Notes biogràfiques:  Lletres "R" i "S"(*)

Rabassa, Zacarías.  Representant la Societat Obrera de Sabaters de Barcelona "La Igualdad" assistí al primer congrés obrer d'abast estatal, en el què es va constituir la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870). L'any 1871 fou elegit membre del comitè local de Barcelona.

Rabella, Vicenç. Representant els obrers del vidre assistí al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Rabés, Sadurní.  Dirigent obrer de la Societat Obrera dels Paraires. (Barcelona, 1855).

Rafart, Enric. Militant de la UGT. Representant la Societat de Professions i oficis varis de Barcelona, va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT (Barcelona, abril de 1930), formant part de la Ponència de Legislació.

Rafart, Eusebi. Militant del PSOE i de la UGT. Vicepresident de la Federació Regional Catalana de la UGT (1927-28). El novembre de 1931 va ser elegit vocal del Comitè del Sindicat Metal·lúrgic de Barcelona.

Rafecas, Felip.  Director de l'Associació de Socors Mutus dels Serradors de Barcelona (1841). En nom d'aquesta associació signà el manifest "Las Clases trabajadoras asociadas a los Diputados a Cortes y muy especialmente a los de la antigua Cataluña", Barcelona, 28 de febrer de 1841. Vocal setè de la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus.

Ràfols, Joan. Camperol a Sant Martí Sarroca. Representant la Secció d'aquesta localitat va participar en el segon congrés de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA) (Vilafranca del Penedès, 9 i 10 de febrer de 1895), exercint de Secretari de la Mesa del Congrés. Amb la mateixa representació va assistir al tercer congrés, celebrat al Vendrell els dies 5 i 6 de gener de 1896. Així mateix va assisitir en la 3ª Conferència d'aquesta Federació celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.

Raich, Joan. Teixidor de cotó d’Igualada. L’any 1854 formà part de la comissió obrera que van negociar amb els fabricants els preus de les peces teixides.

Ramisa, Joan. Militant de la UGT a Santa Maria de Corcò. Durant la guerra divil formà part del Consell Municipal en representació de la UGT. En fou alcalde del 19 de juliol de 1936 fins el juliol de 1937. L’any 1940 la “justícia” franquista el condemnà a 30 anys de presó.

Ramon, Domènec. Milità a la CNT i al Partit Comunista Català. Conegut pel pseudònim de Jaume Freginals. Treballador mercantil a Barcelona. Fou el primer secretari general del Partit Comunista Català, fundat a Lleida el 02-01-1928. S'oposà a la fusió d'aquest partit amb la Federació Comunista Catalano-Balear, que originà el BOC. Essent president del Sindicat Mercantil de Barcelona, fou expulsat de la CNT (1932).

Ramón, Jaume. Teixidor de Cotó a Reus. El gener de 1861 va ser elegit Secretari de la Junta directiva de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus.

Ramón, Josep. El juliol de 1907 va ser elegit Tresorer de la Junta de la Societat de Fusters de Reus adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Ramón, Juli. Militant de la CNT. Representant el sindicat de l'Art Fabril "La Constància", de Barcelona va ssistir al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918).

Ramón, Pere. Militant de la CNT. Bibliotecari de la primera junta del Sindicat Únic del ram de la construcció de Barcelona (novembre de 1918).

Ramón, Salvador. Adobador a Igualada. El 16 de juliol de 1915 va ser elegit Secretari de la junta de la Federació Nacional d’Adobadors amb seu a Igualada.

Ramoneda, Pere. El setembre de 1871 era Secretari de la Societat de Teixidor a mà de la Nación Española a Rubí.

Ramonet, Josep.  Llauner de Barcelona. Membre de la Comissió Obrera que tractà, amb els patrons, de les condicions de treball dels llauners (Barcelona, 1855).

Ramos, Jaume. Fuster a Vic. El 18 de gener de 1907 va ser elegit Comptador de la Societat de Fusters de Vic, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Ramos, José. ? - Bargas (Toledo), 1936. Militant de la CNT a Barcelona. Ferroviari. Representant el sindicat de Ferroviaris de Barcelona, va assistir a la Conferència de Sindicats de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. Amb la mateixa representació va participar en el tercer Congrés Confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931). També representant els sindicat de Ferroviaris va assistir a la Conferència de Sindicats que la CRTC va celebrar a Barcelona els dies 25-28 de gener de 1936. Aquest mateix any va formar part del Comitè de la CRTC. Va morir al front de guerra el setembre de 1936, comandant la columna “Tierra y Libertad”

Ramos Regañón, Rafel. ? - Manresa, 1936. Militant de la UGT i del PSOE a Manresa. Ferroviari. Va ser un dels impulsors de l’organització de la UGT a Manresa, quan agonitzava la dictadura del general Primo de Rivera. El 15 de novembre de 1931 va ser elegit Vicepresident del Sindicat de Professions i oficis varis de la UGT de Manresa. Després dels fets del 6 d’octubre de 1934 va ser acomiadat del seu treball de ferroviari. Va morir a Manresa, de malaltia, el 14 d'agost de 1936.

Rampérez, Pere. Milità a la UGT. Pagès a Sant Adrià de Besós. En el Ple de sindicats pagesos de la UGT, constitutiu de la Federació de Treballadors de la Terra, celebrat a Barcelona els dies 8 i 9 de setembre de 1936, va ser elegit vocal del Comitè executiu. En el decurs del primer congrés de la FCTT (Barcelona, 23-27 de gener de 1937) fou elegit secretari d’Agitació i Propaganda. Després de la guerra va patir els trets d’un escamot d’execució a Montjuïc. Deixat per mort va poder sobreviure i s’exilià a França. Es va allistar a la resistència francesa contra els nazis. Va ser detingut i traslladat al camp de concentració de Aurigny (avui Aldemey), d’on se’n va escapar. De nou amb la resistència francesa va ser un dels catalans que participà amb l’exèrcit del general Leclec en l’alliberament de París (agost de 1944). Les seves accions amb les Forces franceses de l’Interior li valgueren diverses condecoracions del govern francès.
Durant la guerra va col·laborar en el periòdic El Camp, òrgan de la Federació de Treballadors de la Terra de la UGT.

Rasca (o Rusca), Frederic. Representant la secció de Blanquejadors, formà part del Consell de la Unió Manufacturera, elegit en el congrés celebrat a Barcelona, 7-8 de maig de 1872. Mesos després la Unió manufacturera celebrà un segon congrés (Barcelona, 2-4 d’agost de 1871) i Frederic Rusca fou reelegit membre del Consell directiu.

Raspall Martí, Joan. Banyeres del Penedès, 1899 - Barcelona, 1939. Militant de la Unió de Rabassaires. Formà part del Comitè de Defensa local de Vilanova i la Geltrú el juliol de 1936 i fou regidor de l'Ajuntament vilanoví del 17 d'octubre de 1936 fins el 2 de novembre de 1938. Afusellat pels franquistes l'any 1939.

Ratí, Francesc. Fuster a Valls. El maig de 1907 va ser elegit Secretari de la Societat de Fusters de Valls, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Raventós, Pau. Representant la Secció de Sant Pere Molanta va participar en el tercer congrés de la FOA, celebrat al Vendrell els dies 5 i 6 de gener de 1896.

Raventós Casanovas, Josep. Sant Sadurní d’Anoia 1887 - ?. Militant de la Unió de Rabassaires. Havia militant a la Federació comarcal de Societats Obreres Agrícoles de l’Alt i Baix Penedès (1919-1922). Assistí al congrés que aquesta Federació celebrà a Sant Sadurní el 21-04-1921, formant part de la mesa del Congrés. L’any 1921 participà en la fundació de la Societat de Rabassaires de Sant Sadurní. Societat de la que en fou elegit tresorer. Participà en l’Assemblea Constituent de la Unió de R (Barcelona, 6 d’agost de 1922) i en fou elegit tresorer de Comitè Central. Càrrec que ocupà fins el 27 d’abril de 1924. Fins al 1925 fou un dels principals propagandistes de la Unió i actuà com a orador en els mítings rabassaires que el sindicat organitzava. També va ser dirigent de la Cooperativa Obrera de Sant Sadurní, cooperativa de la que en fou president del 1929 al 1934.

Raventós Morei, Salvador. Militant de la Unió de Rabassaires a les Gunyoles d’Avinyonet. Assistí a l’Assemblea constituent de la U de R (Barcelona, 6 d’agost de 1922). El mateix 1922 seria elegit president de la societat La Concòrdia Obrera, de les Gunyoles. El 27 d’abril de 1924 fou elegit tresorer del Comitè Central de la U de R. Càrrec que ocupà fins el 24 d’abril de 1926.
Col·laborà assiduament a “La Terra” portaveu de la Unió de Rabassaires.

Raventós i Ros, Francesc. Representant la secció d'agricultors de Les Gunyoles va assistir a la Conferència Comarcal de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA), celebrada a Vilafranca el dia 15 de setembre de 1895. Formava part del Comitè local de la FOA de Les Gunyoles quan el juny de 1896 va ser encartat en el Procès de Montjuïc i empresonat a Barcelona, a consequència de la repressió militar que es va desfermar després de l’esclat d’una bomba al pas de la processó del Corpus al carrer dels Canvis Nous de Barcelona.

Rebassa, Jaume. Palma de Mallorca, ? - ?.  Secretari de la Unió Obrera de Sabaters "La Igualdad" (1918-19). A partir de 1925 formà part del Comitè executiu de la UGT de Balears, excepte en 1929-30, que residí a Barcelona. El 1928 assistí al 16è congrés de la UGT. Fou director del setmanari "El Obrero Balear" (1931-1936).

Rebollar, Josep. Militant de la UGT. L'any 1933 representava el Sindicat de Sanitaris en el Comitè de Catalunya. Fou tresorer de la Federació Local de Barcelona el 1934.

Rebordosa, Jaume. El maig de 1934 va ser elegit Vocal 2on de la Junta del Gremi de Viatjans de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa.

Rebull, Fructuós. El Molar, ? - Xile, 1950. Milità a la CNT. Camperol. Representant el sindicat d’oficis diversos del Molar participà en el Congrés de Camperols de la CRTC celebrat a Barcelona el setembre de 1936. El juny de 1937 passà a formar part del Comitè Regional de Camperols de la CNT. L’any 1939 s’exilià a Xile.

Rebull Cabré. Daniel. Tivissa (Ribera d'Ebre), 1889 - Barcelona, 1958. Sindicalista i Polític. Mecànic. Fou conegut pel pseudònim de David Rey. L’any 1910 s’afilià a la CNT i i va ser secretari del Sindicat de la Metal·lúrgia. Marxà tres anys a treballar a Alemanya i en tornar, l’any 1917, tornà a la direcció del sindicat metal-lúrgic de Barcelona. Formà part del Comitè de la Vaga de la Canadenca i va ser empresonat perquè composava i imprimia clandestinament, a Vilafranca del Penedès, el periòdic "Solidaridad Obrera" que estava prohibit. Després va assistir al segon congrés confederal de la CNT (Madrid, desembre de 1919), delegat pel Comitè de la Federació local de Barcelona, de la que en seria Secretari. El novembre de 1920 fou empresonat al vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó. S'afilià al BOC i després al POUM. Assistí al congrés confederal de la CNT a Madrid el 1931, formant part de la delegació de Tàrrega. Després dels fets de maig de 1937 i dins de la repressió exercida sobre el POUM fou empresonat, i tot i què en el procès posterior el tribunal va considerar.. Que no habiendo tenido participación en los hechos el procesado Daniel Rebull Cabré, procede absolverlo libremente con todos los pronunciamientos favorables, romangué empresonat fins que el gener de 1939, amb l'exèrcit feixista a les portes de Barcelona, s'obriren les presons. Rebull no volgué marxar amb els seus companys per una qüestió familiar i s'amagà. La "quinta columna" dels feixistes el delataren. Fou empresonat i condemnat a mort. Condemna que li fou conmutada per presó. Deixat en llibertat condicional l’any 1946, va tornar a formar part del Comitè del POUM clandestí, activitat per la qual novament fou empresonat diverses vegades.

Rebull i Capdevila, Cristófor. Sant Boi del Llobregat 1903 - ?. Militant de la CNT i de la Unió de Rabassaires. Va ser dirigent de la Unió de Rabassaires des de finals de la dècada dels vint. Abans d’entrar en aquest sindicat havia militat a la CNT. L’any 1931 ingressà a l‘Esquerra Republicana de Catalunya. Fou un dels signants del pacte del Front d’Esquerres per a les eleccions del febrer de 1936, com a representant de la Unió de Rabassaires. El setembre de 1937 formava part del Consell d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya en representació de la U de R.

Recasens, Joaquim. Militant de la UGT a Barcelona. Forner. El més d’agost de 1928 va ser elegit Tresorer de la Societat de Forners “La Espiga”, afiliada a la UGT.

Recasens, Josep. Camperol a Brafim. El dia 4 d’agost de 1895 va participar en la reunió de les seccions de la FOA de la Comarca de Valls-Montblanc, convocada per reorganitzar les seccions i la junta de la Comarca.

Recasens Farré, Joan. Cunit, 1905 - Marsella, 1975. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú,  on hi residia des de l'any 1928. Treballador de la fàbrica de ciments "Griffi". L'abril de 1931 va ser un dels firmants de l'acord final de la llarga vaga de la cimentera (mantinguda des del 20 d'agost de 1930 fins el 22 d'abril de 1931). En representació de la la Federació local va assistir  al Ple Regional de la CRTC (Barcelona, març de 1933). També representant la CNT va ser regidor a l'Ajuntament de la ciutat del 5 al 17 de març de 1937 i alcalde de la Ciutat del 17-03-37 fins el 07-09-38 quan va haver d'incorporar-se al front de guerra. El gener de 1939 va exiliar-se a França, on fou internat en el camp de concentració d'Argeles-sur-mer. S'hi va fugar i visqué clandestinament a la regió de Marsella fins l'alliberament de França de les tropes nazis.

Recasens i Mercadé, Josep. Reus, 1883 – Reus1954. Sindicalista i polític. Membre de l’Associació de Dependents de Comerç de Reus (1903). L'any 1905 va participar en la constitució de l’Agrupació Socialista de Reus de la que en fou elegit secretari el gener de 1907, i president l'any 1910. Va ser secretari del “Centre de Societats Obreres de Reus”. El gener de 1911 fou elegit secretari del comitè regional de la Federació Catalana del PSOE. Entre 1911 i 1916 participà en múltiples mítings i campanyes de propaganda pel Tarragonès, la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Priorat entre d’altres. Redactor en cap de “La Reforma” (Eco de los Dependientes de Comercio). Director del periòdic "La Justícia Social"–“Òrgano del Partido Socialista en Reus y defensor de la clase trabajadora”. Aquest periòdic esdevindria el gener de 1911 “Òrgan de la Federació Catalana del PSOE”. També va ser corresponsal de diverses publicacions: “Nuestro Programa” (òrgano de la Associación de Dependientes de Barcelona), “La Lucha Social” i "La Internacional" (Òrgan de la Federació Socialista Catalana) en són les més destacades. Publicà Socialismo. Biblioteca de la Justicia Social. Reus, 1911. Qué és socialisme ?. Llibreria Nacional i Estrangera, Reus, 1931. L'any 1939 fou condemnat pels feixistes a cadena perpètua, sentència que li fou commutada per la de 30 anys de presó.

Recasens Miret, Ramon. Militant de la CNT a Barcelona. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30-11-1920).

Redondo Moreno, Patricio. Guadalajara (província), 1886 – San Andrés de Tuxla (Mèxic), 1967. Feia servir el pseudònim de Paco Itir. Militant de la CNT. Des de finals de 1920 era mestre a Puigverd (Lleida). Anys després va ser nomenat director de l'escola pública de Vilanova i la Geltrú. Va exercir d'assessor en el gabinet ministerial de Frederica Montseny (novembre 1936 – maig 1937). Va ser un dels iniciador a Espanya de la tècnica Freinet –la impremta a l'escola- . Exiliat a França l'any 1939 va ser internat en camps de concentració. L'any 1940 es traslladà a Mèxic on funda una escola amb aquesta tècnica que va ser reconeguda pel govern mexicà. Col·laborà en el periòdic "!!Campo¡¡" (Barcelona, 1937-1938).

Regordosa, Antoni. Adobador a Igualada. El gener de 1910 era Secretari de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada i el 22 de juliol següent va ser reelegit en el càrrec.
Probablement és el mateix Antoni Regordosa que representà el Consell de les seccions obreres de Badalona en el Congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir contituir la CNT (Barcelona, octubre-novembre de 1910).

Reig, Isidre.  Dirigent obrer de la Societat Obrera dels Filadors de Cotó de Barcelona. Signant d'una exposició enviada a les Corts l'abril de 1856.

Remolins Cors, Baldomero. Fuster a Sant Andreu de Palomar. Representant la Societat de Fusters de Sant Andreu va participar en l'assembla general de la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya, celebrada el 14 d'abril de 1907, en la qual va formar part de la Comissió Revisadora de Comptes. Mesos després es va donar de baixa de la Societat.

Renard, Cristòfol. En nom de la Societat Obrera dels Brodadors de Barcelona, signà el manifest del Primer de maig de 1890 a Barcelona.

Renold, Joan. Militant de la CNT. Àlies "Óptimo". Un dels fundadors del periòdic "Vida Sindical" (Barcelona, gener de 1926). El 15 de gener de 1926 va ser un del 22 signants del manifest “A los trabajadores y al lector” (publicat a “Vida Sindical” núm.1 del 15-01-1926), en el què, enfrontant-se amb els anarquistes, es declaraven partidaris de legalizar de la CNT.

Renté Miquel. Dirigent de la Societat Tipogràfica de Barcelona el 1879. El 1881 impartí diverses conferències sobre temes obrers a l'Ateneu Català de la Classe Obrera de Barcelona.

Reoyo, Toribio. Militant de la UGT i del PSOE. Tipògraf. Membre de l'Associación del Arte de Imprimir de Madrid, el 1872. Intervingué en la fundació de la Societat Tipogràfica de Barcelona (agost de 1879), de la qual en fou elegit president (1882-83). Va ser president de la comissió organitzadora del congrés fundacional de la UGT (Barcelona, agost de 1888), al qual assistí representant la Federació Tipogràfica Espanyola i formant part de la ponència que redactà els estatuts. L’agost de 1897 va ser elegit secretari del Comité de la UGT. També va ser secretari de la citada Federació Tipogràfica (1897-99). En qualitat de secretari del Comitè de la UGT va inaugurar les sessions del 6è congrés de la UGT (Madrid, 13-15 de setembre de 1899). Dirigí el periòdic "El Obrero" (1886) i també "La República Social" de Mataró (1896-98).

Revelló, Mercè. Dirigent obrera del Sindicat "La Constància" de Sabadell. Intervingué en els mítings de la gran vaga del tèxtil de l'agost de 1913.

Reverter, Jaume. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de la Metal·lúrgia va assistir a la Conferència de la CRTC celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. (2) Amb la mateixa representació va participar en el segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931, on va exercir de Secretari de la Mesa en la quarta sessió i va formar part de la ponència sobre "Problemes Econòmics".

Reverter i Nolla, Joan. Amposta 1906 – Cahors (França), 1989. Militant de la CNT. Camperol. Durant la dictadura del general Primo de Rivera va haver d’exiliar-se a França. Va tornar a Amposta quan es va proclamar la Segona República, l’any 1931, impulsant la reorganització de la CNT al Baix Ebre. Va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC celebrat a Barcelona l’agost de 1931, representant el Sindicat de pagesos d’Amposta. També va assistir al Ple de Sindicats Únics de la CRTC celebrat a Barcelona del 5 al 13 de març de 1933. Aquest any va ser empresonat a la presó de Tarragona. Entre 1932 i 1933 va ser director del setmanari “El Explotado”. Va participar en el Ple de pagesos de la CNT celebrat a Barcelona el setembre de 1936. Durant la guerra va participar en les tasques de col·lectivització de la terra. El febrer de 1939 es va exiliar a França, on continuà militant a la CNT. Va representar la federació de Cahors diverses vegades. Se li atribueix que va ensenyar a llegir a molts camperols.

Rey, David. Veieu Daniel Rebull Cabré.

Riambau, Joan. Treballador del tèxtil a Vilanova i la Geltrú. Representant la Societat “La Concòrdia” de les TCV va assistir al segon Congrés de la UGT, celebrat a Vilanova i la Geltrú del 30 d’octubre a l’1 de novembre de 1890. El seu nom figura diverses vegades en les subscripcions d’ajut a una important vaga del tèxtil a Málaga a finals de 1894.

Riba, Josep. Segle XIX. Dirigent obrer. Membre de la junta de les Societats Obreres de Vilassar de Dalt.

Riba, Josep. L’any 1883 va ser Secretari de la secció de Paperers de la FTRE de Carme (Anoia).

Ribalta, Teodor. Fou vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, el 1869.

Ribas, Antoni. Militant de la CNT a Manresa. Assistí al segon congrés confederal de la CNT, representant el sindicat de Dependents Barbers de Manresa (Madrid, 10-18 de desembre de 1919).

Ribas, Josep. Camperol a Llorens del Penedès. Representant la secció local d'aquesta localitat va assistir a la Segona Conferència de la FOA, celebrada al Vendrell el dia 21 de juny de 1895. Amb la mateixa representació va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).

Ribas, Josep. Milità a la CNT. Fou regidor de l'Ajuntament de Lleida el 1936.

Ribas, Josep Maria.  Director de la Societat de Protecció Mútua de Sant Genís de Vilassar (juliol de 1841).

Ribas, Manuel. (Veieu Rivas, Manuel)

Ribas Mateu, Josep. Militant de la UGT. Vocal de la Federació Local de Barcelona de la UGT el 1931.

Ribas Tejedor, Domingo. Sindicalista assassinat a Barcelona en el període de la repressió patrono-militar de 1919-1923.

Ribera, Fèlix. El març de 1896 va ser elegit Secretari general de la Comissió Comarcal de la FOA amb seu a Vilafranca del Penedès.

Ribé, Ignaci. Dependent de comerç a Reus. Juntament amb Ramon Durán el dia 6 de desembre de 1903 va ser elegit Secretari de la Junta Directiva de l'Associació de Dependents de Comerç de Reus.

Ribera, Joan. Vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, formà part de la comissió organitzadora del Congrés Obrer de Barcelona de 1868. Fou membre de la Federació local de Barcelona de la FRE de l'AIT, el 1871. Signà en manifest del Primer de maig de 1890, en nom de l'Agrupació Socialista de Barcelona.

Ribes Soler, Agustí. El 22 de gener de 1933 va ser elegit Vocal del Sindicat Obrer d’Indústries Elèctriques de Manresa.

Ribó, Narcís. Dirigent de la Societat de Teixidors de Sant Andreu de Palomar, l'any 1855. Assistí al congrés obrer de Barcelona de 1870, representant les Tres Classes de Vapor de Sant Andreu. L'any 1872 va formar part del Consell de la Unió de les Tres Classes de Vapor.

Ricardo Foras, Lluís. Sabadell ? - ? També se’l cita com Lluís Ricardo Fors. El juny de 1882 va ser elegit President de la Lliga de Viticultors Rabassaires de Catalunya. Dimití, per pressions i coaccions, el setembre del mateix any, essent substituït per Josep Palet.

Ricart, Joan. Adobador a Vic. Representant el Sindicat de la Pell de Vic va assistir a l'Assemblea preparatòria per a la reconstitució de la Federació Nacional d'Adobadors, celebrada a Barcelona l'abril de 1918.

Ricart Rovira, Josep. Avinyonet del Penedès, 1885 – Sant Pere de Ribes, 1976. Militant de la Unió de Rabassaires. Pagès. L’any 1902 presidia el Sindicat obrer d’Avinyonet. Va haver de manxar d’aquest poble per pressions dels sectors més antiobreristes. Es traslladà a viure a Sant Pere de Ribes. A finals de 1919 fou un dels fundadors del Centre d’Agricultors Obrers d’aquesta població, entitat de la que en fou secretari fins a finals de 1923. Influenciat per Josep Ricart el Centre d’Agricultors s’adherí a la Federació Comarcal de Societats Obreres Agrícoles de l‘Alt i Baix Penedès. El febrer de 1921 i el març de 1922 fou empresonat per ser dirigent del Centre d’Agricultors. Participà en la fundació de la U de R i assistí a la seva Assemblea constituent (Barcelona, 6 d’agost de 1922), essent elegit vicepresident del Comitè Central, càrrec que ocupà fins el 27 d’abril de 1924. Després de les eleccions municipals del febrer de 1922 seria elegit alcalde de Sant Pere de Ribes. Ocupà el càrrec fins el Cop d’Estat del general Primo de Rivera. El febrer de 1923 va formar part de la comissió que la U de R envia a Madrid a tractar amb el Govern mesures legislatives de suport per als rabassaires. Durant la dictadura militar de Primo de Rivera tornà a ser empresonat. Ferm defensor de la col·lectivització, durant la guerra impulsà la “Col·lectivitat Agrícola Vilanovesa” de la qual en fou President. Representant la Unió de Rabassaires fou regidor de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 20 de maig de 1938 fins el gener de 1939. S’exilià a França on residí fins a l’any 1975.
El 1937 fou director de la revista “Raó”, portaveu de la Col·lectivitat Agrícola UdeR de Vilanova i la Geltrú. Col·laborà assiduament en el setmanari “Terra” i també en el periòdic “Democracia”, portaveu dels federals de Vilanova i la Geltrú.

Ricart i Sala, Josep. Va participar en la VII Assemblea de la Federació de Dependents de Catalunya (Girona, 25-26 de febrer de 1928), en el decurs de la qual va ser reelegit Secretari del Comitè de la Federació.

Rico, Luciano. Militant de la CNT. L’abril de 1909 figurava com a Secretari segon de la Junta de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera- Representant la Societat Obrera de Guarniments i Corretatges va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre-novembre de 1910. També va assistir al primer Congrés de la CRTC, el Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant el Sindicat de Cotxes i automòbils de Barcelona. Després assistí al segon Congrés confederal de la CNT (Madrid, 10-18 de novembre de 1919).

Rico, Marcel·lí. Militant de la CNT. Assistí a la Conferència de Blanes de 1922, representant el Sindicat de Carrossers de Barcelona.

Rico, Pedro. Militant de la CNT. Assistí al Congrés confederal de Madrid de 1919, formant part de la Delegació de la CRTC.

Riera, Andreu. Militant de la CNT. Representant el sindicat d’Oficis diversos de Manresa va assistir a la Conferència Extraordinària de la CRTC, celebrada a Barcelona del 25 al 27 de gener de 1936.

Riera, Antoni.  Primer director de la junta de la Societat de Protecció Mútua de Canet de Mar (novembre de 1841).

Riera, Antoni.  Secretari de l'Associació de Protecció Mútua de Vic, el setembre de 1842. També en fou oïdor de comptes, el gener de 1843.

Riera, Joaquim. Sots-secretari de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, el 1869. Assistí al congrés obrer de Barcelona de 1870, representant la Cooperativa de Sastres de Barcelona.

Riera, Josep.  Dirigent de la Societat de Protecció Mútua de Vic, el setembre de 1842.

Riera Claramunt, Francesc. Martorell, 1889 - Mèxic, 1955. Militant de la Unió de Rabassaire i Polític. Pagès. El febrer de 1920 formava part de la junta de la Federació de Rabassers de Catalunya, entitat fundada l’any 1907 amb seu a Martorell. Assistí a l’Assemblea constituent de la U de R, (Barcelona, 6 d’agost de 1922) i el 26 de novembre de 1922 en seria elegit president (substituint Jaume Martrat). Ocupà el càrrec fins l’any 1932. Actiu propagandista de la Unió de Rabassaires participà en la majoria de mítings de les campanyes propagandístiques que dirigí Lluís Companys durant la dècada dels vint. El febrer de 1930 fou nomenat alcalde de Martorell i en les eleccions del 12 d’abril de 1931 va ser confirmat en el càrrec. Havia estat militant del Partit Republicà Radical fins al 1930 i l’any 1931 s’afilià a l’Esquerra Republicana de Catalunya. Com a representant de la Unió de Rabassaires fou vocal del Consell d’Agricultura, Ramaderia i Boscos de la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat (1931-1932). El novembre de 1932 va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya i el desembre següent dimití com a alcalde per poder exercir plenament la seves tasques de parlamentari. Arran dels fets del sis d’octubre de 1934 va ser empresonat. L’any 1939 s’exilià a França i l’any 1942 s’embarcà cap a Mèxic.

Riero, Eugeni. Aprenent de Fuster a Sant Martí de Provençals. El setembre de 1911 formava part de la Junta de la secció d’aprenents de la Societat d’Obrers Fusters de Sant Martí de Provençals, i com a tal signà un escrit dirigit al primer congrés de la CNT. D’aquest escrit en destaquem el paràgraf següent. Congresistas, explotados: esta humilde organización os saluda y espera que el resumen de vuestras gestiones en el acto que celebráis será para dar luz y espíritu sindicalista a los que suscriben.

Rigat i Vila, Joan. Ribes de Fresser, 1894 – Saint-Symphoren (França), 1971). Militant de la CNT. Representant el Sindicat Únic d’Arts i oficis varis de la seva localitat nadiua, va assistir a la Conferència extraordinària de la CRTC celebrada a Barcelona el gener de 1936. Col·laborar en el periòdic confederal “Sembrar”. L’any 1939 s’exilià a França, on mantingué la vinculació amb la CNT.

Rigol, Pere. Participà en l'organització i formació de l'Associació Nacional de Treballadors (Barcelona, novembre de 1971). Organització que no va tenir cap ressò ni acceptació entre el món obrer. Fou president de l'Ateneu Català de la Classe Obrera (Barcelona, desembre de 1873).

Rionda, Ricard. Militant de la CNT a Badalona. El desembre de 1931 era el President del Sindicat de la Indústria Vidriera de la ciutat.

Ripoll, Josep. Militant de la CNT a Barcelona. Cilindradors. L'agost de 1918 va ser elegit comptador del Comitè de la CNT.

Ripoll, Martí. ? - Saragossa, 1983. Milità a la CNT a Barcelona. El juliol de 1936 exercí de secretari del sindicat del metall de Barcelona. Hem llegit que amb documentació falsa (a nom de Josep Parejas) va escapar de la repressió franquista.

Ripoll, Ramon. Representant la Unió Metal·lúrgica de Terrassa va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona novembre de 1910).

Riu, Emili. Milità a la CNT a Gironella. Treballador del tèxtil. Representant els sindicats de Gironella va assistir al Ple Comarcal del Bages-Bergadà celebrat a Sant Vicenç de Castellet els dies 11 i 12 de juny de 1932. L'any 1933 va formar part de la junta del Síndicat Únic de Treballadors de Gironella.

Riu, Tomàs. President del Sindicat Únic d'Elaborar Fusta de Tarragona, el novembre de 1918.

Riubó, Anastasio. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat del Ram de la Pell va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931.

Riudavets, José. El juny de 1933 era President del Sindicat del Ram del Calçat de la UGT a Barcelona.

Rius, Antoni. Barber a Reus. L’agost de 1873 exercia de Secretari de la Societat de Barbers de Reus.

Rius, Emeteri. Militant de la CNT. Va formar part del primer comitè de la Federació Nacional del Vidre, amb seu a Badalona (gener de 1917).

Rius, Joan. Treballador del gas a Valls. El maig de 1902 formant part del Consell de la Federació Obrera de Valls, va intervenir en el míting commemoratiu del Primer de maig.

Rius, Joan. Treballador metal·lúrgic a Barcelona. En representació del sindicat de la metal·lúrgia, va assistir al primer Congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera" (Barcelona 6-8 de setembre de 1908), on va formar part de la Comissió que dictaminà sobre Organització dels congressos. Algunes fonts indiquen que és el mateix Joan Rius i Albert, militant de la CNT, assassinat l’11 d’abril de 1922 a Barcelona.

Rius, Josep. Militant de la CNT a Reus. Fuster. El juliol de 1907 va ser elegit Vice-secretari de la Junta de la Societat de Fusters de Reus adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya. Mesos més tard, setembre de 1907, exercia de Secretari. Representant el Sindicat de fusters de Reus va assistir al primer congrés de la CRTC, conegut com el congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918).

Rius, Josep. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat Únic del ram de la fusta va assistir al primer Congrés de la Federació local de Societats Obreres (Badalona, novembre-desembre de 1918), on exercí de secretari de la Mesa en la quarta sessió. També ho va ser en les dues sessions de la segona part del Congrés celebrades el 28 i 29 de desembre.

Rius, Maria. Arbeca (Lleida), 1909. Dirigent del Sindicat del Vestir de la CNT de Barcelona. (Tenia el carnet núm. 1) Havia començat a treballar d'aprenenta de camissera amb només 9 anys. Emigrà amb la seva família a Barcelona i amb 18 anys ingressà en el Sindicat del Vestir. Formà part del Comitè Pro-presos de la CNT i participà en la preparació de fugues de militants anarcosindicalistes empresonats. Intervingué en l'asalt de la presó de dones de Barcelona el 14 d'abril de 1931. L'any 1939 s'exilià a França

Rius Albert, Joan. ? - Barcelona, abril de 1922. Militant de la CNT assassinat en el període de la repressió patrono-militar de 1919-1923.

Rius i Font, Isidre. Boter de Vilafranca del Penedès. En representació d’una societat de paletes de Vilafranca, l’agost de 1882 va assistir al congrés convocat pel Centre Federatiu de Societats Obreres de Barcelona. En representació de la secció de boter de Vilafranca va assistir al tretzè congrés d’oficials boters, celebrat a Vilanova i la Geltrú del 9 al 15 de juny de 1885. Fou un dels impulsors de la Federació d’Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA), assistint al congrés fundacional (Vilanova i la Geltrú, octubre de 1893), en el que va ser elegit Secretari general de la federació. També va assistir al segon congrés (Vilafranca del Penedès, febrer de 1895), essent l’encarregat de redactar la memòria del congrés. Representant la secció de la FOA de Vilafranca va assistir a la Segona Conferència de la FOA, celebrada al Vendrell el dia 21 de juny de 1895. Representant la Secció de Subirats va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896). Representant la Comissió Comarcal de Vilafranca del Penedès va assistir a la Conferència extraordinària, celebrada a Vilanova i la Geltrú el 8 de març de 1896. Representant la Secció de Les Cabanyes va participar en la 3ª Conferència de la FOA celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896. Era militant del Partit Republicà Federal. El març de 1896 exercia de Secretari del Comitè Republicà Democràtic Federal de Vilafranca del Penedès i fou diputat provincial. Dirigí el periòdic "El Panadés Federal".

Rivas, Joan.  Dirigent Obrer de la Classe dels Mitgers de Barcelona, el 1841.

Rivas, Pere.  Director de l'Associació de Protecció Mútua dels Teixidors de l'Estany, el 1855.

Rivas Barros, Manuel. Anarcosindicalista sevillà. Militant de la CNT i de la FAI a Barcelona. Paleta. Dirigent del Sindicat de la Construcció de Barcelona. L'any 1930 formà part del Comitè de la CNT amb Francesc Arín de Secretari General. Representant aquest Comitè va assistir al 3er Congrés Confederal de la CNT (Madrid, 11-16 juny de 1931). El març de 1932 substituí Àngel Pestaña com a secretari del Comitè de la CNT, Va participar activament en el moviment insurreccional del gener de 1933, i va ser empresonat. Representant el Comitè nacional de la CNT va participar en el Ple Regional de Sindicats Únics de Catalunya (Barcelona, 5-13 de març de 1933). Va assistir al quart congrés confederal de la CNT (Saragossa, maig de 1936). Actuà de secretari de Juan García Oliver, quan aquest fou ministre del govern de l'Estat, novembre de 1936. El 1939 s'exilià a Mèxic on s’afilià al PCE. Col·laborà en el periòdic "El Luchador". És autor de España: Encuesta de la libertad. Mèxic, 1953.

Rivera, Francesca. Dirigent obrera del Sindicat "La Constància" de Sabadell. Participà en els mítings de la gran vaga del tèxtil de l'agost de 1913.

Robert, Francesc. Militant de la UGT a Reus. A les primeries de 1914 va ser elegit Secretari de la secció Reus-Nord del Sindicat ferroviari, adscrit a la Unión Ferroviaria de la UGT.

Robert, Josep. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de Fusters de Badalona va assistir al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918). Amb la mateixa representació va assistir al Primer Congrés de la Federació Local de Societats Obreres de Badalona (novembre-desembre de 1918) on exercí de secretari en la quarta sessió.

Robert i Valldosera, Joan. Representant la Secció de Canyelles va participar en la tercera Conferència de la FOA celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.

Robles, Antoni. Milità a la CNT. Representant els sindicats de Puig-reig va assistir al Ple Comarcal del Bages-Bergadà celebrat a Sant Vicenç de Castell els dies 11 i 12 de juny de 1933.

Robusté, Antonio. Representant els camperols del Morell va participar en l’assemblea preparatòria per a la constitució de la Federació Provincial (de Tarragona) d’Obrers del Camps, celebrada a Reus el dia 25 de maig de 1913.

Robusté Parés, Josep. Valls, 1900 - Barcelona, 1981. Anarcosindicalista. A l'edat de 16 anys anà a viure a Barcelona d'on fou desterrat el 1920. S'exilià a França per no fer el servei militar. A França fou empresonat i deportat (sis anys) a les Guaianes. Tornà a Catalunya el 1931 residint a Valls i Barcelona, i s'adherí a la FAI.  Formant part del Comitè de la CRTC va participar en el tercer Congrés Confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931). Va ser Vicesecretari del Sindicat Únic de Valls, en representació del qual va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931). També participà en el Ple Regional de la CRTC de l’abril de 1932, en el qual presentà la dimissió com a director del periòdic “Solidaridad Obrera” (ho era des de finals de 1931). Després del moviment Trentista s'uní als Sindicats d'Oposició i el 1934 participà en la fundació del Partit Sindicalista d'Àngel Pestaña, afiliant-se a la Federació Sindicalista Llibertària. El primer temps de guerra va ser ferit al front de Siétamo (Osca) i retornà a Barcelona. Després fou comissari de la 33ena divisió i redactor en cap del periòdic "Mañana" òrgan del Partit Sindicalista (Barcelona, 1937). Col·laborà a “Cultura Libertaria”. L'any 1939 s'exilià a França i després s'establí a Mèxic on continuà militant a la CNT. Tornà a Barcelona l’any 1966.

Roc, Josep. Militant de la CNT. Dirigent del Sindicat d'Aprestadors, cilindradors i estampadors de Barcelona, el 1912.

Roca, Agustí.  President de la Societat de Protecció Mútua dels Teixidors d'Olot (Garrotxa), el 1842.

Roca, Andreu. Dirigent Boter. L’abril de 1888 era President de la Societat de Boters de Tarragona, i com a tal va signar un telegrama dirigit President del Consell de Ministres demanant ajut per a la indústria alcoholera.

Roca, Cándido. Adobador a Igualada. El 16 de juliol de 1915 va ser elegit President de la junta de la Federació Nacional d’Adobadors amb seu a Igualada.

Roca, Domènec. Militant de la CNT a Barcelona. Cilindrador. Va participar en el Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918). Tot i que no consta en el llistat dels assistents de la Memòria del Congrés, va intervenir en el míting de clausura fent la seva intervenció en català. Col·laborà en el periòdic "Acracia" de Tarragona.

Roca, Facund. Militant de la CNT. Formà part del comitè d'enllaç, CNT-UGT-FAI-PSUC, de Barcelona l'agost de 1936.

Roca, Joan. Militant de la UGT. Assistí al congrés fundacional de la UGT (Barcelona, agost de 1888), representant la Unió Obrera de Ferrers Mecànics de Barcelona i rodalies.

Roca, Josep.  Dirigent de la Societat de Protecció Mútua de Canet de Mar, el 1855.

Roca, Josep. Militant de la CNT a Barcelona. L'any 1916 era Secretari de la Federació Fabril i Tèxtil de Barcelona. Es negà a participar en el Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), per estar en contra del Sindicat Únic.

Roca, Maurici.  Dirigent de la Societat de Protecció Mútua del Tèxtil de Mataró, el 1855. Formà part dels comissionats obrers que recorregueren diverses poblacions, per dirimir les diferències entre obrers i patrons.

Roca, Pau. Militant de la UGT. Assistí al congrés fundacional de la UGT (Barcelona, agost de 1888), representant la Unió Obrera Local de Vic.

Roca, Pere. Teixidor a Reus. El 16 de febrer de 1851 va ser un dels set delegats elegits, per formar part de la comissió mixta fabricants-teixidors que "debe entender en el definitivo arreglo de todas las cuestiones suscitades". Els delegats dels treballadors havien recollir 644 signatures de suport, les quals foren lliurades a l'Alcalde-Corregidor de Reus. La comissió mixta, impulsada per mateix Alcalde, havia d'acabar amb les vagues que mantenien els treballadors de les fàbriques de cotó des del dia 4 de febrer. Aquesta vaga s'originà perquè els fabricants no complien els acords signats l'any 1848.

Roca Ferrando, Pere. Representant la Secció local de Sant Martí Sarroca va participar en el tercer congrés de la FOA.(El Vendrell, 5 i 6 de gener de 1896).

Roca Galès, Josep. Barcelona, 1828 - 1891. Teixidor. Militant del partit Republicà-Democràtic Federal. Durant la revolta de l'any 1855 s'oposà a què es destruïssin les màquines de la fàbrica Vilaregut i Cia. de Barcelona. Tot i això després fou empresonat i desterrat. Fundà i dirigí el periòdic "La Asociación" (1866). Participà en el congrés obrer català de desembre de 1868, organitzat per la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona i també en el congrés de constitució de la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870), on tingué una destacada participació, presentant un proposició alternativa al dictamen de la ponència sobre Organització Social dels Treballadors. Fou diputat provincial pel Partit Republicà Federal (1873-74). Col·laborà en "El Tejedor" òrgan de la Societat de Teixidors a Mà (Valls, 1871). Publicà Un obrero en Fairmount Park. Revista crítica industrial de la exposición de Filadelfia. Barcelona, 1876.

Roca i Quer, Antoni. Militant de “El Ràdium”. Durant els anys 1931 i 1932 va exercir de President del Comitè de la Federació Regional de Sindicats Professionals de contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya.

Rocasalba Valentí.  Dirigent de la Societat de Protecció Mútua Tèxtil d'Artés, el 1855.

Roch, Baudili. L’abril de 1873 exercia de Secretari de la Societat de Paletes de Reus.

Ródenas, Llibertat. Xera (País Valencià), 1892 - Mèxic, 1970. Anarcosindicalista. El 1918 anà a viure a Barcelona. Després del Congrés de Sants va participar en les gires propagandístiques i explicatives dels acords del congrés, donant a conèixer la filosofia i l’organització dels Sindicats Únics. L’any 1920 va ser empresonada, durant tres mesos, després d’uns mítings a Manresa. Un cop alliberada denuncià el terror que el general Martínez Anido estava imposant a Barcelona, en mítings a l’ateneu obrer de Madrid i a Guadalajara, on va ser altre cop empresonada. A partir de 1931 va fer una activa campanya a favor de la FAI. El juliol de 1936 anà amb la columna Durruti cap al Front d'Aragó, participant posteriorment en l'Agrupación de Mujeres Libres. L’any 1939 s’exilià a França, Santo Domingo i finalment s’establí a Mèxic. Mare de tres fills dos dels quals van morir a Leningrado lluitant contra el nazisme hitlerià.

Rodergas, Pere.  Vocal de la Societat de Protecció Mútua de Sant Genís de Vilassar (setembre de 1842).

Rodón, Jaume. Militant de la CNT. El 1932 s'adherí als Trentistes i fou comptador de l'Ateneu Sindicalista Llibertari de Barcelona.

Rodón, Rosend. El febrer de 1908 exercia de Secretari de la Societat de Perruquers i Barbers de Tarragona.

Rodríguez, Antonio. Pseudònim de Progreso Alfarache. 

Rodríguez, Hilario. Militant de la UGT a Barcelona. Forner. El més d’agost de 1928 va ser elegit Vocal de la Societat de Forners “La Espiga" afiliada a la UGT.

Rodríguez, Jesús. Militant de la CNT a Barcelona. Va formar part del Comitè Nacional de la CNT entre 1928 i 1929, amb Joan Peiró de Secretari general. Fou un dels signants del Manifest Trentista l'any 1931.

Rodríguez, Juli. Militant de “El Ràdium” a Girona. El 23 de desembre de 1928 va ser elegit Vocal del Comitè de la Federació Regional de Sindicats Professionals de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya.

Rodríguez, Lluís.  Militant de la UGT. El 1933 representava el Sindicat de Comerç en el Comitè de Catalunya de la UGT.

Rodríguez, Pascual. Militant de la UGT. L’abril de 1930 va assistir al VII Congrés de la Federació Rgional Catalana de la UGT, formant part de la Ponència sobre Legislació.

Rodríguez, Tomás. El gener de 1908 era President de l’Associació d’Obrers Carreters de Barcelona.

Rodríguez Romero, José. Militant de l'Associació de l'Art d'Imprimir de Barcelona. Va assistir al primer Congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera- (Barcelona, 06-08 de setembre de 1908), on va intervenir en l’acte de clausura. Formà part del Comitè de vaga durant els fets de la Setmana Tràgica (Barcelona, juliol/agost de 1909). Entre 1915 i 1916 va recòrrer Aldalucia en gira d’informació i propaganda.

Rodríguez Rubí, Joan. L’octubre de 1932 va ser elegit Vicepresident del Consell directiu de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa i Comarca (adherida al CADCI). Va ser reelegit el maig de 1934.

Rodríguez Salas, Eusebi. Tarragona (Miguel Iñíguez indica que és Vallisoletà), ? - ?  Fou conegut amb el renom El Manquet.  Militant de la CNT a Tarragona. Treballador ferroviari. Perdé un braç en un accident de treball. Fou acomiadat de l’empresa per participar en la vaga general de 1917. Participà en l'organització del Congrés Provincial tarragoní de la CNT celebrat el mes d'abril de 1920. Després va formar part del Comitè Provincial de la CNT, amb Formós Plaja, i exercí de Secretari de la Federació Obrera Local. També fou Secretari del Sindicat de Transport Marítim de la CNT (Tarragona, 1921). Formà part del primer comitè central del BOC i de la Federació Comunista Catalano-Balear. El 1935 s'afilià a la USC i l'any 1936 s'integrà en el PSUC. El Conseller del Govern de la Generalitat Artemi Aiguader el nomenà Cap de la de la policia de Barcelona (desembre de 1936). Hom l'inculpà amb l'intent d'ocupació de l'edifici de la Telefònica de Barcelona que desencadenaren els Fets de Maig. S'exilià a Mèxic i l'any 1942 fou expulsat del PSUC. Director de la revista "Conciencia Ferroviaria" òrgan de la Secció Ferroviària de Ferrocarrils del Nord i col·laborà en el periòdic "Fructidor" de Tarragona, firmant amb el pseudònim de Rafael Olmedo.

Rodríguez Vázquez, Marià. Barcelona, 1909 - La-Fertè-Sous-Jouarre (França), 1939. Dirigent Anarcosindicalista, conegut per Marianet. Habitualment signava Marià R. Vázquez. Obrer de la construcció, s'afilià a la CNT el 1931. Representant el Sindicat de la Construcció de Barcelona va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931). El setembre següent, arran de la llarga vaga del Sindicat de la Construcció (quatre mesos), fou empresonat a Mataró i a Barcelona. Fou president d'aquest sindicat, secretari de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Barcelona i entre 1934-1936 Secretari de la CRTC. Després el novembre de 1936 es va fer càrrec de la secretaria del Comitè estatal de la CNT. S'exilià a França i formà part del Consell General del Moviment Llibertari. Com a secretari del Comitè estatal de la CNT va firmar el contracte de dipòsit dels arxius de la CNT. Col·laborà a "Solidaridad Obrera".

Rofes, Cosme. Militant de la CNT. Membre de la USC a Barcelona el 1923, fou un dels signants del Manifest d'inteligència Republicana el març de 1930. També fou membre del Consell d'Economia de la Generalitat, representant la CNT (agost de 1936).

Roig, Àngel. Militant de la CNT. Representant la Federació Obrera de Lleida, va assistir al Primer Congrés de la CRTC, conegut com el Congrés de Sants (Barcelona, juny-juliol de 1918).

Roig, Felip. Camperol a Vilafranca del Penedès. L'any 1933 exercia de Secretari general del Sindicat Agrícola de la localitat. El 3 de maig de 1935 com a President de la Federació Comarcal Rabassaire del Penedès va presidir l'acte de presentació de la "Mutualitat Regional d'Accidents del Treball en l'Agricultura".

Roig, Francesc. Camperol de Reus. Representant els camperols de Reus va participar en l’assemblea preparatòria per a la constitució de la Federació Provincial (de Tarragona) d’Obrers del Camps, celebrada a Reus el dia 25 de maig de 1913. El 17 de gener de 1915 va ser elegit vocal del Comitè provincial de Tarragona de la FNOA. Va presidir el congrés Provincial de Tarragona de les societats de camperol afiliades a la FNOA (Reus, 12 de març de 1916).

Roig, Joan. Representant els boters de Barcelona va assistir al primer congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera" (Barcelona, 6 -8 de setembre de 1908).

Roig, Joan. Militant de la CNT a Reus. El març de 1923 era Secretari del Comitè Pro-presos de la província de Tarragona..

Roig, Pau. Militant de la UGT. Paleta. Secretari del sindicat de Peons i Paletes de Sitges, l’any 1936.

Roig, Pere. Teixidor a Reus. El maig de 1851 va signar, junt amb Pere Francesch, la solicitud de legalització de la Societat de Mútua Protecció de Teixidors a Mà de la Vila de Reus. El juny de 1854 va ser elegit sots-director de la Junta Directiva de la Societat.

Roig, Ramon. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Recaptador de la secció local de la FOA de Vilanova i la Geltrú.

Roig, Ramon. Adobador a Igualada. El 22 de juliol de 1910 va ser elegit Vocal de la Junta de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada.

Roig, Salvador. Adobador a Igualada. El 16 de juliol de 1915 va ser elegit Vocal de la junta de la Federació Nacional d’Adobadors, amb seu a Igualada.

Roig Agut, Domingo. Atzeneta d’Albaida (Alacant), 1892 - Barcelona, 1939. Militant de la CNT. L’abril de 1931 fou elegit president del Sindicat de Carregadors i Descarregadors de carbó mineral del port de Barcelona de la CNT. El juliol de 1937 va ser elegit vicepresident de la secció del carbó mineral del Sindicat d’Aigua, Gas, Electricitat i Combustible de Catalunya. Detingut el febrer de 1939 va ser afusellat pels franquistes el 20 de novembre de 1939.

Roig Balcells, Josep. Camperol a Reus. El maig de 1931 va formar part de la Comissió organitzadora de la Societat de Camperols de Reus.

Roig Estellez, Tomàs. El maig de 1894 va ser elegit President de la Societat de Perruquers i Barbers de Tarragona.

Roig Minguet, Josep. Col·laborador d'"El Obrero" (Barcelona, 1864), assistí al congrés obrer de Barcelona de 1865. Fou un dels signants del manifest dirigit al govern, demanant la llibertat d'associació obrera. Assistí al congrés obrer de Barcelona de 1868. Redactor d'"El Comunalista" (Barcelona, 1872). Fou diputat provincial durant la Primera República, el 1873.

Roigé, Joan. Anarcosindicalista. Professor racionalista. Mantingué una escola a Sants que fou un important lloc de reunió de dirigents de la CNT. Arran de la repressió per la Vaga de La Canadenca fou empresonat a la nau "Pelayo" al port de Barcelona (1919). Els primers mesos de l'any 1923 va exercí de secretari del Comitè de la CRTC. L'any 1927 va ser empresonat per la dictadura del general Primo de Rivera. L'any 1928 va formar part del clandestí comitè de la CNT (amb Joan Peiró de secretari general). L'any 1930 participà en la fundació del periòdic "Acción". L'any 1939 s'exilià a França on morí.

Roigé, Ramón. Militant de la CNT. Vocal del primer comitè del Sindicat Únic de la construcció de Barcelona, novembre 1918.

Roigé Redó (o Rodó), Josep. Militant de la CNT. Represaliat pel general Martínez Anido fou tancat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30-11-1920).  Representant la Federació Comarcal del Baix Llobregat va assistir a la Confederència de Sindicats de la CRTC, celebrada a Barcelona el 31 de maig i 1 de juny de 1931. L'agost de 1936 fou elegit secretari del consell de col·lectivització de les terres de la marina a l’Hospitalet de Llobregat. L’any 1937 formà part del Consell d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, en representació de la CNT. Presidí el míting de la Federació de Camperols de la CRTC, celebrat el 15 d’agost de 1937 en el Gran Prix de Barcelona.

Rojas, Josep. Militant de la CNT a Lleida. El maig de 1933 exercia de Comptador del Comitè de la Unió Local de Sindicats de la CNT de Lleida.

Rojo, Ginés. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de la Metal·lúrgia va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrt els dies, 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931). Va formar part de la ponència sobre Problemes d’Higiene i Salut Pública.

Roldós, Genis. Assistí al primer congrés obrer d'abast estatal, en el qual es va constituir la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870), representant la Societat de Teixidors de Volants de Cambrils (Tarragonès).

Roldós, Joan. Milità a la UGT a Mataró. Ebenista. Representant la Societat d’Ebenistes de Mataró participà en el tercer congrés de la UGT (Málaga, 7-11 d’octubre de 1892)

Roldós, Josep. Pagès de Mataró. Militant de la UGT. Primer president de la Federació d’Obrers Pagesos de Mataró i rodalies, entitat constituïda el maig de 1914.

Roman, Josep. Anarcosindicalista a Barcelona. Tipògraf. En representació de la Societat d’Estampació Tipogràfica va formar part de la Comissió de Propaganda del Consell Directiu de la Federació Local de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera" (Barcelona, 03 d’agost de 1907). Va participar en el primer Congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera" (Barcelona, 06-08 de setembre de 1908). El 29 de desembre de 1908 va substituir Jaume Bisbe en la secretaria general de la Confederació Regional. L’any 1909, després dels esdeveniments de la Setmana Tràgica, fou desterrat de Barcelona fins el mes de novembre.

Romero, Juan. Militant de la UGT. El 5 de març de 1933 va ser elegit Vocal de la Societat de Professions i oficis varis de la UGT de Castelldefels.

Romero, Jaume. Representant la Societat Obrera de Ferrers Mecànics, signà el Manifest del 1er de maig de 1890.

Romeu, Antoni. L’any 1869 era president de la Societat de Paperers de Gelida. Representant la Societat Obrera dels Paperers de Barcelona, assistí al primer congrés d'abast estatal, en el què es va constituir la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870).

Romeu Fornós, Manuel. El Pla del Penedès, 1916 - Barcelona, 1939. Militant de la CNT a Gelida. Paperer. Afusellat pels franquistes el 28 d'abril de 1939.

Romià, Mateu. Militant de la CNT. Representant la federació local d'obrers pintors de Barcelona, va assistir al segon congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència “Solidaritat Obrera” de Barcelona, en el decurs del qual es va decidir constituir la CNT. També va assistir al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant la Societat Obrera de pintors "La Siemprevivia" de Sant Martí de Provençals (Barcelona).

Rondán, Alexandre.  Militant ugetista. Fou vice-president de la Federació Local de Barcelona, oposada a la línia centralista i Largocaballerista del Secretariat Regional de la UGT a Catalunya.

Roqué, Josep.  Vocal de la Societat Obrera de Vilassar de Dalt el 1855.

Ros, Joan. Dirigent obrer a Badalona. Treballador del Tèxtil. Representant la Federació local de Societats obreres de la citada ciutat va presidir el míting celebrat a Badalona el dia 30 de maig de 1916, dins de les mobilitzacions en l'anomenat "conflicto del pan".
Podria ser el mateix Joan Ros que el març de 1937 exercia de President de la Comissió Pro-Milícies del Sindicat de la Indústria Fabril i Tèxtil de la CNT de Badalona.

Rosa, Rafael de la. Militant de la UGT. Presidí l’Assemblea general del Sindicat de tramviaires de la UGT celebrada a Barcelona l’11 de març de 1933. En aquesta assemblea va ser elegir delegat per assistir al 9è congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT que s’havia de celebrar els dies 24-26 de març de 1933 a Barcelona.

Rosal, Lluís. Militant de la UGT i del PSOE. Secretari segon de la comissió organitzadora del congrés fundacional de la UGT (Barcelona, agost de 1888) i com a tal fou un dels signants de la convocatòria del congrés (Barcelona, 28 de juny de 1888). El juliol de 1889 va ser elegit comptador de l’Agrupació Socialista de Barcelona.

Rosas, Josep. Militant de la CNT de Sabadell. Assistí al congrés de Madrid de 1931, representant el Sindicat de l'Art Fabril i Tèxtil i al Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931). S'adherí als trentistes i després fou dirigent de la Federació Obrera Llibertària de Sabadell.

Rosé, Cristòfol. Representant els pescadors de Sitges va participar en el segon congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera-, en el decurs del qual es va decidir constituir la CNT. (Barcelona, 1910).

Rosell, Josep. Representant la Unió Obrera dels Filadors de Llana de Sabadell va assistir al primer congrés d'àmbit estatal (Barcelona, 1870), en el que és constituí la FRE de l'AIT.

Rosell, Josep. Milità a la CNT. Com a representant de Rubí va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), participant en la ponència sobre Col·lectivitzacions al Camp.

Rosell, Manuel. El mes de gener de 1896 va ser elegit Vicepresident de la Societat d’Agricultors de Sitges, adherida a la FOA.

Rosell i Mañé, Josep. Representant la Secció de Castellet va assistir a la Segona Conferència de la FOA, celebrada al Vendrell el dia 21 de juny de 1895. Representant la Secció de Castellet-Les Masuques va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell, 5 i 6 de gener de 1896).

Rosich, Jaume. L'any 1921 exercia de President de la Federació Sindical Catòlico-Agrària de Girona.

Rosich Armora, Ramon. Flix, 1908 – Tarragona, 1942. Militant de la CNT. Metal·lúrgic. Va formar part del Comitè de defensa de Flix durant la guerra civil. Després de la guerra va ser afusellat pels franquistes.

Rosquillas Magrinyà, Jaume. Barcelona, 1901 - Mèxic, 1975. Anarcosindicalista. Paleta. Conegut com Jaume R. Magrinyà. El 1925 participà en el grup format als voltants del setmanari "El Productor", promogut per M. Buenacasa a Blanes. El 1926 hagué d’exiliar-se a França. Tornà l’any 1929 i s’establí a Mataró. Secretari del CRTC el 1930. Assistí al tercer congrés de la CNT (Madrid, 1931), representant el Sindicat de la Construcció de Mataró, on actuà de secretari de la novena sessió. Col·laborà a "Albada" de Mataró (1931). Va formar part del comitè nacional de la CNT (1932). L'octubre de 1936 fou membre del consell municipal de Barcelona, en representació de la CNT. En acabar la guerra s’exilià a França i el 1941 a Mèxic. És autor (juntament amb Bernat Pou) d'Un año de conspiración (antes de la República) (1933).

Roura, Francesc. Pagès a Besalú. En l’assemblea constitutiva de la Federació Sindical Acció Social Agrària de les Terres Gironines, celebrada a Banyoles els dies 15 i 16 de maig de 1932, va ser elegit Vicepresident de la Junta Directiva de la nova organització sindical.

Roura, Joaquim. Militant de la CNT. Fou un dels signants del Manifest Trentista.

Roura, Vicente. El setembre de 1871 era Vocal de la Societat de Teixidor a mà de la Nación Española a Rubí.

Rovira, Cristóbal. El gener de 1896 va ser elegit Vicesecretari de la secció local del Vendrell de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA).

Rovira, Cristobal. Fuster a Sitges. L'abril de 1907 va ser elegit Vocal de la Societat de Fusters de Sitges, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Rovira, Francesc.  Dirigent de la Societat Obrera dels Mitgers de Barcelona. Signant del Manifest "Las Clases trabajadoras Asociadas a los Diputados a Cortes y Particularmente a los de la antigua Catalunya". (Barcelona, febrer de 1841).

Rovira, Francesc. Representant la Secció de L'Arbós va participar en el tercer congrés de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola, celebrat al Vendrell els dies 5 i 6 de gener de 1896.

Rovira, Jaume. Dirigent de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú. Participà en la vaga tèxtil de març a maig de 1871, i formà part de la comissió de treballadors que negocià amb els empresaris les reivindicacions obreres d’aquella vaga.

Rovira, Joan. Adobador a Valls. El maig de 1902 formant part del Consell de la Federació Obrera de Valls, va intervenir en el míting commemoratiu del Primer de maig.

Rovira, Joan. Militant de la CNT. Representant la Societat Obrera d'Oficis Varis "Arte, Libertad, Progreso", de Sant Feliu de Codines va assistir al congrés obrer que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT. (Barcelona, octubre-novembre de 1910).

Rovira, Joan. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant el Sindicat dels Cilindradors de Barcelona. Fou membre de la comissió encarregada de reformar els estatuts de la CNT.

Rovira, Joan.  Comissionat de la Societat de protecció Mútua de Vic, el 1842.

Rovira, Jordi. Treballador del Tèxtil a Barcelona. Secretari General de la Federació de l'Art Fabril i Tèxtil, l'any 1918.

Rovira, Josep. Representant la Societat de Tintorers de Barcelona i d'Igualada va assistir al primer congrés obrer d'abast estatal, celebrat a Barcelona el juny de 1870.

Rovira, Josep. Assistí al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, novembre de 1910), representant la Federació Local de Solidaritat Obrera de Vilafranca del Penedès.

Rovira, Josep. Vidrier a Barcelona. L'any 1901 era el President de la Societat d'Obrers Vidriers "La Unión" de Barcelona.

Rovira, Miquel. Vidrier a Badalona. L'any 1915 formà part del primer Comitè de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers. En representació d'aquest Comitè va assistir al Congrés extraordinari que la Federació va celebrar a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916.

Rovira Recort, Rafael. Torredembarra, 1894 - ? - ?. Militant de la CNT. Ferroviari. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 2 de febrer de 1938 fins el gener de 1939.

Rovirosa, Antoni. Fuster a Sant Andreu de Palomar. El juny de 1907 exercia de President de la Societat de Fusters, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya. Representant aquesta Societat va participar en l'Assemblea general de la Federació celebrada a Badalona el setembre de 1909, en la qual va formar part de la Comissió revisadora dels comptes.

Rovirosa, Antoni. Representant la Secció local de Calafell va participar en la tercera Conferència de la FOA celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.

Rovirosa Albet, Guillen. Vilanova i la Geltrú 1897 - Madrid, 1964. Tècnic en electricitat. El 1933 es convertí al catolicisme. L'any 1936, en plena guerra civil,  fou elegit president del Comitè obrer de l'empresa "Rifà Anglada" de Madrid, on treballava de director tècnic. L'any 1939 fou empresonat per haver estat membre d'aquell Comitè obrer. En temps de la dictadura franquista fundà la Hermandad Obrera de Acción Católica (HOAC) (1946), que tenia com a objectius Difondre en tot l'àmbit de la nació, entre la classe obrera, un alt ideal de conquesta espiritual del poble per a Crist i de conquesta social d'un sa benestar per a tots. Fou l'iniciador del Comunitarisme. Visqué a Montserrat. És autor de Cooperativismo Integral (1959). El Primer Traidor Cristiano, Judas de Keriot, el apóstol (1962). El Primer Santo Cristiano, Dimas el ladrón. (1962). ¿De quién es la Empresa?. Editorial ZYX. Madrid, 1964. Manifiesto Comunitarista. Editorial ZYX. Madrid, 1966.
Nota: Sobre Guillem Rovirosa cal consultar el llibre de Xavier Garcia: Rovirosa Comunitarisme integral: la revolució cristiana dintre del poble. Editorial Pòrtic. Barcelona, 1977.

Rovirosa i Susana, J. El maig de 1933 era el Secretari de l'Associació d'Obrers de "Productos Pirelli, S.A", de Vilanova i la Geltrú

Royo Recasens, Josep. Milità a la UGT a Vallmoll. Camperol. El 10 de desembre de 1936 va ser elegit vice-secretari de la Junta directiva de la Societat d’Oficis Varis de Vallmoll, adherida a la UGT.

Rubau Donadeu Corcellés, Josep. Figueres (Alt Empordà), 1841 - Madrid, 1916. Es traslladà a viure a Barcelona on el 1863 fundà el periòdic "El Debate". Implicat en els moviments revolucionaris del 1866, fou detingut i empresonat. Acompanya a Fanelli en la seva visita de 1868-69, i participà en el congrés obrer de juny de 1870 constitutiu de la FRE de l'AIT. Alineat amb el republicanisme radical, fou diputat a Corts per Sant Feliu de Llobregat (1872-73).

Rubau Donadeu Corcellés, Juli. Fou un dels signants del Manifest dels Demòcrates Socialistes Barcelonins (10-06-1864). A la seva casa de Madrid Fanelli féu les primeres reunions que dugueren a la creació del nucli organitzador de l'Aliança Democràtica a Madrid el 1869. Fou vocal del primer comitè de la FRE de l'AIT, encarregat de la Comissió de Correspondència, gener de 1870.

Rubinat, Manel. El 15 de novembre de 1931 va ser elegit Vocal del Sindicat de Professions i oficis varis de la UGT de Manresa.

Rubinat Grau, Jaume. ? - Barcelona, 1922. Militant de la CNT a Barcelona. Representant el sindicat de Fonedors de Bronze de Barcelona, va assistir al Congrés de Sants (Barcelona, juny-juliol de 1918). Membre del comitè del Sindicat Metal·lúrgic, va ser assassinat per elements dels "Sindicats Lliures" el 18 d'octubre de 1922.

Rubio, Palmira.  Militant de la CNT del Sindicat Tèxtil d'Igualada. L'any 1931 fou membre del Comitè Local. Col·laborà a "El Sembrador".

Rubio García, Joaquim. Militant de la CNT. President del Sindicat d'Aigua, Gas, Electricitat i Combustible de Catalunya (octubre de 1938). Fou assassinat essent comissari d'una companyia de l'exèrcit republicà.

Rubiralta, Manuel. Secretari de la Societat d'obrers Fusters de Manresa (novembre de 1890). Càrrec que compartia amb Pau Ferrer.

Rucosa, Ramon. Militant de la UGT a Barcelona. Treballador del tèxtil. Representant el Sindicat Fabril de Barcelona va assistir al tercer congrés de la Federació Nacional d’Obrers de l’Art Tèxtil de la UGT, celebrat a Barcelona els dies 6 i 7 de gener de 1930, on formà part de la ponència sobre Propaganda i Comitès paritaris.

Rueda López, Enric. Militant de la CNT. Andalús de naixement fou un dels organitzadors de la vaga dels metal·lúrgics de Barcelona, l'any 1910. El 1917 formà part del comitè de la CRTC. Representant la Societat de Lampistes va assistir al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), on intervingué en el míting de clausura. Arran de la repressió per la vaga de La Canadenca (1919) fou empresonat en el cuirassat "Pelayo". Assistí al ple regional de Barcelona de 1920. Fou un dels 36 cenetistes represaliats per Martínez Anido el novembre de 1920 (fou deportat en el vaixell "Giralda" a la Mola de Maó). S’adherí al Partit Sindicalista i fou administrador del periòdic "Mañana" (1937)

Ruiz, Domènec. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, juny de de 1918), representant els Fusters de Blanes.

Ruiz Gaja, Eduard. President de la Federació Catalana d’Empleats de Banca i Borsa (1931). Fou l’impulsor que aquesta federació (amb prop de 4.000 afiliats) s’integrés a la UGT el novembre de 1933 (Congrés de Terrassa, 1933).

Ruiz Martínez, Nicanor. Militant de la CNT de Sitges. Afusellat pels franquistes el 18 d'abril de 1939.

Ruiz Ponseti, Estanislau. Maó, 1889 - Mèxic, 1967. L'any 1920 participà en la creació del Sindicat General de Tècnics de Catalunya i el 1932 en la Federació d'Empleats i Tècnics de Catalunya, de la que en seria president l'any 1933. Membre fundador de la Unió Socialista de Catalunya, fou diputat al Parlament Català (1932). El 1933 formà part del Front Obrer Català contra la Vaga Forçosa. Representant al PSUC fou Conseller de Proveïments del Govern de la Generalitat de Catalunya (31-07-36 al 06-08-36) i després membre del Consell d'Economia i del Comitè de Milícies Antifeixistes. Col·laborà a diverses publicacions. Exiliat a Mèxic el 1939, l'any 1954 fou elegit vicepresident segon del Parlament Català a l'exili. És autor de L'aplicació del Decret de Col·lectivitzacions i control obrer (1937). Les empreses col·lectivitzades i el nou ordre econòmic (1937).

Ruiz Vinuesa, Antoni. Militant de la CNT de Vilanova i la Geltrú, Afusellat pels franquistes el 26 de juny de 1940.

Rull, Joan. Representant la Unió Obrera de constructors de llits tornejats en fusta de Barcelona, va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre-novembre de 1910).

Rumia, Mateo. (Veieu Romià, Mateu)

Rusiñol, Miguel. El setembre de 1871 era Vocal de la junta de la Societat de Teixidor a mà de la Nación Española a Rubí.

Sabadell, Josep. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Vicepresident de la secció de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Española (FOA) de Vilanova i la Geltrú.

Sabanich, Juan. L’agost de 1871 formava part de la Junta directiva de la Societat de Teixidors a mà de Torelló.

Sàbat Romagosa, Francisco. Terrassa, 1905. Port Ordaz (Veneçuela), 1999. Militant de la CNT. Va començar a treballar a l’edat de 12 anys i es va afiliar a la CNT l’any 1921. L’any 1923, quan s’inicià la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, era secretari de la Unió Local de la CNT de Terrassa en la clandestinitat. Durant els anys republicans previs a l'inici de la Guerra Civil, va ser redactor de la publicació Brazo y Cerebro. Representant el Sindicat del Transport de Terrassa va assistir el Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, març de 1933). Com a representant dels camperols de Terrassa va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), participant en la ponència sobre Col·lectivització del Camp. Durant la guerra col·laborà i dirigí la publicació "Vida Nueva". Va ser regidor de l’Ajuntament de Terrassa, en representació de la CNT, des d’octubre de 1936 fins el juliol de 1937, i alcalde entre abril i maig de 1938. Llavors s’incorporà al front de guerra. El 1939 s'exilià a França i el 1948 a Veneçuela, des d'on participà en la Comissió de Relacions i Solidaritat de CNT–Terrassa. És autor del llibre Los Anarcosindicalistas Terrasenses en el exilio. Editat per l'autor. (Barcelona, 1979).

Sabata, Pedro. Dirigent de la secció de Cintaires de Manresa l’agost de 1883.

Sabaté, Lluís. Militant de la UGT a Sitges. Representant la secció de Paletes de Sitges va assistir al IV Congrés de la Federació Nacional del Ram de l’edificació de la UGT. (Madrid, 7-8 de setembre de 1928.

Sabater Llirós, Pau. ? ? - Barcelona, 1919. Conegut com "El Tero". Militant de la CNT. Tintorer. Fou president de la secció de Tintorers del Ram Tèxtil de Barcelona. Va ser assassinat per elements de l'anomenat Sindicat lliure el 19 de juliol de 1919.

Saborit, Raimundo. Representant la Societat Obrera d'Adobadors, de Barcelona, va assistir al primer congrés d'abast estatal celebrat a Barcelona l'any 1870.

Sabrià, Antoni. Participà en el congrés de constitució de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera- (Barcelona, setembre de 1908) representant els treballadors de la fàbrica Pirelli, SA (constructors de fils i cables elèctrics) de Vilanova i la Geltrú.

Sacasa, Magí. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua dels Blanquejadors de Barcelona i Vocal de la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus.

Sadurní, Salvador. Treballador del tèxtil a Vilanova i la Geltrú. El juny de 1900 va ser elegit vocal de la junta directiva de la Societat obrera de l’Art Fabril.

Sàez, Aurelio. Militant de la CNT. Assistí al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant el Sindicat de Vidriers de Barcelona.

Safonts, Josep.  President de l'Associació de Socors Mutus de Gràcia (Barcelona) el 1842.

Sagarra, Francesc. Militant de la CNT. Vocal de la primera junta del Sindicat Únic de la Construcció. Barcelona novembre de 1918.

Sagarra i Boronat, Pere. Vallmoll, 1886 - Chateaneauf-de-Grasse, 1945. Militant de la CNT. Treballar de picapedrer a Barcelona, on una greu malaltia l’inhabilità per treballar. Malaltia que es va agreujar en diferents estades a la presó durant la dictadura del general Primo de Rivera. Visqué entre Barcelona i Vallmoll, localitat on hi va organitzar el Sindicat Únic de Camperols de la CNT. Fou un propagador de la filosofia de la CNT per les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà i un dels ferms defensors de la Federació Nacional de Treballadors del Camp (que es va aprovar en el congrés de la CNT de 1931). Tot i la seva formació autodidacta fou un prolífic articulista en la premsa obrera. (Va publicar 233 articles, gairabé tots durant la República). Fundà el periòdic vallenc “Acció Sindical” i a més, amb el pseudònim d’Anteo col·laborà a “Solidaridad Obrera” “Sindicalismo” "Cultura Libertaria" (Barcelona 1931-33), també a "El Trabajo" (Manresa, 1931-34), i a “Acción Social Obrera” de Sant Feliu de Guíxols. En tots els seus treballs pregonà els problemes del camp català, explicant també les solucions des de la perspectiva cenetista. En l’escissió de la CNT de l’any 1931 es decantà per la fracció Trentista. Després de l’aixecament militar del juliol de 1936, impulsà les col·lectivitzacions. Fou sots-delegat d’Economia, a l’Alt Camp, en el Govern de la Generalitat (gener-juny de 1937). Hom li atribueix haver fet front a elements de la FAI que pretenien “detenir” ciutadans de Vallmoll d’ideologia dretana. A finals de 1938 fou nomenat secretari del Comitè Comarcal de l’Alt Camp, en representació del qual assistí al Ple de Camperols de la CNT (Barcelona, 1938). És autor del llibre La República y la Reforma Agraria. El problema agrario en España. Tipografía “Cosmos”, Barcelona, 1932.

Sagrera, Francesc. Fuster a Palafrugell. El setembre de 1907 era el destinatari de la correspondència (c/ Ample, 22) dirigida a la Secció de Palafrugell de la Federació Obrera del Ramo Elaborar Fusta d'Espanya.

Sagrera, Genís. Dirigent del Sindicat d'Arts Gràfiques de la CNT el 1931. Militant del BOC i després del POUM.

Sagués, Antoni. El 1887 fou president de Les Tres Classes de Vapor. Signant dels acords amb la patronal que posaren fi a la vaga general de Manresa del 1890. Aquest mateix any participà en la fundació del Partit Socialista Oportunista del qual en fou membre del comitè central.

Sala, Antoni. Militant de la CNT i President del Partit Nacionalista Català de Badalona. Morí els primers dies de la guerra civil.

Sala, Elias. L'octubre de 1909 va ser elegit Vocal 2on de la secció de Sant Andreu de la Societat de Fusters "La Fraternidad" de Barcelona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Sala, Emili. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant el Sindicat de Fusters i Ebenistes de Vic.

Sala, Joan. Dirigent obrer de la classe dels Fusters de Barcelona, el 1841.

Sala, Joaquim. Representant els Manobres de Barcelona va assistir al Congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Sala, Lluís. Militant de “El Ràdium” a Barcelona. El 3 d’abril de 1932 va ser elegit Comptador del Comitè de la Federació de Sindicats Professionals de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya.

Sala, Santiago. Milità a la CNT. Com a representant de la comarca del Baix Empordà va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), participant en la ponència sobre Col·lectivitzacions al Camp.

Sala (o Salas), Tomás. Militant de la CNT a Barcelona. Perruquer. El 29 de desembre de 1908 va ser elegit vocal del Consell Directiu de la Confederació Regional de Societats de Resistència “Solidaritat Obrera”. Representant la Unió Obrera dels Perruquers i Barbers "El Progreso" de Barcelona, va assistir al Congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va prendre l’acord de constituir la CNT, on fou elegit membre de la Comissió Revisora d'Actes i formà part de la segona ponència, (Barcelona, octubre-novembre de 1910).

Sala i Franqueza, Carles. Milità a la UGT. Representant la Societat de Professions i oficis varis de Barcelona, va assistir al VII Congrés de la Federació Regional (Barcelona, abril de 1930), formant part de la Ponència de Legislació. Després, l’any 1934, formà part de l'escissió de la UGT que va constituir la UGSOC Seguint directrius de la Unió Socialista de Catalunya el maig de 1936 va signar un pacte amb la direcció regional de la UGT, que significava el reingrés dels sindicats escidits. El pacte no es complí i els dirigents de la UGSOC van ser marginats.

Sala Vilalta, Estanislau. El 22 de gener de 1933 va ser elegit President del Sindicat Obrer d’Indústries Elèctriques de Manresa.

Salas, Josep. Militant del CADCI a Reus. El juny de 1918 exercia de Secretari de la Secció Permanent d'Organització i Treball del CADCI.

Salas Blanch, Joan. Teixidor a Reus. A les primeries de 1864 la forta repressió governamental sobre el moviment obrer el forçà a dimitir del càrrec de President de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus. El juliol de 1871 Tornà a ser elegit President de la Societat de Teixidors. Ho va ser fins el març de 1872. Representant l’Associació de Teixidors de Reus va assistir al Congrés del Centre Federal de Teixidors a Mà de la Nació Espanyola celebrat a Barcelona del 14 al 17 de gener de 1872. L’agost de 1873, com a dirigent de la secció d’Oficis varis de la Federació local de Reus de l’AIT, signà un manifest dirigit als treballadors de la localitat.

Sales, Francesc. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Vocal de la secció local de la FOA de la citada localitat.

Sales Amenós, Ramon. Fulleda (Les Garrigues), 1893 - Barcelona, 1936.  Als 15 anys es traslladà a Barcelona on treballà de dependent. El 1918 ingressà al Sindicat Mercantil de la CNT. En desacord amb la ideologia llibertària -ell era carlí i catòlic devot- el desembre de 1919 fundà (amb el suport de la organització Patronal primer i després amb connivència amb el general Martínez Anido)  la Unió de Sindicats Lliures, de la que en fou el primer president. Fou membre de la Lliga Espanyolista (fundada per a combatre el nacionalisme català). La dictadura de Primo de Rivera el designà president del CADCI i en proclamar-se la Segona República, es traslladà a França. Va tornar a Barcelona a principis de 1935 i intentà, sense èxit,  la reorganització del "Lliure" i de la Confederació Nacional de Sindicatos Libres de España. Detingut la primavera de 1936 per conspirar contra la República,  el 19 de juliol  va sortir de la presó. Participà en activitats de sabotatge de la "quinta columna" franquista, però en ser descobert fou detingut i mort.

Saleta, Rafael. Treballador del tèxtil a Mataró. El juliol de 1894 va ser elegit tresorer de la junta directiva de la Societat obrera de Nuadors i Ajudants de Mataró.

Salines, Just. Militant de la CNT de Lleida. Membre de l'ajuntament d'aquesta ciutat l'octubre de 1936.

Saló, Antoni. Dirigent del Sindicat d'Arts Gràfiques de la CNT. Militant del BOC i del POUM, fou cap de tallers de "La Batalla" el 1931-32.

Saló, Joan. Militant de la CNT a Sant Pere Pescador. Assistí a la Conferència Regional de Blanes (juliol de 1922).

Saló, Pere. Militant de la UGT a l'Escala. L'any 1936 era el Secretari del Comitè local.

Salud Carreras, Antoni. També se’l cita Salut, Antoni. Militant de la CNT a Barcelaona. Representant el "Centro Obrero de Algeciras" va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910). Fou president del sindicat de pintors “La Nueva Semilla” de Barcelona, en representació del qual va assistir al primer congrés de la CNT (Barcelona, setembre de 1911).

Salvador, Francesc. Militant de la UGT. Secretari d'actes de la Federació Regional de la UGT de Catalunya, l'any 1929. A finals d'aquest mateix any era vocal del comitè de la Federació Nacional d’Obrers de l’Art Tèxtil de la UGT. Va assistir al tercer congrés d'aquesta federació, celebrat a Barcelona els dies 6 i 7 de gener de 1930, on va ser elegit president del Comitè, substituïnt a Joan Fernàndez.

Salvador, Manuel. Sabater a Barcelona. En constituir-se la Societat de Sabater de Barcelona, febrer de 1895, va ser elegit vocal de la junta directiva.

Salvador, Miquel. L'any 1871 formava part del Comitè Local de Barcelona de la FRE de l'AIT.

Salvador, Norbert. Representant la Unió Obrera de les Arts del Llibre, de Sabadell, va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT.

Salvador, Ramón. Militant de la CNT. Assistí al Ple Regional de Barcelona de 1920, representant la Federació Local de Sindicats de Badalona. Fou ferit en un atemptat dels dels anomenats Sindicats lliures, a Barcelona.

Salvador Franch, Santiago. Alcorisa (Aragó), 1864 - Barcelona, 1894. Activista anarquista. Estigué implicat en l'atemptat contra el general Martínez Campos (setembre de 1893), dut a terme per Paulí Pallàs. Per venjar la mort de Pallàs, el 07-11-1893 llança dues bombes al pati de butaques del Teatre Liceu de Barcelona que causaren la mort de vint persones. Detingut el desembre següent a Saragossa fou empresonat a Barcelona i ajusticiat el 21 de novembre de 1894.

Salvador Serrano, Manuel. El gener de 1919, arran de la repressió per la vaga de La Canadenca, fou empresonat al vaixell Pelayo al port de Barcelona. El novembre de 1920 fou deportat amb el vaixell "Giralda" al castell de la Mola de Maó. Fou greument ferit pels pistolers del "Lliure" en un atemptat a Barcelona.

Salvat, Josep. L’abril de 1909 formava part com a vocal en la Junta de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera- de Barcelona.

Salvat Vendrell, Pedro. ?, ? – Barcelona, 1921. Essent president del Sindicat Lliure del Ram de l’Aigua de Barcelona, va ser ferit greument en un atemptat el 29 de novembre de 1921, a conseqüència del qual va morir dos dies després.

Salvatella Llorens, Andreu. El gener de 1936 en fou elegit tresorer de la FOSIG.

Salvatella i Prujà, Jacint. Banyoles, 1898 – Prada de Conflent, 1975. Camperol a Banyoles. Milità a la U de R. El maig de 1931 va formar part del nucli fundador del sindicat de pagesos Acció Social Agrària. Va ser president de la secció de Banyoles. Representant aquest sindicat el setembre de 1933 va participar en la constitució de la Federació Agrària Social Obrera de Banyoles, impulsada per la Unió Socialista de Catalunya. Durant la guerra civil va ser regidor municipal de l’agost de 1937 fins el setembre de 1938, en representació de la U de R.

Salvó, Maria.  Sabadell, 1921. A finals de 1936 s'afilià a la UGT i després a la JSUC. El 1939 hagué d'exiliar-se a França, d'on en fou expulsada. Residí clandestinament a Bilbao fins el 1941 quan la van descobrir. Un tribunal militar la va condemnar a 30 anys de presó. Romangué empresonada fins el 4 de setembre de 1959.

Sallan, Julià. Membre de la CNT. Tipògraf anarquista. En mig d'una vaga a Barcelona el 1919 fou assassinat.

Sallarés, Narcís. Fuster a Terrassa. L'abril de 1907 va ser elegit Secretari d'interior de la Societat de Fusters de Terrassa, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Sallés i Gusi, Vicens. El 26 de desembre de 1927 va ser elegit Vice-secretari del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria de Terrassa.

Sallés i Figueres, Jaume. (veieu Sellés i Figueres, Jaume).

Samper Curull, Joan. Fuster a Tarragona. El 28 de juliol de 1921 va ser elegit Comptador de la Societat d'Obrers de la Fusta de Tarragona.

Samsó, Ferran. L'any 1873 militava en la secció barcelonina de la FRE de l'AIT.

Samsó, Pere. El 1873 era membre de la Societat Cooperativa de Majordoms i Contramestres de Telers Mecànics de Gràcia (Barcelona).

Samsó Ramón. Militant de la secció barcelonina de la FRE de l'AIT, el 1873.

Sanabra, Rafael. El dia 20 de juny de 1895, va ser elegit Vocal de la secció local de la FOA al Vendrell. Mesos després, el gener de 1896 va ser elegit Vicepresident.

Sanahuja Pons, Josep. Militant de la CNT a Terrassa. Del sindicat Fabril i Tèxtil. Representant aquest sindicat va assistir a la Conferència de la CRTC celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. En l’escissió de la CNT de 1932 seguí la fracción Trentista, minoritària a Terrassa, i l’estiu de 1936 passà a militar a la UGT.

Sánchez, Avelino. El dia 3 d’agost de 1907 va ser elegit comptador del Consell Directiu de la Federació Local de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera" de Barcelona, en representació de la Societat de Perruquers.

Sánchez, Cayetano. Militant de la CNT a Barcelona. Representant el Sindicat de la Metal·lúrgica de Barcelona va assistir a la Conferència de la CRTC celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. Amb la mateixa representació va assistir al 3er congres Confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931). L’agost de 1931 exercí de President del sindicat esmentat.

Sánchez, Daniel. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat del Ram de la Fusta va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931, on va formar part de la ponència titulada "Sindicats d’Indústria".

Sánchez, Esteban. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de la Construcció va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931, formant part de la ponència sobre "Local Propi" i també en la de "Borsa de Treball".

Sánchez, Felipe. El juny de 1871 era Secretari de la Societat de Teixidor a mà de la Nació Espanyola a Sant Joan de Vilassar.

Sánchez, Francisco. Mazarrón (Múrcia), 1909 – Rouen (França), 1962. Milità a la CNT a Vilanova i la Geltrú on es traslladà a viure de molt jove. Durant la guerra formà part del Comitè d’empresa de la fàbrica Pirelli. L’any 1939 s’exilià a França. El 1946 s’instal·là a Rouen on participà en la formació de la CNT local.

Sánchez, Pere. El dia 3 d’agost de 1907 va ser elegit vocal de la Comissió de Propaganda del Consell Directiu de la Federació Local de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera" de Barcelona, en representació de la Societat de l’Art Fabril i Ram de l’Aigua. En representació dels Tintorers va assistir al primer congrés de la CNT (Barcelona, setembre de 1911).

Sánchez González, José. (Alias, Villalobos Moreno i Constant Leroy. Dirigent de Solidaritat Obrera. Formà part del Comitè de Vaga en la vaga general revolucionària de l'estiu de 1909, els esdeveniments de la qual són coneguts com la Setmana Tràgica. Hom el considera un confident-provocador al servei de la policia.

Sánchez Granados, M. Militant de la UGT. L'any 1931 exercí de Vicepresident de la Federació Local de Barcelona de la UGT.

Sánchez Marín, Juan P.    Militant de la UGT. Fou suspès de militància l'any 1926 per enfrontar-se amb la direcció de la Federació Regional, reivindicant una plena autonomia per a la UGT de Catalunya. Representant la Societat de Professions i Oficis varis de Barcelona va assistir al VII Congrés de la Federació Regional (Barcelona, abril de 1930), on formà part de la Ponència que dictaminà sobre el Projecte de la Mútua Obrera Regional. Secretari general de la Federació Local de Barcelona (1931-34), assistí al XVII congrés de la UGT de 1932, defensant una altra vegada (sense èxit) la autonomia de la UGT catalana. El juliol de 1934 s'escindí de la UGT i participà en la formació de la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya (UGSOC), essent-ne elegit secretari general.

Sánchez Sánchez, Moisés. Militant de la UGT a Sitges. El dia 21 d’agost de 1928 va ser elegit pel Sindicat de la Pell de Sitges per representar-los en la Conferència general de la Federació Nacional d’Obrers de la Pell de la UGT. Representant els obrers de les fàbriques de sabates de Sitges va assistir al 16è congrés de la UGT (Madrid, 10-15 de setembre de 1928).

Sánchez Saornil, Lucía. Madrid, 1901. De jove col·laborà a "La Revista Blanca", "Tiempos Nuevos" i "Solidaridad Obrera" de Barcelona. Militant feminista participà en la fundació de "Mujeres Libres" (1936), organització de caire llibertari i feminista. Durant la guerra civil ocupà la secretaria del Consell General de Solidaritat Internacional Antifeixista. Publicà el llibre de poemes El romancero de mujeres libres (1938). L'any 1939 s'exilià a França.

Sancho Ferrer, Miquel. Dirigent de la CNT a Gelida. El maig de 1936 signava una solicitud dirigida a l’Ajuntament de Gelida, demanant permís per celebrar un míting del "Sindicato Único de Trabajadores, en constitución". El míting s’havia de celebrar el dia 30 de maig. Representant la CNT va ser regidor a l’Ajuntament de Gelida entre 1937 i 1938.

Sanero, Ferràn. Treballador del tèxtil a Vilanova i la Geltrú. El juny de 1900 va ser elegit vocal de la junta directiva de la Societat obrera de l’Art Fabril.

Sanfeliu, Estanislau. Dirigent del Sindicat de l’Art Fabril de la CNT a Manresa. El 3 de juny de 1933 presidí el míting d’aquest sindicat organitzat per aprovar les noves propostes de les condicions de treball.

Sangres, Jaume. Assistí al congrés de Solidaritat Obrera de Barcelona de 1910, representant la Unió de Pintors de Sabadell.

Sanjuan Cueto, Mariano.  Mequinensa, 1905 - Bédarieux, França, 1987. Militant de la CNT. Amb 22 anys emigrà a Catalunya. L'any 1930 fou elegit comptador del Comitè local de la CNT de Gavà. S’exilià a França l’any 1939.

Sanpere, Pau. Assistí al congrés obrer de Barcelona de 1870, representant els Teixidors de Llana de Sabadell.

Sanpons, Antoni. Vocal de la junta directiva de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona. Assistí al congrés obrer català de Barcelona de 1868.

Sans, Andreu. President de la Federació obrera de Tarragona l'any 1902. El mes de maig va obrir el míting commemoratiu del Primer de Maig.

Sans, Antoni. L'any 1869 fou membre de la junta directiva de les Tres Classes de Vapor (secció de teixits) de Vilanova i la Geltrú.

Sans, Concepción. Militant de la UGT a La Riba (Alt Camp). El juny de 1933 va ser elegida Vicesecretària del Sindicat de Professions i Oficis varis de la Riba.

Sans, Joan. L’abril de 1909 figura com a vocal de la Junta de Confederació Regional de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera" de Barcelona.

Sans, Josep.  Dirigent de l'Associació de Protecció Mútua dels Faixaires d'Olot (1842).

Sans, Josep.  Director segon de la junta de l'Associació de Protecció Mútua de Canet de Mar (1841).

Sans, Lluís. President de la Unió Local de la UGT d’Alfés, fou assassinat durant la guerra civil.

Sans, Magí. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Vocal de la secció de la FOA de Vilanova i la Geltrú

Sans, Maria. Dirigent del sindicat tèxtil "La Constància" de Sabadell. L'agost de 1913 participà en els mítings de la vaga general del tèxtil.

Sans, Martí. Militant del BOC. El 1932 fou membre de la junta del Sindicat Mercantil de la CNT.

Sans Dedots, Francesc. Biure d’Empordà (Alt Empordà) - De jove anà a viure a Barcelona on, el 1902, participà en la fundació de la Unió Ultramarina de la que en fou president fins el 1906. Col·laborà a "La Defensa", òrgan de l'esmentada Unió.

Sans Lafita, Pere. Assistí al congrés obrer, constitutiu de la FRE de l'AIT, de 1870, delegat pels Filadors Jornalers i Teixidors Mecànics de Barcelona.

Sans Orenga, Martí. Barcelona, 1909. Fill del també sindicalista Francesc Sans Dedots, milità en el Sindicat Mercantil de la CNT, del qual en fou president. És autor del llibre Els Treballadors mercantils dins el Moviment Obrer Català. Editorial Pòrtic. Barcelona, 1975.

Sans Sicart, Joan. Barcelona, 1915 - Tolosa de Llenguadoc, setembre de 2007. Als 14 anys començà a treballar i s’afilià a la CNT. L’any 1935 va participar en la fundació de la Federació Estudiantil de Consciències Lliures. El juliol de 1936 s’allistà a la Columna Durruti, però essent mestre va ser destinat a l'escola Salut i Alegria de Badalona. A finals de 1936 va ser cridat a files. Després del seu primer destí fou nomenat Comissari del Batalló de Xoc de la 26 Divisió (antiga columna Durruti), amb la que va cobrir la retirada dels milers de persones que fugien cap a França. L’any 1939, amb el XVIII Cos d’exercit, s’exilià a França. Col·laborà amb la resistència francesa contra els nazis i després de la guerra continuà militant activament en la CNT. Guardava a casa seva la bandera de la 26ena divisió, succesora, com hem dit, de la Columna Durruti. És autor de El dia de les sirenes. El triomf anarquista el 19 de juliol de 1936. Pagès Editors. Barcelona, 2007.

Sansada, Josep.  Membre de la junta directiva de l'Associació de Socors Mutus de Gràcia (Barcelona) el 1842.

Sant Escobet, Pere. El 26 de desembre de 1927 va ser elegit Vocal segon del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria de Terrassa.

Santacana, Josep. Militant de la CNT a Barcelona. L'abril de 1918 va participar en l'Assembla preparatòria per reorganitzar la Federació Nacional d'Adobadors. Assistí al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant el Sindicat d'Adobadors de Barcelona. Arran de la repressió per la vaga de La Canadenca fou empresonat en el vaixell "Pelayo" (gener de 1919).

Santacana i Cañellas, Josep. Teixidor a Igualada. Representant dels teixidors en la comissió mixta de fabricants i teixidors, que signaren una tarifa col·lectiva de preus, el juny de 1881.

Santacreu, Bartomeu.  L'any 1856 formava part de la junta de la Societat Obrera dels Paraires de Barcelona.

Santaló, Joan. Militant de la UGT. Representant la Societat de Constructors de calçat de Sitges va assistir al VII Congrés de la Federació R