Primera part: 1823 -1900

Per anar a la segona part

1823
Camprodon. Primeres manifestacions a Catalunya del ludisme o anti-maquinisme. Els obrers destrueixen les màquines de filar i cardar.

1824, juny
Estat. Reial ordre donant instruccions per prevenir la destrucció de les màquines

1826
Catalunya. Sota l'empenta de Magí Coromines, es reorganitza la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó, hereva de la primera organització d'empresaris de Catalunya, Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó (Barcelona, 1799).

1827, setembre
Barcelona. Conflictes dels Teixidors sobre la llargada de les peces teixides. El teixidors que cobren a tant per peça veuen com els fabricants augmenten la llargada de les peces, sense augmentar el preu.

1831, gener març.
Barcelona. Rebrota el conflicte sobre la llargada de les peces. Intervenció de l'autoritat favorable als obrers.

1832
Barcelona. S'inaugura la fàbrica de Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia. La primera factoria de l’Estat moguda amb vapor. Se la coneixerà popularment com "El Vapor" (hi treballaven uns 700 obrers/es)

1834
Barcelona. Una Comissió Obrera protesta davant el capità general per l'acomiadament de treballadors i la rebaixa de jornals.

1834
Londres. Fundació del Sindicat Nacional Unificat.

1834
EE.UU. Fundació de la National Trades Union.

1835, juliol
Barcelona. Aldarulls generalitzats. Es cala foc a diversos convents i a la fàbrica "El Vapor". Àlex Pardinyas i tres obrers més són condemnats a mort i afusellats.

1836
Londres. Fundació de l'Associació dels Treballadors de Londres.

1836, juny
Sabadell. Grups d'obrers intenten destruir màquines de moderna instal·lació.

1837, març
Reus. El dia 18, a l'Ajuntament de Reus i presidit per l'alcalde 1er de la ciutat, els fabricants de l'art del cotó estableixen un acord sobre la tarifa de preus que es pagaran als treballadors, a més d'altres condicions com que tots los treballs del art se contarán per canas y no per trossos ni per pesas. Cal indicar que les societats obreres no estaven legalitzades. Tot i així entenem que darrera de l'acord s'hi pot veure la pressió de treballadors organitzats. Durant el més de març s'establiren acords similars amb fabricants d'altres rams del cotó. A la "Història de Reus" (dirigida per Pere Anguera) Reus, 2003 se citen com els primers convenis col·lectius documentats.

1838, juny
Barcelona. Una Comissió d'obrers demanen al Capità general autorització per associar-se. La Comissió de Fàbriques s’hi oposa i no en són autoritzats.

1839, febrer
Estat. Reial ordre autoritzant la formació d'associacions de socor mutu.

1839
Vilanova i la Geltrú. S'inaugura una fàbrica tèxtil moguda amb vapor, sota la direcció de "Gumà, Ferrer i Cia", que havien pres el relleu a la firma "Roquè, Gumà i Cia" constructora de la factoria. Se la coneixerà com la fàbrica de la Rambla, amb el segell comercial "El Fènix".

1840, maig
Barcelona. El dia 10 de maig es constitueix la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona. És la primera organització obrera de l'Estat (estatuts). El seu capdavanter era Joan Muns i a més formaven part de la Junta Directiva José Sort Rull, José Sugrañes Pascual, Vicente Martínez Pintao, Pedro Màrtir Cardeñas i Pedro Vicheto que n'era el secretari.

1840, maig
Vilassar de Mar. Es constitueix la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó. Pot considerar-se la primera organització sindical formada de fora de Barcelona.

1840, agost
Vic. Es constitueix la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Vic. Formaven la Junta Directiva Josep Carbonell, Miquel Altamira, Pau Vilà i Francesc Bojons.

1840, setembre
Sant Andreu del Palomar. Es constitueix la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó. Hi consten formant la junta Jaume Vila (director), Josep Masvidal (secretari) i Joan Casamitjana (vocal)

1840, octubre
Barcelona. En els mesos d'octubre i novembre els obrers es declaren en vaga perquè no són ateses les seves peticions de jornals. Intervé l'autoritat municipal i disposa que es crearan unes comissions mixtes de representants obrers i de fabricants.

1840, novembre
Barcelona. Constitució d'una comissió d'arbitratge per a solucionar conflictes laborals. Es firmen uns pactes entre fabricants i els representants dels treballadors, sobre la llargada de les peces i salaris (amb  aquest fet es reconeix la representativitat de les Associacions Obreres)

1841, gener
El dia 1 es constitueix  la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus, amb la finalitat de coordinar les accions de les Societats Obreres.

1841, febrer
Barcelona. Publicació d’un manifest obrer: Las Clases Trabajadoras Asociadas a los Diputados a Cortes y Particularmente a los de la Antigua Cataluña. Estava signat per les societats de: Blanquejadors, Capçadors, Filadors, Fusters, Impressors, Mitgers, Pintadors, Sabaters, Serradors, Teixidors i Tintorers.

1841, abril
Igualada. En un escrit de l’Alcaldia hi consta organitzada la Societat de Protecció Mútua de Teixidors d'Igualada. El mes de novembre formaven la seva junta: Jaume Pujol, President, Ramon Garcia, Secretari, Joan Prats i Joan Martí, Vocals.

1841, juny
Barcelona. En un escrit dirigit al capità general, a més de les societats citades en el manifest del mes de febrer, hi consten les societats d’Espardenyers, Teixidors de Vels i els Corders.

1841
Anglaterra. Fundació del Sindicat de Miners.

1841, desembre
Manlleu. Es constitueix la Societat de Filadors.

1841, desembre
Catalunya. Primera prohibició de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona. Volem destacar que tot i la prohibició es continuen constituint Societats de Protecció Mútua de fora del pla de Barcelona. També destaquem l'escrit que la Junta de la Societat va adreçar als seus associats.

1841
Catalunya. A més de les societats esmentades, l’any 1941 consten constituïdes les Societats de Teixidors de Mataró, de Vilassar de Dalt, Olot, Manlleu, Sallent, Canet de Mar i també la de Pellaires d’Olot

1842, juny
Barcelona. Creació de la Companyia Fabril de teixidors (cooperativa promoguda per l'Associació Mútua de Teixidors).

1842, setembre
Terrassa. Queda constituïda la Societat de Protecció Mútua de Teixidors.

1842, novembre
Girona. El dia sis es constitueix la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó. Formaven part de la junta Francesc Pagès (director), Francesc Farrés (secretari) i Francesc Martorell (vocal).

Nota: Posem tot aquest seguit de constitucions de societats obreres, perquè volem destacar l'expansió  que va tenir l'associacionisme obrer.
Sobre aquest període cal consultar la detallada exposició de Josep M. Ollé Romeu. El Moviment Obrer a Catalunya 1840/1843. Editorial Nova Terra. Barcelona, 1973

1843 , gener
Barcelona. Confirmació de la prohibició de les Societats Obreres. El ban del capità general Antonio Seoane deia: Art. Primero: Desde la publicación de este bando dejará de existir la Sociedad de Tejedores de Algodón bajo cualquier denominación o forma ...

1843, agost
Reus. Tot i les prohibicions de les societats obreres a Barcelona, l'Alcalde tercer de Reus –Antoni Vallès- reuneix a l'Ajuntament una comissió de fabricants de roba de cotó i una comissió de treballadors per establir una nova tarifa de preus. La comissió dels treballadors estava formada per: Francisco Monseny(sic), Pablo Tosas, Pedro Bargalló, Pablo Doménech i Francisco Freixa.

1848, març
Igualada. Unes protestes obreres a la ciutat porten a l'incendi de la fàbrica de vapor de "Vila, Subirà i Cia".

1848
Londres. Publicació del Manifest Comunista de Karl Marx i Friedrich Engels.

1851, febrer
Reus. El dia 4 els teixidors de la cotonera "Canals, Pamies i Huguet" és declaren en vaga perquè els fabricants han trencat, unilateralment, el conveni signat l'any 1848. La vaga s'estengué a quasi totes les fàbriques de la ciutat. Es va constituir una comissió de treballadors que, amb el suport de 644 firmes, es va reunir amb els fabricants a l'Ajuntament de Reus. La comissió dels teixidors estava formada per: Pere Francesch, Pere Iborra, Joan Pellicer, Ramon Pellicer, Pere Roca, Ramon Soler i Josep Toscal. El dia 25 de febrer una nota de la fàbrica Canals dirigida a l'alcaldia de Reus deia: En la fàbrica trabajan 104 tejedores y fuera de la fábrica 121. De los 104 tejedores de la fábrica solamente trabajan ocho.

1854, març
Barcelona. Una vaga a la fàbrica de teixits l'Espanya Industrial, s'escampa primer pel pla de Barcelona i després a les altres localitats industrials del Principat. El capità general publica un ban que obliga els obrers a tornar a la feina, sota l'amenaça de presó . Només a Barcelona van ser empresonats més de 800 obrers. La vaga va durar del 23 de març fins el 3 d'abril. El Govern de l'Estat va aprovar un reglament per a les fàbriques de teixits i va autoritzar la formació d'associacions obreres (Madrid, 31 de maig). La vaga dels obrers no va ser endebades.

1854, juliol
Barcelona. El dia 14, una Comissió de les Classes Obreres, decreta el boicot contra les Selfactines. Els primers dies (confonent-se amb l'agitació política i militar que vivia Barcelona), el boicot deriva cap a la crema d'algunes fàbriques i tallers, però després el boicot continuà de forma pacífica. (El dia 16 un ban del capità general deia ... seran pasados por la armas en el término de seis horas ... a todo aquel que cometa o intente pegar fuego ... El que robe por valor de 20 reales arriba, serà condenado a la misma pena ...) El dia 25 de juliol el capità general de Catalunya, Ramón de la Rocha, després d'una entrevista amb el dirigent obrer Josep Barceló, publica una ordre prohibint l'ús de les Selfactines.

1854, agost
Barcelona. El dia 8, les 19 Societats Obreres que decretaren el boicot contra les selfactines donen per acabada la vaga.
La importància del Conflicte de les Selfactines  i la força de les Societats Obreres queda constatada pel fet que el dia 9 d'agost de 1854 es dictà a Madrid una ordre revocant la prohibició de les Selfactines, i que aquesta ordre no fou publicada per les autoritats de Catalunya.

1854, setembre
Barcelona. El dia 26 el governador civil, general Pascual Madoz, autoritza formalment les Societats Obreres. Entenem aquest fet com un resultat més de la lluita obrera contra les Selfactines.

1854, novembre
Barcelona. Pactes col·lectius entre fabricants i obrers. Són signants els primers convenis col·lectius de l'Estat, que pacten altres qüestions a més de les específicament salarials. Fixaven les hores ordinàries de treballs (72 a la setmana), llargada de les peces, etc. (Tal com citem més amunt, hem de recordar que el mes de març de 1937, a l'Ajuntament de Reus, se signà un conveni col·lectiu que establia una tarifa de preus per tots los treballs del art del cotó).

1855, gener
Barcelona. Trenta societats obrers constitueixen la Junta Central de Directors de la Classe Obrera.

1855, febrer
Barcelona. Se signa el conveni col·lectiu dels peons d'estampats.
Destaquem aquest conveni perquè significa un nou avanç  en les matèries tractades. Per part dels treballadors van signar: Miquel Solernou. José Queyer. Pedro Puigventós. Esteban Lluís. Pedro Llacuna.

1855, abril
Barcelona. Josep Barceló el capdavanter de la societat dels filadors i del moviment obrer de Catalunya és detingut i lliurat a l'autoritat militar, acusat injustament d'un crim en el mas de Sant Jaume d'Olesa de Montserrat. La repressió contra el moviment obrer, dirigida pel nou capità general Juan Zapatero, estava en marxa.

1855, maig
Barcelona. Després d'un temps de tolerància, un Ban del governador civil retalla les llibertat de les associacions obrers i la seva capacitat de pactar amb els fabricants. Aquest Ban a l'article núm. 10 deia:
No s'autoritza cap associació, sigui de la classe que sigui, sinó circumscrita a la localitat i limitada merament a objectius filantròpics.

1855, maig
Barcelona. Després del Ban del general Cirilo Franquet (Barcelona, 30 d'abril de 1855), els dirigents de les societats obreres van adreçar un escrit al Cap del govern de l'Estat reclamant, entre d’altres coses, llibertat per associar-se i que es fixès la jornada màxima de treball en 10 hores diàries.

1855, maig
Madrid. El dia 21 es publica una reial ordre que torna a revocar el Ban (de 1854) del capità general de Catalunya Ramón de la Rocha prohibint l'ús de les Selfactines, i anul·la els pactes entre fabricants i treballadors. D'aquesta reial ordre destaquem aquest paràgraf:
... mandando al propio tiempo que también queden sin efecto qualquiera disposición que las autoridades de esa capital hubiesen dictado sobre la tasa de los salarios o de la mano de obra de obra de los trabajadores de esas fábricas ... (cal fer esment que tots els convenis col·lectius eren sancionats pel governador civil).

1855, juny
Barcelona. Després d'un judici ple d'irregularitats, el dia 6 és executat per l'autoritat militar en Josep Barceló. La repressió sobre el moviment obrer seguia el seu paorós curs.

1855, juny
Barcelona. El dia 21 el capità general de Catalunya, Juan Zapatero, publica un Ban decretant la dissolució de les societats obreres.

1855, juliol
Catalunya. En resposta a la persecució del general Zapatero, i en defensa del dret d'associació, la Junta Central de Directors de la Classe Obrera declara el dia 2 una vaga general  que fou seguida molt extensament, tancant fàbriques, tallers, botigues i locals d'esbarjo. Hom la considera la primera vaga general, de l'Estat, ja que no solament fou seguida pels obrers de Barcelona i la seva zona d'influència, sinó que s'estengué a les principals poblacions del Principat. Se'n tenen notícies de Sabadell, Igualada, Vic, Reus, Vilanova i la Geltrú, Sitges i de les conques fabrils del Ter i del Cardener. L'extensió del moviment vaguístic va sorprendre tant a les autoritats com als fabricant, i els preocupà per l'alt grau d'organització que se'n desprenia.
Dirigien la vaga en nom de la Comissió de la Classe Obrera de Catalunya, Pau Barba, com a President, Secretaris Joan Rovira i Joan Bertran i Vocals Joan Company, Ramon Maseras, Martomeu Arrons, Jerònim Alsina, Pau Folch, Manuel Escuder i Pere Puigventós. En el manifest que el dia 5 de juliol va publicar la citada Comissió, entenen que cal destacar el fet que sigui dirigit explícitament a la Classe Obrera de Catalunya, o sigui més enllà de la Barcelona i la seva zona d'influència.
El general Zapatero sol.licità tropes de reforç i Barcelona va ser ocupada militarment.
Intervingué l'Ajuntament de Barcelona (constituint una comissió per anar a Madrid a parlamentar amb el Govern), i el Govern envia el coronel Saravia, emissari personal del Cap del Govern, per fer de mitjancer entre les autoritats i els vaguistes. Cal destacar la importància d'aquest fet,  ja que significava el reconeixement implícit de les Societats Obreres.
El dia10 de juliol s'arribà a un acord entre l'emissari del govern i la Comissió de la Classe Obrera. El dia 11 els obrers tornaren a la feina, amb el compromís del Govern de fer una llei autoritzant les societats obrers i regulant les relacions entre empresaris i traballadors.

NOTA: Per aquesta vaga i per les dades del bienni 1854-1856, cal veure el llibre de Josep Benet i Casimir Martí. Barcelona a Mitjan segle XIX. El moviment Obrer durant el Bienni Progressista (1854-1856), Curial Edicions Catalanes. Barcelona, 1976.

1855, agost
Madrid. El català Ramon Simó i Badia funda el periòdic "El Eco de la Clase Obrera".

1855, octubre
Madrid.  El dia 8 el ministre de Foment Manuel Alonso Martínez, presenta a les Corts Constituents el Projecte de Llei que s'havia compromés amb les Societats Obreres de Catalunya. Era el primer projecte de llei sobre organització industrial que presentava un Govern espanyol.

1855, novembre
Madrid. En Joan Alsina i Joaquim Molar són comissionats per les organitzacions obreres de Barcelona per manifestar, al Congrés de Diputats, el rebuig de la Classe Obrera al contingut del projecte de llei de la indústria manufacturera, presentat pel Govern de l'Estat. El dia 9 de novembre Joan Alsina, davant de la comissió de diputats que estudiava el projecte, va exposar les discrepàncies dels obrers de Catalunya, amb el seu articulat. A més lliuraren a la Comissió un document de 26 pàgines (Observaciones acerca del Proyecto de Ley sobre la Industria Manufacturera) argumentant i desglossant, article per article, les discrepàncies. Tots aquests esforços van ser endebades. La legislatura, progressista, acabà de manera violenta el juliol de 1856 (amb un nou cop d'Estat del general Leopoldo O'Donnell, amb connivència amb la reina Isabel II) quan el projecte de llei en qüestió encara no s'havia aprovat.
D'aquest projecte resaltem:
Artículo 7º Solo en establecimientos donde se ocupen mas de veinte personas, se permitirá la admisión de niños o niñas que hayan cumplido ocho años, debiendo trabajar únicamente o por la mañana o por la tarde para que les quede tiempo de dedicarse a su instrucción.
Los jóvenes de ambos sexos mayores de doce años y que no pasen de diez y ocho, solo podrán trabajar diez horas diarias entre las seis de la mañana y las seis de la tarde. (la negreta és nostra).
Cal assenyalar que fins el 24 de juliol de 1873 (durant la Primera República) no fou promulgada la primera llei social, la qual va ser tan efímera com el règim republicà que la promogué. Com és sabut el 3 de gener de 1874 un altre militar, el general Manuel Pavía, va entrar al Congrés de Diputat i dissolgué les Corts republicanes.

1855, desembre
Estat. Organitzat per periòdic "El Eco de la Clase Obrera" i amb el suport  dels delegats de les societats obreres de Catalunya Joan Alsina i Joaquim Molar, el dia 29 de desembre es presenta a les Corts un Manifest signat per més 33.000 obrers demanant llibertat d'associació obrera. Aquest manifest reivindicatiu ultrapassà les fronteres del Principat i s'estengué a altres punts de l'Estat.

1857, març
Catalunya. El dia 31 el nefast capità general de Catalunya, Juan Zapatero, torna a prohibir tota classe d'associació obrera:

Extracte del ban:

Artículo 1. Quedan disueltos desde luego todos los montepíos y asociaciones entre individuos de la classe obrera que existan en Cataluña, ...
Artículo 5.  Si contra mis esperanzas se atreviese alguno a infringir lo que dejo dispuesto, será tenido como autor de rebelión a mano armada.
(el subratllat és nostre)

1862, febrer
Barcelona. Es crea l’Ateneu Català de la Classe Obrera.  Fou una autèntica font de coneixement per als treballadors.

1862
Catalunya. Quinze mil obrers del Principat, encapçalats per Josep Granie, signen i trameten un manifest al govern del general O'Donnell, demanant llibertat d'associació "per a combatre el capital de forma noble i pacífica". (Fragment del manifest).

1863, abril
Alemanya. Constitució de l'Associació General dels Treballadors Alemanys (amb Ferdinand Lasalle de capdavanter).

1864
Catalunya. Sota la tolerància del capità general Domingo Dulce, reapareixen les societats obreres.

1864
Manresa. El valencià jesuïta Antoni Vicent funda el primer Cercle d'Obrers Catòlics, que per l'exili dels jesuïtes no tindrà continuïtat fins el 1880.

1864, abril
Barcelona. El català Antoni Gusart i Vila funda el periòdic obrerista "El Obrero". Fou prohibit l'any 1966 i reaparagué l'any 1880 com a portaveu de les Tres Classes de Vapor.

1864, setembre
Londres. El dia 28 es constitueix l'Associació Internacional de Treballadors (AIT). Sens dubte marcà "un abans" i "un després", en l'organització del proletariat. Tingué en Karl Marx el seu principal impulsor.

1865, novembre
Barcelona. De la mà del periòdic "El Obrero" arriben a Catalunya les primeres notícies de la fundació de l'AIT.

1865, desembre
Barcelona. Del dia 24 al 26 se celebra un Congrés Obrer impulsat per Antoni Gusart i Vila (convocat des del setmanari "El Obrero"). Hi assisteixen representants de vint-i-dues societats obreres de Barcelona. El congrés aprova enviar una exposició al cap del Govern de l'Estat, demanant llibertat d'associació obrera. És el primer congrés obrer de l’Estat.

1866, setembre
Ginebra. Del dia 3 al 8 se celebra el Primer congrés de l'AIT. Hi assisteixen 60 delegats, sense participació de Catalunya.

Nota: Pels Congressos Obrers Internacionals cal veure els llibres d'Amaro del Rosal Los Congresos Obreros Internacionales en el siglo XIX i Los congresos Obreros Internacionales en el siglo XX. Editorial Grijalbo. 1a edició Mèxic, 1958. Tercera edició Barcelona, 1975.

1867, setembre
Lausana. Del dia 2 al dia 9, se celebra el segon congrés de l'AIT. Els obrers catalans hi envien un missatge d'adhesió.

1868, setembre
Brussel-les. Del dia 6 al 13 se celebra el 3er congrés de l'AIT. L'anarquista rus Mikhail Aleksandrovic Bakunin, hi participà activament. Per primera vegada hi assisteix un delegat català, Antoni Marsal i Anglora amb el pseudònim de Sarro Magallan, que presenta un petit informe de les Societats Obreres de Catalunya.

1868, octubre
Barcelona. Diverses societats obreres de Barcelona constitueixen la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona.

1868, desembre
Barcelona. El dia 6 la Direcció Central de les Societats Obreres fa públic un manifest "A los obreros de Cataluña", signat per 30 delegats de les diferents societats obreres (dels quals destaquem Juan Fargas com a President interí i Antonio Colomé Secretari interí), demanant la celebració d'un congrés obrer.

1868, desembre
Barcelona. El dia 13 se celebra el Congrés Obrer convocat per la Direcció Central de les Societats Obreres. Assisteixen uns 100 representants de 61 societats de Catalunya.

1868, desembre
Barcelona. L'activitat del moviment obrer en aquests anys és ben constatable. Nosaltres hi afegim el conveni signat pels teixidors de llana de Terrassa el dia 29 de de desembre.

1869, gener
Barcelona. Es reuneix una comissió d'obrers filadors, preparadors i teixidors per constituir la Federació de Les Tres Classes de Vapor (TCV). Tomàs Valls en fou el secretari interí. Les Tres Classes, en denominació de l'època, es referia a tres oficis, en aquest cas Preparadors, Filadors i Teixidors mecànics (els preparadors també se'ls anomena Jornalers, per ser obrers que treballaven a jornal i els altres a preu fet). La Federació celebrà una Junta General a mitjans d'agost i el seu primer congrés el celebrà a Barcelona el desembre de 1870. Aquesta Federació s'estengué per les comarques fabrils del Principat i aconseguí la seva màxima implantació cap el 1890.

• Congressos que celebrà les Tres Classes de Vapor.
• Dades de la implantació territorial de les Tres Classes de Vapor.

1869, febrer
Barcelona. La Direcció Central de Societats Obreres canvia de nom i passa a denominar-se Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona. Formaven la Junta Directiva Jaime Balasch, Antonio Colomer, Juan Fargas, Antonio Marca i Josep Quinglas. L'any 1870 es va adherir a la FRE de l'AIT.

1869
Barcelona. Amb el suport del Centre Federal és elegit el primer diputat de la classe obrera: Pau Alsina.

1869, agost
Barcelona. El dia 1, neix el periòdic internacionalista "La Federación", editat pel Centre Federal de les Societats Obreres. En el seu primer núm declara: La República Federal és la forma de govern que més convé als interessos de les classes treballadores.

1869, setembre
Basilea. Del dia 2 al 12 se celebra el Quart congrés de l'AIT. Representant el Centre Federal de les Societats Obreres i participen Rafael Farga i Pellicer i Gaspar de Sentiñón.

1870, juny
Barcelona. Del 18 al 26 de juny se celebra el primer Congrés Obrer d’abast estatal, constituint-se la  Federació Regional Española de l'AIT (FRE de l'AIT). Hi van participar 90 delegats que representaven a 98 societats de 39 localitats. El congrés va seguir directrius bakuninistes i s'escollí un Consell Federal integrat per: Tomàs González Morago, Enrique Borrel, Francisco Mora, Anselmo Lorenzo i Ángel Mora. Aquest consell establí la seu a Madrid.

1870, desembre
Barcelona. Primer congrés de la Federació les Tres Classes de Vapor. Les TCV tenia 8500 afiliats i n’era president Climent Bové.

1871, març
París. El proletariat pren el poder polític. És proclamada la Comuna de Paris.

1871, juliol
Tarragona. Els dies 27 i 28 se celebra el congrés constitutiu de la Federació d’Oficials Boters (FOB) que s’organitzà primer a nivell del Principat i després a nivell estatal.

1871, setembre
Londres. Davant la persecució que pateixen els membres de l'AIT. Se celebra una conferència extraordinària. Destaquem la presència d'Anselmo Lorenzo.

1872, febrer
Barcelona. Els dies 4 i 5 de febrer se celebra el segon congrés de les Tres Classes de Vapor. Els punts més destacats de l'ordre del dia van ser:
a) La reglamentació de les vagues.
b) La federació amb la Societat de Teixidors a mà, per formar la Federació d'Obrers Manufacturers (que serà coneguda com Unió Manufacturera).

1872, abril
Saragossa. Del 4 al 8 d'abril se celebra el segon congrés de la FRE de l'AIT. Hi assisteixen 40 delegats (18 de Catalunya) més els 7 del Consell Federal, que representen 31 federacions locals i 25.000 afiliats. Segons l’informe presentat per Francisco Mora, la FRE tenia 102 federacions locals, 284 sindicats d’oficis, 69 d’oficis varis, 8 unions i 13 adhesions individuals.

1872, maig
Barcelona. Del dia 7 a l’11 se celebra el congrés de constitució de la Federació d'Obrers Manufacturers més coneguda com Unió Manufacturera, formada per la Federació de les Tres Classes de Vapor i la Federació de Societats de Teixidors a Mà de la Nació Espanyola. Hi van participar 115 delegats. S’aprovaren per unanimitat els estatuts i s’elegí un Consell format per 14 membres. Establint la seu del Consell a Manresa. El cop d'Estat del general Pavía (1874) va estroncar l'expansió de la Federació. Reapareguda el 1881 l'any 1882 s'adherí a la FTRE. En foren dirigents Gabriel Albagés, Francesc Abayà, Tomàs Valls i Eudald Xuriguera entre d'altres.

• Altres congressos que celebrà la Unió Manufacturera.
• Composició dels el sis primers Consells directius de la Unió Manufacturera.

1872, setembre
La Haia. Del 2 al 9 de setembre se celebra el cinquè Congrés de l'AIT, produint-se una greu escissió (Marxistes per un costat i Bakuninistes per l’altre) que afectarà directament el desenvolupament del moviment obrer de Catalunya. Aquesta escissió fereix de mor l'AIT. Representant la FRE hi assisteixen Rafael Farga i Pellicer, Carlos Alerini, Nicolás Alonso Marselau, Tomás González Morago i Pablo Lafargue, que es decanten per la fracció Bakuninista.

1872, setembre
Sant Imier (Suïssa). El dia 15 i 16 se celebra el primer congrés de la fracció Bakuninista de l'AIT. Representant la FRE hi assisteixen Rafael Farga Pellicer, Carlos Alerini, Nicolás Alonso Marselau i Tomás González Morago.

1872, desembre
Reus. Del dia 9 al 13 se celebra el segon congrés de la Federació d'Oficials Boters (FOB). Es pren l'acord d'adherir-se a la FRE de l'AIT.

1872, desembre
Còrdova. Del 25 de desembre al 2 de gener se celebra el Tercer Congrés de la FRE de l'AIT. S'aproven les resolucions del congrés de la fracció bakuninista de Sant-Imier i s'expulsa el sector marxista (bàsicament un nucli de Madrid). Hi van assistir 46 delegats que representaven a 20.352 federats de 40 federacions locals, a més dels 5 membres del Consell Federal (Severino Albarracín, Vicente Asensi, Cayetano Martí, Vicente Rosell i Francisco Tomàs). La FRE es composava de 101 federacions locals, 66 seccions d'oficis diversos, 332 seccions d'oficis, 10 unions nacionals d'oficis i 10 localitats amb adhesions individuals.

1873, març
Reus. Quatre mesos després del seu segon congrés la FOB en celebra un de nou, el tercer. Hi són representats 1540 oficial i 392 aprenents.

1873, maig
Toledo. Del dia 15 al 18 se celebra a Toledo el primer i últim congrés de la fracció marxista de la FRE: La Nueva Federación Madrileña.

1873, juny
Estat. Es proclama la Primera República. El català Estanislau Figueras primer president. El substituirà Francesc Pi i Margall.

1873, juliol
Alcoi. En plena crisis política es produeix una insurrecció cantonalista, a la què dóna suport la FRE de l'AIT. La repressió posterior afecta al proletariat de la zona valenciana i andalusa. La FRE tenia 122 federacions locals constituïdes.

1873, setembre
Ginebra. De l'1 al 8 se celebra el segon congrés de l'AIT Bakuninista (Representant la FRE hi assisteixen José García Viñas i Rafael Farga Pellicer, Carlos Alerini, José Marquet i Paul Brousse)

1873, setembre
Ginebra. Del dia 8 al 13 se celebra el 6è congrés de l'AIT (fracció marxista). Hi assisteixen poc delegats, perquè la qüestió econòmica corcava l'AIT.

1873, setembre
Barcelona. Del dia 28 al 30 se celebra el Primer Congrés dels obrers forners de la FRE. Hi assisteixen delegats de 9 seccions (7 de Catalunya, entre elles Reus, Sant Andreu i Vilanova i la Geltrú).

1874, gener
Estat. El dia 3 de gener el general Manuel Pavía se subleva contra la República a Madrid i dissol el Parlament. A Barcelona el capità general de Catalunya Martínez Campos, dissol l'Ajuntament i el dia 9 declara il·legal la FRE de l'AIT.

1874, juny
Madrid. Del 21 al 27 de juny se celebra (clandestinament) el quart congrés de la FRE de l'AIT. Hi assisteixen representants de 48 federacions locals de les 190 que composaven la FRE. Per fer front a la clandestinitat es va decidir organitzar la FRE sobre 10 comarques (grans zones on s'grupaven les federacions locals) i celebrar conferències comarcals que substituirien els congressos.

1874, setembre
Brussel·les. Del dia 7 al 13 se celebra el tercer congrés de l'AIT Bakuninista (Representant la FRE hi assisteix Rafael Farga inscrit amb el pseudònim de J.Gómez)

1875, maig
Gotha. Constitució del Partit Socialista Obrer d'Alemanya (Unificació de les dues organitzacions obreres alemanyes).

1875, agost
Barcelona. Se celebra la primera Conferència Comarcal clandestina de la FRE de l'AIT, conferències que se celebraran també els estius de 1876, 1877 i 1878, però la FRE anava perdent efectius i capacitat d'organització.

1876, juliol
Berna. Mor Mikhal Aleksandrovic Bakunin, divulgador i teòric de l'anarquisme.

1876, juliol
Filadèlfia. Se celebra el setè i últim congrés de l'AIT (Marxista). D'Europa solament hi va assistir un delegat alemany.

1876, juliol
Barcelona. Clandestinament se celebra la Conferència comarcal catalana de la FRE de l'AIT. Hi assisteixen delegats de les federacions locals de Barcelona, Gràcia, Granollers, Les Corts, Reus, Sabadell, Sant Esteve, Sant Martí de Provençals i Sants (Terrassa es va adherir als acord presos).

1876, octubre
Berna. Del 26 al 29 d'octubre se celebra el quart Congrés de l'AIT Bakuninista. (Representant la FRE hi assisteixen José García Viñas i Trinidad Soriano)

1877, juliol
Barcelona. Se celebra, clandestinament, la Conferència comarcal catalana de la FRE. (Memòria que presentà la Comissió Federal de la FRE a la Conferència comarcal).

1877, agost
Barcelona. Un grup de sindicalistes reformistes convoquen a les Societats Obreres de Barcelona per reeditar el Centre Federal de les Societats Obreres al marge de la FRE de l'AIT, i constitueixen el "Centro Federativo de Sociedades Obreras". Hi assisteixen 23 delegats, entre els que podem citar Josep Pàmies, Joan Nuet, Ramon Lostau, Antoni Gusart. Tingué molt poca rellevància en el món obrer i els seus dirigents els veurem, els anys següents, en altres organitzacions moderades.

1877, setembre
Barcelona. El bisbe Urquinaona funda la Societat d’Amics dels Obrers. No tindrà incidència en el món obrer.

1877, setembre
Verviers (Bèlgica). Del dia 5 al 8 se celebra el 5è Congrés de l'AIT Bakuninista (Representant la FRE hi assisteixen Trinidad Soriano i González Morago). Segons Anselmo Lorenzo aquí va deixar d'existir l'AIT:
La AIT dejó de existir materialmente en el Congrés de Verviers. El Consejo Federal belga dio la ocasión o el pequeño motivo que tras un conjunto de causas se presenta siempre como la ocasional del fin de una existencia... Tan muerta quedó de hecho La Internacional, que la Comisión Federal Española no pudo cambiar una sola carta con la entidad encargada de la oficina internacional ...

1877, setembre
Gant (Bèlgica). Del dia 9 al 15 se celebra el Congrés Universal Socialista (Intent de reunificar les dues branques de l'AIT, organitzat per partits polítics i associacions obreres). Representant la FRE hi van assistir Trinidad Soriano i González Morago, que es van oposar a la pretensió d'unir partits polítics i organitzacions obreres.

1878
París. El Segon Congrés Nacional Obrer Francès, convoca un Congrés Obrer Internacional que no s’arribà a celebrar.

1879, maig
Barcelona. Surt el primer diari en Català "Diari Català" dirigit per Valentí Almirall.

1879, agost
Barcelona. El dia 15 d'agost es constitueix la Societat Tipogràfica de Barcelona. Un any després tenia 273 cotitzants

1880
Tortosa. Fundació dels Cercles Catòlics d’Obrers per iniciativa del jesuïta Antoni Vicent. Hom ho considera l'inici del sindicalisme catòlic. Els "Cercles" s'estengueren pel País Valencià, amb molt poc arrelament entre els obrers. Els patrons n'eren socis protectors.

1880, desembre
Barcelona. Reapareix el periòdic "El Obrero", com a òrgan de Les Tres Classes de Vapor, dirigit per Josep Pàmies.

1881, febrer
Barcelona. Es comença a publicar "La Tramontana". Periòdic anaquista obrerista i marcadament anticlerical. Se subtitulà “Periòdich vermell" i també "periòdich polítich vermell". En va ser director Josep Llunas i Pujals.

1881, febrer
Barcelona. Conferència extraordinària de la FRE de l'AIT. El grup barceloní de la FRE partidari de sortir de la clandestinitat, destitueix Anselmo Lorenzo i a la resta del Consell Federal. Es pren l’acord de dissoldre l’organització.

1881, maig
Barcelona. De la mà dels reformistes Joan Nuet, Josep Pamias, Josep Bragulat, Ramon Lostau i Manuel Bochons, es publica el manifest-programa del Partit democràtic-socialista obrer.

1881, juliol
Congrés de les Tres Classes de Vapor. Les TCV que com la resta de les societats obreres anaven sortint de la clandestinitat, organitzen aquest congrés que es considera el 1er de la segona època.

1881, juliol
Londres. Se celebra el sisè i últim congrés de la fracció bakuninista de l'AIT. Entre els assistents i organitzadors hi ha Kropotkin i Malatesta.

1881, setembre
Barcelona. Sota l'empenta dels anarcosindicalistes de Barcelona, es constitueix la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE), hereva de la FRE. El congrés de constitució hi van assistir 140 delegats de setanta localitats de tot l'estat, 35 de Catalunya. Els delegats del congrés es va declarar partidaris del col·lectivisme i hostils a la política parlamentària.

1882, març
Reus. Els dies 24, 25 i 26 se celebra un congrés de la Unió Manufacturera. És el primer congrés de la segona època. Es pren l'acord d'adherir-se a la FTRE.

1882, maig
Rubí. Fundació de la Lliga de Viticultors Rabassaires de Catalunya. El dia 4 de juny s'elegi un comitè directiu format per: President Lluís Ricardo Foras, secretari Salvador Luis González i vocals en Josep Olivé i Llorenç Torrens. Tot i constituir-se aquest sindicat de treballadors del camp, no tingué gaire incidència entre els rabassers o parcers.

1882, agost
Barcelona. El periòdic "El Obrero" publica el Manifest Comunista.

1882, agost
Barcelona. Convocat pel Centre Federatiu de Societats Obreres de Barcelona, se celebra del dia 13 al 16, un congrés obrer amb la finalitat de constituir una Associació Nacional de Treballadors d'Espanya, que no va tenir cap ressò en el Moviment Obrer. En va ser l'impulsor Josep Pamias amb el suport de les Tres Classes de Vapor. Hi van assistir 123 delegats en nom de 152 societats obreres, que representaven a 14.498 obrers (8000 dels quals eren de les TCV), entre els assistents destaquem Pablo Iglesias i Manuel Bochons.

1882, setembre
Sevilla. Del dia 24 al 26 se celebra el segon congrés de la FTRE. Hi assisteixen 254 delegats que representen 495 seccions de 133 localitats (32 de Catalunya). Durant el congrés es va produir un clar enfrontament entre anarcocomunistes andalusos i anarcocol·lectivistes catalans.

1882, setembre
Barcelona. Impulsat per militants socialistes, del 29 de setembre a l'1 d'octubre se celebra el congrés constitutiu de la Federació Tipogràfica Espanyola. Hi van assistir 20 delegats, que representaven a 2400 afiliats de 17 seccions. Després del congrés Manuel Fernández va ser elegit president del Comitè, el qual s'establí a Barcelona. La Federació Tipogràfica seria l'espina dorsal dels primers anys de la UGT.

1882, desembre
Andalusia. Es produeixen els Fets de La Mano Negra. S’origina una brutal repressió de la guàrdia civil contra els anarquistes andalusos.

1883, març
Londres. El dia 14 mor Karl Marx. La revista "El Eco del Centro de lectura" de Reus publicà la primera biografia de Marx a Espanya, en el seu núm. 70 del 19 de novembre de 1871.

1883, maig.
Barcelona. Els dies 20 i 21 se celebra una Conferència de Treballadors del Camp, que intenta constituir la Unión Agrícola del "Pacto Libre". Hi participen delegats de Badajoz, Barcelona i rodalies, Manlleu, Mataró, Roda de Ter, Sabadell, Sallent, Sampedor, Sitges, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

1883, octubre
València. Del 4 al 8 d'octubre se celebra el tercer congrés de la FTRE, presidit per Josep Llunas. Hi assisteixen 152 delegats representant a 88 federacions locals i 62 seccions d'ofici. Es decideix que la comissió Federal tingui la seu a Valladolid i es nomena secretari Indalecio Cuadrado.La FTRE es composava d'11 Unions d’Ofici, 14 Federacions Comarcals, 218 Federacions locals i 550 seccions.

1884, setembre
Barcelona. En plena decadència se celebra el Quart congrés de la FTRE, solament i assisteixen 34 delegats. Els delegats d'Andalusia (que s'auto-anomenaven Los desheredados), en desacord amb la línia de la Federació, convoquen un congrés a Sevilla per al mes de desembre.

1884, desembre
Sevilla.Se celebra els congrés convocat pel grup dissident de la FTRE Los desheredados. Hi assisteixen representants de 34 societats (24 d'Andalusia). Els delegats declaren: ...l'emancipació del proletariat no es pot aconseguir de forma pacífica...

1884, desembre
València. Segon congrés de la Federació Tipogràfica Espanyola. Solament hi assisteixen 9 seccions. El congrés decideix traslladar la seu del Comitè Central a Madrid. Pablo Iglesias n’és elegit President.

1885, juny
Vilanova i la Geltrú. Del 9 al 15 se celebra el 13è congrés de la Federació d'Oficials Boters.

1885, juliol
Reus. Se celebra el primer Certamen Socialista. Tot i el nom es un acte literari convocat pels anarquistes.

1885
Madrid. Mor Alfons XII.

1886
París. Conferència Internacional Obrera, d'escàs ressò en el món obrer.

1886, setembre
Saragossa. Tercer congrés de la Federació Tipogràfica Espanyola. Hi van estar representades 13 seccions. Pablo Iglesias va ser reelegit president. Ho seria fins l'any 1899 en que va ser elegit president de la UGT.

1886, novembre
Xicago. Acusats d’haver fet esclatar una bomba que matà uns policies en el decurs d’una manifestació, el dia 11 de novembre són executats, sense proves, quatre anarquistes. Se’ls coneixerà com Els Màrtirs de Xicago. L'any 1893 després d'una llarga revisió del procés vàren ser rehabilitats públicament.

1887, maig
Madrid. Del dia 15 al 17 se celebra el 5è congrés de la FTRE (solament assisteixen 16 delegats).

1887, juny
Estat. Es publica una llei d’associacions, autoritzant la constitució de Sindicats.

1888, maig
Barcelona. Del dia 18 al 20 se celebra el congrés de constitució del Pacte d'Unió i Solidaritat també conegut com Federació Espanyola de Resistència al Capital, per substituir l'extingida FTRE. Hi assisteixen representants de 24 seccions d'oficis, 6 federacions locals i 3 consells  locals, la majoria de Catalunya.

1888, agost
Barcelona. Del dia 12 al 15 se celebra el congrés fundacional de la Unió General de Treballadors d’Espanya (UGT). Hi assisteixen 26 delegat de 30 societats d'oficis i de  la Federació Tipogràfica Espanyola que representen a  5154 adherits. Hi van assistir delegats de Barcelona, Caldes de Montbui, Castelló, Gràcia, Madrid, Manresa, Mataró, Tarragona i Vic. Entre els assistents destaquem Pablo Iglesias representant la Federació Tipogràfica. S'aprovaren els estatuts i es fixà la residència del Comitè estatal a Barcelona. 

• Congressos que celebrà la UGT fins el 1932.
  
• Comitès de la UGT fins el 1934.

1888, octubre
València. Congrés extraordinari del Pacte d'Unió i Solidaritat, es decideix constituir l’Organització Anarquista de la Regió Española. Hi participen antics membres, àcrates, de la FTRE, que no estaven d'acord amb el camí seguit pel Pacte d'Unió. Es dissoldrà el 1889.

1889, març
Barcelona. Creació del Foment de Treball Nacional, per fusió del Foment de la Producció Nacional i de l’Institut de Foment del Treball Nacional.

1889, juliol
París. Del dia 14 al 21 se celebra el congrés fundacional de la Segona Internacional o Internacional Socialista (Entre els acords destaquem la celebració del Primer de maig). Hi assisteixen Pablo Iglesias i José Mesa representant el PSOE (detall dels congressos celebrats).

1889, juliol
París. Del dia 15 al 20 se celebra el Congrés dels anomenats "Possibilistes". Hi assisteixen Josep Pàmias i Eudald Xuriguera, representant Les Tres Classes de Vapor, i Miquel Gilbert representant la Societat de Torners de Fusta de Barcelona.

1889, novembre
Barcelona. Segon Certamen Socialista. També convocat pels anarquistes. S’hi commemora l’aniversari dels Màrtirs de Xicago i s’aprova l'Himne revolucionari anarquista de Ricard Carrenca, "Hijos del Pueblo".

1890, maig
Catalunya. Se celebra per primera vegada el Primer de Maig. A Barcelona la vaga fou general, les botigues no van obrir les portes i van deixar de circular els tramvies. Antonio García Quejido, aleshores president de la UGT, va presidir el míting central i la manifestació. A Vilanova i la Geltrú la manifestació aplegà uns 4000 obrers.

1890, juny
Estat. S’aprova una nova llei electoral, disposant el sufragi universal (masculí) als més grans de 25 anys.

1890, octubre
Vilanova i la Geltrú. El dia 31 s'obren les sessions del segon Congrés de la UGT. Hi assisteixen 22 delegats que representen a 5.269 afiliats (1788 del Principat) de 26 societats obreres, de la Federació de Málaga i de la Federació Tipogràfica. Es reelegeix president Antonio García Quejido (comitè).

1891, març
Madrid. Del dia 22 al 25 se celebra un congrés extraordinari del Pacte d'Unió i Solidaritat. Les divergències havien tocat de mor l'organització estatal del moviment obrer anarquista.

1891, agost
Brussel·les. Del dia 16 al 23 se celebra el segon Congrés de la Segona Internacional. Hi assisteix Pablo Iglesias.

1892, març
Manresa. Assemblea de la Unió Catalanista. S’aproven les Bases per a la Constitució Regional Catalana (Les Bases de Manresa).

1892, octubre
Màlaga. Del dia 7 a l'11 se celebra a Màlaga el tercer Congrés de la UGT. Hi assisteixen 21 delegats representant a 71 seccions de 23 localitats i 6.247 afiliats (del Principat 8 delegats, 13 seccions i 1714 afiliats). És elegit president el penendesenc Josep Comaposada.

1893, maig
València. Impulsada pel jesuïta Antoni Vicent, se celebra la Primera Assemblea dels "Círculos Católicos, Patronatos y Corporaciones Obreras de España", amb assistència de més de 100 delegats. Veieu una petita cronologia del sindicalisme catòlic i una curiosa carta a un obrero de les moltes que va escriure Blas Goñi, professor del Seminari Conciliar de Pamplona.

1893, maig
Barcelona. Els dies 20 i 21, pagesos vinculats a l'organització Pacte d'Unió i Solidaritat de la Regió Espanyola, propera a l'anarco-col·lectivisme, organitzen una Conferència de Treballadors del Camp. Hi assisteixen delegats de: Badajoz, Barcelona i rodalies, Manlleu, Mataró, Roda, Sabadell, Sallent, Sampedor, Sitges, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

1893, setembre
Zurich. Del dia 6 al 13 se celebra el tercer congrés de la Segona Internacional. Hi van assistir Pablo Iglesias representant el PSOE i Antonio García Quejido representant a la UGT.

1893, setembre
Barcelona. El dia 24 de setembre l'anarquista Paulí Pallàs, atempta contra el capità general de Catalunya Arsenio Martínez Campos (el general va resultar il·lès i Pallàs afusellat).

1893, octubre
Vilanova i la Geltrú. Primer congrés de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA). Aquest treballadors de la terra es decantaven per les tesis republicano-federals. La FOA tenia 54 societats i 26.000 afiliats. Fou elegit secretari el boter vilafranquí Isidre Rius i president el també vilafranquí Isidre Claramunt.

1893, novembre
Barcelona. Santiago Salvador llença dues bombes al patí de butaques del Gran Teatre del Liceu provocant 20 morts.

1894, agost.
Madrid. El dia 2 s’obren les sessions del quart congrés de la UGT. Hi participen 23 delegats representant a 66 seccions/societats i a la Federació Tipogràfica. Del Principat hi van assistir 4 delegats representant 15 seccions i al Comitè Nacional. Després del congrés Basilio Martín Rodríguez va ser elegit President. Cal destacar que el Congrés va aprovar que el Secretari del Comitè fos elegit en els congressos i no per les societats de la ciutat on residia el Comitè.

1894, agost
Barcelona. Congrés de constitució de la Unió Fabril Cotonera. Hi participen delegats de nou seccions: Málaga, Manlleu, Mataró, Roda, Sant Joan de Vilassar, Sant Martí de Provençals i Torelló. Fou un intent dels homes de la UGT per vertebrar els obrers del tèxtil al marge de les Tres Classes de Vapor. L’abril de 1895 celebrà un segon congrés a Mataró, on es va decidir ingressar a la UGT. L’any 1899 es dissolgué per integrar-se a la Federació Tèxtil Cotonera.

1895, setembre
França. Fundació de la Confederació General del Treball.

1896, abril
València. Els dies 17, 18 i 19 se celebra el cinquè congrés de la UGT. Hi assisteixen 20 delegats de 12 localitats. La UGT té 6154 afiliats (1682 de Catalunya) que s'agrupen en 69 seccions (21 del Principat). És nomenat president Luís Zurdo Olivares i secretari Antonio García Quejido. (Comitè)

1896, maig
Madrid. Segona Assemblea dels Sindicats Catòlics. Es constitueix el Consejo Nacional de Corporaciones Catòlico-Obreras que  presideix el bisbe de Madrid-Alcalà i n'és vicepresident el marqués de Comillas.

1896, juny
Barcelona. Es llença una bomba mentre passa la processó de Corpus pel carrer Canvis Nous, provocant 12 morts. La ferotge indiscriminada i massiva repressió posterior, passarà a la història com el Procés de Montjuïc, durant el qual foren torturats inhumanament els sospitosos detinguts.

1896, juliol
Londres. Se celebra una Conferència Internacional Anarquista.

1896, juliol
Londres. Del 27 de juliol al 4 d'agost se celebra el quart Congrés de la Segona Internacional. Hi participen Pablo Iglesias i Jaime Vera, representant al PSOE, Antonio Garcia Quejido representant la UGT i Francesc Balaguer representant la Societat de Barbers de Barcelona.

1897, agost
Madrid. És assassinat el Cap del Govern Antonio Cánovas del Castillo. Es considera una revenja pel fets del Procés de Montjuïc.

1898
Madrid. Comença a publicar-se la "Revista Blanca", sota la direcció del reusenc Joan Montseny, àlias Federico Urales i de la cubellenca Teresa Mañé, àlias Soledad Gustavo.

1899, setembre
Madrid. Del dia 13 al 15 se celebra el sisè congrés de la UGT. Hi van assistir 27 delegats que representaven 7440 federats enquadrats en 38 seccions i en la Federació Tipogràfica. El secretari de la Societat d’Obrers Agricultors de Sitges, en Joan Durán, presentà una proposició sobre la qüestió dels parcers, que no fou aprovada. (Llevat dels de Sitges, pràcticament no havien pagesos afiliats a la UGT). Es va decidir que el Comitè Nacional fixés la seva residència a Madrid. Va ser elegit president en Pablo Iglesias, que ho serà fins a la seva mor l'any 1925.

1899, setembre
Barcelona. Del dia 8 al 10 se celebra el congrés de constitució de la Federació Tèxtil Espanyola, també citada com Federació Cotonera. Hi assisteixen 65 delegats de 29 localitats del Principat. José Guiteras n’es elegit Secretari i el socialista Toribio Reoyo és nomenat director del periòdic “Revista Fabril”, portaveu de la federació.

1900, gener
Estat. Es publica una Llei sobre accidents de treball (passaran molts anys abans no es comenci a complir).

1900, març
Estat. Es publica una Llei que regula les condicions de treball de les dones i dels infants a les fàbriques. Limitava el treball femení a 11 hores diàries i prohibia treballar a la canalla de menys de 9 anys. Els fabricants no la tingueren en compte.

1900, juliol
Aix-La Chepelle. (Bèlgica) Conferència Internacional de Sindicats Catòlics. No hi ha representació de les organitzacions de l’Estat.

1900, setembre
París. Del dia 23 al 27 se celebra el 5è congrés de la Segona Internacional. Hi Participen Pablo Iglesias representant al PSOE i Antonio García Quejido representant la UGT.

1900, octubre
Madrid. En un intent de refer una federació obrera estatal al marge de la UGT, del dia 13 al 15 d’octubre se celebra un congrés de societats obreres que constitueixen la Federació Regional de Societats de Resistència (FRSR), amb la intenció de reorganitzar el Pacte d’Unió i Solidaritat. El congrés es va convocar des de les pàgines de "La Revista Blanca". Hi van assistir 63 delegats i s’hi van adherir 200 sindicats o societats de resistència. A Catalunya tingué poc ressò i s’extingí el 1905.

1900, desembre
París. Els dies 17 i 18 se celebra un Congrés Sindical Internacional. Solament hi són representades organitzacions, que rebutgen l'acció política, de França, Itàlia i Suècia.

Per anar a la segona part

Per anar a la pàgina d'inici

.