Recull de biografies
del Moviment Obrer
de
Vilanova i la Geltrú
| Aguilar Esteban, Juli. Milità a la UGT a Vilanova i la Geltrú. Paleta. Durant la guerra civil va ser secretari del Sindicat de la Construcció de Vilanova i la Geltrú. Alari Joan. Militant de la
UGT i del PSOE a Vilanova i la Geltrú. Va fomar part del Comitè
de l’Agrupació Socialista local. Va participar en el 2on
congrés de la UGT (Vilanova i la Geltrú, octubre de 1890).
Albero Iglesias, Josep. Barcelona, 1901 - Vilanova i la Geltrú, 1968. Militant d'Estat Català. L'abril de 1937 fou elegit delegat de la Unió General de Treballadors (UGT) al Comitè d'edifici de l'empresa Riegos y Fuerzas del Ebro, SA. de Vilanova i la Geltrú. Albet, Antoni. Dirigent camperol a Vilanova i la Geltrú. El febrer de 1895 exercia Secretari de la Societat d’obrers agricultors de Vilanova i la Geltrú, adherida a la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA). El 12 de gener de 1896 va ser elegit Secretari 1er de la Comissió Comarcal de la FOA amb seu a Vilanova. Representant la citada Comissió Comarcal va assistir a la Conferència extraordinària que la FOA va celebrar a Vilanova el 8 de març de 1896. Després d'aquesta Conferència va ser elegit Secretari general de la Comissió Pericial de la FOA. Albet, Josep. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Vocal de la secció local de la FOA de Vilanova i la Geltrú. Alentorn, Josep. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova i la Geltrú. Alias Pino, Joan Josep. La Carolina (Jaén), 1898. Militant de la UGT a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. L'any 1931 fou membre de la Junta de l'Agrupació socialista (adherida a la Federació Catalana del PSOE). L'any 1936 milità al PSUC. Formà part del Comitè de Defensa Local, constituït el 22 de juliol de 1936 i del Comitè de l'Escola Nova Unificada. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 6 de gener al 5 de març de 1937. Álvarez Boquera, Llorenç. L'Ametlla, 1904. L'any 1936 residia a Vilanova i la Geltrú milità a la UGT i al PSUC, en representació dels quals fou regidor municipal del 3 de novembre de 1937 al 5 d'octubre de 1938. Anglès Rocias, Pau.
Vilanova i la Geltrú, 1900. Militant de la Confederació
Nacional del Treball (CNT).
Treballador i organitzador de la CNT a la fàbrica Pirelli, SA.
El 15 de juliol de 1930 signava la solicitud oficial per a constituir
la secció ferroviaria del Sindicat Únic de Vilanova i la
Geltrú. Formà part del Comitè de Defensa Local, constituït
el 22 de juliol de 1936. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la
Geltrú del 17 d'octubre de 1936 fins el 5 de març 1937. Anguera, Francesc. El juliol de 1895 va ser elegit Vicesecretari de la Sociedad de Maestros Peluqueros y Barberos de Villanueva y Geltrú. Arans Nin, Joan. Albinyana,
1893 - Vilanova i la Geltrú, 1964. Arqués, Felix. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Vocal de la secció de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola de Vilanova. Artigas, Carles. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El febrer de 1895 va ser elegit Vocal de la Comissió Comarcal de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola amb seu a Vilanova. Artigas, Josep. El febrer de 1895 exercia de Tresorer de la Societat d’obrers agricultors de Vilanova i la Geltrú, adherida a la FOA. Representant aquesta secció va assistir a la Segona Conferència de la FOA, celebrada al Vendrell el dia 21 de juny de 1895. El març de 1896 va ser elegit Tresorer de la Comissió Comarcal de la FOA, amb seu a Vilanova i la Geltrú. Ayala Ayala, Tomàs.
Ceutí (Múrcia), 1905 - Barcelona, 1939. Militant de la CNT/FAI.
Veí de Vilanova i la Geltrú. Afusellat pels franquistes
el 06-07-39 (recull de militants de la CNT afusellats
pels franquistes a Catalunya). Badell Baucells, Joan. L'Arboç, 1899. Militant del Bloc Obrer i Camperol (BOC) i del POUM a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. L'any 1934 formà part de la candidatura municipal del BOC, i l'any 1936 formà part del Comitè de Defensa Local (constituït el 22 de juliol de 1936), representant el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, del 17 d'octubre de 1936 fins el 8 d'octubre de 1937 en què fou cessat (el POUM havia estat declarat il·legal, com a resultat dels Fets de maig). Bagüés, Pau. L'any 1903 va ser l'impulsor de la contitució de la Societat Obrera contructora de cables elèctrics de Vilanova i la Geltrú, de la què va ser elegit President el 29 de gener de 1903. Baig i Aribau, Josep Maria.
Balada Gual, Sergi. Vilanova i la Geltrú,? - Cuautla (Mèxic) 1962. President del Sindicat Tèxtil de la Federació Obrera d'Unitat Sindical (FOUS). Pels fets del 6 d'octubre de 1934 fou condemnat a mort, però més tard fou amnistiat. Comandà la columna del POUM que sortí cap al front d'Aragó el juliol de 1936. Més tard fou nomenat fiscal del Tribunal Popular de Barcelona. Baradella, Esteve. ? - ?. Se'l cita també com Esteve Bardella. Director de la Classe Obrera de Filadors de Selfactines. Un dels signants del manifest "Vindicación de la Clase Obrera en Villanueva y Geltrú", publicat el dia 7 de juliol de 1855. El mes de setembre de 1855 dirigí un escrit al Governador Civil, denunciant la coacció i amenaces a la teixidora Josefa Juncosa perquè s'adheria a la vaga general del mes de juliol. Baradella havia escrit altres instàncies al Governador Civil amb raonades queixes sobre l'opressió que exercien dels amos de les fàbriques, i sobre el fet que no volien rebre els representants dels treballadors. Batlle Hugué, Josep. Vilanova i la Geltrú, 1894-1956. Militant de la CNT. Membre del Comitè de la CNT a la fàbrica Pirelli, SA. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, del 7 de setembre de 1938 fins el 4 de gener de 1939. Bernadí, Manuel. El febrer de 1895 exercia d'Oïdor de comptes de la Societat d’obrers agricultors de Vilanova i la Geltrú, adherida a la FOA. Bernadó, Cristòfol. El febrer de 1895 va ser elegit Vocal de la Societat d’obrers agrícoles de Vilanova i la Geltrú, adherida a la FOA. Bernadó, Gabriel. Dirigent de les Tres Classes de Vapor (TCV), "Societat la Concordia" de Vilanova i la Geltrú . Representant aquesta societat participà el 29 de juny de 1889, en les reunions amb el Comitè de la UGT per tractar de l'adhesió de la societat "La Concordia" a la UGT. Bernadó, Joan. El juliol de 1895 va ser elegit Vocal de la Junta Directiva de la Sociedad de Maestros Peluqueros y Barberos de Villanueva y Geltrú. Bernado, Joan. Milità a la Unió de Rabassaires. L’any 1937 era membre del Comitè Administratiu de la “Col·lectivitat Agrícola Vilanovesa” Bertran, Joan. Membre de la junta directiva de la Societat de Boters de Vilanova i la Geltrú el 1870. Bonavia Calverol, Pere. L'Ampolla, 1901. - ? - ? Militant de la UGT i del PSUC. Ferroviari. A partir de 1929 residí a Vilanova i la Geltrú on fou regidor de l'Ajuntament del 27 d'octubre de 1937 fins el 20 de gener de 1939. Bonet Riera, Jaume. Obrer tèxtil. L'any 1872 era President de les Tres Classes de Vapor a Vilanova i la Geltrú (secció de filats i teixits). S'oferí, en nom seu i en el de 200 afiliats més, a l'Ajuntament, per anar contra els bandolers i els carlins. Bosch, Pere. Teixidor. L'any 1871 formava part de la junta de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú. Bosch Castany, Àngel. Vilanova i la Geltrú, 1896. - ? - Militant de la UGT i del PSUC. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, del 27 d'octubre de 1937 al 3 de novembre de 1937. Bragulat, Josep. Militant
de la federació de les Tres Classes de Vapor (TCV). Bruna, Francesc. Dirigent camperol a Vilanova i la Geltrú. El febrer de 1895 va ser elegit Vicepresident de la Comissió Comarcal de Vilanova i la Geltrú de la FOA. També va ser elegit de President de la Secció local. Bruna, Josep. Dirigent camperol a Vilanova i la Geltrú. El febrer de 1895 va ser elegit Secretari de la Comissió Comarcal de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA) de Vilanova i la Geltrú. Bruna, Pere. El febrer de 1895, juntament amb Manuel Bernadí va ser elegit Oïdor de comptes de la Societat d’obrers agricultors de Vilanova i la Geltrú, adherida a la FOA. Representant la secció de Vilanova va assistir a la Segona Conferència de la FOA, celebrada al Vendrell el dia 21 de juny de 1895. Amb la mateixa representació va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell, 5 i 6 de gener de 1896). El març de 1896 va ser elegit Secretari de la Comissió Pericial (junta directiva) de la FOA amb seu a Vilanova. El maig de 1896 formava part de la Junta del Comitè Republicà Federal de la citada ciutat. Butí, Joan. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El gener de 1936 era el President del Sindicat de Treballadors Agrícoles de Vilanova. Butí i Coll, Salvador. El març de 1896 va ser elegit President de la Comissió Comarcal de la FOA, amb seu a Vilanova i la Geltrú. Representant aquesta Comissió Comarcal va participar en la 3ª Conferència de la FOA celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896. Callau Martí, Marià.
El Perelló, 1902 - Marsella, 1945. Campanera, Jaume. Dirigent camperol. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Secretari 2on de la Comissió Comarcal de la FOA amb seu a Vilanova i la Geltrú, i confirmat en la remodelació que va patir la Comissió el març següent. Representant la secció local de Vilanova va assistir a la Conferència extraordinària que la FOA va celebrar, també a Vilanova, el 8 de març de 1896. Campanera, Josep. El 12 de gener de 1896 va ser elegit President de la secció de la FOA de Vilanova i la Geltrú. Representant aquesta secció va participar en el tercer congrés de la FOA (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896). Amb la mateixa representació va assistir a la Conferència extraordinària de la FOA, celebrada a Vilanova el 8 de març de 1896 i va participar en la 3ª Conferència també celebrada a Vilanova el dia 14 de maig de 1896. Camprubí, Josep. En representació dels filadors i teixidors mecànics de Vilanova i la Geltrú, l'any 1862 signà un manifest de la classe obrera de Catalunya, adreçat a a les Corts, demanat la llibertat d'associació "per a combatre al capital de forma noble i lleial". El manifest anava avalat per 15.000 firmes. Canalda Martí, Sebastià. Ulldecona, 1891. Militant de la UGT i del PSUC a Vilanova i la Geltrú, on fou regidor del 3 de novembre de 1937 fins el gener de 1939. Canales Grau, Jaume. Oriola (Alacant), 1912 - Barcelona, 1939. Militant de la CNT. Veí de Vilanova i la Geltrú. Afusellat pels franquistes el 8 de novembre de 1939 (resum de les persones afusellades pels franquistes a la comarca del Garraf). Capdet, Enric. Filador. L'any 1871 formà part de la junta de les Tres Classes de Vapor, secció de filats, de Vilanova i la Geltrú. Capdet Pascual, Antoni. Vilanova i la Geltrú, 1841 – Molins de Rei, 1911. Treballador del tèxtil. Militant de les Tres Classes de Vapor. El juny de 1894 va ser acusat, i condemnat a cadena perpètua, de ser l'inductor de posar un artefacte explosiu al domicili de l'alcalde de la Ciutat, Pau Andreu, i d’un altre artefacte a la caserna de la Guàrdia Civil. Internat en diversos penals fou indultat l'any 1904. Carbonell, Joaquim. Dirigent obrer de Vilanova i la Geltrú. Fou un dels signants del manifest "Vindicación de la clase obrera de Villanueva y Geltrú", publicat pel "Diario de Villanueva" el juliol de 1855. Cardona Falcó, Joan. Tarragona, 1885 - Vilanova i la Geltrú, 1970. Militant de la UGT i del PSUC a Vilanova i la Geltrú. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, des de l'any 1931 al 1934 i del 17 d'octubre de 1936 fins el 6 de gener de 1937. Casals, Josep. L'any 1871 representava la secció de Jornalers de Vilanova i la Geltrú a la Junta Directiva de les Tres Classes de Vapor. Casanellas, Josep. Treballador del tèxtil.
El juny de 1900 va ser elegit Vocal de la junta directiva de la Societat
Obrera de l’Art Fabril de Vilanova i la Geltrú. Castells, Ricard. Treballador del tèxtil. El juny de 1900 va ser elegit vicepresident de la junta directiva de la Societat Obrera de l’Art Fabril de Vilanova i la Geltrú. Clusas i Ribas, Joan. Olesa de Montserrat, 1902. Vilanova i la Geltrú, 1973. Militant de la CNT. Forner i Poeta. Durant la República va formar part del Comitè del Sindicat de Forners de Vilanova i la Geltrú. En esclatar la guerra va participar en les tasques d'organitzar la col.lectivització de la panificadora i formà part del seu Comitè de Control Obrer, en representació de la CNT. El gener de 1939 els feixistes el tancaren en una "checa" on fou apallissat brutalment. Moribund el portaren a l'hospital de Sant Antoni, deixant-lo al dipòsit de cadàvers. Gràcies a les atencions i cures d'una monja es recuperà, tot i així quedà tolit d'un braç i una cama. Edità dos petits reculls de les seves poesies "Musas Benéficas" (1963) i "Bibracions Líriques" (1969). Colomer i Soler, Pere. Vilanova,
1882 - Barcelona, 1967. Paleta. Membre de la Societat d'Oficials i Peons
de Coll, Manuel. Militant de
la UGT. L'octubre de 1938 era President de la secció local de Vilanova
i la Geltrú, del Sindicat d'Aigua Gas i Electricitat de la
UGT. Collado, Agapito. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Secretari del Sindicat de la Construcció. L'agost de 1936 formà part del Comitè Local de l'Escola Nova Unificada (CENU). El gener de 1939 s'exilià a Mèxic. Comella, Ramon. El juliol de 1895 va ser Vicepresident de la Sociedad de Maestros Peluqueros y Barberos de Villanueva y Geltrú. Cucurella, Dionisio. El 29 de gener de 1903 va ser elegit Vicepresident de la Sociedad Obrera Constructora de Cables Eléctricos de Vilanova i la Geltrú. Delgado Carrizo, Diego. Militant de la CNT. Després de nou mesos de vaga, l’abril de 1931 fou un dels firmants del conveni de la fàbrica de ciments Griffi, S.A, amb el qual es posà fi a la vaga. Domingo, Antoni. L'any 1871 formava part de la Junta de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú (secció de teixits). Dulcet Martí, Encarnació.
Vilanova i la Geltrú, 1877
- Carcasonne, 1939. (També se la cita com Encarnació Dolcet)
Teixidora. Milità a les Tres Classes de Vapor. Presidenta del Sindicat
d'Obrers i Obreres de la Indústria Cotonera de Sabadell l'any 1913.
Impulsà a les dones a participar en els afers sindical i en les
lluites obreres. L'agost de l'any 1913 participà a Sabadell en
la gran vaga
del tèxtil, promoguda pel sindicat “La Constancia”
de Barcelona i que s'estengué a les principals localitats fabrils
del Principat. La vaga impulsada per les dones denunciava l’incompliment
de la llei de l’any 1900, que regulava els salaris i la jornada
de treball setmanal de les dones i els infants. Dulcet Martí,
Roser. També se la cita Roser Dolcet. Vilanova i la Geltrú,
1890. Carcasonne (França),
1968. Militant de la CNT. Treballadora del tèxtil des dels
14 anys, s'afilià a Les Tres Classes de Vapor i després
a la CNT. L'any 1912 va ser acomiadada de la feina per haver-se posat
a viure amb un company sense ser casats. L'agost de l'any 1913 participà
a Sabadell en la gran vaga del tèxtil, promoguda pel sindicat “La
Constancia”. de Barcelona i que s'estengué a les principals
localitats fabrils del Principat. La vaga impulsada per les dones denunciava
l’incompliment de la llei
de l’any 1900, que regulava els salaris i la jornada de treball
setmanal de les dones i els infants. El dia 4 d'agost va ser empresonada.
Quan va sortir de la presó s'exilià a França, amb
la seva germana Encarnació. Tornà a Barcelona el 1917 i
va participar en els mítings de la Vaga
General revolucionària del mes d'agost. Organitzadora del moviment
feminista, el gener de 1918 participà en diversos míting
on els homes tenien prohibida l'entrada. Durant la dictadura del general
Primo de Rivera fou empresonada dues vegades por propaganda ilegal.
Prengué part en viatges de propaganda de la CNT, amb Llibertat
Ròdenas i l'any 1931 amb Durruti. Hem
llegit que va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC, del març
de 1933, però nosaltres no l'hem trobat en el llistat
dels assistents. Durant la guerra
civil participà en la formació i administració de
diverses comunitats agràries per l'alt Aragó. El gener de
1939 s'exilià a França on continuà militant
activament a la CNT. Fou, juntament amb Llibertat Ródenas i Frederica
Montseny, la cara emblemàtica de les aportacions de les dones
a la CNT. Morí a conseqüència d'un accident que va
patir quan sortia d'una assemblea de la federació local a Carcasonne. Escobar Pérez, Benigne.
Fernández, Francesc. Militant de la CNT. El mes de març de 1930 fou elegit membre del Comitè local de Vilanova i la Geltrú. Fernández, Joan. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú, en representació de la qual, l'agost de 1936 formà part del Comitè de l'Escola Nova Unificada (CENU). Fernández, Juan. Andalusia, ? -- ?, 1973. Militant de la CNT i de la FAI. Dirigent del Sindicat de Ferroviaris de Vilanova i la Geltrú. Exiliat a França el 1939 fou internat als camps de concentració. Presoner dels nazis fou confinat als camps de treball de l'Atlàntic, però aconseguí d'escapolir-se. Després de l'alliberament de França, tornà a vincular-se a la CNT. Fernández, Josep. Militant de la CNT. Representant el Sindicat Únic de Treballadors de Vilanova i la Geltrú (amb 1600 federats), va assistir al Ple Regional de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona del 5 al 13 de març de 1933. Ferran Huguet, Francesc. Castellet i la Gornal, 1919 - Barcelona, 1942. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Forner. Afusellat pels franquistes el 9 de juny de 1942. Ferran Huguet, Pere. Castellet i la Gornal, 1916 - Barcelona, 1942. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Forner. Afusellat pels franquistes el 9 de juny de 1942. Ferrer (o Ferré) Joan. Militant de la CNT. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova. Participà en el congrés de constitució de la Confederació Regional de Societats de Resistència - Solidaritat Obrera (Barcelona 1908), representant els constructors de fils i cables elèctrics de Vilanova i la Geltrú. També assistí al congrés de l'any 1910, com a representant d'una secció vària de Vilanova on actuà de secretari de la sisena sessió. L'any 1911 assistí al primer congrés de la CNT (Barcelona, 8-11 de setembre), actuant com a ponent del tema 1er que deia així: Ha de constituir-se la CNT a base de federacions locals i regionals ? Ferrer, Salvador. Dirigent camperol. El març de 1896 va ser elegit Vicepresident de la Comissió Comarcal de la FOA, amb seu a Vilanova i la Geltrú. Figueras, Antoni. El febrer de 1895 va ser elegit Vocal de la Societat d’Obrers Agricultors de Vilanova i la Geltrú, adherida a la FOA. Figueras, Josep. Teixidor. L'any 1871 formava part de la junta de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú. Figueras Mestres, Carles. Vilanova i la Geltrú, 1901 - Panamà, 1970. Llibertari, militant de la CNT. Manobre i autor dramàtic (segons les seves targetes personals). Formà part del Comitè de Defensa Local, constituït el 22 de juliol de 1936. Exercí la direcció del Butlletí del Comitè Defensa Local. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 17-10-36 fins el 05-10-38 i alcalde accidental del 5 d'octubre de 1938 fins el gener de 1939. Exiliat a França fou internat en el camp de concentració de Saint Laurent de Cerdans i al de Judes-Septfonds. Després s'exilià a Mèxic i Panamà. És autor Del amor y del cuidado del libro (1936). Figuerola Isern, Francesc. Vilanova i la Geltrú, 1911. Vilanova i la Geltrú, 1984. Militant de la CNT. Torner mecànic. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 17-10-36 fins el 27-10-37. Fugint de les urpes franquistes l’any 1939 s’exilià, amb la seva companya Clara Pujol i la seva filla Iris Abril, a França. A París els nazis l’obligaren a treballar en camps de treball. Amb l’arribada de les tropes aliades s’exilià a Xile, on entrà a formar part del Centre Català de Santiago (refugi de republicans catalans). Després del Cop d'Estat del general Pinochet (setembre de 1973) hagué de marxar de Xile i s'establí a Europa. L’any 1983 retornà a Vilanova i la Geltrú amb la seva companya. Flo, Josep. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova. Font, Ramon. El 29 de gener de 1903 va ser elegit Tresorer de la Sociedad Obrera Constructora de Cables Eléctricos de Vilanova i la Geltrú. Fontanals Coll, Ramon. ?, 1855 – Barcelona, 1909. President de la Federació les Tres Classes de Vapor. Participà en la vaga del tèxtil de Manresa i Barcelona del juliol de 1890 i fou empresonat. El 1893 fou President de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú, on era conegut com el "Federal". Va ser empesonat diverses vegades una d'elles en la repressió posterior a l’esclat d’una bomba al teatre del Liceu de Barcelona l'any 1983. Va ser vocal obrer de la Junta Local de Reformes Socials de Barcelona l'any 1906, quan ja havia perdut la confiança dels obrers que l'acusaven d'haver-se aburgesat. Fontanilles, Pau. Membre de la junta de les Tres Classes de Vapor, secció de Filadors, de Vilanova i la Geltrú, el 1871. Forcada, Casimir. Militant de la CNT. El mes de març de 1930 fou elegit membre del Comitè local de Vilanova i la Geltrú. Fortuny Nicolau, Joan. Militant de la CNT. Després de nou mesos de vaga, l’abril de 1931 fou un dels firmant del conveni de la fàbrica de ciments Griffi, S.A, amb el qual es va donar per acabada la vaga. Furgadez, Francesc. Militant
de la CNT. L'any 1936 formava part del Comitè de la fàbrica
de ciments Griffi, SA. Gabaldà Solà, Josep. Vilanova i la Geltrú, 1901 - Barcelona, 1939. Militant de la CNT a Terrassa. Afusellat pels franquistes el 15 de novembre de 1939. Gallemi, Antoni. En representació dels filadors i teixidors mecànics de Vilanova i la Geltrú, l'any 1862 signà un manifest de la classe obrera de Catalunya, adreçat a les Corts, demanat la llibertat d'associació "per a combatre al capital de forma noble i lleial". El manifest anava avalat per 15.000 firmes. Gallemí, Joan. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova. García, Enric. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova. García, Gaspar. Militant de la CNT. Ferroviari. Durant la segona República era dirigent de la secció ferroviària de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Garí, Ildefons. Dirigent sindical a Vilanova i la Geltrú. El 29 d’octubre de 1912 va intervenir en el míting Pro-presos celebrat al Teatre Bosc de Vilanova. L’octubre de 1913 va ser elegit per formar part del Comitè de la Confederació Regional de Catalunya d’Oficials i Peons de Paleta de Catalunya. Garí, Sebastià. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova. Gavarró, Joan. L'any 1871 era membre de la junta de Les Tres Classes de Vapor, secció de filats, de Vilanova i la Geltrú. Gil, Emili. Dirigent sindical a Vilanova i la Geltrú. L’octubre de 1913 va ser elegit per formar part del Comitè de la Confederació Regional de Catalunya d’Oficials i Peons de Paleta de Catalunya. Giralt, Bartomeu. En representació
dels filadors i teixidors mecànics l'any 1862 signà un manifest
de la classe obrera de Catalunya, adreçat a les Corts de l'Estat,
demanat la llibertat d'associació "per a combatre al capital de
forma noble i lleial". El manifest anava avalat per 15.000 firmes. Golbano Colmenero, Joan.
Sigüenza, 1897 - Saragossa, ?. Gómez, Antoni. Militant de la CNT. Representà els sindicats de Vilanova i la Geltrú en Conferència Regional de Sindicats de la CNT, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. Gómez, Bru. Militant de la CNT. El mes de març de 1930 fou elegit membre del Comitè local de Vilanova i la Geltrú. González Valls, Francesc. Barcelona, 1916 - Barcelona, 1939. Militant de la CNT. Veí de Vilanova i la Geltrú. Afusellat pels franquistes el 10 de novembre de 1939. Guardiola, Anton. Militant de la CNT. El mes de març de 1930 fou elegit membre del Comitè local de Vilanova i la Geltrú. Guardiola, Josep. El 29 de gener de 1903 va ser elegit Vocal de la Junta Directiva de la Sociedad Obrera Constructora de Cables Eléctricos de Vilanova i la Geltrú. Guardiola, José. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova i la Geltrú. Guasch Domènech, Josep. Tarragona, 1902 . Militant de la CNT. Ferroviari. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 17 d'octubre de 1936 fins el 3 d'agost de 1938. Guinovart, Nicasi. Dirigent
de Les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú, l'any 1884. Guitart, Marc. Membre de la Federació Local de la FRE de l'AIT. El 1871 fou caixer (de la secció de Jornalers) de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú. L'any 1874, en ser prohibida la FRE, fou el destinatari local del Manifiesto de la Comissión Federal a todos los trabajadores de España, enviat, clandestinament, per la Comissió Federal de la FRE. Gustavo, Soledad. Veieu Teresa Mañé Ill, Ángel. El febrer de 1895 va ser elegit recaptador de la Societat d’Obrers Agricultors de Vilanova i la Geltrú, adherida a la FOA. Ill, Joan. El juliol de 1895 va ser elegit Tresorer de la Sociedad de Maestros Peluqueros y Barberos de Villanueva y Geltrú. Inglada, Josep. Dirigent de la Societat Obrera dels Teixidors de Vilanova i la Geltrú. L'any 1854 intervingué en l'anomenat Conflicte de les Selfactines. El juliol de 1855 signà el manifest "Vindicación de la Clase Obrera de Villanueva y Geltrú". Inglada Arnabat, Leandre.
Inglada Arnabat, Rafael. Vilanova i la Geltrú, 1898 - Mauthausen, 1941. Militant de la CNT. Durant la la República fou dirigent del Sindicat Local de la Indústria Fabril i Tèxtil de Vilanova i la Geltrú, i l'any 1938 en fou president. Durant la guerra participà en l'organització dels comitès de control obrer de les fàbriques tèxtils. El gener de 1939 s'exilià a França. Detingut pels nazis fou deportat al camp d'extermi de Mauthausen. Morí en un petit camp annex de Mauthausen (Suren) el dia 1 de març de 1941. Juliachs Ferrer, Josep. Juncosa, Joan. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova. Juvé (o Jupé), Joan. Treballador del Tèxtil a Vilanova i la Geltrú. El juny de 1900 va ser elegit vecesecretari de la Societat Obrera de l’Art Fabril. Llinàs, Josep. Treballador del tèxtil a Vilanova i la Geltrú. El juny de 1900 va ser elegit vocal de la Junta Directiva de la Societat Obrera de l’Art Fabril. Laguna Bravo, Primitiu. Santa Cruz de Mudela, 1891 - Mayenne (França), 1941. Dirigent de la UGT i de la Federació Catalana del PSOE a Vilanova i la Geltrú (l’any 1931 fou elegit tresorer de la Junta local). Tapisser a la RENFE. L’any 1934, arran dels fets del Sis d’octubre, va ser detingut i empresonat durant un any. En esclatà la guerra formà part del Comitè de Defensa Local i fou delegat a la comarca del Garraf de la Junta de Proveïments de Catalunya. El juliol de 1936 exigí del comitè revolucionari local, l’alliberament d’un conegut comerciant vilanoví seguidor de Francesc Cambó. En representació del PSUC va ser regidor de l'Ajuntament del 17-10-36 fins el gener de 1939. Exiliat a França va ser internat al camp de refugiats d’Argelès. Hom l’ha qualificat d’home d’autèntics ideals. López, Adelaida. Treballadora del tèxtil. L'agost de 1912, des de les pàgines de "El Sindicalista", en un article titulat "A las mujeres" feia una crida als treballadors del tèxtil perquè ingressessin al Sindicat La Emancipadora. Entre d'altres coses deia: ... veient el lamentable estat en que ens trobem els obrers de l'Art Fabril ... és necessari companys i companyes acabar com més aviat millor amb tant sofriment i tanta explotació ... i que ingressem en el Sindicat La Emancipadora ... avui el sindicalisme modern revolucionari ... Llinàs, Josep. Treballador del tèxtil a Vilanova i la Geltrú. El juny de 1900 va ser elegit vocal de la Junta Directiva de la Societat Obrera de l’Art Tèxtil de Vilanova i la Geltrú. Llorens, Jaume. Dirigent obrer de Vilanova i la Geltrú. Un dels signants del manifest "Vindicación de la clase obrera en Villanueva y Geltrú", el juliol de 1855. Llorens, Joan. Dirigent sindical a Vilanova i la Geltrú. El diumenge dia 9 de juny de 1913 exercí de Secretari en l’assemblea del Sindicat de l’Art Fabril “La Constància”, celebrada en el local de la Casa del Poble de Vilanova i la Geltrú. Manyé, Pere. Pagès. Militant de la Federació Nacional d'Agricultors d'Espanya. Participà en el IV congrés d'aquesta federació com a delegat per Vilanova i la Geltrú (Vilanova i la Geltrú, 21-22 de novembre de 1916) Mañé Miravent, Teresa.
Cubelles,
1865. Perpinyà, 1939. Marcè, Magí. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova. Marcè, Pau. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova. Marí, Joan. Dirigent de les Tres Classes de Vapor, "Societat la Concordia" de Vilanova i la Geltrú. Representant aquesta societat participà el 29 de juny de 1889, a les reunions amb el Comitè de la UGT per tractar de l'adhesió de la societat "La Concordia" a la UGT Martí, Joan. Dirigent obrer de la junta directiva de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú, secció de jornalers, l'any 1871. Martínez Lucas, Josep. Reus, 1918 - Barcelona, 1943. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Electricista. Afusellat pels franquistes el 16 de juny de 1943. Mas, Lluís. Dirigent sindical a Vilanova i la Geltrú. El dia 10 de juny de 1913 exercí de secretari en l’assemblea del Sindicat de l’Art Fabril, celebrada a la Casa del Poble. Masana (o Massana), Fèlix. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Secretari 1er de la secció vilanovina de la FOA. Representant aquesta secció va assistir a la Conferència extraordinària de la FOA, celebrada a Vilanova i la Geltrú el 8 de març de 1896. Amb la mateixa representació va participar en la 3ª Conferència de la FOA celebrada també a Vilanova el dia 14 de maig de 1896. Masdéu Tardà, Francesc. Sitges, 1894. Milità a la UGT i al PSUC a Vilanova i la Geltrú. Fou regidor d'aquesta ciutat del 27 d'octubre de 1936 al 3 de novembre de 1937 i del 06 de maig de 1938 al gener de 1939 Maseras, Ramon. Dirigent obrer. Filador. Fill d'un liberal de Vilanova i la Geltrú perseguit per les seves idees. Vicepresident de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera. L'any 1854 fou elegit tinent de la Milícia Nacional. Organitzador, amb Josep Barceló i Antoni Gual, de la lluita contra les Selfactines el juliol 1854. La seva activitat contra l'ús de les Selfactines, comportà que el diputat Laureà Figuerola el qualifiqués d'indesitjable, en un discurs a les Corts (Madrid 05/05/1855). Va actuar de mitjancer en alguns conflictes laborals i va formar part de la comissió mixta de fabricants i obrers que signaren uns convenis col.lectius. Després de l'execució d'en Josep Barceló (06-06-1855) i del Ban del capità general Juan Zapatero prohibint les societats obreres (21-06-1855), va participar en l'organització de la vaga general dels primers dies de juliol. Perseguit pel capità general Zapatero, hagué d'exiliar-se a París, des d'on publicà una carta (14 de setembre de 1855) rebutjant tots els càrrecs i calúmnies que li feia l'estament militar i polític. Maspons, Esteve. L'any 1871 formava part de la junta directiva de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú. Maspons, Joan. El juliol de 1895 va ser elegit Vocal de la Junta Directiva de la Sociedad de Maestros Peluqueros y Barberos de Villanueva y Geltrú. Massó, Pere. Membre de la junta directiva de les Tres Classes de Vapor, secció de filats, de Vilanova i la Geltrú, el 1871. Mateu, Adrià. El 29 de gener de 1903 va ser elegit Vicesecretari de la Sociedad Obrera Constructora de Cables Eléctricos de Vilanova i la Geltrú. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova i la Geltrú. Mercadè, Joan. Treballador del Tèxtil a Vilanova i la Geltrú. El juny de 1900 va ser elegit vocal de la Junta Directiva de la Societat obrera de l’Art Fabril. Mestre Ventura, Ricard. Vilanova
i la Geltrú, 1906 - Mèxic, 1997. Mestres, Cristòfol. Dirigent obrer de Vilanova i la Geltrú. Fou un dels signants del manifest "Vindicación de la Clase Obrera en Villanueva y Geltrú", publicat al "Diario de Villanueva" el juliol de 1855. Mestres, Pau. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Vocal de la secció de la FOA de Vilanova i la Geltrú. Milà Lluís. Treballador del Tèxtil. A finals de març de 1894 va presidir el míting per commemorar l’aniversari de la proclamació de la Comuna de Paris. El juny de 1900 va ser elegit vocal de la Junta Directiva de la Societat obrera de l’Art Fabril de Vilanova i la Geltrú. Miró Virgili, Cristòfol. Vilanova i la Geltrú, 1837 – 1923. Conegut amb el renom "el Toixa". Oficial boter. De formació autodidacta va ser president de la Societat Obrera d'Oficials Boters de Vilanova i la Geltrú, adherida a la Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE de l'AIT). Participà en les negociacions de la vaga de les 15 setmanes de l'any 1871. Fou regidor de l'ajuntament de Vilanova de maig a desembre de 1873 i alcalde els darrers dies de la primera República, desembre de 1873 - gener de 1874. Va ser director del setmanari "Revista Social y Política". Montsalve, Francisco. L'any
1937 fou secretari de la secció Vilanovina de la Montaner Galofré, Manuel. Vilanova i la Geltrú, 1906 - 1990. Militant de la UGT i del PSUC. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 27-12-37 al 20-05-38. Montaner, José. Militant de la CNT. L'any 1936 era el Secretari de la Federació Local de Sindicats de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Montseny Mañé,
Frederica. Madrid, 1905. Tolosa de Llenguadoc, 1994. Muntaner, Josep. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova. Navarro, Victor. Militant de la CNT. Ferroviari. Comptador de la Secció Ferroviària de Vilanova i la Geltrú, durant la segona República. Nin, Joan. Dirigent obrer. Membre de la junta de les Tres Classes de Vapor, secció de filats de Vilanova i la Geltrú, el 1871. Nolla, Florenci. Militant de la CNT. El mes de març de 1930 fou elegit membre del Comitè local de Vilanova i la Geltrú. Nolla Pastor, Ramon. Vilanova i la Geltrú, 1902 - França, ? - Militant del POUM. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 17-10-36 fins el 08-10-37, quan el POUM ja havia estat declarat il.legal. Olaria Albalate, Celestí.
Vilanova i la Geltrú, 1899 - ? - ? Militant de la UGT, de la Unió
Socialista de Catalunya i del PSUC. Ferroviari. Fou regidor de l'Ajuntament
de Olivella, Agustí. Milità a la Unió de Rabassaires. L’any 1937 era membre del Comitè Administratiu de la “Col·lectivitat Agrícola Vilanovesa” Ortega Tossas, Agustín. Mora la Nova, 1898 – Sitges ? Ferroviari. Secretari General de la UGT de Vilanova i la Geltrú. Afiliat al PSUC, fou regidor de l'Ajuntament des del 3 de maig de 1938 fins el 1939. Pala Carbó, Enric. Vilanova i la Geltrú, 1890 - 1959. Milità a la CNT. Mecànic. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 20 de maig de 1938 fins el gener de 1939. Palau, Antoni. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El 12 de gener de 1896 va ser elegit vicepresident de la Comissió Comarcal de la FOA amb residència a Vilanova. Representant la citada comissió va assistir a la Conferència extraordinària de la FOA, celebrada a Vilanova el 8 de març de 1896. Després d’aquesta Conferència va ser elegit Vocal de la Comissió Pericial de la FOA. Papiol Riba, Joan. Militant de la Federació Nacional d'Obrers Agricultors d'Espanya. Assistí al IV congrés d'aquesta federació com a delegat per Vilanova i la Geltrú (Vilanova i la Geltrú, novembre de 1916). En la dècada dels anys 20 s'afilià a la Unió de Rabassaires. Pasamà, Joan. Militant de la CNT. El mes de març de 1930 fou elegit membre del Comitè local de Vilanova i la Geltrú. Pelegrí, Antoni. En representació dels filadors i teixidors mecànics l'any 1862 signà un manifest de la Classe Obrera de Catalunya, adreçat a les Corts de l'Estat, demanat la llibertat d'associació "per a combatre al capital de forma noble i lleial". El manifest anava avalat per 15.000 firmes. Pijoan, Antoni. Treballador del tèxtil a Vilanova i la Geltrú. El juny de 1900 va ser elegit president de la junta directiva de la Societat Obrera de l’Art Fabril de Vilanova. L'any 1913 en el procés de reorganització del Sindicat participà en diferents mítings a Vilanova i a Sitges. Pijoan, Joan. Dirigent Sindical a Vilanova i la Geltrú. L’octubre de 1913 va formar part del Comitè de la Confederació Regional d’Oficials i Peons de Paleta de Catalunya. Plumé, Santiago. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova. Prats, Emili. Militant
de la CNT a Vilanova i la Geltrú. L’octubre de 1913 formava
part del Comitè de la Confederació Regional d’Oficial
i Peons de Paleta de Catalunya. Prats, Fèlix. Dirigent obrer de Vilanova i la Geltrú. L'any 1871 intervingué en les negociacions amb els patrons durant la vaga de les 15 setmanes en el ram tèxtil. Prats, Joan. L'agost de l'any 1900 va ser el President de la Comissió Organitzadora de la Societat de Peons de paleta de Vilanova i la Geltrú. Prats Bardí, Fèlix.
Vilanova i la Geltrú, 1903 - França, ?. Puerto Gracia, Alexandre. Julbe (Terol),1881 - ? Militant d'ERC a Vilanova i la Geltrú, formà part del Consell Municipal designat el 17 d'octubre de 1936 i ho fou fins el 27 d'octubre de 1937. Puig, Josep. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova. Puig, Maurici. Dirigent sindical
a Vilanova i la Geltrú. El dia 10 de juny de 1913 va presidir l’Assemblea
de l’Art Fabril “La Constància”, celebrada al
local de la Casa del Poble de Vilanova i la Geltrú. Pujol Bernadó, Antoni. Vilanova i la Geltrú, 1891 - 1956. Milità a la UGT. Treballadors de la fàbrica de Gas, Unión Industrial, SA. Escriptor de vocació. L'any 1937 era Secretari d'actes del Comitè Local de la Societat d'Empleats i Obrers d'Aigua, Gas i Electricitat de Vilanova i la Geltrú. Hom l'ha qualificat de Vilanoví il·lustre per les moltes activitats culturals i ciutadanes que desenvolupava. És autor de "Cent anys de premsa Vilanovina. Assaig Cronològic de les publicacions periódiques de Vilanova i la Geltrú". (Vilanova i la Geltrú, 1951). Pujol Navarro, Pere. Dirigent de la CNT a Vilanova i la Geltrú. El mes de març de 1930 fou elegit membre del Comitè local de la CNT, i el 25 d’octubre següent es va fer càrrec de la direcció del periòdic quinzenal “Estela”, portaveu oficiós de la CNT. Raspall Martí, Joan. Banyeres del Penedès, 1899 - Barcelona, 1939. Militant de la Unió de Rabassaires. Formà part del Comitè de Defensa local de Vilanova i la Geltrú el juliol de 1936 i fou regidor de l'Ajuntament vilanoví del 17-10-36 fins el 02-11-38. El 1939 fou afusellat pels franquistes (recull de militants de la UR afusellats pels franquistes a Catalunya) Recasens Farré, Joan.
Cunit, 1905 - Marsella, 1975. Militant de la CNT. Dirigent de Riambau, Joan. Treballador del tèxtil a Vilanova i la Geltrú. Representant la Societat “La Concòrdia” de les TCV va assistir al segon Congrés de la UGT, celebrat a Vilanova i la Geltrú del 30 d’octubre a l’1 de novembre de 1890. El seu nom figura diverses vegades en les subscripcions d’ajut a una important vaga del tèxtil a Málaga a finals de 1894. Riba, Joan. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova. Ricard Rovira, Josep. Avinyonet
del Penedès, 1885 – Sant Pere de Ribes, 1976. Militant de
la Unió
de Rabassaires. Pagès. L’any 1902 presidia el Sindicat
obrer d’Avinyonet. Va haver de manxar d’aquest poble per pressions
dels sectors més antiobreristes. Es traslladà a viure a
Sant Pere de Ribes. A finals de 1919 fou un dels fundadors del Centre
d’Agricultors Obrers d’aquesta població, entitat de
la que en fou secretari fins a finals de 1923. Influenciat per Josep Ricart,
el Centre d’Agricultors s’adherí a la Federació
Comarcal de Societats Obreres Agrícoles de l‘Alt i Baix Penedès.
El febrer de 1921 i el març de 1922 fou empresonat per ser dirigent
del Centre d’Agricultors. Participà en la fundació
de la U de R i assistí a la seva Assemblea constituent (Barcelona,
6 d’agost de 1922), essent elegit vicepresident del Comitè
Central. Càrrec que ocupà fins el 27 d’abril de 1924.
Després de les eleccions municipals del febrer de 1922 seria elegit
alcalde de Sant Pere de Ribes. Ocupà el càrrec fins el cop
d’Estat del general Primo de Rivera. Durant la dictadura militar
d’aquest general tornà a ser empresonat. Abans, el febrer
de 1923, va formar part de la comissió que la U de R envia a Madrid
a tractar amb el Govern mesures legislatives de suport per als rabassaires.
Ferm defensor de la col·lectivització, després del
cop d’Estat del general Franco impulsà la “Col·lectivitat
Agrícola Vilanovesa” de la qual en fou President. Representant
la Unió de Rabassaires va ser regidor de l’Ajuntament de
Vilanova i la Geltrú del 20 de maig de 1938 fins el gener de 1939.
S’exilià a França on residí fins a l’any
1975. Roig, Ramon. Dirigent camperol. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Recaptador de la secció de la FOA de Vilanova i la Geltrú. Rosich, Eduard. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova. Rossell, Ramon. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova. Rovira, Jaume. Dirigent de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú. Participà en la vaga de les 15 setmanes del tèxtil de Vilanova (agost-novembre de 1871) i formà part de la comissió de treballadors que negocià amb els empresaris les reivindicacions obreres d’aquella vaga. Rovira, Joan. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova. Rovira Recort, Rafael. Torredembarra, 1894 - ?. Militant de la CNT. Ferroviari. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 2 de febrer de 1938 fins el gener de 1939. Rovirosa Albet, Guillen. Vilanova i
la Geltrú 1897 - Madrid, 1964. Ruiz Vinuesa, Antoni. Màlaga, 1910 - Barcelona, 1940. Militant de la CNT. Veí de Vilanova i la Geltrú afusellat pels franquistes el 26 de juny de 1940. Sabadell, Josep. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Vicepresident de la secció vilanovina de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola. Sabrià, Antoni. Participà en el congrés de constitució de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera- (Barcelona, setembre de 1908) representant els treballadors de la fàbrica Pirelli, S.A. (constructors de fils i cables elèctrics) de Vilanova i la Geltrú. Sadurní, Salvador. Treballador del tèxtil. El juny de 1900 va ser elegit vocal de la junta directiva de la Societat obrera de l’Art Fabril. Sales, Francesc. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Vocal de la secció de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola de Vilanova. Samà, Josep. L'any 1892 participà en una subscripció d'ajut per al presos anarquistes. Anys més tard el 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova. Sampsó, Antoni. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova. Sanero, Ferràn. Treballador del tèxtil. El juny de 1900 va ser elegit vocal de la junta directiva de la Societat obrera de l’Art Fabril. Sans, Antoni. L'any 1871 formava part de la Junta Directiva de les Tres Classes de Vapor (secció de teixits) de Vilanova i la Geltrú. Sans, Magí. El 12 de
gener de 1896 va ser elegit Vocal de la secció de la Federació
d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA)
de Vilanova i la Geltrú. Santos Expósito, Eduard. Ciudad Real, 1893 - Barcelona, 1939. Militant de la CNT/FAI. Veí de Vilanova i la Geltrú. Afusellat pels franquistes el 8 de novembre de 1939. Serra Demestre, Josep. Vilanova i la Geltrú, 1896 - 1977. Militant de la CNT. De formació autodidacta poseia una extensa cultura. Treballador de la fàbrica Pirelli, d'on va ser acomiadat en la repressió posterior a la vaga general de 1917, de la qual en fou un dels organitzadors. El març de 1930 formà part del comitè per reorganitzar la CNT a Vilanova. Fou el primer director del periòdic “Estela” (setembre, 1929 - juny,1930) que esdevindria el portaveu de la CNT local. En representació de la CNT formà part del Consell Municipal del 3 de novembre de 1937 fins el gener de 1939. S'exilià a França d'on tornà l'any 1949. Serrano Salcedo, Primitiu. Màlaga, 1915 - Barcelona, 1940. Militant de la CNT. Veí de Vilanova i la Geltrú. Afusellat pels franquistes el 28 de juny de 1940. Sevilla Barberá, José. Mazarrón (Múrcia),
? – Saint-Étienne-du-Rouvray (França), 1970. Solé, Baldomero. El
març de 1896 va ser elegit Secretari 1er de la Comissió
Comarcal de la FOA, amb seu a Vilanova i la Geltrú. Solé, Josep. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El febrer de 1895 va ser elegit Vocal de la Comissió Comarcal de Vilanova i la Geltrú de la FOA. Soler, Magí. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova i la Geltrú. Soler, Pau. Dirigent obrer
de Vilanova i la Geltrú. Un dels signants del manifest "Vindicación
de la clase Obrera en Villanueva i Geltrú", publicat al "Diario
de Villanueva" el juliol de 1855. Soler, Pere. L'any 1870 formava part de la Junta Directiva de la Societat Obrera dels Boters de Vilanova i la Geltrú. Soler, Ramon. Milità a la Unió de Rabassaires. L’any 1937 formava part del Comitè Administratiu de la “Col·lectivitat Agrícola Vilanovesa”. Soler Albet, Josep. Barcelona, 1904 - Vilanova i la Geltrú, 1952. Militant de la UGT i del PSUC. Ferroviari. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 3 de novembre de 1937 fins el 3 de maig de 1938. Cessà per incorporar-se al front de guerra. Soler i Bages, Cristòfol. Vilanova i la Geltrú, 1863 - ?. Rajoler. L'any 1896 fou processat i condemnat a 10 anys i un dia de presó major, acusat de participar en el llançament d'una bomba a la processó de Corpus de Barcelona. Fet que originà el multitudinari procés, conegut com el Procés de Montjuïc. Soler Bastero, Miquel. Calaceit,
1898 - Montpellier, 1947. Militant de la Soler Cuadrat, Antoni.
Vilanova i la Geltrú, ? Xile, 1961. Anarquista i militant
de la CNT. Fincat a Barcelona i també a Sabadell. A les primeries
del segle XX fou detingut i processat en el procés Rull (*). Participà
en la vaga del ram de la construcció a Sabadell l'any 1913.
El 1917 fou delegat pel comitè de la CRTC per anar a Madrid a organitzar
"grups de xoc", en col.laboració amb la UGT. Agafà el tren
a Barcelona per anar cap a Madrid, però va baixar a Vilanova i
se'n tornà tot dient que no se'n refiava dels socialistes, que
ells mateixos el delatarien. (*) Joan Rull i Caraltó fou un confident del governador civil de Barcelona (1906-1908), al qual se li atribueixen molts atemptats amb bombes. El 1908 fou processat i executat a Montjuïc. Soler i Ferrer, Joan. President
de la Societat Obrera de Fils i Cables Elèctrics (fàbrica
Productos Pirelli, SA), l'any 1908. Soriano Palacios, Agustí. Sástago (Saragossa) 1904 - Vilanova i la Geltrú, 1979. Milità a la UGT. L'any 1937 era president de la secció de la UGT de l'empresa Riegos i Fuerzas del Ebro, SA. a Vilanova i la Geltrú. Tomás, Joan. El juliol de 1895 va ser elegit Secretari de la Junta Directiva de la Sociedad de Maestros Peluqueros y Barberos de Villanueva y Geltrú. Torner, Samuel. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova. Torner i Nolla, Llorenç. Vilanova i la Geltrú, 1899 - Mauthausen, 1941. Dirigent de la CNT. Fou regidor municipal, del 3 d'agost de 1938 fins el gener de 1939. S'exilià a França, des d'on fou deportat pels nazis al camp de concentració de Mauthausen. Torras i Farrés, Esteban. El 29 de gener de 1903 va ser elegit Secretari de la Societat Obrera Constructora de Cables Elèctrics de Vilanova i la Geltrú. Torrents i Ros, Joan. Vilanova i la Geltrú, 1872 - ?. Tipògraf. L'any 1896 fou processat i condemnat a 20 anys de presó, acusat de participar en el llançament d'una bomba a la processó del Corpus de Barcelona. Fet que originà un multitudinari procés, conegut com el Procés de Montjuïc. Tort, Antoni. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Secretari 2on de la secció de la FOA de Vilanova i la Geltrú. Trilla Vilella, Joan. Molins
de Rei, 1833 – Vilanova i la Geltrú, 1906. Dirigent de Les
Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú. Filador. Fou un Trillas, Andreu. Vicepresident de Les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú, el 1871. Tuset, Josep. Treballador del tèxtil a Vilanova i la Geltrú. El juny de 1900 va ser elegit tresorer de la Junta Directiva de la Societat Obrera de l’Art Fabril. Vadell, Joan. Militant de la CNT. El mes de març de 1930 fou elegit membre del Comitè local de Vilanova i la Geltrú. Ventosa Margalef, Carles. Vilanova i la Geltrú, 1919 - Barcelona, 1940. Militant de la CNT a Gavà. Pagès. Afusellat pels franquistes el 17 de juliol de 1940. Vidal, Josep. Dirigent de Les Tres Classes de Vapor, secció de teixits, de Vilanova i la Geltrú, el 1871. Vidal Almirall, Miquel. Cubelles, 1900. Militant de la UGT i del PSUC. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 20 de maig de 1938 fins el gener de 1939. Vidal Ribas, Guillem. Les
Cabanyes 1911 - El Vendrell, 1936. Militant del Centre Autonomista de
Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI),
veí de Vilanova i la Geltrú. Treballador de la fàbrica
de ciments Griffi, SA. Va ser assassinat el 31 de desembre de 1936. Vidal Urpí, Josep. El Vendrell 1894. Dirigent del POUM. Ferroviari. El setembre de 1931 fou elegit president del BOC de Vilanova i la Geltrú. En representació del POUM fou regidor municipal de l'ú d'octubre de 1936 fins el 8 d'octubre de 1937 (quan el POUM ja havia estat declarat il·legal). Vilalta Riba, Francesc. Vilanova i la Geltrú, 1907 - 1938 (morí al front de guerra). Militant de la UGT i del PSUC. Ferroviari. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova del dia 1 de desembre de 1937 fins el 6 de maig de 1938, quan es va incorporar al front de guerra. Viñals, Joan.
Militant de la CNT.
El mes de març de 1930 fou elegit membre del Comitè local
de Vilanova i la Geltrú. NOTES: Per cercar biografies de sindicalistes,
cal consultar el
Per cercar biografies específiques d'anarcosindicalistes, cal consultar
Pel període 1936-39 cal
consultar el llibre de l'historiador Francesc X. Puig Rovira
|
)
)
Organitzà les agrupacions obreres del ram tèxtil del Principat
després de la revolució de 1868 i intervingué en
les negociacions de la Vaga de les 15 setmanes l'any 1871 a Vilanova i
la Geltrú. Fou elegit president de la Federació de les Tres
Classes de Vapor el gener de 1872. Assistí al )
En
representació de la CNT formà part del Comitè de
Defensa Local, constituït el 22 de juliol de 1936. Fou regidor de
l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 17 d'octubre de 1936 fins
el 19 de setembre de 1938. Del 19 de setembre fins a primers d'octubre
de 1938 va ser alcalde de la ciutat. Exiliat el 1939 va passar
per diversos camps de concentració. Va participar en la resistència
francesa contra els nazis.
Paleta que
s'adherí a la CNT. L'any 1905 signà un manifest de rebuig
i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova.
De formació autodidacta, l’any 1907 era professor de primeres
lletres a l’Escola Moderna de Vilanova i la Geltrú. Tot i
que se li atribueix haver assistit al congrés de la CNT de 1911,
no l'hem trobat en el llistat d'
Encarnació Dulcet va ser empresonada el dia 4 d'agost sota l'acusació
de celebrar reunions il·legals i revolucionàries. Quan va
sortir de la presó s'exilià a França, amb la seva
germana Roser Dulcet. Tornà l'any 1917 i s'instal·là
a Barcelona. L'any 1939 s'exilià altra vegada a França.
Valladolid,
1887 - ?-?. Militant de la UGT a Vilanova i la Geltrú. Mestre d'escola.
L'agost de 1936 era Secretari de la Delegació Comarcal de l'Escola
Nova Unificada (CENU) i l'octubre del mateix any figura com a President
de la FETE-UGT, secció comarcal Garraf - Vilanova i la Geltrú.
)
)
Col.lectivitzada,
i formà part del seu Comitè en representació de la
CNT. El gener de 1939 fou detingut pels feixistes que l'internaren en
un camp de concentració a Sevilla. Després fou condemnat
a 15 anys (i un dia) de presó. Fou empresonat a la Model de Barcelona.
Vilanova i la Geltrú, 1849 - Barcelona, 1911. Dirigent de les Tres
Classes de Vapor, de la secció de filats. Membre de les primeres
juntes d'aquesta organització a Vilanova i la Geltrú, el
1869. En fou president el 1881. Milità en el Partit Federal i el
1885 en presidia el comitè polític. Fou un dels impulsors
del Centre Democràtic Federalista de Vilanova, el 1883.
Director del setmanari "El Esclavo Moderno - Eco de las Tres Clases de
Vapor de Villanueva y Geltrú", fundat el maig de 1886. L'octubre
de 1887, enmig d'una forta crisis de treball i davant d'una multitudinària
i exaltada manifestació d'obrers demanant treball, Juliach en companyia
de l'alcalde de la ciutat es dirigiren, des del balcó de l'ajuntament
als manifestants i aconseguiren calmar la situació. El 1889, essent
president loal de les Tres Classes de Vapor, se celebrà a Vilanova
el XI congrés nacional d'aquest sindicat (1-3 de novembre).
L'abril de 1890 intervingué en un míting a Manresa, per
a donar suport a la vaga general del tèxtil d'aquella localitat.
El 1893 hagué d'exiliar-se a Marsella. Tornà a Vilanova
i es retirà de la vida pública.
)
Ricardo
Mella, Teresa Claramunt, etc. L'èxit de la publicació i
la qualitat del seu contingut comportà per a Teresa Mañé
una notorietat intel·lectual entre l'anarquisme internacional.
El matrimoni també va publicar ")
formant part de la mesa que presidí la segona sessió, amb
Manuel Mascarell i A. Miquel. En la repressió posterior als fets
del sis d'octubre del 34, la guàrdia civil li va cremar un quiosc
de llibres i diaris que regentava i gràcies a la família
Orriols Ferret va poder amagar-se i no ésser empresonat. Testimonis
de l'època li atribueixen haver salvat diferents persones dels
pseudo- revolucionaris incontrolats, els primers dies de la guerra civil,
i amb la seva intervenció va impedir que un grup d'exaltats destruís
el retaule de l'església de Santa Maria de la Geltrú. Formà
part del Comitè de Defensa Local (juliol de 1936) i fou elegit
Jutge Popular. Enemic de la pena de mort, tingué una notòria
influència política sobre el consistori municipal
,
que presidí diverses vegades, deixant una forta empremta de la
seva pregona humanitat. Impulsor i director del diari barceloní
Societat d'Empleats i Obrers de les Empreses d'Aigua, Gas i Electricitat
de la UGT.
)
No tingué una destacada activitat
pública fins l'adveniment de la República, quan ingressà
en el Sindicat de Professions Liberals de la CNT. Col.labora a "El Luchador"
(1931-33) des d'on llança una dura campanya en contra dels Trentistes.
El 1933 ingressà a la FAI. De l'any 1932 al 1938 va fer un
seguit de viatges de propaganda arreu de la península, cosa que
la va fer molt popular. Membre del comitè de la CRTC el 1936, participà
en el congrés de Saragossa de maig de 1936, on s'acceptà
el seu dictamen de Comunisme Llibertari, enfront de les tesis de Peiró
i Abad de Santillán. En esclatar la guerra passà a formar
part del comitè peninsular de la FAI. Formà part del govern
de Largo Caballero, en la cartera de Sanitat i Assistència Social
(novembre 1936 - maig 1937). Endegà el projecte de llei (que després
aprovà el govern estatal) d'interrupció voluntària
de l'embaràs. Creà el Consell Nacional i els Consells Provincials
d'Assistència Social i també el Comitè Nacional de
Subministraments. Com a delegada governamental, feu la proclama que va
aturar les lluites de Barcelona el maig de 1937. Presidí el comitè
d'enllaç CNT-UGT (febrer 1938). L'any 1939 s'exilià a París
i més tard a Tolosa de Llenguadoc. Formà part del consell
general 
Movimiento
Libertario Español (MLE) (1939). Després del congrés
de la CNT de París (maig de 1945), tornà al seu purisme
àcrata. Juntament amb el seu marit Germinal Esgleas, engegà
la publicació de la revista "CNT", que més tard per prohibició
del govern francès, hagué de dir-se "Espoir". Fou membre
del secretariat intercontinental de la CNT a l'exili (1952-60). L'any
1983, tot i tenir dificultats de moviments i molt reduïda la visió,
va participar en una campanya de propaganda de la CNT per tot el principat.
En aquests actes es va poder escoltar, amb un català clar i una
oratòria brillant, les arrelades conviccions d'aquesta dona, que
ha esdevingut un símbol per a la CNT. En una conferència
a Vilanova i la Geltrú (02.07.83) referint-se a l'actuació
de la CNT l'any 1936, va dir: Vàrem tenir raó cinquanta
anys massa aviat, reafirmant la constant actualitat del seu pensament
llibertari. 
Vilanova
i la Geltrú, de l'any 1934 al 1936 i del 05-03-37 fins el 27-10-37.
)
)
Tècnic
en electricitat. L'any 1936, en plena guerra civil, fou elegit President
del Comitè Obrer de l'empresa "Rifà Anglada" de Madrid,
on treballava de director tècnic. L'any 1939 fou empresonat per
haver estat membre d'aquell Comitè Obrer. En temps de la dictadura
franquista fundà la Hermandad Obrera de Acción Católica
(HOAC) (1946), que tenia com a objectius Difondre en tot l'àmbit
de la nació, entre la classe obrera, un alt ideal de conquesta
espiritual del poble per a Crist i de conquesta social d'un sa benestar
per a tots. Fou l'iniciador del Comunitarisme. Visqué a Montserrat.
És autor de Cooperativismo Integral (1959). El Primer
Traidor Cristiano, Judas de Keriot, el apóstol (1962). El
Primer Santo Cristiano, Dimas el ladrón. (1962). ¿De
quién es la Empresa?. Editorial ZYX. Madrid, 1964. Manifiesto
Comunitarista. Editorial ZYX. Madrid, 1966.
Militant
de la CNT a Catalunya. Ferroviari. Autodidacta, esportista i aficionat
a la música. Visqué i treballà a Igualada i a Vilanova
i la Geltrú. Secretari de la Societat d’Indústries
Ferroviàries de la CNT de Vilanova i la Geltrú l'any 1931.
L'any 1937 compartí el secretariat del Consell local d'Economia
de Vilanova amb Pere Colomer Soler. Exiliat l'any 1939 visqué a
Algèria i França.
UGT,
de )
Assistí al congrés de Sants, 1918, representant el Sindicat
de Paletes i Manobres de Barcelona. El novembre de 1920 va patir la repressió
del general Martínez Anido i fou deportat al castell de la Mola
de Maó. Participà en la Conferència extraordinària
de la CRTC, celebrada a Blanes el juliol de 1922, com a delegat del Comitè
de la CRTC. L'any 1927, en plena dictadura, durant la construcció
d'un mercat a Sabadell, se li atribueix haver penjat una senyera
estelada en el punt més alt de l'obra. També assistí
al 
El
desembre de 1868 va ser un dels signants de la crida "A los Obreros de
Cataluña", en nom de la Direcció Central de les Societats
Obreres de Barcelona, per a la celebració d'un 
){kind=link}
){kind=link}
){kind=link}
){kind=link}
){kind=link}
){kind=link}
){kind=link}
){kind=link}
){kind=link}