Notes biogràfiques:  Lletres "T" - "U" - "V" - "X" - "Y" - "Z"(*)

Taich, Joan. Teixidor de cotó a Igualada. Representant dels teixidors en la comissió mixta de fabricants i teixidors, que van negociar una tarifa col·lectiva de preus, el gener de 1855.

Talló, Joaquim. Teixidor de cotó d’Igualada. Representant dels teixidors en la comissió mixta de fabricants i teixidors, que van negociar una tarifa col·lectiva de preus, el gener de 1855.

Tanat, Joan. El desembre de 1868 va participar en el congrés obrer organitzat per la Direcció Central de les Societats Obreres a Barcelona. Va formar part de la Mesa del congrés exercint de vocal.

Tapdot, Salvador. Representant els manobres de Sitges va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir la constitució de la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Tàpies, Ignasi. Representant els teixidors de Granollers va assistir al primer congrés d'abast estatal celebrat a Barcelona el juny 1870.

Tapiol, Pau. Militant de la UGT i del PSOE a Barcelona. Paleta. Després del quart congrés de la UGT (Madrid, agost de 1894), va ser elegit Tresorer del Comitè Nacional de la UGT. Càrrec per al que fou reelegit després del cinquè congrés calebrat a València (25-26 d’abril de 1896) i confirmat després de la remodelació que va patir el Comitè el setembre de 1897.

Tapiola, Llorenç. Militant de la CNT. Detingut el febrer de 1932 durant la insurrecció anarquista de Terrassa.

Tapiolas i Bas, Joan. Teixidor a Igualada. Representant dels teixidors en la comissió mixta de fabricants i teixidors que signaren una tarifa col·lectiva de preus el juny de 1881.

Tarascó i Bosch, Baldomer. Tipògraf. Secretari de la Societat Solidària d’Obrers Impressors de Barcelona, l’any 1872 . L'any 1879 formà part de la primera junta directiva de la Societat Tipogràfica de Barcelona. L’octubre de 1882 fou elegit Secretari segon del primer Comitè de la Federació Nacional Tipogràfica.

Targarona, Pere. Representant els Teixidors a Mà de Manlleu va assistir al primer congrés obrer d'abast estatal celebrat a Barcelona el juny de 1870.

Tarín, Miquel. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de l’Alimentació va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona l'agost de 1931. Amb la mateixa representació va participar en el segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931. En aquest congrés va exercir de President de la Mesa en la quarta sessió i va formar part de la ponència sobre "Sindicats d’Indústria" i també en la de "Problemes de la Cultura". L’any 1932 exercí de President del sindicat de l’Alimentació. També va participar en el Tercer Congrés de la mateixa Federació local celebrat a Badalona els dies 21 - 24 de març de 1937, intervenint en el en el míting de clausura. Durant la guerra va formar part del consistori municipal de Badalona. Va exercir de Cap de redacció del setmanari "La Colmena Obrera", òrgan de la CNT a Badalona (1931-32).

Tarradell, Dídac. Colera (Girona), ? – Girona, 1936. Secretari de la FETE a Girona el 1934. Afiliat al BLOC i després al POUM. Morí el 24 d'agost de 1936 en els primers enfrontaments amb els feixistes.

Tarrès, Francesc. Representant la Societat de Peons, el maig de 1902 va intervenir en el míting commemoratiu del Primer de Maig a Tarragona.

Tarrida, Joan. Camperol a Sant Sadurní d'Anoia. Dirigent de la Federació d'Obrers Agricultors de la Regió Espanyola (FOA). L'any 1893 assistí al primer congrés celebrat a Vilanova i la Geltrú, representant la secció de Sant Sadurní.

Tarroella, Antonio. Veieu Torruella, Antonio.

Taulet, Josep. Militant de la UGT a Barcelona. Ferrador. El setembre de 1897 va ser elegit vocal del Comitè Nacional de la UGT.

Tayeda, Esteve. Director de la Societat de Protecció Mútua dels Tintorers (Barcelona, 1841).

Teixidor, Joaquim. Fuster a Barcelona. President de la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya fins l'abril de 1907, en que va ser substituït per Martí Serra de Badalona.

Teixidor Icart, Joan. Membre de la Societat de Protecció Mútua de Vic. Comissionat per recórrer els pobles de les rodalies de Vic per tal d'estendre el moviment associatiu obrer (novembre de 1841). El juny de 1842 fou elegit director primer de la citada societat.

Tell, Pere. Militant de la UGT a La Riba. El juny de 1933 va ser elegit Secretari del Sindicat de Professions i Oficis varis de La Riba (Alt Camp).

Tellechea, Evaristo. Militant de la UGT. President del Sindicat d'Ebenistes de Mataró, l'any 1905.

Terrén, Miquel. Militant de la CNT a Barcelona, del Sindicat de Telèfons alineat amb les tesis faistes. Fou membre del comitè nacional l'any 1932.

Terrés, Emili. L’any 1933 exercí de Secretari del Comitè executiu de la Federació d’Empleats i Tècnics de Catalunya.

Tetas Vía, Jaume. Camperol a Puigdàlber. Representant la secció local de Puigdàlber va assistir a la Conferència Comarcal de la FOA celebrada a Vilafranca el dia 15 de setembre de 1895. Amb la mateixa representació va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell, 5 i 6 de gener de 1896).

Timoneda, Joan. Militant de la CNT. Vicesecretari de la primera junta del Sindicat Únic del ram de la Construcció de Barcelona (novembre de 1918).

Tite, Antoni. Dirigent de l'Associació de Socors Mutus dels cistellers de Barcelona, el 1855.

Toda, Alfons. Militant de de la Federació Sindical “El Ràdium” a Barcelona. Després de la desfeta produïda pel fracàs de la llarga vaga dels mesos de maig i juny de 1934 (amb més de 160 militants acomiadats i quatre membres del Comitè Federatiu empresonats), el 23 d’agost de 1934 va ser elegit President del Comitè provisional de la Federació de Sindicats de Contramestres, Ajudants i Preparadors de teixits de Catalunya “El Ràdium”. El maig de 1939 va formar part de la comissió de “El Ràdium” que gestionà davant de la “Delegación Provincial de la FET i de las JONS de Barcelona”, la reobertura de la Caixa d’Ajut i Previsió de “El Ràdium” per poder atendre els jubilats i discapacitats, que havia atès la Caixa abans i durant la guerra. El 31 de maig de 1939 va ser autoritzada la reoobertura amb el nom de “Institución Sindical Caja de Ayuda y Previsión de Contramaestres de Tejidos”.

Toledo, Joan. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Comitè de la Federació local de Badalona va participar en la Conferència de Sindicats de la CRTC celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. També va participar en el Ple Regional de sindicats de la CRTC celebrat a Barcelona els dies 2, 3 i 4 d’agost de 1931, representant el Comitè de la Federació Local i el Sindicat de Productes Químics de Badalona. També va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931.

Tomàs, Joan. El 6 de gener de 1856 va ser elegit Vicepresident de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus.

Tomàs, Joan. Teixidor de cotó a Igualada. Representant dels teixidors en la comissió mixta de fabricants i teixidors, que negociaren una tarifa col·lectiva de preus, el gener de 1855.

Tomás, Joan. El juliol de 1895 va ser elegit Secretari de la Junta Directiva de la Societat Obrera de Maestros Peluqueros y Barberos de Vilanova i la Geltrú.

Tomàs, Narcís. Teixidor a Reus. Representant les Societat de Teixidors de Reus va assistir al sisè Congrés de la Unió Manufacturera, celebrat a Barcelona del 3 al 6 d’agost de 1873.

Tomàs Oliver, Francesc. Mallorca, 1850 - Madrid, 1903. Anarco-col·lectivista. Editor i director d'"El Obrero" de Palma de Mallorca (novembre 1869 - octubre 1870). A finals de 1869 era president del Centre Federal de les Societats Obreres de Palma. Assistí al 1er. congrés obrer estatal (Barcelona, juny de 1870), on feu un dels discursos inaugurals i va presidir la 13ena i última sessió. Tenia 19 anys i va ser el delegat més jove del congrés. Principal impulsor de la secció Mallorquina de la Primera Internacional, s'alineà amb els bakuninistes. El 1870 fou director de "La Revolución Social". Participà en el congrés de Saragossa (abril de 1872) on fou elegit secretari de la comissió federal. També assistí al congrés de Còrdova de finals de l'any 1872. Després de la dimissió d'Anselmo Lorenzo ocupà la secretaria de la FRE de l'AIT. Temporalment residí a Alcoi, on tingué un paper destacat en el moviment insurreccional del juliol de 1873. Residí a Madrid i també a Barcelona (1875-1876). Fomentà la tornada a la legalitat del moviment obrer i formà part de la comissió federal de la FTRE (1881-83). Tornà a Madrid (1884) on col·laborà a "La Revista Social". Participà en el congrés de Madrid de 1891 on s'intentà la reconstrucció de la FTRE. Presidí el congrés obrer de constitució de la Federació Regional de Societats de Resistència de la Regió Espanyola (FRSR) (Madrid, octubre de 1900).

Tondo, Joan. Teixidor a Reus. En la vaga dels treballadors del cotó de Reus del febrer de 1851, declarada en protesta per haver trencat unilateralment els empresaris els acords signats l'any 1848, va ser comissionat pels teixidor i juntament amb Josep Aymamí i Francesc Pallarès es personaren a la fàbrica de Pere Bover manifestant a l'empresari "que hasta quedar definitivamente acords (sic) la comisión de los sres. fabricantes y operarios nombrados para el arreglo de precios, cesaban de trabajar.

Torcal (o Toscal) i Bernís, Josep. Teixidor a Reus. El febrer de 1851 va formar part de la Comissió mixta de fabricants-teixidors, que presidida per l’alcalde de Reus, havia de negociar l’acabament de la gran vaga dels teixidors començada el dia 4 de febrer. L’abril de 1869 va ser nomenat oïdor de comptes de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus.

Torné Altimira, Teresa. Treballadora del tèxtil a Igualada. El desembre de 1913 va ser elegida Vocal de la Junta de la Societat Obrera d’oficis varis d’Igualada.

Torner i Nolla, Llorenç. Vilanova i la Geltrú, 1899 - Mauthaussen, 1841.  Dirigent de la CNT. Fou regidor municipal del 3 d'agost de 1938 fins el gener de 1939. S'exilià a França. Fou deportat pels nazis (amb la col·laboració dels franquistes) al camp d'extermini de Mauthaussen on morí.

Torns, Joan. Representant els teixidors de pana de Sants va assistir al Primer Congrés d’abast estatal, celebrat a Barcelona el juny de 1870, constitutiu de la FRE de l’AIT.

Toronell, Ignasi. Secretari de la Societat de protecció Mútua de Sant Genís de Vilassar, el 1842.

Torra Pujol, Lluis. L’octubre de 1932 va ser elegit Vocal del Consell directiu de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa i Comarca (adherida al CADCI).

Torras, Jaume. L'any 1855 fou director de l'Associació de Socors Mutus dels Teixidors d'Arenys de Munt.

Torras, Jaume. Fuster a Sant Martí de Provençals. L'abril de 1907 va ser elegit Secretari d'Exterior de la Societat de Fusters, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya. Va participar en l'Assembla general de la Federació, celebrada el 14 d'abril de 1907, en la qual va formar part de Comissió Revisadora de Comptes.

Torras, Joan. Fuster a Terrassa. L'abril de 1907 va ser elegit Vocal de la Societat de Fusters de Terrassa, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Torras i Farrés, Esteban. El 29 de gener de 1903 va ser elegit Secretari de la Societat Obrera Constructora de Cables Eléctricos de Vilanova i la Geltrú (empresa Productos Pirelli, S.A.)

Torrebadella, Josep. Militant de la CNT a Manresa. El gener de 1931 exercia de Secretari del Sindicat de la Pell de la CNT a Manresa.

Torreguitart, Josep. Militant de la CNT a Manresa. Representant el Sindicat de la Construcció de Manresa va participar en la Conferència de Sindicats de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931.

Torrens, Andreu. Representant els Boters de Barcelona va assistir al congrés de Còrdova de la FRE de l'AIT (desembre de 1872),

Torrens, Dídac. L'any 1841 fou director de la Societat de Protecció Mútua dels Corders de Barcelona.

Torrens, Joan. Militant de la UGT a Roda de Ter. Treballador del tèxtil. Representant el Sindicat Fabril de Roda de Ter va assistir al tercer congrés de la Federació Nacional d’Obrers de l’Art Tèxtil de la UGT, celebrat a Barcelona els dies 6 i 7 de gener de 1930, on formà part de la Comissió revisora de comptes.

Torrens, Josep. L'any 1842 fou comissionat de la Societat de protecció Mútua de Vic.

Torrens, Joan. Veieu Torrents, Joan.

Torrens i Dagès, Joan. Militant del CADCI. Essent president de la secció d'Organització i Treball fou empresonat durant la repressió per la Vaga de la Canadenca (abril de 1919). L'octubre de 1919 fou elegit president del CADCI.

Torrent, Pere. Representant la Unió Local d'Obrers Pintors de Barcelona va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va prendre l’acord de constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Torrentgenerós, Josep. Militant de la UGT. Representant la Societat d’Auxili Obrer de Roda de Ter va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT (Barcelona, abril de 1930), on formà part de la Ponència de Justícia.

Torrents, Agustí. Representant la secció de la FOA de Clariana va assistir a la Segona Conferència de la FOA, celebrada al Vendrell el dia 21 de juny de 1895. Amb la mateixa representació va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell, 5 i 6 de gener de 1896).

Torrents, Joan. (També se’l cita com a Torrens, Joan) Representant la secció de Soguers formà part del Consell de la Unió Manufacturera, elegit en el congrés celebrat a Barcelona, 7-8 de maig de 1872. Mesos més tard la Unió Manufacturera celebrà un segon congrés (Barcelona, 2-4 d’agost de 1872) i Joan Torrents va ser reelegit.

Torrents (o Torrens), Joan. L’agost de 1887 era Secretari del Centre de les Classes Obreres de Mataró i com a tal signà una comunicació dirigida al Centre de Classes de Barcelona, proposant la celebració d'un congrés obrer estatal, cosa que significà la constitució de la UGT l'agost de 1888. Fou membre del primer comitè del PSOE a Mataró.

Torrents, Manuel. Militant de la CNT a Barcelona. Assistí al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant els Serrallers de Barcelona. Fou empresonat en el cuirassat "Pelayo" durant la repressió de la vaga de La Canadenca (gener de 1919).

Torrents i Rossell, Josep. Bellvei, 1899 - L’Havana, 1943. Milità a la CNT. Pagès. L'any 1918 era el representant de la Societat Agrícola de Bellvei a la Federació Comarcal de Valls, i  secretari de la Federació Comarcal del Baix Penedès adherida a la FNOA. L'any 1919 la FNOA s'adhereix a la CNT i amb ella ho fa Josep Torrents. Representant la Federació d'Agricultors del Vendrell i comarca, participà en el segon congrés cnfederal de la CNT (Madrid, desembre de 1919). Fugint de les urpes de la repressió del general Martínez Anido contra el sindicalistes, s'exilià a França. Fruit d'aquest exili deixarà la concepció anarcosindicalista i pregonarà les excel·lències de la CGT francesa.  L'any 1931 s'afilià al BOC, i després a la U de R., de la que en fou membre del Comitè Central. Després dels fets del 6 d'octubre fou empresonat al vaixell "Manuel Arús" al port de Tarragona. El juliol de 1936 s’afilià al PSUC  i va formar part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya en representació de la U de R.  A partir del juliol de 1937 formà part del Comitè executiu del PSUC, essent el responsable de la Secretaria Agrària. L’any 1939 s’exilià a França i després a Cuba. Morí a l’Havana el 18 de setembre de 1943.

Torres, Domènech. Militant de la UGT. L'any 1932 era vocal de la Federació Local de Barcelona de la UGT i el 1933 representava el sindicat del Paper en el Comitè de Catalunya.

Torres, Jesús. Militant de la CNT i de la FAI. Miner a Cardona. Dirigent de la insurrecció faista a Cardona el gener de 1932. Representant els Sindicats Únics de Cardona i de Súria va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC celebrat a Barcelona del 5 al 13 de març de 1933, oposant-se a les tesis trentistes de Marià Prat de Manresa.

Torres, Joaquim. Director de l'Associació de Socors Mutus dels Teixidors de Cintes (Barcelona, 1855).

Torres, Salvador. Afiliats a la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA). Representant la Secció local de Calafell va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).

Torres Casals, Joan. El 26 de desembre de 1927 va ser elegit President del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria de Terrassa.

Torres Escartín, Rafael.  Sabiñánigo, ? - ?. Militant de la CNT i membre del grup d'acció Los Solidarios (1922). Fou detingut acusat de la mort del Cardenal Soldevila a Saragossa. Condemnat a cadena perpètua fou internat a la presó de Dueso, Santoña, on va perdre les seves facultats mentals. El 1931 amb la proclamació de la República fou deixat en llibertat, però el van haver d'ingressar a l'Institut frenopàtic Pere Mata de Reus.

Torres Solé, Josep. Milità a la CNT i en el BOC a Lleida. Forner. Dirigent del Sindicat de l'Alimentació de la CNT de Lleida. Va participar en el Ple extraordinari de delegats de la CRTC celebrat a Lleida del 6 al 8 de desembre de de 1931. Defensà la participació del Sindicat en les tasques dels Jurats Mixts

Torres Tribó, Josep. Mollerussa, 1899 - Gusen (Alemanya), 1941. Anarquista. Anarquista militant de la CNT. L’octubre de 1922 se’l situa en el grup de militants anarquistes “Crisol” (dels Ascaso, Jover, Durruti, etc.). Mestre a l'Ateneu sindicalista de la Segrera (Barcelona), entre 1932 i 1936 va obrir una escola racionalista al Guinardó (Barcelona). Després del juliol de 1936 s'establí a Tarragona. L’any 1937 dirigí a Valls “Acció Sindical”, portaveu de la federació comarcal de la CNT de Valls. L’any 1939 s’exilià a França, des d’on fou deportat al camp d’extermini nazi de Mauthausen i d’allí al de Gusen on mori el 22 de setembre de 1941. És autor de Aurorita, cuento infantil (firmat amb el pseudònim de Sol de la Vida). Biblioteca Acracia. Tarragona, 1922. El ídolo. Editorial Crisol. Sabadell, 1926, Elogi a la Mentida Ed. Mediterrània. Barcelona, 1928.

Torró, Francesc. Representant la Societat Obrera dels Basters de Barcelona, va assistir al Congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va prendre l’acord de constituir la CNT. (Barcelona, octubre-novembre de 1910).

Torroja, Pere. Teixidor a Reus. El juliol de 1874 fou elegit Tresorer de la junta de la Societat de Teixidors de cotó a mà de Reus.

Torruella (o Tarroella), Antoni. Militant de la UGT. Cilindrador. Representant la Societat de Cilindradors i Aprestadors de Barcelona i rodalies va assistir al congrés fundacional de la UGT (Barcelona, agost de 1888). Signà el manifest del Primer de Maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona. El 7 de desembre de 1890 va ser elegit vocal del Comitè Nacional de la UGT.

Torruella, Francesc. Militant de la UGT. Signà el manifest del Primer de Maig de 1890 en nom de la Germandat de Pintors a Mà. Després del 3er congrés celebrat a Málaga (7-11 de setembre de 1892) fou elegit secretari 2on del Comitè Nacional de la UGT, .

Torruella, Joan. Representant els Cilindradors i Aprestadors de Barcelona va assistir al primer congrés obrer d'abast estatal celebrat a Barcelona el juny de 1870.

Tort, Antoni. Dirigent Camperol. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Secretari segon de la secció local de la FOA de Vilanova i la Geltrú.

Tort, Domènec. Dirigent obrer tèxtil. Membre de la comissió mixta que signà un conveni col·lectiu el 1855 a Sabadell.

Tort, Eudald. Militant de la Federació Sindical “El Ràdium a Barcelona. El 22 de desembre de 1935 va ser elegit per formar part del Comitè Federatiu de la Federació de Sindicats de Contramestres, Ajudants i Preparadors de teixits de Catalunya “El Ràdium”.

Tort, Josep. Representant la Secció de Moja va participar en el tercer congrés de la FOA (El Vendrell, 5 i 6 de gener de 1896).

Tortosa, Manuel.  El juliol de 1934 fou elegit secretari de propaganda del Comitè Executiu de la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya (UGSOC).

Toto, Antonio del. Militant de la CNT i membre del grup d'acció Los Solidarios (1922).

Tosas, Pau. El dia 17 d'agost de 1843 formà part de la comissió mixta teixidors/fabricants, que signaren un nova tarifa de preus de la mà d'obra a les dependències municipals. L'acord va ser presidit per l'Alcalde tercer de Reus Antoni Vallès.

Toscal, Josep. Teixidor a Reus. El 16 de febrer de 1851 va ser un dels set delegats elegits, per formar part de la comissió mixta fabricants-teixidors que "debe entender en el definitivo arreglo de todas las cuestiones suscitades". Els delegats dels treballadors van recollir 644 signatures de suport, les quals foren lliurades a l'Alcalde-Corregidor de Reus. La comissió mixta, impulsada per mateix Alcalde, havia d'acabar amb les vagues que des del dia 4 de febrer mantenien els treballadors de les fàbriques de cotó.

Tous, Bartomeu. Dirigent camperol. El dia 20 de juny de 1895, va ser elegit Secretari de la secció de la FOA al Vendrell. Mesos després, el gener de 1896, va ser elegit Vocal de la Comissió Comarcal de la FOA amb seu al Vendrell.

Tous, Joan.  Militant de la UGT. L'any 1933 representava el Sindicat de Treballadors de la Terra en el Comitè de Catalunya de la UGT.

Tovar, Josep. Militant de la UGT. Representant les Societats de Fuster i Paletes de Manresa i la Societat de Teixidors a mà de Sant Feliu de Codines va assistir al tercer Congrés de la UGT (Málaga, 7 - 11 d’octubre de 1892).

Trabé, Sebastià. L'any 1873 formava part de la secció barcelonina de la FRE de l'AIT.

Traginé, Ramón. Fuster a Badalona. L'abril de 1907 va ser elegit Tresorer de la Comissió Central de la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya, amb seu a Badalona, i el setembre de 1909 va ser elegit Vocal 1er de la citada comissió.

Tresents, Josep. Adobador a Igualada. El setembre de 1909 va ser empresonat pels fets de la Setmana Tràgica i el 22 de juliol de 1910 va ser elegit Vice-secretari de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada.

Tresserra, Ramón. Vocal d'estadística de la Comissió Organitzadora de la Lliga Nacional de Resistència, adherida a la Federació Nacional de Treballadors (Barcelona, gener de 1883). Aquesta Federació, impulsada pel Centre Federatiu de les Societats Obreres de Barcelona, no va tenir cap incidència en el moviment obrer.

Traserra Bertrán, Josep Mª. El maig de 1934 va ser elegit Secretari de l’Associaicó de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa (adherida al CADCI).

Triado, Joan. Militant de la UGT. Representant el Sindicat Tèxtil i annexes de Ripoll, va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT (Barcelona, abril de 1930).

Trias, Josep. L'any 1841 exercí de Secretari de la Societat de Protecció Mútua de Canet de Mar.

Trias Escudé, Salvador. El 26 de desembre de 1927 va ser elegit Vocal tercer del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria de Terrassa.

Trigo, Ferran. (també se’l cita com Diego). Militant de la CNT a Manresa. L’octubre de 1929, formant part del Comitè organitzador del sindicat a la fàbrica Pirelli va ser acomiadat. En protesta pel fet els companys de la fàbrica es declararen en vaga. Una llarga vaga que va durar fins el 29 de desembre. Representant els Sindicats Únics de Súria i Cardona va assistir al tercer Congrés confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931), on va exercir de secretari de la Mesa en la quarta sessió.

Trilla Vilella, Joan. Molins de Rei, 1833 - Vilanova i la Geltrú, 1906. Dirigent de Les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú. Filador. El desembre de 1868 va ser un dels signants de la crida "A los obreros de Cataluña", en nom de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, per a la celebració d'un congrés obrer català. El març de 1869 va participar en la fundació de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú, essent el primer president (interí). Representant les Tres Classes de Vapor de Vilanova va assistir al primer congrés obrer d'abast estatal, constitutiu de la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870), on votà favorablement els dictàmens sobre el tema de les caixes de resistència i sobre l’organització dels treballadors. El novembre de 1889, essent secretari de la secció local de Vilanova i la Geltrú, participà en el XI congrés nacional de Les Tres Classes de Vapor celebrat a la citada ciutat.

Trillas, Andreu. L'any 1869 exercí de Vicepresident de Les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú.

Trillas Mariné, Desideri. Porrera,  ? - Barcelona, 1936. Sindicalista. Milità a la CNT i a la UGT. Treballador portuari. Represaliat per la seva activitat sindical, l'any 1914 hagué d'exiliar-se a França. Era dirigent del sindicat del transport de la CNT durant la vaga del transport de l'any 1923. Aquest mateix anys abandonà la CNT i el 1924 anà a Moscou al III congrés de la ISR, representant els Comitès Sindicalistes Revolucionaris. S'afilià a la UGT i l'any 1931 fou vicepresident de la Federació Regional Catalana de la UGT. Assistí al 17è congrés de la UGT (Madrid, 1932) i l'any 1933 representava el Sindicat Portuari en el Comitè de Catalunya de la UGT. Actuà de president en el II congrés del Secretariat Regional de la UGT (Barcelona, 1934), amb una actuació parcial a favor del secretari Josep Vila Cuenca.  Durant la República  fou president del Sindicat d'Estibadors del Port de Barcelona, en un període caracteritzat per la violència.  Fou membre del comitè regional del PSOE (1934). L'any 1936 s'integrà en el PSUC. Fou assassinat el 30 de juliol de 1936 a Barcelona. Col·laborà en el setmanari "La Internacional" (1931).

Trincha, Climent. Treballador del tèxtil a Mataró. El juliol de 1894 va ser elegit comptador de la Junta directiva de la Societat de Nuadors i Ajudant de Mataró.

Trinxé, Joan. El juny de 1842 exercí de Director segon de la Societat de Protecció Mútua de Sant Genis de Vilassar.

Tristany Lladó, Narcís. Mataró, 1888 - 1977. Militant de la UGT i del PSOE. Teixidor. Membre del Secretariat local del tèxtil de la UGT, va ser regidor de l’Ajuntament de Mataró de l’octubre de 1936 fins el final de la guerra. Detingut el 1939 va ser empresonat, condemnat a 12 anys de presó.

Trueba Mirones, Manuel. Milità a la FOSIG i a la UGT. Participà en la fundació del PCC. El gener de 1936 fou elegit Secretari general de la FOSIG, i el juliol de 1936 s’integrà a la UGT. L’agost de 1936 s’incorporà al front de guerra amb la columna Carles Marx. A partir del febrer de 1937 va formar part del Comitè Central del PSUC. Comandà la 31ena divisió a partir de l’abril de 1938 fins la retirada.

Trujillo, Joan. En constituir-se la Societat de Constructors de Calderes i Muntatges en ferro de Barcelona (octubre de 1899), va ser elegit Vicesecretari de la Junta Directiva.

Trullà, Joan. Filador. Vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona que organitzà el congrés obrer de 1868. Assistí al congrés de la FRE de l'AIT de Saragossa de 1872.

Trullàs, Ramon. President de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Vic (1841-1842).

Trulls, Antoni. Director de l'Associació de Socors Mutus dels Filadors (Martorell, 1854). L'octubre d'aquest any formà part de la comissió mixta patrons-obrers, creada per dirimir el problema de les Selfactines.

Tufet, Miquel. Membre del sindicat de la fusta de la CNT i secretari de la Federació Local de Sindicats de Lleida (1932). Militant del BOC. Dirigent de l'Ateneu Popular Lleidatà (1934).

Tundidor, Josep. Militant de la UGT a Puigcerdà. Treballador del tèxtil. Representant el Sindicat Fabril de Puigcerdà va assistir al tercer congrés de la Federació Nacional d’Obrers de l’Art Tèxtil de la UGT, celebrat a Barcelona els dies 6 i 7 de gener de 1930, on formà part de la ponència de Propaganda i Comitès paritaris.

Túnica Jaumà, Francesc. Representant els Obrers del Vidre de Barcelona va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT. (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Tura, Salvador. Dirigent de l'Associació de Socors Mutus dels Teixidors de Sant Feliu de Codines (1855).

Turon, Vicenç. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de l’Alimentació de Badalona va assistir al Ple Regional de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona, els dies 2, 3 i 4 d’agost de 1931. Amb la mateixa representació va participar en el segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931. Col·laborà en el setmanari "La Colmena Obrera" (1931-32), portaveu del sindicats de la CNT de Badalona. El març de 1937 exercia de director del periòdic “Via libre”, també de la CNT de Badalona.

Tuscà Daniel. En nom dels obrers espardenyaires signà el Manifest del Primer de Maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona.

Tusell, Joaquim. L'any 1842 fou president de la Societat de Protecció Mútua de Vic.

Tuset, Josep. Treballador del tèxtil a Vilanova i la Geltrú. El juny de 1900 va ser elegit tresorer de la Junta Directiva de la Societat Obrera de l’Art Fabril.

Tutusaus i Almirall, Pau. Militant de la UGT a Sitges. Representant quatre seccions de Sitges (Agricultors, Mariners-pescadors, Peons, i Treballadors de les fàbriques de sabates), participà en el XI Congrés de la UGT (Madrid, 20 - 29 de juny de 1914). També va assistir al XV congrés celebrat a Madrid del 18 al 24 de novembre de 1922. L’abril de 1924 era president del Centre Obrer de Sitges.

Tutusaus i Martínez, Josep. Militant de la UGT a Sitges. Representant la secció de Peons de paleta de Sitges va assistir al IV Congres de la Federació Nacional del Ram de l’Edificació de la UGT (Madrid, 7-8 de setembre de 1928). L’agost de 1931 figura com a vice-secretari de la Federació local de Sindicats obrers de Sitges. En representació de la UGT de Sitges va formar part de la Junta de Reforma Agrària de la província de Barcelona el març de 1933.

Tutusaus Mateu, Dolors. Presidenta de la Federació Sindical d'Obreres (Barcelona, 1928)

Ubach, Joan. Milità a la CNT. Representant els treballadors de l'Art Tèxtil de Barcelona i rodalies va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910). També representant l’Art Fabril de Barcelona va assistir al Primer Congrés de la CNT, celebrat a Barcelona del 8 al 10 de setembre de 1911.

Ubach, Marcel·lí. Militant de la CNT. Representant els treballadors de la Colònia Manent (també dita de Cal Riera) del terme municipal de Puig-reig, va assistir a la Conferència Extraordinària de la CRTC, celebrada a Barcelona del 25 al 27 de gener de 1936.

Ucheda, Blai. En nom de la secció de polidors de la Societat Obrera de Marbristes, signà el Manifest del Primer de Maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona.

Ugarte Cejuela, Pau. Logroño, 1898 – Barcelona, 1939. Militant de la UGT a Barcelona. Afusellat pels franquistes.

Ullod, Francesc. Militant de la CNT a Barcelona. Representant els oficials serrallers d'obres de Barcelona i rodalies va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constiruir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910). El 19 de novembre de 1910 va ser elegit vocal del primer Comitè de la CNT. Representant aquest comitè va assistir al primer congrés de la CNT (Barcelona, setembre de 1911) on formà part de la mesa presidencial en la sessió d’obertura del congrés. El març de 1913 va formar part de la comissió encarregada de redactar els estatuts de la CRTC.

Ullod, Pablo. Anarcosindicalista a Barcelona. Representant el Sindicat de Ferroviaris de la Secció Nord, participà en el Congrés de Sants (Barcelona, juny-juliol de 1918), on va ser elegit secretari retribuït de la CRTC. Destacà per la defensa del Sindicat Únic. També va assistir al segon congrés confederal de la CNT (Madrid, desembre de 1919).

Umbert, Pau. Teixidor. Assistí al primer congrés d'abast estatal, constitutiu de la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870), representant els teixidors de Sant Feliu de Codines. Formà part del comitè nacional de la UGT quan es remodelà el mes de març de 1890. Dimití del càrrec el 30 de maig següent.

Unyó (o Uñó), Cristòfol. Estucador a Barcelona. Participà en el congrés obrer de Barcelona de 1888, fundacional de la UGT, representant els estucadors de Barcelona. Fou membre de l'agrupació de Barcelona del PSOE. En nom de la Societat Obrera de Blanqueig i Estampats Mecànics de Barcelona, signà el Manifest del primer de Maig de 1890.

Uson, Juan. El juny de 1871 era President de la Societat de Teixidor a mà de la Nació Espanyola de Sant Joan de Vilassar.

Uriz Pi, Elisa.  Dirigent de la FETE a Lleida. Fou nomenada Secretària administrativa del Secretariat Regional de la UGT, després del III congrés del Secretariat (novembre de 1937). Va ser delegada de la FCTE en el Comitè de Catalunya de la UGT. S'exilià a Mèxic.

Uríz Pi, Josefa. Badostain (Navarra), 1883 - Berlín, ?. Militant de la UGT i del BOC a Lleida. Mestra. L'any 1936 es traslladà a Barcelona i s'integrà en el PSUC. Representant la UGT fou membre del Comitè de l'Escola Nova Unificada de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, 27.07.37). L'any 1939 s'exilià a Franca, on col.laborà en la resistència enfront els nazis. Acabada la guerra anà a Alemanya, on morí.

Urpí Farigola, Joan. Camperol. Milità a la Federació Nacional d’Obrers Agricultors (FNOA) en la dècada de 1910. L’any 1923 era dirigent de la Societat d’Obrers Agrícoles de Sant Feliu de Llobregat, federada a la CNT. Aquest mateix any, 1923, Urpí i la Societat d’Obrers Agrícoles ingressaren a la Unió de Rabassaires.

Ussell, Salvador. Representant la societat obrera de paletes i manobres "El Trabajo" de Sabadell va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910),

Utgés, Francesc. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua dels Espardenyers de Barcelona. Un dels signants del manifest "Las Clases Trabajadoras Asociadas a los Diputados a Cortes y particularmente a los de la antigua Cataluña" (Barcelona, 28 de febrer de 1841).

Utrillas (ó Utrillo), Consuelo. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de la Metal·lúrgia va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931, on va exercir de Secretària de la Mesa en la cinquena sessió.

Valcarca, Jaume. L'any 1873 era responsable de la secció de Boters de Vilafranca del Penedès.

Valdès i Garriga, Miquel. Tarragona, ?. França, 1950. Militant de la UGT, i polític. L'any 1931 participà en la fundació d'una agrupació del PCE a Tarragona. També participà l'any 1932 en la formació del Partit Comunista de Catalunya, del qual formà part del comitè central. Després l’any 1935 en fou elegit secretari general i com a tal assistí al setè congrés de la Internacional Comunista. L'any 1936 fou elegit diputat a Corts per Barcelona, dins la candidatura del Front d'Esquerres de Catalunya. Membre del comitè executiu del PSUC (secretari d’organització), el desembre de 1936 fou designat conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya en representació de la UGT (16 de desembre de 1936 – 16 d'abril de 1937). S’exilià a França el 1939.

València. Renom pel qual era conegut Juan Molina.

Valenzuela, Miquel. L'octubre de 1907 va ser elegit Vicesecretari de la Societat d'Oficials Fusters de Barcelona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Valero, Enric. Militant de la CNT a Barcelona. Estucador. Membre del comitè de vaga durant la vaga general revolucionària de 1917. Membre de la comissió d'estadística de la primera junta del Sindicat Únic del ram de la construcció de Barcelona (novembre de 1918). Representant aquest sindicat va assistir al segon congrés de la CNT. (Madrid, desembre de 1919), on durant la discussió de la ponència sobre unificació del proletariat, presenta una proposta, que fou acceptada, en contra de la unificació amb la UGT. La proposta deia que se redacte un manifiesto dirigido a todos los trabajadores de España, concediéndoles un plazo de tres meses para su ingreso en la Confederación nacional, declarando amarillos a los que no lo hagan.

Valero, Lluís. Militant de la UGT. Representant el Sindicat de Carretilles elèctriques de la UGT, va formar part del Jurat mixt de Treball de Barcelona, el març de 1933.

Valiente, Joan. Fuster a San Martí de Provençals. L'abril de 1907 va ser elegit President de la Societat de Fusters, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Valverde, Ferran. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de Barbers va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats De la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931, on va exercir de Secretari de la Mesa en la quarta sessió i va formar part de les ponències “Problemes de la Cultura” i "Higiene i Salut Pública".

Vall, Climent. En nom de la Societat Obrera de Manyans Mecànics signà el Manifest del Primer de Maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona.

Vall, Pere. Pagès d’Alforja. Representant els camperols d’Alforja va participar en l’assemblea preparatòria per a la constitució de la Federació Provincial (de Tarragona) d’Obrers del Camp, celebrada a Reus el dia 25 de maig de 1913. En aquesta assemblea va ser elegit vocal del Comitè executiu de la Federació.

Vallcorba, José. El març de 1872 era President de la Societat de Teixidors a mà de Sant Feliu de Codines.

Vallejo, Baltasar. Militant de la CNT del Sindicat del Transport Marítim de Tarragona. Fou assassinat durant els Fets de maig de 1937.

Vallejo, Eugenio. Militant de la CNT a Barcelona. Tècnic metal·lúrgic. L'any 1936 fou encarregat, pel Sindicat Metal·lúrgic, d'organitzar les fàbriques de material de guerra.

Vallejo, Jesús. Militant de la CNT a Barcelona. Metal·lúrgic. Formà part de la comissió de treballadors que van anar a demanar a Martínez Anido, la reobertura dels Sindicats.

Vallès, Francesc. Militant de la CNT. Lampista. Assistí al Congrés de Sants (1918), representant el Sindicat Metal·lúrgic de Barcelona. Fou president d'aquest sindicat l'any 1920.

Vallès, Guillem. L'any 1855 fou director de l'Associació de Socors Mutus dels Espardenyers de Barcelona.

Vallès, Joan. Representant la Secció de Santa Oliva va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell, 5 i 6 de gener de 1896).

Vallès, Joan. Militant de la Federació Sindical “El Ràdium” a Barcelona. L’any 1931, després de la instauració de la República, exercí de Vicepresident de la Federació de Sindicats Professionals de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya.

Vallès, Ramon. Representant els carreters de Sabadell i rodalies va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Vallès Bruguera, Guillem. Militant de la CNT. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30 de novembre de 1920).

Vallhonrat, Francesc. Vidrier a Cornellà. Representant la secció de Cornellà va participar en la reunió del Comitè i de Delegats celebrada a Badalona el dia 9 de juliol de 1916. Amb la mateixa representació va assistir al Congrés extraordinari de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers, celebrat a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916, en el qual va formar part de la ponència d'Organització.

Valls, August. Militant de la CNT. El maig de 1930 va presidir la Mesa de l’Assemblea per a la reconstitució del Sindicat del Ram del Vidre de Barcelona. En aquesta assemblea va ser elegit per formar part de la Comissió reorganitzadora del sindicat. Representant aquest sindicat va assistir a la Conferència de Sindicats de la CRTC celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. Amb la mateixa representació va assistir al tercer Congres Confederal de la CNT (Madrid, 11-16 de juny de 1931), i també va assistir al Ple Regional de la CRTC celebrat a Barceloa del 5 al 13 de març de 1933.

Valls, Dionisio.  Boter a Tarragona. Representant la Societat de Boter, el maig de 1902 va intervenir en el míting commemoratiu del primer de maig a Tarragona.

Valls, Esteve. L'any 1841 fou president de la Societat de Protecció Mútua dels Pellaires d'Olot.

Valls, Francesc. Membre fundador de la Unió Ultramarina (Barcelona, 1902).

Valls, Francesc. Vidrier a Mataró. Representant la secció de Mataró va assistir a la Reunió del Comitè de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers, celebrada a Barcelona el dia 20 d'agost de 1916 presidida per Joan Peiró. Amb la mateixa representació va assistir al Congrés extraordinari que la Federació celebrà a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916.

Valls, Josep. Militant de la CNT, del sindicat metal·lúrgic de Barcelona. Formà part dels Comitès Sindicalistes Revolucionaris, en representació dels quals va assistir al tercer congrés de la ISR (Moscou, 1924)

Valls, Ramon. Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870), representant la Cooperativa de Paletes de Sarrià (Barcelona).

Valls, Tomàs. Dirigent obrer. Teixidor mecànic. Formant part de la Direcció Central de Les Societats Obreres de Barcelona, fou un dels 30 signants de la crida A los obreros de Cataluña (sis de desembre de 1868), per a la celebració d'un congrés obrer català, en el qual participà. (Barcelona, 13-12-1868). Fou el primer secretari de la comissió interina de les Tres Classes de Vapor (Barcelona, 1869). Va assistir al segon congrés de la FRE de l’AIT (Saragosa, 4-8 d’abril de 1872). Des de finals de desembre de 1871 va ser secretari del comitè de les Tres Classes de Vapor de Barcelona, i el juny de 1873 formava part del Consell de la Unió Manufacturera, en nom del qual va signar el manifest Al pueblo, al ejército, a la armada y a los voluntarios de Barcelona, recomanant calma i ordre en un moment que s’havien revoltat els militar a Igualada.

Valls Cabré, Washington. Tarragona, 1887 – Tarragona, 1939. Empleat de comerç. President del CADCI de Tarragona durant la segona República. Va ser afusellat pels franquistes.

Valls i Teixidor, Josep. Cofundador del Centre Federal de Societats Obreres de Sant Feliu de Guíxols. Inscrit en la lògia maçònica "Gesoria". Participà en la creació de la cooperativa "La Guixolense" el 1898.

Vallsolà, Jaume. L'any 1872 assistí al congrés de la Federació d'Oficials Boters celebrat a Reus, representant la secció vilafranquina de boters.

Vallverdú, Francesc. Teixidor a Reus. L’any 1868 exercí de Vice-secretari de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus (va ocupà el càrrec fins el 30 de juny de 1869). Tornà a ser elegit per al càrrec el 5 de juliol de 1874.

Vallverdú. Josep. El segon semestre de 1864 exercía de President de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus.

Vallverdú, Martí. Representant els camperols de l’Espluga de Francolí va participar en l’Assemblea preparatòria per a la constitució de la Federació Provincial (de Tarragona) d’Obrers del Camp, celebrada a Reus el dia 25 de maig de 1913.

Vandellós, Pere. Militant de la CNT a Barcelona. ? - Barcelona, 1921. Secretari del Comitè local de Barcelona. El juny de 1918 es trobava pres (acusat de l'assassinat del dirigent de la patronal metal·lúrgica Barret) i envià una salutació al Congrés de Sants des de la presó Model. Fou jutjat i absolt per falta de proves. Detingut novament per la guàrdia civil, l'estiu de 1921 va ser torturat i assassinat.

Varela, Pere. Militant de la UGT. L'any 1933 representava el Sindicat de Transport Terrestre en el Comitè de Catalunya de la UGT.

Vargés, Crisanto. Militant de la CNT. Representant el Sindicat de Fusters de Mataró va assistir al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918) .

Vázquez, Marià R. Veieu Rodríguez Vázquez, Marià.

Vega Fernández, Jesús. Grado (Asturias), 1892 - ? - ?. Militant de la CNT a Barcelona. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30 de novembre de 1920). L’any 1931 fou elegit president de la Secció de Càrrega i Descàrrega de Fustes del port de Barcelona del Sindicat de Transport de la CNT. Adherit al corrent trentista de la CNT, l’agost de 1936 va ser nomenat secretari general de l’agrupació de Barcelona del Partit Sindicalista. Detingut el maig de 1940 va ser condemnat a sis anys de presó.

Vela, Tomàs. Milità de la UGT a Barcelona. Durant la guerra civil formà part del Comitè de Control CNT-UGT de l’empresa d’autobusos de Barcelona. L’any 1939 la “justícia” franquista el condemnà a 15 anys de presó.

Velar Sanmartín, Esteve. Militant de la UGT a Barcelona. Relligador. El dia 4 de setembre de 1897 va ser elegit vocal del Comitè Nacional de la UGT.

Venciana, Bonaventura. Vocal de la mesa presidencial del congrés obrer de Barcelona de 1868, organitzat per la Direcció Central de les Societats Obreres.

Vendrell, Esteve. Militant de la CNT. Representant de la demarcació de Tarragona (El Masroig, Poboleda, Puigpelat, Torroja, Vinebre i d'altres) va assistir al segon Congres confederal de la CNT (Madrid, desembre de 1919).

Vendrell Ezequiel.  Militant de la UGT a Barcelona. Forner. El més d’agost de 1928 va ser elegit Vocal de la Societat de Forners “La Espiga” L'any 1934 era vocal del comitè executiu de la Federació Local de Barcelona de la UGT.

Vendrell, Joan. Militant de la CNT. Assistí al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant el Sindicat de Serrallers d'Obres de Barcelona.

Vendrell, Joaquim. Militant de la Federació Sindical “El Ràdium” a Terrassa.El 5 de març de 1933 va ser elegit Vocal de Terrassa al Comitè de la Federació de Sindicats de Contramestres, Ajudants i Preparadors de teixits de Catalunya “El Ràdium”. Després de la desfeta de la vaga de contramestres que havia impulsat “El Ràdium”, entre el maig i el juliol de 1934, el 23 d’agost va ser elegit per formar part del nou Comitè provisional, que regorganitzà la Federació

Vendrell, Narcís. Militant de la UGT a Barcelona. Lampista. El dia 4 de setembre de 1897 va ser elegit vocal del Comitè Nacional de la UGT.

Ventayol, Modest. Vicepresident del sindicat "La Constància" de Sabadell. L'estiu de 1913 va participar en la vaga general del tèxtil de Catalunya.

Ventosa, Salvador. Boter a Vilafranca del Penedès. Representant la secció vilafranquina dels boters va assistir al desè congrés de la Federació d’Oficials Boters celebrat a Tarragona del 6 al 12 de novembre de 1882. Va ser Secretari de la Comissió Pericial de la Federació l’any 1885 i com a tal va participar en el 13è Congrés de la Federació celebrat a Vilanova i la Geltrú del 9 al 15 de juny de 1885.

Ventosa Margalef, Carles. Vilanova i la Geltrú, 1919 - Barcelona, 1940. Militant de la CNT a Gavà. Pagès. Afusellat pels franquistes el 17 de juliol de 1940.

Ventura, Celestí. Director de l'Associació de Socors Mutus dels Teixidors de Ripollet (1855).

Ventura i Roca, Josep. ? - Mataró, març de 1921. Militant de la CNT assassinat en la repressió patrono-militar del període 1919-1923.

Ventura Roset, Josep. Barcelona, 1826 - 1874. Dirigent obrer. Intervingué en la vaga general del 1855. President de l'Associació de Socors Mutus d'Obrers Calafats. Participà en la fundació de la FRE de l'AIT (Barcelona, 1870).

Ventura Valls, Andreu. Militant de la CNT assassinat a Barcelona en la repressió patrono-militar del període 1919-1923.

Vera, Sebastià. Militant de la CNT. L'any 1921 fou greument ferit amb l'anomenada "Llei de Fugues". L'any 1930 va publicà a la revista "Acción" de Barcelona un article on explicava qui van ser els que van intentar assassinar-lo. El 1939 s'exilià a Narbona (França) on morí.

Vera Torres, Fulgencio. ? - Barcelaona, 1935. Àlies Mirete. Militant dels Sindicats Lliures a Barcelona. Diverses fonts l’acusen de ser l’assassí de Francesc Layret el 30 de novembre de 1920. Va morir el desembre de 1935 a causa d’un tret, sembla que accidental, de la seva pròpia pistola en el local dels Sindicats Lliures. (Nota: Li deien “mirete” perquè era gendre de Ginès Mirete, tintorer, president del Comitè del Sindicat Lliure de la fàbrica tèxtil Cascante de Barcelona, que va ser mort a trets).

Verdaguer, Martí. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua de Vic (setembre de 1842).

Verdaguer, Ramon. Fuster a Vic. El 18 de gener de 1907 va ser elegit Vicepresident de la Societat de Fusters de Vic, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Verdal i López, Tomàs. Afiliat a la UGT. Dirigent del Centre Obrer de Tortosa (1934). Participà en els fets del sis d'octubre i fou empresonat al vaixell Manuel Arnús, ancorat al port de Tarragona.

Verdejo, Miquel. Militant de la CNT. Assistí al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant el sindicat de manobres de Sabadell.

Vergès, Pau. Boter a Reus. Representant la Societat d’Oficials Boters de Reus va assistir al primer Congrés d’abast estatal, constitutiu de la FRE de l’AIT, celebrat a Barcelona el juny de 1870. Partidari del republicanisme federal, en aquest congrés s’alinià amb el grup de Roca Galès i Josep Rubau Donadeu.

Vernet, Joan. Pintor a Reus. El novembre de 1924 exercia de Secretari de la Societat d'Oficials Pintors de Reus.

Vernet (o Bernet), Josep. Militant de la CNT a Barcelona. Representant la Societat d’Oficials i Aprenents fideuers, va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre-novembre de 1910). El mes d’octubre de 1918 va ser elegit pel seu sindicat per format part del Comitè de la CNT. Va assistir al segon congrés de la CNT (Madrid, desembre de 1919), on va ser un dels 24 firmants del dictamen sobre la definició ideològica de la CNT, que declarava la finalidad que persigue la Confederación Nacional del Trabajo de España es el Comunismo libertario.

Vert, Valentí. En nom dels obrers sastres signà el Manifest del Primer de Maig de 1890.

Via, Facundo. Cenetista. Camperol. L’any 1911 era tresorer de la Federació Local de Solidaritat Obrera a Vilafranca del Penedès. L’any 1919 era Secretari de la Societat d’Obrers Agricultors de la CNT a Vilafranca del Penedès.

Via, Francesc. Dirigent camperol. El març de 1896 va ser elegit Secretari de la Secció de la FOA de Vilafranca del Penedès.

Via, Ramon. Militant de la CNT. L'any 1931 era membre del Comitè Local de Vilafranca del Penedès. Assistí al Ple Regional de Sindicats de la CRTC de l'agost de 1931, celebrat a Barcelona.

Viadiu Vendrell, Josep. Igualada, 1890 - Mèxic, 1974. Anarcosindicalista. Formà part del comitè de vaga de la CNT a Barcelona, en la vaga general de l'estiu de 1917. Secretari de la Federació Nacional d’Adobadors, el l918. Representant aquesta Federació va assistir al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918). Formà part d’un dels grups de la CNT que el desembre de 1918 es van desplaçar per diferents localitats de Catalunya, fent mítings i conferències propagandístiques. Va assistir a la Conferència de Saragossa de 1922, on amb Ángel Pestaña, Joan Peiró i Salvador Seguí va firmar el dictamen de la ponència La posició de la CNT davant de la política nacional. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30 de novembre de 1920). Després de l’assassinat d’Evilio Boal (Barcelona, juny de 1921) Viadiu era dels dirigents cenetistes, com Seguí, Pestaña, Peiró etc, que tractava d’evitar la subordinació de la CNT als grups anarquistes. El març de 1930 signà amb algun altre militant de la CNT el manifest polític Inteligencia Republicana en el què és preconitzava la República federal.
Va ser redactor de "Solidaritat Obrera" a València i director de l’edició de Barcelona l’any 1938. Exiliat el 1939 residí a la República Dominicana (1939-41) i després a Mèxic on col·laborà en les publicacions "Estudios Sociales" i "La Humanidad". És autor de Salvador Seguí “Noi del Sucre”. València, 1932.

Viaplana Sabadell, Pere. El maig de 1931 exercia de vicepresident de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa i Comarca (adherida al CADCI). L’octubre de 1932 va ser elegit Tresorer del Consell directiu de la mateixa societat, i el maig de 1934 va tornar a ser elegit President

Vicente, Lluís. Representant la Federació Obrera Sabadellenca va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910) .

Vicent Tolz, Antoni. Castelló, 1837 - València, 1912. Jesuïta. Fundador dels Cercles Obrers Catòlics. Influït pels francesos Albert de Mun i Reñe de la Tour du Pin, l'any 1880 fundà a Tortosa el primer Centre Obrer Catòlic . A partir de 1889 es dedicà exclusivament a aquesta activitat que difongué pel País Valencià i Castella. Tot i els seu esforç la idea va tenir poca implantació entre els obrers. El 1906 intervingué activament en les Setmanes Socials d'Espanya. Hom el considera com l'iniciador del catolicisme social a l'estat espanyol. És autor de "Socialismo y anarquismo" (1893). "De la agremiación dentro y fuera de los círculos católicos obreros" (1905). i "Normas de las escuelas de reforma social" (1911).

Vicheto, Pere. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Barcelona (1840). El 1841 va ser secretari i després director de la cooperativa de producció Companyia Fabril de Teixidors de Cotó de Barcelona.

Vidal, Ácrato. Militant de la CNT a Barcelona. Representant el Sindicat d'Arts Gràfiques de Barcelona va assistir a la Conferència de la CRTC de Blanes (8, 9 i 10 de juliol de 1922). El maig de 1930 participà en l’assemblea per a la reorganització del Sindicat d’Arts Gràfiques de Barcelona. Durant la guerra exercí de Tresorer de la Federació Regional de Paper i Arts Gràfiques de Catalunya.

Vidal, Antoni. Dirigent de la Societat de protecció Mútua dels Emblanquinadors de Barcelona. Signà el manifest "Las Clases Trabajadoras Asociadas a los Diputados a cortes y particularmente a los de la antigua Cataluña" (febrer de 1841).

Vidal, Esteve. Secretari de la federació local de Manresa de Les Tres Classes de Vapor. Participà en la negociació amb els patrons durant la vaga tèxtil, de Manresa, de l'any 1890.

Vidal, Francisco. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es constituí la CRTC (Barcelona, octubre de 1910), representant els obrers constructors d'edificis de Saragossa.

Vidal, Germinal. Militant de la UGT. Representant el Sindicat de Carretilles elèctriques de la UGT, va formar part del Jurat mixt de Treball de Barcelona, el març de 1933.

Vidal, Joan. Assistí al congrés convocat per la Direcció Central de Les Societats Obreres (Barcelona, desembre de 1868). Fou membre de la comissió federal de la FRE de l'AIT (1875). Distanciat de la FRE, participà en la constitució del Centre Federatiu de les Societats Obreres de Barcelona (1876). Promotor, amb Josep Pamias, Manuel Bochons i altres, del Partit Democràtic-Socialista Obrer Espanyol (maig de 1881). També el maig de 1881 va ser elegit Representant general (President) de Les Tres Classes de Vapor, càrrec del que dimitì el setembre de 1882. Tornà a ocupar el càrrec de President el juliol de 1891.

Vidal, Joan. Adobador a Igualada. El gener de 1910 formava part de la junta de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada en la Comissió revisora de comptes.

Vidal, Josep. Dirigent de Les Tres Classes de Vapor, secció de teixits, de Vilanova i la Geltrú, el 1869.

Vidal, Josep. Militant de la CNT a Barcelona. Fundador de la revista "Vida Sindical", en el primer número de la qual el 15 de gener de 1926 va signar el manifest “A los trabajadores y al lector” en el què 22 sindicalistes de la CNT, enfrontant-se amb les posicions anarquistes es declaraven partidaris de legalizar de la CNT.

Vidal, Miquel. Representant la Societat obrera d'Adobadors La Unión Popular de Barcelona, va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre de 1910).

Vidal, Pere. Militant de la Federació Sindical “El Ràdium” a Barcelona. El 5 de març de 1933 va ser elegit Comptador del Comitè de la Federació Regional de Sindicats Professionals de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya “El Ràdium”.

Vidal, Salvador. El febrer de 1895 va ser elegit Tresorer de la Comissió Pericial de la FOA. Representant aquesta comissió va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896). El mateix mes de gener de 1896 va ser elegit Tresorer de la Comissió Comarcal del Vendrell.

Vidal, Sebastià. Militant de la UGT, Representant la Societat de Professions i Oficis varis de Barcelona, va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT (Barcelona, abril de 1930).

Vidal Almirall, Miquel.  Cubelles, 1900 - ? - ? Militant de la UGT i del PSUC. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 20 de maig de 1938 fins el gener de 1939.

Vidal Bosch, Rossend. Anarquista a Sabadell. El 15 de juny de 1883 participa en un Congrés Comarcal de la FTRE, celebrat a Reus, on demanà suport la vaga general que estaven portant a terme els treballadors de Sabadell. Representant la Federació Obrera Sabadellense va assistir al primer congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera" (Barcelona, 6-8 de setembre de 1908), on va fer la proposició per tal que les votacions es fessin per delegats i no per societats, que era com disposva la convocatòria del congrés. L’any 1909 era president de la Federació Obrera Sabadellense. Participà activament en els fets de la Setmana Tràgica, cosa per la qual es veiè obligat a exiliar-se a França. Va ser director de “El Trabajo” (Sabadell, 1904).

Vidal Cucurella, Narcís. Militant de la CNT. Membre del Sindicat Únic del ram de la fusta de Barcelona (1918). Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (Barcelona 30 de novembre de 1920).

Vidal Cucurella, Josep. Militant de la CNT del Sindicat Únic del ram de la fusta de Barcelona (1918). Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (Barcelona 30 de novembre de 1920). Assistí a la Conferència de Saragossa de 1922.

Vidal Enric, Pere. L'any 1933 fou vocal del comitè de l'Agrupació Sindicalista Llibertària de Gavà, adherida a la Federació Sindicalista Llibertària d'Ángel Pestaña.

Vidal Garrell, Josep. Militant de la CNT a l’Espluga de Francolí. Pagès. Va assistir al Ple de pagesos de la CRTC (Barcelona, setembre 1936), representant el Sindicat d’Oficis Diversos de l’Espluga de Francolí, participant en la ponència del punt quart de l’ordre del dia que deia: ¿Quines actituds han d’agafar els pagesos de la CNT davant la sindicació forçosa?. Va formar part del Comitè local de milicies antifeixistes, representant la CNT. També va formar part del Comitè comarcal de la CNT de la Conca de Barberà.

Vidal Grau, Joan. Dirigent obrer a Tarragona. El 28 de juliol de 1921 va ser elegit Vice-president de la Societat d'Obrers de la Fusta de Tarragona, i el 29 de gener de 1925 va ser elegit President.

Vidal Lafarga, Germinal. Barcelona, 1915 - Barcelona, 19 de juliol de 1936. Militant de la UGT a Barcelona. Milità en el BOC i en POUM. President del Sindicat de Conductors de Carretons del Port. Representant el Sindicat de Carretons elèctrics de la UGT, va formar part del Jurat mixt de Treball (Barcelona, març de 1933. Va morir lluitant contra els militars sublevats, a les barricades de la plaça de Catalunya de Barcelona.

Vidal Miret, Josep. Boter a Reus. Va participar en el Congrés de la Federació d’Oficials Boters, celebrat a Reus del 8 al 12 de desembre de 1872, on va exercí de Secretari de la segona sessió, en el decurs de la qual es prengué l’acord d’adherir-se a l’AIT.

Vidal Nin, Josep. Dirigent camperol al Vendrell. El febrer de 1895 va ser elegit President de la Comissió Pericial de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA). El maig següent va ser elegit regidor municipal al Vendrell, per la candidatura Republicana - Federal. Va exercir de President en la sessió inaugural de la Segona Conferència de la FOA, celebrada al Vendrell el dia 25 de juny de 1895, essent l’encarregat de fer el discurs de cloenda de la Conferència. Com a President de la Comissió Pericial de la FOA va assistir a la Conferència Comarcal de la FOA celebrada a Vilafranca el dia 15 de setembre de 1895, i talment va participar en el tercer congrés de la FOA, celebrat al Vendrell els dies 5 i 6 de gener de 1896. Va exercir de President de la Mesa en la cinquena i última sessió. El mateig gener va ser elegit President de la Comissió Comarcal de la FOA amb seu al Vendrell, i Tresorer de la secció local del Vendrell. Representant la Comissió Comarcal va participar i presidir la Conferència extraordinària que la FOA, celebrà a Vilanova i la Geltrú el 8 de març de 1896. Representant la Secció local del Vendrell va participar en la tercera Conferència de la FOA celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.

Vidal i Pallejà, Josep. Socialista a Reus. Sabater. Va formar part de la Junta local de Reformes Socials, constituïda a finals de 1904. L'any 1905 va participar en la constitució de l'Agrupació Socialista de Reus. Representant els sabaters de Reus va assistir al primer Congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència –Solidaritat Obrera- (Barcelona, 6-8 de setembre de 1908).

Vidal Ribas, Guillem. Les Cabanyes, 1911 - El Vendrell, 1936. Militant del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI), veí de Vilanova i la Geltrú. Treballador de la fàbrica de ciments Griffi, SA., fou assassinat el 31 de desembre de 1936.

Vidal Riembau, Josep. El Vendrell, 1917 - 1989. Conegut com Pep Jai. Sindicalista i polític. S'afilià a les joventuts del BOC i després s'integrà en el POUM. Durant la guerra va combatre el feixisme, essent ferit a Terol. El febrer de 1939 va ser fet presoner i reclòs en el camp de concentració de Sant Marcos de Lleó. El 1942 fou posat en llibertat i l'any 1945 ingressà en el Moviment Socialista de Catalunya. El 1974 participà en la fundació de la Unió de Pagesos (hom li atribueix la proposta del nom d'aquest sindicat) i ha format part del seu Secretariat Nacional. Casteller singular, fou Diputat al Parlament de l'Estat (1977 i 1979) dins de les llistes del PSC-PSOE i també Senador (1982).

Vidal Rossell, Salvador. ?, 1900 - Mèxic, 1993. Dirigent sindical i polític. Milità a la UGT i a la Federació Catalana del PSOE. Comptador de la Federació Regional Catalana de la UGT  l'any 1928, secretari general el 1929 i altre cop comptador el 1931. Va assistir al tercer congrés de la Federació Nacional d’Obres de l’Art Textil (Barcelona 6-7 de gener de 1930), en el qual va ser elegit secretari de la Federació. Secretari de redacció del setmanari "La Internacional" (1931). Fou conseller de Treballs Públics del primer Govern de la Generalitat de Catalunya (14-28 d'abril de 1931) i de Foment i Agricultura (del 28 d'abril al 9 de novembre de 1931). El mes de novembre es veié obligat a dimitir per unes declaracions qualificades d'anticatalanistes al periòdic "Crisol". Partidari de conservar i engrandir el castellà a Catalunya, va donar suport als Comitès de Defensa de la Llengua Castellana (estem parlant d'en Vidal Rossell i de l'any 1931, no d'un tal Vidal Quadres dels anys 90). Exiliat l’any 1939 a França fou internat en el camp de concentració de Setfons. Després s'exilià a Mèxic.

Vidal Sanromà, Joan. Milità a la UGT. Pagès a Vallmoll. El 10 de desembre de 1936 va ser elegit vocal 1er de la Junta Directiva del Sindicat d’Oficis Varis de Vallmoll.

Vidal Urpí, Josep. El Vendrell 1894 - ? - ? Dirigent del POUM. Ferroviari. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 17 d'octubre de 1936 fins el 8 d'octubre de 1937, quan el POUM ja havia estat declarat il·legal.

Vidiella Franch, Rafael. Tortosa 1890 - Barcelona 1982. Dirigint sindical i polític. Francmaçó. Milità a la CNT i a la UGT. L'any 1906 s'afilià a la Unió Obrera de l'Art d'Imprimir, a Tortosa. El 1909 fou detingut a Barcelona per fer campanya a favor de Ferrer i Guàrdia, essent confinat a Tortosa. El 1910, a Tarragona, s'afilià a la UGT, que abandonà aviat per ingressar a la CNT. Va formar part del Comitè de vaga de Barcelaona en la vaga general revolucionària del mes d'agost de 1917. L’any 1919 marxà a València on participà en l’organització del Sindicat Únic de les Arts Gràfiques, del que en serà president. Assistí el congrés de la CNT del Teatre de la Comèdia (Madrid, desembre de 1919), on formà part de la ponència "Unificació del proletariat". Després va ser empresonat a València (1920-22). En sortí de la presó anà a Sevilla on participà en les tasques de reconstitució de la Confederació Regional Andalusa. Director de "Solidaridad Obrera" de València, durant la dictadura de Primo de Rivera fou perseguit i hagué d'exiliar-se a França (1924-26). En tornà fou novament empresonat (1926-28). L'any 1932 s'afilià a la UGT i a la federació catalana del PSOE,  en nom de la qual signà el manifest de constitució d'Aliança Obrera (desembre de 1933). Després d'adherir-se a les posicions de Largo Caballero, participà activament en la fundació del PSUC (juliol de 1936), i en va formar part del seu comitè executiu.  Representà  la UGT en el Comitè de Milícies Antifeixistes i el novembre de 1937 fou elegit president del Secretariat Regional de la UGT. Participà en el Govern de la Generalitat, essent conseller de Comunicacions del 31 de juliol de 1936 al 6 d'agost de 1936, conseller de Justícia del 16 de desembre de 1936 al 3 d'abril de 1937, de Treball i Obres Públiques del 16 d'abril de 1937 al febrer de 1939. Exiliat després de la guerra, residí en diversos països: a la URSS de 1939 a 1945, a França de 1945 a 1950 i s'establí a Budapest. L'any 1943 va ser un dels signants de l'acta de dissolució de la Internacional Comunista. Durant la seva estada a França dirigí "Lluita" òrgan del PSUC. Defensor de la unitat del PCE fou un dels organitzadors del primer congrés del PSUC (setembre de 1956). Tornà a Catalunya l'any 1976-77.

Vigo, Antoni. Obrer de telers mecànics a Barcelona. Fou un dels signants del conveni col·lectiu el novembre de 1854. Fou empresonat en la revolta obrera de l'agost de 1855.

Vilà, Anicet. Signà el manifest del Primer de maig de 1890, en nom dels obrers Dauradors.

Vila, Agustina.  Vicesecretària del Sindicat d'Obrers i Obreres de la Indústria Cotonera de Sabadell l'any 1913.

Vila, Francesc. Militant de la CNT. President del Sindicat Únic de la Indústria Vidriera de Badalona. Fou ferit pels pistolers dels anomenats Sindicats Lliures.

Vila, Jaume. Director de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Sant Andreu del Palomar (Setembre de 1841).

Vila, Joan. L’agost de 1871 era Secretari del Centre Obrer de Sabadell.

Vila, Josep. Dirigent camperol. El febrer de 1896 exercia de President de la secció de Sant Cugat del Vallès de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA).

Vila, Lluís. Fuster a Sant Andreu de Palomar. Representant la secció de Sant Andreu va participar en l'Assembla general de la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'España, celebrada a Badalona el setembre de 1909, en el decurs de la qual va formar part de la Comissió revisadora dels comptes. L'octubre següent va ser elegit Secretari de la secció de Sant Andreu de la Societat de Fusters "La Fraternidad" de Barcelona, adherida a la Federació citada.

Vilà, Manuel. El 1872 fou membre del Consell de la Unió de les Tres Classes de Vapor. L’any 1883 era president del 4art districte de les TCV amb seu a Manlleu i l'any 1884 fou representant general de les TCV.

Vila, Pascual. Fuster a Badalona. L'abril de 1907 va ser elegit Vocal de la Comissió Central de la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya, amb seu a Badalona.

Vila, Pau. Membre de la junta directiva de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Vic, l'any 1841.

Vilà, Segimon. Representant els pintors a mà de Barcelona i rodalies va assistir al congrés fundacional de la UGT (Barcelona, agost de 1888) formant part de la comissió revisora d'actes. També va assistir al segon Congrés de la UGT celebrat a Vilanova i la Geltrú del 30 d’octubre a l’1 de novembre de 1890, representant la mateixa societat.

Vila Claramunt, Joaquim. Lleida, 1906 - ?. Militant de la UGT. Empleat de Banca. En nom de la UGT fou un dels signants del manifest de constitució de l'Aliança Obrera (10 de desembre de1933). Fou comissari de la Generalitat a Lleida per les organitzacions obreres (1937). S'exilià a Panamà.

Vila Cuenca, Josep. Militant de la UGT i del PSOE. Afí a les posicions antiautonomistes i centralistes del PSOE, el desembre de 1931 fou elegit secretari general del Comitè Regional de la UGT. Assistí al 17è congrés de la UGT (Madrid, 1932). El març de 1933 va ser elegit director del periòdic portaveu de la UGT “Cataluña Obrera” i també del Secretariat Regional, càrrec que exercí fins el gener de 1936 quan fou obligat a dimitir acusat de malversació de fons. S'oposà a la fusió amb la Unió Socialista de Catalunya i representant a la UGT formà part de l'Aliança Obrera a Catalunya (1933-34). Formà part del Comitè Antifeixista de Mallorca i participà en accions de guerra com oficial del cos de carrabiners. S'exilià a França, on fou internat en el camp de concentració de Septfonds, i després a Mèxic.

Vila Galobart, Lluís. El maig de 1934 va ser elegit Comptador de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa (adherida al CADCI).

Vila Pujol, Isabel. Calonge, 1843 - Sabadell, 1896. Hom la considera la primera sindicalista catalana. L’any 1869 intervé en una reunió republicana federal a Llagostera, on va participar en la constitució del Consell Local obrer. L’any 1872, com a secretària del Consell local obrer de Llagostera, informà al comitè de la FRE de l’AIT, que la secció de Tapers havia decidit adherir-se a l’AIT i que tant aviat com ho fes la secció de Paletes, formarien la Federació Local de l’AIT. Aquesta Federació Local es va constituir al llarg del mes d’octubre de 1872 i Isabel Vila en va ser elegida secretària. Des d’aquest càrrec denuncia l’explotació del menors de 14 anys a les fàbriques catalanes. Per la seva defensa de la República Federal va ser obligada a exiliar-se a França. Treballà a Carcassona de professora d’espanyol entre 1874 a 1880. Quan tornà s’instal-là a Sabadell, i allí donà classes particulars i dirigí l’Escola Racionalista per a nenes.

Viladomat Francesc. El novembre de 1913 exercia de Secretari General de la Federació d’Obrers Metal·lúrgics de Barcelona. Des de les pàgines de el periòdic “El Sindicalista” de Vilanova i la Geltrú, impulsà la formació de la Federació Regional d’Obrers Metal·lúrgics de Catalunya.

Viladoms, Agustí. President del Sindicat Lliure del Ram de l’Aigua de Barcelona. Va partir un atemptat el 30 de març de 1922 del que en resultà ferit. En un altre atemptat perpetrat el 6 d’abril de 1923 fou assassinat.

Vilalta, Anicet. Milità a la CNT. Representant els sindicats de Puig-reig va assistir al Ple Comarcal del Bages-Bergadà celebrat a Sant Vicenç de Castell els dies 11 i 12 de juny de 1933.

Vilalta, Eusebi. L'any 1873 exercí de secretari de la federació les Tres Classes de Vapor a Barcelona.

Vilalta, Joan. El maig de 1934 va ser elegit Vicesecretari de la Junta del Gremi de Viatjans de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa.

Vilalta, Manuel. Dirigent de l'Associació de Socors Mutus de Teixidors de Badalona. L'any 1855 fou empresonat, acusat d'haver fet parar les fàbriques.

Vilalta, Pere. El febrer de 1914 era Tresorer de la Federació Local de Societats Obreres d’Igualada.

Vilalta Riba, Francesc. Vilanova i la Geltrú, 1907 - (morí en el front de guerra) 1938. Militant de la UGT i del PSUC. Ferroviari. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova del dia 01-12-37 fins el 06-05-38, quan es va incorporar al front de guerra.

Vilamasana, Josep. Fuster a Igualada.El juliol de 1907 va ser elegit Secretari de la Junta de la Societat de Fusters d'Igualada adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Vilanova, Martí. Assistí al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1910), representants els obrers joiers i argenters de Barcelona. Amb la mateixa representació va assistir al primer congrés de la CNT (Barcelona, setembre de 1911). La dictadura del general Primo de Rivera l’empresonà entre 1924 i 1925.

Vilanova Castelltort, Joan. Militant de la CNT a Igualada. Adobador. Representant la societat obrera dels Adobers (i cinc societats més) va assistir al congrés de constitució de la Confederació Regional – Solidaritat Obrera (Barcelona, 6 – 8 de setembre de 1908. El desembre de 1913 va ser elegit Vocal de la Junta de la Societat Obrera de l'Art Fabril i oficis varis d’Igualada i el 16 de juliol de 1915 va ser elegit Vicepresident de la junta de la Federació Nacional d’Adobadors amb seu a Igualada. Representant la Societat Obrera de l'Art Fabril i oficis varis d’Igualada va assistir al congrés de Sants (Barcelona, 1918).

Vilanova Rossit, Josep. El 22 de gener de 1933 va ser elegit Tresorer del Sindicat Obrer d’Indústries Elèctriques de Manresa.

Vilar Vitoria, Joan. Sagunt, 1910. A partir de 1913 residí a Barcelona. Abans de la guerra civil fou president de la Federació Catalana de Treballadors de Banca, Borsa i Estalvi. A la mort de López Raimundo (juliol de 1936) ocupà el càrrec de Secretari Administratiu en el Secretariat Regional de la UGT. A finals de 1936 s’incorporà al front de guerra com a comissari de la 31ena divisió. Quan l’any 1939 passà la frontera amb l’Estat francès camí de l’exili, fou internat en el camp de concentració d’Agde. Després s’exilià a la República Dominicana.

Vilarasau, Vicenç. Dirigent obrer. Secretari de la Federació de Dependents de Catalunya (1923).

Vilardaga, Dídac. Membre fundador de la secció barcelonina de la FRE de l'AIT. Figurà en la candidatura Republicana-Federal en les eleccions a l'ajuntament de Barcelona (desembre de 1868).

Vilardell, Juan. El setembre de 1871 era President de la Societat de Teixidor a mà de la Nació Espanyola de Rubí.

Vilarnau, Lluís. Militant de la CNT a Vic. El desembre de 1936 era el delegat de la CNT de Girona, per a la legalització dels Consells d'Empresa i Comitès de Control.

Vilarnau, Pau. El setembre de 1871 era vocal de la Societat de Teixidor a mà de la Nació Espanyola de Rubí.

Vilarrubias, Joan. Veieu Villarrubias, Joan.

Vilaseca, Pau. El setembre de 1906 era President de la Unió Local de Societats Obreres de Barcelona.

Vilaseca Juvé, Emili. ? - Moscou, 1967. Milità a la FOSIG i amb la FOSIG ingressà a la UGT. També milità al PCP que s’integrà al PSUC. Cambrer. El maig de 1936 era Secretari del Sindicat de Cambrers de la FOSIG. El juliol de 1936 fou nomenat Secretari de Relacions del Secretariat Regional de la UGT. Formà part de la comissió organitzadora del tercer congrés de la UGT de Catalunya (Barcelona, novembre 1937). També a finals de 1937 va ocupar el càrrec de President de la FOSIG. S’exilià a Moscou on morí.

Vilellas, Manuel. L'any 1933 representava el Sindicat d'Hostaleria  en el Comitè de Catalunya de la UGT.

Villà, Miquel. Secretari de la junta de l'Associació de Socors Mutus de Sant Genís de Vilassar (març de 1855).

Villà Feliu, Antoni. Director segon de la junta de l'Associació de Socors Mutus de Sant Genís de Vilassar (març de 1855).

Villalobos Moreno, Miguel. Pseudònim de José Sánchez González. Confident policial i agent provocador dins del món obrer.

Villalonga, Emilio. En representació de la Societat Unió de Cambrers de Barcelona, el 3 d’agost de 1907 va ser elegit vocal de la Comissió de Propaganda del Consell Directiu de la Federació local de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera" de Barcelona.

Villanueva, Joaquim. Militant de la CNT a Badalona. El maig de 1930 va formar part de la comissió organitzadora del sindicat de la Indústria Química de Badalona. Representant aquest Sindicat va assistir al segon congrés de la Federació local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931, on va formar part de la ponència “Problemes Econòmics”. El desembre de 1932 va ser un dels 36 dirigents de la CNT de Badalona que signaren un manifest, expressant la seva disconformitat amb el Comitè de la CRTC envers els sindicats de Sabadell i la ingerència de la FAI en els afers de la CNT. Entre d’altres coses en el manifest es llegia … La actitud de Sabadell ha motivado en la mayoría de los pueblos de Cataluña, y en particular en los más entusiastas militantes, que reaccionaran ante la tutela pretendida por los elementos de la Federación Anarquista Ibérica; tutela que no debe continuar dentro de las organizaciones confederales, ya que éstas se nutren de trabajadores que viven de un salario y éstos son quienes deben determinar sus representantes, sus comitès y sus orientaciones … El setembre de 1933 va ser expulsat de la CNT (ell i 45 militants més de Badalona) per la seva actitud favorable al moviment Trentista. Col·laborà en el setmanari “La Colmena Obrera” portaveu del sindicats de la CNT de Badalona.

Villanueva Díez, Joan. ? - Barcelona, 1921. Militant de la CNT a Barcelona. El gener de 1921 va ser mort per la Guardia Civil amb la tristament coneguda “llei de fugues”.

Villarrubias, Joan. (Se'l cita també com Vilarrubias, Joan) Militant de la UGT a Barcelona. Constructor de cotxes. Després del quart congrés de la UGT (Madrid, agost de 1894) va ser elegit per formar part del Comitè Nacional de la UGT, com a vocal de la societat de Constructors de Cotxes. Aquest Comitè es va remodelar i el febrer de 1896, en la convocatòria del cinquè congrés, consta com a President de la UGT.

Villaverde, Justinià. Militant de la CNT i de la FAI (1928). Regidor de l'ajuntament de Lleida (octubre de 1936). Comissari polític del regiment i de la guarnició de Lleida.

Villoro, Frederic. Participà en la fundació de la Unió Ultramarina (Barcelona, 1902).

Vinyals Xuriguera, Francesc. Soci núm. 21 de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa i Comarca. L’octubre de 1932 va ser elegit Secretari d’aquesta Associació. El setembre de 1936 formava part del Comitè executiu de la Federació local de Manresa de la UGT.

Viñas, Bartomeu. Militant de la CNT, del sindicat metal.lúrgic de Barcelona. S'adherí als trentistes, per la qual cosa fou expulsat de la CNT el desembre de 1933.

Viñas Francesc. Militant de la CNT a Manresa. El gener de 1931 exercia de President del Sindicat de la Pell a Manresa. Representant el Sindicat de la Pell de Manresa va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona els dies 2, 3 i 4 d’agost de 1931.

Viñas, Josep. Milità a la CNT. El setembre de 1938 era President del Sindicat Únic (CNT) de Miners de Fígols.

Viñas, Maurici. Director de l'Associació de Socors Mutus dels Galoners-Passamaners de Barcelona el 1855. Participà en la constitució de la Junta Central de la Classe Obrera de Barcelona.

Viñas, Ramon. Militant de la CNT. Un dels signants del Manifest Trentista el 1931.

Viñas, Tomàs. Militant de la CNT a Ripoll. Representant la Federació Obrera de Ripoll va assistir al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918),

Viñas Pagès, Joaquim. Dirigent obrer. Membre de la federació local de Barcelona de la FRE de l'AIT, assistí al congrés convocat per la Direcció Central de Les Societats Obreres (Barcelona, desembre de 1868) i també al primer congrés obrer d'abast estatal, convocat pel Centre Federal de les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870). Milità en el Partit Republicà Federal, pel qual fou candidat a les eleccions municipals del juliol de 1873.

Virgili, Martí. Dirigent camperol. El dia 20 de juny de 1895 va ser elegit Tresorer de la secció local de la FOA al Vendrell.

Visdómini, Segimon. L'any 1871 formava part de la federació barcelonina de la FRE de l'AIT.

Vivé, Joan. Director de l'Associació de Socors Mutus dels Teixidors de Sant Llorenç Savall.

Vives, Emili. En nom de la Federació Sindicalista Llibertària signà l'acta de constitució de l'Aliança Obrera (Barcelona, 16 de desembre de 1933).

Vives, Joan Baptista. Militant de la CNT. Representant la Unió de Botoners de Barcelona va assistir al 1er Congrés de la CRTC, conegut com el Congrés de Sants, celebrat a Barcelona el juny de 1918.

Vives, José. Militant de la UGT a Barcelona. El 5 de març de 1933 va exercir de secretari en l’Assemblea general extraordinària del Sindicat de Carretilles Elèctriques de la UGT de Barcelona.

Vives, Ricard. Treballador del tèxtil a Reus. El novembre de 1908 va ser l'encarregat de signar els Estatuts de constitució de la Societat de Teixidores mecàniques de Cotó de Reus i presentar-los al Govern Civil de Tarragona.

Vizcarrués, Josep. Fuster a Sant Martí de Provençals. Representant la secció de Sant Martí va assistir a l'Assemblea general de la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'España, celebrada a Badalona el setembre de 1909, en la qual va formar part de la Comissió revisadora dels comptes.

Vulax, Joan. En nom de la Direcció Central de Societats Obreres fou un dels signants del manifest "A los obreros de Cataluña", demanant la celebració d'un congrés obrer català (Barcelona, desembre de 1868).

Vives, José. Militant de la UGT. El 5 de març de 1933 va actuar de secretari en l’Assemblea general extraordinària del Sindicat de Carretilles Elèctriques de la UGT de Barcelona.

Xena Torrents, Josep. Cassà de la Selva, 1908 – Caracas, 1988. Militant de la CNT i de la FAI. Lampista i mestre racionalista. S’afilià a la CNT a Palafrugell i l'any 1927 s’exilià a França per no fer el servei militar. Retornà a Catalunya l’any 1931 i exercí de mestre racionalista a Gavà i a L’Hospitalet. Assistí al 3er congrés confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931), representant els sindicats de Fígols (va fer de secretari en la 13ena sessió). Participà en el Ple de Sindicats de la CRTC de l’agost de 1931 representant la Federació Local de Gavà. També va participar en el Ple de Sindicats Únics de Catalunya celebrat a Barcelona el març de 1933. Així mateix va participar en el congrés de Saragossa (maig de 1936), delegat per la Federació Local de l’Hospitalet de Llobregat, localitat de la que en fou regidor d’Economia i, durant els mes de gener de 1937, alcalde en representació de la CNT. El desembre de 1937 va formar part de la delegació de la CNT que va assistir al congrés extraordinàri que l’AIT va celebrar a París (amb Martínez Prieto, Marià R. Vázquez i David Antona, entre d’altres). Era secretari del comitè regional de la FAI quan l’abril de 1938 marxà al front de guerra. El 1939 hagué d’exiliar-se, primer a França on va ser empresonat i tot seguit expulsat. Amb l’ajut de Consell General del MLE (del que n’era membre), s’embarcà cap a Santo Domingo. Després s’establí a Caracas. Continuà activament com a militant a la CNT, alineant-se amb els postulats de Frederica Montseny. L’any 1982 participà en un míting de la CNT a l’Hospitalet de Llobregat i l’any 1986 en un altre a Barcelona.

Xercavins Guarro, Josep. Representant els fusters de Sabadell va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre de 1910),

Xuriguera, Eudald. Teixidor mecànic. Assistí al congrés convocat per la Direcció Central de Les Societats Obreres (Barcelona, 13 de desembre de 1868). Representant la secció de Teixidors mecànics formà part del Consell de la Unió Manufacturera, elegit en el congrés celebrat a Barcelona, 7-8 de maig de 1872. Mesos més tard la Unió Manufacturera celebraria un segon congrés (Barcelona, 2-4 d’agost de 1872) en el qual Xuriguera seria reelegit membre del Consell. L’any 1887 era President de les Tres Classes de Vapor, en representació de la qual assistí al congrés dels Socialistes-Possibilistes de París (juliol de 1889).

Ymbert, Joan. Representant els Gravadors en Cilindres per a estampats de Barcelona va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre de 1910), .

Zafra, Francesc. Milità a la UGT a Barcelona. Ferrer mecànic. En representació de la Societat de Ferrers mecànics de Barcelona i rodalies va assistir al Tercer Congrés de la UGT (Málaga, 7 - 11 d’octubre de 1892).

Zamayo, Robustiano. Milità a la UGT. President del sindicat miner del Berguedà. L’any 1939 s’exilià a França.

Zamora, Joaquim. Teixidor a Reus. El 10 de juny de 1860 va ser elegit tresorer de la Junta directiva de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus.

Zapata Córdoba, Antonio. San Javier (Múrcia), 1908 – Tolosa de Llenguadoc, 2000. Militant de la CNT. Paleta. Emigrà a Barcelona a l'edat de 12 anys. L'any 1932 participà en la fundació de l’Ateneu Llibertari de Gràcia, del que en fou president. Vocal de la Junta Central de la Federació Local de Sindicats de Barcelona el 1936. S’incorporà al 20è batalló de fortificacions destinat a l’Ebre. El febrer de 1939 passà a França i fou internat al camp de concentració de Saint Cyprien. Residí a Font Romeu i després a Tolosa de Llenguadoc. Després de l'any 1977 participà en diferents actes de la CNT al Principat.

Zaragoza, Alexandre. L'octubre de 1909 va ser elegit Vocal 1er de la secció de Sant Andreu de la Societat de Fusters "La Fraternidad" de Barcelona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Zaragoza, Josep. Militant de la UGT i del PSOE a Tarragona. Tipògraf. Secretari de l’Ajuntament de Brafim. L’any 1903 fou corresponsal del