Barcelona el juny de 1902, on va formar part de la comissió que va elaborar un dictamen per presentar la jornada de 8 hores en totes les seccions de la Federació. També va formar part de la comissió que revisà els comptes de la Federació. A més presidí la Mesa de la vuitena sessió. L'any 1905, signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova.

Sampsó, Antoni. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova.

Sanero, Ferràn. Treballador del tèxtil. El juny de 1900 va ser elegit vocal de la junta directiva de la Societat obrera de l’Art Fabril.

Sans, Antoni. L'any 1871 formava part de la Junta Directiva de les Tres Classes de Vapor (secció de teixits) de Vilanova i la Geltrú.

Sans, Magí. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Vocal de la secció de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA) de Vilanova i la Geltrú.

Santos Expósito, Eduard. Ciudad Real, 1893 - Barcelona, 1939. Militant de la CNT/FAI. Veí de Vilanova i la Geltrú. Afusellat pels franquistes el 8 de novembre de 1939.

Serra Demestre, Josep. Vilanova i la Geltrú, 1896 - 1977. Militant de la CNT. De formació autodidacta poseia una extensa cultura. Treballador de la fàbrica Pirelli, d'on va ser acomiadat en la repressió posterior a la vaga general de 1917, de la qual en fou un dels organitzadors. El març de 1930 formà part del comitè per reorganitzar la CNT a Vilanova. Fou el primer director del periòdic “Estela” (setembre, 1929 - juny,1930) que esdevindria el portaveu de la CNT local. En representació de la CNT formà part del Consell Municipal del 3 de novembre de 1937 fins el gener de 1939. S'exilià a França d'on tornà l'any 1949.

Serrano Salcedo, Primitiu. Màlaga, 1915 - Barcelona, 1940. Militant de la CNT. Veí de Vilanova i la Geltrú. Afusellat pels franquistes el 28 de juny de 1940.

Sevilla Barberá, José. Mazarrón (Múrcia), ? – Saint-Étienne-du-Rouvray (França), 1970. Militant de la CNT a Catalunya. Ferroviari. Autodidacta, esportista i aficionat a la música. Visqué i treballà a Igualada i a Vilanova i la Geltrú. Secretari de la Societat d’Indústries Ferroviàries de la CNT de Vilanova i la Geltrú l'any 1931. L'any 1937 compartí el secretariat del Consell local d'Economia de Vilanova amb Pere Colomer Soler. Exiliat l'any 1939 visqué a Algèria i França.

Solé, Baldomero. El març de 1896 va ser elegit Secretari 1er de la Comissió Comarcal de la FOA, amb seu a Vilanova i la Geltrú.

Solé, Joan. Camperols a Vilanova i la Geltrú. El febrer de 1895 va ser elegit President de la Comissió Comarcal, de Vilanova i la Geltrú, de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola, i Vicepresident de la Secció local. Va intervenir en el míting del 1er de maig de 1895, celebrat al Teatre Tívoli. Representant la Secció vilanovina va participar en el tercer congrés de la FOA (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896). El 12 de gener de 1896 va ser reelegit President de la Comissió Comarcal de la FOA. Representant aquesta Comissió Comarcal va assistir a la Conferència extraordinària de la FOA, celebrada a Vilanova i la Geltrú el 8 de març de 1896. El mateix mes de març va ser elegit President de la Comissió Pericial de la FOA.

Solé, Josep. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El febrer de 1895 va ser elegit Vocal de la Comissió Comarcal de Vilanova i la Geltrú de la FOA.

Soler, Magí. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova i la Geltrú.

Soler, Pau. Dirigent obrer de Vilanova i la Geltrú. Un dels signants del manifest "Vindicación de la clase Obrera en Villanueva i Geltrú", publicat al "Diario de Villanueva" el juliol de 1855.

Soler, Pere. L'any 1870 formava part de la Junta Directiva de la Societat Obrera dels Boters de Vilanova i la Geltrú.

Soler, Ramon. Milità a la Unió de Rabassaires. L’any 1937 formava part del Comitè Administratiu de la “Col·lectivitat Agrícola Vilanovesa”.

Soler Albet, Josep. Barcelona, 1904 - Vilanova i la Geltrú, 1952. Militant de la UGT i del PSUC. Ferroviari.  Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 3 de novembre de 1937 fins el 3 de maig de 1938. Cessà per incorporar-se al front de guerra.

Soler i Bages, Cristòfol. Vilanova i la Geltrú, 1863 - ?. Rajoler. L'any 1896 fou processat i condemnat a 10 anys i un dia de presó major, acusat de participar en el llançament d'una bomba a la processó de Corpus de Barcelona. Fet que originà el multitudinari procés, conegut com el Procés de Montjuïc.

Soler Bastero, Miquel. Calaceit, 1898 - Montpellier, 1947. Militant de la UGT, de la Federació Catalana del PSOE i, durant la guerra civil, del PSUC a Vilanova i la Geltrú. Advocat. Els anys trenta destacà en la defensa dels treballadors en els conflictes laborals i quan entrà en vigor la Llei de Contractes de Conreu aprovada pel Parlament de Catalunya, defensà mols parcers enfront dels propietaris. Va ser empresonat després dels fets del 6 d'octubre de 1936. Formà part del Comitè de Defensa Local de Vilanova i la Geltrú que es constituí el 22 de juliol de 1936. Regidor al consistori municipal del 7 d'octubre de 1936 fins el 27 d'octubre de 1937. Hom li atribueix haver estat l'inspirador de l'enderroc de l'església de Sant Antoni i que fou un dels capdavanter del moviment antifeixista. El 1939 s'exilià a França. Després de la guerra continuà militant en el PSOE.

Soler Cuadrat, Antoni.  Vilanova i la Geltrú, ?  Xile, 1961. Anarquista i militant de la CNT. Fincat a Barcelona i també a Sabadell. A les primeries del segle XX fou detingut i processat en el procés Rull (*). Participà en la vaga del ram de la construcció a Sabadell l'any 1913.  El 1917 fou delegat pel comitè de la CRTC per anar a Madrid a organitzar "grups de xoc", en col.laboració amb la UGT. Agafà el tren a Barcelona per anar cap a Madrid, però va baixar a Vilanova i se'n tornà tot dient que no se'n refiava dels socialistes, que ells mateixos el delatarien. Assistí al congrés de Sants, 1918, representant el Sindicat de Paletes i Manobres de Barcelona. El novembre de 1920 va patir la repressió del general Martínez Anido i fou deportat al castell de la Mola de Maó.  Participà en la Conferència extraordinària de la CRTC, celebrada a Blanes el juliol de 1922, com a delegat del Comitè de la CRTC. L'any 1927, en plena dictadura,  durant la construcció d'un mercat a Sabadell,  se li atribueix haver penjat una senyera estelada en el punt més alt de l'obra. També assistí al tercer congrés confederal de la CNT (Madrid juny de 1931), representant el Sindicat de la Construcció de Sabadell. Entre febrer i març de 1933 impulsà una vaga del ram de la construcció a Sabadell. L'agost de 1933 formà part del comitè organitzador dels Sindicats d'Oposició. Hom li atribueix la crema d'edificis religiosos a Sabadell el juliol de 1936. S'exilià a Xile.

(*) Joan Rull i Caraltó fou un confident del governador civil de Barcelona (entre 1906-1908), al qual se li atribueixen molts atemptats amb bombes. El 1908 fou processat i executat a Montjuïc.

Soler i Ferrer, Joan. L'any 1908 era President de la Societat Obrera de Fils i Cables Elèctrics (fàbrica Productos Pirelli, SA) de Vilanova i la Geltrú.

Soriano Palacios, Agustí. Sástago (Saragossa) 1904 - Vilanova i la Geltrú, 1979. Milità a la UGT. L'any 1937 era president de la secció de la UGT de l'empresa Riegos i Fuerzas del Ebro, SA. a Vilanova i la Geltrú.

Tomás, Joan. El juliol de 1895 va ser elegit Secretari de la Junta Directiva de la Sociedad de Maestros Peluqueros y Barberos de Villanueva y Geltrú.

Torner, Samuel. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova.

Torner i Nolla, Llorenç. Vilanova i la Geltrú, 1899 - Mauthausen, 1941. Dirigent de la CNT. Fou regidor municipal, del 3 d'agost de 1938 fins el gener de 1939. S'exilià a França, des d'on fou deportat pels nazis al camp de concentració de Mauthausen, on morí.

Torras i Farrés, Esteban. El 29 de gener de 1903 va ser elegit Secretari de la Societat Obrera Constructora de Cables Elèctrics de Vilanova i la Geltrú.

Torrents i Ros, Joan. Vilanova i la Geltrú, 1872 - ?. Tipògraf. L'any 1896 fou processat i condemnat a 20 anys de presó, acusat de participar en el llançament d'una bomba a la processó del Corpus de Barcelona. Fet que originà un multitudinari procés, conegut com el Procés de Montjuïc.

Tort, Antoni. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Secretari 2on de la secció de la FOA de Vilanova i la Geltrú.

Trilla Vilella, Joan. Molins de Rei, 1833 – Vilanova i la Geltrú, 1906. Dirigent de Les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú. Filador. Fou un El desembre de 1868 va ser un dels signants de la crida "A los Obreros de Cataluña", en nom de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, per a la celebració d'un congrés obrer català. El març de 1869 va participar en la fundació de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú, essent el primer president (interí). Representant les Tres Classes de Vapor de Vilanova va assistir al primer congrés obrer d'abast estatal, constitutiu de la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870), on votà favorablement els dictàmens sobre el tema de les caixes de resistència i sobre l’organització dels treballadors. El novembre de 1889, essent secretari de la secció local, participà en el XI congrés nacional de Les Tres Classes de Vapor celebrat a Vilanova i la Geltrú.

Trillas, Andreu. L'any 1871 exercia de Vicepresident de Les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú.

Tuset, Josep. Treballador del tèxtil a Vilanova i la Geltrú. El juny de 1900 va ser elegit tresorer de la Junta Directiva de la Societat Obrera de l’Art Fabril.

Vadell, Joan. Militant de la CNT. El mes de març de 1930 fou elegit membre del Comitè local de Vilanova i la Geltrú.

Ventosa, Salvador. Boter a Vilanova i la Geltrú. Representant la Societat d’Oficials Boters de Vilanova va participar en el novè Congrés de la Federació d’Oficial Boters de la Regió Espanyola, celebrat a Reus de l’u al 7 de desembre de 1881, on exercí de Secretari de la Mesa en la segona sessió i també en la setena. A més formà part de la Comissió que revisà els comptes de la Federació. Amb la mateixa representació va participar en el desè congrés de la Federació d’Oficials Boters de la Nació (sic) Espanyola), celebrat a Tarragona del 6 al 12 de novembre de 1882, on exercí de Secretari de la Mesa de la primera i de la setena, a més va formar part de la Comissió que dictaminà sobre la reforma dels Estatuts. L’any 1885 exercí de President de la Comissió Pericial de la Federació, i com a tal obrí les sessions del tretzè Congrés de la Federació celebrat a Vilanova i la Geltrú del 9 al 15 de juny de 1885.

Ventosa Margalef, Carles. Vilanova i la Geltrú, 1919 - Barcelona, 1940. Militant de la CNT a Gavà. Pagès. Afusellat pels franquistes el 17 de juliol de 1940.

Vidal, Josep. L'any 1871 formava part de la Junta directiva de Les Tres Classes de Vapor, secció de teixits, de Vilanova i la Geltrú.

Vidal Almirall, Miquel. Cubelles, 1900.  Militant de la UGT i del PSUC. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 20 de maig de 1938 fins el gener de 1939.

Vidal Ribas, Guillem. Les Cabanyes 1911 - El Vendrell, 1936. Militant del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI), veí de Vilanova i la Geltrú. Treballador de la fàbrica de ciments Griffi, SA. Va ser assassinat el 31 de desembre de 1936.

Vidal Urpí, Josep. El Vendrell 1894. Dirigent del POUM. Ferroviari. El setembre de 1931 fou elegit president del BOC de Vilanova i la Geltrú. En representació del POUM fou regidor municipal de l'ú d'octubre de 1936 fins el 8 d'octubre de 1937 (quan el POUM ja havia estat declarat il·legal).

Vilalta Riba, Francesc. Vilanova i la Geltrú, 1907 - 1938 (morí al front de guerra). Militant de la UGT i del PSUC. Ferroviari. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova del dia 1 de desembre de 1937 fins el 6 de maig de 1938, quan es va incorporar al front de guerra.

Villa, Josefa. Treballadora del tèxtil a Vilanova. El juliol de 1913 va intervenir en un míting per fomentar l’associacionisme del ram tèxtil.

Viñals, Joan . Militant de la CNT. El mes de març de 1930 fou elegit membre del Comitè local de la CNT de Vilanova i la Geltrú.

Virella, Emili. Boter. El juny de 1913 era el destinatari de la correspondencia (c/ col·legi, 36 - Centre Obrer), de la Federació d'Obrers Boters d'Espanya.

NOTES:

Per cercar biografies de sindicalistes, cal consultar
Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans.
Coordinat per María Teresa Martínez de Sas i Pelai Pagès i Blanc.
Edicions Universitat de Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Desembre del 2000.

Per cercar biografies específiques d'anarcosindicalistes, cal consultar
Enciclopedia histórica del anarquismo español.
Miquel Íñiguez. Fundación Isaac Puente. Vitoria, 2008.

Pel període 1936-39 cal consultar el llibre de l'historiador Francesc X. Puig Rovira,
VILANOVA 1936/1939 EL GOVERN MUNICIPAL I ALTRES ASPECTES.
Editat per l'Institut d'Estudis Penedesencs. Vilanova i la Geltrú, 1994.

Francesc X. Puig Rovira també és autor de
Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú.
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003.

Per tornar a l'inici     de les biografies	Per anar a la        pàgina d'inici

---