Notes biogràfiques:  Lletres "N" - "O" - "P" - "Q" (*)

Nacher, Miquel.  Dirigent obrer internacionalista. Barretaire. Fou secretari i un dels organitzadors de la Federació Local de Societats Obreres de València (1870). Estigué afiliat a l'Aliança de la Democràcia Socialista. Anà a Barcelona, on formà part del consell de la federació barcelonina de la FRE de l'AIT, i quan fou declarada il·legal participà en les comissions clandestines, cosa per la qual fou empresonat diverses vegades. Morí a la presó l'any 1890.

Nadal, Antoni.  Dirigent obrer a Badalona. L'any 1842, fou primer vocal de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Badalona.

Nadal, Domènec. Militant de la CNT. Arran de la repressió per la vaga de la Canadenca, fou empresonat al vaixell "Pelayo" en el port de Barcelona el gener de 1919.

Nanot, Joan. Militant de la CNT. Ajustador Mecànic. Era oriünd del Berguedà. Fou president del Sindicat Únic d'obrers Metal·lúrgics de Badalona. Detingut el 1919, acusat d'haver col·locat un explosiu al domicili d'un industrial fou empresonat a la Model de Barcelona. En Francesc Layret se'n fet càrrec de la defensa, i en fou absolt per manca de proves.

Nardí i Viñas, Eudald. Militant de la CNT al Ripollès. L’any 1919 era Secretari del Sindicat Únic de l’Art Fabril i annexes de Ripoll.

Navarro, Daniel. Militant de la CNT. Un dels signants del Manifest Trentista, el 1931.

Navarro, Diego. Militant de la CNT a Terrassa. Delegat del Sindicat de Transport en la Conferència de la CRTC, celebrada a Barcelona el 31 de maig de 1931. També va assistir al Ple de la CRTC celebrat a Barcelona l’agost de 1931, representant en Sindicat de la Construcció i el Sindicat de Transport de Terrassa. El febrer de 1932 va ser detingut i empresonat per participar en l’ocupació de l’Ajuntament de Terrassa, durant la vaga revolucionària promoguda per la FAI.

Navarro, Ezequiel. Militant de la UGT. El juny de 1936 va ser elegit vocal del comitè del Sindicat del Metall de Barcelona, en representació del qual formà part del Comitè del Secretariat Regional de Catalunya. L’any 1939 s’exilià a Xile.

Navarro, José. Militant de la FRE de l'AIT. Estudiant. Assistí al congrés de Còrdova del 1872, delegat per les seccions obreres de Girona i Igualada.

Navarro, José. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (1918), representant el Sindicat de Treballadors Portuaris de Barcelona.

Navarro Mazcuñán, Victor. Campillo de Altobuey (Conca). Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. L’any 1934 exercia de Comptador de la junta de la Subsecció de Vilanova de la Federació Nacional d'Indústries Ferroviàries (FNIF)(CNT).

Navarro Adrián, Agustín. Visiedo (Teruel), 1909 – Tarragona, 1939. Militant de la CNT a Falset, en representació de la qual, l’any 1936, formà part del Comitè Antifeixista local. Afusellat pels franquistes el 15 de novembre de 1939.

Navarro Avellán, Patricio. Águilas (Múrcia), 1897 - Mèxic, 1970. Militant de la CNT. Amb 15 anys s’afilià a la CNT a Barcelona. Dirigent del Sindicat del Transport a Barcelona. Formà part del grup "Solidaridad" amb Ángel Pestaña (1928) i del Comitè de la CRTC l'any 1931 amb Emili Mira de Secretari geneal. Representà aquest Comitè en el Ple de la CRTC, celebrat a Sabadell l'any 1932. També el Comitè en el Ple de Sindicats celebrat a Barcelona del 5 al 13 de març de 1933. L’any 1936 va ser elegit Secretari del Sindicat de Transport Marítim. El 16 de juliol de 1936, actuant pel seu compte, participà en l’assalt de vaixells al port de Barcelona, a la recerca d’armes per a les juventuts llibertàries. Durant la guerra va ser el responsable del port barceloní. Va prendre part activa en els enfrontaments del maig de 1937 a la ciutat de Barcelona. Havia estat administrador del setmanari anarquista “Crisol” i col·laborà en el periòdic “El Productor” de Blanes. Després de la guerra s'exilià a Cuba i més tard s'establí a Mèxic, on continuà militant a la CNT.

Navarro Sánchez, Manuel. Militant de la UGT. Secretari general del Sindicat de Banca, Borsa i Estalvi de Barcelona, i l'any 1937 de la Federació Catalana de Treballadors de Banca, Borsa i Estalvi de la UGT.

Navés, Jaume. Treballador del tèxtil a Sant Martí de Provençals. L’agost de 1894 va formar part del Comitè organitzador de la Unión Fabril Cotonera que en aquells moment pretenia organitzar, des de l’òrbita socialista, els obrers del tèxtil de Manlleu, Mataró, Roda de Ter, Torelló, Vilassar, i Sant Martí de Provençals. Essent President de la Unió Fabril va morir el 31 d’octubre de 1894.

Nayén, Antoni. Dirigent obrer a Tarragona. Com a President de la Federació Obrera de Tarragona, l’abril de 1901 signà una salutació al XXIX congrés de la Federació d’Oficials Boters reunit a Tarragona, en el que es deia, ¡Viva la unión y solidaridad obrera internacional! ¡Abajo la inícua explotación del hombre por el hombre! ¡No más razas, castas, ni fronteras! ¡Viva la Revolución social y ni Dios ni amo!

Nebot, Francesc. Membre de la comissió obrera de teixidors que el juny de 1856 és dirigí al governador, reclamant que els patrons no complien els acords laborals.

Nebot, Francesc. Assistí al congrés obrer de Barcelona de 1870, representant les Tres Classes de Vapor de Barcelona.

Negre, Josep. ?, ? - Argelers (Vallespir, Catalunya Nord), 1939.  Dirigent anarcosindicalista valencià afincat a Barcelona. Tipògraf. Participà en la fundació de Solidaritat Obrera (1907) i tingué una actitud destacada en la vaga contra el periòdic lerrouxista "El Progreso" (1908). Fou membre del comitè de vaga que actuà durant la Setmana Tràgica (1909). Secretari general de Solidaritat Obrera, obrí els congressos obrers de Barcelona de 1910 i 1911 constitutius de la CNT, de la qual en fou el primer secretari general, elegit el 19 de novembre de 1910, i un dels principals organitzadors. Acabat el congrés de 1911 (11 de setembre) va ser detingut i empresonat. Després de ser alliberat, l'any 1913 va assistir al Congrés Sindicalista Internacional celebrat a Londres del 27 de setembre al 2 d’octubre de 1913, on segons l'anarquista exiliat a Londres, Vicente García, va fer la seva intervenció en català. L’any 1914 formà part d'una comissió clandestina de la CRTC, que intentava reorganitzar la CNT. Fou redactor i director de "Solidaridad Obrera" i se separà de la militància activa el 1917. Tot i així, en els prologòmens de la vaga de la Canadenca, fou empresonat a la nau "Pelayo" al port de Barcelona (1919). S'exilià a França el 1939 i els francesos l'internaren en el camp de concentració d'Argelers on morí.
Va col·laborar a "Solidaridad Obrera", a "Tierra i Libertad" i en “El Obrero Moderno” d’Igualada, entre d'altres periòdics. És autor de Qué és sindicalismo. Barcelona, 1929. Recuerdos de un viejo militante. Barcelona, 1936. ¿Qué és el colectivismo anarquista?. Barcelona, 1937.

Nicolau Fort, Lluís. Militant de la FAI. Participà en l'atemptat que costà la vida al president del govern espanyol Eduardo Dato (Madrid, 8 de març de 1921). Atemptat comès com a represàlia de la persecució de sindicalistes a Barcelona i particularment per l'assassinat de Francesc Layret. Es refugià a Alemanya, però fou detingut i lliurat a les autoritats espanyoles (amb la condició que no el condemnessin a mort) que el jutjaren i condemnaren a presó. Sortí en llibertat amb l'amnistia de la República i s’hostatjà a Gironella. El febrer de 1939, desaparegué en ple èxode republicà.

Nin, Jaume. Boter al Vendrell. El setembre de 1907 era el destinatari de la correspondència (plaça Pi i Margall, 2) dirigida a la Societat obrera del Vendrell, adherida a la Federació del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya. Representant la secció de la Federació d’Obrers Boters del Vendrell va assistir al XLIII Congrés de la FOB, celebrat a Vilafranca del Penedès el desembre de 1918, on va formar part de la Comissió dictaminadora dels temes 6è i 7è.

Nin, Joan. Dirigent obrer. Membre de la junta de les Tres Classes de Vapor, secció de filats de Vilanova i la Geltrú, el 1869.

Nin, Joan. Camperol a Sants (Barcelona). El gener de 1873 exercia de Tresorer de la Unió dels Treballadors del Camp d’Espanya.

Nin, Joan. El dia 20 de juny de 1895 va ser elegit Recaptador de la secció local de la FOA del Vendrell.

Nin, Salvador. El dia 20 de juny de 1895 va ser elegit Vicesecretari de la secció local de la FOA del Vendrell. Mesos després, el gener de 1896, en una remodelació de la junta de la secció, va ser elegit Vocal. (Entenem que pot ser la mateixa persona de l'entrada posterior).

Nin, Salvador Boter al Vendrell. Representant la secció de boters de la citada localitat va participar en el XVIII Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el juliol de 1890. Va formar part de la Comissió que dictaminà sobre el tema “Conveniència que les caixes d’invalidesa siguin locals i no federals”. com a delegat consultor del Vendrell, va assistir a la Conferència que la FOB celebrà a Sant Martí de Provençals el 26 de gener de 1894. També va assistir al XXII Congrés de la Federació, celebrat a Sant Martí de Provençals del 9 al 16 d’abril de 1894, on exercí de Secretari de la Mesa de la quarta sessió. A més va formar part de la Comissió que revisà els comptes de les vagues de març, abril i agost de 1893 a Vilafranca del Penedès. Així mateix va participar en una Conferència celebrada a Torredembarra, el dia 7 de juny de 1916, per tal d'uniformar els preus dels embalatges entre les seccions de boters que els construïen. La secció del Vendrell va estar uns anys adherida a la CNT. (NOTA: Considerant la mobilitat geogràfica dels boters, podria ser la mateixa persona de l’entrada següent).

Nin, Salvador. Boter a Barcelona. Va exercir de Secretari de la Comissió Pericial de la Federació d’Obrers Boters, elegida l’any 1899 després del XXVII Congrés, celebrat a Barcelona. Representant la secció de Barcelona va participar en el XXIX Congrés de la FOB, celebrat a Reus l’abril de 1901, on exercí de President de la Mesa en la cinquena sessió. Després d’aquest congrés va ser elegit Secretari general de la Comissió Pericial. Com a representant d’aquesta C.P., participà en el XXX congrés de la Federació, celebrat a Barcelona el juny de 1902, on exercí de Secretari en l’acte d’obertura del congrés. Representant la secció de Barcelona va assistir al XXXI Congrés, celebrat a Tarragona l’abril de 1903, on formà part de la Comissió que dictaminà sobre l’acord final de la vaga que mantenia la secció de València. Presentà una proposta signada per les seccions de Sants, Sant Martí de Provençals i Barcelona dient que les seccions citades “pretenden poner en práctica, con arreglo a lo acordado en el último Congreso, la reforma de las 8 horas”. També va assistir al XXXII Congrés, celebrat a Reus l’abril de 1904, on va exercir de president de la Mesa en la segona sessió. Amb la mateixa representació va assistir al XLIII Congrés de la FOB, celebrat a Vilafranca el desembre de 1918, on exercí de Secretari en la quarta sessió.

Nin, Tomàs. Fuster a Tarragona. L'abril de 1907 va ser elegit President de la Societat de Fusters de Tarragona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Nin i Pérez, Andreu. El Vendrell, 1892 - Alcalà de Henares (Madrid), 1937. Polític Marxista, nacionalista i militant de la CNT. Maçó fins l’any 1919. L'any 1908 es traslladà a Tarragona on estudià magisteri. S'adhereix a la Unió Federal Nacionalista Republicana. El 1913 deixa la Unió i s'afilia a la Federació Catalana del PSOE. Col·laborà a la revista "La Justícia Social" de Reus (1913-14), des d'on defensà el nacionalisme català, amb la qual cosa s'enfrontà a altres dirigents del PSOE, afirmant "hi ha un internacionalisme imperialista, al qual ha d’oposar-se un internacionalisme proletari". El 1918 s'afilià a la CNT i participà en el congrés de Madrid del Teatre de la Comèdia (desmbre de 1919), com a delegat del Sindicat de Professions Liberals, on defensà que la CNT s'adherís a la III Internacional. El novembre de 1920 va patir un atemptat per part dels pistolers del "Lliure", del què en surtí il·lès però en el qual perd la vida el seu company Josep Canela Recasens. El març de 1921 és nomenat Secretari del Comitè de la CNT, càrrec que ocupa fins el mes de maig. Assistí al tercer congrés de la Internacional Comunista i al congrés fundacional de la Internacional Sindical Roja (ISR) (Moscou, 1921). Fou nomenat membre del Comitè Executiu de la ISR en el Buró per a l’Europa Central amb seu a Berlín. El 1922 fou expulsat d'Alemanya i tornà a Moscou, on fou elegit Secretari General adjunt de la ISR (essent secretari general, Lozovski). El 1926 s'adhereix al corrent Trotskista que s’enfrontava a les directrius stalinistes, cosa per la qual, l'any 1928, fou destituït de tots els càrrecs i confinat. El setembre de 1930 Stalin l'expulsà de la URSS i tornà a Barcelona. S'afilià a la FCCB, de la que també en serà apartat per la seva filiació Trotskista. El 1931 funda el partit Esquerra Comunista del qual en serà el secretari general. El març de 1932 impulsà la publicació d'"El Soviet", del qual en serà director i des d'on defensarà la necessitat que el socialisme assumeixi l'alliberament nacional com un objectiu a aconseguir. El 1933 participà en la crida per l'Aliança Obrera. El setembre de 1935 l’Esquerra Comunista (EC) i el BOC  s'uneixen formant el POUM, i Andreu Nin és elegit secretari general de la Federació Obrera d'Unitat Sindical (FOUS). Esclatada la guerra civil, fou nomenat Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya (27.09.36 - 13.12.36). Les seves denúncies de la involució del règim comunista a la URSS i de les "purgues" stalinistes, el portaren a mantenir grans enfrontaments amb el PCE, que culminaren amb la seva detenció el maig de 1937. Traslladat d'amagat a Madrid fou torturat per agents soviètics dirigits pel comandant rus Alexander Orlov i finalment assassinat a Alcalà de Henares. El seu cadàver no ha estat trobat, hom considerà que fou sepultat en un paratge de la carretera d'Alcalà de Henares a Perales de Tejuña. Traduí del rus al català obres de Dostoievskif, Tolstoi i Trotskij. És Autor de Les anarchistes et le mouvement syndical (1924). Les dictadures dels nostres dies. Ed.Catalònia. Barcelona, 1930. El proletariado Español ante la revolución (1931). Las Organizaciones Obreras Internacionales. Ed. Dédalo. Madrid, 1933. Els moviments d'emancipació nacional. Ed. Proa. Barcelona, 1935.

Nitar Antoni. Dirigent obrer a Barcelona. Director de la Societat de Protecció Mútua dels Ebenistes de Barcelona. Participà en la fundació de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera, el 1855.

Niubó, Serafí. L'octubre de 1909 va ser elegit comptador de la secció de Sant Andreu de la Societat de Fusters "La Fraternidad" de Barcelona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Nogué Josep. Segle XIX. Dirigents de la Societat de Protecció Mútua dels Filadors de Barcelona. L’any 1841 signà el manifest "Las Clases Trabajadoras Asociadas a los Diputados a Cortes y particularmente a los de la antigua Cataluña". L'any 1854, en nom dels obrers filadors formà part de la comissió que s'entrevistà amb el capità general de Catalunya durant el conflicte de les Selfactines.

Noguer, Isidre. Dirigent obrer a Manlleu. Director segon de la Societat de Protecció Mútua de la Societat de Teixidors de Manlleu, el 1841.

Noguer Comet, Ramón. Figueres, 1886 - Barcelona, 1969. Advocat defensor d'obrers. Polític. Fou successivament membre del Centre Nacionalista Republicà i de la UFNR. El 1912, com advocat, defensà militants del CADCI. S'uní al Bloc Republicà Autonomista (1915), desprès s'afilià al Partit Republicà Català (1917) del qual fou secretari general. El 1921 fou diputat provincial per Figueres i secretari (1921-23) i conseller (1923-24) de l'Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya. Formà part d'Esquerra Republicana de Catalunya (1931) i fou governador civil de Tarragona (1931-33). Col·laborà a les revistes "Llibertat!" (1909),"Revista de Catalunya" (1912), "Pàtria" (1914), i fou redactor de "La Lucha" (1916-19). Publicà Vint mesos de Govern Provincial (1933).

Noguera, Ignasi. Dirigent de la Societat Obrera del Cadiraires de boga de Barcelona, el 1854. Membre fundador de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera, el 1855.

Noguera, Josep. Adobador a Igualada. El juliol de 1901 formava part de la Junta de la Societat d'Obrers Adobadors, amb el càrrec de Tresorer.

Noguera, Ramon. Boter a Barcelona. Representant la secció dels boters d’aquesta ciutat va participar en el XXX Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el juny de 1902.

Nogués, Agustí. En nom de la Societat Obrera de Manyans Mecànics de Barcelona, signà el manifest del primer de maig de 1890.

Nogués, Emili. Militant de la CNT a Barcelona. L'any 1923 formava part de la Junta del Sindicat Mercantil..

Nogués, Salvador. Dirigent obrer. Pintor a Barcelona. El 9 de desembre de 1872 va ser elegit per formar part del Consell de la Unió de Constructors d’Edificis de Barcelona, amb el càrrec de Secretari de la comarca sud.

Nogués, Salvador. El febrer de 1908 exercia de Tresorer de la Societat de Perruquers i Barbers de Tarragona.

Nogués de P, J. Terrissaire a Reus. L'octubre de 1931 va formar part de la Comissió organitzadora de la Societat de Terrissaires i similars de Reus.

Noi del Sucre, El. Veieu Seguí i Rubinat, Salvador.

Nolla, Antoni. Boter a Reus. El febrer de 1873 exercia de President de la Comissió Pericial (junta directiva) de la Federació d'Oficials Boters de la FRE de l’AIT, amb seu a Reus. L’octubre del mateix any era el destinatari de la correspondència de la Unió de Boters de la FRE de l’AIT. Representant la secció dels boters de Reus va participar en el novè congrés de la FOB de l’AIT, celebrat a Reus de l’ú al 7 de desembre de 1881, on exercí de President de la Mesa en la segona sessió i de Secretari en l’onzena.

Nolla, Antoni. Boter a Les Corts (Barcelona). Representant la secció de Les Corts va assistir al XVII Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el maig de 1889. Va formar part de la Comissió que estudià i reformar el Reglament interior del Congrés. Exercí de President de la Mesa en la divuitena sessió, i també en la dinovena. L’any 1891 va ser nomenat Secretari auxiliar del XIX Congrés de la FOB, celebrat a Sant Martí de Provençals el mes d’abril.

Nolla, Florenci. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. En la reorganització de la CNT a Vilanova, el març de 1930, va ser elegit per formar part del Comitè local.

Nolla, Francesc. Boter a Reus. El febrer de 1924 era el Tresorer de la Secció de Reus de la Federació d'Obrers Boters d'Espanya. Tanmateix ho era el desembre de 1927.

Nolla, Joan. Militant de la UGT a Tarragona. El 25 de febrer de 1912 va ser elegit Vicesecretari de la Societat Tipogràfica de Tarragona, adherida a la UGT.

Nolla, Miquel. Membre de la junta de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, el 1869.

Nolla, Tomàs. Militant de la UGT a Mataró. Treballador del tèxtil. Representant el Sindicat de Filadors de Mataró va assistir al tercer congrés de la Federació Nacional d’Obrers de l’Art Tèxtil de la UGT, celebrat a Barcelona els dies 6 i 7 de gener de 1930, on formà part de la ponència sobre Legislació.

Nolla Amorós, Lluís. ?, 1912 - Front d'Osca, 1937. Militant de la UGT a Reus. Secretari de la Unió Obrera Fabril i Tèxtil de la UGT.

Nolla Pastor, Ramon. Vilanova i la Geltrú, 1902 - França, ? - Militant del POUM. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 17-10-36 fins el 08-10-37, quan el POUM ja havia estat declarat il·legal.

Novell, Joan. Dirigent de la Societat Obrera de Teixidors Mecànics de Barcelona, el 1855.

Novell Castellnou, Joaquim. Paleta a Reus. Va ser un dels firmants de l’acord, impulsat per la Junta local de reformes socials, que va acabar amb una vaga el febrer de 1912.

Nuet Vidal, Joan.    Dirigent Obrer. Torner i serraller. Formà part de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona (1868-69), President interi de la Societat antiga de Serrallers (1869) i també President de l’Ateneu Català de la Classe Obrera (1869). Participà en el Primer congrés obrer d'abast estatal celebrat a Barcelona el juny de 1870, representant els serrallers de Barcelona. Fou secretari de la federació barcelonina de la FRE de l'AIT (1872-73). El 1877 participà en una escissió de la FRE i formà el Centre Federatiu de Societats Obreres de Barcelona. Col·laborà en el periòdic "El Obrero" (1880). El 1882 fou dirigent del Partit Democràtic Obrer Socialista, i el 1888 forma part de la Junta Directiva de l'Exposició Universal de Barcelona, en representació de l'Ateneu Obrer de Barcelona.

Núñez García, Manuel. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell-presó de la Mola de Maó, el 30 de novembre de 1920.

Nuviola, Josep. Segle XIX. Membre de la Societat Obrera de Calafats del Port de Barcelona, el 1855.

Ocaña Martín, Antonio. Militant de la CNT. Per la seva activitat sindical el novembre de 1920, fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó.

Ochando, Antoni. Dirigent del ram tèxtil a Barcelona. L'agost de 1872 va ser elegit per formar part del Consell directiu de la Unió Manufacturera a Barcelona. Després del Tercer Congrés (Barcelona, 10-15 de novembre de 1872), va ser elegit Comptador i secretari d’Interior. També va formar part del Consell després del quart Congrés celebrat a Sabadell el 19 d’abril de 1873. Així mateix va ser reelegit després del cinque i després del sisè, (juny i agost respectivament de 1873).

Octinelli, Esteve. Militant de “El Ràdium” a Vilassar de Mar. El 23 de desembre de 1928 va ser elegit Vocal de la Federació Regional de Sindicats Professionals de contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya.

Odena, Camil. Militant del CADCI a Reus. El març de 1919 exercia de President del CADCI a Reus.

Odino Benito. Militant de la CNT del Sindicat Únic de l’Art Fabril de Sabadell. Va ser expulsat durant el plet del segell confederal, l'any 1933.

Oficial, Àngel. Militant de la UGT a Reus. El gener de 1914 va ser elegit tresorer de la Secció Reus-Nord del Sindicat ferroviari, adscrit a la Unión Ferroviaria de la UGT. Càrrec que continuava desenvolupant l'any 1915.

Olaria, Agustí. Dirigent de la Societat d'obrers Vidriers de Badalona (setembre de 1916). Milità a la CNT, i posteriorment, l'any 1931, es passà als Sindicats Lliures.

Olaria, Joaquin. Vidrier a Badalona. El novembre de 1915 formà part del Comitè de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers, amb el càrrec de Caixer. Com integrant del Comitè va assistir al Congrés extraordinari que la Federació va celebrar a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916. Anys després, el 1930, col·laborà amb els anomenats "Sindicats Lliures".

Olaria Albalate, Celestí.  Vilanova i la Geltrú, 1899 - ? - ?  Militant de la UGT, de la Unió Socialista i del PSUC. Ferroviari. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, de l'any 1934 al 1936 i del 05-03-37 fins el 27-10-37.

Olarte Hervia, Antonio. Militant de la UGT i del PSOE. Vicepresident del primer Comitè Regional de la UGT a Catalunya (1922-25), president de la Federació local de Barcelona de la UGT (1931) i del Comitè Regional de la UGT (desembre 1931-març 1933) i secretari d'Organització del que s'anomenà Secretariat Regional (1933-35). El novembre de 1936 fou elegit president de la Federació Regional d'Indústries Gràfiques. El novembre de 1937 fou nomenat president del Consell de Treball de Catalunya. S'exilià el 1939 i fou internat en el camp de concentració de Barcarés.

Olavia, Modesto.    Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (1918), representant el sindicat de Picapedrers de Montjuïc.

Olestí, Antoni. Representant els camperols de la localitat de l’Aleixar va participar en l’assemblea preparatòria per a la constitució de la Federació Provincial (de Tarragona) d’Obrers del Camps, celebrada a Reus el dia 25 de maig de 1913.

Oliva, Pau. Segle XIX. Dirigent obrer dels filadors. Negocià la implantació de les màquines selfactines (Barcelona, 1855). Director de la societat Obrera de Teixidors Mecànics, fou detingut i condemnat a deu anys de presó, arran de la vaga de la fàbrica "Rosés", a finals de 1855.

Oliva i Güell, Lluís. Forner a Tarragona. El 28 de març de 1931 encapçalava les signatures de la instancia dirigida al governador Civil de Tarragona, presentant el Reglament per a la constitució de la Societat Obrera d’Oficials Forners de Tarragona.

Oliva Moncusí, Joan. Cabra del Camp (Alt Camp) – Madrid, 1879. Obrer boter. Anarquista. El 25 d'octubre de 1878 disparà contra Alfons XII, que resultà il·lès. Fou condemnat a mort i executat el 04.01.1879

Olivares, Bruno. Adobador a Olot. Representant el Sindicat de la Pell d'Olot va assistir a l'Assemblea preparatòria per a la reconstitucio de la Federació Nacional d'Adobadors, celebrada a Barcelona l'abril de 1918.

Olivares, José. Militant de la CNT. Arran dels fets de la insurrecció anarquista de Terrassa, fou detingut i empresonat (febrer 1932).

Olivares Martín, Juan Carles. El desembre de 1870 representava la secció de Paletes en la Junta de la Federació Local de Girona de la FRE de l’AIT.

Olivé, Joan. Dirigent de la Societat Obrera dels Emmidonadors de Barcelona, el 1854. Membre de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera el 1855.

Olivé, Josep. El juny de 1862, a Gelida, fou elegit vocal de la junta de la Lliga de Viticultors Rabassaires de Catalunya.

Olivé, Josep. Camperol a Les Cabanyes. Representant la Secció de Les Cabanyes va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).

Olivé, Miquel. Camperol a Montblanc. L’any 1929 era el Secretari del Sindicat Agrícola de Montblanc.

Olivé, Ramon. ? - Reus, gener de 1921. Sindicalista a Reus. Assassinat durant el període de la repressió patrono-militar de 1919-1923.

Olivella, Joan. Dirigent obrer a Vilanova i la Geltrú. Boter. L’any 1885 exercí de Secretari de la Comissió Pericial de la Federació d’Oficials Boters de la Nació Espanyola, que residia a Vilanova. Representant la citada Comissió va assistir al tretzè Congrés de la Federació celebrat a Vilanova del 9 al 15 de juny de 1885, on exercí de Secretari de la Mesa en la primera sessió.

Olivella, Joan. Boter a Vilafranca del Penedès. Representant la secció de la FOB de Vilafranca, va participar en la Conferència que la FOB celebrà a Reus els dies 3 i 4 de desembre de 1923. En aquesta conferència s’aprovà constituir nuevamente la Federación.

Olivella i Astals, Pere. Va participar en la VII Assemblea de la Federació de Dependents de Catalunya (Girona, 25-26 de febrer de 1928), en el decurs de la qual va ser reelegit President del Comitè de la Federació.

Oliveras, Jaume. Dirigent obrer a Ripoll. Com a Secretari del sindicat tèxtil de Ripoll, el gener de 1914 signava un escrit dirigit a l’Alcalde de Ripoll, reclamant la implantació de la jornada de 10 hores i l’augment del 10 % en els treballs a preu-fet, tal i com s’havia establert pel Real decret del 24 d’agost de 1913. (A les conques del Ter i del Freser es treballaven 66 hores setmanals més 8 d’extraordinàries).

Oliveres Marcet, Josep. Dirigent obrer a Manresa. El 22 de gener de 1933 va ser elegit Secretari del Sindicat Obrer d’Indústries Elèctriques de Manresa.

Olivert, Lluís. Representant els Perruquers i Barbers de Terrassa va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Olivo, Josep. Dirigent de la Unió Ultramarina (Barcelona, 1925). Impulsà la incorporació de la Unió a la CNT l'any 1931.

Ollé Maria. Filadora a Reus. L’agost de 1910 va ser una de les dues signants de l’acord amb la fàbrica "La Manufactura de Algodón" per l’acabament d’una vaga (14 dies) en la que les filadores reclamaven millores en les condicions de Treball. Després de la vaga l’empresari les conminà que deixessin la associació obrera si volien continuar treballant.

Ollé, Miquel. Militant de la CNT. Bisellador. El març de 1930 formà part de la Comissió organitzadora del Sindicat del Vidre de Barcelona.

Ollé, Pau. Vidrier a Barcelona. Representant els 185 federats de la secció de Poble Nou (Barcelona) va assistir al Congrés extraordinari de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers, celebrat a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916.

Oller, Sebastià. Dirigent obrer a Tarragona. El 22 d’octubre de 1922 a ser elegit Vice-secretari de la reconstituida Federació Obrera Local de Tarragona.

Oller Tarafa, Baldomer. Calaf (Anoia), 1859 - Barcelona, 1936. L'any 1889 assistí al Congrés Possibilista de París, representant la Societat Obrera dels Tintorers de Barcelona. Fou involucrat en el Procés de Montjuïc (1896) i fou desterrat a Londres, des d'on féu de corresponsal del periòdic "La Publicidad".

Olmedo, Rafael. Pseudònim de Eusebio Rodríguez Salas.

Olsina, Antoni. ? - Barcelona, 1871. El març de 1855 era el President interí de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Barcelona. El 4 de juny següent va ser elegit Tresorer de la Societat Obrera d'Oficials Impressors de Barcelona. Formava part de la junta de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, quan aquesta va fer una crida per la celebració d'un congrés obrer català el desembre de 1868. Aquest congrés se celebrà els dies 12 i 13 de desembre de 1868. L’any que va morir era era President de l’Ateneu Català de la Classe Obrera.

Oltra Picó, Josep . Benasau (País Valencià), 1899 - Santa Maria del Mar (el Rosselló), 1972. Secretari del Sindicat d'Empleats i Tècnics de Sabadell l'any 1930. Militant del Partit Comunista Català, amb el qual s'integrà en el Bloc Obrer i Camperol. Va ser detingut després dels fets del Sis d'octubre de 1934. El setembre de 1935 formava part del Consell Econòmic del POUM i el setembre de 1936 va ser designat Vocal del Consell d'Economia de la Generalitat. Càrrec del què va ser cesat durant la ignominiosa persecució del POUM. El gener de 1939 s'exilià a França.

Oms i Brunet, Jaume. Camperol a Vila-Rodona. Intervingué en el míting del 1er de maig celebrat a Vila-Rodona el maig de 1895. Sense ser delegat va intervenir en la sessió inaugural de la Segona Conferència de la FOA, celebrada al Vendrell el dia 25 de juny de 1895. El dia 4 d’agost de 1895 va participar en la reunió de les seccions de la FOA de la Comarca de Valls-Montblanc, convocada per reorganitzar les seccions i la junta de la Comarca. El novembre de 1895 exercia de President del Comitè local Republicà Federal de Vila-Rodona. Representant la Secció de Vila-Rodona (Centre Federal) va participar en el tercer congrés de la FOA, celebrat al Vendrell els dies 5 i 6 de gener de 1896.

Oncins, Joan. Militant de la CNT i afiliat al BOC de Lleida. El 24 de febrer de 1932 el Comitè de la Federació local de Lleida el va nomenar delegat al comitè de la CRTC. Aquesta Federació local seria expulsada de la CNT en el Ple Regional celebrat a Sabadell el 24 d’abril de 1932. El 18 de maig de 1933 seria elegit vice-secretari de la Unió Local de Sindicats de Lleida (escidits de la CNT).

Oñós, Manuel. Serraller a Reus. Secretari de l'Agrupació Socialista de Reus, l’any 1905. Representant els Serrallers de Reus va assistir al congrés de constitució de la Confederació Regional de Societats de Resistència-Solidaritat Obrera- (Barcelona, 6-8 de setembre de 1908).

Oriol, Jaume. Representant la Societat Obrera dels Paperers de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), va assisir al primer congrés obrer d'abast estatal celebrat a Barcelona el juny de 1870.

Oriol, Ramon. ?, 1899 - Roana (França), 1984. Milità a la CNT a Artesa de Segre. Representant el Sindicat Únic d'aquesta localitat va assistir al Ple de Pagesos de la CRTC, celebrat a Barcelona el setembre de 1936, El juny de 1937 formava part del Comitè Regional de Camperols, en representació de la CNT de Lleida. De novembre de 1937 a novembre de 1938 va exercir de secretari del Comitè esmentat. L’any 1939 s’exilià a França.

Oriols, Benet. Veieu Orriols i Orbiol, Benet.

Orobitg, Salvador. Representant la Societat Obrera de Cadiraires de Barcelona signà el manifest del 1er. de maig de 1890.

Orri, Bertomeu. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua dels Impressors de Barcelona i vocal 6è de la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus l'any 1841. Signà el manifest "Las Clases trabajadoras asociadas a los Diputados a Cortes y especialmente a los de la antigua Cataluña" (Barcelona 28 de febrer de 1841).

Orriol Joaquim. Militant de la CNT a Barcelona. Com a representant de la Comissió reorganitzadora del Sindicat de l'Art Fabril de la CNT, el 6 de juliol de 1930 va presidir l'Assemblea de la secció de Gènere de Punt del citat sindicat. En el decurs de l'assemblea va ser elegit Secretari general de la secció.

Orriols, Rafael. Secretari de les Tres Classes de Vapor de Mataró (1886-1887). Assistí al congrés obrer de Barcelona de 1888 fundacional de la UGT. Participà en la ponència que redactà els estatuts de la futura UGT. També milità en el PSOE.

Orfila, Pere. Secretari de les Tres Classes de Vapor (gener-novembre de 1886).

Orriols i Orbiol, Benet. Manresa, 1894 - ?. Militant de la CNT. Filador. També se'l cita com Benet Oriol. El juny de 1930 formà part de la comissió reorganitzadora del Sindicat Fabril i Tèxtil de la CNT de Manresa. El gener de 1931 exercia de Secretari d'aquest sindicat, i el mes de novembre n'era el President. Representant el sindicat de l'Art Fabril de Berga va assistir al 3er Congrés Confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931). També participà en el Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1.931), representant el sindicat de l’Art Fabril i Tèxtil de Manresa. S'adherí als trentistes i va formar part dels dirigents dels Sindicats d'Oposició. Va ser empresonat després de la revolta pacífica promoguda per la FAI a l’Alt Llobregat el gener de 1932. També va assistir al Ple Regional de Sindicats de Catalunya (Barcelona, març de 1933). L'any 1936 s'afilià a la UGT i al PSUC. Representant el PSUC va formar part del Consell Municipal de Manresa des del 26 d'octubre de 1937 fins l'acabament de la guerra.

Ortega Tossas, Agustín.  Mora la Nova, 1898 – Sitges ? Militant de la UGT i del PSUC a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. Durant la República va ser Secretari General de la UGT de Vilanova i la Geltrú. Afiliat al PSUC, fou regidor de l'Ajuntament des del 3 de maig de 1938 fins el 1939.

Ortiz, Pascual. Milità a la CNT. Com a representant de la comarca de l’Urgell va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), participant en la ponència sobre Col·lectivitzacions al Camp.

Ortiz Herrera, Joaquim. Alcalà de Xivert (Castelló), 1889. Militant de la UGT a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. El 14 de maig de 1930 va ser elegit per formar part de la junta del Consell Obrer del Sindicat Nacional Ferroviari (UGT).

Pablo, Francisco. Vidrier a Barcelona. Representant la Unió Vidriera de Barcelona va assistir al Congrés extraordinari de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers, celebrat a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916.

Pabón y Suárez de Urbina, Benito. Militant de la CNT a Barcelona. Advocat. S'adherí al Partit Sindicalista i fou elegit diputat per Saragossa dins del Front Popular, el febrer de 1936. Secretari General del Consell de Defensa d'Aragó l'octubre de 1936. Després dels Fets de Maig de Barcelona, defensà els presos del POUM. Per aquest motiu sofrí amenaces de mort i abandonà el cas, exiliant-se a França i desprès s'instal·là a Filipines.

Pac Rossellò, Josep. Lleida, 1915. Milità a la UGT. L’any 1934 militava a la FCTE. Fou Secretari comarcal del Segrià. Participà en el Tercer Congrés del Secretariat Regional de la UGT de Catalunya (Barcelona, novembre de 1937). El 1939 s’exilià a França. Va ser internat en el camp de concentració de Bacarés.

Padilla Boloix, Josep. Terrassa (Vallès Occidental), 1909 - 1980. Anarcosindicalista. S'afilià a la CNT el 1928 i el 1932 participà en els fets insurreccionals de Terrassa, arran dels quals fou empresonat. Durant la guerra civil fou secretari de la Federació Local de Terrassa i de la comarca del Vallès Occidental. Col·laborà en el periòdic"Vida Nueva". Formà part de la columna Durruti que va combatre al front d'Aragó. Acabada la guerra participà en la resistència francesa contra els nazis i amb els "maquis" a Catalunya. El 1946 entrà a l'estat espanyol i, detingut el 1947, fou condemnat a 20 anys de presó. El 1952 fou deixat en llibertat, però tornà a ser empresonat el 1956. El 1976 fou elegit secretari general del Comitè Regional de la CNT a Catalunya.

Padró, Isidre. Militant de la CNT a Manresa. Representant el Sindicat de l’Alimentació de Manresa va participar en la Conferència extraordinària de Sindicats de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931.

Padró, Jaume. Dirigent obrer a Barcelona. Va formar pert de la junta de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona. Representant als Lampistes i Llauners de Barcelona va assistir al congrés obrer de Barcelona de desembre de 1868 i també al Primer Congrés obrer d’abast estatal celebrat a Bcn el juny de 1870. El març de 1871 formava part del Comitè local de Barcelona de la FRE de l’AIT. Representant els lampistes de Barcelona va participar en el primer congrés del la Unió d’Obrers Constructors de la FRE de l’AIT (Barcelona, 25 i 26 de març de 1871).

Padró, Ricard. Marbrista a Barcelona. El 9 de desembre de 1872 va ser elegit per formar part del Consell de la Unió de Constructors d’Edificis de Barcelona, amb el càrrec de Secretari de la comarca Est.

Padró Canyelles, Pau. El Vendrell, 1891  – Prada de Conflent, 1950. Sindicalista i Polític. Pagès. Fou un dels organitzadors de la Federació Comarcal Agrícola del Baix Penedès (adherida a la Federació Nacional d'Obrers Agricultors d'Espanya), de la que en fou president el 1918. Fou empresonat l'octubre de 1919 després d'un atemptat contra el president de l'Associació de Propietaris d'El Vendrell. Tornà a ser empresonat entre 1921-22 sota la repressió sindical del general Martínez Anido. El 25 de maig de 1922 va patir un atemptat per part del Sindicat Lliure. L'any 1931 s'adherí al BOC, i després a la U de R de la que en fou elegit president el 1932.  En les eleccions del 16 de febrer de 1936 fou elegit diputat a Corts, pel Front d’Esquerres. Durant la guerra va ser president del Consell d’Agricultura de la Generalitat. L’any 1946 formà part del govern de la Generalitat a l’Exili.

Padrola, Domingo. Assistí al congrés de Còrdova de la FRE de l'AIT, el 1872, representant els cilindradors i aprestadors de Barcelona.

Padrós, Jaume. Veieu Vilajuana Padrós, Jaume.

Padrós, Pere. Dirigent obrer de la Classe dels Teixidors de Vic, l'any 1855. Arran de la vaga del juny de 1855 fou detingut i traslladat a Barcelona on fou empresonat.

Pagès, Francesc. Teixidor a Girona. L'any 1842 exercia de Director de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Girona.

Pagès, Francesc. Boter a El Masnou. El setembre de 1912 va ser elegit Vice-president del Comitè local de la Federació d'Obrers Boters d'Espanya.

Pagès, Joan. L’abril de 1870 era el Secretari de la Societat de resistencia, La Unión Taponera de Palafrugell.

Pagès, Joan. El dia 20 de juny de 1895 va ser elegit Vocal de la secció de la FOA del Vendrell. Mesos més tard, el gener de 1896, va reelegit.

Pagés, Joan. Militant de la UGT a Mataró. Treballador del tèxtil. Representant el Sindicat Filadors de Mataró va assistir al tercer congrés de la Federació Nacional d’Obrers de l’Art Tèxtil de la UGT, celebrat a Barcelona els dies 6 i 7 de gener de 1930.

Pagès, Joaquim. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants de 1918, representant el sindicat de fusters de Cornellà.

Pagès (o Parés), Josep. Militant de la UGT a Mataró. Treballador del tèxtil. Representant el Sindicat de Tintorers i Blanquejadors de Mataró va assistir al tercer congrés de la Federació Nacional d’Obrers de l’Art Tèxtil de la UGT, celebrat a Barcelona els dies 6 i 7 de gener de 1930, on exercí de secretari de la Mesa en la primera sessió i formà part de la ponència sobre Organització.

Pagès, Llorenç. Boter a Martorell. Representant la secció dels boters de la citada localitat va participar en el XV Congrés de la FOB, celebrat a Sants el maig de 1887, on formà part de la Comissió que dictaminà sobre del tema de reducció d’hores de treball i augment de jornal. A més exercí de Secretari de la Mesa en la quarta sessió.

Pagès, Magí. Boter internacionalista a Vilanova i la Geltrú. L'any 1873 impulsà la constitució de la secció dels boters de l’AIT de Vilanova i la Geltrú. Era el distribuïdor dels butlletins de la FRE de l’AIT a les altres seccions locals de la citada FRE (Tres Classes de Vapor i Serrallers). Entre 1888 i l’agost de 1890 va formar part del Comitè de l’Agrupació Socialista de Vilanova.

Pagès, Martí. L'agost de 1937 exercia de President del Sindicat de Treballadors de la Terra-UGT, de Maçanet de Cabrenys, quan aquesta organització local fou dissolta el dia sis d'agost.

Pagès, Miquel. L'any 1855 fomava part de la junta de la Societat Obrera de Teixidors Mecànics de Barcelona.

Pagés, Miquel. L'octubre de 1909 va ser elegit President de la secció de Sant Andreu de la Societat de Fusters "La Fraternidad" de Barcelona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Pagès Salvador. El 1868 formà part de la junta de la Direcció Central de les Societats Obreres de Catalunya. Assistí al congrés obrer de Barcelona de 1870, representant la cooperativa de Teixidors Mecànics de Barcelona.

Pala Carbó, Enric. Vilanova i la Geltrú, 1890 - 1959. Militant de la CNT. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 20 de maig de 1938 fins el gener de 1939.

Palacio, Pablo. Representant la Unió Obrera dels fotogravadors de Barcelona va assistir al congrés obrer que, convocat per Solidaritat Obrera va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre-novembre de 1910).

Palahí, Modest. Va participar en la VII Assemblea de la Federació de Dependents de Catalunya (Girona, 25-26 de febrer de 1928), en el decurs de la qual va ser elegit Comptador del Comitè de la Federació.

Palau, Agustí. Militant del CADCI a Tarragona. Com a President de la Secció de Socors Mutus del CADCI, el gener de 1930 signà l’estat de comptes de la secció, presentat a l’assemblea general d’afiliats.

Palau, Antoni. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El 12 de gener de 1896 va ser elegit vicepresident de la Comissió Comarcal de la FOA amb seu a Vilanova i la Geltrú. Representant la citada comissió va assistir a la Conferència extraordinària de la FOA, celebrada a Vilanova el 8 de març de 1896. Després d’aquesta Conferència va ser elegit Vocal de la Comissió Pericial de la FOA.

Palau, Gabriel. Jesuïta. L'any 1907 fundà la Unió Professional de Dependents i empleats de Comerç de Barcelona. L'any 1911 va promoure la Federació d'Obrers Catòlico-Socials, que fou dissolta per la jerarquia eclesiàstica l'any 1917.

Palau, José. El 3 d’agost de 1907 va ser elegit vocal de la Comissió de Propaganda del Consell directiu de la Federació Local de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera" de Barcelona, en representació de la Societat d’Adobadors de Sant Martí de Provençals.

Palau, Manuel. Militant de la CNT a Lleida. Representant el Sindicat d’Arts Gràfiques de Lleida va assistir al tercer congrés confederal de la CNT (Madrid, 10-16 de juny de 1931).

Palau, Martí. Militant de la CNT. L'any 1918 fou vicesecretari del Sindicat Únic del ram de la construcció de Barcelona.

Palau, Melcior. Representant els obrers dauradors signà el manifest del 1er. de maig de 1890.

Palau, Pau. Milità a la CNT. El juny de 1937 va formar part del Comitè Regional de Camperols de la CRTC, representant la CNT de Girona.

Palau, Vicenç. Boter a Reus. Representant la secció de la FOB de Reus, va participar en la Conferència que la Federació celebrà a Reus els dies 3 i 4 de desembre de 1923, on exerci de Secretari de la Mesa en les quatre sessions. En aquesta conferència s’aprovà "constituir nuevamente la Federación".

Palau i Dulcet, Antoni. Militant de la UGT a Barcelona. Lampista. Va assistir al cinquè congrés de la UGT (València, 17-19 d’abril de 1896), representant els lampistes i llauners de Barcelona. El mes de maig següent va ser elegit vicesecretari del Comitè Nacional, càrrec en el què seria confirmat el setembre de 1897 en la restructuració del citat comitè.

Palau López, Anicet. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó, el 30.11.1920.

Palet, Josep. Sindicalista rabassaire de Rubí. A primers de setembre de 1882 va substituir Lluís Ricardo Foras en la presidència de la Lliga de Viticultors Rabassaires de Catalunya. Va ser l’últim president d’aquest sindicat.

Palmarola, Salvador. Treballador del tèxtil. Membre del Centre federal de Teixidors a Mà de la Nació Espanyola de Mataró. Assistí al segon congrés de la FRE de l'AIT (Saragossa, 4-8 d'abril de 1872) representant la federació local de Mataró, on feu una proposta per tal què els càrrecs del Consell Federal fossin retribuïts. Amb el suport de José Mesa i Francisco Mora la proposició fou acceptada. Va participar en el congrés constitutiu de la Unió Manufacturera (Barcelona, 7-12 de maig de 1872) i en fou elegit membre del Consell directiu en representació de la secció dels Teixidor a mà. Mesos després la Unió Manufacturera va fer un segon congrés (Barcelona 2-4 d’agost de 1872) i Palmarola va ser reelegit membre del Consell directiu

Palme, Sebastià. Boter a Barcelona. Representant la secció dels boters de la citada ciutat, va participar en el XV Congrés de la FOB, celebrat a Sants el maig de 1887, on formà part de la Comissió que dictaminà sobre el tema ¿Es conveniente la tasación aunque sea a destajo?. També va exercir de Secretari de la Mesa en la dissetena sessió.

Palmeta, Josep. Treballador del tèxtil a Vilanova i la Geltrú. En nom dels treballadors de la Fàbrica de Mar, el febrer de 1893 signà una carta adreçada a l’alcalde de la ciutat demanant ajut al consistori “Que, como es público y notorio, a consecuencia de una averia en el motor, la referida fàbrica cesó completamente de funcionar hace ya más de cuatro semanas, dejando sin trabajo a los recurrentes y, como consecuencia inmediata, sin medio de subvenir a las más apremiantes necesidades suyas ni a las de sus respectivas familias”.

Palomas i Tudó, Ramón.  També se'l cita Palomar. Militant de la UGT. Va ser encausat per un tribunal militar, per la seva participació en la vaga general revolucionària de l’agost de 1917. Secretari General del comitè de la Federació Regional Catalana de la UGT (1922-25). Home crític amb la direcció Largocaballerista, fou comptable del Sindicat d'Oficis varis de Barcelona, el 1930. Representant aquest sindicat va assistir al VII Congrés de la Federació Regional, formant part de les ponències d’Organització i propaganda i de la del Projecte de la Mútua Obrera Regional. Va ser President de la Federació Local de Barcelona de la UGT (1932-34). El 1934 abandonà la UGT i la Federació Catalana del PSOE i s'afilià a la USC de la que en fou comptable i el mes de juliol  participà en la formació de la UGSOC, essent elegit Tresorer de la Comissió executiva.

Palomero, Joan. Militant de la UGT i del PSOE. Assistí al congrés fundacional de la UGT (Barcelona, 1888), representant la Societat Obrera de Teixidors Mecànics de Caldes de Montbui.

Palla, Francesc. Vidrier a Barcelona. El juny de 1917 exercia de Tresorer de la Unió Vidriera de Barcelona, adherida a la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers.

Pallarés, Francesc. Teixidor a Reus. En la vaga dels treballadors del cotó de Reus del febrer de 1851, declarada en protesta per haver trencat unilateralment els empresaris els acords signats l'any 1848, va ser comissionat pels teixidor i juntament amb Josep Aymamí i Joan Tondó es personaren a la fàbrica de Pere Bover manifestant a l'empresari "que hasta quedar definitivamente acords (sic) la comisión de los sres. fabricantes y operarios nombrados para el arreglo de precios, cesaban de trabajar".

Pallarés, Joan. Militant de la UGT a Vilanova i la Geltrú. El març de 1933 va ser elegit Vocal de la junta del Sindicat de Professions i Oficis Varis de la UGT a Vilanova.

Pallarés, Ramón. Militant de “El Ràdium” a Barcelona. A principis de 1926 va ser designat per formar part de la redacció del butlletí de la Federació. Butlletí que començà a publicar-se l’abril de 1926. El 3 d’abril de 1932 va ser elegit President del Comitè de la Federació de Sindicats Professionals de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya. El 5 de març de 1933 va ser reelegit President del Comitè.

Pallarés, Ricard. Boter a Valls. Representant la secció de la Federació d'Oficials Boters de la Regió Espanyola d’aquesta localitat va participar en el XXII Congrés de la Federació, celebrat a Sant Martí de Provençals del 9 al 16 d’abril de 1894, on formà part de la Comissió que dictaminà sobre el tema de les vagues així com de la Comissió que revissà els comptes de les vagues de Vilafranca del Penedès de març, abril i agost de 1893. El setembre de 1894 exercia de Secretari de la secció dels boters de Valls.

Pallarols Xirgu, Esteve. Caça de la Selva, 1900 - Barcelona, 1943. Militant de la CNT a Torelló. Després dels fets de maig de 1937 va ser empresonat a Vic. Quan va ser deixat en llibertat s'establí a Llíria (València). El novembre de 1939 formà part del Comitè de la CNT constituït al camp de concentració d'Albatera (Alacant). Essent Secretari de la CNT de l’interior, el febrer de 1940 fou detingut i empresonat. Va ser afusellat pels franquistes el juliol de 1943.

Pallàs, Calors. (sic) L'agost de 1903 va ser elegit Tresorer de la Junta Directiva de de l'Associació de la Dependència Mercantil de Barcelona.

Pallàs, Josep. Militant de la UGT a Barcelona, del Sindicat de Tramviaires. Va assistir a l’Assemblea extraordinària que el sindicat va celebrar a Barcelona l’11 de març de 1933.

Pallejà Vall, Àngel. Militant de la CNT a Reus. Barber. Va formar part del comitè de vaga en la gran vaga tèxtil de Reus de l'estiu de 1915. Representant 14 societats de Reus va participar en el congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918) on intervingué en el míting de clausura. Després junt amb Fèlix Monteagudo i Camil Piñon, recorregué bona part de Catalunya fent una intensa tasca propagandística de l'anarcosindicalisme (desembre 1918 - gener 1919).

Pàmias, Josep.  ?, ? - Barcelona, 1895. Dirigent obrer a Barcelona. Sabater. Membre del consell federal de la FRE de l'AIT, assistí al congrés de Saragossa de 1872, on presidí la desena sessió. L'octubre de 1872 exercia de Secretari general de la Unió d'Obrers del Calçat. També va assistir al tercer Congrés de la FRE de l'AIT, celebrat a Còrdova del 24 de desembre 1872 a l'u de gener 1873. Fou membre de l'Aliança de la Democràcia socialista. El 1873 formà part del comitè de la Federació Local de Barcelona de la FRE de l'AIT. L'any 1877 participà en la reorganització del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona i assistí al congrés que va constituir el Centre Federatiu de les Societats Obreres (Barcelona, agost de 1877). El mes de desembre de 1880 fundà i dirigí el setmanari "El Obrero. Revista social", òrgan de les Tres Classes de Vapor. Participà en la fundació del Partit Democràtic Socialista Obrer, el 1881. El 1883, en el congrés d'Esparreguera de Les Tres Classes de Vapor, fou designat delegat a la Conferència Obrera de París. El 1888 se separà del socialisme marxista i el juliol de 1889 assistí al congrés Possibilista de París. L'any 1890 creà el Partit Socialista Oportunista. El 1891 fou secretari de les Tres Classes de Vapor i participà en el congrés de Madrid de 1891 on s'intentà la reconstrucció de la FTRE amb el nom de Pacte d'Unió i Solidaritat.

Pamias, Josep. El dia 5 d’agost de 1895 va ser elegit Secretari segon de la Comissió Comarcal de Valls-Montblanc, de la FOA, amb residència a Picamoixons.

Pamias, Miquel. Camperol a Valls. En nom de la Comissió organitzadora del Sindicat de Treballadors del Camp de Valls, signà els Estatus presentats al Govern Civil de Tarragona. Valls, 18 de maig de 1931.

Pàmias, Arnau, Tomàs. Alcover, 1901. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Manyà. El setembre de 1932 era el Comptador de la junta de la Subsecció de Vilanova de la FNIF (CNT). Va ser reelegit el desembre del mateix any.

Pàmies Ferrer, Lluís. Milità a la CNT de Valls. El desembre de 1936 va ser elegit Tresorer del Sindicat d’Higiene i Sanitat de la CNT de Valls i comarca. També fou elegit delegat a la Federació comarcal.

Pàmies, Ramon. Teixidor a Reus. Representant les societats obreres de Reus va assistir al primer congrés obrer català celebrat a Barcelona del 24 al 26 de desembre de 1865. El juliol de 1866 va ser elegit Vicesecretari de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus.

Pàmies Pla, Tomàs. Balaguer, 1889 – Praga, 1966. Milità a la CNT, a la UGT, al BOC i al Partit Comunista Català. Transportista. El juliol de 1936 va formar part del Comitè de milícies de Balaguer, en representació del PSUC.

Panadès, Antoni. L'any 1855 era el Director de la Classe Obrera dels Ciselladors de Metall de Barcelona. Va formar part de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera.

Panadés, Francesc (o Joan). Adobador a Igualada. El 12 de desembre de 1913 va ser elegit Secretari del Comitè de la Federació Nacional d’Adobadors.

Panadès, Joan. Militant de la CNT a Igualada. El més de novembre de 1919 va ser designat per representar la Federació Obrera d’Igualada en el segon Congrés de la CNT que s’havia de celebrar el desembre següent a Madrid. No ens consta que hi assistís.

Panadès, Josep. Militant de la CNT. Representant la Societat d’Obrers Fusters de Barcelona va assistir al primer Congrés de la CNT (Barcelona, 1911).

Panadès, Vicenç. Dirigent de l'Associació Mútua de Teixidors de Barcelona, l'any 1843.

Panadès Urpina, Pedro. Militant de la UGT. En representació de la UGT de Sant Vicençs dels Horts va formar part de la Junta de Reforma Agrària de la província de Barcelona el març de 1933.

Pané i Argelich, Josep. Fuliola (l'Urgell), 1910 - 1979. Sindicalista i militant del Bloc i del POUM. Cofundador del Sindicat Agrícola de Fuliola i de la Unió Provincial Agrària de Lleida. Els primers anys de la República va endegar la publicació de la revista quinzenal "Combat". Participà en els fets del sis d'octubre de 1934, cosa per la qual hagué d'exiliar-se a França. En esclatar la guerra civil s'incorporà al front amb la columna del POUM. L'any 1939 fou condemnat a 20 anys de presó, però fou deixat en llibertat l'any 1943. Tot i així el tornaren a empresonar un anys més. En sortir s'exilià a Veneçuela. Tornà a Catalunya i s'instal-là a Juneda afiliant-se a la Unió de Pagesos.

Panisello i Cabanes, Felip. Militant de la UGT. Camperol. Assistí al primer Congrés Regional de la UGT. (Barcelona, 4-5 de juny de 1922) representant la Societat d’Obrers Agricultors de Tortosa. Durant la guerra formà part del consistori tortosí. En acabar la guerra va ser condemnat a 15 anys de presó.

Pañella, Antonio. Representant La Unió Vidriera de Barcelona va assistir al Congrés extraordinari de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers, celebrat a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916.

Pañella, Isidre. El mes de gener de 1896 va ser elegit Vocal de la Societat d’Agricultors de Sitges, adherida a la FOA.

Pañella Salom, Remigi. ?, 1878 - ?. Sindicalista rabassaire a Sant Feliu de Llobregat. El novembre de 1916 va assistir al IV congrés de la FNOA celebrat a Vilanova i la Geltrú, representant la Societat d’obrers Agrícoles de Sant Feliu de Llobregat, de la qual n’era el president. El febrer de 1923 formà part de la comissió que es desplaçà a Madrid per presentar al Govern les reivindicacions rabassaires. Participà en l’organització de la Societat de Rabassaires i Arrendataris del Llobregat, que es federà a la Unió de Rabassaires. L’any 1926 passà a formar part del comitè central d’aquest sindicat pagès.

Papió, Isidre. Boter a Tarragona i a Barcelona. L’any 1902 va formar part de la Comissió Pericial de la Federació d’Oficials Boters, elegida després del XXX Congrés. L’octubre del mateix anys dirigia el periòdic “Eco de los Obreros Toneleros”, portaveu de la Federació de Boters, que llavors s’editava a Tarragona. Com integrant de la Comissió Pericial va participar en el XXXI Congrés de la FOB, celebrat a Tarragona l’abril de 1903, on exercí de Secretari interí en l’obertura de les sessions del Congrés. Va ser l’encarregat de llegir la Memòria de la C. Pericial. També va formar part de la Comissió dictaminadora del tema “Revisión de Estatutos de la Federación.” L'agost de 1912 era vocal de la Comissió Pericial de la FOB a Barcelona. Ho va ser fins el maig de 1914.

Papiol, Marina. Militant de la UGT a Vilanova i la Geltrú. Obrera tèxtil. Dirigent del Sindicat Fabril i Tèxtil de la UGT. Durant la guerra civil fou vocal de la Casa del Poble a Vilanova.

Papiol i Riba, Joan.  Militant de la Federació Nacional d'Obrers Agricultors d'Espanya. Pagès de Vilanova i la Geltrú. Assistí al IV congrés d'aquesta federació (Vilanova i la Geltrú, 21-22 de novembre de 1916) com a delegat per Vilanova i la Geltrú, en el decurs del qual formà part d’una de les ponències i va ser president d’una de les sessions. En la dècada dels any vint s’afilià a la Unió de Rabassaires.

Paradell, Francesc. Representant els obrers de les refineries de sucre, signà el manifest del 1er de maig de 1890.

Paradell, Josep. Segle XIX. L'any 1841 fou director segon de l'Associació Mútua de Protecció i Socors de Manlleu.

Parareda, Joan. Militant de “El Ràdium” a Girona. El 5 de març de 1933 va ser elegit Vocal de Girona al Comitè Federal de “El Ràdium”.

Pardina, Amat. Milità a la UGT a Manresa. El setembre de 1936 formava part del Comitè executiu de la Federació local de Manresa de la UGT.

Pardinyes, Aleix. En les primeres revoltes obreres fou inculpat de l'incendi de la fàbrica Bonaplata i Cia. de Barcelona, essent afusellat l'agost de 1835.

Pardo, Sebastià. Militant de la UGT a Vilanova i la Geltrú. El març de 1936 va ser elegit Tresorer de la junta del Consell Obrer Ferroviari (UGT) de Vilanova.

Parellada, Josep. Militant de la Unió de Rabassaires a Lavern. Havia militat a la Federació Comarcal de Societats d'Obrers Agrícoles de l’Alt i Baix Penedès (1919-1922). Assistí a l’assemblea constituent de la U de R. (Barcelona 6 d’agost de 1922). El 25 d’abril de 1926 fou elegit vicepresident de la U de R. Càrrec que ocupà fins el 20 de gener de 1928. Participà com a orador en alguns mítings d’aquesta Unió dins les campanyes propagandístiques que dirigí Lluís Companys als anys vint. En aquesta dècada fou president de la Societat de Rabassaires de Lavern.

Parellada i Sentellas, Josep. Teixidor a Igualada. Representant dels teixidors en la comissió mixta de fabricants i teixidors, que signaren una tarifa col·lectiva del preu de la mà d'obra de les peces teixides (Igualada, juny de 1881). En representació dels treballadors del tèxtil d'Igualada i comarca, el 28 de febrer de 1882 va signar un nou acord que acabava amb la llarga vaga mantinguda pels teixidors, perquè els fabricants no havien respectat la tarifa pactada el mes de juny de 1881.

Parera Rodríguez, Artur. Militant de la CNT i de la FAI a Barcelona. Natural d'Aragó. Membre del Sindicat de Banca i Borsa de la CNT, assistí al Ple de Regionals (Barcelona 28 d'abril de 1921) representant la Federació Regional d'Aragó. Aquest Ple designà una comissió per anar a Moscou al primer Congrés de la Internacional Sindical Roja. Si li atribueix que en la Conferència Regional de Sindicats de la CNT, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931, va fer la proposta (que va ser aprovada) per tal que es convidés la FAI per assistir al tercer congrés confederal de la CNT. Representant el Comitè de la CRTC va assistir al tercer congrés confederal de la CNT (Madrid, 11 - 16 de juny de 1931) i en qualitat de Secretari del Comitè de la CRTC participà i obrí les sessions del Ple de Sindicats de la CRTC celebrat a Barcelona l’agost de 1931.
Nota: Algunes fonts citen "Artur Parera" mort els primers dies de la guerra civil, altres mort al front d'Andalucia i altres el situen a París l'any 1979 col·laborant a "Solidaritat Obrera".

Parera, Francesc. Militant de la UGT. Teixidor de seda. Assistí al congrés fundacional de la UGT (Barcelona, 1888), participant en la comissió encarregada de redactar els estatuts. Fou elegit secretari del primer comitè nacional de la UGT, càrrec que només desenvolupà fins el mes de gener de 1889.

Parera, Jaume. Segle XIX. Comissionat de l'Associació Mútua de Protecció i Socors de Vic, el 1842.

Parera, Lluís. En constituir-se la Societat Fabril d’Obrers en gènere de punt de Mataró, va ser elegit President de la Junta Directiva (Mataró, setembre de 1899).

Parés, Josep. ?, ? - Barcelona, 1870. Teixidor a Barcelona. L’agost de 1869 era President del Centre Federal de les Societats de teixidors a mà de Catalunya, i com a tal firmà un escrit-memòria de les Societats de Teixidors a mà i teixidors de vels de l’Estat de Catalunya, dirigit al President del Consell de Ministres. (Barcelona, 18-09-1869). En nom de la Junta Directiva de l’esmentada societat signà la convocatòria del congrés ordinari de la Societat per al diumenge dia 13 de febrer de 1870, a l'Ateneu Català de la Classe Obrera de Barcelona. Essent President de la Societat morí a Barcelona el novembre de 1870.

Parés Josep. Teixidor a mà a Valls . Després del congrés que el Centre Federal de les societats de Teixidors a mà celebrà a Barcelona els dies 29 i 30 de gener de 1871, va ser elegit per formar part del Consell de la Federació de l’Ofici de Teixidors a Mà de la Regió Espanyola (nou nom que adoptà el Centre federal), amb residència a Valls.

Parés, Josep. Fuster a Sant Martí de Provençals. L'agost de 1907 va ser elegit Secretari de la Societat Obrera dels fusters, adherida a la Federació del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Parés, Magí. Membre de la junta directiva de l'Associació Mútua de Protecció i Socors de Gràcia (Barcelona), l’any 1842.

Pareta, Bartomeu. Adobador a Igualada. El 16 de juliol de 1915 va ser elegit Tresorer de la junta de la Federació Nacional d’Adobadors amb seu a Igualada.

Parra, Antoni. L'agost de 1921 era el Vice-secretari de la Societat de Perruquers i Barbers de Tarragona.

Parramon, Ramon. Militant de la UGT. Assistí al congrés fundacional de la UGT (Barcelona, 1888), representant la Unió Obrera de Fusters de Gràcia (Barcelona).

Pasamà, Joan. Militant de la CNT. En la reorganització de la CNT a Vilanova i la Geltrú, el març de 1930, va ser elegit per formar part del Comitè local de la CNT.

Pascual, Artur, Milità a la UGT. En el decurs del 1er congrés de la FCTT (Barcelona, 23-27 de gener de 1937) fou elegit secretari de Mutualitats.

Pascual, Joan. L'agost de 1903 va ser elegit Vicepresident de la Junta Directiva de l'Associació de la Dependència Mercantil de Barcelona.

Pascual, Octavi. Milità a la UGT. Pagès a Sant Martí de Provençals. El setembre de 1936 fou elegit vocal 3er del Comitè de la Federació Catalana dels Treballadors de la Terra (FCTT).

Pascual Agustí, Vicent. Milità a la CNT. L'any 1930 fou vocal del ram de l'alimentació en el Comitè del Sindicat Únic de Gavà.

Pascual Benedito, Julián. Milità a la CNT. L'any 1930 fou vocal del ram tèxtil en el Comitè del Sindicat Únic de Gavà.

Pascual Font, Josep. Representant la Unió de Gravadors en cilindres per estampats, signà el manifest del 1er. de maig de 1890.

Pascual Mascaró, Salvador. Militant de la CNT. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell presó de la Mola de Maó (30 de novembre de 1920).

Pascual Pascual, Josep. L’octubre de 1894 va ser elegit Vocal del Centre Federal de Sant Pere de Ribes. El gener de 1896 va ser elegit Tresorer de la secció de la Federació d'Obrers Agrícoles de Sant Pere de Ribes.

Pascual Pascual, Pau. El gener de 1896 va ser elegit Recaptador de la secció de la FOA de Sant Pere de Ribes.

Pastor, Gregori. Milità a la UGT. Fou secretari administratiu de la Federació Local de Barcelona (1936-38).

Pastor, Julià. Milità a la CNT. Com a representant de la comarca del Maresme va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), participant en la ponència sobre Col·lectivitzacions al Camp.

Pastor Llorenç. Militant de la CNT. Representant el Sindicat d'Arques i Bàscules de Barcelona va assistir al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918).

Pauly, Hipòlito. Membre de la FRE de l'AIT. Obrer Tipògraf. Secretari de la Comissió de Propaganda de la secció organitzadora de la FRE (desembre de 1869). Membre del consell de redacció de "La Solidaridad" periòdic portaveu de la secció de Madrid de la FRE de l'AIT, i col·laborà a "La Emancipación", Madrid 1871-73. A la conferència de València fou designat vocal del Consell Federal amb seu a Madrid (setembre de 1871). Participà en el congrés de Saragossa (1872). Fou expulsat de la FRE de l'AIT pels membres del sector bakuninista (1872). Fou membre fundador del PSOE (1882) i redactor d'"El Socialista" (Madrid, 1886). L'any 1888 assistí a la fundació de la UGT a Barcelona.

Pavía, Ventura. Segle XIX. Director de la Classe Obrera dels Galoners de cintes de cotó. Membre fundador de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera. Barcelona, 1855.

Payeras, Miquel. Assistí al congrés obrer de Barcelona de 1870, representant les unions obreres de Balears.

Peanca, Juan. Militant de la CNT a Barcelona. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant el sindicat d'Invàlids "La Oportuna".

Pedemonte, Manuel. Militant de la CNT a Barcelona. Fundador de la revista "Vida Sindical", en el núm. 1 de la qual el 15 de gener de 1926 va signar el manifest “A los trabajadores y al lector” en el què 22 sindicalistes, enfrontant-se a les tesis dels anarquistes, es declaraven partidaris de legalizar de la CNT.Militant de la CNT.

Pedra Argüelles, Francesc. Barcelona, 1914 - Hospitalet de Llobregat, 2000. Militant de la CNT. L’any 1929 va ser nomenat delegat de la Secció dels Forns de Vidre de la CNT a Barcelona. President del Sindicat d’Oficis Diversos de l’Hospitalet de Llobregat, el 1931. Formà part del Comitè Revolucionari de l’Hospitalet, que el desembre de l’any 1933 intentà proclamar el Comunisme Llibertari. El 1936 fou elegit vicepresident del Ram del Vidre de Barcelona i formà part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Sants. L’any 1938 s’incorporà al front i s’exilià el gener de 1939. Romangué en els camps de concentració d’Argeles i Clermont Ferrant. Tornà a l’Hospitalet (clandestinament) l’any 1945 i visqué amb una identitat falsa fins els anys 1950.

Pedrerol Àngel. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants de 1918, representant el Sindicat de Marbristes de Barcelona.

Pedret i Boqué, Mateu. Militant de la UGT a Reus. També milità en el Bloc Obrer i Camperol. Membre del Comitè de Catalunya del Secretariat Regional de la UGT, durant la guerra civil. L'any 1939 s'ecilià a la República Dominicana i després a Mèxic.

Pedrol, Jordi. Militant del CADCI a Tarragona. Com a Tresorer de la Secció de Socors Mutus del CADCI, el gener de 1930 signà l’estat de comptes de la secció, presentat a l’assemblea general d’afiliats.

Pedrol, Pau. L'any 1856 formava part de la junta directiva de la Societat Obrera de la Classe dels Paraires de Barcelona.

Peirats Valls, Josep. La Vall d'Uixó (País Valencià), 1908. La Vall d’Uixó, 1989. Anarquista afiliat a la CNT. Usà el pseudònim de Jazmin Fraternal Lux. Essent un infant la seva família emigrà a L’Hospitalet de Llobregat. Va començar a treballar de rajoler a l’edat de vuit anys i als 14 s’afilià a la CNT. La seva activitat propagandista i les col-laboracions amb els periòdics anarcosindicalistes, el portaren a la presó l’any 1927, en plena dictadura del general Primo de Rivera. Tot i que l'any 1932 ingressà a les Joventuts Llibertàries, s’enfrontà amb els grups més radicals de la CNT-FAI, especialment amb el grup Los Solidarios. Va assistir al IV congrés confederal de la CNT (Saragossa, maig de 1936) representant l’Hospitalet de Llobregat. Fou redactor de "Solidaridad Obrera" (1934). El 19 de juliol de 1936 participa en l’assalt de la caserna del Bruc. Vençuts els insurgents s’allistà voluntari a la columna Durruti, que partí cap al front d’Aragó. Fou molt crític amb la participació de la CNT en els governs republicans. Exiliat amb la seva divisió el 1939, va ser internat en els camps de concentració de Vernet i Cognac. A finals de 1939) embarcà cap a Santo Domingo i després a Equador, Panamà i Veneçuela. El 1947 fou nomenat secretari de la CNT-MLE a l’exili i entrà clandestinament a Espanya per assistir a una reunió amb les Joventuts Llibertàries a Madrid. Més tard s’establí a França on dues vegades ocupà el càrrec de Secretari general de la CNT a l’exili. Va col-laborar en nombrosos periòdics llibertaris i és autor d’una notable bibliografia sobre l’anarquisme i l’anarcosindicalisme, entre la qual en sobresurt La CNT en la revolución española (3 volums). Primera edició: Tolosa, 1952-53. Segona edició: Ed. Ruedo Ibérico. París, 1971. Tercera edició: Ed. A.A. Cali (Colòmbia), 1988. També citem Breve Historia del Sindicalismo Libertario Español. Editorial RL. Gènova, 1962. Los anarquistas en la crisi política española. Buenos Aires, 1964. L’any 1976 tornà a l'estat espanyol i publicà Cipriano Mera un anarquista en la guerra de España. Ed. Euros. Barcelona, 1976 i Figuras del movimiento libertario. Ed. Picazo. Barcelona, 1977.

Peiró Belis, Joan. Barcelona, 1887 - Paterna (País Valencià), 1942.Anarcosindicalista. El 1906 s'afilià a la Unió Obrera de Treballadors del Vidre, del barri barceloní La Bordeta. S'afilià a la CNT en la seva fundació i participà en la creació de la Federació Local de Societats Obreres de Badalona de la qual en fou secretari (1915-1916). També fou secretari de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers (1916-1920). Va dirigir els òrgans de premsa d'amdues organitzacions "La Colmena Obrera" (1915-1920) i "El Vidrio" (1917-1920). El 1918 fou membre del comitè de la CRTC i participà en el congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant el sindicat "La ideal Cristalera" de Badalona, on parlà en el míting de clausura. També participà en el congrés del Teatre de la Comèdia (Madrid, desembre de 1919).  El mes de febrer de 1922 va ser elegit Secretari del comitè de la CNT i com a tal presidí la Conferència de Saragossa del juny següent. Va ser Secretari del comitè fins el mes de desembre de 1922. L'any 1923 les dificultats per trobar feina el portaren a Mataró,  on va impulsar la Cooperativa del Vidre. Sofrí un atemptat del què resultà il·lès. Fou un dels fundadors del periòdic "Vida Sindical" (gener de 1926). Durant la dictadura de Primo de Rivera fou detingut diverses vegades i romangué empresonat a Sòria i a Vitòria. Col·laborà en diverses revistes i diaris amb el pseudònim J. Fuertes. Tornà a ser secretari del Comitè de la CNT en la clandestinitat (gener de 1928-juny 1929). El 1930 signà el manifest d'intel·ligència republicana i també fou director de "Solidaridad Obrera" (1930-31). Assistí al tercer congrés de la CNT de Madrid (1931) on presidí la sisena sessió. Promogué i signà el Manifest del Trenta (agost 1931) i participà en la fundació de la Federació Sindicalista Llibertària. Fou redactor de "Cultura Libertaria" i també de "Sindicalismo", i col·laborà a "Combat" i "Llibertat". El juliol de 1936 formà part del Comitè Local Antifeixista de Mataró i el novembre següent del Govern estatal de Largo Caballero, com a ministre d'Indústria. Junt amb Frederica Montseny propugnà l'acabament de la lluita de Barcelona, en els Fets de Maig del 1937. Es feu càrrec de la direcció del diari "Catalunya" i el 1938 fou designat comissari general d'energia elèctrica. S'exilià a París i participà en nom de la CNT en la JARE. Detingut per la Gestapo (1940) fou lliurat al govern franquista i l'empresonaren a Paterna (País Valencià). Li van proposar col·laborà amb la CNS a canvi de la llibertat, però ho va refusar. Fou comdemnat a mort i executat el juliol de 1942. És autor d'Ideas sobre sindicalismo i anarquismo. Ed. Despertad. Vigo, 1930. (Reeditat per Ediciones Movimiento Libertario Español, amb el títol Problemas del Sindicalismo y del Anarquismo. Toulouse, 1945). També és autor de, Perill a la reraguarda. Ed. Llibertat. Mataró, 1936. Problemas y Cintarazos.  1938.  Pensamiento de Juan Peiró. Ediciones CNT. Mèxic DF, 1959. El 1975 es feu una recopilació dels seus escrits en un llibre titulat Joan Peiró. Escrits 1917-1939. Tria i introducció de Pere Gabriel. Edicions 62 S.A. Barcelona, 1975.
NOTA: Sobre Joan Peiró es pot consultar a internet una biografia http://www.ghcmataro.org/peiro/index.html, un documentat article del professor Albert Balcells http://hispanianova.rediris.es/general/articulo/014/art014.htm i la conferència pronunciada pel doctor en història Pere Gabriel Redescobrir Peiró (Museu d’Historia de Catalunya. Barcelona 7 d’octubre de 2002) www.ghcmataro.org/peiro/gabriel.html

Peix, Josep. En nom del Centre Obrer d'Oficials Calderers en Coure, signà el Manifest del Primer de maig de 1890.

Peitx i Burguño, Josep. L'octubre de 1855 formà part d'una comissió d'obrers de Sabadell que es traslladaren a Madrid a sol·licitar al Cap de Govern general Espartero, "la libertad de los obreros presos y el regreso de los emigrados".

Peláez Herreros, Andreu. Militant de la CNT a Santa Coloma de Gramanet. Representant el Sindicat Únic de Santa Coloma de Gramanet va assistir a la Conferència de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de mai i 1 de juny de 1931. També va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC celebrat a Barcelona l’agost de 1931. Així mateix representant el Sindicat Únic de Santa Coloma de Gramanet va assistir al segon congrés de la Federació local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931.

Pelegrí, Antoni. En representació dels filadors i teixidors mecànics l'any 1862 signà un manifest de la Classe Obrera de Catalunya, adreçat al govern, demanant la llibertat d'associació "per a combatre al capital de forma noble i pacífica". El manifest anava avalat per 15.000 firmes.

Pelegrí i Garriga, Francesc. Militant de la CNT del BOC i del POUM a Lleida. Ferroviari. Representant el sindicat ferroviari de Lleida va assistir al tercer congrés confederal de la CNT, celebrat a Madrid de l'11 al 16 de juny de 1931. Va exercir de fiscal del Tribunal Popular de Lleida de l’agost de 1936 al gener de 1937.

Pelegrí, Josep. Militant de la UGT. L'any 1933 representava el Sindicat de la Fusta en el Comitè de Catalunya de la UGT.

Pelfort, Pascual. Boter a Barcelona. L’abril de 1930 era Secretari de la Secció de Barcelona de la Federació d'Obrers Boters d'Espanya.

Pelfort, Pere. Peó de paleta a Reus. El juny de 1911 era el secretari de la Societat de Peons de Paleta de Reus.

Pellicer, Àngel. Militant de la UGT. El 05 de març de 1933 va ser elegit comptador de la Societat de Professions i oficis varis de la UGT de Castelldefels.

Pellicer, Joan. Dirigent obrer a Reus. Teixidor. El febrer de 1851 va formar part de la Comissió mixta de fabricants-teixidors que, presidida per l’alcalde de Reus, havia de negociar l’acabament de la gran vaga dels teixidors començada el dia 4 de febrer. El juny de 1854 va ser elegit per formar part de la Junta consultiva de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus.

Pellicer, Ramon. Teixidor a Reus. El 16 de febrer de 1851 va ser un dels set delegats elegits, per formar part de la comissió mixta fabricants-teixidors que "debe entender en el definitivo arreglo de todas las cuestiones suscitades". Els delegats dels treballadors havien recollir 644 signatures de suport, les quals foren lliurades a l'Alcalde-Corregidor de Reus. La comissió mixta, impulsada per mateix Alcalde, havia d'acabar amb les vagues que mantenien els treballadors de les fàbriques de cotó des del dia 4 de febrer. Aquesta vaga s'originà perquè els fabricants no complien els acords signats l'any 1848.

Pellicer Fenyé, Josep Lluís. Barcelona, 1842 - 1901. Polític internacionalista, dibuixant i pintor. El desembre de 1865 assistí al congrés obrer de Barcelona organitzat pel periòdic "EL Obrero". Fou membre del comitè local barceloní del Partit Democràtic (1865) i fou regidor de l'ajuntament de Barcelona (1869). Introductor, en els cercles obreristes i polítics del bakuninista Fanelli. Milità en l'Aliança Democràtica i s'afilià a la FRE de l'AIT, de la què fou president de la federació barcelonina. L'octubre de 1880 s'adherí al Primer Congrés Catalanista i assistí a l'Assemblea Catalanista del març de 1892 on es redactaren les Bases de Manresa.

Pellicer Palau, Joan. Sant Jaume dels Domenys, 1905 – Tarragona, 1941. Dirigent de la CNT a Sant Jaume dels Domenys. Pagès. Durant la República escrivia articles a "Solidaridad Obrera". Afusellat pels franquistes a Tarragona el 16 de juny de 1941.

Pellicer Palau, Josep. Sant Jaume dels Domenys, 1912– Tarragona, 1940.Militant de la CNT a Sant Jaume dels Domenys. Com a representant del Vendrell va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), participant en la ponència sobre Col·lectivitzacions al camp. Afusellat pels franquistes a Tarragona el 15 de març de 1940.

Pellicer Paraire, Antoni. Barcelona, 1851 - Buenos Aires, 1916. Internacionalista. Tipògraf. Maçó. Afiliat a la FRE de l'AIT i de tendència bakuninista. L’any 1869 fou nomenat secretari de la Unió de Noògrafs de Barcelona. Entre 1871 i 1875 residí a Mèxic, Cuba i Estats Units. De nou a Barcelona l'any 1879 participà en la fundació de la Societat Tipogràfica i també en la constitució de la FTRE (Barcelona, setembre de 1881)  formant  part de la seva comissió federal. Així mateix participà en la fundació de la societat "La Solidària" escindida de la Societat Tipogràfica el 1881. També va participar en la formació de la  Unió d'Obrers Tipògrafs (1883). Assistí al congrés de Sevilla de la FTRE de l'AIT i en fou membre de la comissió federal, fent costat al grup anarcocol·lectivista català de Rafael Farga i Pellicer (cosí seu). Dirigí el setmanari "Acracia" (1886-88). El 1891 passà a residir a Buenos Aires on dirigí una revista professional titulada "Éxito Gráfico". És autor de Conferencias populares sobre sociologia. Buenos Aires, 1900.

Penades, Manuel. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants de 1918, representant el Sindicat de Barbers "La única".

Peña, Ricardo. Barcelona, 1908 - Perpinyà, ?. Militant de la CNT. En representació del sindicat del transport, el març de 1932 va ser elegit per formar part del Comitè Nacional de la CNT. Exiliat el 1939 i detingut per la gestapo l’any 1943 va ser internat en el camp de concentració de Buchenwald. Va ser alliberat l’any 1945 i s’establí a Perpinyà.

Peñarroya, Antonio. Militant de la CNT. Signant del Manifest Trentista, Barcelona, agost de 1931.

Pera Valribera, Robert. Milità a la CNT i a la FAI. Fou membre del Cercle Democràtic de Sabadell, del què en fou expulsat el 1932. Assistí al Ple Regional de Sindicats de la CNT (Barcelona, març de 1933). Consumada l'escissió "Trentista" va ser l'organitzador dels sindicats afins a la FAI a Sabadell.

Pere Bertrán Guix. Adobador a Igualada. El 12 de desembre de 1913 va ser elegit per formar part del Comitè de la Federació Nacional d’Adobadors.

Pereira, Lluís. Militant de la CNT. Arran de la repressió per la vaga de La Canadenca fou empresonat en el vaixell "Pelayo" al port de Barcelona (gener de 1919).

Perejoan, Josep. En nom de la societat obrera dels Serradors Mecànics de Barcelona, signà el manifest del Primer de maig de 1890.

Perelló, Joan. Adobador a Igualada. El juny de 1915 era Tresorer de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada.

Perelló Maria. Sindicalista a Barcelona. Afiliada a les Tres Classes de Vapor. El 13 de febrer de 1873 va intervenir en un míting a la plaça de Catalunya de Barcelona en defensa de la República Federal. El 15 de març de 1873 també va intervenir en el míting final d’una multitudinària manifestació obrera a Reus. Acabà el seu parlament amb un ¡Visca la República democràtica federal! El 12 de maig de 1873 va participar en el míting de clausura del Congrés constituent de la Unió Manufacturera, celebrat a Barcelona.

Perelló, Miquel. Militant de la CNT a Badalona. Vidrier. Representant el Sindicat de Vidriers va assistir al primer Congrés de la Federació local de Societats Obreres (Badalona, novembre-desembre de 1918), on exercí de secretari de la Mesa en la tercera sessió. Va ser elegit per formar part del nou Comitè de la Federació.

Perelló, Pere. Picapedrer a Barcelona. En representació dels Picapedrers de la montanya de Montjuïc va assistir al Primer Congrés obrer d’abast estatal, celebrat a Barcelona el juny de 1870.

Perelló, Pere. Militant de la UGT a Barcelona. Forner. El més d’agost de 1928 va ser elegit Vocal de la Societat de Forners “La Espiga”.

Perelló Sintes, Joan. Veieu Callejas, Liberto.

Perera Fusté, Josep. Militant de la CNT a Barcelona. El 22 de maig de 1932 va ser elegit Vocal del Sindicat de Llum i Força de Catalunya de la CNT.

Pérez, Arístides. Militant de la UGT a Barcelona. El 5 de març de 1933 va presidirl’Assemblea general dels obrers “renta-cotxes” de la UGT de Barcelona.

Pérez, Francesc. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat del Ram de la Pell va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931.

Pérez, Ginés. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de Llum i Força va assistir al segon congrés de la Federació local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931.

Pérez, Jesús. Militant de la UGT. L'any 1933 representava el Sindicat d'Espectacles Públic en el Comitè de Catalunya de la UGT.

Pérez, Josep. Boter a Tarragona. Representant la secció dels boters d’aquesta ciutat va assistir al XIX congrés de la FOB, celebrat Sant Martí de Provençals, l’abril de 1891, on va formar part de la Comissió que revisà el Reglament d’Invalidesa. Es declarà favorable a la proposta del delegat de Sant Martí de Provençals, demanant que les seccions de la FOB impulsessin la federació local i nacional de totes les societats obreres.

Pérez, Josep. Boter a Les Borges Blanques. El març de 1904 exercia de Secretari de la Societat de Boters FOB d’aquesta localitat.

Pérez, Manuel. Pintor a Barcelona. L’agost de 1872 exercia de Secretari general de la Unión de Constructores de edificios de la Región Española. L’any 1873 formava part de la junta de la federació barcelonina de la FRE de l'AIT

Pérez Manuel. ?, 1887 - Rio de Janeiro, 1984. Anarcosindicalista. Com a representant de Barcelona assistí al tercer congrés confederal de la CNT (Madrid, 1931), on presidí la desena sessió. Fou un dels organitzadors de la Confederació Regional del Treball de les Illes Canàries (1932-34). El 1935 fou deportat. Residí a Andalusia i a Barcelona, on fou redactor de "Solidaridad Obrera (1936). Participà en el congrés regional de la CNT de les Balears, representant el CRTC (juliol de 1936). El novembre de 1936 s'escapà de les illes i tornà a Barcelona, on va fer una forta campanya denunciant la repressió feixista a Mallorca. Col·laborà a "Vida Sindical" amb el pseudònim d'"Óptimo". És autor de Lo que yo he visto en Mallorca (1937). Cuatro meses en el infierno fascista (1937).

Pérez, Pablo. Representant la Societat Obrera de Relligadors i similars de Barcelona va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre-novembre de 1910).

Pérez, Santiago. Militant de la UGT. L'any 1933 representava el Sindicat d'Indústries Químiques en el Comitè de Catalunya de la UGT

Pérez Viche, Vicente. Militant de la CNT i de la FAI a Barcelona. Conegut pel pseudònim "Combina". Diverses vegades confós com a segon cognom. Nosaltres també ho havíem confós. Lapsus que hem corregit l'agost de 2008. Dirigent del Sindicat de Transport Marítim. Prolífic orador en mítings de la CNT. Membre del grup "Los Solidarios". Assistí al Ple de Regionals de Sindicats de la CNT (Sabadell, març de 1933) com a delegat del comitè nacional de la CNT. Pocs dies després del Ple de Regionals, durant un viatge de propaganda de la CNT, va ser empresonat a Sevilla. Assistí al quart Congrés Confederal de la CNT (Saragossa, maig 1936). L'octubre de 1936 entrà a formar part del Consell municipal de Barcelona en representació de la CNT. L'any 1937 exercí de Secretari del Sindicat de Transports d'Espanya de la CNT. L'any 1939 s'exilià a Mèxic. És Autor d' Un militante de la CNT en Rusia. Ediciones Populares. Barcelona, 1932.

Pérez Baró, Albert. Barcelona, 1902. Calella, 1989. Afiliat a la CNT. Escriptor. Des de 1918 milità al Sindicat Mercantil de la CNT a Barcelona. Havia militat a les Juventuts Socialistes. Col·laborà a "Solidaritat Obrera" i també a "El Diluvio". Durant la guerra civil fou cap de negociat de la Conselleria d'Economia de la Generalitat, des d'on tingué un paper destacat en l'aplicació del decret de col·lectivitzacions. S'exilià el 1939.
Ha publicat diversos llibres sobre cooperativisme, dels que destaquen Cent anys de la Cooperativa Teixidors a Mà. Gràcia 1876-1976. Barcelona, 1976. Antologia Cooperativista. Barcelona, 1978. També és autor dels llibres de memòries Els feliços anys vint. Ed. Moll. Palma de Mallorca, 1974. D'aquell temps, d'aquest País (1982). Memòries d'un militant obrer (1918-1926).

Pérez Pérez, Pau. Milità a la UGT. Fiscal del Tribunal Popular de Lleida, en nom de la UGT, el gener de 1937.

Perich, Miquel. Boter a Sant Martí de Provençals i a Barcelona.. Elegit per la secció de Sant Martí de Provençals, l’any 1901, formà part de la comissió per delimitar la demarcació territorial entre les seccions de Barcelona i Sant Martí de P. Representant la secció de la citada localitat. va assistir al XXXI Congrés de la FOB, celebrat a Tarragona l’abril de 1903, on formà part de la Comissió que revisà els comptes de la Comissió Pericial. També formà part de la Comissió que dictaminà sobre el tema presentat per les seccions de Barcelona, Sants i Sant Martí, que deia “las secciones firmantes pretenden poner en práctica, con arreglo a lo acordado en el último Congreso, la reforma de las 8 horas.” El març de 1912 va ser elegit President del Comitè de la FOB de la ciutat de Barcelona i reelegit el setembre del mateix any.

Peris, Julio. ? - Barcelona, 1921. Militant de la CNT, assassinat per la Guardia Civil amb la tristament famosa “llei de fugues”.

Perlasia, Constantino. Sindicalista i militant del PSOE a Barcelona i Mataró. Milità a l’Agrupació Socialista de Barcelona. Representant la Societat del Gènere de Punt de Barcelona va assistir al primer Congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera- (Barcelona, 6-8 de setembre de 1908). L’octubre de 1908 va ser nomenat comptador del Comitè de la Federació Socialista Catalana. El mes d'abril de 1914 fou elegit Secretari general de la Federació Fabril i Tèxtil d'Espanya. Càrrec que desenvolupava el juny de 1915. En nom del comitè d’aquesta federació tèxtil va obrir l’Assemblea Nacional unitària, celebrada a Mataró el 18 d’octubre de 1914.

Permayer, Miguel. També se’l cita Permañer. Militant de la CNT. De la societat de l’Art d’Imprimir de Barcelona. El 19 de novembre de 1910 va ser elegit secretari 3er del primer Comitè de la CNT. Representant la Federació local d’A Corunya va assistir al Primer Congrés de la CNT (Barcelona, 8 - 10 de setembre de 1911, on va formar part de la ponència Tema 1º.¿Debe constituirse la Confederación Nacional del Trabajo a base de Federaciones locales y regionales? I També de la ponència Tema 2º. ¿Es de imprescindible necesidad que la Confederación Nacional tenga un órgano diario en la prensa? En caso afirmativo ¿cómo debe llevarse a la práctica?

Perramón, Domingo. Assistí al congrés obrer de Barcelona de 1870, representant els Teixidors de Gràcia (Barcelona).

Perramón, Ignacio. Assistí al congrés de Saragossa de la FRE de l'AIT (1872), representant els Barbers de Barcelona.

Pestaña Núñez, Ángel.  Santo Tomàs de las Ollas (Ponferrada, Lleó) 1886 - Begues (Barcelona), 1937. Anarcosindicalista. Dirigent de la CNT. Fill de miner, comença a treballar a les mines de Biscaia. Se n'anar a França, i a Marsella féu de bastaix de moll. Embarcà de polissó per marxar a Alger, on feu d'espardenyer i de rellotger (1909-14). L'agost de 1914 passà a residir a Barcelona on intervingué com orador a l'Ateneu Sindicalista. Afiliat a la CNT, fou president de comitè de vaga en la vaga general revolucionària de 1917 i director de "Solidaridad Obrera" (1917 i 1919). Participà en el congrés de Sants, el 1918, on parlà en el míting de clausura. Arran de la vaga de La Canadenca fou empresonat. Assistí al congrés del Teatre de la Comèdia de Madrid, el 1919. Publicà unes cartes de Bravo Portillo que demostraven la participació d'aquest individu amb l'espionatge a favor d'Alemanya. Com a delegat de la CNT assistí al segon congrés de la Internacional Comunista (Moscou, juny de 1920) on es va abstenir en la votació de les 21 condicions per a l'ingrés a la Tercera Internacional i votà, junt amb Lenin i Trotsky, la creació de la ISR.  Amb aquesta experiència acusà als bolxevics d'exercir una dictadura i es reafirmà en la defensa de l'anarquisme. El 1922 assistí a la Conferència de la CNT de Saragossa. L'agost de 1922 sofrí un atemptat per part d'elements del Sindicat Lliure a Manresa. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou empresonat pels seus escrits a "Solidaridad Proletaria" (1924-25) i a "Vida Sindical" (1926). Fou secretari del Comitè de la CNT (juny 1929 - juny 1930). Va fer el discurs inaugural del tercer congrés confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931), i tornà a ser elegit secretari del Comitè (desembre 1931 - març 1932). El juny de 1932 fou redactor i signant del Manifest dels Trenta, essent expulsat de la CNT pel sector faista el desembre de 1932. Participà en la formació de la Federació Sindicalista Llibertària el 1933 i signà el manifest per la constitució de l'Aliança Obrera, en nom dels Sindicats d'Oposició. Aquest mateix any s'apartà de l'ortodòxia anarquista i fundà el Partido Sindicalista del qual en fou president. Dirigí el setmanari "Hora Sindicalista" (febrer de 1936) i la revista mensual "Mañana" (agost de 1937). Fou elegit diputat per Cadis, dins del pacte del Front Popular. Tot i estar molt malalt encara participà en la reunió de les Corts a València, el dia dos d'octubre de 1937. Fou nomenat vicecomissari general de l'exercit i morí a Begues (Barcelona) l'11 de desembre. És autor d'El Terrorismo en Barcelona. Ed. Centre d'Estudis Socials de Tarragona (1920). Sindicalismo y Terrorismo. Ed. El Sembrador. Madrid, 1923. ¿Sindicalismo único? Orientación sobre organización sindical. Ed. Biblioteca Nueva Senda. Madrid, 1921. Lo que vi en Rusia. Lo que pienso de Rusia. La Ciudad. Sindicalismo y Unidad Sindical. Editorial Cuadernos de Cultura. València, 1933. El Sindicalismo que quiere y a donde va. Biblioteca Selección. Barcelona, 1933.  Lo que aprendí en la vida. Porqué se constituyó el Partido Sindicalista. (1935) i ¿Debe disolverse el Partido Sindicalista? (1936).

Pey, Joan. ? - Barcelona, 1923. Militant de la CNT a Barcelona. Tresorer del Sindicat de la Fusta de la CNT (1916-1918). Assistí al cinquè congrés de la Federació del Vidre, (Barcelona, desembre de 1916). Formà part del Comitè de la CRTC que organitzà el Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918) i va ser l’encarregat d’inaugurar-lo. Després del congrés va ser elegit vocal secretari del nou Comitè de la CRTC. També assistí a la Conferència de la CRTC de Blanes (juliol de 1922). Fou assassinat per elements del "Sindicat Lliure", el dia 21 de març de 1923.

Pi, Balbina. Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), 1896 - Perpinyà (Catalunya Nord), 1973. Anarcosindicalista. Destacà com a organitzadora sindical a Sabadell. Formà part de les campanyes de proselitisme de la CNT el 1918-19 fent nombrosos mítings. Col·laborà a "Solidaridad Obrera" i participà en els actes de solidaritat amb els sindicalistes deportats a la Mola de Maó (desembre 1920). Assistí al Ple de LLeida de la CRTC (Lleida, juny-juliol 1923).

Pi, Jaume. Militant de la CNT. Vocal de la primera junta del Sindicat Únic del ram de la construcció de Barcelona (novembre de 1918).

Pi, Joan del. Pseudònim de Joan Ferrer.

Pi, Juli. Militant de la CNT. L'any 1930 participà en la reorganització de la CNT a Mataró.

Pi, Salvador. Paleta a Reus. A principis de l’any 1922 va formar part de la Comissió Organitzadora de la Societat de Paletes de Reus. Tasca que conclogué en l’assamblea general celebrada el dia 20- de març de 1922, amb l’aprovació del Reglament de la Societat.

Pi Bayarri, Ricardo. Sindicalista assassinat en el període de la repressió patrono-militar de 1919-1923.

Pico, Francisco. President de la Societat obrera Art Fabril de Badalona. El dia 20 d'octubre de 1916 va presidir el míting organitzat pel citat sindicat, en protesta per l'encariment de les subsistències i emmarcat dins de la campaña que a nivell estatal estaven promovent conjuntament la CNT i la UGT.

Pich, Francesc. Teixidor de cintes de cotó a Barcelona. Representant la classe obrera dels teixidors de cintes de cotó de Barcelona, el 24 de setembre de 1855 adraçà un escrit a al Governador de la província, denunciant les arbitrarietats i les amenaces que el fabricant Ignasi Balcells exercia sobre els treballadors. El desembre del mateix any encapçalà les firmes de la classe obrera dels cintaires en el manifest dirigit a les Corts Constituents reclamant llibertat per a les associacions obreres.

Pich, Josep. Militant de la CNT.Representant el Sindicat Metal·lúrgic de Sabadell va assistir al primer Congrés de la CRTC, conegut com el Congrés de Sants, celebrat a Barcelona el juny de 1918.

Pich Domènech, Rossend. Dirigent obrer a Barcelona. Formà part del Consell local de la Federació Barcelonina de la FRE de l'AIT, i el juliol de 1873 exercia de Secretari de l’interior. L’agost de 1877 va assistir al congrés organitzat pel Centre Federatiu de les Societats Obreres a Barcelona. A principis de 1891 formà part del Comitè Central del Partit socialista oportunista. Llavors militava a les Tres Classes de Vapor.

Pich i Creus, J. Militant de la UGT i del PSOE a Barcelona. Sabater. El febrer de 1895 en constituir-se la Societat d’Oficials Sabaters de Barcelona, va ser elegit Secretari de la junta directiva. Havia estat President de l’Agrupació local de Barcelona del PSOE (agost de 1894) i va participar en el tercer congrés del PSOE celebrat a València l’agost de 1892, representant les agrupacions de Manresa i Olesa de Montserrat.

Pié, Antoni. Rajoler a Valls. El maig de 1902 formant part del Consell de la Federació Obrera de Valls, va intervenir en el míting commemoratiu del Primer de Maig.

Pié, Enric. Sabater a Reus. El 15 de març de 1873 va ser un dels tres firmants del manifest, amb les reivindicacions dels obrers de Reus, adreçat al president de la República. L’octubre del mateix any formava part de la Comissió de vaga en la llarga vaga promoguda per la Societat de Sabaters de Reus.

Piera i Llobera, Dolors. Puigverd d’Agramunt, 1910. Santiago de Xile, 2000. Militant de la UGT i del PSUC. Mestra. Exercí a Vilafranca del Penedès i participà en la fundació de la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT (FETE-UGT). Secretària general d’aquest sindicat a Barcelona, l’any 1936 participà en el tercer congrés estatal de la FETE (Madrid, 21-25 de juny de 1936) intervenint en la sessió de clausura. El juliol de 1937 va ser elegida Secretària del Comitè de la FCTE i també membre del Comitè Central del PSUC. Participà en l’organització del Congrés de la Dona celebrat a Barcelona l’any 1937. Exercí de Secretària general de la Unió de Dones de Catalunya. Membre fundadora de l’Associació Ajut Infantil a la Rereguarda, l’any 1939 s’exilià a França. Participà en el Congrés Mundial de Dones Socialistes (Brussel·les, 1939). Detinguda i empresonada a París pels nazis, aconseguí escapar-se i s’exilià a Xile, on tornà a exercir la docència.

Piera Pagès, Simó. Barcelona, 1892 - 1979.  Anarcosindicalista. A l'edat de 6 anys treballava venent escombres i ventalls a Sabadell. També treballà en una impremta i de ferrer. L'any 1901 tornà a Barcelona i el 1902 es va trobar en mig d'una càrrega que la guàrdia civil feia damunt d'uns obrers vaguistes, la qual cosa el colpí profundament. El 1908 és empresonat per primera vegada quan formava part d'un comitè de propaganda per la vaga del Primer de maig. El 1910 assistí al congrés, que convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT. La repressió contra el món obrer després de la vaga de setembre de 1911 va fer que s'hagués d'exiliar a Tolosa (Catalunya Nord). Retornat a Barcelona, després de la vaga general de 1917, va formar part del Comitè de la CRTC. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, 1918) i fou president del Sindicat Únic de la Construcció (octubre de 1918-1920). Membre del comitè de vaga de La Canadenca exercí de moderador en l'assemblea general de la plaça de toros de Les Arenes (Barcelona, 19-03-19). Representant el sindicat de la Construcció de Barcelona va assistir al segon congrés de la CNT. (Madrid, desembre de 1919), on fou un dels 24 firmants del dictamen sobre la definició ideològica de la CNT, que declarava la finalidad que persigue la Confederación Nacional del Trabajo de España es el Comunismo libertario. Perseguit pels homes de Martínez Anido, se'n va anar de Barcelona i es posar a treballar a Coma-ruga. El 23-10-22 patí un atemptat per part de pistolers del "Lliure" i tot seguit fou empresonat. Quan s'imposà la dictadura de Primo de Rivera, hagué d'exiliar-se a París. Tornà al Principal el 1926 instal·lant-se a Sabadell. El 1931 s'adherí a ERC i sense firmar el manifest del trenta s'uní amb els homes de la CNT que propugnaven una activitat sindical independent de la FAI. Després de la guerra s'exilià a França, després a Santo Domingo i acabà resident a Veneçuela. Fou president del Centre Català de Caracas (1949-50). El 1965 tornà a Catalunya. És autor del llibre Records i experiències d'un dirigent de la CNT. Ed. Pòrtic. Barcelona, 1975.

Pifarré, Clemente. El juny de 1871 era President Societat de Teixidors a mà de Sant Genís de Vilassar.

Piferrer, Vicari. Militant de la CNT, assassinat per elements del "Lliure" (1922).

Pijoan, Antoni. Treballador del tèxtil a Vilanova i la Geltrú. El juny de 1900 va ser elegit president de la junta directiva de la Societat Obrera de l’Art Fabril de Vilanova. En el procés de reorganització del Sindicat, l'any 1913, participà en diferents mítings a Vilanova i a Sitges.

Pijoan, Francesc. Manresa, 1898 - Pepinyà, 1970. Militant de la CNT. Pagès i obrer de la construcció. Comptador de la Federació local de Sindicats Únics de Manresa. Entre 1921 i 1922 fou empresonats en diverses ocasions i amb la dictadura del general Primo de Rivera hagué d’exiliar-se a França. Tornà l’any 1927 i anà a viure a Reus. Assistí al Ple Regional de Sindicats de la CNT de Catalunya (Barcelona, març de 1933), representant la Federació de Sindicats Únics de Reus. Representant el Sindicat Únic de Pagesos de Reus, també va assistir al Ple de Sindicats Pagesos de la CNT de Catalunya (Barcelona, setembre de 1936), on participà en la ponència sobre Col·lectivitzacions al Camp. (en la memòria d'aquest Ple se'l cita com Joan). L’any 1939 s'exilià a França.

Pijoan, Joan. Dirigent Sindical a Vilanova i la Geltrú. L’octubre de 1913 va formar part del Comitè de la Confederació Regional d’Oficials i Peons de Paleta de Catalunya.

Pijoan i Borràs, Lluís. Dirigent obrer a Tarragona. Fideuer. Junt amb Formòs Plaja l'any 1917 van impulsar la constitució de la Societat obrera d'Oficis Varis de Tarragona.

Pijoan Gené, Joaquim. Militant de la CNT a Barcelona. El 25 de maig de 1930 va ser elegit delegat del Sindicat d’Arts Gràfiques al Comitè local de Barcelona de la CNT. Representant aquest sindicat va assistir a la Conferència de la CRTC celebrada a Barcelona el 31 de maig i 1 de juny de 1931. Amb la mateixa representació va assistir al tercer congrés confederal de la CNT (Madrid, 11-16 de juny de 1931).

Pilas, Josep. Militant de la CNT a Reus. Assistí al congrés de Sants (juny de 1918), representant el Sindicat de Fusters de Reus.

Pillao Higini. Militant de la UGT a Barcelona. Cotxer. El setembre de 1897 va ser elegit vocal del Comitè Nacional de la UGT.

Pin Ariño, Severino. Milità a la CNT. L'any 1930 fou elegit Secretari del Comitè del Sindicat Únic de Gavà. Assistí al Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931).

Pinandella, Domènech. L'any 1842 formava part de la junta de la Societat de Protecció Mútua dels Mitgers d'Olot.

Pinar, Gabriel. Militant de la CNT. Membre de la primera junta del Sindicat Únic del ram de la construcció de Barcelona (novembre de 1918).

Pinilla, Pablo. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de l’Art Fabril i Tèxtil va assistir al segon congrés de la Federació local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931. En aquest Congrés va exercir de Secretari de la Mesa en la segona sessió i va formar part de la ponència sobre "Problemes d’Higiene i Salut Pública".

Pinós, Joan. ?, 1909 – Mirandel (França), 1974). Militant de la CNT a Palafrugell. Representant el Sindicat d’Oficis varis de Palafrugell va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona del 5 al 13 de març de 1933.

Pinto, Joan. Dirigent obrer a Tarragona. Ferroviari. El 18 de gener de 1923 va ser elegit President de la Secció de Tarragona del Sindicat d’Obrers Ferroviaris de la companyia Nord.

Pinyet, Lluís. Militant de la CNT. Arran de la vaga de la Canandenca, fou detingut i empresonat en el vaixell "Pelayo" a Barcelona (gener de 1919).

Piñana, Juan. Boter a Tortosa. L’octubre de 1900 exercia de Secretari de la Secció de Tortosa de la Federació d'Oficials Boters.

Piñas Serra, Josep. Valls, 1899 - Cornebarrieu (França), 1986. Militant de la CNT de Valls. Camperol. Durant la dictadura del general Primo de Rivera, formà part del nucli dirigent anarcosindicalista que, clandestinament, dirigia Pere Segarra a l’Alt Camp. El 7 de Juliol de 1931 signà la instància del Sindicat de Treballadors del Camp de Valls, presentant els estatuts del Sindicat al Govern Civil de Tarragona. Va participar en l’assemblea de constitució de la Federació Regional de Camperols de Catalunya, i en fou elegit secretari (Vilafranca del Penedès, setembre de 1932). El juny de 1933 va assistir al primer Ple dels Sindicats d’Oposició (Barcelona, juny de 1933) representant set sindicats vallencs. Empresonat pels fets del 6 d’octubre de 1934 romangué a la presó fins el febrer de 1936. L’agost de 1936 va presidir el Comitè local de milícies antifeixistes de Valls, i després de l’onze d’octubre del 1936 fins el 18 de novembre de 1937 en fou alcalde. Des d’aquest càrrec defensà, enfrontant-se a un comissari de museus de la Generalitat, les històriques rajoles de la capella del Roser al-legòriques a la batalla de Lepant. Va assistir al Ple de Pagesos de la CRTC, celebrat a Barcelona el setembre de 1936. Essent secretari de la Col·lectivitat agrícola de Valls va participar en el Ple de Sindicats i Col·lectivitats Camperoles de la CNT (Barcelona, gener de 1938). El 1939 s’exilià a França on fou internat en el camp de concentració de Sant Cyprien. Després residí exiliat a Cornebarrieu. Els seus dos fills Anton i Palmiro encarà hi viuen.

Piñol, Joan. Fuster a Reus. El juliol de 1907 va ser elegit Secretari de la Junta de la Societat de Fusters de Reus adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya. El setembre del mateix any era el destinatari de la correspondència (c/ Cingles núm. 3) dirigida a la Secció de Reus de la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Piñol, Joaquim. El juny de 1871 era Vocal de la Societat de Teixidor a mà de la Nació Espanyola de Sant Joan de Vilassar.

Piñol, Serafí. Representant la Societat de Constructors de Carruatges i Ferrers de Barcelona va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona octubre-novembre de 1910),

Piñol, Valentí. Militant de la CNT a Manresa. Treballador del Tèxtil. Representant el Sindicat Fabril i Tèxtil de Manresa va participar en la Conferència de Sindicats de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. El desembre de 1931 exercia de Sots-president del Sindicat Únic citat .Va ser empresonat després de la revolta pacífica promoguda per la FAI a l’Alt Llobregat el gener de 1932. El desembre de 1932 ocupà el càrrec de President del Sindicat de l’Art Fabril. En l’escissió de la CNT de 1933 va optar per la branca dels Sindicats Trentistes. Representant el Sindicat Fabril i Tèxtil de Manresa va assistir al Ple Comarcal del Bages-Bergadà celebrat a Sant Vicenç de Castell els dies 11 i 12 de juny de 1933.
Col·laborà en el periòdic"El Trabajo" de Manresa (1931-34).

Piñón, Manuel. Militant de la UGT a Barcelona. Naiper. El setembre de 1897 va ser elegit vocal del Comitè Nacional de la UGT.

Piñón Oriola, Camil. Barcelona, 1889 - 1979. Dirigent anarcosindicalista. Lampista. Prengué part en la vaga del metal·lúrgics de 1910. L'any 1914 fou elegit secretari de la Federació Local de Barcelona de la CNT. L'any 1917 fou tresorer de la Federació Metal·lúrgica de Catalunya de la CNT i participà activament en la vaga general de l'estiu d'aquell any. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, 1918), representant el sindicat de Lampistes i Llauners de Barcelona. Pocs dies després del Congrés va ser elegit Comptador del Comitè de la CRTC. Recorregué gran part de Catalunya fent míting de propaganda de la CNT. Intervingué en la vaga de la Canadenca i assistí al segon congrés de la CNT (Madrid, 1919) on juntament amb Salvador  Seguí, defensà l'estructura del Sindicat Únic i de les Federacions d'Indústria. Membre del comitè de vaga dels metal·lúrgica de 1920 fou empresonat en el vaixell "giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó. El 1922 presidí el Sindicat de Transport i dirigí la vaga del 1923. Fou detingut després de l'atemptat conta el president de la patronal Fèlix Graupera. Assistí al tercer congrés confederal (Madrid, 1931) on presidí l'onzena sessió. Adherit al manifest trentista, fou expulsat de la CNT pel sector faista i passà a formar part dels Sindicats d'Oposició. El 1936 reingressà a la CNT en el IV congrés confederal (Saragossa, maig de 1936). Dirigí la publicació "Mar i Terra". El 1939 s'exilià a França. Tornà a Catalunya on mantingué contactes amb grups nacionalistes clandestins, com el FNC.

Piu, Josep. Militant de “El Ràdium” a Barcelona. El 23 d’agost de 1934 va ser elegit Secretari del Comitè provisional de la Federació de Sindicats de Contramestres, Ajudants i Preparadors de teixits de Catalunya “El Ràdium”.

Pla, Francesc. Dirigent de la Societat Obrera dels Teixidors de Malgrat, l'any 1855.

Pla, Joan. Boter a Sant Martí de Provençals. Representant la secció dels boters d’aquesta localitat va participar en el tretzè Congrés de la FOB, celebrat a Vilanova i la Geltrú el juny de 1885, on exercí de President de la Mesa en la tercera sessió. Amb la mateixa representació va assistir al XVIII Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el juliol de 1890, on exercí de Secretari de la Mesa en la primera sessió, i de President en la desena. També va assistir al XIX Congrés (Sant Martí de Provençals, 1891), on en el decurs de la cinquena sessió propossà “que la Federación haga causa común con los demás obreros para obtener la jornada de ocho horas”. A més va formar part de la Comissió que revissà el Reglament d’Invalidesa federatiu. També va representar la secció de Sant Martí en la Conferència que la FOB celebrà a Sant Martí de Provençals el 26 de gener de 1894, on exercí de Secretari de la Mesa en la primera sessió i de President en la segona. També formà part de Comissió encarregada de redactar un dictamen sobre “la vaga de Vilafranca del Penedès”. Així mateix va assistir al XXII Congrés celebrat Sant Martí de Provençals del 9 al 16 d’abril de 1894, on va exercir de President de la Mesa en la vuitena sessió i va formar part de la Comissió que dictaminà sobre la Reforma dels Estatuts.

Pla, Joan. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de l’Art Fabril i Tèxtil va assistir Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931). Amb la mateixa representació va participar en el segon congrés de la Federació local de Sindicats Obrers de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931, on va formar part de la ponència sobre “Sindicats d’Indústria”, i també sobre la de “Problemes de la Cultura”. Col·laborà en el setmanari "La Colmena Obrera", de Badalona.

Pla, Joaquim. Boter a Sant Martí de Provençals. Representant aquesta localitat va assistir al XXIII Congrés de la FOB, celebrat a Reus l’abril de 1895, on va exercir de President de la Mesa en la quarta sessió.

Pla, Josep. L'abril de l'any 1900 era Vice-president del Comitè Central de la Federació de la Indústria Tèxtil Espanyola amb seu a Manlleu.

Pla, Magí. El 15 de novembre de 1931 va ser elegit Tresorer del Sindicat de Professions i oficis varis de la UGT de Manresa.

Pla Aulet, Joan. Barcelona, 1894 – Barcelona, 1939. Milità a la UGT a Santa Coloma de Gramanet. Lampista. Afusellat pels franquistes.

Pla i Coll, Miquel. Fortià, 1908 – Girona, 1939. Pagès a Fortià. Milità a la CNT. El 16 de maig de maig de 1932 va ser elegit Vocal de la junta directiva de la Federació Sindical Acció Social Agrària de les Terres Gironines. Representant la Federació Comarcal de la CNT de l’Alt Empordà va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), participant en la ponència sobre Col·lectivització del Camp. Va ser afusellat pels franquistes el 12 d'agost de 1939.

Pla Rosal, Josep. Segle XIX. Dirigent Obrer de la classe dels Teixidors de Berga, el 1855.

Pladevall, Jaume. Vidrier a Badalona. President de la Societat d'Obrers del Vidre de Badalona, l'any 1908. Representant la secció de Badalona va assistir al Congrés extraordinari de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers, celebrat a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916, en el qual va exercir la presidència de la Mesa en la quarta sessió.

Plaja Saló, Formòs. Palamós, 1889 – Palafrugell, 1982. Àcrata i militant de la CNT. Tipògraf. Amb 14 anys començà a treballar en una fàbrica de taps de suros. Participà en la revolta de la Setmana Tràgica i hagué d'exiliar-se a França, tot i que amb Antoni Puig van evitar que un grup desfermat cremessin un frare. L'any 1910 s'afincà a Barcelona i el 1914 se'n va anar a viure a Tarragona, on treballa d'impressor. A Tarragona l'any 1917 impulsà la constitució de la Societat d'Oficis Varis a Tarragona, amb Huguet i Lluís Pijoan (ambdós fideuers). El mateix 1917 participà a Barcelona en els prolegòmens de l'organització de la vaga general de l'estiu d'aquell any, amb Adrià Arnó i altres. L'any 1918 edita a Tarragona el periòdic "Acracia" (1er número el 12 de maig) que dirigí, i muntà l'impremta "Gutenberg", què l'any 1919 (agost) edità a Reus el periòdic i "Fructidor", amb Felip Barjau Riera a l'administració i redacció. Amb Eusebi Rodríguez Salas va impulsar la formació de la Federació Provincial (de Tarragona) de la CNT, celebrant el congrés de constitució els dies 11, 12 i 13 d'abril de 1920. Formòs Plaja exercí de Secretari d'aquesta federació l'any 1921. Va participar en el 2on Congrés de la CRTC, celebrat a Lleida el juny/juliol de 1923. El 30 de desembre de 1923 va ser nomenat director del periòdic "Solidaridad Obrera" de Barcelona. L'any 1924 creà l'editorial Vèrtice i el 15 de juliol de 1925 comença a publicar la revista ilustrada del mateix nom. Formà part del comitè nacional de la CNT (1928-29), amb Joan Peiró de Secretari general. El gener de 1939 s'exilià a Mèxic, on dirigí "Solidaridad Obrera". L'any 1977 tornà a Catalunya i cedí la seva biblioteca a la Biblioteca Pública Arús de Barcelona. És autor, entre d'altres moltes obres, de Sindicalismo, misión humana y revolucionaria del Sindicato. (1922). El Sindicalismo según su influencia. Concepción Federalista de la CNT. (1948).
NOTA. A internet es pot consultar la tesi doctoral d'Ignacio Clemente Soriano Jiménez, Hermoso Plaja Saló y Carmen Paredes Sans, Els Anarquismo Solencioso, 1889 - 1982. Universidad de Salamanca, 2002. Publicada per la Universidad de la Rioja l'any 2006.

Plana, Antoni. Boter a Sant Martí de Provençals. Formant part de la Comissió Pericial de la FOB va representar la secció local de la FOB en el XXII Congrés de la Federació, celebrat a la mateixa localitat del 9 al 16 d’abril de 1894. Exercí de Secretari de la Mesa de la 3a sessió i en la 16ena. A més va formar part de la Comissió que dictaminà sobre la Reforma dels Estatuts.

Plana, Antoni. Representant la Secció de La Plana-Rodona va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell, 5 i 6 de gener de 1896).

Plana, Francesc. Boter a Tarragona. L’octubre de 1900 exercia de Secretari de la Secció de Boters de Tarragona.

Plana, Jaume. Dirigent obrer de la Classe Obrera dels Mitgers d'Olot, l'any 1842.

Plana, Jaume. Boter a Sant Martí de Provençals. Comissionat per la secció d’aquesta localitat, l’octubre de 1900, formà part d’una Comissió per delimitar la demarcació territorial entre les seccions de Barcelona i Sant Martí de P. Amb la representació de la citada secció va participar en el XXIX Congrés de la FOB, celebrat a Reus l’abril de 1901, on exercí de President de la Mesa en la segona sessió, i de Secretari en la cinquena.

Plana, Josep. Boter a Sant Martí de Provençals. Representant la secció dels boters d’aquesta localitat va assistir (en qualitat de delegat consultor) al IX Congrés de la Federació d’Oficials Boters (FOB), celebrat a Reus el desembre de 1881, on exercí de President de la Mesa en la setena sessió. També va assistir al desè Congrés de la Federació, celebrat a Tarragona, del 6 al 12 de novembre de 1882, on exercí de Secretari de la Mesa en la cinquena sessió i de President en la vuitena. A més va formar part de la Comissió que revisà l’estat de comptes de la Federació. L’any 1889 era President de la secció local de la FOB. Va participar en el XVII Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el maig de 1889, formant part d'una comissió per estudiar i reformar el Reglament interior del Congrés. Exercí de President de la Mesa en la setena sessió i també en la setzena. Així mateix va representar la secció de Sant Martí en el XIX congrés de la FOB, celebrat a la mateixa localitat l’abril de 1891, durant el qual, en el debat sobre el 1er de maig manifestà, “… el 1º. de Mayo ha de ser fecha memorable y gloriosa; que si no lo es este año, lo será otro”. Va exercir de President de la Mesa en l’onzena sessió L’any 1901 va ser designat per la seva secció per formar part d’una Comissió per delimitar la demarcació territorial entre les seccions de Barcelona i Sant Martí de P. Després del XXI Congrés de la FOB, celebrat a Tarragona l’abril de 1893, va formar part de la Comissió Pericial de la Federació. Representant aquesta Comissió Pericial, va participar en la Conferència que la FOB celebrà a Sant Martí de Provençals el 26 de gener de 1894, on exercí de President de la Mesa en la 3a sessió, i formà part d’una Comissió encarregada d’ntrevistar-se amb l’empresa Torres de Vilafranca del Penedès, pel tema de la vaga que mantenien els boters. També va assistir al XXIII Congrés, celebrat a Reus l’abril de 1895, on exercí de President de la Mesa en la tercera sessió i també en la setena.

Plana, Libertador (sic). Boter a Barcelona. El març de 1912 va ser elegit Secretari segon del Comitè de la FOB de la ciutat de Barcelona i reelegit el setembre del amteix any.

Plana, Vicenç. Boter a Sant Martí de Provençals i a Barcelona. Representant la secció de la FOB de Sant Martí va participar en el XXXII Congrés de la Federació, celebrat a Reus l’abril de 1904. L'agost de 1912 exercia de Comptador de la Comissió Pericial de la FOB, amb residència a Barcelona. Va formar part d'aquesta Comissió Pericial fins el maig de 1914.

Boter a Barcelona. L'agost de 1912 exercia de Comptador de la Comissió Pericial de la FOB. Va formar part de la Comissió fins el maig de 1914.

Planas, Jacint. Boter a Sant Martí de Provençals. En qualitat de delegats consultor de la secció dels boters d’aquesta localitat va assistir XIII congrés de la Federació d’Oficials Boters (Vilanova i la Geltrú, 9-15 de juny de 1885), on exercí de secretari en la quarta i dotzena sessió. Representant la secció de Sant Martí va participar en el XVII Congrés, celebrat a Barcelona el maig de 1889. Va formar part d'una comissió per estudiar i reformar el Reglament interior del Congrés. Exercí de President de la Mesa en la quarta sessió. També va assistir al XVIII Congrés, celebrat a Barcelona el juliol de 1890 on exercí de President de la Mesa en la vuitena sessió.

Planas, Josep. Fuster a Terrassa. L'abril de 1907 va ser elegit President de la Societat de Fusters de Terrassa, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Planas, Josep. Militant de la CNT. Representant els sindicats de Manresa va assistir al Ple Comarcal del Bages-Bergadà celebrat a Sant Vicenç de Castell els dies 11 i 12 de juny de 1933.

Planas, Llorenç. Militant de la CNT. El gener de 1921 va ser assassinat per elements dels Sindicats Lliures a Barcelona.

Planas, Pere. Boter a Sants. Formà part de la Comissió Pericial de la Federació d'Oficials Boters, amb el càrrec de comptador, entre els congressos de l’any 1886 i 1887. Representant la secció dels boters de Sants, va participar en el XV Congrés de la FOB, celebrat a Sants el maig de 1887, on exercí de Secretari de la Mesa en la 1a sessió i de President en la quinzena. També va formar part de la Comissió que el·laborar un dictamen sobre les màquines de serrar.

Planas, Pere. Militant de la UGT. El 05 de març de 1933 va ser elegit Revisor de comptes de la Societat de Professions i oficis varis de la UGT de Castelldefels.

Planas, Rosenda.  Militant de la CNT. Membre del sindicat de gènere de punt de Vilafranca del Penedès, l'any 1931.

Planas, Vicente. Fuster a San Martí de Provençals. L'abril de 1907 va ser elegit Tresorer de la Societat de Fusters, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya. Va participar en l'Assembla general de la Federació celebrada el 14 d'abril de 1907, en la qual va formar part de Comissió Revisadora de Comptes.

Planas Bertrán, Pere. L’octubre de 1894 va ser elegit Secretari del Centre Federal de Sant Pere de Ribes. El gener de 1896 va ser elegit Secretari de la secció local de la FOA a Sant Pere de Ribes. Representant aquesta secció va assistir a la Conferència extraordinària que la FOA celebrà a Vilanova i la Geltrú el dia 8 de març de 1896.

Planas Butí, Joan. El gener de 1896 va ser elegit Vocal de la secció de la FOA de Sant Pere de Ribes.

Planas Gras, Martí. Pagès a Gelida. El maig de 1930 va ser elegit secretari del Sindicat Agrícola "La Germanor” de Gelida. Sindicat hereu de la Societat de Rabassaires. Més tard aquest sindicat es convertí en la secció local de la Unió de Rabassaires de Catalunya.

Plantada, Dionís. Segle XIX. Director de la Societat Obrera d'Oficial Blanquers de Barcelona. Membre de la Junta Central de Directors de Directors de la Classe Obrera de Barcelona, el 1855.

Playà, Joan. Militant de “El Ràdium” a Barcelona. L’any 1931, després de la instauració de la República, exercí de Vocal del Comitè de la Federació de Sindicats Professionals de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya. El 3 d’abril de 1932 va ser elegit Vicepresident del Comitè de la Federació i el 5 de març de 1933 va ser reelegit en el càrrec de Vicepresident del Comitè.

Playans, Enric. Militant de la CNT a l’Hospitalet de Llobregat en el període republicà. Representant la Federació Comarcal del Baix Llobregat va assistir a la Conferència de la CRTC, celebrada a Barcelona el 31 de maig – 1 de juny de 1931. Paral·lelament va estar afiliat a la Federació Sindical Tèxtil "El Ràdium". El dia 16 de febrer de 1934 va ser elegit President del Comitè de la citada Federació. El juny de 1934 en plena vaga dels Contramestres, impulsada per "El Ràdium", Playans i tres membres més del Comitè Federatiu van ser detinguts acusats de segrestar un "esquirol" a la Colònia Rosal. Se cita un Enrique Playans (cenetista) exiliat a Mèxic l’any 1947.

Plaza, Vicente. Representant els Obrers Relligadors de Barcelona va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT. (Barcelona, octubre-novembre de 1910).

Po, Francisco. Tipògraf. L'any 1882 s'escindí de la Societat Tipogràfica de Barcelona i participà en la creació de la societat La Solidària la qual s'adherí a la FTRE.

Polo Martínez, Emilio. Militant de la UGT a Barcelona. Durant la vaga general ferroviària del setembre de 1912, exercia de Secretari de la Secció Catalana de la Unión Ferroviària.

Pollán Artolazabal, José. Militant de la UGT. El dia 3 de juny de 1933 va ser elegit President de la secció de Fonedors Tipogràfics de Barcelona de la Federació Gràfica Española.

Pollán Artolazabal, Raimundo. Militant de la UGT. El dia 3 de juny de 1933 va ser elegit Vocal de la secció de Fonedors Tipogràfics de Barcelona de la Federació Gràfica Española.

Pons, Avelino. Militant de la UGT del Sindicat de Tramviaires de Barcelona. Va assistir a l’Assemblea extraordinària del sindicat celebrada a Barcelona l’11 de març de 1933.

Pons, Baldomer. Representant la Societat Obrera de Marbristes de Barcelona, signà el manifest del 1er de maig de 1890.

Pons, Jacint. Militant de la CNT. Entre 1931-32 formà part del Comitè del Sindicat de Llum i Força de la CNT. S'adherí a les posicions Trentistes. L'any 1933 fou un dels representants del Front Únic de Treballadors de Llum i Força que firmà els pactes entre les empreses del sector i el Front Únic, acords que van permetre constituir la Caixa de Pensions i Retir d'Empleats de Gas i Electricitat (PREGE).

Pons, Josep. Representant els Marbristes de Barcelona va assistir al primer congrés del la Unió d’Obrers Constructors de la FRE de l’AIT (Barcelona, 25 i 26 de març de 1871). L’any 1872 exercí de Secretari de la citada Unió.

Pons, Josep. Representant la Unió Obrera dels Picapedrers de Barcelona, s'adherí al Congrés fundacional de la UGT (Barcelona, 12 - 15 d'agost de 1888).

Pons, Josep. Representant la Unió Obrera de l'Art Fabril de Barcelona va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1910).

Pons, Manuel. Adobador a Igualada. El 16 de juliol de 1915 va ser elegit Vocal de la junta de la Federació Nacional d’Adobadors amb seu a Igualada.

Pons, Miquel. Fuster a Terrassa. L'abril de 1907 va ser elegit Vocal de la Societat de Fusters de Terrassa, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Pons, Pere. Camperol a Sants (Barcelona). El gener de 1873 exercia de Comptador de la Unió dels Treballadors del Camp d’Espanya.

Pons i Marín, Ferran. Militant de la UGT, del PSOE i del PSUC a Tortosa. L’any 1936 presidí els actes, unitaris, del 1er de maig. Impulsor de la constitució del PSUC a Tortosa, el setembre de 1936 va ser elegit president del Comitè Comarcal del Baix Ebre. Durant la guerra va fomar part del Comitè de Catalunya del Secretariat Regional de la UGT. L’any 1939 s’exilià primer a la República Dominicana i després a Mèxic.

Ponsoda Segarra, Eduard. Tarragona, 1907. Militant de la CNT a Tarragona. L’abril de 1931, com a Secretari de la Comissió organitzadora del Síndicat Únic de Treballadors, signà l’escrit dirigit al Govern Civil de Tarragona, sol·licitant la legalització del Sindicat. Representant el Sindicat de Ferroviaris de Tarragona va assistir al Ple de la CRTC celebrat a Barcelona l’agost de 1931.

Pont, Pere. Dirigent del Centre Federal de Teixidors a Mà, l'any 1869. Va assistir al congrés de la Societat de Teixidors a mà i de Vels de l’Estat de Catalunya, celebrat a Barcelona els dies 5 i 6 de setembre de 1869. En nom del Congrés, el 18 de setembre de 1869, va ser un dels signants de la “Memòria” remesa al President del Consell de Ministres, exposant-li el lamentable estat en que es trobava la classe obrera. En nom de la Junta consultiva de les "Sociedades de Tejedores a la mano del estado de Cataluña", signà la convocatòria d’un congrés ordinari que se celebraria el diumenge 13 de febrer de 1870 a l’Ateneu Català de la Classe Obrera de Barcelona. També va ser un dels signants de la convocaòria del Congrés del 29 de gener de 1871. En aquest Congrés es canvià el nom de la federació per Federación del Oficio de Tejedores a la mano de la Región Española.

Pontons, Carles. Tarragona, ? - ?.Dirigent obrer. Boter. Residí i treballà a Tarragona i a Sant Martí de Provençals. El juny de 1870 formava part de la Junta de la Societat de Boters de Tarragona. Representant la Federació obrera de Tarragona va assistir al segon congrés de la FRE de l’AIT (Saragossa, 4 - 11 d’abril 1872). El desembre de 1872 va assistir al primer congrés de la Federació d’Oficials Boters (FOB), celebrat a Reus, on va presidir la sessió del dia 9 en la que es va decidir que la FOB s’adheria a la FRE de l’AIT. Quatre mesos després participà en el segon congrés de la FOB celebrat a Reus del 16-22 de març de 1873. Representant la secció dels boters de Sant Martí de Provençals participà en el XIII congrés de la FOB, celebrat a Vilanova i la Geltrú del 9 - 15 de juny de 1885, on exercí de President de la Mesa en la primera sessió i també en l’última. Amb la mateixa representació va assistir al XV congrés, celebrat a Sants el maig de 1887, on exercí de President de la Mesa en les sessions primera, vuitena, dissetena i divuitena. A més va formar part de la comissió que elaborà el dictamen sobre la forma i manera que s’havia de publicar el portaveu de la Federació “Eco de Toneleros”. Va ser l’encarregat de cloure les tasques del congrés. L’agost de 1889 va ser subvencionat per l’Ajuntament de Barcelona per assistir a l’exposició universal de París, per estudiar qüestions relacionades amb l’ofici de boter.

Pontons, Manel. Militant de la UGT a Tarragona. El 25 de febrer de 1912 va ser elegit Comptador de la Junta de la Societat Tipogràfica de Tarragona, adherida a la UGT.

Porcalles, Pere. Camperol a Llançà. En l’assemblea de constitució de la Federació de Sindicats de pagesos Acció Social Agrària de les Terres Gironines, celebrada els dies 15 i 16 de maig de 1932 a Banyoles, va ser elegit interventor de la Junta Directiva del Sindicat. Càrrec del que dimití el 3 de setembre següent. L’any 1933 s’incorporà a la U de R.

Porqueras Cubells, Enric. Milità a la CNT. L'any 1930 fou vocal del ram de la fusteria en el Comitè del Sindicat Únic de Gavà.

Porqueras i Fàbregas, Joan.  Sant Martí de Provençals, 1893 - Londres, 1866. Polític i militant de la CNT. Conegut també com Joan P. Fàbregas. Fou candidat per ERC a les eleccions municipals de 1931, any que s'afilià al Sindicat de Professions Liberals de la CNT. Fou Conseller d'Economia de la Generalitat de Catalunya, en representació de la CNT (26/09/36 - 11/12/36). Signà el Decret de Col·lectivitzacions. El 1937 s'exilià a França i més tard a Londres. És autor de Irlanda i Catalunya. Paral·lelisme polític-econòmic (1932). Les possibilitats econòmiques d'una Catalunya independent (1932). Assaig d'Economia Política (1932-34). Els factors econòmics de la revolució (1937). Vuitanta dies al govern de la Generalitat. (1937). Les finances de la revolució. (1937).

Porquet, Ramon. Militant de la CNT a Barcelona. Treballador d’Arts gràfiques. Un dels fundadors de la revista "Vida Sindical", en el núm 1 de la qual el 15 de gener de 1926 va signar el manifest “A los trabajadores y al lector” en el què 22 sindicalistes, enfrontant-se a les tesis dels anarquistes, es declaraven partidaris de legalizar de la CNT. Va formar part del grup "Solidaridad" constituït el desembre de 1928. El març de 1930 va participar en l'assemblea d'Arts Gràfiques, Paper, Cartró i Similars de Barcelona, convocada per a la reorganització del sindicat i reingressar a la CNT. En el decurs d'aquesta assemblea va ser elegit per formar part de la Junta del Sindicat. El 20 de setembre de 1931, en el congrés local dels Sindicats de Barcelona, va ser elegit delegat per formar part del Comité de la CRTC.

Porta, Isidre. Boter a Torredembarra. El febrer de 1912 va ser elegit President del Comitè local de Torredembarra, de la Federació d'Obrers Boters d'Espanya.

Porta, Ramon. Boter a Valls. L’octubre de 1903 era President de la secció de la FOB de Valls.

Portero, Manuel. Militant de la UGT a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. A finals dels anys 1920 i primers del 1930, fou el President del Consell Obrer del Sindicat Nacional Ferroviari (SNF) (UGT) de Vilanova.

Pous, Josep. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. L’any 1932 formava part de la junta de la Subsecció de Vilanova de la FNIF (CNT).

Prats, Joan. Boter a Reus. Representant la secció de la FOB d’aquesta localitat, va participar en la Conferència que la FOB celebrà a Sant Martí de Provençals el 26 de gener de 1894, on exercí de Secretari de la Mesa en la tercera sessió. Amb la mateixa representació va va assistir al XXII Congrés de la Federació, celebrat a Sant Martí de Provençals del 9 al 16 d’abril de 1894, on va exercir de Secretari de la Mesa en la novena sessió. A més va formar part de la Comissió que dictaminà sobre els temes 6è, 7è i 8è de l’ordre del dia “Revisión Reglamento de Invalidez”. També va formar part de la Comissió que revissà els comptes de la Comissió d’Invalidesa de la Federació.

Porta, Josep. Segle XIX. Dirigent de la Classe Obrera dels Espardenyers. Signant del manifest "Las Clases Trabajadoras asociadas a los diputados a Cortes y muy especialmente a los de la antigua Cataluña". Barcelona, 1841.

Porta, Manuel. Militant de la CNT a Manresa. El gener de 1931 exercia de Secretari del Sindicat de la Fusta a Manresa.

Portas, Pere. Militant de la CNT a Badalona, del Sindicat Únic Mercantil. L'octubre de 1936 era l'administrador del portaveu de la CNT a Badalona "Via Libre".

Porté i Dalmau, Ramon. Montblanc, 1898. Nevers (França), 1996. Anarcosindicalista. Pagès. Poeta. L’any 1917 s'afilià a la Societat d'Obrers Agricultors de Montblanc, adscrita a la Confederació Nacional del Treball (CNT). Abans de la dictadura del general Primo de Rivera, participà en nombrosos mítings dedicats al tema camperol, per les comarques agrícoles catalanes.  Participà en el tercer congrés confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931), representant els camperols de l'Espluga de Francolí, Valls i de la comarca del Priorat. També assistí al Ple de Delegats de la CRTC (Barcelona, març de 1933) en el què es va consumar l’escissió “Trentista” i a la que Porté s’hi va adherir. L’any 1934 fou detingut dins de la repressió posterior als fets del Sis d’octubre. Secretari del Comitè comarcal de la CNT (1936) i president del Comitè de Milícies Antifeixistes de Montblanc. Joan García Oliver li atribueix que gestionà la fugida a Roma del Cardenal de Tarragona Vidal i Barraquer. Representant Montblanc i comarca va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), participant en la ponència sobre Col·lectivitzacions al Camp. Com a secretari del Comitè Regional de Relacions Camperoles de la CNT, inaugurà i participà en el  Ple Regional de Pagesos de Catalunya (Barcelona, juny de 1937). Fou vocal del Consell d’Agricultura de la Generalitat (1937). El 1939 s'exilià a França on fou tancat en el camp de concentració d’Argelers. Continuà militant a la CNT a Nevers (França). Va participar en el Ple de la CNT de Tolosa de Llenguadoc (desembre de 1963), com a secretari de la CNT de Nevers. Col·laborà a "Terra Lliure". Publicà el llibre Flor y espinas. Montblanc, 1983. El 2 de desembre de 1996 l'Ajuntament de Montblanc el nomenà fill predilecte de la vila.

Del llibre citat n'extraiem el vers següent:
Ama con fervor la vida.
Al unísono la libertad.
Que el deber esté a la cita,
con el derecho a la par.

Portolés, Miquel. Militant de la CNT. Durant la dictadura de Primo de Rivera, hagué d'exiliar-se a França, on col·laborà en la formació de quadres de la Central Sindical CGTSR. Fou un dels signants del Manifest Trentista. Col·laborà a "Política Sindical". El 1932 ingressà al PSOE. En acabar la guerra s'exilià de nou a França i fou deportat al camp de concentració de Dachau.

Pou Riera, Bernat. Manacor, 1896. Anarcosindicalista. Sota la dictadura del general Primo de Rivera s'exilià a França on col·laborà amb la Federació de Grups Anarquistes de Llengua Espanyola. Delegat del sindicat de la Construcció de Barcelona l’any 1930, el juliol del mateix any era el Secretari general del Comitè de la CRTC, i com a tal va obrir la Conferència Regional de la citada CRTC (Barcelona, 06 de juliol de 1930). Relacionat amb el fracassat intent insurreccional de Fermín Galán, fou empresonat (desembre de 1930). Col·laborà a "Cultura Obrera" de Palma de Mallorca, també ho feu a "Acción" i a "Tierra y Libertad" de Barcelona. L'any 1939 s'exilià a França. És autor, amb Jaume Rosquillas Magrinyà, del llibre Un año de conspiración (antes de la República). Ed. Rojo y Negro. Barcelona, 1933.

Pous, Gaietà. Dirigent de la Classe Obrera dels Pintadors. Signant del manifest "Las Clases Trabajadoras asociadas a los diputados a Cortes y muy especialmente a los de la antigua Cataluña". Barcelona, 1841.

Pous, Pere. Vocal primer de la junta consultiva de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Badalona, l'any 1842.

Prades, Carles. Militant de la CNT a Barcelona. En l'Assemblea general per a la reorganització del Sindicat Fabril i Tèxtil de Barcelona, celebrada el dia 18 de juliol de 1930, va ser elegit Vicepresident de la junta del Sindicat. Representant aquest sindicat va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona l'agost de 1931.

Prat, Agustí. Adobador a Igualada. El gener de 1910 era Comptador de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada, càrrec per al que va ser reelegit el 22 de juliol de 1910. Representant la Societat d’Adobadors d’Igualada va participar en el congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre-novembre de 1910). El 16 de juliol de 1915 va ser elegit Comptador de la junta de la Federació Nacional d’Adobadors amb seu a Igualada.

Prat, Felip. Membre de la junta de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, l'any 1869.

Prat, Francesc. Militant de la CNT. Representant la societat obrera dels Vidriers de Badalona, va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre-novembre de 1910). L'any 1915 fou president de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers. Afectat d'una greu malaltia va haver de dimitir del càrrec el mes de març de 1916. El va substituir Joan Peiró.

Prat, Jaume. Dirigent obrer a Badalona. El març de 1916 era Secretari de de la Societat Obrera l'Art Tèxtil. Col·laborà en el periòdic "La Colmena" de Badalona.

Prat, Joan. Cenetista a Terrassa. President de la unió local de Sindicats de la CNT de Terrassa, l'any 1923. Darrer alcalde de Terrassa abans de l'entrada de l'exèrcit franquista. Després de l'any 1939 fou empresonat al penal de Burgos.

Prat, Josep. ?, 1867 - Barcelona, 1932. Escriptor i Periodista. Hom el qualifica de configurador de l’anarcosindicalisme. L'any 1896, fugint de la repressió imperant a Barcelona va anar a viure a Vigo a casa de Ricardo Mella. Aquest mateix any (29-31 juliol) va assistir a la Conferència anarquista de Londres representant els anarquistes espanyols. L’any 1907 participà en l’organització de Solidaritat Obrera a Barcelona. Entre 1909 i 1910 va recòrrer diferents localitats de Catalunya (Sant Feliu de Guíxols, Terrassa, Valls etc) exposant la seva concepció sobre el Sindicalisme i el Socialisme, insistint en la necessitat que el Sindicalisme havia de ser totalment autònem i que per tant no podia estar sotmès a la direcció de cap partit polític. Polemitzà des de les pàgines de “Tierra y Libertad” i de “El Obrero Moderno” amb socialistes i lerrouxistes. Col·laborà a molts periòdics d’entre els que destaquem a "El Productor" (1901-06), "Tierra y Libertad" (1906-09), "La Publicidad", "La Campana de Gràcia", "La Aurora Social", òrgan de la Federació de Societats Obreres de Saragossa (1910) i Solidaridad Obrera (1918). És autor de nombrosos llibres d’entre els que destaquem La Barbarie gubernamental en España. (Barcelona, 1897). ¿Competencia o Solidaridad? (1903 o 1905). Nuestras ignorancias (Vilanova i la Geltrú, 1904). Crónicas demoledoras (1907). La política jugada por los políticos (Barcelona, 1909). La burguesia y el proletariado (apuntes sobre la lucha sindical). Editorial Sempere. València, 1909.

Prat, Ramon. Representant el Sindicat de l’Art Fabril de Terrassa va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre-novembre de 1910).

Prat Coll, Dolors. Ripoll, 1905 - Tolosa de Llenguadoc, 2001. Militant anarcosindicalista. Amb 15 començà a treballar en una fàbrica tèxtil de Ripoll. Participà en les vagues en pro de les vuit hores. Entre 1936 i 1939 fou secretària del Sindicat de la Indústria Tèxtil de Ripoll, on era coneguda com La "Petita Montseny". L’any 1939 s'exilià a França, on fou tancada al camp de concentració de Magnac-Laval. El febrer de 1940 fou repatriada. Tornà clandestinament a França el 15 de maig de 1940. Treballà en una pedrera de Prades i s'instal·là a Tolosa de Llenguadoc. Continuà militant en la federació local de la CNT com a secretària i en la organització Solidaritat Internacional Anarquista (SIA). Amb 91 anys es manifestà a Tolosa en defensa dels immigrants indocumentats.
El seu fill fill Progreso Marín li ha consagrat una biografia Dolores: une vie pour la liberté (2002), que fou traduïda al català el 2007 sota el títol La Dolors. Una vida per la llibertat.
Més informació a www.estelnegre.org

Prat Fainé, Marià. Militant de la CNT de Manresa. L’any 1923 exercia de comptador en el Comitè local de Manresa. L’any 1931 formava part del Comitè del Sindicat de l’Art Fabril. Fou un dels signants del Manifest Trentista. Representant el Sindicat del Transport i el d’Oficis varis de Manresa va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC celebrat a Barcelona del 5 al 13 de març de 1933, on tingué una mantingué una destacada crítica en contra del Comitè de la CRTC. Va formar part dels Sindicats d’Oposició de la comarca del Bagés. Quan l’estiu de l’any 1936 aquests sindicats van ingressar, majoritàriament, a la UGT, Marià Prat va seguir el corrent majoritari, però poc temps després retornà a la CNT. Se’l considera un dels cenetistes amb més prestigi de Manresa.
A partir de 1939, les dades biogràfiques són més confuses, l’historiador manresà Jaume Serra i Carné, citant el cenetista Emilià Martínez Espinosa, afirma que després de la guerra Marià Prat va patir represàlies (van assaltar casa seva) i va sofrir el pacte de la gana. Segons Serra, posteriorment, es va establir de pintor i va morir en caure d’una bastida. En canvi, el professor Albert Balcells, en l’article El consejo de guerra contra el dirigente cenetista catalán Joan Peiró en 1942. Un caso representativo y a la vez singular. (Hispania nova, revista digital, 20 de novembre de 2002), sosté que Marià Prat, juntament amb Espartac Puig, va ser lliurat a la dictadura franquista pels alemanys. Aquesta darrera dada coincideix amb el testimoni del cenetista Joan Manent i Pesas que, en el seu llibre Records d’un sindicalista llibertari (1916-1943) pàg. 339, afirma que els cenetistes Espartac Puig de Terrassa i Marià Prat de Manresa foren traslladats de França a Espanya per ésser afusellats pels franquistes. Joan Peiró va ser afusellat a Paterna (País Valencià) l’any 1942 i Espartac Puig va ser afusellat a Barcelona l’abril del mateix any.
Marià Prat va ser director del setmanari “El Trabajo” de Manresa entre maig de 1931 i el novembre de 1933. Col·laborà a "Solidaridad Obrera" i a "Cultura Libertaria".

Prat i Soler, Josep. Dirigent obrer a Barcelona. Assaonador. El febrer de 1871, com a secretari de la secció d’Adobadors de Barcelona, firmava un crida per fer un congrés obrer de Curtidores y Zurradores de la Región Española. Va assistir a aquest Congrés, que se celebrà del 5 al 9 de març de 1871 i en el qual va exercir de secretari de la Mesa. Representant els Assaonadors de Barcelona va assistir al segon Congrés de la FRE de l'AIT (Saragossa, 4-11 d’abril de 1872) i també al tercer celebrat a Còrdova, del 24 de desembre 1872 a l'u de gener 1873).

Prat Tordera, Pere. Orís, 1904 – Barcelona, 1940. Militant de la CNT a Sant Quirze de Basora. President de la Federació local de Sant Quirze. L'any 1936 va formar part del Comitè de milícies antifeixistes de la localitat. Afusellat pels franquistes el 20 de juliol de 1940.

Pratmans, Ramon. Segle XIX. Director de l'Associació de Protecció Mútua dels Teixidors de Manresa, el 1855.

Prats, Aron. Formà part del grup fundador de la Unió Ultramarina de Barcelona, el 1902.

Prats, Emili. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. L’octubre de 1913 formava part del Comitè de la Confederació Regional d’Oficials i Peons de Paleta de Catalunya.

Prats, Fèlix. Dirigent obrer de Vilanova i la Geltrú. Intervingué en les negociacions amb els patrons durant la vaga tèxtil de març-maig de 1871.

Prats, Joan. Vocal segon de la Societat de Protecció Mútua dels Teixidors de Cotó d'igualada, l'any 1842.

Prats, Joan. Boter a Reus. Representant la secció de la FOB d’aquesta localitat, va participar en la Conferència que la FOB celebrà a Sant Martí de Provençals el 26 de gener de 1894, on exercí de Secretari de la Mesa en la tercera sessió. Amb la mateixa representació va assistir al XXII Congrés celebrat a Sant Martí de Provençals del 9 al 16 d’abril de 1894, on va exercir de Secretari de la Mesa en la novena sessió. A més va formar part de la Comissió que dictaminà sobre la “Revisión Reglamento de Invalidez”. També va formar part de la Comissió que revisà els comptes de la Comissió d’Invalidesa de la Federació. Després d’aquest congrés va ser elegit per formar part de la Comissió Pericial de la Federació. Representant aquesta Comissió va assistir al XXIII congrés, celebrat a Reus l’abril de 1895, on exercí de President de la Mesa en la sisena sessió. Tornà a formar part de la Comissió Pericial després del XXVIII Congrés, celebrat a Barcelona l’abril de 1900. Representant la Comissió Pericial va participar en la Conferència extraordinària de la FOB celebrada a Tarragona el desembre de 1900 i també en el XXIX Congrés celebrat a Reus l’abril de 1901, on exercí de Secretari de la Mesa en la tercera sessió. Representant la secció dels boters de Reus localitat va participar en el XXX Congrés, celebrat a Barcelona el juny de 1902, exercint de President de la Mesa en la quarta sessió. També va assistir al XXXI Congrés, celebrat a Tarragona l’abril de 1903. Després d’aquest congrés tornà a formar part de la Comissió Pericial, amb el càrrec de tresorer, i com a tal presidí l’obertura del XXXII Congrés de la Federació, celebrat a Reus l’abril de 1904.

Prats, Joan. L'agost de l'any 1900 va ser el President de la Comissió Organitzadora de la Societat de Peons de paleta de Vilanova i la Geltrú.

Prats, Josep. En les primeres revoltes contra el maquinisme, fou acusat de l'incendi de la fàbrica "El Vapor", essent afusellat. (Barcelona, 1835).

Prats, Josep. El febrer de 1908 exercia de President de la Societat de Perruquers i Barbers de Tarragona.

Prats, Maria. Dirigent obrera de Barcelona. Participà en els mítings de la vaga general del tèxtil de l'any 1913.

Prats, Miquel. Boter a Reus. Representant la secció dels boters d’aquesta localitat, en qualitat de delegats consultor, va participar en el XXX Congrés de la FOB, celebrat a Barcelona el juny de 1902.

Prats Bardí, Fèlix.  Vilanova i la Geltrú, 1903 - França,  ?. Militant de la CNT. Formà part del Comitè de Defensa local constituït el 22 de juliol de 1936. Fou regidor municipal del 17 d'octubre de 1936 fins el 2 de febrer de 1938.

Prats Blaví, Josep. Entre l’any 1849 i l’any 1854 formà part de la Junta directiva de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus, que actuava en la clandestinitat. El juny de 1854 va ser elegit oïdor de comptes de la Junta consultiva de l’esmentada societat.

Prats Marca, Josep. Teixidor a Reus. El 17 de juny de 1855 va ser elegit President de la Junta directiva de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus.

Presagué, Joan. Dirigent obrer a Ripoll. Com a President del sindicat tèxtil de Ripoll, el gener de 1914, signà una escrit dirigit a l’Alcalde de Ripoll, reclamant la implantació de la jornada de 10 hores i l’augment del 10 % en els treballs a preu-fet, tal i com s’havia establert pel Real decret del 24 d’agost de 1913.

Priego, Francisco. L'any 1868 formava part de la junta de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona.

Prieto, Francesc. Dirigent obrer a Barcelona. L’octubre de 1872 va ser elegit Comptador de la Unió de Constructors de Sabates de la Regió Espanyola.

Prieto, Manuel. Militant de la CNT i del BOC a Fígols. Minaire. Va ser deportat a Guinea després de la revolta pacífica promoguda per la FAI a l’Alt Llobregat el gener de 1932.

Priu, Miquel. Militant de la CNT. Representant el Sindicat de Constructors Mecànics de Barcelona, va assistir al primer Congrés de la CRTC, conegut com el Congrés de Sants, celebrat a Barcelona el juny de 1918.

Pros Badía, Fèlix. Boter a Vilafranca del Penedès. Milità a la CNT. L’any 1928 era el secretari de la secció de boters de Vilafranca. L’any 1933 fou vicesecretari de la Federació Comarcal de l’Alt Penedès de Sindicats Únics de la CNT. Durant la guerra, l’any 1937, exercí de bibliotecari del local de la CNT a Vilafranca.

Prunyonosa Aycart, Emili. Militant de la CNT a Tarragona. Dirigent del Sindicat de Ferroviaris, durant la República. En esclatà la guerra formà part del Comitè Antifeixista de Tarragona. L’octubre de 1936 va ser designat regidor de Defensa a l’Ajuntament tarragoní, en representació de la CNT. Impulsà la construcció de refugis antiaeris i sistemes de defensa portuaris.

Puente, Clemente. Militant de la UGT a Puigcerdà. Treballador del tèxtil. Representant el Sindicat Fabril de Puigcerdà va assistir al tercer congrés de la Federació Nacional d’Obrers de l’Art Tèxtil de la UGT, celebrat a Barcelona els dies 6 i 7 de gener de 1930, on formà part de la Comissió Revisora de Comptes.

Pueyo, Pere. Militant de la CNT assassinat a Barcelona pels pistolers dels anomenats “Sindicats Lliures”, entre 1919-1922.

Pueyo, Pere. Aragonés. Militant de la UGT a Barcelona. Secretari del Sindicat de Perruquers i de la Federació Catalana del mateix ram. L’any 1939 s’exilià a França.

Priu, Miquel. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, 1918), representant el Sindicat de Constructors Mecànics de Barcelona.

Pueyo, Francesc. Militant de la UGT. El març de 1933 va ser elegit Vocal de la junta del Sindicat de Professions i Oficis Varis de la UGT a Vilanova i la Geltrú.

Puig, Agustí. Fuster a Sitges. L'abril de 1907 va ser elegit President de la Societat de Fusters de Sitges, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Puig, Andreu. Director de l'Associació de Protecció Mútua dels Blanquers de Barcelona, l'any 1841.

Puig Eudald. En nom dels oficials Perruquers i Barbers de Barcelona, signà el Manifest del Primer de maig de 1890.

Puig, Francesc. Director de la Classe Obrera dels Teixidors de Sant Joan de Vilassar, l'any 1855.

Puig, Francesc. Militant de la CNT a Barcelona. Dirigent del Sindicat de la Pell. El mes d’octubre de 1918 passà a formar part del Comitè de la CNT. Formant part d’aquest comitè va assistir al segon congrés de la CNT (Madrid, desembre de 1919), on va ser un dels 24 firmants del dictamen sobre la definició ideològica de la CNT, que declarava la finalidad que persigue la Confederación Nacional del Trabajo de España es el Comunismo libertario.

Puig, Jacint. Militant de la UGT. Representant la Unió de Gravadors en Cilindres de Barcelona va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre-novembre de 1910. En el decurs del congrés defensa la integració de Solidaritat Obrera a la UGT. El setembre de 1911 va intervenir en diversos mítings socialistes a Tarragona i rodalies.

Puig, Jaume. Teixidor a Barcelona. L'any 1854 i 1855 exercia de Director de la Societat de Protecció Mútua dels Teixidors de Color de Barcelona. Va ser secretari de la comissió mixta, fabricants i teixidors, que negocià un conveni col.lectiu, signat el 19 de febrer de 1855. Membre fundador i president de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera, constituïda el 24 de gener de 1855. El mes de març següent va formar part, en representació obrera, de la comissió que va anar a Madrid a exposar als Diputats de les Corts els perjudicis que causaria l'aprovació del projecte de llei aranzelària, que s'estava tramitant al Congrés.

Puig, Joan. Militant de la CNT. L'any 1919 formà part del Comitè Confederal de la CNT i com a tal assistí al segon congrés de la CNT, celebrat a Madrid el desembre de 1919. També participà en el Ple de Lleida, de la CRTC, l'any 1923.

Puig, Joaquim. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, 1918), representant el Sindicat de Gomes i Amiantos.

Puig, Josep. Dirigent de la Societat de Teixidors de Cotó a Mà de la Vila de Reus, l’any 1864. El juliol de 1866 va ser elegit Tresorer de la Societat. Representant la STC de Reus, participà en el congrés de les Societats de Teixidors a Mà de Catalunya, celebrat a la Vila de Gràcia (Barcelona) el gener de 1869.

Puig, Lluís. Militant de la CNT a Martorell. Representant El Sindicat Únic de Martorell va assistir a la Conferència de la CRTC celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. Amb la mateixa representació va assistir al tercer Congrés Confederal de la CNT (Madrid, 11 – 16 de juny de 1931) i al Ple Regional de Sindicats de la CRTC celebrat a Barcelona els dies 2, 3 i 4 d’agost de 1931.

Puig, Martí. Teixidor de cotó de Sabadell. Formà part de la comissió mixta fabricants-obrers que firmaren un conveni col·lectiu (per als teixidors de cotó de Sabadell) el 12 de març de 1855.

Puig, Ramon. Representant la Unió Obrera de Gravadors en Cilindres per a Estampats de Barcelona, signà el manifest del Primer de maig de 1890.

Puig, Ramon. L'octubre de 1907 va ser elegit President de la Societat d'Oficials Fusters de Barcelona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Puig, Valentí. Teixidor en telers mecànics a Sallent. El març de 1885 va formar part de la comissió obrera que pactà amb els fabricants el preu de la ma d'obra de les peces teixides.

Puig, Victòria. Treballadora del tèxtil a Manresa. Representant la secció de Manresa va assistir al VI Congrés de la Unió Fabril Cotonera (Mataró, 5 i 6 d’agost de 1899).

Puig Alegre, Gustau Espartac. Manresa, 1901– Barcelona, 1942. Militant de la CNT a Terrassa, on participà en la fundació de la FAI. Assistí al congrés de la CNT, celebrat a Madrid el 1931, representant el Sindicat Fabril i Tèxtil, del que en fou president. També va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC de l’agost de 1931. Modificà els seus plantejaments i fou un dels signants del Manifest Trentista. Tot i així fou detingut després de la insurreció anarquista de l'Alt Llobregat el gener de 1932. L’any 1936 s'afilià a la UGT i al PSUC. Després dels fets de maig de 1937 presidí la UGT de Terrassa. El 1939 s'exilià a França. Detingut pel govern de Vichy, fou lliurat al govern franquista que l'afusellà a Barcelona el 14 d'abril de 1942.

Puig i Artigas, Antoni. L'Escala, 1886 – Tolosa de Llenguadoc, 1960. Anarquista militant de la CNT. Barber i compositor de sardanes. A finals del segle XIX emigrà amb la família a Palamós i després a Barcelona. A Barcelona es relacionà amb l'anaquista Joan Montseny, àlies Federico Urales. Retornà a l’Escala a finals de 1916 o principis de 1917. Allí va ser cofundador de l'Ateneu Art i Cultura. Representant els sindicats de la CNT de l'Escala va assistir al Ple Regional de Sindicats de la CNT de l’any 1922, celebrat a Blanes. Durant la guerra formà part de l’Ajuntament de l'Escala, en representació de la CNT. Durant la dictadura del general Primo de Rivera hagué d’exiliar-se a França. Parlant amb el President Francesc Macià, a l’Ajuntament de l’Escala, sobre la seva condició de compositor de sardanes va dir-li, "Escric sardanes perquè estimo la meva terra, el seu folklore, els seus costums i tradicions. Però no sóc catalanista i menys nacionalista. Vull un món sense fronteres, lliure i agermanat". Durant la guerra formà part de l’Ajuntament de l’Escala, en representació de la CNT. L’any 1939 s’exilià a França on va ser reclòs en el camp de concentració d'Argelers i desprès en el de Gurs (Pirineos atlàntics). Alliberat del camp de concentració s'establí a Ju-Belloc i el febrer de 1953 es traslladà a Montauban. Frederica Montseny havia dit que era una de les persones més cultes que havia conegut. Va morir a casa de la parella Frederica Montseny – Germinals Esgleas.
D’entre la seva extensa llista de sardanes escrites citem, “Amistat”, “Captiveri”, “Flora Kaj Ariel”, “Ofèlia” i “Pekín avança” .

Puig Bouillé, Pere. President de l'Associació de Dependents Barbers de Girona, càrrec del que dimití el febrer de 1910. Col·laborà en el periòdic "El Eco" de Girona.

Puig Elias, Joan. Sallent, 1898 - Porto Alegre (Brasil), 1972. Pedagog llibertari. Militant de la CNT. L'any 1918 va ser director de l'escola racionalista oberta en els mateixos locals del Sindicat de l'Art Fabril i Tèxtil del Clot (Barcelona). President de la secció de mestres del Sindicat de Professions liberals de Barcelona. President del Consell de l'Escola Nova Unificada de Catalunya (1936). Explicant la tasca de l'Escola Nova digué, “Si los católicos querían hacer católicos y los socialistas, socialistas, los anarquistas no quieren hacer anarquistas, lo que nos proponemos es hacer Hombres”. A finals d'octubre de 1936 va formar part del Consell Municipal de Barcelona. L'abril de 1938 va ser nomenat subsecretari del Ministeri d'Instrucció Pública de Segundo Blanco González. L’any 1939 s’exilià a França on formà part del batalló “Libertad” de la resistència antialemana i continuà militant a la CNT. L'any 1947 va ser nomenat secretari de Cultura i de Propaganda del Comitè Nacional del Moviment Llibertari a l'Exili. L’any 1952 es traslladà al Brasil. Publicà El hombre, el medio, la sociedad ... Porto Alegre, 1970.

Puig Esteve, Josep. Agramunt (Lleida), 1876 - 1931. Militant del CADCI i de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR).Catalanista. També milità a la Lliga Regionalista, amb la qual seria elegit regidor a l’Ajuntament de Barcelona l’any 1917. Soci fundador del CADCI (1903) (soci núm. 147) i el 18 de juny de 1905 en fou elegit secretari general, càrrec que exercí fins el 21 de juny de 1908 en què passà a presidir la secció d’Educació i Instrucció. El 27 de juny de 1909 va ser elegit president del CADCI i ho va ser fins el juny de 1916. L'any 1910 va ser l'impulsor de la Secció de Relació i Treball, que aglutinaria la part obrera de la dependència mercantil i formaria la basant sindical del CADCI, amb la voluntat de lligar el nacionalisme català amb una major presència sindical. Presidí la Mesa de la Primera Assemblea de Dependents de Catalunya (Barcelona, 12 i 13 d’abril de 1913), assemblea que va recollir el seu projecte d’expansió del CADCI com organització obrera alhora que pactista en els mètodes i reformista en els objectius.

Puig Pidemunt, Joaquim. Osor (la Selva) 1907. Barcelona, 1949. Cambrer. Militant de la FOSIG i de la UGT. Fou responsable de l'àrea de cultura de la FOSIG i director del periòdic “Alliberament”. A finals de juliol de 1936, junt amb la FOSIG, ingressà a la UGT. Membre de la direcció política del PSUC, representà la UGT en el Consell d'Economia de la Generalitat (agost 1936). Després de la guerra s'exilià a França. L'estiu de 1945 tornà a Catalunya, visquent clandestinament i participant en l'organització del PSUC. Fou director de l'òrgan del PSUC clandestí, "Treball". L'abril de 1947 fou detingut per la brigada político-social. Condemnat a mort fou afusellat pels franquistes el 17 de febrer de 1949.

Puig i Vila, Nònit. President de la U de R de la comarca del Bages durant la República. Va formar part del Comitè Revolucionari Antifeixista de Manresa el juliol de 1936.

Puig i Rubau, Josep. Dirigent obrer a Barcelona. El març de 1871 formava part del Comitè local de Barcelona de la FRE de l’AIT.

Puigferrat Bob, Emérito. Terrassa, 1874 - 1929. President del Sindicat Catòlic de Terrassa (1919 - 1920). Després milità als Sindicats Lliures. Dirigí el periòdic "El Obrero", portaveu del Sindicat Catòlic i també del Sindicat Lliure de Terrassa.

Puigventós Porqueres, Pere. Barcelona, 1821 - ?. Dirigent obrer de la Societat de Protecció Mútua dels Peons d'Estampats. Signant d'un conveni col·lectiu el 5 de febrer de 1855 i del manifest "Lamentos de la clase obrera" (juny de 1855). Arran de la vaga general de l'estiu de 1855 fou perseguit pels sicaris del general Zapatero. En un primer moment és feu escàpol, però fou detingut a finals de gener de 1856 i confinat (4 anys) a l'illa de Mallorca.

Pujadas, Antoni. Membre de la junta de la Societat Obrera dels Picapedrers de Barcelona l'any 1880.

Pujades, Francesc. Representant la Societat Obrera dels Sastres, signà el manifest del primer de maig de 1890 a Barcelona.

Pujadó, Pere. Militant de la CNT. President del Sindicat Fabril i Tèxtil d'Igualada el 1930. Assistí al Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931). S'adherí als trentistes l'any 1932.

Pujal, Jaume. Vocal de la junta de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, el febrer de 1869.

Pujol, Antoni. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. Durant la República formava part de la junta de la Subsecció de Vilanova de la FNIF (CNT). El dia 25 de maig de 1931 va presidir l'assemblea de Treballadors de la CNT, de la RENFE, celebrada al Teatro Apol·lo de la citada localitat. Durant la guerra civil exercí de vicepresident de la secció ferroviària.

Pujol, Camil. El setembre de 1871 era vocal de la Societat de Teixidor a mà de la Nación Española. de Rubí

Pujol, Jaume. El novembre de 1841 era President de l'Associació Mútua de Protecció i Socors de Teixidors de Cotó d'Igualada.

Pujol, Marià. Militant de la CNT i del BOC a Lleida. Representant el Sindicat Únic de la Fusta de Lleida va assistir al tercer congrés confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931).

Pujol, Miguel. El setembre de 1871 era Vocal de la Societat de Teixidor a mà de la Nació Espanyola de Rubí.

Pujol Bernadó, Antoni. Vilanova i la Geltrú, 1891 - 1956. Milità a la UGT. Treballador de la fàbrica de gas, Unión Industrial, SA.   L'any 1937 era secretari d'actes del Comitè Local de la Societat d'Empleats i Obrers d'Aigua, Gas i Electricitat, de Vilanova i la Geltrú. Escriptor de vocació, hom l'ha qualificat de vilanoví il·lustre per les moltes activitats culturals i ciutadanes que desenvolupava. És autor de "Cent anys de premsa Vilanovina. Assaig Cronològic de les publicacions periódiques de Vilanova i la Geltrú" (Vilanova, 1951).

Pujol Navarro, Pere. Barcelona, 1897. Dirigent de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. En la reorganització de la CNT a Vilanova, el març de 1930, va ser elegit per formar part del Comitè local, i el 25 d’octubre d’aquest 1930 es va fer càrrec de la direcció del periòdic quinzenal “Estela”, portaveu oficiós de la CNT. El 8 de març de 1931 va presidí l’assemblea regional de reconstitució del Sindicat Ferroviari cenetista, celebrada a Barcelona, en la qual es va prendre l’acord que el Sindicat a nivell estatal passés a denominar-se Federación Nacional de la Industria Ferroviària (FNIF). Va representar els ferroviaris de Vilanova en el 1er congrés ordinari de la FNIF, celebrat a Madrid del 4 al 6 de desembre de 1932. Va ser President de la secció ferroviària de la CNT fins l’any 1933. El juliol de 1933 fundà el periòdic “Via Libre”. Va participar en la constitució de l’Agrupació Sindicalista Llibertària (organització sindical promoguda per Ángel Pestaña). El juny de 1933 firmà el manifest de presentació d’aquesta Agrupació Sindicalista a Vilanova. El maig de 1936 reingressà a la CNT, i durant la guerra va ser secretari del Comitè Comarcal del Garraf de la CNT.

Pujol Navarro, Salvador. Barcelona, 1894. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. L’any 1932 formava part de la junta de la Subsecció Ferroviària de Vilanova de la FNIF (CNT).

Pujols, Lluís. Militant de la UGT a Manresa. L’octubre de de 1931 signava la sol·licitud per celebrar l’assemblea constituent del Sindicat d’Oficis Varis de Manresa adherida a la UGT.

Puntí, Josep. Dirigent del tèxtil a Manlleu. L'abril de l'any 1900 era Vice-secretari del Comitè Central de la Federació de la Indústria Tèxtil Espanyola amb seu a Manlleu.

Puríssim Leguas, Ginés. Andorra (Terol), 1898 - Barcelona, 1940. Militant de la CNT i de la FAI a Sant Joan de Vilatorrada. Afusellat pels franquistes a Barcelona l'11 d'abril de 1940.

Quemades, Salvador. Barcelona, ? - ?. Anarcosindicalista. Impressor. L'any 1916 exercia de Secretari del Sindicat d'Arts Gràfiques de la CNT a Barcelona. Formà part del Comitè de la CRTC que organitzà el Congrés de Sants. Participà en l’esmentat congrés, celebrat a Barcelona el juny de 1918, representant la societat de l’Art d’Imprimir. Va ser redactor de les declaracions finals i de la memòria del congrés (Barcelona, 1918). Després del Congrés va ser elegit tresorer del Comitè de la CRTC, càrrec que continuà desenvolupant fins l’any 1921. El març de 1919 presidí el míting de les Arenes de Barcelona, on es posà fi a la vaga de La Canadenca. Hem llegit que Salvador Quemades va assistir al segon congrés de la CNT (Madrid, desembre de 1919), cosa molt lògica veien la seva trajectòria, però nosaltres no l’hem trobat en els llistats dels assistents. Els representants del Sindicat d’Arts Gràfiques de Barcelona van ser Josep Vidal i Manuel Oliveros, que representaven 11.700 federats. L’any 1920 va formar part de la comissió de la CNT que es va desplaçar a Madrid a pactar amb la UGT la unitat d’acció. D’aquests pactes en sortí el manifest datat el 03 de setembre de 1920 A todos los trabajadores españoles y a la opinión pública, que Quemades signà amb Salvador Seguí i Evelio Boal. Va participar en la Conferència de Saragossa del juny de 1922, però posteriorment restà marginat del moviment llibertari, per la seva critica a l'apoliticisme i evolucionà cap al republicanisme. L’any 1934 formava part del Comitè d’Izquierda Republicana. A l’exili participà en el Govern republicà presidit per Claudio Sánchez Albornoz (1959).
Col·laborà en diferents periòdics entre els que podem citar “Cultura y Acción” (1922-1923) i “Solidaridad Obrera” de Barcelona i de València.

Queralt, Joan. Representant la Societat Obrera de Ferrers Mecànics, signà el manifest del Primer de maig de 1890 a Barcelona.

Queralt, Josep. Dirigent camperol a Tarragona. Representà la Federació Provincial de Tarragona en el Congrés de la Federació Nacional d’Agricultors, celebrat a Saragossa el maig de 1917.

Queralt, Josep. Dirigent obrer de la Societat de Protecció Mútua dels Jornalers. Vocal suplent de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Barcelona, l'any 1855.

Queralt Güell, Felicià. Dirigent obrer a Tarragona. Boter. Representà la secció de la FOB d’aquesta ciutat va participar en el XLIII Congrés de la FOB, celebrat a Vilafranca del Penedès el desembre de 1918, on exercí de Secretari en la setena sessió. El 22 d'octubre de 1922 va ser elegit Vice-president de la Federació Obrera Local.

Querol, Josep. Militant de la UGT a Barcelona. Forner. El més d’agost de 1928 va ser elegit Vocal de la Societat de Forners “La Espiga”.

Queteras, Pere. El juny de 1871 era President de Societat de Teixidors a mà de Torelló.

Queyer, Josep. Dirigent obrer. El 5 de febrer de 1855, formà part de la comissió obrera que signà un conveni col·lectiu dels peons d'estampats de Barcelona.

Quinglas, Joan. L'any 1868 i 1869 era President de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona.

Quintà, Josep. Militant de la CNT a Barcelona. Un dels fundadors de la revista "Vida Sindical", en el núm. 1 de la qual, el 15 de gener de 1926, va signar el manifest “A los trabajadores y al lector” en el què 22 sindicalistes, enfrontant-se a les tesis dels anarquistes, es declaraven partidaris de legalizar de la CNT.

Tornar a l'inici	Per anar a la        pàgina d'inici

 (*) Per cercar biografies de Sindicalistes cal consultar el Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans. Coordinat per María Teresa Martínez de Sas i Pelai Pagès i Blanch. Edicions Universitat de Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, desembre del 2000.
I per biografies específicament d'Anarcosindicalistes Enciclopedia histórica del anarquismo español. Miquel Íñiguez. Fundación Isaac Puente. Vitoria, 2008.

---