Notes biogràfiques:  Lletres "N" - "O" - "P" - "Q"

Nacher, Miquel.  Dirigent obrer internacionalista. Barretaire. Fou secretari i un dels organitzadors de la Federació Local de Societats Obreres de València (1870). Estigué afiliat a l'Aliança de la Democràcia Socialista. Anà a Barcelona, on formà part del consell de la federació barcelonina de la FRE de l'AIT i quan fou declarada il·legal participà en les comissions clandestines, cosa per la qual fou empresonat diverses vegades. Morí a la presó l'any 1890.

Nadal, Antoni.  El 1842, fou primer vocal de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Badalona.

Nadal, Domènec. Militant de la CNT. Arran de la repressió per la vaga de la Canadenca, fou empresonat al vaixell "Pelayo" en el port de Barcelona el gener de 1919.

Nanot, Joan. Militant de la CNT. Ajustador Mecànic. Era oriünd del Berguedà. Fou president del Sindicat Únic d'obrers Metal·lúrgics de Badalona. Detingut el 1919, acusat d'haver col·locat un explosiu al domicili d'un industrial fou empresonat a la Model de Barcelona. En Francesc Layret se'n fet càrrec de la defensa, i en fou absolt per manca de proves.

Navarro, Daniel. Militant de la CNT. Un dels signants del Manifest Trentista, el 1931.

Navarro, Diego. Militant de la CNT a Terrassa. Delegat del Sindicat de Transport en la Conferència de la CRTC, celebrada a Barcelona el 31 de maig de 1931. També va assistir al Ple de la CRTC celebrat a Barcelona l’agost de 1931, representant en Sindicat de la Construcció i el Sindicat de Transport de Terrassa. El febrer de 1932 va ser detingut i empresonat per participar en l’ocupació de l’Ajuntament de Terrassa, durant la vaga revolucionària promoguda per la FAI.

Navarro, Ezequiel. Militant de la UGT. El juny de 1936 va ser elegit vocal del comitè del Sindicat del Metall de Barcelona, en representació del qual formà part del Comitè del Secretariat Regional de Catalunya. L’any 1939 s’exilià a Xile.

Navarro, José. Militant de la FRE de l'AIT. Estudiant. Assistí al congrés de Còrdova del 1872, delegat per les seccions obreres de Girona i Igualada.

Navarro, José. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (1918), representant el Sindicat de Treballadors Portuaris de Barcelona.

Navarro, Victor. Militant de la CNT. Ferroviari. Comptador de la Secció Ferroviària de Vilanova i la Geltrú, durant la segona República.

Navarro Adrián, Agustín. Vicedo (Lugo), 1909 – Tarragona, 1939. Militant de la CNT a Falset, en representació de la qual, l’any 1936, formà part del Comitè Antifeixista local. Afusellat pels franquistes el 15 de novembre de 1939.

Navarro Avellán, Patricio. Águilas (Múrcia), 1897 - Mèxic, 1970. Militant de la CNT. Amb 15 anys s’afilià a la CNT a Barcelona. Dirigent del Sindicat del Transport a Barcelona, fou membre del grup Solidaridad amb Ángel Pestaña (1928) i del Comitè de la CRTC (1932-33), al qual representà en el Ple de la CRTC (Sabadell, 1932). L’any 1936 va ser elegit Secretari del Sindicat de Transport Marítim. El 16 de juliol de 1936, actuant pel seu compte, participà en l’assalt de vaixells al port de Barcelona, a la recerca d’armes per a les juventuts llibertàries. Havia estat administrador del setmanari anarquista “Crisol” i col-laborà en el periòdic “El Productor” de Blanes. Després de la guerra s'exilià a Cuba i més tard s'establí a Mèxic.

Navarro Sánchez, Manuel. Militant de la UGT. Secretari general del Sindicat de Banca, Borsa i Estalvi de Barcelona, i l'any 1937 de la Federació Catalana de Treballadors de Banca, Borsa i Estalvi de la UGT.

Navés, Jaume. Treballador del tèxtil a Sant Martí de Provençals. L’agost de 1894 va formar part del Comitè organitzador de la Unión Fabril Cotonera que en aquells moment pretenia organitzar, des de l’òrbita socialista, els obrers del tèxtil de Manlleu, Mataró, Roda de Ter, Torelló, Vilassar, i Sant Martí de Provençals. Essent President de la Unió Fabril va morir el 31 d’octubre de 1894.

Nebot, Francesc. Membre de la comissió obrera de teixidors que el juny de 1856 és dirigí al governador, reclamant que els patrons no complien els acords laborals.

Nebot, Francesc. Assistí al congrés obrer de Barcelona de 1870, representant les Tres Classes de Vapor de Barcelona.

Negre, Josep. ?, ? - Argelers (Vallespir, Catalunya Nord), 1939.  Dirigent anarcosindicalista valencià afincat a Barcelona. Tipògraf. Participà en la fundació de Solidaritat Obrera (1907) i tingué una actitud destacada en la vaga contra el periòdic lerrouxista "El Progreso" (1908). Fou membre del comitè de vaga que actuà durant la Setmana Tràgica (1909). Secretari general de Solidaritat Obrera, obrí els congressos obrers de Barcelona de 1910 i 1911 constitutius de la CNT, de la qual en fou el primer secretari general, elegit el 19 de novembre de 1910, i un dels principals organitzadors. Acabat el congrés de 1911 (11 de setembre) va ser detingut i empresonat. Després de ser alliberat, l'any 1913 va assistir al Congrés Sindicalista Internacional celebrat a Londres del 27 de setembre al 2 d’octubre de 1913, on segons l'anarquista exiliat a Londres, Vicente García, va fer la seva intervenció en català. L’any 1914 formà part d'una comissió clandestina de la CRTC, que intentava reorganitzar la CNT. Fou redactor i director de "Solidaridad Obrera" i se separà de la militància activa el 1917. Tot i així, en els prologòmens de la vaga de la Canadenca, fou empresonat a la nau "Pelayo" al port de Barcelona (1919). S'exilià a França el 1939 i els francesos l'internaren en el camp de concentració d'Argelers on morí.
Va col·laborar a "Solidaridad Obrera", a "Tierra i Libertad" i en “El Obrero Moderno” d’Igualada, entre d'altres periòdics. És autor de Qué és sindicalismo. Barcelona, 1929. ¿Qué és el colectivismo anarquista?. Barcelona, 1937.

Nicolau Fort, Lluís. Militant de la FAI. Participà en l'atemptat que costà la vida al president del govern espanyol Eduardo Dato (Madrid, 08.03.21). Atemptat comès com a represàlia de la persecució de sindicalistes a Barcelona i particularment per l'assassinat de Francesc Layret. Es refugià a Alemanya, però fou detingut i lliurat a les autoritats espanyoles (amb la condició que no el condemnessin a mort) que el jutjaren i condemnaren a presó. Sortí en llibertat amb l'amnistia de la República i s’hostatjà a Gironella. El febrer de 1939, desaparegué en ple èxode republicà.

Nin, Jaume. El setembre de 1907 era el destinatari de la correspondència dirigida a la Societat obrera del Vendrell, adherida a la Federació del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Nin, Joan. El dia 20 de juny de 1895 va ser elegit Recaptador de la secció local de la FOA al Vendrell.

Nin, Joan. Dirigent obrer. Membre de la junta de les Tres Classes de Vapor, secció de filats, de Vilanova i la Geltrú, el 1869.

Nin, Salvador. El dia 20 de juny de 1895 va ser elegit Vicesecretari de la secció local de la FOA al Vendrell. Mesos després, el gener de 1896, en una remodelació de la junta de la secció, va ser elegit Vocal.

Nin, Tomàs. Fuster a Tarragona. L'abril de 1907 va ser elegit President de la Societat de Fusters de Tarragona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Nin i Pérez, Andreu. El Vendrell, 1892 - Alcalà de Henares (Madrid), 1937. Polític Marxista, nacionalista i militant de la CNT. Maçó fins l’any 1919. L'any 1908 es traslladà a Tarragona on estudià magisteri. S'adhereix a la Unió Federal Nacionalista Republicana. El 1913 deixa la Unió i s'afilia a la Federació Catalana del PSOE. Col·laborà a la revista "La Justícia Social" de Reus (1913-14), des d'on defensà el nacionalisme català, amb la qual cosa s'enfrontà a altres dirigents del PSOE, afirmant "hi ha un internacionalisme imperialista, al qual ha d’oposar-se un internacionalisme proletari". El 1918 s'afilià a la CNT i participà en el congrés de Madrid del Teatre de la Comèdia (desmbre de 1919), com a delegat del Sindicat de Professions Liberals, on defensà que la CNT s'adherís a la III Internacional. El novembre de 1920 va patir un atemptat per part dels pistolers del "Lliure", del què en surtí il·lès però en el qual perd la vida el seu company Josep Canela Recasens. El març de 1921 és nomenat Secretari del Comitè de la CNT, càrrec que ocupa fins el mes de maig. Assistí al tercer congrés de la Internacional Comunista i al congrés fundacional de la Internacional Sindical Roja (ISR) (Moscou, 1921). Fou nomenat membre del Comitè Executiu de la ISR en el Buró per a l’Europa Central amb seu a Berlín. El 1922 fou expulsat d'Alemanya i tornà a Moscou, on fou elegit Secretari General adjunt de la ISR (essent secretari general, Lozovski). El 1926 s'adhereix al corrent Trotskista que s’enfrontava a les directrius stalinistes, cosa per la qual, l'any 1928, fou destituït de tots els càrrecs i confinat. El setembre de 1930 Stalin l'expulsà de la URSS i tornà a Barcelona. S'afilià a la FCCB, de la que també en serà apartat per la seva filiació Trotskista. El 1931 funda el partit Esquerra Comunista del qual en serà el secretari general. El març de 1932 impulsà la publicació d'"El Soviet", del qual en serà director i des d'on defensarà la necessitat que el socialisme assumeixi l'alliberament nacional com un objectiu a aconseguir. El 1933 participà en la crida per l'Aliança Obrera. El setembre de 1935 l’Esquerra Comunista (EC) i el BOC  s'uneixen formant el POUM, i Andreu Nin és elegit secretari general de la Federació Obrera d'Unitat Sindical (FOUS). Esclatada la guerra civil, fou nomenat Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya (27.09.36 - 13.12.36). Les seves denúncies de la involució del règim comunista a la URSS i de les "purgues" stalinistes, el portaren a mantenir grans enfrontaments amb el PCE, que culminaren amb la seva detenció el maig de 1937. Traslladat d'amagat a Madrid fou torturat per agents soviètics dirigits pel comandant rus Alexander Orlov i finalment assassinat a Alcalà de Henares. El seu cadàver no ha estat trobat, hom considerà que fou sepultat en un paratge de la carretera d'Alcalà de Henares a Perales de Tejuña. Traduí del rus al català obres de Dostoievskif, Tolstoi i Trotskij. És Autor de Les anarchistes et le mouvement syndical (1924). Les dictadures dels nostres dies. Ed.Catalònia. Barcelona, 1930. El proletariado Español ante la revolución (1931). Las Organizaciones Obreras Internacionales. Ed. Dédalo. Madrid, 1933. Els moviments d'emancipació nacional. Ed. Proa. Barcelona, 1935.

Nitar Antoni. Segle XIX. Director de la Societat de Protecció Mútua dels Ebenistes de Barcelona. Participà en la fundació de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera, el 1855.

Niubó, Serafí. L'octubre de 1909 va ser elegit comptador de la secció de Sant Andreu de la Societat de Fusters "La Fraternidad" de Barcelona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Nogué Josep. Segle XIX. Dirigents de la Societat de Protecció Mútua dels Filadors de Barcelona. L’any 1841 signà el manifest "Las Clases Trabajadoras Asociadas a los Diputados a Cortes y particularmente a los de la antigua Cataluña". L'any 1854, en nom dels obrers filadors formà part de la comissió que s'entrevistà amb el capità general de Catalunya durant el conflicte de les Selfactines.

Noguer, Isidre. Segle XIX. Director segon de la Societat de Protecció Mútua de la Societat de Teixidors de Manlleu, el 1841.

Noguer Comet, Ramón. Figueres, 1886 - Barcelona, 1969. Advocat defensor d'obrers. Polític. Fou successivament membre del Centre Nacionalista Republicà i de la UFNR. El 1912, com advocat, defensà militants del CADCI. S'uní al Bloc Republicà Autonomista (1915), desprès s'afilià al Partit Republicà Català (1917) del qual fou secretari general. El 1921 fou diputat provincial per Figueres i secretari (1921-23) i conseller (1923-24) de l'Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya.
Formà part d'Esquerra Republicana de Catalunya (1931) i fou governador civil de Tarragona (1931-33). Col·laborà a les revistes "Llibertat!" (1909),"Revista de Catalunya" (1912), "Pàtria" (1914), i fou redactor de "La Lucha" (1916-19). Publicà Vint mesos de Govern Provincial (1933).

Noguera, Ignasi. Segle XIX. Dirigent de la Societat Obrera del Cadiraires de boga de Barcelona, el 1854. Membre fundador de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera, el 1855.

Nogués, Agustí. En nom de la Societat Obrera de Manyans Mecànics de Barcelona, signà el manifest del primer de maig de 1890.

Nogués, Emili. Militant de la CNT a Barcelona. L'any 1923 formava part de la Junta del Sindicat Mercantil..

Nogués, Salvador. El febrer de 1908 exercia de Tresorer de la Societat de Perruquers i Barbers de Tarragona.

Nogués de P, J. Terrissaire a Reus. L'octubre de 1931 va formar part de la Comissió organitzadora de la Societat de Terrissaires i similars de Reus.

Noi del Sucre, El. Veieu Seguí i Rubinat, Salvador.

Nolla, Miquel. Membre de la junta de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, el 1869.

Nolla, Tomàs. Militant de la UGT a Mataró. Treballador del tèxtil. Representant el Sindicat de Filadors de Mataró va assistir al tercer congrés de la Federació Nacional d’Obrers de l’Art Tèxtil de la UGT, celebrat a Barcelona els dies 6 i 7 de gener de 1930, on formà part de la ponència sobre Legislació.

Nolla Amorós, Lluís. ?, 1912 - Front d'Osca, 1937. Militant de la UGT a Reus. Secretari de la Unió Obrera Fabril i Tèxtil de la UGT.

Nolla Pastor, Ramon. Vilanova i la Geltrú, 1902 - França, ? - Militant del POUM. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 17-10-36 fins el 08-10-37, quan el POUM ja havia estat declarat il·legal.

Novell, Joan. Segle XIX. Dirigent de la Societat Obrera de Teixidors Mecànics de Barcelona, el 1855.

Nuet Vidal, Joan.  Segle XIX.  Dirigent Obrer. Torner i serraller. Fou membre de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona (1868-69). Participà en el congrés obrer de Barcelona de 1870, representant els serrallers de Barcelona. Fou secretari de la federació barcelonina de la FRE de l'AIT (1872-73). El 1877 participà en una escissió de la FRE i formà el Centre Federatiu de Societats Obreres de Barcelona. Col·laborà en el periòdic "El Obrero" (1880). El 1882 fou dirigent del Partit Democràtic Obrer Socialista, i el 1888 fou membre de la Junta Directiva de l'Exposició Universal de Barcelona, en representació de l'Ateneu Obrer de Barcelona.

Núñez García, Manuel. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó, el 30.11.20.

Nuviola, Josep. Segle XIX. Membre de la Societat Obrera de Calafats del Port de Barcelona, el 1855.

Ocaña Martín, Antonio. Militant de la CNT. Per la seva activitat sindical el novembre de 1920, fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó.

Octinelli, Esteve. Militant de “El Ràdium” a Vilassar de Mar. El 23 de desembre de 1928 va ser elegit Vocal de la Federació Regional de Sindicats Professionals de contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya.

Odena, Camil. Militant del CADCI a Reus. El març de 1919 exercia de President del CADCI a Reus.

Odino Benito. Militant de la CNT del Sindicat Únic de l’Art Fabril de Sabadell. Va ser expulsat durant el plet del segell confederal, l'any 1933.

Oficial, Àngel. Militant de la UGT a Reus. El gener de 1914 va ser elegit tresorer de la Secció Reus-Nord del Sindicat ferroviari, adscrit a la Unión Ferroviaria de la UGT. Càrrec que continuava desenvolupant l'any 1915.

Olaria, Agustí. Dirigent de la Societat d'obrers Vidriers de Badalona (setembre de 1916). Milità a la CNT, i posteriorment, l'any 1931, es passà als Sindicats Lliures.

Olaria, Joaquin. Vidrier a Badalona. El novembre de 1915 formà part del Comitè de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers, amb el càrrec de Caixer. Com integrant del Comitè va assistir al Congrés extraordinari que la Federació va celebrar a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916. Anys després, el 1930, col·laborà amb els anomenats "Sindicats Lliures".

Olaria Albalate, Celestí.  Vilanova i la Geltrú, 1899 - ? - ?  Militant de la UGT, de la Unió Socialista i del PSUC. Ferroviari. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, de l'any 1934 al 1936 i del 05-03-37 fins el 27-10-37.

Olarte Hervia, Antonio. Militant de la UGT i del PSOE. Vicepresident del primer Comitè Regional de la UGT a Catalunya (1922-25), president de la Federació local de Barcelona de la UGT (1931) i del Comitè Regional de la UGT (desembre 1931-març 1933) i secretari d'Organització del que s'anomenà Secretariat Regional (1933-35). El novembre de 1936 fou elegit president de la Federació Regional d'Indústries Gràfiques. El novembre de 1937 fou nomenat president del Consell de Treball de Catalunya. S'exilià el 1939 i fou internat en el camp de concentració de Barcarés.

Olavia, Modesto.    Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (1918), representant el sindicat de Picapedrers de Montjuïc.

Olestí, Antoni. Representant els camperols de la localitat de l’Aleixar va participar en l’assemblea preparatòria per a la constitució de la Federació Provincial (de Tarragona) d’Obrers del Camps, celebrada a Reus el dia 25 de maig de 1913.

Oliva, Pau. Segle XIX. Dirigent obrer dels filadors. Negocià la implantació de les màquines selfactines (Barcelona, 1855). Director de la societat Obrera de Teixidors Mecànics, fou detingut i condemnat a deu anys de presó, arran de la vaga de la fàbrica "Rosés", a finals de 1855.

Oliva Moncusí, Joan. Cabra del Camp (Alt Camp) – Madrid, 1879. Obrer boter. Anarquista. El 25 d'octubre de 1878 disparà contra Alfons XII, que resultà il·lès. Fou condemnat a mort i executat el 04.01.1879

Olivares, Bruno. Adobador a Olot. Representant el Sindicat de la Pell d'Olot va assistir a l'Assemblea preparatòria per a la reconstitucio de la Federació Nacional d'Adobadors, celebrada a Barcelona l'abril de 1918.

Olivares, José. Militant de la CNT. Arran dels fets de la insurrecció anarquista de Terrassa, fou detingut i empresonat (febrer 1932).

Olivé, Joan. Segle XIX. Dirigent de la Societat Obrera dels Emmidonadors de Barcelona, el 1854. Membre de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera el 1855.

Olivé, Josep. El juny de 1862, a Gelida, fou elegit vocal de la junta de la Lliga de Viticultors Rabassaires de Catalunya.

Olivé, Josep. Representant la Secció de Les Cabanyes va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).

Olivé, Ramon. ? - Reus, gener de 1921. Sindicalista a Reus. Assassinat durant el període de la repressió patrono-militar de 1919-1923.

Olivella, Pere. Va participar en la VII Assemblea de la Federació de Dependents de Catalunya (Girona, 25-26 de febrer de 1928), en el decurs de la qual va ser reelegit President del Comitè de la Federació.

Oliveres Marcet, Josep. El 22 de gener de 1933 va ser elegit Secretari del Sindicat Obrer d’Indústries Elèctriques de Manresa.

Olivert, Lluís. Representant els Perruquers i Barbers de Terrassa va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Olivo, Josep. Dirigent de la Unió Ultramarina (Barcelona, 1925). Impulsà la incorporació de la Unió a la CNT (1931).

Ollé, Miquel. Militant de la CNT. Bisellador. El març de 1930 formà part de la Comissió organitzadora del Sindicat del Vidre de Barcelona.

Ollé, Pau. Representant els 185 federats de la secció de Poble Nou (Barcelona) va assistir al Congrés extraordinari de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers, celebrat a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916.

Oller Tarafa, Baldomer. Calaf (Anoia), 1859 - Barcelona, 1936. L'any 1889 assistí al Congrés Possibilista de París, representant la Societat Obrera dels Tintorers de Barcelona. Fou involucrat en el Procés de Montjuïc (1896) i fou desterrat a Londres, des d'on féu de corresponsal del periòdic "La Publicidad".

Olsina, Antoni. Segle XIX. Tresorer de la Societat Obrera d'Oficials Impressors de Barcelona, el 1855. President interí de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Barcelona, el març de 1855. Membre de la junta de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, que féu una crida per la celebració d'un congrés obrer català el desembre de 1868.

Oms i Brunet, Jaume. Camperol a Vila-Rodona. Intervingué en el míting del 1er de maig celebrat a Vila-Rodona el maig de 1895. Sense ser delegat va intervenir en la sessió inaugural de la Segona Conferència de la FOA, celebrada al Vendrell el dia 25 de juny de 1895. El dia 4 d’agost de 1895 va participar en la reunió de les seccions de la FOA de la Comarca de Valls-Montblanc, convocada per reorganitzar les seccions i la junta de la Comarca. El novembre de 1895 exercia de President del Comitè local Republicà Federal de Vila-Rodona. Representant la Secció de Vila-Rodona (Centre Federal) va participar en el tercer congrés de la FOA, celebrat al Vendrell els dies 5 i 6 de gener de 1896.

Oncins, Joan. Militant de la CNT afiliat al BOC de Lleida. El 24 de febrer de 1932 el Comitè de la Federació local de Lleida el va nomenar delegat al comitè de la CRTC. Aquesta Federació local seria expulsada de la CNT en el Ple Regional celebrat a Sabadell el 24 d’abril de 1932. El 18 de maig de 1933 seria elegit vice-secretari de la Unió Local de Sindicats de Lleida (escidits de la CNT).

Orfila, Pere. Secretari de les Tres Classes de Vapor (gener-novembre de 1886).

Oriol, Benet. Militant de la CNT a Manresa. Filador. El juny de 1930 va formar part de la Comissió reorganitzadora del Sindicat del Ram Tèxtil de Manresa. El gener de 1931 exercí de Secretari del Sindicat de l’Art Fabril i Tèxtil de la CNT, i el més de novembre de 1931 n’era President. Representant aquest sindicat va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona els dies 2, 3 i 4 d’agost de 1931. Va ser empresonat després de la revolta pacífica promoguda per la FAI a l’Alt Llobregat el gener de 1932.

Oriol, Jaume. Representant la Societat Obrera dels Paperers de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), va assisir al primer al primer congrés obrer d'abast estatal celebrat a Barcelona el juny de 1870.

Oriol, Ramon. ?, 1899 - Roana (França), 1984. Milità a la CNT a Artesa de Segre. Representant el Sindicat Únic d'aquesta localitat va assistir al Ple de Pagesos de la CRTC, celebrat a Barcelona el setembre de 1936, El juny de 1937 formava part del Comitè Regional de Camperols, en representació de la CNT de Lleida. De novembre de 1937 a novembre de 1938 va exercir de secretari del Comitè esmentat. L’any 1939 s’exilià a França.

Oriols, Benet. Veieu Benet Orriols Orbiol.

Orobitg, Salvador. Representant la Societat Obrera de Cadiraires de Barcelona signà el manifest del 1er. de maig de 1890.

Orri, Bertomeu. Segle XIX. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua dels Impressors de Barcelona i vocal 6è de la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus. (1841). Signà el manifest "Las Clases trabajadoras asociadas a los Diputados a Cortes y especialmente a los de la antigua Cataluña" (Barcelona 28.02.41).

Orriols Rafael. Secretari de les Tres Classes de Vapor de Mataró (1886-1887). Assistí al congrés obrer de Barcelona de 1888 fundacional de la UGT. Participà en la ponència que redactà els estatuts de la futura UGT. També milità en el PSOE.

Orriols i Orbiol, Benet. Manresa, 1894 - ?. Militant de la CNT. Filador. També se'l cita com Benet Oriol. L'any 1930 formà part de la comissió reorganitzadora del Sindicat Fabril i Tèxtil de Manresa, i el gener de 1931 exercia de Secretari d'aquest sindicat. Representant el sindicat de l'Art Fabril de Berga va assistir al 3er Congrés Confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931). També participà en el Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1.931), representant el sindicat de l’Art Fabril i Tèxtil de Manresa. S'adherí als trentistes i va formar part dels dirigents dels Sindicats d'Oposició. Va ser empresonat després de la revolta pacífica promoguda per la FAI a l’Alt Llobregat el gener de 1932. També va assistir al Ple Regional de Sindicats de Catalunya (Barcelona, març de 1933). L'any 1936 s'afilià a la UGT i al PSUC. Representant el PSUC va formar part del Consell Municipal de Manresa des del 26 d'octubre de 1937 fins l'acabament de la guerra.

Ortega Tossas, Agustín.  Mora la Nova, 1898 – Sitges ? Ferroviari. Secretari General de la UGT de Vilanova i la Geltrú. Afiliat al PSUC, fou regidor de l'Ajuntament des del 03 de maig de 1938 fins el 1939.

Ortiz, Pascual. Milità a la CNT. Com a representant de la comarca de l’Urgell va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), participant en la ponència sobre Col·lectivitzacions al Camp.

Pablo, Francisco. Vidrier a Barcelona. Representant la Unió Vidriera de Barcelona va assistir al Congrés extraordinari de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers, celebrat a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916.

Pabón, Benito. Militant de la CNT. Advocat. S'adherí al Partit Sindicalista i fou elegit diputat per Saragossa dins del Front Popular, el febrer de 1936. Secretari General del Consell de Defensa d'Aragó l'octubre de 1936. Després dels Fets de Maig de Barcelona, defensà els presos del POUM. Per aquest motiu sofrí amenaces de mort i abandonà el cas, exiliant-se a les Filipines.

Pac Rossellò, Josep. Lleida, 1915. Milità a la UGT. L’any 1934 militava a la FCTE. Fou Secretari comarcal del Segrià. Participà en el Tercer Congrés del Secretariat Regional de la UGT de Catalunya (Barcelona, novembre de 1937). El 1939 s’exilià a França. Va ser internat en el camp de concentració de Bacarés.

Padilla Boloix, Josep. Terrassa (Vallès Occidental), 1909 - 1980. Anarcosindicalista. S'afilià a la CNT el 1928 i el 1932 participà en els fets insurreccionals de Terrassa, arran dels quals fou empresonat. Durant la guerra civil fou secretari de la Federació Local de Terrassa i de la comarca del Vallès Occidental. Col·laborà a "Vida Nueva". Formà part de la columna Durruti que va combatre al front d'Aragó. Acabada la guerra participà en la resistència francesa contra els nazis i amb els "maquis" a Catalunya. El 1946 entrà a l'estat espanyol i, detingut el 1947, fou condemnat a 20 anys de presó. El 1952 fou deixat en llibertat, però tornà a ser empresonat el 1956. El 1976 fou elegit secretari general del Comitè Regional de la CNT a Catalunya.

Padró, Isidre. Militant de la CNT a Manresa. Representant el Sindicat de l’Alimentació de Manresa va participar en la Conferència extraordinària de Sindicats de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931.

Padró, Jaume. Membre de la junta de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona. Assistí al congrés obrer de Barcelona de desembre de 1868 i també al de 1870, representant als Lampistes i Llauners de Barcelona. Fou membre de la federació barcelonina de la FRE de l'AIT, el 1871.

Padró Canyelles, Pau. El Vendrell, 1891  – Prada de Conflent, 1950. Sindicalista i Polític. Pagès. Fou un dels organitzadors de la Federació Comarcal Agrícola del Baix Penedès (adherida a la Federació Nacional d'Obrers Agricultors d'Espanya), de la que en fou president el 1918. Fou empresonat l'octubre de 1919 després d'un atemptat contra el president de l'Associació de Propietaris d'El Vendrell. Tornà a ser empresonat entre 1921-22 sota la repressió sindical del general Martínez Anido. El 25 de maig de 1922 va patir un atemptat per part del Sindicat Lliure. L'any 1931 s'adherí al BOC, i després a la U de R de la que en fou elegit president el 1932.  En les eleccions del 16 de febrer de 1936 fou elegit diputat a Corts, pel Front d’Esquerres. Durant la guerra va ser president del Consell d’Agricultura de la Generalitat. L’any 1946 formà part del govern de la Generalitat a l’Exili.

Padrola, Domingo. Assistí al congrés de Còrdova de la FRE de l'AIT, el 1872, representant els cilindradors i aprestadors de Barcelona.

Padrós, Pere. Segle XIX. Dirigent obrer de la Classe dels Teixidors de Vic, el 1855. Arran de la vaga del juny de 1855 fou detingut i traslladat a Barcelona on fou empresonat.

Pagès, Francesc. Segle XIX. Director de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó, Girona 1842.

Pagès, Joan. El dia 20 de juny de 1895 va ser elegit Vocal de la secció de la FOA del Vendrell. Mesos més tard, el gener de 1896, va reelegit.

Pagés, Joan. Militant de la UGT a Mataró. Treballador del tèxtil. Representant el Sindicat Filadors de Mataró va assistir al tercer congrés de la Federació Nacional d’Obrers de l’Art Tèxtil de la UGT, celebrat a Barcelona els dies 6 i 7 de gener de 1930.

Pagès, Joaquim. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants de 1918, representant el sindicat de fusters de Cornellà.

Pagès (o Parés), Josep. Militant de la UGT a Mataró. Treballador del tèxtil. Representant el Sindicat de Tintorers i Blanquejadors de Mataró va assistir al tercer congrés de la Federació Nacional d’Obrers de l’Art Tèxtil de la UGT, celebrat a Barcelona els dies 6 i 7 de gener de 1930, on exercí de secretari de la Mesa en la primera sessió i formà part de la ponència sobre Organització.

Pagès, Miquel. Segle XIX. Membre de la Societat Obrera de Teixidors Mecànics de Barcelona, el 1855.

Pagés, Miquel. L'octubre de 1909 va ser elegit President de la secció de Sant Andreu de la Societat de Fusters "La Fraternidad" de Barcelona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Pagès Salvador. El 1868 formà part de la junta de la Direcció Central de les Societats Obreres de Catalunya. Assistí al congrés obrer de Barcelona de 1870, representant la cooperativa de Teixidors Mecànics de Barcelona.

Pala Carbó, Enric. Vilanova i la Geltrú, 1890 - 1959. Militant de la CNT. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 20 de maig de 1938 fins el gener de 1939.

Palacio, Pablo. Representant la Unió Obrera dels fotogravadors de Barcelona va assistir al congrés obrer que, convocat per Solidaritat Obrera va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre-novembre de 1910).

Palahí, Modest. Va participar en la VII Assemblea de la Federació de Dependents de Catalunya (Girona, 25-26 de febrer de 1928), en el decurs de la qual va ser elegit Comptador del Comitè de la Federació.

Palau, Antoni. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El 12 de gener de 1896 va ser elegit vicepresident de la Comissió Comarcal de la FOA amb seu a Vilanova i la Geltrú. Representant la citada comissió va assistir a la Conferència extraordinària de la FOA, celebrada a Vilanova el 8 de març de 1896. Després d’aquesta Conferència va ser elegit Vocal de la Comissió Pericial de la FOA.

Palau, Gabriel. Jesuïta. L'any 1907 fundà la Unió Professional de Dependents i empleats de Comerç de Barcelona. L'any 1911 va promoure la Federació d'Obrers Catòlico-Socials, que fou dissolta per la jerarquia eclesiàstica l'any 1917.

Palau, José. El 3 d’agost de 1907 va ser elegit vocal de la Comissió de Propaganda del Consell directiu de la Federació Local de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera" de Barcelona, en representació de la Societat d’Adobadors de Sant Martí de Provençals.

Palau, Manuel. Militant de la CNT a Lleida. Representant el Sindicat d’Arts Gràfiques de Lleida va assistir al tercer congrés confederal de la CNT (Madrid, 10-16 de juny de 1931).

Palau, Martí. Militant de la CNT. L'any 1918 fou vicesecretari del Sindicat Únic del ram de la construcció de Barcelona.

Palau, Melcior. Representant els obrers dauradors signà el manifest del 1er. de maig de 1890.

Palau, Pau. Milità a la CNT. El juny de 1937 va formar part del Comitè Regional de Camperols de la CRTC, representant la CNT de Girona.

Palau i Dulcet, Antoni. Militant de la UGT a Barcelona. Lampista. Va assistir al cinquè congrés de la UGT (València, 17-19 d’abril de 1896), representant els lampistes i llauners de Barcelona. El mes de maig següent va ser elegit vicesecretari del Comitè Nacional, càrrec en el què seria confirmat el setembre de 1897 en la restructuració del citat comitè.

Palau López, Anicet. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó, el 30.11.1920.

Palet, Josep. Sindicalista rabassaire de Rubí. A primers de setembre de 1882 va substituir Lluís Ricardo Foras en la presidència de la Lliga de Viticultors Rabassaires de Catalunya. Va ser l’últim president d’aquest sindicat.

Palmarola, Salvador. Treballador del tèxtil. Membre del Centre federal de Teixidors a Mà de la Nació Espanyola de Mataró. Assistí al segon congrés de la FRE de l'AIT (Saragossa, 4-8 d'abril de 1872) representant la federació local de Mataró, on feu una proposta per tal què els càrrecs del Consell Federal fossin retribuïts. Amb el suport de José Mesa i Francisco Mora la proposició fou acceptada. Va participar en el congrés constitutiu de la Unió Manufacturera (Barcelona, 7-12 de maig de 1872) i en fou elegit membre del Consell directiu en representació de la secció dels Teixidor a mà. Mesos després la Unió Manufacturera va fer un segon congrés (Barcelona 2-4 d’agost de 1872) i Palmarola va ser reelegit membre del Consell directiu.

Palomas i Tudó, Ramón.  Militant de la UGT. Secretari General del comitè de la Federació Regional Catalana de la UGT (1922-25). Home crític amb la direcció Largocaballerista, fou comptable de del Sindicat d'Oficis varis de Barcelona (1930). Representant aquest sindicat va assistir al VII Congrés de la Federació Regional, formant part part de les Ponències d’Organització i propaganda i de la del Projecte de la Mútua Obrera Regional. Va ser President de la Federació Local de Barcelona de la UGT (1932-34). El 1934 abandonà la UGT i la Federació Catalana del PSOE, s'afilià a la USC de la que en fou comptable i el mes de juliol  participà en la formació de la UGSOC, essent elegit Tresorer de la Comissió executiva.

Palomero, Joan. Militant de la UGT i del PSOE. Assistí al congrés fundacional de la UGT (Barcelona, 1888), representant la Societat Obrera de Teixidors Mecànics de Caldes de Montbui.

Palla, Francesc. Vidrier a Barcelona. El juny de 1917 exercia de Tresorer de la Unió Vidriera de Barcelona, adherida a la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers.

Pallarés, Francesc. Teixidor a Reus. En la vaga dels treballadors del cotó de Reus del febrer de 1851, declarada en protesta per haver trencat unilateralment els empresaris els acords signats l'any 1848, va ser comissionat pels teixidor i juntament amb Josep Aymamí i Joan Tondó es personaren a la fàbrica de Pere Bover manifestant a l'empresari "que hasta quedar definitivamente acords (sic) la comisión de los sres. fabricantes y operarios nombrados para el arreglo de precios, cesaban de trabajar".

Pallarés, Ramón. Militant de “El Ràdium” a Barcelona. A principis de 1926 va ser designat per formar part de la redacció del butlletí de la Federació. Butlletí que començà a publicar-se l’abril de 1926. El 3 d’abril de 1932 va ser elegit President del Comitè de la Federació de Sindicats Professionals de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya. El 5 de març de 1933 va ser reelegit President del Comitè.

Pallarols Xirgu, Esteve. Caça de la Selva, 1900 - Barcelona, 1943. Militant de la CNT a Torelló. Després dels fets de maig de 1937 va ser empresonat a Vic. Quan va ser deixat en llibertat s'establí a Llíria (València). El novembre de 1939 formà part del Comitè de la CNT constituït al camp de concentració d'Albatera (Alacant). Essent Secretari de la CNT de l’interior, el febrer de 1940 fou detingut i empresonat. Va ser afusellat pels franquistes el juliol de 1943.

Pallàs, Calors. (sic) L'agost de 1903 va ser elegit Tresorer de la Junta Directiva de de l'Associació de la Dependència Mercantil de Barcelona.

Pallàs, Josep. Militant de la UGT a Barcelona, del Sindicat de Tramviaires. Va assistir a l’Assemblea extraordinària que el sindicat va celebrar a Barcelona l’11 de març de 1933.

Pallejà Vall, Àngel. Militant de la CNT a Reus. Barber. Va formar part del comitè de vaga en la gran vaga tèxtil de Reus de l'estiu de 1915. Representant 14 societats de Reus va participar en el congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918) on intervingué en el míting de clausura. Després junt amb Fèlix Monteagudo i Camil Piñon, recorregué bona part de Catalunya fent una intensa tasca propagandística de l'anarcosindicalisme (desembre 1918 - gener 1919).

Pàmias, Josep.  ?, ? - Barcelona, 1895. Sabater. Membre del consell federal de la FRE de l'AIT, assistí al congrés de Saragossa de 1872, on presidí la desena sessió, i al congrés de Còrdova. Fou membre de l'Aliança de la Democràcia socialista i secretari general de la Unió d'Obrers del Calçat. El 1873 formà part del comitè de la Federació Local de Barcelona de la FRE de l'AIT. L'any 1877 participà en la reorganització del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona i assistí al congrés que va constituir el Centre Federatiu de les Societats Obreres (Barcelona, agost de 1877). El mes de desembre de 1880 fundà i dirigí el setmanari "El Obrero. Revista social", òrgan de les Tres Classes de Vapor. Participà en la fundació del Partit Democràtic Socialista Obrer, el 1881. El 1883, en el congrés d'Esparreguera de Les Tres Classes de Vapor, fou designat delegat a la Conferència Obrera de París. El 1888 se separà del socialisme marxista i el juliol de 1889 assistí al congrés Possibilista de París. L'any 1890 creà el Partit Socialista Oportunista. El 1891 fou secretari de les Tres Classes de Vapor i participà en el congrés de Madrid de 1891 on s'intentà la reconstrucció de la FTRE amb el nom de Pacte d'Unió i Solidaritat.

Pamias, Josep. El dia 5 d’agost de 1895 va ser elegit Secretari segon de la Comissió Comarcal de Valls-Montblanc, de la FOA, amb residència a Picamoixons.

Pàmies, Lluís. Milità a la CNT de Valls. El desembre de 1936 va ser elegit Tresorer del Sindicat d’Higiene i Sanitat de la CNT de Valls i comarca. També fou elegit delegat a la Federació comarcal.

Pàmies, Ramon. Teixidor a Reus. Representant les societats obreres de Reus va assistir al primer congrés obrer català celebrat a Barcelona del 24 al 26 de desembre de 1865. El juliol de 1866 va ser elegit Vicesecretari de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus.

Panadès, Antoni. Segle XIX. Director de la Classe Obrera dels Ciselladors de Metall de Barcelona. Va formar part de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera, l'any 1855.

Panadés, Francesc (o Joan). Adobador a Igualada. El 12 de desembre de 1913 va ser elegit Secretari del Comitè de la Federació Nacional d’Adobadors.

Panadès, Joan. Militant de la CNT a Igualada. El més de novembre de 1919 va ser designat per representar la Federació Obrera d’Igualada en el segon Congrés de la CNT que s’havia de celebrar el desembre següent a Madrid. No ens consta que hi assistís.

Panadès, Josep. Militant de la CNT. Representant la Societat d’Obrers Fusters de Barcelona va assistir al primer Congrés de la CNT (Barcelona, 1911).

Panadès, Vicenç. Segle XIX. Dirigent de l'Associació Mútua de Teixidors de Barcelona, el 1843.

Panadès Urpina, Pedro. Militant de la UGT. En representació de la UGT de Sant Vicençs dels Horts va formar part de la Junta de Reforma Agrària de la província de Barcelona el març de 1933.

Pané i Argelich, Josep. Fuliola (l'Urgell), 1910 - 1979. Sindicalista i militant del Bloc i del POUM. Cofundador del Sindicat Agrícola de Fuliola i de la Unió Provincial Agrària de Lleida. Els primers anys de la República va endegar la publicació de la revista quinzenal "Combat". Participà en els fets del sis d'octubre de 1934, cosa per la qual hagué d'exiliar-se a França. En esclatar la guerra civil s'incorporà al front amb la columna del POUM. L'any 1939 fou condemnat a 20 anys de presó, però fou deixat en llibertat l'any 1943. Tot i així el tornaren a empresonar un anys més. En sortir s'exilià a Veneçuela. Tornà a Catalunya i s'instal-là a Juneda afiliant-se a la Unió de Pagesos.

Panisello, Felip. Militant de la UGT. Camperol. Assistí al primer Congrés Regional de la UGT. (Barcelona, 4-5 de juny de 1922) representant la Societat d’Obrers Agricultors de Tortosa.

Pañella, Antonio. Representant La Unió Vidriera de Barcelona va assistir al Congrés extraordinari de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers, celebrat a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916.

Pañella, Isidre. El mes de gener de 1896 va ser elegit Vocal de la Societat d’Agricultors de Sitges, adherida a la FOA.

Pañella Salom, Remigi. ?, 1878 - ?. Sindicalista rabassaire. El novembre de 1916 va assistir al IV congrés de la FNOA celebrat a Vilanova i la Geltrú, representant la Societat d’obrers Agrícoles de Sant Feliu de Llobregat, de la qual n’era el president. El febrer de 1923 formà part de la comissió que es desplaçà a Madrid per presentar al Govern les reivindicacions rabassaires. Participà en l’organització de la Societat de Rabassaires i Arrendataris del Llobregat, que es federà a la Unió de Rabassaires. L’any 1926 passà a formar part del comitè central d’aquest sindicat pagès.

Papiol i Riba, Joan.  Militant de la Federació Nacional d'Obrers Agricultors d'Espanya. Pagès de Vilanova i la Geltrú. Assistí al IV congrés d'aquesta federació (Vilanova i la Geltrú, 21-22 de novembre de 1916) com a delegat per Vilanova i la Geltrú, en el decurs del qual formà part d’una de les ponències i va ser president d’una de les sessions. En la dècada dels any 20 s’afilià a la Unió de Rabassaires.

Paradell, Francesc. Representant els obrers de les refineries de sucre, signà el manifest del 1er de maig de 1890.

Paradell, Josep. Segle XIX. L'any 1841 fou director segon de l'Associació Mútua de Protecció i Socors de Manlleu.

Parareda, Joan. Militant de “El Ràdium” a Girona. El 5 de març de 1933 va ser elegit Vocal de Girona al Comitè Federal de “El Ràdium”.

Pardina, Amat. Milità a la UGT a Manresa. El setembre de 1936 formava part del Comitè executiu de la Federació local de Manresa de la UGT.

Pardinyes, Aleix. Segle XIX. En les primeres revoltes obreres fou inculpat de l'incendi de la fàbrica Bonaplata i Cia. de Barcelona, essent afusellat l'agost de 1835.

Parellada, Josep. Militant de la Unió de Rabassaires a Lavern. Havia militat a la Federació Comarcal de Societats d'Obrers Agrícoles de l’Alt i Baix Penedès (1919-1922). Assistí a l’assemblea constituent de la U de R. (Barcelona 6 d’agost de 1922). El 25 d’abril de 1926 fou elegit vicepresident de la U de R. Càrrec que ocupà fins el 20 de gener de 1928. Participà com a orador en alguns mítings d’aquesta Unió dins les campanyes propagandístiques que dirigí Lluís Companys als anys vint. En aquesta dècada fou president de la Societat de Rabassaires de Lavern.

Parellada i Sentellas, Josep. Teixidor a Igualada. Representant dels teixidors en la comissió mixta de fabricants i teixidors, que signaren una tarifa col·lectiva de preus de les peceses teixides (Igualada, juny de 1881).

Parelló, Pere. Assistí al congrés obrer de Barcelona de 1870, representant la Societat Obrera dels Picapedrers de Montjuïc.

Parera Rodríguez, Artur. Militant de la CNT i de la FAI a Barcelona. Natural de l'Aragó. Membre del Sindicat de Banca i Borsa de la CNT, assistí al Ple de Regionals (Barcelona 28 d'abril de 1921) representant la Federació Regional d'Aragó. Aquest Ple designà una comissió per anar a Moscou al primer Congrés de la Internacional Sindical Roja. Si li atribueix que en la Conferència Regional de Sindicats de la CNT, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931, va fer la proposta (que va ser aprovada) per tal que es convidés la FAI per assistir al tercer congrés confederal de la CNT. Representant el Comitè de la CRTC va assistir al tercer congrés confederal de la CNT (Madrid, 11 - 16 de juny de 1931) i en qualitat de Secretari del Comitè de la CRTC participà i obrí les sessions del Ple de Sindicats de la CRTC celebrat a Barcelona l’agost de 1931. Nota: Algunes fonts citen "Artur Parera" mort els primers dies de la guerra civil, altres mort al front d'Andalucia i altres el situen a París l'any 1979 col·laborant a "Solidaritat Obrera".

Parera, Francesc. Militant de la UGT. Teixidor de seda. Assistí al congrés fundacional de la UGT (Barcelona, 1888), participant en la comissió encarregada de redactar els estatuts. Fou elegit secretari del primer comitè nacional de la UGT, càrrec que només desenvolupà fins el mes de gener de 1889.

Parera, Jaume. Segle XIX. Comissionat de l'Associació Mútua de Protecció i Socors de Vic, el 1842.

Parera, Lluís. En constituir-se la Societat Fabril d’Obrers en gènere de punt de Mataró, va ser elegit President de la Junta Directiva (Mataró, setembre de 1899).

Parés, Josep. Fuster a Sant Martí de Provençals. L'agost de 1907 va ser elegit Secretari de la Societat Obrera dels fusters, adherida a la Federació del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Parés, Magí. Segle XIX. Membre de la junta directiva de l'Associació Mútua de Protecció i Socors de Gràcia (Barcelona), l’any 1842.

Pareta, Bartomeu. Adobador a Igualada. El 16 de juliol de 1915 va ser elegit Tresorer de la junta de la Federació Nacional d’Adobadors amb seu a Igualada.

Parra, Antoni. L'agost de 1921 era el Vice-secretari de la Societat de Perruquers i Barbers de Tarragona.

Parramon, Ramon. Militant de la UGT. Assistí al congrés fundacional de la UGT (Barcelona, 1888), representant la Unió Obrera de Fusters de Gràcia (Barcelona).

Pascual, Artur, Milità a la UGT. En el decurs del 1er congrés de la FCTT (Barcelona, 23-27 de gener de 1937) fou elegit secretari de Mutualitats.

Pascual, Joan. L'agost de 1903 va ser elegit Vicepresident de la Junta Directiva de l'Associació de la Dependència Mercantil de Barcelona.

Pascual, Octavi. Milità a la UGT. Pagès a Sant Martí de Provençals. El setembre de 1936 fou elegit vocal 3er del Comitè de la Federació Catalana dels Treballadors de la Terra (FCTT).

Pascual Agustí, Vicent. Milità a la CNT. L'any 1930 fou vocal del ram de l'alimentació en el Comitè del Sindicat Únic de Gavà.

Pascual Benedito, Julián. Milità a la CNT. L'any 1930 fou vocal del ram tèxtil en el Comitè del Sindicat Únic de Gavà.

Pascual Font, Josep. Representant la Unió de Gravadors en cilindres per estampats, signà el manifest del 1er. de maig de 1890.

Pascual Mascaró, Salvador. Militant de la CNT. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell presó de la Mola de Maó (30-11-20).

Pascual Pascual, Josep. L’octubre de 1894 va ser elegit Vocal del Centre Federal de Sant Pere de Ribes. El gener de 1896 va ser elegit Tresorer de la secció de la Federació d'Obrers Agrícoles de Sant Pere de Ribes.

Pascual Pascual, Pau. El gener de 1896 va ser elegit Recaptador de la secció de la FOA de Sant Pere de Ribes.

Pastor, Gregori. Milità a la UGT. Fou secretari administratiu de la Federació Local de Barcelona (1936-38).

Pastor, Julià. Milità a la CNT. Com a representant de la comarca del Maresme va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), participant en la ponència sobre Col·lectivitzacions al Camp.

Pastor Llorenç. Militant de la CNT. Representant el Sindicat d'Arques i Bàscules de Barcelona va assistir al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918).

Pauly, Hipòlito. Membre de la FRE de l'AIT. Obrer Tipògraf. Secretari de la Comissió de Propaganda de la secció organitzadora de la FRE (desembre de 1869). Membre del consell de redacció de "La Solidaridad" periòdic portaveu de la secció de Madrid de la FRE de l'AIT, i col·laborà a "La Emancipación", Madrid 1871-73. A la conferència de València fou designat vocal del Consell Federal amb seu a Madrid (setembre de 1871). Participà en el congrés de Saragossa (1872). Fou expulsat de la FRE de l'AIT pels membres del sector bakuninista (1872). Fou membre fundador del PSOE (1882) i redactor d'"El Socialista" (Madrid, 1886). L'any 1888 assistí a la fundació de la UGT a Barcelona.

Pavía, Ventura. Segle XIX. Director de la Classe Obrera dels Galoners de cintes de cotó. Membre fundador de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera. Barcelona, 1855.

Payeras, Miquel. Assistí al congrés obrer de Barcelona de 1870, representant les unions obreres de Balears.

Peanca, Juan. Militant de la CNT a Barcelona. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant el sindicat d'Invàlids "La Oportuna".

Pedemonte, Manuel. Militant de la CNT a Barcelona. Fundador de la revista "Vida Sindical", en el núm. 1 de la qual el 15 de gener de 1926 va signar el manifest “A los trabajadores y al lector” en el què 22 sindicalistes, enfrontant-se a les tesis dels anarquistes, es declaraven partidaris de legalizar de la CNT.Militant de la CNT.

Pedra, Francesc. Barcelona, 1914 - ?-?. Militant de la CNT. President del Sindicat d’Oficis Diversos de l’Hospitalet de Llobregat, el 1931. Formà part del Comitè Revolucionari de l’Hospitalet que el desembre de l’any 1933 intentà proclamar el Comunisme Llibertari. El 1936 fou vicepresident del Ram del Vidre de Barcelona i formà part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Sants. L’any 1938 s’incorporà al front i s’exilià el gener de 1939. Romangué en els camps de concentració d’Argeles i Clermont Ferrant. Tornà a l’Hospitalet (clandestinament) l’any 1945 i visqué amb una identitat falsa fins els anys 1950.

Pedrerol Àngel. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants de 1918, representant el Sindicat de Marbristes de Barcelona.

Pedret i Boqué, Mateu. Militant de la UGT a Reus. També milità en el Bloc Obrer i Camperol. Membre del Comitè de Catalunya del Secretariat Regional de la UGT, durant la guerra civil. L'any 1939 s'ecilià a la República Dominicana i després a Mèxic.

Pedrol, Pau. Segle XIX. Membre de la junta directiva de la Societat Obrera de la Classe dels Paraires de Barcelona, el 1856

Peirats Valls, Josep. La Vall d'Uixó (País Valencià), 1908. La Vall d’Uixó,.1989. Anarquista afiliat a la CNT. Usà el pseudònim de Jazmin Fraternal Lux. Essent un infant la seva família emigrà a L’Hospitalet de Llobregat. Va començar a treballar de rajoler a l’edat de vuit anys i als 14 s’afilià a la CNT. La seva activitat propagandista i les col-laboracions amb els periòdics anarcosindicalistes, el portaren a la presó l’any 1927, en plena dictadura del general Primo de Rivera. Tot i que l'any 1932 ingressà a les Joventuts Llibertàries, s’enfrontà amb els grups més radicals de la CNT-FAI, especialment amb el grup Los Solidarios. Va assistir al IV congrés confederal de la CNT (Saragossa, maig de 1936) representant l’Hospitalet de Llobregat. Fou redactor de "Solidaridad Obrera" (1934). El 19 de juliol de 1936 participa en l’assalt de la caserna del Bruc. Vençuts els insurgents s’allistà voluntari a la columna Durruti, que partí cap al front d’Aragó. Fou molt crític amb la participació de la CNT en els governs republicans. Exiliat amb la seva divisió el 1939, va ser internat en els camps de concentració de Vernet i Cognac. A finals de 1939) embarcà cap a Santo Domingo i després a Equador, Panamà i Veneçuela. El 1947 fou nomenat secretari de la CNT-MLE a l’exili i entrà clandestinament a Espanya per assistir a una reunió amb les Joventuts Llibertàries a Madrid. Més tard s’establí a França on dues vegades ocupà el càrrec de Secretari general de la CNT a l’exili. Va col-laborar en nombrosos periòdics llibertaris i és autor d’una notable bibliografia sobre l’anarquisme i l’anarcosindicalisme, entre la qual en sobresurt La CNT en la revolución española (3 volums). Primera edició: Tolosa, 1952-53. Segona edició: Ed. Ruedo Ibérico. París, 1971. Tercera edició: Ed. A.A. Cali (Colòmbia), 1988. També citem Breve Historia del Sindicalismo Libertario Español. Editorial RL. Gènova, 1962. Los anarquistas en la crisi política española. Buenos Aires, 1964. L’any 1976 tornà a l'estat espanyol i publicà Cipriano Mera un anarquista en la guerra de España. Ed. Euros. Barcelona, 1976 i Figuras del movimiento libertario. Ed. Picazo. Barcelona, 1977.

Peiró Belis, Joan. Barcelona, 1887 - Paterna (País Valencià), 1942. Anarcosindicalista. El 1906 s'afilià a la Unió Obrera de Treballadors del Vidre, del barri barceloní La Bordeta. S'afilià a la CNT en la seva fundació i participà en la creació de la Federació Local de Societats Obreres de Badalona de la qual en fou secretari (1915-1916). També fou secretari de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers (1916-1920). Va dirigir els òrgans de premsa d'amdues organitzacions "La Colmena Obrera" (1915-1920) i "El Vidrio" (1917-1920). El 1918 fou membre del comitè de la CRTC i participà en el congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant el sindicat "La ideal Cristalera" de Badalona, on parlà en el míting de clausura. També participà en el congrés del Teatre de la Comèdia (Madrid, desembre de 1919).  El mes de febrer de 1922 va ser elegit Secretari del comitè de la CNT i com a tal presidí la Conferència de Saragossa del juny següent. Va ser Secretari del comitè fins el mes de desembre de 1922. L'any 1923 les dificultats per trobar feina el portaren a Mataró,  on va impulsar la Cooperativa del Vidre. Sofrí un atemptat del què resultà il·lès. Fou un dels fundadors del periòdic "Vida Sindical" (gener de 1926). Durant la dictadura de Primo de Rivera fou detingut diverses vegades i romangué empresonat a Sòria i a Vitòria. Col·laborà en diverses revistes i diaris amb el pseudònim J. Fuertes. Tornà a ser secretari del Comitè de la CNT en la clandestinitat (gener de 1928-juny 1929). El 1930 signà el manifest d'intel·ligència republicana i també fou director de "Solidaridad Obrera" (1930-31). Assistí al tercer congrés de la CNT de Madrid (1931) on presidí la sisena sessió. Promogué i signà el Manifest del Trenta (agost 1931) i participà en la fundació de la Federació Sindicalista Llibertària. Fou redactor de "Cultura Libertaria" i també de "Sindicalismo", i col·laborà a "Combat" i "Llibertat". El juliol de 1936 formà part del Comitè Local Antifeixista de Mataró i el novembre següent del Govern estatal de Largo Caballero, com a ministre d'Indústria. Junt amb Frederica Montseny propugnà l'acabament de la lluita de Barcelona, en els Fets de Maig del 1937. Es feu càrrec de la direcció del diari "Catalunya" i el 1938 fou designat comissari general d'energia elèctrica. S'exilià a París i participà en nom de la CNT en la JARE. Detingut per la Gestapo (1940) fou lliurat al govern franquista i l'empresonaren a Paterna (País Valencià). Li van proposar col·laborà amb la CNS a canvi de la llibertat, però ho va refusar. Fou comdemnat a mort i executat el juliol de 1942. És autor d'Ideas sobre sindicalismo i anarquismo. Ed. Despertad. Vigo, 1930. (Reeditat per Ediciones Movimiento Libertario Español, amb el títol Problemas del Sindicalismo y del Anarquismo. Toulouse, 1945). També és autor de, Perill a la reraguarda. Ed. Llibertat. Mataró, 1936. Problemas y Cintarazos.  1938.  Pensamiento de Juan Peiró. Ediciones CNT. Mèxic DF, 1959. El 1975 es feu una recopilació dels seus escrits en un llibre titulat Joan Peiró. Escrits 1917-1939. Tria i introducció de Pere Gabriel. Edicions 62 S.A. Barcelona, 1975.
NOTA: Sobre Joan Peiró es pot consultar a internet una biografia http://www.ghcmataro.org/peiro/index.html, un documentat article del professor Albert Balcells http://hispanianova.rediris.es/general/articulo/014/art014.htm i la conferència pronunciada pel doctor en història Pere Gabriel Redescobrir Peiró (Museu d’Historia de Catalunya. Barcelona 7 d’octubre de 2002) www.ghcmataro.org/peiro/gabriel.html

Peix, Josep. En nom del Centre Obrer d'Oficials Calderers en Coure, signà el Manifest del 1er. de maig de 1890.

Peitx i Burguño, Josep. L'octubre de 1855 formà part d'una comissió d'obrers de Sabadell que es traslladaren a Madrid a sol·licitar al Cap de Govern general Espartero, "la libertad de los obreros presos y el regreso de los emigrados"

Peláez Herreros, Andreu. Militant de la CNT a Santa Coloma de Gramanet. Representant el Sindicat Únic de Santa Coloma de Gramanet va assistir a la Conferència de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de mai i 1 de juny de 1931. També va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC celebrat a Barcelona l’agost de 1931. Així mateix representant el Sindicat Únic de Santa Coloma de Gramanet va assistir al segon congrés de la Federació local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931.

Pelegrí, Antoni. En representació dels filadors i teixidors mecànics l'any 1862 signà un manifest de la Classe Obrera de Catalunya, adreçat al govern, demanant la llibertat d'associació "per a combatre al capital de forma noble i pacífica". El manifest anava avalat per 15.000 firmes.

Pelegrí, Francesc. Militant de la CNT i del BOC de Lleida. Assistí al congrés de la CNT de Madrid de 1931.

Pelegrí, Josep. Militant de la UGT. L'any 1933 representava el Sindicat de la Fusta en el Comitè de Catalunya de la UGT.

Pellicer, Àngel. Militant de la UGT. El 05 de març de 1933 va ser elegit comptador de la Societat de Professions i oficis varis de la UGT de Castelldefels.

Pellicer, Joan. El febrer de 1851 va formar part de la Comissió mixta de fabricants-teixidors que, presidida per l’alcalde de Reus, havia de negociar l’acabament de la gran vaga dels teixidors començada el dia 4 de febrer. El juny de 1854 va ser elegit per forma part de la Junta consultiva de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus.

Pellicer, Josep. Milità a la CNT. Com a representant del Vendrell va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), participant en la ponència sobre Col·lectivitzacions al Camp.

Pellicer, Ramon. Teixidor a Reus. El 16 de febrer de 1851 va ser un dels set delegats elegits, per formar part de la comissió mixta fabricants-teixidors que "debe entender en el definitivo arreglo de todas las cuestiones suscitades". Els delegats dels treballadors havien recollir 644 signatures de suport, les quals foren lliurades a l'Alcalde-Corregidor de Reus. La comissió mixta, impulsada per mateix Alcalde, havia d'acabar amb les vagues que mantenien els treballadors de les fàbriques de cotó des del dia 4 de febrer. Aquesta vaga s'originà perquè els fabricants no complien els acords signats l'any 1848.

Pellicer Fenyé, Josep Lluís. Barcelona, 1842 - 1901. Polític internacionalista, dibuixant i pintor. El desembre de 1865 assistí al congrés obrer de Barcelona organitzat pel periòdic "EL Obrero". Fou membre del comitè local barceloní del Partit Democràtic (1865) i fou regidor de l'ajuntament de Barcelona (1869). Introductor, en els cercles obreristes i polítics del bakuninista Fanelli. Milità en l'Aliança Democràtica i s'afilià a la FRE de l'AIT, de la què fou president de la federació barcelonina. L'octubre de 1880 s'adherí al Primer Congrés Catalanista i assistí a l'Assemblea Catalanista del març de 1892 on es redactaren les Bases de Manresa .

Pellicer Paraire, Antoni. Barcelona, 1851 - Buenos Aires, 1916. Internacionalista. Tipògraf. Maçó. Afiliat a la FRE de l'AIT i de tendència bakuninista. L’any 1869 fou nomenat secretari de la Unió de Noògrafs de Barcelona. Entre 1871 i 1875 residí a Mèxic, Cuba i Estats Units. De nou a Barcelona l'any 1879 participà en la fundació de la Societat Tipogràfica i també en la constitució de la FTRE (Barcelona, setembre de 1881)  formant  part de la seva comissió federal. Així mateix participà en la fundació de la societat "La Solidària" escindida de la Societat Tipogràfica el 1881. També va participar en la formació de la  Unió d'Obrers Tipògrafs (1883). Assistí al congrés de Sevilla de la FTRE de l'AIT i en fou membre de la comissió federal, fent costat al grup anarcocol·lectivista català de Rafael Farga i Pellicer (cosí seu). Dirigí el setmanari "Acracia" (1886-88). El 1891 passà a residir a Buenos Aires on dirigí una revista professional titulada "Éxito Gráfico". És autor de Conferencias populares sobre sociologia. Buenos Aires, 1900.

Penades, Manuel. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants de 1918, representant el Sindicat de Barbers "La única".

Peña, Ricardo. Barcelona, 1908 - Perpinyà, ?. Militant de la CNT. En representació del sindicat del transport, el març de 1932 va ser elegit per formar part del Comitè Nacional de la CNT. Exiliat el 1939 i detingut per la gestapo l’any 1943 va ser internat en el camp de concentració de Buchenwald. Va ser alliberat l’any 1945 i s’establí a Perpinyà.

Peñarroya, Antonio. Militant de la CNT. Signant del Manifest Trentista, Barcelona, agost de 1931.

Pera Valribera, Robert. Milità a la CNT i a la FAI. Fou membre del Cercle Democràtic de Sabadell, del què en fou expulsat el 1932. Assistí al Ple Regional de Sindicats de la CNT (Barcelona, març de 1933). Consumada l'escissió "Trentista" va ser l'organitzador dels sindicats afins a la FAI a Sabadell.

Pere Bertrán Guix. Adobador a Igualada. El 12 de desembre de 1913 va ser elegit per formar part del Comitè de la Federació Nacional d’Adobadors.

Pereira, Lluís. Militant de la CNT. Arran de la repressió per la vaga de La Canadenca fou empresonat en el vaixell "Pelayo" al port de Barcelona (gener de 1919).

Perejoan, Josep. En nom de la societat obrera dels Serradors Mecànics de Barcelona, signà el manifest del 1er. de maig de 1890.

Perelló, Joan. Adobador a Igualada. El juny de 1915 era Tresorer de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada.

Perelló Maria. Sindicalista a Barcelona. Afiliada a les Tres Classes de Vapor. El 13 de febrer de 1873 va intervenir en un míting a la plaça de Catalunya de Barcelona en defensa de la República Federal. El 15 de març de 1873 també va intervenir en el míting final d’una multitudinària manifestació obrera a Reus. Acabà el seu parlament amb un ¡Visca la República democràtica federal! El 12 de maig de 1873 va participar en el míting de clausura del Congrés constituent de la Unió Manufacturera, celebrat a Barcelona.

Perelló, Miquel. Militant de la CNT a Badalona. Vidrier. Representant el Sindicat de Vidriers va assistir al primer Congrés de la Federació local de Societats Obreres (Badalona, novembre desembre de 1918), on exercí de secretari de la Mesa en la 3ª sessió. Va ser elegit per formar part del nou Comitè de la Federació.

Perelló, Pere. Militant de la UGT a Barcelona. Forner. El més d’agost de 1928 va ser elegit Vocal de la Societat de Forners “La Espiga”.

Perelló Sintes, Joan. Veieu Callejas, Liberto.

Pérez, Arístides. Presideix l’Assemblea general dels obrers “renta-cotxes” de la UGT de Barcelona. Barcelona. 5 de març de 1933.

Pérez, Francesc. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat del Ram de la Pell va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931.

Pérez, Ginés. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de Llum i Força va assistir al segon congrés de la Federació local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931.

Pérez, Jesús. Militant de la UGT. L'any 1933 representava el Sindicat d'Espectacles Públic en el Comitè de Catalunya de la UGT.

Pérez Manuel. ?, 1887 - Rio de Janeiro, 1984. Anarcosindicalista. Com a representant de Barcelona assistí al tercer congrés confederal de la CNT (Madrid, 1931), on presidí la desena sessió. Fou un dels organitzadors de la Confederació Regional del Treball de les Illes Canàries (1932-34). El 1935 fou deportat. Residí a Andalusia i a Barcelona, on fou redactor de "Solidaridad Obrera (1936). Participà en el congrés regional de la CNT de les Balears, representant el CRTC (juliol de 1936). El novembre de 1936 s'escapà de les illes i tornà a Barcelona, on va fer una forta campanya denunciant la repressió feixista a Mallorca. Col·laborà a "Vida Sindical" amb el pseudònim d'"Óptimo". És autor de Lo que yo he visto en Mallorca (1937). Cuatro meses en el infierno fascista (1937)

Pérez, Manuel. Pintor d'ofici, fou membre de la federació barcelonina de la FRE de l'AIT el 1873.

Pérez, Pablo. Assistí al congrés de Solidaritat Obrera de Barcelona de 1910, representant els Relligadors i similars de Barcelona.

Pérez, Santiago. Militant de la UGT. L'any 1933 representava el Sindicat d'Indústries Químiques en el Comitè de Catalunya de la UGT

Pérez, Pablo. Representant la Societat Obrera de Relligadors i similars de Barcelona va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre-novembre de 1910).

Pérez Baró, Albert. Barcelona, 1902. Barcelona, 1989. Afiliat a la CNT. Escriptor. Col·laborà a "Solidaritat Obrera" i també a "El Diluvio". Durant la guerra civil fou cap de negociat de la Conselleria d'Economia de la Generalitat. S'exilià el 1939, des d'in tingué un paper destacat en l'aplicació del decret de col·lectivitzacions.. Ha publicat diversos llibres sobre cooperativisme, dels que destaquen Cent anys de la Cooperativa Teixidors a Mà. Gràcia 1876-1976. Barcelona, 1976. Antologia Cooperativista. Barcelona, 1978. També és autor dels llibres de memòries Els feliços anys vint. Ed. Moll. Palma de Mallorca, 1974. D'aquell temps, d'aquest País (1982). Memòries d'un militant obrer (1918-1926).

Pérez, Vicente. Militant de la CNT i de la FAI a Barcelona. Conegut pel pseudònim "Combina". Diverses vegades confós com a segon cognom. Nosaltres també ho havíem confós. Lapsus que hem corregit l'agost de 2008. Dirigent del Sindicat de Transport Marítim. Prolífic orador en mítings de la CNT. Membre del grup "Los Solidarios". Assistí al Ple de Regionals de Sindicats de la CNT (Sabadell, març de 1933) com a delegat del comitè nacional de la CNT. Pocs dies després del Ple de Regionals, durant un viatge de propaganda de la CNT, va ser empresonat a Sevilla. Assistí al quart Congrés Confederal de la CNT (Saragossa, maig 1936). L'octubre de 1936 entrà a formar part del Consell municipal de Barcelona en representació de la CNT. L'any 1937 exercí de Secretari del Sindicat de Transports d'Espanya de la CNT. L'any 1939 s'exilià a Mèxic. És Autor d' Un militante de la CNT en Rusia. Ediciones Populares. Barcelona, 1932.

Pérez Pérez, Pau. Milità a la UGT. Fiscal del Tribunal Popular de Lleida, en nom de la UGT, el gener de 1937.

Peris, Julio. ? - Barcelona, 1921. Militant de la CNT, assassinat per la Guardia Civil amb la tristament famosa “llei de fugues”.

Perlasia, Constantino. Sindicalista a Barcelona i Mataró. Milità a l’Agrupació Socialista de Barcelona. Representant la Societat del Gènere de Punt de Barcelona va assistir al primer Congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera- (Barcelona, 6-8 de setembre de 1908). L’octubre de 1908 va ser nomenat comptador del Comitè de la Federació Socialista Catalana. El mes d'abril de 1914 fou elegit Secretari general de la Federació Fabril i Tèxtil d'Espanya. Càrrec que desenvolupava el juny de 1915.

Permayer, Miguel. També se’l cita Permañer. Militant de la CNT. De la societat de l’Art d’Imprimir de Barcelona. El 19 de novembre de 1910 va ser elegit secretari 3er del primer Comitè de la CNT. Representant la Federació local d’A Corunya va assistir al Primer Congrés de la CNT (Barcelona, 8 - 10 de setembre de 1911, on va formar part de la ponència Tema 1º.¿Debe constituirse la Confederación Nacional del Trabajo a base de Federaciones locales y regionales? I També de la ponència Tema 2º. ¿Es de imprescindible necesidad que la Confederación Nacional tenga un órgano diario en la prensa? En caso afirmativo ¿cómo debe llevarse a la práctica?

Perramón, Domingo. Assistí al congrés obrer de Barcelona de 1870, representant els Teixidors de Gràcia (Barcelona).

Perramón, Ignacio. Assistí al congrés de Saragossa de la FRE de l'AIT (1872), representant els Barbers de Barcelona.

Pestaña Núñez, Àngel.  Santo Tomàs de las Ollas (Ponferrada, Lleó) 1886 - Barcelona, 1937. Anarcosindicalista. Dirigent de la CNT. Fill de miner, comença a treballar a les mines de Biscaia. Se n'anar a França, i a Marsella féu de bastaix de moll. Embarcà de polissó per marxar a Alger, on feu d'espardenyer i de rellotger (1909-14). L'agost de 1914 passà a residir a Barcelona on intervingué com orador a l'Ateneu Sindicalista. Afiliat a la CNT, fou president de comitè de vaga en la vaga general revolucionària de 1917 i director de "Solidaridad Obrera" (1917 i 1919). Participà en el congrés de Sants, el 1918, on parlà en el míting de clausura. Arran de la vaga de La Canadenca fou empresonat. Assistí al congrés del Teatre de la Comèdia de Madrid, el 1919. Publicà unes cartes de Bravo Portillo que demostraven la participació d'aquest individu amb l'espionatge a favor d'Alemanya. Com a delegat de la CNT assistí al segon congrés de la Internacional Comunista (Moscou, juny de 1920) on es va abstenir en la votació de les 21 condicions per a l'ingrés a la Tercera Internacional i votà, junt amb Lenin i Trotsky, la creació de la ISR.  Amb aquesta experiència acusà als bolxevics d'exercir una dictadura i es reafirmà en la defensa de l'anarquisme. El 1922 assistí a la Conferència de la CNT de Saragossa. L'agost de 1922 sofrí un atemptat per part d'elements del Sindicat Lliure a Manresa. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou empresonat pels seus escrits a "Solidaridad Proletaria" (1924-25) i a "Vida Sindical" (1926). Fou secretari del Comitè de la CNT (juny 1929 - juny 1930). Va fer el discurs inaugural del tercer congrés confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931), i tornà a ser elegit secretari del Comitè (desembre 1931 - març 1932). El juny de 1932 fou redactor i signant del Manifest dels Trenta, essent expulsat de la CNT pel sector faista el desembre de 1932. Participà en la formació de la Federació Sindicalista Llibertària el 1933 i signà el manifest per la constitució de l'Aliança Obrera, en nom dels Sindicats d'Oposició. Aquest mateix any s'apartà de l'ortodòxia anarquista i fundà el Partido Sindicalista del qual en fou president. Dirigí el diari "Mañana" (febrer de 1936) i fou elegit diputat per Cadis, dins del pacte del Front Popular. Tot i estar molt malalt encara participà en la reunió de les Corts a València, el dia dos d'octubre de 1937. Fou nomenat vicecomissari general de l'exercit i morí a Barcelona l'11 de desembre. És autor d'El Terrorismo en Barcelona. Ed. Centre d'Estudis Socials de Tarragona (1920). Sindicalismo y Terrorismo. Ed. El Sembrador. Madrid, 1923. ¿Sindicalismo único? Orientación sobre organización sindical. Ed. Biblioteca Nueva Senda. Madrid, 1921. Lo que vi en Rusia. Lo que pienso de Rusia. La Ciudad. Sindicalismo y Unidad Sindical. Editorial Cuadernos de Cultura. València, 1933. El Sindicalismo que quiere y a donde va. Biblioteca Selección. Barcelona, 1933.  Lo que aprendí en la vida. Porqué se constituyó el Partido Sindicalista. (1935) i ¿Debe disolverse el Partido Sindicalista? (1936).

Pey, Joan. ? - Barcelona, 1923. Militant de la CNT a Barcelona. Tresorer del Sindicat de la Fusta de la CNT (1916-1918). Assistí al cinquè congrés de la Federació del Vidre, (Barcelona, desembre de 1916). Formà part del Comitè de la CRTC que organitzà el Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918) i va ser l’encarregat d’inaugurar-lo. Després del congrés va ser elegit vocal secretari del nou Comitè de la CRTC. També assistí a la Conferència de la CRTC de Blanes (juliol de 1922). Fou assassinat per elements del "Sindicat Lliure", el dia 21 de març de 1923.

Pi, Balbina. Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), 1896 - Perpinyà (Catalunya Nord), 1973. Anarcosindicalista. Destacà com a organitzadora sindical a Sabadell. Formà part de les campanyes de proselitisme de la CNT el 1918-19 fent nombrosos mítings. Col·laborà a "Solidaridad Obrera" i participà en els actes de solidaritat amb els sindicalistes deportats a la Mola de Maó (desembre 1920). Assistí al Ple de LLeida de la CRTC (Lleida, juny-juliol 1923).

Pi, Jaume. Militant de la CNT. Vocal de la primera junta del Sindicat Únic del ram de la construcció de Barcelona (novembre de 1918).

Pi, Joan del. Pseudònim de Joan Ferrer.

Pi, Juli. Militant de la CNT. L'any 1930 participà en la reorganització de la CNT a Mataró (Maresme).

Pi, Salvador. Paleta a Reus. A principis de l’any 1922 va formar part de la Comissió Organitzadora de la Societat de Paletes de Reus. Tasca que conclogué en l’assamblea general celebrada el dia 20- de març de 1922, amb l’aprovació del Reglament de la Societat.

Pi Bayarri, Ricardo. Sindicalista assassinat en el període de la repressió patrono-militar de 1919-1923.

Pico, Francisco. President de la Societat obrera Art Fabril de Badalona. El dia 20 d'octubre de 1916 va presidir el míting organitzat pel citat sindicat, en protesta per l'encariment de les subsistències i emmarcat dins de la campaña que a nivell estatal estaven promovent conjuntament la CNT i la UGT.

Pich, Francesc. Segle XIX. Dirigent de la Societat Obrera dels Cintaires de Barcelona, el setembre de 1855.

Pich, Josep. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants el 1918, representant el sindicat metal·lúrgic de Sabadell.

Pich, Rossend. Membre del consell local de la Federació Barcelonina de la FRE de l'AIT, el 1873. Assistí al congrés organitzat pel Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona el 1877.

Pich i Creus, J. Militant de la UGT i del PSOE a Barcelona. Sabater. El febrer de 1895 en constituir-se la Societat d’Oficials Sabaters de Barcelona, va ser elegit Secretari de la junta directiva. Havia estat President de l’Agrupació local de Barcelona del PSOE (agost de 1894) i va participar en el tercer congrés del PSOE celebrat a València l’agost de 1892, representant les agrupacions de Manresa i Olesa de Montserrat.

Pié, Antoni. Rajoler a Valls. El maig de 1902 formant part del Consell de la Federació Obrera de Valls, va intervenir en el míting commemoratiu del Primer de Maig.

Pié, Enric. Sabater a Reus. El 15 de març de 1873 va ser un dels tres firmants del manifest, amb les reivindicacions dels obrers de Reus, adreçat al president de la República. L’octubre del mateix any formava part de la Comissió de vaga en la llarga vaga promoguda per la Societat de Sabaters de Reus.

Piera i Llobera, Dolors. Puigverd d’Agramunt, 1910. Santiago de Xile, 2000. Militant de la UGT i del PSUC. Mestra. Exercí a Vilafranca del Penedès i participà en la fundació de la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT (FETE-UGT). Secretària general d’aquest sindicat a Barcelona, l’any 1936 participà en el tercer congrés estatal de la FETE (Madrid, 21-25 de juny de 1936) intervenint-hi en la sessió de clausura. El juliol de 1937 va ser elegida Secretària del Comitè de la FCTE i també membre del Comitè Central del PSUC. Participà en l’organització del Congrés de la Dona celebrat a Barcelona l’any 1937. Exercí de Secretària general de la Unió de Dones de Catalunya. Membre fundadora de l’Associació Ajut Infantil a la Reraguarda, l’any 1939 s’exilià a França. Participà en el Congrés Mundial de Dones Socialistes (Brusel-les, 1939). Detinguda i empresonada a París pels nazis, aconseguí escapar-se i s’exilià a Xilé, on tornà a exer la docència.

Piera Pagès, Simó. Barcelona, 1892 - 1979.  Anarcosindicalista. A l'edat de 6 anys treballava venent escombres i ventalls a Sabadell. També treballà en una impremta i de ferrer. L'any 1901 tornà a Barcelona i el 1902 es va trobar en mig d'una càrrega que la guàrdia civil feia damunt d'uns obrers vaguistes, la qual cosa el colpí profundament. El 1908 és empresonat per primera vegada quan formava part d'un comitè de propaganda per la vaga del Primer de maig. El 1910 assistí al congrés, que convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT. La repressió contra el món obrer després de la vaga de setembre de 1911 va fer que s'hagués d'exiliar a Tolosa (Catalunya Nord). Assistí al congrés de Sants (1918) i fou president del Sindicat Únic de la Construcció (1918-20). Membre del comitè de vaga de La Canadenca exercí de moderador en l'assemblea general de la plaça de toros de Les Arenes (Barcelona, 19-03-19). Representant el sindicat de la Construcció de Barcelona va assistir al segon congrés de la CNT. (Madrid, desembre de 1919), on fou un dels 24 firmants del dictamen sobre la definició ideològica de la CNT, que declarava la finalidad que persigue la Confederación Nacional del Trabajo de España es el Comunismo libertario. Perseguit pels homes de Martínez Anido, se'n va anar de Barcelona i es posar a treballar a Coma-ruga. El 23-10-22 patí un atemptat per part de pistolers del "Lliure" i tot seguit fou empresonat. Quan s'imposà la dictadura de Primo de Rivera, hagué d'exiliar-se a París. Tornà al Principal el 1926 instal·lant-se a Sabadell. El 1931 s'adherí a ERC i sense firmar el manifest del trenta s'uní amb els homes de la CNT que propugnaven una activitat sindical independent de la FAI. Després de la guerra s'exilià a França, després a Santo Domingo i acabà resident a Veneçuela. Fou president del Centre Català de Caracas (1949-50). El 1965 tornà a Catalunya. És autor del llibre Records i experiències d'un dirigent de la CNT. Ed. Pòrtic. Barcelona, 1975.

Pifarré, Clemente. El juny de 1871 era President Societat de Teixidors a mà de Sant Genís de Vilassar.

Piferrer, Vicari. Militant de la CNT, assassinat per elements del "Lliure" (1922).

Pijoan, Antoni. Treballador del tèxtil a Vilanova i la Geltrú. El juny de 1900 va ser elegit president de la junta directiva de la Societat Obrera de l’Art Fabril de Vilanova. En el procés de reorganització del Sindicat, l'any 1913, participà en diferents mítings a Vilanova i a Sitges.

Pijoan, Francesc. Manresa, 1898 - Pepinyà, 1970. Militant de la CNT. Pagès i obrer de la construcció. Comptador de la Federació local de Sindicats Únics de Manresa. Entre 1921 i 1922 fou empresonats en diverses ocasions i amb la dictadura del general Primo de Rivera hagué d’exiliar-se a França. Tornà l’any 1927 i anà a viure a Reus. Assistí al Ple Regional de Sindicats de la CNT de Catalunya (Barcelona, març de 1933), representant la Federació de Sindicats Únics de Reus. Representant el Sindicat Únic de Pagesos de Reus, també va assistir al Ple de Sindicats Pagesos de la CNT de Catalunya (Barcelona, setembre de 1936), on participà en la ponència sobre Col·lectivitzacions al Camp. (en la memòria d'aquest Ple se'l cita com Joan). L’any 1939 s'exilià a França.

Pijoan, Joan. Dirigent Sindical a Vilanova i la Geltrú. L’octubre de 1913 va formar part del Comitè de la Confederació Regional d’Oficials i Peons de Paleta de Catalunya.

Pijoan i Borràs, Lluís. Dirigent obrer a Tarragona. Fideuer. Junt amb Hermós Plaja l'any 1917 van impulsar la constitució de la Societat obrera d'Oficis Varis de Tarragona.

Pijoan Gené, Joaquim. Militant de la CNT a Barcelona. El 25 de maig de 1930 va ser elegit delegat del Sindicat d’Arts Gràfiques al Comitè local de Barcelona de la CNT. Representant aquest sindicat va assistir a la Conferència de la CRTC celebrada a Barcelona el 31 de maig i 1 de juny de 1931. Amb la mateixa representació va assistir al tercer congrés confederal de la CNT (Madrid, 11-16 de juny de 1931).

Pilas, Josep. Militant de la CNT a Reus. Assistí al congrés de Sants (juny de 1918), representant el Sindicat de Fusters de Reus.

Pillao Higini. Militant de la UGT a Barcelona. Cotxer. El setembre de 1897 va ser elegit vocal del Comitè Nacional de la UGT.

Pin Ariño, Severino. Milità a la CNT. L'any 1930 fou elegit Secretari del Comitè del Sindicat Únic de Gavà. Assistí al Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931).

Pinandella, Domènech. Segle XIX. Membre de la Societat de Protecció Mútua dels Mitgers d'Olot (1942).

Pinar, Gabriel. Militant de la CNT. Membre de la primera junta del Sindicat Únic del ram de la construcció de Barcelona (novembre de 1918).

Pinard, Pere. Militant de la CNT de Mataró. Col·laborà a "Albada" el 1931.

Pinilla, Pablo. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de l’Art Fabril i Tèxtil va assistir al segon congrés de la Federació local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931. En aquest Congrés va exercir de Secretari de la Mesa en la segona sessió i va formar part de la ponència sobre "Problemes d’Higiene i Salut Pública".

Pinós, Joan. ?, 1909 – Mirandel (França), 1974). Militant de la CNT a Palafrugell. Representant el Sindicat d’Oficis varis de Palafrugell va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona del 5 al 13 de març de 1933.

Pinyet, Lluís. Militant de la CNT. Arran de la vaga de la Canandenca, fou detingut i empresonat en el vaixell "Pelayo" a Barcelona (gener de 1919).

Piñas Serra, Josep. Valls, 1899 - Cornebarrieu (França), 1986. Militant de la CNT de Valls. Camperol. Durant la dictadura del general Primo de Rivera, formà part del nucli dirigent anarcosindicalista que, clandestinament, dirigia Pere Segarra a l’Alt Camp. Va participar en l’assemblea de constitució de la Federació Regional de Camperols de Catalunya, i en fou elegit secretari (Vilafranca del Penedès, setembre de 1932). El juny de 1933 va assistir al primer Ple dels Sindicats d’Oposició (Barcelona, juny de 1933) representant set sindicats vallencs. Empresonat pels fets del 6 d’octubre de 1934 romangué a la presó fins el febrer de 1936. L’agost de 1936 va presidir el Comitè local de milícies antifeixistes de Valls, i després de l’onze d’octubre del 1936 fins el 18 de novembre de 1937 en fou alcalde. Des d’aquest càrrec defensà, enfrontant-se a un comissari de museus de la Generalitat, les històriques rajoles de la capella del Roser al-legòriques a la batalla de Lepant. Va assistir al Ple de Pagesos de la CRTC, celebrat a Barcelona el setembre de 1936. Essent secretari de la Col·lectivitat agrícola de Valls va participar en el Ple de Sindicats i Col·lectivitats Camperoles de la CNT (Barcelona, gener de 1938). El 1939 s’exilià a França on fou internat en el camp de concentració de Sant Cyprien. Després residí exiliat a Cornebarrieu. Els seus dos fills Anton i Palmiro encarà hi viuen.

Piñol, Joan. Fuster a Reus. El juliol de 1907 va ser elegit Secretari de la Junta de la Societat de Fusters de Reus adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya. El setembre del mateix any era el destinatari de la correspondència (c/ Cingles núm. 3) dirigida a la Secció de Reus de la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Piñol, Joaquim. El juny de 1871 era Vocal de la Societat de Teixidor a mà de la Nació Espanyola de Sant Joan de Vilassar.

Piñol, Serafí. Representant la Societat de Constructors de Carruatges i Ferrers de Barcelona va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona octubre-novembre de 1910),

Piñol, Valentí. Militant de la CNT a Manresa. Treballador del Tèxtil. Representant el Sindicat Fabril i Tèxtil de Manresa va participar en la Conferència de Sindicats de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. El desembre de 1931 exercia de Sots-president del Sindicat Únic citat .Va ser empresonat després de la revolta pacífica promoguda per la FAI a l’Alt Llobregat el gener de 1932. El desembre de 1932 ocupà el càrrec de President del Sindicat de l’Art Fabril. En l’escissió de la CNT de 1933 va optar per la branca dels Sindicats Trentistes. Representant el Sindicat Fabril i Tèxtil de Manresa va assistir al Ple Comarcal del Bages-Bergadà celebrat a Sant Vicenç de Castell els dies 11 i 12 de juny de 1933.
Col·laborà en el periòdic"El Trabajo" de Manresa (1931-34).

Piñón, Manuel. Militant de la UGT a Barcelona. Naiper. El setembre de 1897 va ser elegit vocal del Comitè Nacional de la UGT.

Piñón Oriola, Camil. Barcelona, 1889 - 1979. Dirigent anarcosindicalista. Lampista. Prengué part en la vaga del metal·lúrgics de 1910. L'any 1914 fou elegit secretari de la Federació Local de Barcelona de la CNT. L'any 1917 fou tresorer de la Federació Metal·lúrgica de Catalunya de la CNT i participà activament en la vaga general de l'estiu d'aquell any. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, 1918), representant el sindicat de Lampistes i Llauners de Barcelona, on fou elegit per formar part del Comitè de la CRTC. Recorregué gran part de Catalunya fent míting de propaganda de la CNT. Intervingué en la vaga de la Canadenca i assistí al segon congrés de la CNT (Madrid, 1919) on juntament amb Salvador  Seguí, defensà l'estructura del Sindicat Únic i de les Federacions d'Indústria. Membre del comitè de vaga dels metal·lúrgica de 1920 fou empresonat en el vaixell "giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó. El 1922 presidí el Sindicat de Transport i dirigí la vaga del 1923. Fou detingut després de l'atemptat conta el president de la patronal Fèlix Graupera. Assistí al tercer congrés confederal (Madrid, 1931) on presidí l'onzena sessió. Adherit al manifest trentista, fou expulsat de la CNT pel sector faista i passà a formar part dels Sindicats d'Oposició. El 1936 reingressà a la CNT en el IV congrés confederal (Saragossa, maig de 1936). Dirigí la publicació "Mar i Terra". El 1939 s'exilià a França. Tornà a Catalunya on mantingué contactes amb grups nacionalistes clandestins, com el FNC.

Piu, Josep. Militant de “El Ràdium” a Barcelona. El 23 d’agost de 1934 va ser elegit Secretari del Comitè provisional de la Federació de Sindicats de Contramestres, Ajudants i Preparadors de teixits de Catalunya “El Ràdium”.

Pla, Francesc. Segle XIX. Dirigent de la Societat Obrera dels Teixidors de Malgrat, l'any 1855.

Pla, Joan. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de l’Art Fabril i Tèxtil va assistir Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931). Amb la mateixa representació va participar en el segon congrés de la Federació local de Sindicats Obrers de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931, on va formar part de la ponència sobre “Sindicats d’Indústria”, i també sobre la de “Problemes de la Cultura”. Col·laborà en el setmanari "La Colmena Obrera", de Badalona.

Pla, Magí. El 15 de novembre de 1931 va ser elegit Tresorer del Sindicat de Professions i oficis varis de la UGT de Manresa.

Pla Aulet, Joan. Barcelona, 1894 – Barcelona, 1939. Milità a la UGT a Santa Coloma de Gramanet Lampista. Afusellat pels franquistes.

Pla i Coll, Miquel. Fortià, 1908 – Girona, 1939. Pagès a Fortià. Milità a la CNT. El 16 de maig de maig de 1932 va ser elegit Vocal de la junta directiva de la Federació Sindical Acció Social Agrària de les Terres Gironines. Representant la Federació Comarcal de la CNT de l’Alt Empordà va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), participant en la ponència sobre Col·lectivització del Camp. Va ser afusellat pels franquistes el 12 d'agost de 1939.

Pla Rosal, Josep. Segle XIX. Dirigent Obrer de la classe dels Teixidors de Berga, el 1855.

Pladevall, Jaume. Vidrier a Badalona. President de la Societat d'Obrers del Vidre de Badalona, l'any 1908. Representant la secció de Badalona va assistir al Congrés extraordinari de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers, celebrat a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916, en el qual va exercir la presidència de la Mesa en la quarta sessió.

Plaja Saló, Hermós. Palamós, 1889 – Palafrugell, 1982. Acrata i militant de la CNT. Tipògraf. Amb 14 anys començà a treballar en una fàbrica de taps de suros. Participà en la revolta de la Setmana Tràgica i hagué d'exiliar-se a França, tot i que amb Antoni Puig van evitar que un grup desfermat cremessin un frare. L'any 1910 s'afincà a Barcelona i el 1914 se'n va anar a viure a Tarragona, on treballa d'impressor. A Tarragona L'any 1917 impulsà la constitució de la Societat d'Oficis Varis a Tarragona, amb Lluís Pijoan i Huguet (ambdós fideuers). El mateix 1917 participà a Barcelona en els prolegòmens de l'organització de la vaga general de l'estiu d'aquell any, amb Adrià Arnó i altres. L'any 1918 edita el periòdic "Acracia" (1er número el 12-05) que dirigí, i muntà l'impremta "Gutenberg", que l'any 1919 (agost) edità el periòdic i "Fructidor", amb Felip Barjau Riera a l'administració i redacció. Secretari de la Federació Provincial de la CNT a Tarragona (1921). El 30 de desembre de 1923 va ser nomenat director del periòdic "Solidaridad Obrera" de Barcelona. L'any 1924 creà l'editorial Vèrtice i el 15 de juliol de 1925 comença a publicar la revista ilustrada del mateix nom. Formà part del comitè nacional de la CNT (1928-29), amb Joan Peiró de Secretari general. El gener de 1939 s'exilià a Mèxic, on dirigí "Solidaridad Obrera". L'any 1977 tornà a Catalunya i cedí la seva biblioteca a la Biblioteca Pública Arús de Barcelona. És autor, entre d'altres moltes obres, de Sindicalismo, misión humana y revolucionaria del Sindicato. (1922). El Sindicalismo según su influencia. Concepción Federalista de la CNT. (1948).
NOTA. A internet es pot consultar la tesi doctoral d'Ignacio Clemente Soriano Jiménez, Hermoso Plaja Saló y Carmen Paredes Sans, Els Anarquismo Solencioso, 1889 - 1982. Universidad de Salamanca, 2002. Publicada per la Universidad de la Rioja l'any 2006.

Plana, Antoni. Representant la Secció de La Plana-Rodona va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell, 5 i 6 de gener de 1896).

Plana, Jaume. Segle XIX. Dirigent obrer de la Classe Obrera dels Mitgers d'Olot, l'any 1842.

Planas, Jacint. Boter a Sant Martí de Provençals. En qualitat de delegats consultor d’aquesta localitat va assistir 13è congrés de la Federació d’Oficials Boters (Vilanova i la Geltrú, 9-15 de juny de 1885), on exercí de secretari en la quarta i dotzena sessió. També com a delegat per Sant Martí va assistir al 17è congrés de la Federació (Barcelona, 13-22 de maig de 1889).

Planas, Josep. Fuster a Terrassa. L'abril de 1907 va ser elegit President de la Societat de Fusters de Terrassa, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Planas, Josep. Militant de la CNT. Representant els sindicats de Manresa va assistir al Ple Comarcal del Bages-Bergadà celebrat a Sant Vicenç de Castell els dies 11 i 12 de juny de 1933.

Planas, Llorenç. Militant de la CNT. El gener de 1921 va ser assassinat per elements dels Sindicats Lliures a Barcelona.