Sigles Emprades:
AIT	Associació Internacional de Treballadores
AIT(r)	Associació Internacional de Treballadores (reconstituïda)
CADCI	Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria
CISC	Confederació Internacional de Sindicats Catòlics
CNT	Confederació Nacional del Treball
FIS	Federació Sindical Internacional
FRE de l'AIT	Federació Regional Espanyola de l'AIT
FSM	Federació Sindical Mundial
FTRE	Federació de Treballadors de la Regió Espanyola
ISO	Internacional Sindical Obrera
ISR	Internacional Sindical Roja
PSOE	Partit Socialista Obrer Espanyol
UGT	Unió General de Treballadors

1864, setembre 
Londres. El dia 28 se celebra el congrés que constitueix l'Associació Internacional de Treballadors (AIT).
Aquest congrés va marcar un "abans" i un "després" en el moviment obrer.

1866, setembre 
Ginebra, del dia 3 al 8 se celebra el Primer Congrés de l'AIT.

1867, setembre 
Lausana (Suïssa), del dia 2 al 9 se celebra el segon Congrés de l'AIT.

1868, setembre 
Brussel·les, del 6 al 13 se celebra el tercer. Congrés de l'AIT. Hi assisteix un delegat català. Antoni Marsal i Anglora, amb el pseudònim de Sarro Magallán. Presenta un informe de les Societats Obreres de Catalunya.

1869, setembre 
Basilea (Suïssa), del 6 al 12 se celebra el quart Congrés de l'AIT. Hi participen Rafael Farga Pellicer i Gaspar de Sentiñon, representant el Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona.

1871, setembre 
Londres, del 17 al 23 se celebra una destacada Conferència de la AIT.

1872, setembre 
La Haia, del dia 2 al 9 se celebra el cinquè Congrés de l'AIT. Es produeix una greu escissió (Marxistes per un costat, Bakuninistes per l'altre) que afectarà molt directament el desenvolupament del moviment obrer de Catalunya. Representant la FRE de l'AIT hi assisteixen Rafael Farga Pellicer, Carlos Alerini, Nicolàs Alonso Marselau, Tomás González Morago i Pablo Lafargue, que es decanten per la fracció Bakuninista 

1872, setembre 
Sant Imier, del 14 al 16. Cinquè Congrés de l'AIT. Primer de la fracció Bakuninista. Hi assisteixen Rafael Farga Pellicer, Carlos Alerini, Nicolàs Alonso Marselau, Tomás González Morago. 

1873, setembre 
Ginebra, de dia 1 al 7 té lloc el segon Congrés de la fracció Bakuninista de l'AIT. Representant la FRE hi assisteixen José García Viñas, Rafael Farga Pellicer, Carlos Alerini, José Marquet i Paul Brousse 

1873, setembre 
Ginebra del 8 al 13 té lloc el sisè Congrés de la fracció marxista de l'AIT.

1874, setembre 
Brussel·les del 7 al 13. Tercer Congrés de la fracció Bakuninista de l'AIT. Representant la FRE hi assisteix Rafael Farga Pellicer, amb el pseudònim de Gómez.

1876, juliol
Filadèlfia. Se celebra el setè Congrés de la fracció marxista de l'AIT (certificació de la fi de la Primera Internacional de tendència marxista). D'Europa solament hi va assistir un delegat alemany.

1876, octubre 
Berna, del 26 al 29. Quart Congrés de la fracció Bakuninista de l'AIT. Representant la FRE hi assisteixen José García Viñas i Trinidad Soriano.

1877, setembre 
Verviers (Bèlgica), del 5 al 8. Cinquè Congrés de la fracció Bakuninista de l'AIT. Representant la FRE hi assisteixen Trinidad Soriano i Tomàs González Morago.

1877, setembre
Gante (Bèlgica), del 9 al 15 se celebra un Congrés Universal Socialista. Intent de reunificar les dues fraccions de l'AIT, organitzat per partits polítics i associacions obreres. Representant la FRE hi assisteixen Trinidad Soriano i González Morago.

1878 
París, congrés Obrer Internacional. Es va convocar però no es va celebrar.

1881, juliol
Londres,  6è i últim congrés de la fracció Bakuninista de l'AIT. Entre els assistents i organitzadors destaquen Kropotkin i Malatesta. 

1881, setembre
Coire (Suïssa), del 2 al 7. Congrés Obrer Internacional Socialista. Un nou intent de reunificar l'organització obrera internacional. Fou organitzat per la Federació Belga de l'AIT i pel Partit Socialista Belga.

1883 ( ? )
París, Conferència Obrera Internacional

1886, agost 
París, del 23 al 29 se celebra una nova Conferència Obrera Internacional.

1888, novembre 
Londres, del 6 al 10 se celebra un Congrés Corporatiu Internacional.

1889, juliol 
París, del 14 al 21. Congrés de constitució de la Segona Internacional. Es decideix la celebració del Primer de maig. Hi assisteixen Pablo Iglesias i José Mesa representant el PSOE.

1889, juliol 
París, del dia 15 al dia 20. Paral·lelament al congrés dels socialistes, els anomenats "Possibilistes" (avui coneguts com social-demòcrates) celebren aquest congrés amb les Trades-Unión Angleses. Representant la Federació de les Tres Classes de Vapor hi van assistir Josep Pàmies i Eudald Xuriguera i representant la Societat de Torners en fusta de Barcelona hi va assistir Miquel Gilbert. 

1891, agost
Brussel·les, del 16 al 23. Segon congrés de la Segona Internacional. Hi assisteix Pablo Iglesias.

1893, setembre 
Zurich, del dia 6 al 13 se celebra el tercer congrés de la Segona Internacional. Hi assisteixen Pablo Iglesias representant el PSOE i Antonio García Quejido representant la UGT.

1896, juliol-agost
Londres, del 27 de juliol a l'11 d'agost. Quart congrés de la Segona Internacional. Hi participen Pablo Iglesias i Jaume Vera representant el PSOE, Antonio García Quejido representant la UGT i Francisco Balaguer representant la Societat de barbers de Barcelona.

1896, juliol 
Londres, del 29 al 31 se celebra una Conferència Internacional Anarquista.

1900, juliol
Aix-La Chepelle (Bèlgica). Conferència Internacional de Sindicats Catòlics CISC. No hi ha representació de l'estat.

1900, setembre 
París, del 23 al 27. Cinquè congrés de la Segona Internacional. Hi participen Pablo Iglesias representant el PSOE i Antonio García Quejido representant la UGT. 

1900, desembre 
París, del 17 al 19. Congrés Sindical Internacional.

1901, agost
Copenhaguen, dia 21. Primera Conferència prèvia a la creació de la Federació Sindical Internacional (FIS), promoguda pels sindicats socialistes d'Europa. També es citada com Internacional d'Amsterdam

1902, juny 
Stuttgart, del 17 al 18. Segona Conferència prèvia a la creació de la FIS

1903, juliol 
Dublín, el dia 7 se celebra la tercera Conferència prèvia a la creació de la FIS 

1904, Agost
Amsterdam, del 14 al 20 se celebra el sisè congrés de la Segona Internacional. Hi van participar Pablo Iglesias representant el PSOE i Antonio García Quejido representant la UGT.

1905, Juny 
Amsterdam, 23 i 24, quarta Conferència prèvia a la creació de la FIS

1907, Agost
Stuttgart, del 18 al 24 té lloc el setè congrés de la Segona Internacional. Hi van assistir representant el PSOE Pablo Iglesias i Mariano García Cortés i representant la UGT Antoni Fabra i Ribas.

1907, agost 
Amsterdam, del 26 al 31. Primer Congrés Internacional Anarquista

1907, setembre
Oslo, del 26 al 31. Cinquena Conferència prèvia a la creació de la FIS. 

1909, agost - setembre
París, del 30 d'agost al 9 de setembre. Sisena Conferència prèvia a la creació de la FIS.

1910, agost -setembre 
Copenhaguen, del 18 d'agost al 3 de setembre. Vuitè congrés de la Segona Internacional. Hi van participar Pablo Iglesias, Casimiro Muñoz, Emilio Corrales i Francisco Azorín, representant el PSOE i Vicente Barrio representant la UGT.

1911, agost 
Budapest, del 10 al 12. Setena Conferència prèvia a la creació de la FIS.

1912, novembre 
Basilea, 24 i 25. Congrés extraordinari de la Segona Internacional. Hi van assistir Emilio Corrales i Antoni Fabra i Ribas.

1913 ( ?)
Londres, congrés Anarquista.

1913, setembre 
Zurich, del 10 al 16. Vuitena Conferència prèvia a la creació de la FIS.

1913, setembre 
Zurich el dia 16 se celebra el congrés de fundació de la FIS.

1914 
Viena. La Segona Internacional havia convocat el seu novè congrés, que no va arribar a celebrar-se.

1915, setembre 
Zimmerwald (Suïssa), del 5 al 8 se celebra una conferència Socialista, amb la participació de Lenin. Fou un intent de refer el socialisme revolucionari en plena guerra mundial.

1916, juliol 
Leeds (Anglaterra), el 5 i 6. Conferència de la FIS.

1917, juny 
Estocolm, el dia 8. Conferència de la FIS.

1917, juny 
Berna, el dia 30. Conferència de la FIS.

1919, març 
Moscou, del 2 al 6 se celebra el congrés de constitució de la Tercera Internacional.

1919, febrer 
Berna, del 5 al 9. Conferència de la Segona Internacional.

1919, febrer 
Berna, dies 5 i 6. Conferència de la FIS.

1919, juliol 
Amsterdam, del 25 al 28 se celebra la conferència de reconstitució de la FIS. Hi van assistir Francisco Largo Caballero i Julián Besteiro, representant la UGT.

1919, juliol -agost
Amsterdam, del 28 de juliol al 2 d'agost se celebra el Primer Congrés ordinari de la FIS reconstituïda. Hi participà Francisco Largo Caballero.

1919, octubre- novembre
Washington, del 29 d'octubre al 29 de novembre se celebra una macro Conferència Internacional del Treball, organitzada per la Societat de Nacions.

1920, juny 
La Haia, del 15 al 20 se celebra el Primer Congrés de la Confederació Internacional de Sindicats Catòlics (CISC).

1920, juliol 
Moscou, el dia 15 se celebra la Conferència prèvia a la constitució de la Internacional Sindical Roja (ISR). Hi va participar Àngel Pestaña representant la CNT. 

1920, juliol-agost.
Moscou, del 23 de juliol al 7 d'agost. Segon congrés de la Tercera Internacional. Hi van assistir Àngel Pestaña representant la CNT i Ramón Merino Gracia representant el Partit Comunista Espanyol.

1920, juliol
Ginebra, el dia 31 se celebra el desè congrés de la Segona Internacional. No hi van assistir representants del PSOE, que en aquells moments, transitòriament, s'acostava a Moscou. (Extracte de la carta del secretari del PSOE al secretariat de la Segona Internacional).

1920, novembre 
Londres, del 22 al 27. Congrés extraordinari de la FIS. Hi van participar Francisco Largo Caballero i Julián Besteiro, representant a la UGT.

1920, desembre 
Berlín, del 16 al 21. Conferència Internacional Anarquista.

1921, febrer 
Viena, del 22 al 27 de febrer es constitueix la Comunitat Internacional de Treball dels Partits Socialistes coneguda com Internacional de Viena i pels seus detractors com Internacional 2 i 1/2. Amb un programa marcadament marxista intentà aglutinar els malcontents de la Segona Internacional i els refractaris de la Tercera. 

1921, juny - juliol
Moscou, del 20 de juny al 12 de juliol. Tercer congrés de la Tercera Internacional. 

1921, juliol
Moscou, a partir del dia 3 se celebra el Primer Congrés de la Internacional Sindical Roja (ISR). Representant la CNT hi van participar Joaquim Maurín, Hilari Arlandis, Jesús Ibañez i Andreu Nin. 

1921, desembre
Dusseldorff. Conferència Internacional Anarquista.

1922, abril
Berlín del dia 2 al 5. Conferència de les tres Internacionals. L'austríac Fritz Adler, impulsor de la Internacional de Viena va reunir a representants de les tres internacionals per cercar punts de convergència. Fou la primera i l'última vegada s'assegueren plegats.

1922, abril 
Roma, del 21 al 23. Segon Congrés ordinari de la FIS. Hi participen Francisco Largo Caballero i Julián Besteiro

1922, juny 
Innsbruch del 21 al 23. Segon Congrés de la CISC.

1922, novembre 
Moscou, a partir del dia 5 se celebra el quart congrés de la Tercera Internacional.

1922, novembre
Moscou, a partir del dia 22 se celebra el segon Congrés de la ISR.

1922, desembre 
La Haia, del 10 al 15 de desembre se celebra el Congrés Internacional de la Pau, convocat per la FIS per a debatre sobre els problemes de la guerra. Hi van assistir sindicats afiliats i no a la FIS, partits polítics, organitzacions pacifistes i representants de Rússia.

1922, desembre - gener
Berlín. Del 25 de desembre al 2 de gener se celebra el Primer Congrés de l'Associació Internacional del Treball reconstituïda (AIT(r). Organitzat per societats anarquistes i anarcosindicalistes. Representant la CNT hi van participar Avelino González i Galo Díez. 

1923, maig
Hamburg, del dia 21 al 25 se celebra el congrés de reunificació de la Segona Internacional i la Internacional de Viena sota el nom d'Internacional Obrera Socialista (IOS). Hi va participar Andrés Saborit representant el PSOE. 

1924, juny 
Viena, del 2 al 6. Tercer Congrés de la FIS. Hi van participar Francisco Largo Caballero, Antoni Fabra i Ribas i Andrés Saborit.

1924, juny - juliol
Moscou, del 17 de juny al 8 de juliol. Cinquè congrés de la Tercera Internacional.

1924, Juliol
Moscou. Tercer Congrés de la ISR. Hi van participar Joaquim Maurín, Desideri Trilles, Josep Grau, Josep Valls i Josep Jover, representant els Comitès Sindicalistes Revolucionaris.

1925, març
Amsterdam. Segon Congrés de l' AIT(r). Hi va participar Diego Abad de Santillán, representant la CNT.

1925, agost 
Marsella, del 22 al 27. Segon Congrés de la IOS Hi van participar representant el PSOE Francisco Largo Caballero, Julián Besteiro, Andrés Saborit i Fernando de los Ríos.

1925 ( ? )
Lucerna (Suïssa) Tercer Congrés dela CISC. Hi van participar funcionaris del Ministeri de Treball de la dictadura de Primo de Rivera.

1927, agost 
París, del dia 1 al 6. Quart Congrés de la FIS.

1928, març
Moscou. 4art. Congrés de la ISR.

1928, maig
Leija. Tercer Congrés de l'AIT(r).

1928, juliol
Moscou. Sisè Congrés de la Tercera Internacional.

1928 ( ?)
Munich. Quart Congrés de la CISC.

1928, agost 
Brussel·les del 5 a l'11. Tercer Congrés de la IOS. Representant el PSOE hi van assistir Francisco Largo Caballero, Francisco Azorín i Andrés Saborit. 

1930, juliol
Estocolm. Cinquè Congrés de la FIS.

1930 (estiu)
Moscou. Cinquè Congrés (i últim) de la ISR.

1931, juny 
Madrid del dia 16 al 21 se celebra el 4art. Congrés de l' AIT(r). El secretariat de l'AIT (r) s'establí, per poc temps, a Barcelona,  n'hi formaven part Eusebi Carbó i Valeriano Orobón.

1931, juliol-agost 
Viena, del 29 de juliol al 18 d'agost se celebra el quart Congrés de la IOS. Representant el PSOE hi van assistir Francisco Largo Caballero i Manuel Albar. 

1932, maig
Zurich, els dies 22 i 23 se celebra una conferència conjunta dels secretariats de la FIS i de la IOS. Hi van assistir representant la UGT i el PSOE Manuel Cordero i Wenceslao Carrillo, respectivament.

1932 ( ?) 
Ambers (Bèlgica) Cinquè Congrés de la CISC.

1933, agost 
París, del 21 al 25 té lloc una conferència de la IOS, amb participació de representants de la FIS. El triomf de Hitler havia deixat garratibats als social-demòcrates europeus. Hi va participar Manuel Cordero representant a la UGT. 

1933 ( ? )
Brussel·les. Sisè Congrés de la FIS.

1934 (?)
Montreux (Suïssa). Sisè Congrés de la CISC.

1935, juliol -agost 
Moscou, del 25 de juliol al 25 d'agost té lloc el setè ( i últim) congrés de la Tercera Internacional.

1935 ( ? ) 
Brussel·les. Cinquè Congrés de la IOS.

1936, juliol
Londres. Setè Congrés  de la FIS.

1937 ( ? )
París. Setè Congrés de la CISC.

1939, juliol
Zurich, del 5 al 7 se celebra el vuitè i últim congrés de la FIS. Hi va participar Amaro del Rosal, representant la UGT.