Relació dels periòdics per ordre alfabètic

Acció

Butlletí mensual d'Informació del CADCI. Es deixà de publicar entre desembre de 1919 i març de 1920. Després fou prohibit durant la dictadura del general Primo de Rivera. El CADCI reemprengué la publicació durant el període republicà.

Acció Sindical

Setmanari bilingüe, editat per la Federació Comarcal de Valls-Montblanc de la CNT. Se'n van editar 118 números, amb capçaleres de diferent format. El número 1 va sortir el 8 d'octubre de 1936.

Acción

Setmanari anarcosindicalista promogut pel grup Solidaridad, constituït com a tendència dins de la CNT per Àngel Pestaña, Juan López i Progreso Alfarache, entre d'altres. En la portada del núm. 2 (22-02-1930) publicava la següent nota que, amb el títol de NOSOTROS, deia així: ACCIÓN es editado por el "Grupo Solidaridad", advertencia que no apareció en el primer número debido a la precipitación con que fue confeccionado. Pero aunque sea editado por un grupo, ACCIÓN se considera portavoz de la C.N.T. y en sus columnas irán apareciendo originales de los compañeros que más se distinguen en este aspecto de la lucha. Entre els números 39 i 47, (23 de novembre de 1930 - 3 de desembre de 1930), es publicà diàriament per substituir "Solidaridad Obrera", que havia estat suspesa pel Govern. Se’n publicaren 47 edicións setmanals.

Acción Fabril

Setmanari bilíngüe que se subtitulava Órgano de la Federación Textil y Fabril de España. L'editava la mateixa federació. Se’n publicaren 65 números.

Palafrugell,
20-04-1918

Sant Feliu de Guíxols,
març 1919-juliol 1932.

Acción Social Obrera

Publicació setmanal. Se subtitulà Òrgano de los Sindicatos de la provincia de Gerona adheridos a la CNT. També s'edità amb altres subtítols. Essent director Joaquim Raurich va ser suspès per la dictadura del general Primo de Rivera l'any 1928. El núm 1 de la segona època està datat el 14 de juliol de 1928. Hi van col·laborar Joan Peiró, Agustí Givanel i Sebastià Clarà, entre d'altres.

Acracia

Publicació mensual, fundada i dirigida per Rafael Farga i Pellicer i Anselmo Lorenzo. S'auto-imposava una tasca educativa que portés cap a l'emancipació obrera. Se subtitulava Revista Sociològica. Se'n publicaren 30 números. Hom a dit d'aquesta publicació probablement és la revista més pensada, millor escrita i més acuradament impresa de les moltes que ha engendrat l'anarquisme entre nosaltres. N'hi ha una col·lecció a l'Hemeroteca de la Caixa Tarragona.

Acracia

Periòdic anarquista quinzenal. En fou editor i director Formòs Plaja. Recollia una extensa i continuada informació de l'activitat sindical local, provincial i nacional (informació de conferències, mítings, vagues, campanyes de propaganda, etc). En el núm. 1 manifestava "Somos anarquistas; y como la sublimidad del ideal que sustentamos está reconocido, lo propagaremos y defenderemos". En un altre paràgraf deia "Nosotros decimos: para ganar la batalla de las reivindicaciones proletarias hace falta CULTURA, CULTURA Y CULTURA" Insertva articles de Kropotkin i d'Anselmo Lorenzo. Entre els col·laboradors citem Eusebi Carbó, Josep Roigé i Domingo Roca .

Acracia

Periòdic de continguts àcrates composat i dirigit per Formós Plaja. Hi col·laboraren Josep Torres Tribó i Sebastià Clara entre d'altres. Nota: Formòs Plaja havia editat i dirigit a Tarragona un periòdic quinzenal també titutat "Acracia", entre el 12 de maig i el 25 de desembre de 1918.

Acracia

Setmanari anarquista. En la primera època en fou director F. Lorenzo Páramo. En la segona època (27 juliol 1936 - 22 març 1938) va ser dirigit per Manuel Magro, portant el subtítol Órgano de la CNT de Lleida. Entre els col·laboradors citem, Felipe Alaiz, Josep Peirats i Amador Franco.

Aurora Social

Se subtitulava "Setmanari defensor dels interessos del treball”.
Setmanari dirigit per Ramon Albó i Martí, defensà un sindicalisme impregnat de catolicisme. En el seu primer número s’hi llegia: "El poble, doncs, necessita d'assessors i secretaris fidels, lliures de cobejances i d'ambicions, generosos, de bona voluntat, que l'ajudin a defensar els seus drets i a complir els seus deures.” Se’n publicaren 74 números.

Avant

Periòdic quinzenal editat en català, òrgan del BOC(1) Se subtitulà Órgan de la F.C.I. i portaveu del B.O.C de la província de Lleida(5).Hi van col·laborar Baptista Xuriquera, Joaquim Maurín, Pere Ardiaca i Jaume Miravitlles, entre d'altres. A partir de 1935 se subtitulà Òrgan del Partit Obrer d’Unificació Marxista. Del 3 d'agost de 1936 fins la seva desaparició, després dels fets de maig de 1937, es publicà en castellà. El POUM amb el la mateixa capçalera publicà el diari en diferents localitats, per exemple a Tarrassa

¡¡ Campo !!

Periòdic setmanal editat per la CNT i dirigit per Jacinto Borrás. Se subtitulava "CNT - Órgano del Comité Regional de Relaciones de Campesinos - AIT". Hi van col·laborar Ramon Porte, J. Blasco i Boi Juscafreda, entre d'altres. El primer número es publicà el 6 de febrer de 1937.

Catalunya

Subtitulat "Òrgan regional de la Confederació Nacional del Treball". Diari escrit en català editat per la CNT i dirigit nominalment pel vilanoví Ricard Mestre Ventura, que en fou l'impulsor. De fet n'exercia les funcions Josep Maria Vila. El 23 d'agost de 1937 Mestre fou substituït per Joan Peiró, i després per l'igualadí Joan Ferrer. Se'n publicaren 377 números. El núm 147 de l'agost de 1937 està editat en blanc i negre i escrit en castellà.

Catalunya Obrera

Setmanari editat per la UGT. Es publicà a Barcelona del 17 de març de 1933 fins el 16 de juny de 1933. Se subtitulava órgano oficial de la UGT en Cataluña. Solament se'n publicaren 14 edicions.

CNT

Diari que editava a Madrid la CNT i que per les circumstàncies de la guerra es publicà a Barcelona, substituint el portaveu de la CRTC Catalunya. Es publicà fins el 23 de gener de 1939.

Combate

Diari editat pels Sindicats d'Oposició de la CNT. Se subtitulava Diario Sindicalista Revolucionari. Órgano de los Sindicatos de la oposición en la CNT. Va ser suspès pel Govern abans de la publicació del núm 2. Després, a partir del dia 17 de març, només se'n publicaren vuit edicions. Hi van col·laborar Manuel Mascarell, Joan Peiró, Ricard Fornells i Anteo (Pere Segarra).

Conciencia Ferroviaria

Periòdic mensual. Se subtitulava “Órgano de las Secciones de Tarragona Norte y Tortosa”. Publicació propera als socialistes. En va ser director Eusebio Rodríguez Salas, que després milità a la CNT. Probablement deixà de publicar-se durant l’any 1917.

Cultura Libertaria

Publicació setmanal en castellà promoguda pels "trentistes". En fou director Agustí Gibanel. D'entre els col·laboradors citem Ángel Pestaña, Juan López i Progreso Alfarache. Se'n publicaren 65 números. El va succeir "Sindicalismo".

Diari Català

Primer diari en català fundat i dirigit per Valentí Almirall. Defensà un republicanisme federal afí a Francesc Pi i Margall.

El Amigo del Obrero

Setmanari catòlic dirigit al sindicalisme confesional.

El Camp

Periòdic editat per la Federació Catalana dels Treballadors de la Terra de la UGT. Generalment escrit en català tambe incloïa articles en castellà.

El Vendrell,
15 març 1895

Vilanova i la Geltrú,
31 març 1896

El Campesino

Periòdic quinzenal. Se subtitulava Órgano de la Federación de Trabajadores Agrícolas de la Región Española. Estava vinculat al Partit Republicà Federal de Francesc Pi i Margall. En va ser director Ignasi Bo i Singla. Va reproduir articles de Mikhail Bakunin de Jean-Jacques Rousseau d’Elisée Reclus, de Karl Marx i de Jean Jaurés.
A la Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú es conserven des del núm. 1 (15-03-1895) al núm. 34 (15-08-1896)

El Diluvio

Diari en castellà publicat per substituir El Telègrafo (suspès governativament). Es declarava republicà i es mostrava anticlerical. En fou director Jaume Claramunt.

El Eco de la Clase Obrera

Setmanari fundat i dirigit pel tipògraf català Ramon Simó i Badia. Defensor de l'associacionisme obrer.En la preparació de la publicació també hi van col·laborar els teixidors de Barcelona Joan Alsina i Joaquim Molar. Ha estat el primer periòdic obrerista de l'Estat. Se'n publicaren 26 números.

El Eco de Toneleros

Periòdic mensual editat per la Federación de Oficiales Toneleros de la Región Española (FOT). La seva publicació s'acordà en el XVè congrés de la FOT, celebrat el mes de maig de 1887 a Sants. S'edità a Sants, Sant Martí de Provençals, Tortosa, i Tarragona. Tingué una altra capçalera. "El Eco de Obreros Toneleros" (probablement a partir de finals de 1889). No coneixem la data que va deixar de publicar-se. Va reaparèixer amb el núm 82 editat a Tarrragona el 2 d’octubre de 1902, dirigit per Isidre Papió. Ciutat en la que també es van editar els números 83, 84, 85 i 86. Aquest últim el febrer de 1903.

El Eco del Ravachol

Publicació que pretenia substituir Ravachol, periòdic del que mantenia el subtítol Periódico anarquista i les notes de la capçalera "Suscripción voluntaria" i "Este periódico saldrá cuando pueda." Només se'n van publicar tres números. En ser denunciat el núm tres va ser empresonat Juan Toronell i Casajuana, que entenem seria el director. Arran d'un greu accident en una mina de carbó (30 morts), va publicar un article titulat "Los crimenes del capitalismo," amb el següent paràgraf: "¡Justicia! ¡Rebeldía! ¡Expropiación! Tales son los clamores que dejan escapar nuestros corazones anarquistas en presencia de esa nueva hecatombe."

El Esclavo Moderno

Setmanari. Se subtitulava "Eco de las Tres Clases de Vapor de Villanueva y Geltrú". En va ser director Josep Juliachs.

El Frente

Butlletí de guerra de la Columna Durruti. L'any 1938 era dirigit per Joan Ferrer.

El Luchador

Setmanari anarquista editat i dirigit per Federico Urales, en el qual hi participà Frederica Montseny. De contingut més obrerista que el seu mentor (La Revista Blanca) donava suport a les tesis de la FAI.

El Nivel

Revista quinzenal editada per l'Associació Nacional de Treballadors. En fou director Enrique Cabañas.

El Noógrafo

Subtitulat "Revista de Ciencias Sociológicas". Editat per la Unión de Noógrafos de la Federación Regional Española de l'AIT. El número 1 (que conté les actes del Congrés celebrat a Barcelona del 22 al 25 de juliol de 1882) és pot consultar a la Biblioteca Pública ARÚS.

El Noticiero Universal

Diari en castellà editat per Francesc Peris Mencheta i dirigit per JuliÀn Pérez. Durant la guerra civil fou l'òrgan oficiós de la UGT a Catalunya.

El Obrero

Setmanari editat per Antoni Gusart Vila. Se subtitulava, Periòdico semanal de intereses morales y materiales, ciencias, artes y oficios. El dia 1 de novembre de 1865 donà la notícia de la fundació de l'AIT. Fou prohibit per l'autoritat militar el juny de 1866. Reaparegué el 1880 com a portaveu de Les Tres Classes de Vapor, dirigit per Josep Pàmias. L'any 1882 publicà la primera edició catalana del "Manifest Comunista". Entre el febrer de 1886 i març de 1887 en va ser director Toribio Reoyo. deixà de publicar-se per decisió del XIV congrés (gener de 1892).

El Obrero

Publicació escrita en castellà incloïa alguns articles en català. Se subtitulava Órgano de los Sindicatos Católicos de Tarrasa. Els primers números aparegueren mensualment i després (desembre de 1919) cada quinze dies. Llavors se subtitulà Portavoz de los Sindicatos Católicos de Tarrasa y Comarca, per passar a subtitular-se (finals de 1920) Portavoz de los Sindicatos Libres de Tarrasa y su comarca. En l'edició núm 4 del setembre de 1919, publicà una carta del bisbe de Barcelona, dirigida al President del Sindicat, lloant la tasca de l'organització. En va ser director Emérico Puigferrat.

El Obrero Moderno

Periòdic quinzenal, escrit en català i castellà. Se subtitulava Órgano de las Sociedades Obreras de la comarca. A partir del núm. 18 s'edità mensualment. Al davant de la redacció s'hi trobava Joan Ferrer. És va publicar irregularment.

El Productor

Diari promogut per Antoni Pellicer, considerat el primer diari anarquista de l'Estat. Els primers números se subtitulaven Periódico socialista. A partir del núm. 198 (04-07-1890) se subtitulà Periódico anarquista. Fou l'òrgan de les Societats Obreres de Barcelona. A partir del núm. 32 es convertí en setmanari.
Tornà a aparèixer de 1901 a 1904, dirigit per Leopold Bonafulla i encara una tercera època de 1926-30 dirigit per Manuel Buenacasa. Hi van col·laborar Teresa Mañé, López Montenegro, Anselmo Lorenzo i Pere Esteve, entre d'altres.

El Progreso

Setmanari republicà i lliurepensador fundat per Àngeles López de Ayala. Es distingí per la seva campanya a favor de les víctimes del procés de Montjuïc.

El Progreso

Diari en castellà editat per Alejandro Lerroux, que, a les capçaleres, hi figurà com a director. Traslladà a les seves pàgines l'estil demagògicament obrerista del seu editor i visceralment anti-clerical. En fou director de fet Emiliano Iglesias, el qual dimití l'any 1913.

El Proletariado

Setmanari. Se subtitulava Órgano defensor de la clase obrera. En va ser director Ubaldo Romero Quiñones, que havia format part del Consell local de la Federació madrilenya. En la capçalera s’hi pot llegir el lema "No mas derechos sin deberes". "No mas deberes sin derechos". Solament se’n publicaren 12 edicions.

El Sembrador

Igualada, Publicació mensual bilingüe anarcosindicalista, editada per la CNT igualadina i dirigida per Joan Ferrer Farriol. Hi van col·laborar Francesc Villaespesa, Josep Cuatrecases i Josep Massana entre d'altres. Reaparegué amb periodicitat quinzenal el 15-06-1930. A partir del núm. 26 (13-06-31) la seva publicació fou setmanal. A partir del núm. 59 (30-01-1932) sota el nom portava l'anagrama C.N.T. El Sembrador es tornà a publicar quinzenalment, i l'any 1934 ho tornà a fer mensualment. L'últim núm publicat va ser el 121 del 22-12-1934.

El Sindicalista

Periòdic quinzenal. Se subtitulava Órgano de los Sindicatos Obreros de Villanueva y Geltrú. D'entre la seva informació destaquem que en l'edició del 7 de setembre de 1912 donava la notícia de l'intent de reorganització de la CRTC i de la CNT. El dia 25 del pasado Agosto se celebró en el Ateneo Sindicalista de Barcelona una reunión ... Se tomó el acuerdo de nombrar una Comisión permanente, la qual ha d'emprender los trabajos de reorganitzación, empezando primero por la Federación local de Barcelona, después la Federación Regional i después la Confederación Nacional...
En va ser director Pere Colomer Soler. D'entre els col·laboradors citem Acracio Progreso i Joan Uriarte.

Es poden consultar diversos exemplars a la Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

El Sindicalista

Setmanari que se subtitulà Órgano de los sindicatos obrereros. Escrito por trabajadores y para los trabajadores. Només se'n van publicar 4 números. En el núm 1 s'hi llegia: somos ... los esclavos modernos, pero unos esclavos que no estamos conformes con la esclavitud, ... y unos explotados que luchamos por sacarnos el peso de la explotación.

El Socialista

Setmanari socialista, portaveu del PSOE, dirigit per Pablo Iglesias. L'any 1913 es convertí en diari. Del 2 de maig de 1938 al 21 de gener de 1939 es publicà a Barcelona. Es pot consultar a l'Hemeroteca de la Caixa Tarragona.

El Sol

Setmanari de continguts àcrates. Transcribim un fragment d'un article de Florencio Quer, col·laborador habitual. Todo el cúmulo de leyes humanas no han sido más que el yunque donde el hombre a forjado sus propias cadenas; la simplicidad ó desaparición de todas ellas vendrá a implantar la era del bienestar general.

El Tejedor

Periòdic Quinzenal, portaveu del Centre de les Societats de Teixidors a Mà de la Nació Espanyola. En va ser director Antoni Carné. Es va publicar fins el dia 1 de juny de 1872

El Telégrafo

Periòdic d'edició diària. En les edicions de l'any VII números 360 i 361 dels dies 26 i 27 de desembre de 1865, publicà dades del Primer Congrés Obrer celebrat a l'Estat.

El Trabajo

Setmanari editat pel Centre Federal de les Societats Obreres per substituir provisòriament "La Federación". Tot i que com a subtítol insertava: Periódico Socialista hom el considera internacionalista. Mantenia el mateix format i seccions que "La Federación" i també tenia el mateix equip de redactors. El director va ser Pere Gasull.

El Trabajo

Periòdic quinzenal. A partir de l'abril de 1912 es publicà setmanalment. Primer se subtitulà Periódico Obrero i a partir de l'abril de 1913 Órgano de los Sindicatos Obreros. L'editava la Federació local de les Societats Obreres de Sabadell. Dirigit en una primera època per Carles Piazza. També se citen com a directors Josep Carbonell Llopis (1898- 1900), Joan Moliné Fau (1900-1907), Joan Moliné (1901-07), Josep Bernabeu (1907-08), Rossend Vidal (1908-1909), Josep Maria Papasseit (1909-1910). Va patir diverses i llarges suspensions dictades per l'autoritat militar. En una d'aquestes suspensions va ser subtituït per "La Picota" (juny - setembre de 1911).

El Trabajo

Setmanari subtitulat Semanario Republicano Federal y Socialista. La primera edició es va publicar el dia 28 de setembre. En les seves pàgines recollia amplia informació sobre les activitats de les societats obreres.

El Trabajo

Periòdic de publicació irregular editat per la Unió local de Sindicats de la CNT a Manresa, dirigit en la primera època per Josep Espinalt. Reaparegué sota la direcció de Marià Prat l'1 de maig de 1931, fins que fou prohibit després dels fets del sis d'octubre de 1934. Tornà a publicar-se durant la guerra civil, amb el títol de Trabajo i amb el subtítol "Órgano de la Federación Intercomarcal del Cardoner y Alto Llobregat. CNT-AIT". Considerem que és il·lustratiu la nota insertada en la capçalera de l'edició núm. 95 del 8 de juliol de 1933: La F.A.I. no pasará. Y si la F.A.I. pasa, será sobre el cuerpo muerto de la independencia del Sindicalismo, asesinando a la Confederación Nacional del Trabajo.

Vilanova i la Geltrú,
1887 - 1888

El Vendaval

Periodic lliure-pensador. Com a subtítol portada la frase: Soplará una vez cada semana. A partir del núm. 10 se subtitulà Periódico Libre-Pensador
En tots els números consultat hi ha un article de la cubellenca Teresa Mañé, signat amb el conegut pseudònim Soledad Gustavo.

Barcelona, 1915

Badalona,

gener 1916

El Vidrio

Se subtitulava Portavoz de la Federación Española de Vidrieros y Cristaleros. Els quatre primers números s'editaren a Barcelona i a partir del cinquè a Badalona. Va ser una publicació mensual fins el desembre de 1916, després per acord del Congrés extraordinari de la Federació, celebrat a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916, va ser quinzenal. Joan Peiró i la Societat de Vidriers de Badalona van ser els impulsors i els mantenidors de la publicació.

Es pot consultar al web www.cedall.org.

Estela

Periòdic quinzenal fundat per Josep Serra Demestre i impulsat per Ricard Mestre Ventura. Esdevingué el portaveu local de la CNT. Josep Serra en fou el 1er director (fins el juny de 1930). Ricard Mestre, ideòleg del periòdic, hi escrivia molt sovint. Destaquem un paràgraf de l'article ¡Alerta treballadors! publicat el 28-03-1931 .... Les monarquies, les repúbliques, tots els sistemes de govern són els orgues d’opressió d’una classe, d’una casta, d’un partit, però que sempre i per tot arreu és la tirania sobre els treballadors, sempre és la negació de la veritable llibertat.
Es publicà fins el desembre de 1931. Es pot consultar a la Biblioteca Víctor Balaguer.

Front

Periòdic setmanal d'aparició irregular escrit en català. Se subtitulava Setmanari d'avançada. També se subtitulà Órgan de la Federació Comunista Catalana i portaveu del Bloc Obrer i Camperol. Jaime Miravitlles n'era el redactor en cap, i entre d'altres hi van col·laborar Joaquim Maurín, Jordi Arquer i Marià Recasens. En la primera època se'n publicaren 17 números (del 9 de juliol de 1932 al 31-12-1932. Tingué una segona època a partir del 7 de desembre de 1935, editat pel POUM. Amb la mateixa capçalera, el BOC i el POUM, el publicaren a Manresa l'any 1934 (nomes 5 números), a Sitges l’any 1934 i a Terrassa entre 1936 i 1937.

Front

Diari de publicació irregular escrit en català, editat pel POUM. Se subtitulava Órgan del Partit Obrer d'Unificació Marxista. Gràcies al web www.diba.es s'en poden consultar 260 edicions.

Fructidor

Setmanari lerrouxista anticlerical. Se subtitulava Órgano del Centro Republicano Federal Radical. Tingué altres subtítols Setmanari d'esquerra de Vilafranca. Setmanari Vilafranquí d'Esquerra. Setmanari republicà federal. Escrit en castellà contenia alguns articles en català. A partir de 1936 es publicà en català.

Fructidor

Setmanari editat i dirigit per Formós Plaja, amb Felip Barjau Riera com administrador i redactor en cap. Se subtitulava Portavoz de la clase trabajadora de la Provincia y defensor de los explotados del mundo. En el número 1 manifestava ...estar identificados plenamente con el criterio y orientaciones de la CNT. Hi col·laboraren Àngel Pallejà, Josep Carbonell, Rosa Silvestre i Eusebio Rodríguez entre d'altres. Tingué una segona època que es publicà a Tarragona a partir del febrer de 1920

Fructidor

Setmanari editat i dirigit per Formòs Plaja. Es publicà com a segona època del periòdic editat a Reus el 1919. Se subtitulava Órgano de la organización obrera de la provincia de Tarragona. Era un clar portaveu de la CRTC a Tarragona. Des de les seves pàgines impulsà una intensa campanya ... a favor de nuestros presos, (els presos de la CNT) dirigida per Eusebio Rodríguez Salas que firmava els escrits amb el pseudònim de Rafael Olmedo. En el núm 12 del 17-04-1920 publicà les actes del 1er Congrés provincial (de Tarragona) de la CNT. Hi van col·laborar Pere Segarra, Pau Padró i Joan Arans entre d'altres. Reproduia fragments d'articles i de llibres de Bakunin, Émile Zola i Piotr Kropotkin. Es pot consultar a la Biblioteca Pública de Tarragona.

Germinal

Setmanari àcrata escrit en català, publicat a Sabadell. L'any 1916 aparegué com a portaveu de la Federació local de les Societats Obreres de la CNT, dirigit per Miquel Bertran. Entre juny i octubre de 1923 el dirigí Joan Galobart. L'any 1925 va canviar la capçalera per la de Fructidor, nom que adoptaren diverses publicacions de l'època. Amb el mateix nom i grafia s'edita un periòdic quinzenal a Terrassa l'any 1905.

Germinal

Periòdic quinzenal anarquista escrit en castellà. Contenia articles en català. Portava per subtítol Periódico bimensual defensor de la clase obrera. El primer número va ser denunciat i el seu director Antonio Navarro processat, de la qual cosa se'n van sentir orgullosos, ...haciendo ingenua confesión de la verdad, hemos de declarar que ello nos ha llenado de orgullo. El març de 1906 va ser prohibit i el nou director, Jaime Rabassa, empressonat. Tingué una segona època el núm 1 de la qual aparegué el 13 d'octubre de 1912 amb el subtítol de Periòdico libertario.
Originals a la Biblioteca Municipal Soler y Palet de Terrassa.
Mes informació a: http://www.diba.es/xbcr/

Hora Sindicalista

Setmanari bilingüe editat pel Partit Sindicalista d'Àngel Pestaña. Se subtitulava "Portaveu de la Federació Catalana del Partit Sindicalista". En la portada de la primera edició s'hi llegeix un fogós article, signat per RODIN, titulat YO ACUSO, denunciant els generals sublevats, promotors del cop d'Estat del juliol de 1936 i de la guerra. El periòdic va ser substituït l'agost de 1937 pel diari "Mañana". N'eren redactors Ricard Fornells, Enric Rueda, Marín Civera i Josep Robusté, entre d'altres.

Impuls

Setmanari editat pel POUM a Sabadell. Se'n publicaren 17 números.

Justicia

Setmanari editat per la UGT. Se subtitulava: Órgano de la Federación Catalana de la Unión General de Trabajadores y portavoz de los principios socialistas. En va ser director Josep Comaposada.

Barcelona
1923-1926

Barcelona
1931-1936

Justícia Social

Setmanari editat en català per la USC i dirigit per Cristòfor Domènec. Després d'una primera època (1923-1926), reaparagué l'onze de juliol de 1931 (a la capçalera hi consta 3a època). No coneixem dades de la segona. El 3 de juliol de 1936 es fusionà amb "Octubre" i passà a denominar-se Justícia Octubre Social, dirigit per Joan Comorera i Soler.

Barcelona,
desembre 1930
octubre, 1931.

Abril-octubre, 1934.

gener-juliol, 1937.

L'Hora

Setmanari de publicació irregular editat en català. Dirigit per Daniel Domingo Montserrat donà suport al BOC. Hi van col·laborar Jordi Arquer, Joaquim Maurín, Andreu Nin, Jaume Miravitlles, entre d'altres. En la segona època deixà de publicar-se després dels Fets del 6 d'octubre de 1934. Tornà a publicar-se (gener-juliol de 1937) com a portaveu del POUM.

L'Opinió

Setmanari en llengua catalana, editat per Joan Casanelles i dirigit per Joan Lluhí. Aparegué regularment fins el núm. 96 (13 de desembre de 1929). Va reaparèixer el 2 de maig de 1930 com a “Setmanari socialista” dirigit per Armand Otero. Hi van col·laborar, Jaume Miravitlles, Marcel·lí Domingo, Serra i Moret i Jordi Arquer, entre d’altres. Deixà de publicar-se l’abril de 1931. Esdevingué diari a partir del 4 de juny de 1931 amb el subtítol de "Diari d’Esquerra Republicana de Catalunya”. Arran dels fets del Sis d’octubre de 1934 va ser suspès per l’autoritat militar (10 d’octubre de 1934).

La Alianza de los Pueblos

Periòdic editat per la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, en el qual hi col·laborava Rafael Farga Pellicer. Portava el subtítol de República Democrática Federal Universal.

La Asociación

Revista setmanal cooperativista dirigida per Josep Roca i Gales. Se'n publicaren 14 números, del 14 d'abril al 8 de juliol.

Barcelona,
setembre, 1883

juliol, 1889

La Asociación

Publicació mensual editada per la Sociedad de Obreros Tipográficos de Barcelona. (dissidents de la Sociedad Tipográfica propera als socialistes).Se'n publicaren 55 números. Resaltem de la portada del núm. 1 el paràgraf “Las horas más nobles del dia son las que el obrero emplea en acrcentar asiduamente los caudales de los provilegiadoa. Tiene , es cierto, la libertad de no acudir al llamamiento; pero es la triste libertad de morir de hambre”. Al capdavant de "La Asociación" s'hi trobaven Josep Llunas, Eudald Canivell i Anselmo Lorenzo.

Tarragona,
setembre,1906

La Aurora Roja

Publicació Socialista d'edició mensual.Se subtitulava Órgano de la Federación Local Obrera. En va ser director Josep Floresví Garreta (que va ser afusellat pels franquistes l'any 1939). D'entre els col·laboradors destaquem Marcial Badía Arnal (que se’l cita com el puntal del periòdic), Josep Zaragoza i Enric Masip. El novembre de 1907 foren precessats els redactors Josep Zaragoza i Marcial Badia, per uns escrits que el jutge va considerar ofensius per les institucions estatals.

La Batalla

Setmanari en llengua castellana, editat per iniciativa de Joaquim Maurín i els Comitès Sindicalistes Revolucionaris. Es publicà del 22-12-1922 fins el núm 83 del 04-12-1924. Va reaparèixer del 23 de maig de 1930 fins el 4 d'octubre de 1934 (se'n publicaren 205 números). Va tornar a editar-se el 28-06-1935 i a partir de l'octubre següent se subtitulà Órgano del POUM. Va ser suspès pel Govern republicà el 27 de maig de 1937.

Sabadell,
10 gener 1915
13 març 1915

La Batalla Sindicalista

Setmanari editat per la Federació de sindicats obrers de Sabadell i sa comarca. Se subtitulà Porta-veu dels obrers sindicats. Escrit en català incloïa articles en castellà. En va ser director Bru Lladó i Roca. A la capçalera s'hi llegeix "Aquest periòdic es reparteix de franc"

Badalona,
agost 1915-1919

Badalona,
1931-1932

La Colmena Obrera

Periòdic quinzenal Portaveu de la Federació local de Societats obreres de Badalona. A partir del 5 d'octubre de 1918 es va publicar setmanalment. Va ser suspés el març de 1919 i reaparegué el 18 d'octubre de 1919. El primer director va ser Josep Arbós Buxó. Després des del gener de 1917 ho va ser Joan Peiró, el qual va escriure un gran nombre de articles amb el pseudònim de "J. Fuentes".
Tingué una segona època (30 octubre, 1931 – febrer 1932), llavors amb el subtítol Órgano de los sindicatos obreros de industria de Badalona y portavoz de la CNT.
Es pot consultar al web Cedall.org. Els documents originals són conservats a l'Arxiu Històric Local del Museu de Badalona.

La Cuña

Periòdic d’aparició irregular, editat per Federació Obrera del Ram d’Elaborar Fusta d’Espanya. La Cuña es publicà en altres localitats (Barcelona, Sant Martí de Provençals, Reus, etc), seguint la seu del Comitè de la Federació. Hi van col·laborar Anselmo Lorenzo, A. Pellicer Paraire, J. Betsellà (de Reus) i Àngel Capdevila, entre d'altres. (L'any 1902 es publicà, a Tarragona, un altre periòdic amb el mateix nom, editat per la Federació Local de Societats Obreres)

La Cuña

Periòdic editat per la Federació Local de les Societats Obreres de Tarragona. Desconeixem en quina freqüència es publicava. Cal dir que el setembre de 1906 la Federació Obrera de Tarragona va començar a publicar un nou periòdic mensual, “La Aurora Roja”.

La Defensa

Periòdic mensual escrit en català. Se subtitulava "Órgano de "La Unión Ultramarina". En va ser director Francisco Sans, i el novembre de 1924 ho era Emili Graells Castells, essent Sots-director Albert Voces.

La Federación

Periòdic setmanal, editat pel Centre Federal de les Societats Obreres. En la pàgina 2 de la primera edició exposava: La Federación declara que la REPÚBLICA-DEMOCRÁTICA-FEDERAL, es la forma de gobierno que más conviene a los intereses de las clases trabajadoras. Assolí 229 edicions. A partir del núm. 49 (24 de juliol de 1870) se subtitulà órgano de la Federación Barcelonesa de la Asociación Internacional de los Trabajadores. L'any 1872 fou substituït durant quatre setmanes per El Trabajo. Es publicà fins el 3 de gener de 1874, data del cop d'Estat del general Pavía. Hom l'ha qualificat de ser el millor periòdic d'Espanya de La Internacional, en els primers temps de la seva existència. En foren directors, Farga i Pellicer, Gaspar Sentiñon i Pere Gasull.

La Federación Igualadina

Setmanari anarco-col·lectivista editat per les seccions federades de la FTRE a Igualada. Se subtitulà Órgano de las secciones federadas de Igualada. Eco del Proletariado.

La Guerra Social

Setmanari, que se subtitulava órgano de la Federación de agrupaciones socialistas de Catalunya. En la segona època se subtitulà Semanario Socialista. Entre el seus col·laboradors destaquem Josep Comaposada (que en fou director l'any 1903) i Joan Duràn de Sitges. Se'l cita com el primer òrgan de premsa dels socialistes catalans.

La Huelga General

Periòdic llibertari fundat i editat per Francesc Ferrer i Guardia, dirigit per Ignasi Clarà. Les primeres edicions es publicaven els dies 5, 15 i 25 de cada mes. Després (a partir del núm. 11) el dia 5 i el dia 20. El núm 10 es publicà el 15-02-1902 i el núm 11 el 25-01-1903. Hi van col·laborar Leopoldo Bonafulla, Teresa Claramunt, Teresa Mañé, Elisée Reclús i Anselmo Lorenzo, entre d'altres. Reaparegué a París el 1904.

La Humanitat

Diari en llengua catalana, dirigit per Lluís Companys. L'any 1933 es convertí en portaveu d'ERC. Fou substituït per "La Ciutat" el novembre de 1934 i reaparegué l'1 de gener de 1935.

La Internacional

Setmanari editat per la Federació Socialista Catalana i dirigit per Antoni Fabra i Ribas amb Josep Comaposada com a redactor en Cap. S'edità a Madrid de 1919 a 1921, dirigit per Núñez de Arenas. El Juny de 1931 tornà a publicar-se a Barcelona amb el subtítol de Órgano de la Unión General de Trabajadores. Dos mesos més tard es publicava amb el subtítol de Órgano de la Federación Socialista Catalana y de la Unión General de Trabajadores en Catalunya.

La Justicia Humana

Periòdic quinzenal considerat el primer periòdic defensor de l'anarco-comunisme a l'Estat. Se subtitulava Quincenal Comunista Anárquico. En foren els editors Martí Borràs Jové i Emili Hugas, que també en fou el director. Inclogué traduccions de Kropotkin.

La Justicia Social

Periòdic quinzenal editat en castellà per l'Agrupació Socialista de Reus i dirigit per Josep Recasens i Mercadé. Se subtitulava "Órgano del Partido Socialista en Reus y defensor de la clase trabajadora". El gener de 1911 aparegué setmanalment, portant de subtítol "Órgano del Partido Socialista Obrero (Federación Catalana)".

La Nueva Era

Revista de publicació irregular editada, en la seva primera època, per la Federació Comunista Catalano-Balear (FCCB) i dirigida per Joaquim Maurín. L’any 1936 fou editada pel POUM i dirigida per Andreu Nin.

La Protesta

Setmanari llibertari. Aquest periòdic es començà a publicar a Valladolid el 5 d'agost de 1899. Entre el núm 46 (29 de juny de 1900) i el núm 60 (13 octubre 1900) s'edità a Sabadell. Tornà a publicar-se a Valladolid i a partir del núm 84 (17-05-1901) s'edità a La Línea de la Concepción (Cádiz). Deixà de publicar-se el 7 de juny de 1902 (núm. 133) En va ser director Ernesto Álvarez i d'entre els col·laboradors citem José Prat, Ricardo Mella, Anselmo Lorenzo, Francesc Abayà i Leopoldo Bonafulla.

La Protesta

Periòdic quinzenal. Se subtitulà Periódico quincenal sindicalista, órgano de las Sociedades Obreras de la comarca. Aquest periòdic aparegut en ple locaut de la patronal de Catalunya, deia en la portada del núm 2 del 15-11-1919, Un carnet confederal es en ocasiones un acto de procesamiento, un manifiesto significa una celda en la Modelo. Una reunión es exponerse a un fusilamiento; una huida es una muerte segura... Ser obrero, ser trabajador, ser explotado es un grave delito que equivale a una infinidad de procesos.

La Protesta

Periòdic editat per la Confederació de Sindicats Lliures. Se subtitulava Semanario de Batalla. En la portada del núm. 1 entre d'altres coses s'hi llegeix: ... Sabemos con que clase de enemigos vamos a luchar ... I sin embargo aquí estamos frente al enemigo. Con absoluto desprecio de nuestra vida... nuestro grito de combate es el mismo de siempre. ¡La justicia y la Verdad por nuestro R...(sic) Don Jaime!
Considerem que il·lustra el taranna dels editors d'aquest periòdic, les següents asseveracions (insertades en gran format): Edició del 10-06-1923 portada: ¡Ciudadanos! Acordaos de que la puntera de una bota podría acabar esta ignominia!. Edició del 24-06-1923, pàgina 2. Contra la revolución, contra el régimen, nosotros proclamaremos la guerra civil.

La Rambla

Com a diari "La Rambla" es començà a publicar el dia 9 de gener de 1936. Era hereu del setmanari del mateix nom i del setmanari "La Rambla de Catalunya". Se subtitulava "Diari Catalanista de les Esquerres". Era propietat de Josep Sunyol i Garriga (afusellat pels franquistes). En van ser directors Joaquim Ventalló i Lluís Aymami. El juliol de 1936 va ser col·lectivitzat i el febrer de 1937 passà a ser dirigit pel PSUC. Llavors portà el subtítol "Portaveu del Partit Socialista Unificat de Catalunya (Internacional Comunista)".

La Reforma

Periòdic quinzenal, promogut i dirigit per Antoni Fabra i Ribas. Se subtitulava Eco de los Dependientes de Comercio. En la segona època va ser mensual. Hi van col·laborar Antoni Badía Matamala, Marcial Badia i Josep Recasens, entre d'altres.

La República Social

Setmanari editat per l'Agrupació Socialista de Mataró. En fou director Toribio Reoyo.

La Revancha

Se subtitulava Periódico Comunista-Anárquico. A més a la capçalera portava dues petites frases Viva la Solidaridad i Saldrá cuando pueda. El núm 3 es publicava el 14 d'octubre. Hi ha articles firmats per Joan Montseny, Paul Bernard i Kropotkin.

La Revista Blanca

Revista filosòficament anarquista de publicació quinzenal, editada i dirigida per Joan Montseny i Teresa Mañé. Fou una publicació allunyada de la classe obrera. De 1899 a 1902 edità com a suplement "Tierra y Libertad". El 1923 es publicà a Barcelona fins l'agost de 1936, amb la participació de Frederica Montseny.

La Revista Social

Publicació Internacionalista editada per la Unió d'Obrers Manufacturers d'Espanya. L'any 1874 es publicà a Barcelona editada per la FRE de l'AIT. Francisco Abayá en fou el primer secretari de redacció. Es va fundar per acord del 1er Congrés de la Unió Manufacturera, celebrat a Barcelona del 7 a l'11 de maig de 1872En foren directors Rafael Farga Pellicer i José Garcia Viñas.

La Solidaridad

Setmanari. Se subtitulava "Órgano de la Asociación Internacional de Trabajadores de la sección de Madrid". Primer òrgan oficial de la Internacional a Espanya. En el núm 6 del 19 de febrer de 1870 feia una crida "A los obreros españoles", per a la celebració d'un congrés obrer de caràcter estatal. Aquesta crida, amb la participació del periòdic "La Federación" de Barcelona, va concloure en el 1er Congrés Obrer estatal celebrat a Barcelona del 18-26 de juny de 1870. En el núm 17 del 7 de maig de 1870 manifestava, En religión, el ateïsmo; en política, la anarquía, en economia, el colectivismo. Entre d'altres hi col·laboraren Anselmo Lorenzo i Tomás González Morago (que formaven part del Consell de redacció). Se n'editaren 49 números.

La Terra

Publicació bilingüe quinzenal, portaveu de la Unió de Rabassaires de Catalunya i dirigida per Lluís Companys. Va patir diverses suspensions governatives. D'entre els seus col·laboradors citem Gabriel Alomar, Amadeu Aragay, Jordi Arquer i Martí Torrents i Brunet. L'any 1936 es fusionà amb Pagesia donant pas a un nou periòdic, Terra Lliure.

La Tramontana

Setmanari satíric i republicà editat en català per Josep Llunas Pujals, el qual també en fou el director. Se subtitulava Periòdich vermell i també Periòdich polítich vermell. Periòdic anarquista marcadament anticlerical i obrerista. Va ser el primer periòdic anarquista escrit en català. Patí diverses suspensions entre les quals cal destacar la del desembre de 1893, que durà fins el gener de 1895. Se'n publicaren 717 números fins el juny de 1896. En aquesta data el periòdic va ser suspès i en Josep Llunas empresonat. Hi van col·laborar Eudal Canivell, Celso Gomis i Emili Guayabens. Reaparegué durant poc temps l’octubre de 1903. En el núm 2 de la quarta època (31-10-1903) deia: Aquest número, porta retrás, perqué nos han denunciat lo grabat i un article. En aquesta quarta època hi signen articles Samuel Torner i J. Mas Gomeri entre d'altres.

La Tribuna Socialista

Diari en castellà, anticenetista, editat per l’Agrupació Socialista de Barcelona. Se subtitulava "Órgano diario de la Agrupación Socialista de Barcelona (P.S.O.E)" En fou director Josep Vila i Cuenca. Hi van col·laborar, entre d'altres, Joaquim Escofet i Desideri Trilles.

La Unión Obrera

Periòdic de publicació irregular editat per la UGT, se subtitulava Órgano Oficial de la Unión General de Trabajadores de España. El núm. 10 aparegué el febrer de 1896.

La Vanguardia

Diari editat pels germans Godó. De 1936 a 1939 va ser editat per un comitè anarquista. El 1937 en fou director A. Garcia Birlàn.

La Veu de Catalunya

Setmanari polític en llengua catalana. L'any 1899 esdevingué diari impulsat per Enric Prat de la Riba, que en fou director. Va ser portaveu de la Lliga Regionalista. Patí diverses suspensions governatives. El juliol de 1936 fou requisat i editat per la CNT. Durant aquest darrer període se subtitulà, "Diari antifeixista controlat pel Comitè Obrer" i del núm 12.571 fins el darrer 12.651 "CNT - Diari antifeixista - AIT"

La Voz Confederal

Periòdic editat per la CRTC. Se subtitulava Portavoz de los Sindicatos de la CNT de Cataluña. Probablement s'edità per substituir el diari "Solidaridad Obrera", mentre durava la suspensió governativa.

La Voz del Campesino

Periòdic quinzenal, (en algun període mensual). L'exemplar del 30-07-1914 portava el núm 18. Se subtitulava "Órgano de la Federación de Obreros Agricultores y sus similares en España". Sota del títol portava un anagrama que deia La Tierra para los que la trabajan. A Valls en fou director Fidel Martí i a Jérez Sebastián Oliva Jiménez (afusellat pels franquistes el 19-08-1936), amdós dirigents de la Federació Nacional d'Obrers Agricultors d'Espanya. Entre d'altres hi van col·laborar Pere Domingo (d'Alcover) Francesc Roig (de Reus) i Josep Batalla (de Valls).
Es poden consultar alguns exemplar a l'Hemeroteca Caixa Tarragona i a la Biblioteca de l'Institut d'Estudis Vallencs (Valls).

Vilanova i la Geltrú,
gener de 1891

La Voz del Obrero

Setmanari escrrit en castellà i català. Se subtitulava "Órgano de los obreros asociados de Villanueva y Geltrú". Destaquem que en el núm. 11 del 28 de març de 1891 informava que s'estava celebrant a Madrid El Congreso Amplio de Trabajadores.

Vilafranca del Penedès,
18 octubre 1908
7 març 1909

La Voz del Obrero

Periòdic quinzenal escrit en castellà. Incloïa algun article en català. En la presentació del núm. 1 manifestava ...pues creemos que todo movimento, societario o sindical, ha de manifestar-se inmediatamente, absolutamente apartado de toda acción política. Hi col·laboraven Josep Maria Recasens, Felip Grau i Francesc Estebanell, entre d'altres.

La Voz del Pueblo

Periòdic quinzenal. Es publicava generalment en castellà, però incluia articles en català. Se subtitulava Órgano de los Sindicatos Obreros de Tarrasa. Deixà de publicar-se el 26 de juny de 1909 i reaparegué el 19-02-1910, llavors alternà edicions setmanals i quinzenals.

Las Noticias

Diari en castellà, fundat per Rafael Roldós i Viñolas. Durant la guerra civil fou portaveu de la UGT. Va ser editat fins el 25 de gener de 1939.

Lluita

Publicació mensual editada en català per la Federació de Dependents de Catalunya. En una segona època, (a partir del núm. 67, agost de 1931) se subtitulà Órgan de la Federació d'Empleats i Tècnics del Comerç i de la Indústria de Catalunya.

Los Desheredados

Setmanari editat per la Federació Local de Societats Obreres. Inicialment portava de subtítol Órgano de todos los que aman la verdad y el bien. Després va tenir altres subtítols. Des del núm 119 (06-09-1883) Periódico defensor de la Federación Española de Trabajadores i des del núm 131 (28-11-1884) Periódico anárquico colectivista. En la portada del núm 1 manifestava: venimos a reñir batalla con los enemigos de la emancipación del hombre, con los explotadores y con los malvados. Es va deixar de publicar l'any 1886 i va reaparèixer el 26 d'abril de 1890. En fou director Mariano Burguer i també Josep López Montenegro.

Los Galeotes

Periòdic llibertari dirigit i administrat per Felipe Alaiz. Se subtitulava "Semanario de Estudios Sociales". A partir del núm. 16 (28-05-1921) en va ser director i administrador Liberto Calleja. Hi col·laboraren Joaquim Maurín, Andreu Nin, Àngel Abella i Ángel Pestaña, entre d'altres. Recollia articles de diferents localitats de la demarcarcació de Tarragona (de Marsà, Montroig, Cornudella i altres). Publicava àmplia informació sobre el moviment obrer.

Lucha Obrera

Periòdic editat per la CNT en substitució de "Solidaridad Obrera", suspesa governativament. Impulsat pels sindicats pro-comunistes, Joaquim Maurín n'era el redactor en cap. Hi van col·laborar Felipe Alaiz i Josep Viadiu entre d'altres.

Lleida,
setembre, 1919
octubre, 1922

Barcelona,

gener de 1925

Lleida,
febrer de 1934

Lucha Social

Setmanari editat pels sindicats pro-comunistes de la CNT, dirigit per Joaquim Maurín. Se subtitulà Órgano de la Federación Local Obrera y Portavoz del Proletariado Nacional e Internacional, i a partir del març de 1922 Semanario sindicalista revolucionario. Hi van col·laborar Pere Bonet, Andreu Nin, Hilario Arlandis i Ángel Samblancat entre d'altres. Reaparegué el febrer de 1934 com a publicació mensual promoguda pel BOC i després pel POUM. Amb la mateixa capçalera es va publicar a Barcelona a partir de l’u de gener de 1925 amb el subtítol de "Portavoz de las Minorias de Oposición dentro de la C.N. del T." Llavors incloïa a la capçalera un anagrama de la Internacional Sindical Roja (I.S.R.)

Mañana

Revista mensual de continguts teòrics de l'anarcosindicalisme, promoguda pel grup Solidaridad, constituït com a tendència dins de la CNT (Àngel Pestaña, Juan López, Progreso Alfarache i Pere Foix entre d'altres). Se subtitulava Revista Obrera. Va ser suspesa pel Govern entre l'octubre de 1930 i el gener de 1931. En fou director A. García Birlàn. La redacció i administració de la revista estava en el mateix local que el periòdic "Acción".

Mañana

Diari bilingüe editat pel Partido Sindicalista. Se subtitulava Portavoz del Partido Sindicalista en Catalunya. Succeí al setmanari "Hora Sindicalista". Àngel Pestaña (que morí l'11-12-1937) en fou el director fins el 28-11-1937. Després va ser director Marín Civera. Josep Robusté exercia de redactor en cap. Destaquem que en la capçalera del núm. 1 deia: La revolución debe ser obra de gigantes y no de brigantes. Es publicà regularment fins el gener de 1939.

Mas lejos

Setmanari editat per militants de la CNT. En va ser director Eusebi Carbó. Hi van col·laborar Josep Peirats, Lucia Sánchez Saornil, Isaac Puente i el vilanoví Ricard Mestre, entre d'altres. En la portada del núm. 3 s'hi deia: Decir a las gentes: "Destruyamos primero esto, lo otro y lo de más allá y luego veremos lo que debe hacerse", és engañarse y engañar a los demás. Los trabajadores necesitan saber cuales son los fines concretos de la lucha en que van a tomar parte. Necesitan saber que es lo que se piensa destruir y que es lo que se quiere crear.

Masses

Periòdic editat en català. Portaveu de la UGT de la comarca del Garraf.

Vilanova i la Geltrú,
setembre 1933

Raó

Periòdic mensual. A partir del desembre del mateix any es publicà setmanalment. Portaveu oficiós de la Unió de Rabassaires. En la presentació s'autodefinia Som elements de treball, de producció i rebelia ... de rebelia contra l'explotació de l'home per l'home. Es deixà de publicar després dels fets del 6 d'octubre de 1934 i reaparegué el 30 de març de 1935. En fou director Josep Ricart Rovira, que hi escrivia regularment.

Ravachol

Portava per subtítol Periódico Anarquista, amb una nota que deia: Suscripción voluntaria, i també Este periódico saldrà cuando pueda. En fou l'administrador Joaquím Pascual Soler. Només se'n van publicar dos números 22 d'octubre de 1892 i 2 de novembre de 1892. Perseguit i prohibit va cambiar el nom per El Eco de Ravachol, que portava el mateix subtítol i les mateixes notes.

Revista Fabril

Periòdic setmanal editat per la Federació de la Indústria Tèxtil Española i dirigit per Toribio Reoyo. En l'edició núm. 8 del 7 de juny de 1900 (que no hem pogut consultar) publicà dades del segon Congrés de la Federació celebrat a Manresa. Entre els col·laboradors citem Josep Comaposada i Joaquim Carbó

Revista Social

Publicació mensual portaveu del sindicalisme catòlic del jesuïta Gabriel Palau.

Sembrar

Fou una publicació setmanal a partir del núm 19 del 18 de juliol de 1931, quan es començà a editar a Vic (probablement abans era quinzenal). Escrit en castellà incloïa articles en català. Se subtitulà C.N.T. - Órgano semanal de la comarcal Vic, Ter y Fresser - A.I.T. Hi van col·laborar Lluís Brugalla Ballester, Joan Prat, Roldán Cortada i José Pallarés entre d'altres. Diexà de publicar-se l'any 1933.

Sindicalismo

Setmanari editat per la Federació Sindicalista Llibertària com a continuador de Cultura Libertaria, dirigit per Juan López. Entre 1934 i 1935 s'edità a València dirigit també per Juan López.

Solidaridad Obrera

Periòdic editat per la Federació de Solidaritat Obrera i dirigit per Jaume Bisbe. El primer número es publicà el 19 d'octubre de 1907. A partir de 1911 se subtitulà Órgano de de la Confederación Regional del Trabajo de Cataluña y portavoz de la Confederación Nacional. El maig de 1916 es va convertir en diari i després dirigit per Àngel Pestaña es distribuïa per tot l'Estat. Tot i que va patir diverses suspensions governatives (va estar prohibit durant tota la dictadura del general Primo de Rivera) es va publicar fins el 24 de gener de 1939. Ha estat el periòdic obrerista més important de Catalunya.

Solidaridad Proletaria

Publicació setmanal anarcosindicalista. Se subtitulava Órgano de la Confederación Regional del Trabajo de Cataluña y portavoz de la Confederación Nacional. S'hi troben articles retallats per la censura governativa. Es va publicar per substituir "Solidaridad Obrera" que, per enèsima vegada, el Govern havia prohibit. Es va suspendre la publicació per decissió del Comitè de la CRTC. Se'n publicaren 32 números.

Terra Lliure

Publicació quinzenal editada en català per la CNT. En la presentació de la primera edició deia: "Terra Lliure" ve a lluitar per a contribuir a fer que desaparegui tot el que entorpeix la marxa progressiva de la humanitat i a la vegada ajudar a l'obra de reconstrucció necessària i imprescindible.... Dels col·laboradors destaquem Josep Peirats i Jaume R. Magrinyà.

Tierra y Libertad

Publicació anarquista quinzenal editada i dirigida per Federico Urales i Soledad Gustavo (Teresa Mañé). El mateix Urales la publicà com a suplement de La Revista Blanca a Madrid. Agafà el nom del moviment rus Zemlya i Voya.
Es publicà de nou a Barcelona, setmanalment, editada pel grup anarquista de Tomàs Herreros, que en fou el director de 1904 a 1914 (època en la qual va patir diverses suspensions). Va tornar a editar-se del gener de 1923 fins la dictadura de Primo de Rivera. Es reedità de l'abril de 1930 a 1939 amb el subtítol de Semanario anarquista.

Tramontana

Setmanari anarquista. Del núm 1 al 7 es publicà en català, el núm 8 bilingüe, i a partir del núm 9 (03-10-1907) es publicà en castellà. L'editorial del núm 1 deia: "Ja fa temps que acariciàvem l'idea i el propòsit de crear una publicació en nostra llengua natural, per a sembrar, en el conreat camp de les lletres catalanes la fructidora llevor llibertària..." Se situa a Felip Cortiella i Gonçal Mas Gomeri com els principals inspiradors d'aquest setmanari. Entre els col·laboradors hi figuraven Josep Grau i Enric Pujol.

Tramontana

Setmanari continuador de Tramontana, el periòdic aparegut l'agost de 1907. Es declarava anti-religiós i lliurepensador. Hi figurava com a director Salvador Seguí. Signat per "La Redacció" en la portada del primer número s'hi deia: "La nostra tasca es eminentment lliurepensadora. Volem una Catalunya per la llibertat. Volem llibertat per Catalunya". Volem una federació universal de pobles lliures....". A la mateixa portada Anselmo Lorenzo firmava un article enaltin la figura del fundador de "La Tramontana" (de 1881), Josep Llunas i Pujals. Es va publicar durant molt poc temps.

Barcelona,
01-01-1930
13-12-1930

Barcelona,
02-05-1934
octubre de 1934
Barcelona,
21-07-1936
25-01-1939

Treball

Publicació quinzenal i després setmanal, editada en català pel Partit Comunista Català i dirigida per Amadeu Bernadó. Substituí L'Andreuet (1925) i només durà un anys escàs. "Treball" reaparegué el 2 de maig de 1934, portant com a subtítol Órgan del Sindicat Mercantil (dirigit per Jordi Arquer). Va ser suspés arran dels fets del Sis d'octubre de 1934. Tornà a publicar-se el març de 1935 i va deixar de publicar-se a principis de 1936. Reaparegué el 21 de juliol del 36 impulsat pel PSUC (que es constituiria l'endemà dia 22) i el dirigí Pere Ardiaca i Martí. Llavors se subtitulà "Diari dels Treballadors de la Ciutat i del Camp" i després se li afegí "Órgan del Partit Socialista Unificat de Catalunya". Es va publicar fins el dia 25 de gener de 1939.

Unión Obrera

Periòdic editat pels Sindicats Lliures, dirigit per Francisco de Paula Calderón. Després el dirigí Estanislao Rico Ariza. En una primera època se subtitulà Órgano oficial de la Corporación General de Trabajadores. Unión de Sindicatos Libres. També se subtitulà Órgano de la Confederación Nacional de Sindicatos Libres de España. A la portada del núm. 1 s’hi pot llegir: Ha sido necesario que la ciudad pecadora, buscara en las reservas de la Fé, los soldados de Vanguardia... para lograr esto, es a nuestro encendido fervor de cruzados, la mayor gloria, el caer en la batalla.

Vertical

Setmanari bilingüe editat per la Federació Local de Sindicats de Sabadell. El periòdic fou suspès després arran dels fets del Sis d'octubre de 1934. Reaparegué com a diari, escrit en català, l'onze de gener de 1937, com a portaveu de la UGT.

Via Libre

Setmanari. Órgan dels Sindicats de Treballadors de Vilanova. Se'l cita que s'editava l'any 1934.

Via Libre

Setmanari editat en castellà, incloïa alguns articles en català. Portaveu de la CNT i de la FAI de Badalona. En fou director el militant de la FAI Rizal Robert. La col·lecció es conserva a l'Arxiu Històric Local de Badalona. Es pot consultar a www.cedall.org

Vida Nueva

Periòdic setmanal, Órgano de las Juventudes Libertarias del Alto y Bajo Penedès.

Probablement fou suspès arran dels fets del 6 d'octubre de 1934. A partir del núm. 7 (19 de setembre de 1936) canvià el subtítol pel de Portavoz de la CNT i de la FAI. Editat en castellà, incloïa articles en català.

Terrassa,
setembre de 1936.
Setembre de 1938.

Vida Nueva

Periòdic quinzenal editat en castellà. Portava com a subtítol C.N.T. Órgano de la Federació Local de Sindicatos Únicos de Tarrasa A.I.T. A partir del núm 20 (12-11-1936) es publicà diariament. Es va publicar fins el 24 de setembre de 1938