Hem posat l'any, la localitat i el mes de celebració del congrés,
quan no coneixem una dada hi hem posat un ?

SIGLES EMPRADES:

1865.- Barcelona. 24-26 de desembre.
Convocat des de les planes del periòdic "El Obrero", sota l’empenta d’Antoni Gusat i Vila, es va celebrar aquest congrés, que es considera el primer congrés obrer de l'Estat. Hi van assistir uns 300 delegats que representaven 22 societats obreres i cooperatives de Barcelona i rodalies.

1868.- Barcelona, 13 de desembre.
La Direcció Central de les Societats Obrers de Barcelona (formada l'octubre de 1868) va organitzar aquest congrés, que havia estat convocat sota la proclama de "A los Obreros de Cataluña", i amb la voluntat d'estendre la federació obrera a tot Catalunya. Hi van assistir uns 100 delegats de 61 societats obreres del Principat. Es prengué l'acord de crear un periòdic, "La Federación", que fos el portaveu de la federació.

1870.- Barcelona, 19-25 de juny.
Primer congrés d’abast estatal que significà la constitució de la Federació Regional Espanyola de l’AIT (FRE de l’AIT). Darrera de la iniciativa dels Internacionalistes de Madrid i amb el suport dels periòdics "La Solidaridad" d'aquella localitat, "La Federación" de Barcelona i "El Obrero" de Palma de Mallorca, el Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona organitzà aquest congrés, al qual hi van assistir 90 delegats que representaven 98 societats obreres. de 39 localitats. S'elegí un Consell Federal integrat per Tomàs González Morago, Anselmo Lorenzo, Enrique Borrel, Francisco Mora i Ángel Mora. El Consell establí la residència a Madrid.

1870.- Barcelona, finals de desembre.
Primer congrés de la Federació de les Tres Classes de Vapor (TCV), que s'havia constituït durant l'estiu de 1869. Les TCV tenia 8500 afiliats i n'era president Climent Bové i secretari Narcís Mas.

1871.-Tarragona, 27-28 de juliol.
Amb les directrius de la "Sociedad de Oficiales Toneleros del llano de Barcelona", se celebrà aquest congrés que va constituir la Federació d'Oficials Boters (FOB), primer a nivell català i després a nivell estatal. Publicà el periòdic "El Eco de los obreros toneleros". Altres congressos de la FOB.

1872.- Barcelona, 4-5 de febrer.
Segon congrés de les Tres Classes de Vapor. Els punts més destacats de l'ordre del dia van ser:
a) La reglamentació de les vagues.
b) La federació amb la Societat de Teixidors s mà, per formar la Federació d'Obrers Manufacturers que serà coneguda com Unió Manufacturera.egon congrés de les Tres Classes de Vapor.

1872.- Saragossa, 4-11 d'abril
Segon congrés de la FRE de l’AIT. Hi van assistir 42 delegats que representaven 31 federacions locals i uns 25.000 afiliats, a més dels 7 membres del Consell federal. Segons l'informe presentat per Francisco Mora la FRE tenia 102 federacions locals, 284 sindicats d'oficis, 69 d'oficis varis, 8 unions i 13 adhesions individuals. Es va elegir Anselmo Lorenzo com a Secretari General i Vicente Rosell, Tresorer. El Consell Federal passà a residir a València

1872.- Barcelona, 7-11 de maig.
Se celebra el congrés de constitució de la Federació d'Obrers Manufacturers més coneguda per Unió Manufacturera, formada per la Federació de les Tres Classes de Vapor i la Federació de Societat de Teixidors a Mà de la Nació Espanyola. Hi van participar 115 delegats que representaven uns 28.000 afiliats. S’aprovaren per unanimitat els estatuts i s’elegí un Consell directiu format per catorze membres, establint la seu del Consell a Manresa. El cop d'Estat del general Pavía (1874) va estroncar l'expansió de la Federació. Reapareguda el 1881 l'any 1882 s'adherí a la FTRE. En foren dirigents Gabriel Albagés, Francesc Abayà, Tomàs Valls i Eudald Xuriguera.

1872.- Barcelona, 2 - 4 d'agost.
La Unió Manufacturera celebra un segon congrés per tractar qüestions d'organització dels "districtes" i de les Unions Locals. Hi assisteixen delegats de 105 poblacions.

1872.- Barcelona, 10 - 15 de novembre.
Les coses no anaven bé dins de la Unió Manufacturera que celebra aquest congrés extraordinari, tercer congrés, i decideix que el Consell directiu canviï la seva residència de Manresa a Gràcia. Hi van participar 121 delegats del Principat i alguns altres del País Valencià i de Málaga. La Unió tenia 225 seccions i declarava tenir 30.000 afiliats.

1872.- Reus, 9-13 de desembre.
Segon congrés de la FOB. Es pren l'acord d'adherir-se a la FRE de l’AIT.

1872.- Còrdova, 24 de desembre - 1 de gener de 1873.
Tercer congrés de la FRE de l'AIT. Hi van assistir 46 delegats, a més dels 5 membres del Consell Federal, que representaven 236 seccions i 20.352 federats. El congrés va ratificar els acords del congrés de la fracció bakuninista de l'AIT celebrat el setembre anterior a Sant-Imier (Suïssa), al qual van assistir els delegats de la FRE Rafael Farga, Carlos Alerini, Tomàs González Morago i Nicolàs Alonso Marselau.

1873.- Reus, març.
Tercer Congrés de la Federació d'Oficials Boters (FOB). Hi són representats 1540 oficials i 392 aprenents.

1873.- Sabadell, 16 - 19 d'abril
Quart congrés de la Unió Manufacturera. Hi assisteixen 110 delegats representant 89 seccions de 53 localitats.

1873.- Barcelona, 1 - 2 de juny
Cinquè congrés de la Unió Manufacturera. Hi van assistir 87 delegats que representaven 72 seccions de 42 localitats. Foren aprovades unes propostes de Josep Bragulat i Francesc Abayà solicitant “armas para los trabajadores para que éstos pudieran defender las garantías y las libertades ante las fuerzas reaccionarias”.

1873,- Toledo, 15-18 de maig.
Se celebra el primer i últim congrés de la fracció marxista de la FRE, l'auto-denominada Nueva Federación Madrileña.

1873.- ?, 1 d'agost.
Tercer congrés de les Tres Classes de Vapor.

1873.- Barcelona, 3 - 6 d'agost.
La Unió Manufacturera es reuneix en un nou congrés, provocat per les discrepàncies internes i per procedir a la reorganització de la Unió sobre la base de les Unions d’Oficis. Junt amb la publicació de l’ordre del dia es va fer una proclama que deia “Compañeros: Haced un esfuerzo en acudir a este muy urgente y trascendental congreso, pues se trata de buscar un medio de salvar la organización”. Hi van ser representades 150 seccions de 79 localitats. L’estructura de la Unió es dissol i es disposa que les seccions es federin formant Federacions d’Oficis.

1873.- Barcelona, 28-30 de setembre
Primer Congrés de la Federació de Forners. Hi van assistir delegats de 9 seccions. Entre elles Reus, Sant Andreu de Palomar, Sants, Vilanova i la Geltrú i Barcelona.

1874.- Madrid, 21-27 de juny.
Quart Congrés de la FRE de l’AIT, que se celebra clandestinament. Hi assisteixen representants de 47 federacions locals de les 320 que composen la FRE. Per fer front a la clandestinitat la FRE decideix organitzar-se sobre 10 comarques (El dia 3 de gener el general Pavía havia donat un cop d'estat i tot seguit va prohibir les associacions obreres en general i especialment la FRE de l'AIT).

1875.- ?, juny
Quart congrés de la Federació d'Oficials Boters.

1877.- Barcelona, agost.
Un grup de sindicalistes reformistes convoquen a les Societats Obreres de Barcelona per reeditar el vell Centre Federal de les Societats Obreres, al marge de la FRE de l'AIT, i constitueixen el Centre Federatiu de les Societats Obreres. Hi assisteixen 23 delegats, entre els quals poden citar, Josep Pàmies, Joan Nuet, Ramon Lostau i Antoni Gusart.

1879.- Barcelona, 15 d'agost.
Es constitueix la Societat Tipogràfica de Barcelona, amb uns 150 afiliats.Tres anys després (juny de 1882) la Tipogràfica tenia 633 afiliats.

1881.- Barcelona, 6-9 de febrer.
Conferència extraordinària de la FRE de l'AIT. Sota la iniciativa d'un sector de la Federació Local de Barcelona de la FRE de l'AIT (Rafael Farga Pellicer, Josep Llunas i Eduald Canibell) que no estava d'acord amb el camí que portava la FRE i que volia sortir de la clandestinitat, es va celebrar aquesta Conferència Regional Extraordinària de la FRE de l'AIT. Hi van assistir representant de 39 federacions locals de les "comarques" d'Andalusia de l'Est, Andalusia de l'Oest, València, Castella la Nova, Castella la Vella i Catalunya. De la Comissió Federal solament hi va assistir Anselmo Lorenzo que n'era el secretari. La Conferència va decidir la destitució del Consell Federal i la dissolució de la FRE de l'AIT.

1881.- ?, juliol.
Congrés de les Tres Classes de Vapor. Les TCV que, com la resta de les societats obreres, anaven sortint de la clandestinitat, fan passos cap a la seva reorganització i organitzen aquest congrés que es considera el 1er. de la segona època.

1881.- Barcelona, 23-25 de setembre
Congrés de constitució de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE). Hi van assistir 140 delegats representant a 162 societats obreres de tot l'Estat (35 de Catalunya). S'aprovaren els estatuts de la Federació i es va elegir una Comissió Federal composada per: Francisco Tomàs Oliver, Antonio Pellicer Paraire, Eudald Canivell i Masbernat, Josep Llunas i Pujals i Rafael Farga i Pellicer.

1881.- Reus, 1-7 de desembre.
Novè Congrés de la FOB. Es pren l'acord de separar-se de la FTRE.

1882.- Reus, 24-26 de març
Primer congrés de la segona època de la Unió Manufacturera. Hi assisteixen 47 delegats que representen 57 seccions i 8533 afiliats (6200 homes i 2333 dones). De les Tres Classes de Vapor només hi van assistir les seccions d'Igualada, Picamoixons, Reus i Sants. Es pren l'acord d'adherir-se a la FTRE.

1882.- Gelida, 4 de juny
Primera Assemblea de la Lliga de Viticultors Rabassaires de Catalunya. La lliga havia nascut a Rubi el dia 7 de maig de 1882. En l'assemblea de juny s'elegí una Comissió Directiva formada per: Lluís Ricardo Foras de Sabadell com a President, Salvador Lluís González de Rubí com a Secretari i els Vocals Josep Olivé i Llorenç Torrens.

1882.-?, 1 de juliol.
Segon congrés de la segona època de les Tres Classes de Vapor.

1882.- Capellades, 22-25 de juliol. Primer Congrés de la segona època de la Unió de Noògrafs de la FTRE. La Unió la composen 30 seccions.

1882.- Barcelona, 13-16 d'agost.
El Centre Federatiu de Societats Obreres de Barcelona va convocar aquest congrés d'abast estatal, amb la finalitat de constituir una Associació Nacional de Treballadors. El congrés va recomanar als obrers que s'afiliessin al Partit Democràtic Socialista Obrer. Josep Pàmies n'era l'impulsor. Hi van assistir 123 delegats en nom de 152 societats i 14.498 obrers. No va tenir continuïtat.

1882.- Barcelona, 8 de setembre
Tercer congrés de la segona època de les TCV.

1882.- Sevilla, 24-26 de setembre
Segon congrés de la FTRE. Hi assisteixen 254 delegats que representaven a 495 seccions de 133 localitats (32 de Catalunya). Volem destacar que una de les seccions de Reus estava representada per una treballadora i que hi va participar una societat de teixidores de Sevilla, representada per Manuela Díaz i Vicenta Durán, que van actuar de secretaries a la segona sessió. La FTRE havia agafat una forta embranzida.

1882.- Barcelona, 29 de setembre - 1 d'octubre
Congrés de constitució de la Federació Tipogràfica Espanyola. Organització promoguda pels socialistes i que tenia en l'Associació de l'Art d'Imprimir de Madrid, el major nombre d'afiliats (1.041). Hi van assistir 20 delegats que representaven 2400 afiliats de 17 seccions. La seu de la federació s’establí a Barcelona. Manuel Fernández va ser elegit president i Francisco Alcaraz, secretari primer. La convocatòria d'aquest congrés comportà el trencament de la Societat Tipogràfica de Barcelona, ja que els militants anarquistes de la Societat van constituir una nova organitzaciço de tipògrafs que anomanaren La Solidaria.

1882.- Tarragona, 6-12 de novembre
Desè congrés de la Federació d'Oficials Boters (FOB)

1883.- Capellades, 16-18 de març
Segon congrés de la segona època de la Unió Manufacturera.

1883.- ?, 24 de setembre.
Quart congrés de la segona època de les Tres Classes de Vapor.

1883.- València, 4 - 8 d'octubre
Tercer congrés de la FTRE. Hi van assistir 121 delegats (una altra font diu 152 delegats) que representaven 88 federacions locals i 62 seccions d'ofici. La FTRE tenia llavors 11 Unions d’Ofici, 14 Federacions comarcals, 218 Federacions locals i 550 seccions. La Comissió Federal residirà a Valladolid i és elegit secretari de la Comissió Indalecio Cuadrado.

1883.- València, 8 i 9 d’octubre.
Segon congrés de la Unió de Noògrafs de la FTRE. Hi són representades 30 seccions. La Unió es composa de 41 seccions i uns 3.000 federats

1883.- València, 8-10 d'octubre
Tercer congrés de la segona època de la Unió Manufacturera.

1883.-?, 11 de novembre
Cinquè congrés de la segona època de les Tres Classes de vapor.

1883.-Esparreguera, desembre
Sisè congrés de la segona època de les Tres Classes de Vapor.

1884.- Sabadell, 21-23 de setembre.
Quart congrés de la segona època de la Unió Manufacturera.

1884.- Barcelona, setembre.
Quart congrés de la FTRE. Hi assisteixen 34 delgats de 64 seccions. La FTRE anava a mal borràs, els delegats d'Andalusia (que s'auto-anomenaven Los desheredados,) en desacord amb la línia de la Federació convoquen un congrés a Sevilla per al mes de desembre.

1884.- València, desembre.
Segon congrés de la Federació Tipogràfica Espanyola. Solament hi assisteixen 9 seccions. Es decideix traslladar la seu de la Federació de Barcelona a Madrid. Pablo Iglesias és elegit president.

1884.- Sevilla, desembre
Se celebra els congrés convocat pel grup dissident de la FTRE Los desheredados. Hi assisteixen representants de 34 societats (24 d'Andalusia). Els delegats declaren: ...l'emancipació del proletariat no es pot aconseguir de forma pacífica...

1884.-?, 25 - 26 de desembre.
Setè congrés de la segona època de les TCV.

1885.- Sants, 23 - 25 d'agost.
Cinquè congrés de la segona època de la Unió Manufacturera.

1885.-Vilanova i la Geltrú, 9-13 de juny
Tretze congrés de la Federació d'Oficials Boters (FOB). Hi assisteixen 36 delegats representant 14 seccions. La Federació la formen 16 seccions amb 1604 delegats.

1886.- ?, 31 de gener - 2 de febrer
Vuitè congrés de la segona època de les TCV.

1886.- Badalona, 8-10 de setembre
Novè congrés de la segona època de les Tres Classes de Vapor.

1886.- Saragossa, setembre
Tercer congrés de la Federació Tipogràfica Espanyola. Hi participen delegats de 13 seccions. Pablo Iglesias és reelegit president.

1887.- ?, 10-11 d'abril
Desè congrés de la segona època de les TCV.

1887.- Madrid, 5-17 de maig (Algunes fonts el situen el mes de gener)
Cinquè i últim congrés de la FTRE, només hi assisteixen 16 delegats.

1887.- Sants, 9-18 de maig
Quinzè congrés de la Federació d'Oficials Boters.

1888.- Barcelona, 18-20 de maig.
Congrés de Constitució del Pacte d'Unió i Solidaritat, (conegut també com Federació Espanyola de Resistència al Capital) convocat per les societats obreres de Barcelona i rodalies. Hi van assistir representants de 24 seccions d'ofici, dues d'oficis diversos i de sis federacions locals. Gairebé tos els delegats eren de Barcelona i la seva àrea d'influència llevat d'uns d'Alcoi, Grazalema (Cádiz), València i Valladolid.

1888.-Barcelona, 12-15 d'agost
Congrés de constitució de la Unió General de Treballadors (UGT). Sota l'empenta de militants socialistes, els centres obrers de Mataró i Barcelona van organitzar aquest congrés, al qual hi van assistir 26 delegats que representaven a 5154 afiliats de 30 societats obreres i de la Federació Tipogràfica Espanyola. S'elegí un Comitè de set membres (relació dels comitès fins l'any 1936). Antonio García Quejido en fou elegit president  i Francisco Parera secretari.

1888.- València, octubre.
Congrés extraordinari del Pacte d'Unió i Solidaritat. Es decideix crear una organització anarquista paral.lela.

1889.- Barcelona, 13-22 de maig. Dissetè congrés de la FOB.

1889.- Vilanova i la Geltrú, 1 - 3 de setembre.
Onzè congrés de la segona època de les TCV.

1890.- Barcelona, 7-15 de juliol.
Divuitè congrés de la FOB.

1890.- ?, 7-8 de setembre.
Dotzè congrés de la segona època de les TCV.

1890.-Vilanova i la Geltrú, 31 d'octubre - 1 de novembre
Segon congrés de la UGT. Hi van assistir 22 delegats que representaven 5269 federats de 26 societats obreres, la Federació Tipogràfica i la Federació de Málaga. Després del congrés va elegit president Antonio García Quejido i secretari Carlos Duval.

1891.- Madrid, 22-25 de març
Les Societats Obreres de Barcelona i els seus voltants (Barcelona, Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sants, Sarrià i Vilassar de Dalt), adherides al Pacte d'Unió i Solidaritat van convocar aquest congrés fent-lo extensiu a totes les societats obreres, amb l'objectiu d'atraure les societats d'Andalusia, que no hi estaven adherides.
La desorganització de la anomenada Federació Espanyola de Resistència al Capital era patent. Aquest congrés se celebrà amb assistència de 135 delegats i destacà l'aprovació de convocar una vaga general per al 1er de maig (amb el vot en contra de Pablo Iglesias que assistia al congrés) el fracàs de la qual acabà amb les poques estructures del Pacte d'Unió i Solidaritat.

1891.- ?, maig
Tretzè congrés de la segona època de les TCV.

1891.- Sant Martí de Provençals, 13-20 d'abril
Dinovè congrés de la FOB.

1891.-Vilanova i la Geltrú, 4-6 de juny
Conferència extraordinària de la FOB.

1892.- ?,. gener
14è congrés de la segona època de les Tres Classes de Vapor.

1892.- Màlaga, 7-11 de setembre
Tercer congrés de la UGT. Hi assisteixen 21 delegats representant a 71 seccions de 23 localitats i 6247 afiliats. Del Principat 8 delegats, 13 seccions i 1714 afiliats. És nomenat president el penedesenc Josep Comaposada. La UGT té 8014 afiliats agrupats en 97 seccions.

1893.- Barcelona, 20 i 21 de maig
Conferència de Treballadors del Camp. Intent d'apropar els camperols cap a posicions anarcosindicalistes. Hi van assistir delegats de: Barcelona i rodalies, Manlleu, Mataró, Roda, Sabadell, Sallent, Sampedor, Sitges, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

1893.- València, maig
Primera Assemblea Nacional de Cercles d'Obrers Catòlics, amb assistència de més de 100 delegats. (Breus notes sobre el Sindicalisme Catòlic).

1893.- Vilanova i la Geltrú, 22, 23 i 24 d'octubre
Sota la influència dels republicans-federals se celebra el Primer congrés de la Federació d'Obrers Agrícoles (FOA). Hi van assistir delegats de 54 societats.

1894.- Sant Martí de Provençals, 9-16 d'abril
22è congrés de la FOB.

1894.- Madrid, 2 d'agost
Quart congrés de la UGT. Hi assisteixen 23 delegats que representen 66 seccions més la Federació Tipogràfica i Vizcaya com a província. Del Principat solament 4 delegats que representaven 15 seccions de 4 localitats. Després del congrés es va elegir president a José Villarrubias i Antonio García Quejido, secretari. La UGT té 8.553 afiliats agrupats en 97 seccions.

1894.- Barcelona, agost.
Congrés de constitució de la Unió Fabril Cotonera. Tenia el principal suport en La Fabril Malagueña. Era un nou intent dels homes de la UGT de vertebrar els treballadors del tèxtil. Hi van assistir delegats de nou seccions: Málaga, Manlleu, Mataró, Roda, Sant Joan de Vilassar, Sant Martí de Provençals i Torelló. En un segon congrés (Mataró, 1995) es va aprovar ingressar a la UGT.

1895.- Vilafranca del Penedès, febrer.
Segon congrés de la Federació d'Obrers Agrícoles (FOA), amb assistència de delegats de 44 poblacions.

1895.- Reus, 1-7 d'abril.
23è congrés de la FOB.

1896. El Vendrell, 5 i 6 de gener.
Tercer congrés de la Federació d'Obrers Agrícoles. Hi van participar 53 delegats de 33 localitat. Havia començat la davallada de la Federació. Les seus comarcals de la FOA eren El Vendrell, Picamoixons, Rubí, Valls, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

1896.- València, 25-26 d'abril
Cinquè congrés de la UGT. Hi assisteixen 20 delegats representants de 40 seccions, de la Federació Obrera de Bilbao, la Federació Tipogràfica i les TCV de Roda de Ter. La UGT té 69 seccions i 6.154 afiliats. Després del congrés es va elegir president Luis Zurdo Olivares i Antonio García Quejido secretari. La UGT té 69 seccions i 6.154 afiliats. Al Principat hi ha 21 seccions i 1.682 afiliats.

1896.- Madrid
Segona Assemblea dels Cercles d'Obrers Catòlics. Es constitueix el Consejo Nacional de Corporaciones Católico-Obreras, presidida pel bisbe de Madrid-Alcalà i de vice-president el marquès de Comillas.

1897.- El Vendrell,  ?
Se celebra el Quart congrés de la Federació d'Obrers Agrícoles, que tenia molt poca activitat i menys afiliació.

1899.- Madrid, 13-15 de setembre.
Sisè congrés de la UGT. Hi assisteixen 27 delegats que representen 7.440 enquadrats en 38 societats/seccions a més de la Federació Tipogràfica (del Principat 5 delegats, 7 seccions de 3 localitats). La UGT té 15.264 afiliats agrupats en 65 seccions. Al Principat només es comptabilitzen 759 afiliats. El secretari de la Societat d’Obrers Agricultors de Sitges, en Joan Durán, presentà una proposició sobre la qüestió dels parcers, que no fou aprovada. (Llevat dels de Sitges, pràcticament no havien pagesos afiliats a la UGT). El Comitè executiu de la UGT traslladà la seva seu de Barcelona a Madrid. Després del congrés les societats d’aquesta localitat van elegir president del Comitè Pablo Iglesias Posse, i Antonio García Quejido, secretari.

1900.- Madrid, 13-15 d'octubre
En un intent de refer una federació estatal al marge de la UGT, se celebra aquest congrés, constituint-se una nova federació de sindicats que agafà el nom de: Federació Regional de Societats de Resistència de la Regió Espanyola (FRSR). El congrés fou convocat des de les pàgines del suplement de "La Revista Blanca" (que editava i dirigien el reusenc Joan Montseny i la cubellenca Teresa Mañé). Hi va assistir 63 delegats i s'hi van adherir uns 200 sindicats o societats de resistència.

1901.- Reus, 20-24 de juliol
Conferència extraordinària de la FOB.

1901.- Madrid, octubre.
Segon congrés de la FRSR. Hi assisteixen 51 delegats que representaven a uns 75.000 treballadors.

1902.- Madrid, 14 de maig
Setè congrés de la UGT. Hi assisteixen 93 delegats de 169 seccions, que representen a 34.410 afiliats. Pablo Iglesias i Antonio García Quejido són reelegits en els càrrecs de presient i secretari respectivament.

1902.- Barcelona, 2-8 de juny
30è congrés de la Federació d'Oficials Boters (FOB).

1902.- Santiago de Compostela
Se celebra un Congrés d'Associacions Catòlico-Obreres, plantejant-se petites reivindicacions específicament obreres, que no van ser recollides en les conclusions finals.

1903.- Madrid, 14-16 de maig
Tercer congrés de la FRSR. Hi van assistir 30 delegats representant prop de 100 societats de Barcelona, Madrid, Grazalema (Cádiz), Morón de la Frontera (Sevilla), Sant Feliu de Guíxols, La Unión (Múrcia), Puerto Real (Cádiz), Terrassa, Málaga, Girona, Sevilla, Santander, Saragossa, Alcoi, Los Barrios (Cádiz) i Vizcaya.

1903.- Badalona, 15-17 d'agost
Congrés de constitució de la Federació de l'Art Fabril de Catalunya. Hi van assistir representants de Badalona, Barcelona, Calella, Mataró, Roda de Ter, Sabadell, Sant Hipòlit de Voltregà, Terrassa i Valls. Formaven part del Comitè Central de la Federació Pedro Mestres, president, Joan Vidal Sariera, vicepresident, Manuel Torres, secretari i Jaume Badía, vicesecretari.

1904.- Reus, 5-10 d'abril
32è. congrés de la FOB.

1904.- Barcelona, ?. (desconeixem la data, un projecte de Reglament fou publicat el 12 de març).
Congrés de Constitució de la Unió Local de Societats Obreres de Barcelona. Després de la desfeta que va representar la Vaga General de 1902, i a l'escàs suport rebut de la FRSR, els sindicats de Barcelona intenten organitzar-se al marge de la FRSR.

1904.- Sevilla, 15-18 de maig.
Quart congrés de la FRSR. Degut a la persecució a que eren sotmesos els dirigents de la Federació, el Comitè Federal s'hagué de traslladar de Barcelona a Madrid (El secretari del Comitè Francesc Soler, fou condemnat a 6 anys de presó per fer propaganda anti-militarista).

1905.- Madrid, 16-19 de maig.
Cinquè i últim congrés de la FRSR. L'abril de 1906 es va convocar un sisè congrés des d' A Corunya, però no se celebrà.

1905.- Madrid, 16 de maig.
Vuitè congrés de la UGT. Hi assisteixen 82 delegats que representen a més de 40.000 afiliats. La UGT té 56.905 afiliats.

1907.- Barcelona, 3 d'agost
Congrés de Constitució de la Federació Local de Societats de Resistència - Solidaritat Obrera. Fou una organització unitària del proletariat barceloní, impulsat pel socialista Antoni Badia de l'Associació de la Dependència Mercantil i els anarquistes Josep Prat i Anselmo Lorenzo entre d'altres. Hi participaren representants de 57 societats obreres. Solidaritat Obrera serà el punt d'inflexió en l'organització del proletariat de Catalunya.

1908.- Madrid, 16 de maig.
Novè congrés de la UGT. Hi assisteixen 64 delegats que representen 30.356 federats de 156 seccions més l’Agrupació Obrera de Mieres i la Federació Nacional de Picapedrers. Del Principat només hi havia representació de les seccions de Sabaters de Sitges i Serradors i Esmoladors de Berga). En aquestes dates la UGT es composava de 240 seccions i 32.612 afiliats (al Principat 551 afiliats).

1908.- Barcelona, 6-8 de setembre.
Congrés de constitució de la Confederació Regional de Societats de Resistència - Solidaritat Obrera. Hi van assistir 153 delegats que representaven 95 societats federades, 22 societats adherides, 4 federacions locals (Sabadell, Tarragona, Terrassa i Vic), una Agrupació Obrera de Calella i una Col.lectivitat Obrera de Palafrugell.
El caràcter unitari d'aquest congrés creiem que es pot veure amb l'elevat nombre de militants socialistes que assistiren al congrés (en citarem dos de significatius, el reusenc Antoni Fabra i Ribas que havia representant a les joventuts socialistes en el congrés d'Stuttgart el 1907 i el penedesenc Josep Comaposada que havia estat president de la UGT), junt amb anarcosindicalistes coneguts, com els veterans Francesc Abayà, Francisco Tomàs i el jove Salvador Seguí.

1910.- Barcelona, 30-31 d’octubre i 1 de novembre.
Convocat per Solidaritat Obrera se celebrà aquest congrés amb la finalitat de debatre, entre d'altres qüestions, la conveniència o no de constituir una confederació estatal de sindicats al marge de la UGT. La proposta fou aprovada i es va decidir constituir la Confederación Nacional de Treballadors (CNT). Hi van participar 136 delegats que representaven 136 societats obreres i les Federacions Locals de Badalona, Sabadell, Saragossa, Terrassa, Valls i Vilafranca del Penedès. A més es van adherir al congrés 44 societats. La CNT serà sens dubte el punt de suport més important dels obrers de Catalunya i el gran revulsiu del sindicalisme estatal.

1911.- Madrid, 17-21 de maig.
Desè congrés de la UGT. Hi van assistir 104 delegats de 67 localitats (3 del Principat) que representaven 84.222 federats, enquadrats en 175 seccions (només 4 del Principat), més la Federació de Picapedrers de Vigo, la Federació de Carruatges de Madrid, la Federació Tipogràfica i dos delegats del Comitè Nacional.

1911.- Barcelona, 8-10 de setembre.

Primer congrés de la CNT. Els 121 delegats assistents representaven 99 societats obreres i 6 federacions locals. Fou elegit secretari de la CNT en Josep Negre. La CNT tenia 26.590 afiliats agrupats en 139 societats obreres. Es reafirma la confederació a nivell estatal i es defineixen les grans línies d'actuació: el sindicalisme revolucionari basat en l'acció directa.

1913.- Barcelona, 12 i 13 d’abril
Primera Assemblea de Dependents de Catalunya, organitzada pel CADCI, amb la participació dels Centres de Dependents de Lleida, Manresa, Mataró, Sabadell, Vilafranca i Barcelona amb l’Associació de la Dependència Mercantil i la Unió Ultramarina.

1913.- Còrdova, 17-20 d'abril.
Congrés de constitució de la Federació Nacional d'Obrers Agricultors (FNOA). Hi van participar 25 delegats representant 8795 treballadors de 23 localitats. La Federació des del seu inici rebutjà l'acció dels partits polítics dins de la seva organització. (Altres congressos celebrats per la FNOA).

1913.- Reus, 25 de maig.
Sota l'empenta de l'Agrupació Socialista de Reus, amb Antoni Fabra i Josep Recasens de capdavanters, i la Societat Agrícola de Riudecols, se celebrà l'assemblea constituent de la Federació Provincial d'Obrers del Camp, amb assistència de delegats de 17 poblacions. Fou elegit president el socialista Salvador Subielos de Valls, sots-president Antoni Magriña de Vilaseca i secretari Venerando Solanelles de Riudecols.

1914.- Madrid, 20 - 29 de juny.
Onzè congrés de la Unió General de Treballadors. Hi assisteixen 122 delegats que representaven 231 seccions/sindicats més 6 federacions. Del Principat set seccions/sndicats de 4 localitats. La UGT té 119.144 afiliats agrupats en 393 seccions (Dades de l'agost de 1914).

1914.- València, maig.
Segon congrés de la Federació Nacional d'Obrers Agricultors d'Espanya (FNOA). Hi assisteixen 25 delegats que representaven 55 localitats (10 del Principat, a més de la Federació Comarcal de Valls, que aplegava diverses poblacions). Va obrir el congrés Joan Martí en tant que secretari del Consell Federal de la FNOA.

1915.- Reus, 17 de gener.
Segon congrés de la Federació Provincial de Tarragona d'Obrers del Camp. Tot i l'impuls inicials dels socialistes, en aquest congrés la Federació va confirmar una proposta de la Junta Directiva d'adherir-se a la Federació Nacional d'Obrers Agricultors d'Espanya. Aquesta decissió comportà que diverses Societats locals es donessin de baixa i s'adherissin a la UGT. Salvador Subielos fou reelegit president, Ramon Farré d'El Morell fou elegit sots-president i Lluís Cabré de Riudecols secretari.

1915.- Úbeda (Jaén), 30 d'abril.
Tercer Congrés de la Federació Nacional d'Obrers Agricultors  d'Espanya (FNOA). Hi assisteixen 31 delegats que representen a 64 localitats d'Andalusia, València i Catalunya.

1916.-Pamplona.
Congrés de constitució de la Federació Nacional de Sindicats Catòlico-Lliures.

1916.- Valladolid.
Congrés de constitució de la Confederació Nacional Catòlico-Agrària.

1916.- Madrid, 17 - 24 de maig.
Dotzè congrés de la UGT. S'acrediten 104 delegats representant 211 seccions/sindicats de 72 localitats més la Federació Tèxtil de Bejar. La UGT té 76.304 afiliats (5642 a Catalunya) enquadrats en 438 seccions. Per primer cop a l'Estat figura una dona en el comitè d'una central sindical, Virgínia González.

1916.- ? - 5 de novembre
Tercer congrés de la Federació Provincial de Tarragona d'Obrers dels Camps. Hi van assistir delegacions d'Alcover, Capçanes, Flix, Ginestar, La Selva del Camp, Reus, Solivella, Tivissa i Valls. El congrés va prendre l'acord d'ingressar a la Federació Nacionals d'Obrers Agricultors d'Espanya (FNOA).

1916.- Vilanova i la Geltrú, 21 i 23 de novembre
Quart congrés de la Federació Nacional d'Obrers Agricultors (FNOA). Amb assistència de 17 delegats que representaven 12 localitats i la Federació Comarcal de Valls (que aplegava diverses poblacions). Cal remarcar que llevat de dos delegats de València i un de Cádiz (Diego Martínez, que ja havia participat en la fundació de la FNOA), la resta de delegats eren del Principat. La decadència de la FNOA era constatable.

1917.- Saragossa, 22-24 de maig
Cinque congrés de la FNOA. Una revigoritzada FNOA celebrà aquest congrés on hi van ser representades 80 seccions i 13.852 afiliats a més de rebre l'adhesió de la federació Comarcal d'Alcalà del Rio amb 1.900 afiliats. L'andalús Diego Martínez obrí la sessió inaugural.

1917.- Tortosa.
Congrés de constitució de la primera Federació Catòlico-Agrària de Catalunya, amb representació de 17 sindicats. A Catalunya les federacions catòlico-agràries naixien apadrinades per les seus episcopals i s'estengueren pel Principat a redós de les parròquies.

1918.- Barcelona, 28, 29, 30 de juny i 1 de juliol.
Congrés de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC), conegut com el Congrés de Sants.  Va obrir les sessions en Joan Pey, donant comptes dels treballs fets pel Comitè de la Confederació. En aquest congrés s’aprovaren les bases per a la reorganització de la CRTC, amb la formació dels Sindicats Únics. Hi van assistir 155 delegats que representaven 137 sindicats d’ofici i 74.219 afiliats. Salvador Seguí  fou elegit secretari del Comitè. Aquest congrés representà el punt de partida de l'expansió anarcosindicalista a tot l'Estat.

1918.- Madrid, 30 de setembre – 10 d’octubre.
Tretzè congrés de la UGT. Hi van assistir 108 delegats que representaven 65.563 federats. La UGT tenia 89.601 afiliats enquadrats en 457 seccions.(A Catalunya 2509 afiliats i 21 seccions).

1918.- Barcelona, 8 de desembre.
Assemblea general de la CRTC. Hi van assistir representants de 254 sindicats de Catalunya. L'embranzida que estava agafant l'anarcosindicalisme, queda reflectida amb l'augment dels sindicats afiliats a la CRTC. Destacant la presència de localitats eminentment agrícoles.

1918.-València, 25-27 de desembre.
Sisè i últim congrés de la Federació Nacional d'Obrers Agricultors (FNOA). En aquest congrés, que comptà amb la presència dels destacats dirigent de la CNT Emilio Mira, Manuel Buenacasa i Eusebi Carbó, la FNOA pren l'acord d'adherir-se a la CNT. Hi van assistir 57 delegats que representaven 63 localitats i les federacions comarcals de Barcelona, Cádiz i Valls, a més de la Federació Provincial de Tarragona. Sebastián Oliva en qualitat de secretari del Consell Federal obrí la sessió inaugural.

1919.- Madrid, 20 d'abril.
Congrés de constitució de la Confederació Nacional de Sindicats Catòlico-Obrers. Hi assisteixen 192 delegats, però a Catalunya continua tenint molt poca incidència.

1919.- Reus, maig
? congrés de la FOB. Hi assisteixen representants de les seccions d’Andalusia, Catalunya, Nord, Rioja i València.

1919.- Madrid, 10-18 de desembre.
Segon Congrés confederal de la CNT. Conegut com Congrés del Teatre de la Comèdia. Hi van assistir 437 delegats (128 de Catalunya) que representaven més de 714.000 federats.

1920.- Sabadell, 19 de maig.
Segona Assemblea de Dependents de Catalunya, promoguda pel CADCI. S’establiren les bases per a la constitució de la Federació de Dependents de Catalunya.

1920.- Madrid, juny.
El dia 26 obre les portes el XIV Congrés de la UGT. Hi participen prop de 200 delegats que representaven uns 133.000 federats. La UGT tenia 211.342 afiliats agrupats en 1.078 seccions. Al Principat 5.197 federats i 36 seccions de 16 localitats.

1921.- Barcelona, 16 de gener.
Congrés de constitució de la Federació de Dependents de Catalunya. Sota l'empenta del CADCI defensarà un sindicalisme de caire reformista. Va ser elegit president Francesc Xavier Casals.

1922.- Barcelona, 4-5 d'abril.
Sota l'empenta del sitgetà Joan Durán Ferret s'organitza el primer congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT. S'elegí un Comitè presidit per Joaquim Escofet Cussó i Ramon Palomas Tudó com a secretari general (relació dels comitès de la FRC de la UGT).  La FRC tenia 3.427 afiliats agrupats en 45 sindicats.

1922.- Saragossa, juny.
Els dies 11 i 12 se celebra una conferència de la CNT. Després d'un informe d'Ángel Pestaña i d'una proposició signada pel mateix Ángel Pestaña i Salvador Seguí, la CNT retira l'adhesió a la Tercera Internacional i decideix adherir-se a la Primera Internacional, la refundació de la qual s'estava gestionant a Berlín.

1922.- Blanes, 8, 9 i 10 de juliol
En plena barbàrie del pistolerisme i prohibida la CNT a la demarcació territorial de Barcelona, se celebra una Conferència extraordinària de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC) (assistents).

1922.- Madrid, novembre.
El dia 18 obre les portes el XV congrés de la UGT. Hi assisteixen 189 delegats (4 de Catalunya) que representen prop de 120.000 afiliats. La UGT tenia 208.170 afiliats agrupats en 1.198 seccions. Al Principat hi havia 3.407 federats i 45 seccions distribuïdes en 16 localitats.
A la primera jornada del congrés, després d’una monumental trifulca va resultar mor d’un tret el militant de la UGT Manuel González Portillo. Tot seguit van ser expulsats els sindicats representats per delegats comunistes, que representaven prop de 15.000 afiliats.

1923.- Barcelona, 15 de gener
Primer congrés dels Treballadors del camp de Catalunya, organitzat per la Unió de Rabassaires (UR). Més que un congrés deliberatiu fou un acte propagandístic al que hi van assistir 3000 pagesos en representació dels vint mil afiliats que la UR afirmava tenir.  El congrés reafirmà la declaració de principis expressats en la seva fundació: "només el treball crea drets efectius per a la possessió i usdefruit de la terra" i s'aprovà un programa reivindicatiu que fou enviat al president del Consell de Ministres de l'Estat. El president de la UR era Francesc Riera de Martorell i Pere Esmendia de Rubí n'era el secretari. Ambdós havien estat elegits en l'assemblea constituent de finals de 1921.

1923.- Pamplona, 30-31 de desembre i 1 de gener de 1924.
Assemblea de constitució de la Confederación de Sindicatos Libres de España, unió dels pocs sindicats Catòlico-Lliures existents amb els anomenats Lliures, al davant dels quals estaven els Lliures de Barcelona i al darrera del projecte el frare dominic José Gafo. Hi van assistir 64 delegacions de 144 sindicats d'Aragó, Catalunya, Castella, Guipúscoa, Navarra i País Valencià.

1924.- Barcelona, febrer
Segon congrés de la FRC de la UGT.

1925.- Barcelona, gener
Tercer congrés de la FRC de la UGT.

1925.- Barcelona, 24-25 d'octubre
Quart Congrés de la FRC de la UGT. La FRC té uns 2000 afiliats i 22 seccions. S'eligeix president Lluís Andreu Canalda i secretari Joaquim Escofet Cussó.

1927.- València, juliol
Els dies 25 i 26 en una assemblea clandestina es constitueix la Federació anarquista Ibèrica (FAI).

1927.- Madrid, 6 d'octubre
Congrés extraordinari de la UGT. Hi van assistir uns 251 delegats. Punt únic de l’ordre del dia: Els afiliats de la UGT han d’acceptar llocs en l’Assemblea Nacional ? (creada pel dictador Primo de Rivera). Els delegats van votar que no ha lugar acceptar els llocs.

1928.- Barcelona, 7-8 de juliol
Cinquè congrés de la FRC de la UGT. Serà elegit president Josep Jové Surroca i secretari Joaquim Escofet Cussó. La FRC té 5886 afiliats en 58 sindicats.

1928.- Madrid, 16 de setembre.
Setzè congrés de la UGT. Hi van assistir 591 delegats que representaven a 141.310 confederats de 683 seccions. La UGT té 210.567 afiliats enquadrats en 1.342 seccions. Al Principat 5886 afiliats en 58 seccions.
Pablo Iglesias havia mort el desembre de 1925 i assumí la presidència de la UGT Julián Besteiro, que fou reelegit en aquest congrés.

1929.- Reus, ?.
Congrés de la FOB, que pren l'acord d'adherir-se a la UGT.

1929.- Barcelona, 30-31 de març i 1 d'abril,
Sisè congrés de la FRC de la UGT. S'elegeix president Josep Jové Surroca i secretari Salvador Vidal Rosell. La FRC té 34 seccions.

1930.- Barcelona, 20-21 d'abril.
Setè congrés de la FRC de la UGT. S'elegeix president Josep Jové Surroca i secretari Marià Martínez Cuenca.

1931.- Barcelona, 31 de maig - 1 de juny.
Conferència regional de la CRTC. Hi assisteixen 175 delegats que representaven prop de 250.000 afiliats de 46 localitats.

1931.- Madrid, 10-16 de juny.
Tercer congrés confederal de la CNT. Hi assisteixen 418 delegats que representaven a 535.565 afiliats i 511 sindicats. La delegació catalana estava representada per 129 delegats de 92 poblacions i 296.459 federats. Joan Peiró i Ángel Pestaña es van enfrontar, dialècticament, amb els faistes (Durruti, Ascaso, Sanz, etc).

1931.- Barcelona, 2-4 d'agost
Ple de Sindicats de la CRTC. Hi participen 208 delegats que representen a 116 sindicats, 17 federacions locals, 4 de comarcals, 9 unions locals, els Comitès de la CRTC i de la CNT amb més de 300.000 federats (aquestes xifres cal mirar-les globalment, ja que el nombre de federats declarats pels delegats estan clarament arrodonits, com exemple posem:  Sindicat de la Pell de Barcelona: delegats Cañizares i Casals, federats 9.000. Sindicats de l'Alimentació de Barcelona: delegats Fornells i Casals, federats 9.000. Sindicat de l'Art Fabril de Terrassa: delegats Portet i Llopis, federats 9.000. Sindicat de l'Art Fabril de Barcelona: delegats Oliver, Durruti, Prades, federats 30.000). Tot i així era constatable la força de la CNT de Catalunya. La qüestió principal del Ple era debatre la manera de posar en pràctica els acords del tercer Congrés Confederal de la CNT (Madrid, juny 1931).

1931.- Barcelona, desembre.
Vuitè congrés de la FRC de la UGT. S'elegeix president Antonio Olarte Hervia i secretari general Josep Vila Cuenca. La UGT a Catalunya té 17.065 afiliats i 102 sindicats.

1932.- Sabadell, 24 d'abril
Ple extraordinari de la CRTC. Hi van assistir 187 delegats que representaven 223.732 afiliats. Els delegats de les federacions de Girona, Lleida i Tarragona no foren admesos per ser declarats comunistes. El faista Alexandre Gilabert fou nomenat Secretari del Comitè. La delegació de Sabadell considerant que la votació ha estat irregular abandona el Ple en senyal de protesta. L'escissió de la CNT es veia venir.

1932.- Banyoles, 15 i 16 de maig
Congrés de constitució de l'Acció Social Agrària de les Terres Gironines. Hi van assistir delegats de 150 poblacions i s'elegí una junta directiva formada per: Joaquim Bec de Vilajuïga, President, Francesc Roura Porcalles de Llançà, interventor i els vocals Miquel Vidal de Juià, Miquel Pla de Fortià, Salvador Rovira de Santa Coloma de Farners, Francesc Vila de Beget i Joan Vilardell de Torroella de Montgrí.

1932.- Tarragona, juny
Les Federacions locals dels sindicats exclosos de la CNT (Lleida, Girona i Tarragona) celebren un congrés. Hi assisteixen delegats de 28 sindicats que representen uns 10.000 afiliats. També van donar suport a quest congrés els sindicats expulsats de la CNT de Reus, el d’Anglès, el sindicat de Betaires de Manresa, el d’Arts Gràfiques de Terrassa, el de Monistrol i Palafrugell. La escissió de la CNT només havia acabat de començar.

1932.- Vilafranca del Penedès, 8-11 de setembre.
Congrés de constitució de la Federació Regional de Camperols de Catalunya de la CNT. Els delegats assistents representaven prop de 25.000 pagesos. El congrés aprova un dictamen que deia: "podran partanyer al sindicat jornalers, aparcers, rabassaires, arrendataris, mossos, petits propietaris que visquin del seu treball i també aquells que només tinguin un jornaler". La Federació aconseguiria una gran implantació al camp català,  tot i que també l'afectà l'escissió dels Trentistes.  El Comitè fixà la seu a Valls.

1932.- Madrid, 14-22 d’octubre.
Dissetè Congrés de la UGT. Hi van participar 1.534 delegats en representació de 486.394 afiliats i 2.271 seccions. Manuel Cordero en el discurs d’obertura del congrés va dir que la UGT tenia més d’un milió d’afiliats. (Nombre de Federacions representades). En Julián Besteiro va ser reelegit President. (comitè elegit).

1933.- Barcelona, 5-12 de març.
Ple de delegats de la CRTC. Hi assisteixen 269 delegats representant a 228 sindicats i més de 198.000 afiliats. Hi van participar els sindicats de Sabadell que el Comitè  de la CRTC havia expulsat el setembre de 1932 i calia la ratificació d'un Ple. La votació per confirmar o rebutjar l'expulsió fou:

139 sindicats (157.838 federats) a favor de l'expulsió
  31 sindicats ( 16.644 federats) en contra
    7 sindicats (    3.141 afiliats) abstenció

1933.- Barcelona, 24-26 de març
Novè congrés de la Federació Regional de Catalunya de la UGT. Es reorganitza la FRC constituint-se un Secretariat Regional. Josep Vila Cuenca en serà el secretari general i Antonio Olarte Hervia secretari d'organització.

1933. Lleida, 25 de març.
Congrés de constitució de la Unió Provincial Agrària de Lleida, impulsada pels militants del Bloc Obrer i Camperol. Hi van assistir delegats de 25 sindicats que representaven uns 4000 afiliats. En fou elegit secretari general Sebastià Garsaball. Tot i que el nucli dirigent eren militants del BOC,  cal veure en les resolucions aprovades un tarannà reformista: per a resoldre els conflictes, ...la Federació farà servir en primer lloc mètodes jurídics, no obstant es reserva, en el cas que fracassin, la possibilitat de l'acció directa. Després d'uns alts i baixos el desembre de 1936 s'integrà a la Unió de Rabassaires.

1933.- Barcelona, 4 de juny.
Congrés dels Sindicats d'Oposició a la CNT a Catalunya. Hi van assistir 53 delegats en representació d'uns 26.000 afiliats. El Manifest de constitució dels Sindicats d'Oposició havia estat signat per 44 sindicats a Manresa el gener de 1933.

1935.- Madrid, 19-22 de desembre.
Es constitueix la Confederación Española de Sindicatos Obreros (CESO), que unia el sindicalisme catòlic i el nomenat sindicalisme professional. Hi van assistir delegats de la Confederació Nacional de Sindicats Catòlics, de Sindicats Catòlics no adscrits a la Confederació Nacional, delegats dels Sindicats Lliures, de la Falange Española i de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS). Van ser-hi representats 1058 sindicats, amb uns 276.400 federats. Àngel Salvador en serà el Secretari general.

1936.- Barcelona, 25-27 de gener.
Conferència extraordinària de la CRTC. Hi assisteixen 142 delegats que representen a 92 sindicats, 8 federacions locals i 7 comarcals. Josep Joan Domènech substitueix Francisco Ascaso com a secretari del Comitè de la CRTC.

1936.- Barcelona, 2 de maig.
Congrés de constitució de la Federació Obrera d'Unitat Sindical (FOUS), promoguda pel POUM. Hi participaren 150 delegats que representaven prop de 50.000 treballadors. Andreu Nin en serà elegit secretari general

1936.- Saragossa, 5 - 12 de maig.
Quart congrés confederal de la CNT. Hi assisteixen 649 delegats representant 559.294 federats. En aquestes xifres no estan incloses les dels Sindicats d'Oposició de Catalunya, que van participar en el Congrés amb veu, pero sense vot.

1936.- Barcelona, 15-17 de maig.
Segon congrés de la Unió de Rabassaires. Hi van assistir 250 delegats que representaven les 250 seccions de la UR i 25000 afiliats. Els desnonaments posteriors al 6 d’octubre del 1934 i els efectes del bienni negre havien radicalitzat els rabassaires, com es desprèn del contingut de les ponències i de les resolucions que quasi per unanimitat es van aprovar.

1936.- Barcelona, 6 d'agost.
Assemblea extraordinària del CADCI. Representants de 23.000 afiliats decideixen, per aclamació, ingressar a la UGT.

1936.- Barcelona, setembre.
Convocat pel Comitè de la CRTC se celebra el segon congrés de la Federació de camperols de Catalunya de la CNT. Hi van assistir uns quatre-cents delegats que representaven 147 sindicats, les Agrupacions Obreres de Capçanes i de Vic, la CNT de Benissanet, la Cultural Obrera de la Granadella, la Federació Comarcal de Figueres, la Federació Local de Tortosa i la secció de Pagesos de Sants. Aquestes dades reflecteixen la gran implantació que la CNT tenia en el camp català. Ramon Porté n'era el secretari del Comitè.

1936.- Barcelona, setembre.
Els dies 9 i 10 de setembre es constitueix la Federació Catalana de Treballadors de la Terra (UGT), amb 27 seccions i uns 7000 afiliats. El mataroní Pere Calvet n’és elegit secretari general

1936.- 24-26 de setembre.
Ple de Sindicats de la CRTC. Hi assisteixen 505 delegats que representen 327 sindicats. El Ple pren el següent acord: La CNT participarà en el govern de la Generalitat. Marià R. Vázquez és el secretari del Comitè.

1937.- Barcelona (sense confirmar), 23 - 27 de gener.
Primer congrés de la Federació Catalana de Treballadors de la Terra de la UGT (FCTT-UGT). Hi van assistir delegats de 250 poblacions amb uns 32.000 afiliats. El Comitè (elegit en el Ple del 9 i 10 de setembre de 1936) declarà que la FCTT tenia 73.000 afiliats en 543 localitats. Xifres que cal considerar molt inflades, perquè tot i la forta embranzida expansionista que portava la FCTT, a principis de 1938 tenia prop de 80.000 afiliats agrupats en 707 sindicats. Va ser reelegit secretari general en Pere Calvet.

1937.- Barcelona, juny
Ple de Sindicats Camperols de la CRTC. Va obrir el Ple el secretari del Comitè de Camperols Ramon Porté, i va presidir la Mesa de discussió Josep Roige de l’Hospitalet de Llobregat. Tot i la informació del periòdic ¡¡CAMPO!! (que adjuntem) la Federació de Camperols de la CRTC tenia el setembre de 1937 439 sindicats i uns 51.000 afiliats. El periòdic citat des de la seva primera edició (6 de febrer de 1937) va anar treient unes relacions de sindicats i afiliats, les xifres de les quals queden molt lluny de les del gràfic adjunt.

1937.- Barcelona, novembre
Els dies 13, 14, 15, i 16 es va celebrar el 3er Congrés de la UGT a Catalunya. Hi van participar 1.678 delegats que representaven 542.236 afiliats (60.000 dels quals eren al front), enquadrats en 1.456 sindicats.

1938.- Barcelona, 8-10 de gener.
Tercer congrés de la Federació de Camperols de la CRTC. Segons el periòdic ¡¡CAMPO!! portaveu de la Federació, hi van assistir 564 delegats que representaven uns 90.000 afiliats. Després d'aquest congrés anà perdent efectius molt ràpidament i es dissolgué abans d'acabar el 1938.