Notes biogràfiques:  Lletres "J" - "L" - "M" (*)

Jaimejuan, Miquel. El març de 1872 formava part de la junta directiva de la Societat de Teixidors a mà de Sant Feliu de Codines.

Jaldí, Joan. Segle XIX. Un dels obrers afusellats en la repressió per l'incendi de la fàbrica Bonaplata de Barcelona, (1835).

Jané, Felip. Militant de la Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE). Teixidor a mà. Assistí al congrés de Còrdova (1872).

Jané, Bernard. Representant la Secció local de Les Peces (Baix Penedès) va participar en el tercer congrés de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA), celebrada al Vendrell els dies 5 i 6 de gener de 1896.

Jané, Francesc. Segle XIX. Director de l'Associació Obrera de Teixidors de Calella el 1855.

Jané Padrol, Felip. Teixidor de Cotó a Mà de Reus. Representant l’Associació de Teixidors de Reus va assistir al Congrés del Centre Federal de Teixidor a Mà de la Nació Espanyola celebrat a Barcelona del 14 al 17 de gener de 1872. Representant la Federació local de Reus de l’AIT va assistir al tercer Congrés de la FRE de l’AIT, celebrat a Córdoba el 30 de desembre de 1872. L’agost de 1873 figurava com a dirigent de la secció d’Oficis varis de la Federació local de Reus de l’AIT, firmant un manifest dirigit als treballadors de la localitat.

Janer, Ferran. Militant de la FRE de l'AIT. Paleta de Vilafranca del Penedès. President de la Unió Local de Constructores d'Edificis. El 1871 ingressà en la FRE de l'AIT.

Janer, Jaume. Segle XIX. Director de l'Associació Obrera de Teixidors de Teià el 1855.

Janer, Pere. Representant els relligadors de Barcelona va assistir al primer congrés obrer d'abast estatal celebrat a Barcelona l'any 1870, en el qual es va constituir la FRE de l'AIT.

Janer Boix, Astre. Monistrol de Montserrat, ? - ?. També se’l cita com Gener, Astre. Militant de la Unió de Rabassaires. Pagès. L’agost de 1922 va ser elegit Secretari de la primera junta de la Unió de Rabassaires. A partir de 1924 fou president de la secció cooperativa d’aquest sindicat. Fou el delegat de la secció local rabassaire de Sabadell fins al 1924. Participà com a orador en la campanya d’implantació de la Unió per les comarques vitícoles catalanes.
Col-laborà a “La Terra” portaveu de la U de R.

Jansó, Ferrán. Paleta vilafranquí. L'any 1871, fou secretari de la Comissió Pericial de la Unió de Constructors d'Edificis de la Regió Espanyola.

Jáuregui, Pere. Militant de la UGT a Barcelona. Forner. El més d’agost de 1928 va ser elegit Comptador de la Societat de Forners “La Espiga”.

Javierre, Florencio. Representant els obrers Carreters de Terrassa va assistir al congrés obrer convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es va decidir la constitució de la CNT (Barcelona, octubre-novembre de 1910).

Jerez, Juan Bautista. Militant de la CNT. Detingut durant la repressió de la vaga de La Canadenca el 1919 i empresonat en el cuirassat "Pelayo".

Jimenez, Francisco.  La Carolina (Jaén),  ?. Fincat a Barcelona des de 1934, milità a la CGTU i després a la UGT. El setembre de 1936 substituí a Joan Fronjosà en la Secretaria General de la Federació Local de Barcelona de la UGT. El desembre següent fou designat pel PSUC regidor a l'Ajuntament de Barcelona. Patí un accident de cotxe que li costà la vida.

Jiménez, José. Militant de la CNT. Membre del comitè de la CRTC, signant del pacte d'unitat d'acció CNT-UGT, el 18-04-38.

Jiménez Muñoz, Felipe. ? – Barcelona, 1923. Militant cenetista assassinat en le període de la repressió patrono-militar de 1919-1923.

Joan, Claudi. En nom de la Societat Obrera de "Cilindradors i Aprestadors", signà el manifest del primer de maig de 1890.

Joanico Prat, Antoni. Segle XIX. Dirigent obrer de Sabadell. Teixidor. Un dels signants del conveni col·lectiu de finals de 1854.

Jorba, Isidre. Va participar en la VII Assemblea de la Federació de Dependents de Catalunya (Girona, 25-26 de febrer de 1928), en el decurs de la qual va ser elegit Tresorer del Comitè de la Federació.

Jorba, Josep. Militant de “El Ràdium” a Igualada. El 22 de desembre de 1935 va ser elegit per formar part del Comitè Federatiu de la Federació de Sindicats “El Ràdium”.

Jordà Esteve. Segle XIX. Vocal primer de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona, l'agost de 1842.

Jordán, Francisco. ? - Barcelona, 1921. Militant de la CNT a Barcelona. Fuster andalús. Va ser elegit Secretari del Comitè de la CNT elegit en el Ple Nacional del 24 d’agost de 1916. Empresonat el febrer de 1917 dimití del càrrec. Fou assassinat el 30 de juny de 1921 a Barcelona per elements dels "Sindicats lliures".

Jorge Sánchez, Eusebio. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant el sindicat de Cilindradors de Barcelona. Fou detingut el 30 de novembre de 1920 i deportat en el vaixell "Giralda" al castell de la Mola de Maó.

Jorent, Francesc. Assistí al primer congrés obrer d'abast estatal en el qual es va constituir la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870), representant els peons d'estampats de Barcelona.

Journet, Antonio. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (1918), representant el sindicat dels adobadors de Vic.

Jové, Joaquim. Fuster a Tarragona. L'abril de 1907 va ser elegit Vicepresident de la Societat de Fusters de Tarragona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

ové Brufau, Ramon. Sabadell, ? – Barcelona, 1936. Militant de la CNT i més tard de la UGT. Metal·lúrgic. Fou membre del comitè de vaga, en la vaga dels metal·lúrgics del 1910, i fou empresonat. Entre 1924 i 1926, en plena dictadura primorriverista, formà part del Comitè Nacional de la CNT. També fou pres en la vaga general del 1930. Milità i formà part de la direcció d’Estat Català Proletari però en fou expulsat l’any 1932. Després milità en la Unió Socialista de Catalunya. Essent secretari del Sindicat metal·lúrgic, morí a Barcelona el 19 de juliol de 1936 lluitant contra la insurrecció militar.
Col·laborador habitual de “Justicia Social”, és autor del llibre L’ideal obrer, la democràcia i l’anarquisme. Publicacions La Fona. Sabadell, 1930.

Jové Surroca, Josep. Almenara Alta (L’Urgell), 1884 – Mèxic, 1947. Sindicalista i polític. Treballador ferroviari. Milità a la CNT i a la UGT. Assistí al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, decidí la constitució de la CNT (Barcelona, 30-31 d’octubre i 1 de novembre de 1910), representant la Societat Obrera dels Lamparers i Llautoners de Barcelona. Formà part dels Comitès Sindicalistes Revolucionaris, en representació dels quals assistí al tercer congrés de la ISR (Moscou, 1924). Després s'afilià a la UGT i fou president de la Federació Regional Catalana de la UGT (juliol, 1928 - desembre 1931). Assistí al XVI congrés de la UGT (Madrid, 10-15 de setembre de 1928) on formà part de la ponència Salari mínim. Treball a preu fet i Treball de la dona i dels infants. Va ser vicepresident de la Federació Socialista de Barcelona del PSOE. En les eleccions del 12 d'abril de 1931 fou elegit regidor a l'Ajuntament de Barcelona. Acceptà formar part del govern de la Generalitat com a conseller de Sanitat (novembre 1931-octubre 1932) (sense el vist-i-plau del partit) i fou expulsat de la UGT i del PSOE. Després s'afilia a l'ERC. El 1939 s'exilià a França i després l’any 1942 a Mèxic.

Jover, Felip. Obrer internacionalista de Reus. Fou candidat a diputat per les Corts Constituents de la Primera República (1873).

Jover, Joaquim. Segle XIX. Membre de la Societat Directora de la Classe Obrera dels Calafats del port de Barcelona, el 1855.

Jover Cortés, Gregori. Terol, 1891 - Mèxic. 1964. Anarquista afiliat a la CNT. Fuster. Es quedà a viure a Barcelona després de complir el servei militar com a soldat de lleva. S'afilià al sindicat de la fusta de la CNT. Fou membre del comitè de la CRTC. Perseguit per la repressió de la dictadura de Primo de Rivera, s'exilià a França (1924) i després junt amb Durruti i Ascaso a l'Amèrica Llatina. Altra vegada a França, el 1927, participà en l'organització de l'atemptat contra el rei Alfons XIII a París, cosa per la qual fou empresonat.  S'incorporà al grup "Los Solidarios". Després de la sublevació militar de juliol de 1936, va ser nomenat responsable de la columna "Francisco Ascaso" (la 28ena. divisió), que operà en el front d'Aragó. El 1938 fou nomenat cap del desè cos d'exèrcit. Acabada la guerra s'exilià a França d'on fou expulsat i hagué d'embarcar-se cap a Amèrica, establint-se a Mèxic.

Juan de Cataluña. Pseudònim de Joan Codina i Vivet.

Juan Domènech, Josep.  Barcelona, 1900 - 1979. Anarcosindicalista. Conegut com a Josep J. Domènech. Obrer del ram del vidre. Fou president del Sindicat del Vidre de Barcelona de la CNT i de la Federació Nacional del mateix ram. Secretari de la CRTC (gener 1936), fou Conseller de Proveïments de la Generalitat de Catalunya (26-09-36 al 16-12-36), de Serveis Públics (16-12-36 al 16-04-37), d'Economia, Serveis Públics, Sanitat i Assistència Social (abril 1937) i altra vegada de Serveis Públics (abril - 05-05-37). Posteriorment tornà a desenvolupar les tasques de secretari del comitè CRTC (juliol 1937 – 1939). El 1939 s’exilià a Fança on fou internat en el camp de concentració de Vernet.  S'alinià amb el CNT "política" i fou secretari en el Ple del Moviment Llibertari (França, desembre 1947).

Jubany, Josep. Segle XIX. Director de la Classe Obrera de Teixidors de Cardedeu, el 1855.

Jubany, Pau. Assistí al congrés obrer de Barcelona, constitutiu de la FRE de l'AIT el 1870, representant els fusters de Ribera de Barcelona.

Juliachs Ferrer, Josep.  Vilanova i la Geltrú, 1849 - Barcelona, 1911. Dirigent de les Tres Classes de Vapor, de la secció de filats. Membre de les primeres juntes d'aquesta organització a Vilanova i la Geltrú, el 1869. En fou president el 1881. Milità en el Partit Federal i el 1885 en presidia el comitè polític. Fou un dels impulsors del "Centre Democràtic Federalista" de Vilanova, el 1883. Director del setmanari "El Esclavo Moderno - Eco de las Tres Clases de Vapor de Villanueva y Geltrú", fundat el maig de 1886. L'octubre de 1887, enmig d'una forta crisis de treball i davant d'una multitudinària i exaltada manifestació d'obrers demanant treball, Juliach en companyia de l'alcalde de la ciutat es dirigiren, des del balcó de l'ajuntament als manifestants i aconseguiren calmar la situació. El 1889, essent Juliachs president local de les Tres Classes de Vapor se celebrà a Vilanova el XI congrés nacional d'aquest sindicat (1-3 de novembre). L'abril de 1890 intervingué en un míting a Manresa, per a donar suport a la vaga general del tèxtil d'aquella localitat. L'any 1892 deixà la presidència del sindicat. El 1893 hagué d'exiliar-se a Marsella. Tornà a Vilanova i es retirà de la vida pública.

Juliachs Mata, Manuel. Vilafranca del Penedès, 1887 - Barcelona, 1980. Membre de la Unió Catalanista, ingressà en el CADCI l'any 1906. L'any 1923 va ser elegit vicepresident de la Federació de Dependents de Catalunya (organització promoguda pel CADCI). S'afilià a l'ERC. Fou president del CADCI (1932-34). L'any 1945 participà en la reorganització clandestina de l'ERC i edità, a Barcelona, tretze números de la publicació "La Humanitat". Col·laborà a "La Tralla", "Renaixement" i "Lluita" i dirigí "La Nació".

Julivert, Andreu. Boter. Membre de la Comissió Federal de la FRE de l'AIT, elegit en les conferències comarcals de l'any 1879. Com a delegat de El Vendrell va assistir al Xè Congrés de la Federació d’Obrers Boters, celebrat a Tarragona del 6 al 12 de novembre de 1882. En aquest Congrés, en debatre’s el tema de les vagues, manifestava no puede sostenerse una Federación de Resistencia sin que las huelgas sean apoyadas materialmente, aunque antes de aprobar la pericial una huelga debe acrisolarse mucho la manera de aprobarla. També va assistir, com a delegat consultor de El Vendrell al 13è Congrés dels Boters (Vilanova i la Geltrú, 9-15 de juny de 1885), on presidí la tercera i l’onzena sessió. Així mateix va participar en el 17è congrés (Barcelona, 13-22 maig de 1889), al 18è (Barcelona, 7-15 juliol de 1890) i al 19è (Sant Martí de Provençals, 13-20 d’abril de 1891). Va exercir de Secretari de la Comissió Pericial de la Federació l’any 1903.

Julve, Ricardo. Representant els constructors de caixes d'embalatges "La Germinal" de Barcelona va assistir al congrés obrer que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir la constitució de la CNT (Barcelona, 1910) .

Juncadella, Josep. Segle XIX. Director de la Societat de Teixidors de Cotó de Sabadell, l'agost de 1855.

Junqueras, Ramon. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Comitè de la Federació Local de Badalona va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931.

Junyent, Antoni. Boter Vilafranquí. L'any 1881 assistí al X. congrés de la Federació d'Obrers Boters (FOT) celebrat a Tarragona. L'any 1885 era president de la secció Vilafranquina i assistí al XIIIè congrés celebrat el mes de juny a Vilanova i la Geltrú. Tanmateix assistí al XVè congrés celebrat a Sans el mes de maig de 1887 i al XXIIIè celebrat l'any 1895 a Reus.

Junyent, Pere. Assistí al congrés obrer convocat per Solidaritat Obrera en el qual es va decidir la constitució de la CNT (Barcelona, 1910) representant la Unió de pagesos de Vilafranca del Penedès.

Junyent, Sebastià. Segle XIX. Dirigent de l'Associació Obrera de Paraires de Barcelona, el 1855.

Jurado, Manuel. Militant de la UGT a Málaga i al Principat. Mestre de telers. Va ser un dels capdavanters de "La Fabril, Sociedad de hiladores y de los obreros de las industrias similares", de Málaga, societat que entre els anys 1891 i 1894 aconseguí un notable desenvolupament (a finals de 1892 tenia uns 600 afiliats). Va assistir al tercer congrés de la UGT (Málaga, 7-11 d’octubre de 1892) en el que va formar part de la comissió de credencials i va ser vicepresident de la Mesa. A final de 1894 hagué d’emigrar al Principat quan el marquès de Guadiaro, propietari de la "Industria Malagueña", fàbrica tèxtil on tenia la seva activitat La Fabril, provocà un lock-out a la factoria condicionant l’obertura a que “los obreros abandonaran la asociación y los 19 miembros más significativos seran expulsados”, además “la industria sólo se abrirá sobre la base de una escrupulosa selección de operarios que ofrezcan garantías de una futura tranquilidad y buena armonía”. Va assistir al IV congrés de la UGT (Madrid, agost de 1894). Representant la secció de Sant Martí de Provençals va assistir al VI Congrés de la Unió de la Unió Fabril Cotonera (Mataró, 5 i 6 d’agost de 1899), on va ser elegit per formar part de la comissió organitzadora de la Federación de la Indústria tèxtil Espanyola, essent un dels firmants de la convocatòria del congrés de constitució.

Juscafresa i Serrats, Baldiri. Camós (El Pla de l'Estany), 1901 - Barcelona, 1982. També se’l cita com Boi Juncafresa. Camperol a Banyoles. Milità a Acció Catalana i a la Unió Socialista de Catalunya. Impulsor i dirigent del sindicat de pagesos Acció Social Agrària (1931), i Secretari de la Federació Acció Social Agrària de les Terres Gironines (maig de 1932). Després de les eleccions de novembre de 1932 anà a viure a Barcelona. Com a dirigent de la Federació Agrària Social Obrera (contituïda el 15 de setembre de 1933 sota l’empenta de la USC) signà un telegrama adreçat al president del Consell de Ministres, reclamant les promeses incomplides del Govern de l’Estat. El juliol de 1936 passà a fomar part del PSUC, tot que aviat s’afilià a la CNT essent nomenat encarregat de compres de la Federació Regional de Camperols de la CNT. Col·laborà en diverses publicacions i va ser director dels periòdics “Gent Nova” i “El Camp” de Banyoles. És autor de Fam de Terra, de domini i de llibertat. Editorial Portic. Barcelona, 1976.

Just, Francesc. Segle XIX. Secretari de la Societat de Calafats del Port de Barcelona, el 1856.

Just, Francesc. Adobador a Igualada. El 12 de desembre de 1913 va ser elegit per formar part del Comitè de la Federació Nacional d’Adobadors.

Juvé, Antoni. Militant de la UGT a La Riba. El juny de 1933 va ser elegit Vocal del Sindicat de Professions i Oficis varis de la Riba.

Juvé, Francesc. Segle XIX. Director de la Societat Obrera dels teixidors de Vels de Barcelona. Membre de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera, el 1855.

Juvé, Gabriel. Militant de la CNT. El gener de 1925 firmà, amb Peiró i altres, el manifest “Apelación a los sindicatos de Barcelona” on es demanava la reorganització dels sindicats de la CNT.

Juvé (o Jupé), Joan. Treballador del Tèxtil a Vilanova i la Geltrú. El juny de 1900 va ser elegit vecesecretari de la Societat Obrera de l’Art Fabril.

Juvé Sarroca, Josep. Veieu Jover Surroca, Josep

Kropotkin, P'otr Aleksejevic. Moscou 1842 - Dmitrov, Moscou 1921. Filòsof i divulgador de l'anarco-comunisme. El 1872 mantingué contactes amb els bakuninistes de l'AIT. Rebutjava els sindicats com a entitats organitzadores de la societat. En els seus esrits  declarava l'anarcocol·lectivisme com una etapa transitòria cap a l'anarcocomunisme. El 1878 visità Barcelona on es relacionà amb el metge internacionalista García Viñas. El seu llibre La conquista del pan tingué gran acceptació entre els internacionalistes de l'època.

La Rosa, Diego. (També se'l cita Larrosa, Diego). Militant de la CNT a Barcelona. Representant el sindicat de peons "La Efusión" de Barcelona va assistir al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), També assistí al segon congrés confederal de la CNT (Madrid, desembre de 1919) representant el Sindicat Únic d’Higiene, on va formar part de la ponència que dictaminà sobre la definició ideològica de la CNT que declarava la finalidad que persigue la Confederación Nacional del Trabajo en España es la Comunismo libertario.

La Torre i Soler, Domènec. Barcelona, 1893 – Barcelona, 1939. Militant del CADCI, afusellat pels franquistes el 6 de maig de 1939.

Labrada, Joan. Militant de la UGT. Representant la Societat de Fusters mecànics de Barcelona, va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT (Barcelona, abril de 1930), i formà part de la Ponència de Justícia.

Lacamba, Antonia. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de la Metal·lúrgia va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats De la CNT de Badalona (30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931).

Lacort, Àngel. Anarquista afiliat a la CNT. Assistí al 1er congrés de la CNT (Barcelona, 1911), representant la Unió de Sindicats de Saragossa. Arran de la vaga general el 1917 fou empresonat junt amb Pestaña, Seguí i Cordero. Com a representant de la Federació de Societats Obreres de Saragossa signà el manifest titulat "El Proletariado ante la Nación" (març de 1917) . Posteriorment abandonà la CNT i passà a la UGT. Assistí al XVI congrés de la UGT, el 1928.

Lafarga, Simó. El juliol de 1934 fou elegit comptador del Comitè Executiu de la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya (UGSOC).

Laguía Lliteras, Juan . Ideòleg i Secretari general de la Unió de Sindicats Lliures d'Espanya. L'any 1923 va viatjar a Itàlia per establir relacions amb la Corporació General de Treballadors dels "Sindicats Blancs" d'aquell Estat Organització para-sindical de la seva mateixa ideologia. En una nota periodística deia, "estos sindicatos profesionales italianos, de idéntica, a la de los libres de España fueron los que resistieron a los sindicatos rojos". Durant la dictadura del general Primo de Rivera va ser designat regidor a l’Ajuntament de Madrid.

Laguna Bravo, Primitiu. Santa Cruz de Mudela, 1891 - Mayenne (França), 1941. Dirigent de la UGT i de la Federació Catalana del PSOE a Vilanova i la Geltrú (l’any 1931 fou elegit tresorer de la Junta local). Tapisser a la RENFE. L’any 1934, arran dels fets del Sis d’octubre, fou detingut i empresonat durant un any. En esclatà la guerra formà part del Comitè de Defensa Local i fou delegat a la comarca del Garraf de la Junta de Proveïments de Catalunya. El juliol de 1936 exigí del comitè revolucionari local, l’alliberament d’un conegut comerciant vilanoví seguidor de Francesc Cambó. En representació del PSUC fou regidor de l'Ajuntament del 17-10-36 fins el gener de 1939. Exiliat a França va ser internat al camp de refugiats d’Argelès. Hom l’ha qualificat d’home d’autèntics ideals.

Lamarca, Narcís. Boter Vilafranquí. Dirigent de la secció vilafranquina de la Federació d'Oficials Boters. En representació d'aquesta secció, assistí al XVII congrés de la FOT celebrat a Barcelona l'any 1889.

Lamarca, Pere. En nom de la Societat d'Oficials Boters de Sants, signà el manifest del primer de Maig de 1890.

Largo Caballero, Francisco. Madrid, 1869 - París, 1946. Dirigent de la UGT i del PSOE. Comença a treballar a l'edat de set anys amb un grup d'estucadors. L'any 1890 ingressà a la UGT i l'any 1894 en el PSOE. Assisteix al 6è congrés de la UGT (Madrid, setembre de 1899) El mes d’octubre de 1899 va ser elegit vocal del Comitè de la UGT i el mes de novembre vice-tresorer. Després va formar part de tots els comitès de la UGT (llevat del de l’any 1905 i del de 1932, perquè no acceptà el càrrec) en els càrrecs de vicesecretari (1902-1905), vicepresident (1908-1918), secretari general o secretari (1918-1932) i secretari general l’any 1934). Fou nomenat vocal obrer de l'Institut de Reformes Socials el 1904. Membre del Comitè de la vaga general del 1917, fou detingut i condemnat a 30 anys de presó (algunes fonts diuen que fou condemnat a cadena perpètua). Sortí en llibertat l'any 1918 en ser elegit diputat per Barcelona. Va ssistir a les Conferències Internacionals Sindicals de Berna i Amsterdam (1919). I el mateix any a la Conferència Internacional del Treball a Washington. També assistí al Congrés Sindical Extraordinari de Londres (1920) i als congressos de la FSI de Roma (1922), de Viena (1924) i al de Londres (1936), així com al Congrés Internacional de la Pau de La Haia (1922). Durant la dictadura de Primo de Rivera, representà l'Institut de Reformes Socials dins del Consell de l'Estat i posteriorment fou vocal, per la UGT, del Consell de Treball del Ministeri de Treball. Aquesta col·laboració amb la dictadura li serà repetidament retreta pels seus contrincants polítics i sindicals. Assistí als congressos de la Segona Internacional de Brussel·les (1928) i de Viena (1931). Enfrontat a Julián Besteiro dins del PSOE, va evolucionar cap a postures més esquerranes, cosa que li valgué el renom de Lenin espanyol. Representà la UGT en el comitè revolucionari de 1930, i fou ministre de Treball de la República (1931-33) amb el govern Azaña. El 1932 va ser elegit president del PSOE. El febrer de 1936 va ser elegit diputat i el cinc de setembre fou nomenat Cap del Govern Espanyol. Després de la caiguda de Màlaga i dels fets de Maig de 1937 a Barcelona, fou forçat a dimitir (En aquesta dimissió hi va tenir molt a veure l'ambaixador soviètic, a qui Largo Caballero havia expulsat del seu despatx dient-li que no acceptava les pressions de Moscou). Tot seguit fou apartat dels càrrecs de responsabilitat del PSOE i de la UGT. Exiliat a França, fou detingut pel govern de Vichy el 1941 i l'any 1943 els nazis l'internaren en el camp de concentració d'Orianemburg. Fou posat en llibertat l'any 1945, morint un any més tard. L'any 1954 fou publicat a Mèxic un recull de les seves cartes sota el nom de Mis recuerdos. Les seves despulles foren traslladades a Madrid l'any 1978.

Layret Foix, Francesc.  Barcelona, 1880 - 1920. Advocat defensor dels obrers de Catalunya. Fill d'una família benestant i de reconegudes tendències republicanes, quan només tenia dos anys va patir una paràlisi que li va deixar immobilitzades les cames, cosa que l’obligarà a valdre's de crosses per caminar. A les acaballes del 1902 fundà, amb Josep Tubau i Eladi Gardó, l'Ateneu Enciclopèdic Popular, que serà una veritable escola per al món obrer i per on, entre d'altres, va passar-hi Salvador Seguí. Regidor de l'Ajuntament de Barcelona el 1905 i reelegit el 1909. Impulsà el diari "La Lucha" el qual es distingí per les campanyes en pro del republicanisme i del nacionalisme. L'any 1910 participà en la formació de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), amb Josep M. Vallès i Ribot i Pere Coromines. Layret intentà que la UFNR assumís un programa obrerista i s'obrís a nivells populars, però no ho aconseguí. D'aquesta formació Layret, Lluís Companys i altres se'n separarien el març de 1914, quan la UFNR es coaligà amb el partit de Lerroux. Empès per les seves conviccions el 17 d'abril de 1917 participà en la fundació del Partit Republicà Català, en el que ell hi aportava el nacionalisme d'esquerres. Aquest partit l'any 1919 s'adheriria a la III Internacional. Defensor dels obrers davant dels tribunals, va fer amistat amb Salvador Seguí.
Durant la campanya endegada per l'Assemblea de Parlamentaris en pro de l'autonomia de Catalunya (1918-19) digué:

... la tàctica (dels obrers) d'abandonar les lluites polítiques per a dedicar-se únicament a les lluites econòmiques, és equivocada, i no els conduirà mai al nou ordre social, perquè per això els obrers s'han d'apoderar del poder polític.

En la mateixa campanya també va dir:

... el principi nacionalista no és un principi arcaic, sinó un credo de llibertat i de dret, que ha de ser defensat per les esquerres i mai encarnat per les dretes.

Defensà enèrgicament el Dret de Vaga i plantejà la qüestió (encara no resolta) de fer-la obligatòria quan fos declarada oficialment pels sindicats, amb els següents termes:

... Creieu que és just que en una vaga que esclata per defensar els drets de tots, millores per tots, hi hagi obrers que pateixin els perills i privacions de la lluita i més tard se n'aprofiten tots per un igual dels fruits de la vaga?

El 1919 fou elegit diputat per Sabadell i denuncià enèrgicament a les Corts la política social del govern i la funció de l'exèrcit.
El binomi oligarquia empresarial-militar, manà eliminar-lo.
El dia 30 de novembre de 1920 fou assassinat a la porta de casa seva quan anava a interessar-se pels sindicalistes i polítics deportats, pel general Martínez Anido, a la Mola de Maó. Fulgencio Vera (àlias Mirete) li disparà set trets (nota). A Barcelona hi hagué una gran vaga de protesta i el seu enterrament constituí una veritable manifestació de solidaritat amb les seves idees. Barcelona li dedicà un monument l'any 1936 el qual fou desmantellat per les tropes franquistes i reinstal·lat per l'Ajuntament democràtic el 1979.
(nota) Joan Manent i Pesas en el llibre Records d'un sindicalista llibertari català -1916-1943- pàg. 237. Edicions Catalanes de París. París, 1977, seguint el testimoni verbal dels pistolers del "lliure" Joan de la Cruz i Joan Marín, diu que l’assassinà Paulí Pallàs (fill).

Leal, Antoni. Militant de la CNT, del sindicat metal.úrgic. Membre del comitè de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona durant la dictadura de Primo de Rivera. Participà en la reorganització de la CNT l'any 1930.

Leal Matas, Manuel. Treballador del tèxtil a Igualada. El desembre de 1913 va ser elegit Vocal de la Junta de la Societat Obrera d’oficis varis d’Igualada.

León, José. Militant de la UGT. El maig de 1928 fou elegit president del Sindicat Ferroviari de la UGT a Catalunya.

Leval, Gaston. París, 1895Pa - rís, 1978. Anarquista francès. El seu veritable nom era Pierre R. Piller. Desertor de la guerra del 1914, passà a residir a Barcelona i el 1921 fou elegit membre de la delegació de la CNT que anà a Moscou al congrés constitutiu de la ISR. El 1924 se n'anà a Argentina i no tornà fins el 1936. Col·laborà a "Cultura Libertaria" i també a "Solidaridad Obrera". El 1953 s'instal·là a París. És autor de: Problemas económicos de la revolución española (1932). Precisiones sobre el anarquismo i nuestro programa de reconstrucción (1937). Né Franco né Stalin (1952). La falacia del marxismo (1967) Espagne libertaire 1936-1939 (L'oeuvre constructive de la revolution espagnole) (1971). Colectividades libertarias en España (1972-74). És també autor d'algunes obres autobiogràfiques com Infancia en cruz (1933) i El prófugo (1935).

Licer, Manuel. Militant de la CNT de Badalona. Fou ferit per la guàrdia civil en la repressió de la vaga de la empresa Cross de l'any 1918.

Licro, Rosalino. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera en el qual es va decidir la constitució de la CNT (Barcelona, 1910), representant els fusters de Sant Martí de Provençals (Barcelona).

Liern, Bernat. Representant la Unió Obrera de constructors de cotxes i carrosseries de Barcelona va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va prendre l’acord de constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Lino, Joaquim. Militant de la CNT. S'adherí als trentistes. Fou tresorer de l'Ateneu Sindicalista Llibertari de Barcelona, el 1932.

Liza, Manuel. Militant de la CNT a Barcelona. Representant el Sindicat Únic del ram de la Metal·lúrgia va assistir al segon Congrés de la CNT (Madrid, desembre de 1919), on va ser un dels 24 firmants del dictamen sobre la definició ideològica de la CNT.

López, Antoni. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, 1918) representant el sindicat de gèneres de punt "La Justiciera", de Barcelona.

López, Fulgenci. Milità a la CNT. L'octubre de 1909 va ser elegit Vicesecretari de la secció de Sant Andreu de la Societat de Fusters "La Fraternidad" de Barcelona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya. Representant la Unió de Fusters de Barcelona va assistir al primer Congrés de la CRTC, conegut com el Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918).

López, Jacinto. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de la Metal·lúrgia va assistir al segon congrés de la Federació local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931.

López, Joan. Militant de la CNT. El maig de 1930 va formar part de la Comissió encarregada de la reorganització del Sindicat del Ram de la Fusta de Barcelona.

López, Josep. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de la Indústria del Transport va assistir al segon congrés de la Federació local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931. Va formar part de la ponència sobre "Sindicats d’Indústria".

López, Rossend. En constituir-se la Societat Fabril d’Obrers en gènere de punt de Mataró (agost de 1899), va ser elegit tresorer de la Junta Directiva.

López de Ayala, Ángeles. Sevilla, 1858 – Barcelona, 1926. Lliurepensadora, republicana i afiliada a la lògia maçònica femenina de Madrid Hija de los Pobres. Cap el 1888 es traslladà a viure a Barcelona on fundà els setmanaris "El Progreso" (1896) "El Gladiador" (1906) Òrgan oficial de la Sociedad Progresiva Femenina, "El Libertador" (1910), que se subtitulava Periódico defensor de la mujer y órgano del librepensamiento. Impulsà la creació de la Sociedad Autònoma de Mujeres de Barcelona (1892) i participà en la fundació de la Sociedad Progresiva Femenina (1898) El feminisme que representava Ángeles López de Ayala lluitava contra dos fronts:
- L’església (calia emancipar les consciències)
- La supremacia de l’home (calia emancipar-se de la tutela masculina).
Aferrissada defensora dels drets de la dona, en plena primera guerra mundial escrivia: “guerra a la guerra” “!No abandonemos el problema femenino! ¡Instruid a las mujeres y habrés redimido al mundo!”. Hom l’assenyala com la feminista més destacada de finals del segle XIX i principis del XX.

López Dalmau, Anicet. Militant de la CNT. Per les seves activitats sindicals fou detingut el 30 de novembre de 1920 i deportat en el vaixell "Giralda" al castell de la Mola de Maó.

López García, Pedro. Militant de la UGT de Tarragona. Assistí al XVIIè congrés del 1932 on fou membre de la comissió revisora d'actes.

López Montenegro, Federació. Participà en la creació de la secció Vària de Treballadores Anarcocol·lectivistes (Sabadell, octubre de 1884).

López Montenegro, José. Segle XIX. Dirigent obrer. Deixà la carrera militar (fou coronel) per convertir-se a l'anarquisme. Fou el principal organitzador de la FRE de l'AIT a l'Aragó i participà en el segon congrés d'aquesta associació l'any 1872 a Saragossa. Fou un dels dirigents de la insurrecció cantonalista a Cartagena (1873) i hagué d'exiliar-se a París. Tornà a Espanya el 1881 i s'establí a Sabadell on exercí de mestre. Dirigí el periòdic "Los Desheredados" (Sabadell, 1884-86) que assolí gran difusió. Participà en el congrés extraordinari del Pacte d'Unió i Solidaritat (Madrid, març de 1891). El 1896 hom l'implica en el procés de Montjuïc i fou empresonat. Durant els primers anys del segle XX fou un dels principals defensors de les tesis de la vaga general. Col·laborà al periòdic "La Huelga General". És autor de La Aurora (1882). Catecismo de la República Democràtica Federal (1882).

López Navarro, Josep. Albatana (Albacete), 1916 - Barcelona, 1940. Militant de la CNT i de la FAI a Badalona. Durant la guerra civil va formar part del Comitè de Milícies antifeixistes de Badalona. En acabar la guerra va ser empresonat i afusellat pels franquistes el 14-11-1940.

López Raimundo, Antonio. Tauste (Saragossa), 1911 - Zaidin (Osca), 1936. Militant de la UGT i de la Federació Catalana del PSOE. Fincat a Barcelona des del 1931, fou president de la Federació Catalana de Banca i Borsa de la UGT i membre del secretariat local de Barcelona de la UGT. Participà en el IV congrés de la Federació Estatal de Banca i Borsa (setembre de 1934), representant la Federació de Catalunya. Milità en les Juventuts Socialistes (1934) i fou un dels promotors dels periòdic "Iskra" (novembre de 1935). Partidari de la unitat del sindicalisme marxista, l'11 de juny de 1936 fou elegit vocal del Secretariat Regional de la UGT i el juliol següent secretari administratiu. Fou membre del Comitè de Milícies Antifeixistes, representant la UGT (Barcelona, juliol de 1936). Va ser assassinat els primers dies de la Guerra Civil per un control de la CNT-FAI, quan es desplaçava de Lleida a Osca delegat pel Comitè de Milícies Antifeixistes.

López Sánchez, Juan. Bullas (Múrcia), 1900 - Madrid, 1972. Anarcosindicalista.  Obrer del Ram de la Construcció a Barcelona. Encara no amb 20 anys fou empresonat a Barcelona per un enfrontament amb pistolers de la banda del fals baró Koenig (romangué sis anys a la presó). A finals de 1928 formà part del grup "Solidaridad". Dirigí el setmanari "Acción" (1928-30).  El març de 1930 participà en les tasques de reorganització del Sindicat del Ram de la Construcció de Barcelona. Representant aquest Sindicat va assistir al Ple Regional de la CRTC (Barcelona, 2-4 d’agost de 1931). Dies després signava el "Manifest dels Trenta". Col·laborà a "Solidaridad Obrera" i a "Cultura Libertaria" (1931-33). Expulsat de la CNT l'octubre del 1932, el 1933 fou un dels signants de la crida per formar Aliança Obrera. Participà en la fundació de la Federació Sindicalista Llibertària i dirigí "Sindicalismo" (1933-35). Dins dels Sindicats d'Oposició, fou secretari de la regional del País Valencià i el febrer de 1936 va pactar el reingrés a la CNT. Participà en el IV Congrés de la CNT (Saragossa, 01 - 12 de maig de 1936), on va participar en la reelaboració del dictamen sobre “Concepto confederal del Comunismo Libertario”, amb Eusebi Carbó, Joan García Oliver i Frederica Montseny. Funda el periòdic "La Fragua Social" (1936). Fou ministre de Comerç del Govern de Largo Caballero (1936-37) i després  secretari del Comitè Nacional del Moviment Llibertari. El 1939 s'exilià a Mèxic. En l'escissió de la CNT del 1945 es posà al costat dels anomenats "polítics" (Abad de Santillán, Buenacasa, etc.). Tornà València el 1967. Se li atribueix haver acceptat un càrrec retribuït en el Sindicat Vertical del Transport. L’any 1972 la "Revista de Trabajo" núm. 38 (Publicaciones del Ministerio de Trabajo), publicà un article de Juan López titulat "Sobre el trentismo confederal", el qual s’iniciava així: Este trebajo no se daría a la estampa si su autor no se viese alentado por la fe en el futuro Sindicalismo español, cuya base de operaciones radica en la presente Organización Sindical... . És autor de Las órdenes religiosas y el sindicalismo (1932).

Loredo, Antonio. Militant de la CNT a Barcelona. Gallec. L’any 1909 formava part del grup anarquista denominat 4 de maig a Barcelona .Participà en els fets de la Setmana Tràgica a Terrassa i fou empresonat. Va formar part de la Comissió clandestina que maldava per reorganitzar la CRTC, després de la vaga del Tèxtil de l’agost de 1913.

Lorente, Joaquín. Militant de la CNT. Signant del Manifest Trentista (Barcelona, agost de 1931).

Lorenzo Asperilla, Anselmo. Toledo, 1841 - Barcelona, 1914. Anarquista. Tipògraf i Maçó. Amb 11 anys es traslladà a Madrid i començà a treballar en un taller de ceres, i amb 15 anys treballà de tipògraf. Formà part del nucli internacionalista creat a Madrid el 1868. Fundà i fou el principal redactor del setmanari "La Solidaridad" de Madrid (1870-71). Assistí al primer congrés obrer d'àmbit estatal constitutiu de la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870), representant la secció de Madrid, dins de la tendència antipolítica, i fou elegit membre del Consell Federal de la FRE de l'AIT. Assistí a la conferència de Londres de l'AIT (1871), on presentà un projecte d’organització industrial. Davant l'enfrontament de marxistes i bakuninistes adoptà una actitud ambigua. Arran de la repressió pels fets de la Comuna de París, hagué d'exiliar-se a Lisboa. El 1872 assistí al segon congrés de la FRE de l'AIT a Saragossa, on fou elegit secretari general del Consell Federal. Càrrec del què dimití ben aviat. Després d'un altre exili a França, s'establí a Barcelona (1874), on actuà dins de la Societat Tipogràfica, a l'agrupació de l'Aliança de la Democràcia Socialista i a les comissions clandestines de la FRE de l'AIT. El 1877 assistí a les Conferències comarcals clandestines de Madrid. Vençut pels partidaris d'un moviment sindical legal fou destituït l'any 1881. El 1883 fundà la Unió d'Obrers Tipògrafs i entrà a formar part de la logia maçònica "Hijos del Trabajao", en la que serà conegut amb el nom de "Gutemberg". Formà part de la redacció d'"Acracia" (1886-88) i d'"El Productor" (1887-93) i col·laborà extensament en diverses publicacions àcrates. Inculpat en el procés de Montjuïc de 1896, fou pres i deportat, establint-se a París els anys 1897-98. Després tornà a Barcelona. Arran de la vaga general de 1902, tornà de nou a la presó. Ferrer i Guàrdia el contractà a l'editorial de l'Escola Moderna, per a la qual traduí al castellà diverses obres de Reclus i Kropotkin. Dirigí amb Ignasi Clarà el diari "La Huelga General". Amb la repressió de la Setmana Tràgica de Barcelona (1909) fou altre cop deportat a Alcanyis i Terol. Tornà a Barcelona el 1910, on morí el 30 de novembre de 1914. És autor d'Acracia o República (1886). Fuera política (1886). El Estado (1895). Via libre (1901). Criterio Libertario (1901). El proletariado militante (primera part el 1901 i la segona part el 1910). El banquete de la vida (1905). El Pueblo (1910). Vida Anarquista (1912). Hacia la emancipación Ed. El Porvenir Obrero. Maó, 1914. Evolución proletaria. Ed. El Porvenir Obrero. Maó, 1914. El Sindicalismo: el proletariado emancipador. Ed. Estudios. València, 193?.

Lostau, Ramon. Sindicalista reformista. Fuster. Membre de la federació barcelonina de la Federació Regional Espanyola de l'AIT, el 1871. Participà en la constitució del Centre Federatiu de Societats Obreres de Barcelona (1876). Va assistir al congrés obrer de l’agost de 1877 (organitzat pel Centre Federatiu a Barcelona). El maig de 1881 fou un dels impulsors del Partido Democràtico-Socialista Obrero, a Barcelona i del congrés obrer celebrat l’agost de 1882.

Lostau, Ramon. Sindicalista a Barcelona. Serraller d’obres. Tresorer de la comissió administrativa de la Federació local de Societats de Resistència - Solidaritat Obrera, (Barcelona, agost de 1907). Va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir la constitució de la CNT, representant els oficials serrallers de Barcelona (Barcelona, octubre, 1910). Amb la mateixa representació també va assistir al primer congrés de la CNT (Barcelona, setembre de 1911).

Lostau i Prats, Baldomer. Barcelona, 1846 - 1896. Polític afiliat al Partit Federal i Internacionalista. El setembre de 1869, essent diputat provincial, encapçalà la insurrecció federal a Igualada. Exiliat a Ais de Provença, s'adherí a la FRE de l'AIT. L'abril de 1871 fou elegit diputat a Corts per Gràcia. En aquest fòrum defensà la legalitat de la Internacional. Dirigí "La Avanzada" i col·laborà a "El Comunalista. Diario republicano democrático federal socialista", Barcelona 1872. Tingué un paper destacat en la proclamació de l'Estat Català els dies 5-7 de març de 1873. L'any 1873 participà en el congrés regional del Partit Federal i també en l'assemblea federal de Saragossa. Fou diputat a Corts per Vilafranca el 1893 i el 1896. Assistí al Primer Congrés Catalanista de Barcelona (octubre de 1880), organitzat per Valentí Almirall.

Lozano, Félix (o Felipe). Militant cenetista assassinat en la repressió patrono-militar del perióde 1919-1923.

Lucas, Josep. Aprenent de Fuster a Sant Martí de Provençals. El setembre de 1911 formava part de la Junta de la secció d’aprenents de la Societat d’Obrers Fusters de Sant Martí de Provençals, i com a tal signà un escrit dirigit al primer congrés de la CNT. D’aquest escrit en destaquem el paràgraf següent. Congresistas, explotados: esta humilde organización os saluda y espera que el resumen de vuestras gestiones en el acto que celebráis será para dar luz y espíritu sindicalista a los que suscriben.

Llacuna, Pere.  El febrer de 1855 signà els primers Convenis Col·lectius, representant els Peons d'Estampats de Barcelona.

Lladó Pueyo, Joan. El 22 de gener de 1933 va ser elegit Vicepresident del Sindicat Obrer d’Indústries Elèctriques de Manresa.

Lladó Roca, Bru. Sabadell, 1887 - Mèxic, 1946. També se'l cita com Bru Lladó Llirós. Militant de la CNT. Sabater. Vicepresident de la Federació local de societats obreres, l’estiu de 1910. Representant la Federació local de Sabadell va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT. (Barcelona, octubre/novembre de 1910). Participà en els preparatius de la vaga general de 1917, el fracàs de la qual l’obligà a exiliar-se a França. Retornà l’any següent i llavors va participar en molts actes propagandístic de la CNT. El 1920 perseguit per la policia haguí d'escapolir-se novament a França (s'establí a París), i d’allí el 1921 anà a Rússia. En tornar va manifestar-se contrari als mètodes emprats per aquella revolució. Representant els sindicats de Sabadell i Comarca va participar en la conferència de la CRTC celebrada a Blanes del 8 al 10 de juliol de 1922. El gener de 1932 va ser deportat a Villa Cisneros després de la revolta pacífica promoguda per la FAI a l’Alt Llobregat. El gener de 1938 participà en el Ple Econòmic de la CNT, celebrat a València, representant la federació local de Sindicats Únics de Sabadell. El gener de 1939 s'exilià a França i després a Mèxic.
Col·laborar en el periòdic sabadellenc "Reivindicación". L’any 1915 va dirigí el periòdic “La batalla sindicalista” de Sabadell. És autor de Comunismo libertario . Sabadell, 1936.

Lladó Roca, Joan. Militant de la CNT a Sabadell. Amb sa germà Bru va dirigir la vaga general del tèxtil del juny de 1913, per la qual cosa va ser empresonat. Representant el sindicat de l'Art Fabril de Sabadell va participar en el primer Congrés de la CRTC, conegut com el Congrés de Sants (Barcelona, juny-juliol de 1918).

Llagostera, Antoni. Fuster a Tarragona. L'abril de 1907 va ser elegit Secretari de la Societat de Fusters de Tarragona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Llagostera, Francesc. Militant de la UGT. Obrer de la construcció. Secretari del Jurat Mixt. Mort a trets el juliol de 1933, en plena vaga del ram de la construcció.

Llampallas Cuadras, Josep. Milità a la FOA. Vicepresident del Centre Federal de Sant Pere de Ribes. Representant la Secció de la FOA de Sant Pere de Ribes va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896). Amb la mateixa representació va assistir a la 3ª Conferència de la FOA celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.

Llansana i Sabaté, Lluís. Teixidor a Igualada. Representant dels teixidors en la comissió mixta de fabricants i teixidors, que signaren una tarifa col·lectiva de preus (Igualada, juny de 1881). Redactor de "La Federación Igualadina" "Órgano de las secciones federadas de Igualada. Eco del proletariado".

Llauradó Palau, Francesc. El novembre de 1895 exercia de President de la Secció local, del Morell, de la FOA.

Lleó, Adriana. Treballadora del tèxtil a Igualada. El desembre de 1913 va ser elegida Vocal de la Junta de la Societat Obrera d’oficis varis d’Igualada.

Lleonart, Francisco. Militant de la CNT. El 15 de gener de 1926 va ser un del 22 signants del manifest “A los trabajadores y al lector” (publicat a “Vida Sindical” núm. 1 del 15-01-1926), en el que, enfrontant-se amb els anarquistes, es declaraven partidaris de legalizar de la CNT.

Lleonart, Josep. Militant de la CNT. Assistí al Congrés de Sants (Barcelona, 1918), representant la Federació Regional de Metal·lúrgics.  Participà en la conferència de Blanes de 1922, representant la Unió Local de Sindicats de la CNT de Mataró.

Lleonat, Joan. L’octubre de 1932 va ser elegit Comptador del Consell directiu de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa i Comarca (adherida al CADCI).

Lleopart, Joan. Militant de la UGT. Serrador mecànic. El 9 de desembre de 1890 entrà a formar part del Comitè Nacional de la UGT com a vocal 1er. El 31 de març de 1891 fou nomenat vicesecretari interi i el 22 de setembre de 1891 Tresorer interí. Càrrec que ocupà fins el 24 de novembre de 1891, en què es nomenà Tresorer el ferrer mecànic Pau Ferré. Llavors ocupà el càrrec de Secretari accidental. Amb aquesta denominació signà les actes del Comitè a partir de la del dia 7 de desembre de 1891.

Llevat, Miquel. Militant de la UGT. El 05-03-1933 va ser elegit Vicesecretari de la Societat de Professions i oficis varis de la UGT de Castelldefels.

Llinàs, Florenci. Militant de la UGT. Camperol. Representà la Societat d’Obrers Agricultors de Mataró en el primer Congrés Regional de la UGT. (Barcelona, 4-5 de juny de 1922). Representant el mateix Sindicat va assistir al VII Congrés de la Federació Regional (Barcelona, abril de 1930), on formà part de la Ponència sobre el Projecte de la Mútua Obrera Regional.

Llinàs, Josep. Treballador del tèxtil a Vilanova i la Geltrú. El juny de 1900 va ser elegit vocal de la Junta Directiva de la Societat Obrera de l’Art Fabril de Vilanova i la Geltrú.

Llobet, Josep. Fuster a Terrassa. L'abril de 1907 va ser elegit Secretari d'exterior de la Societat de Fusters de Terrassa, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Llop, Josep. Ascó, ? - ?. Militant de la CNT a Barcelona. Barber. Va assistir a la conferència fundacional de la FAI (València, 1927). Representant el Sindicat de Barbers de Barcelona va assistir a la Conferència de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. Amb la mateixa representació va assistir al tercer Congrés Confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931) on va exercir de secretari en la novena sessió. En esclatà la guerra civil va marxar al front (el mes d'agost) i en ser ferit el mes d'octubre va tornar a la reraguarda i s'establí a Ascó. Se li atribueix la frase, no estaven els companys a l'alçada de viure un comunisme llibertari. S'exilià a França.

Llop Convalia, Roc. Miravet (Ribera d'Ebre), 1908. Militant de la CNT. Exercí de mestre. Fou empresonat després dels fets del Sis d'Octubre de 1934. Exiliat el 1939 fou deportat cinc anys al camp nazi de Mauthausen. A França fou redactor de "Terra Lliure". Ha publicat Poemes de llum i de tenebra (1967) i Mission Ratée de l'Home sur Terre (1979).

Llorca Navarro, Pedro. Milità a la CNT. L'any 1930 fou elegit vice-secretari del Comitè del Sindicat Únic de Gavà.

Llopart Francisco. President del Sindicat de Paletes de Mataró (novembre de 1911).

Llopart, Pere. Pagès a Vilafranca del Penedès. Assistí al primer congrés de la FOA celebrat a Vilanova i la Geltrú l'octubre de 1893 i fou elegit vicesecretari de la Comissió Pericial. El març de 1896 va ser elegit President de la Secció de la FOA de Vilafranca del Penedès. Representant els agricultors de Vilafranca del Penedès va assistir al primer congrés de la CNT (Barcelona, 8-10 de setembre de 1911).

Llopart, Rafael. Militant de la UGT. Manobre. Secretari general de la UGT a Girona i delegat al Comitè de Catalunya (1933-1936). L’any 1939 s’exilià a França.

LLopart Batlle, Miguel. Militant cenetista assassinat en la repressió patrono-militar del període 1919-1923.

Llopart Vall, Jaume. Militant a la Unió de Rabassaires a Cervelló. Pagès. També treballar de vidrier. L’any 1923 participà en la fundació de la Societat rabassaire de Cervelló La Viticultora Cervellonense. El 1924 fou elegit secretari d’aquesta entitat i l’any següent n’esdevingué president. Càrrec que desenvoluparia fins l'any 1934. L’any 1933 entraria a formar part del Comitè Central de la Unió de Rabassaires com a representant del Baix Llobregat.

Llorens, Agustí. Militant de la UGT a Barcelona. Treballador del tèxtil. Representant el Sindicat Fabril de Barcelona va assistir al tercer congrés de la Federació Nacional d’Obrers de l’Art Tèxtil de la UGT, celebrat a Barcelona els dies 6 i 7 de gener de 1930, on formà part de la ponència sobre Legislació i exercí de vice-president de la Mesa en la primera sessió.

Llorens, Bonaventura. Militant de la CNT. Representant el Sindicat de Fusters de Calella va assistir al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918).

Llorens, Jaume. Dirigent obrer de Vilanova i la Geltrú. Un dels signants del manifest "Vindicación de la classe obrera de Villanueva y Geltrú", l'any 1855.

Llorens, Joan. Dirigent sindical a Vilanova i la Geltrú. El diumenge dia 9 de juny de 1913 exercí de Secretari en l’assemblea del Sindicat de l’Art Fabril “La Constància”, celebrada en el local de la Casa del Poble de Vilanova i la Geltrú.

Llorens, Mariano. Teixidor a Igualada. Representant dels teixidors en la comissió mixta de fabricants i teixidors, que signaren una tarifa col·lectiva de preus de les peces teixides (Igualada, octubre de 1868).

Llorente, Lluís. Fuster a Sant Martí de Provençals. L'agost de 1907 va ser elegit Vicepresident de la Societat Obrera dels fusters, adherida a la Federació del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya

Lloret, Jaume. Militant de “El Ràdium” a Sallent. El 22 de desembre de 1935 va ser elegit per formar part del Comitè Federatiu de la Federació Sindical Tèxtil “El Ràdium”.

Lluch Marsà, Josep.   Milità a la CNT. L'any 1930 fou vocal del ram de la Construcció en el Comitè del Sindicat Únic de Gavà.

Lluís, Esteve. Segle XIX. Membre de la comissió obrera negociadora del Conveni Col·lectiu de Peons d'Estampats de Barcelona, el 1855.

Lluís, Salvador. Militant de la UGT. L’abril de 1930 va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT, formant part de la comissió Revisora de comptes.

Llunas Pujals, Josep. Reus, 1852 - Barcelona, 1905. Internacionalista, Anarco-col·lectivista i Maçó. Tipògraf S'afilià a la FRE de l'AIT en el congrés fundacional l'any 1870 i el 1872 va formar part del Consell de la Federació Local de Barcelona. Impulsà la formació de la Unió de Noògrafs a nivell estatal. Fou secretari del Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona i de l''Ateneu Català de la Classe Obrera (1872-73), impregnant tota la seva tasca d’un fonamentat catalanisme popular. Participà en el 3er congrés de la FRE de l'AIT de Còrdova (1973) i en l'organització de la Societat Tipogràfica de Barcelona (1879). Fou un dels principals organitzadors de la FTRE, l'any 1881. Defensà un sindicalisme dirigit pels anarquistes, però restà allunyat de les tesis insurreccionalistes. Fundà i dirigí successivament els setmanaris obreristes i anticlericals, escrits en català, "La Teula" (1880), "La Teula Barcelonina" i "La Tramontana" que aparegué el 16 de febrer de 1881. Les seves col·laboracions anaven signades amb el pseudònim Lo Dimoni Gros. Per les seves opinions el setmanari fou clausurat diverses vegades i Llunas empresonat. La més llarga del desembre de 1883 al gener de 1885. També fou empresonat l'any 1896 després de l'esclat d'una bomba al pas de la processó del Corpus, i que originà una gran repressió sobre el moviment obrer. Llunas i Pujals, abans de ser empresonat, havia denunciat l'atemptat des de les pàgines de "La Tramontana". Després d'aquests fets s'allunyà de la vida pública, tot i que encarà fundà i dirigí el periòdic esportiu "Los Deportes" que es transformà en "Barcelona Sport". Publicà els fulletons Estudios filosófico-sociales (1882), La revolució: poema en tres cants (1886), El Ariete Socialista Internacional (1887) Qüestions socials (1891) i Els partits socialistes espanyols (1892). La Ley y la clase obrera. (1893).

Llusà, Francesc.  Director de la Societat Obrera de Constructors de Carruatges de Barcelona. Membre fundador de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Barcelona, el 1855.

Llusià, Bertomeu. Formà part en l'organització del Congrés obrer català de desembre de 1868. Fou membre de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Barcelona, el 1869.

per tornar a l'inici

Macià, Valentí. Militant de “El Ràdium” a Barcelona. El març de 1916 va ser elegit Vocal de la primera junta directiva del Sindicat de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits “El Ràdium”.

Maduell Moragues, Feliu. Camperol a Constantí. El 7 d’abril de 1934 va ser elegit Vocal de la Junta del Sindicat de Treballadors del Camp de Constantí.

Maestre, Isidro. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (1918), representant el Sindicat de Calderers en Ferro de Barcelona.

Magnani, August.  Militant de la UGT. L'any 1927 fou comptable del Comitè Regional de la UGT de Catalunya.

Magre Riera, Ramón. Cervera, 1899 - ?. Militant de la CNT. Dirigent de la Unió Gastronòmica, Sindicat autònom de Cuiners de Restaurants. Va assistir a la Conferència Regional de Catalunya (Barcelona, 06 de juliol de 1930), on va ser elegit per formar part del Comitè de Redacció de "Solidaridad Obrera". Va dimitir el setembre de 1931. També fou redactor del setmanari "Acción" (Barcelona, 1930). Milità en el BOC (formà part del seu Comitè executiu) i en el POUM. Treballà a la redacció d'"Avant" i de "La Batalla" de Lleida. Després dels Fets de maig de 1937 a Barcelona, en plena repressió dels stalinistes contra el POUM, va ser empresonat a la presó Model de Barcelona (23-07-1937). Després s'integrà al PSUC. Fou dirigent de Socors Roig a Barcelona.

Magrinyà, Andreu. Representant el gremi de Gravadors en Cilindres de Barcelona va assistir al segon congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera", en el decurs del qual es va decidir la constitució de la CNT (Barcelona, 1910).

Magrinyà, Antoni. Segle XIX. Obrer del cotó de Sabadell. Membre de la comissió mixta, obrers i fabricants, que negocià uns convenis col·lectius el 1855.

Magriñà, Antoni. Representant els camperols de Vila-seca va participar en l’assemblea preparatòria per a la constitució de la Federació Provincial (de Tarragona) d’Obrers del Camps, cel·lebrada a Reus el dia 25 de maig de 1913, essent elegit vicepresident del Comitè executiu de la Federació.

Magrinyà, Josefa. Militant de la CNT a Valls. El desembre de 1936 va ser elegida Vocal del Sindicat d’Higiene i Sanitat de la CNT de Valls i comarca.

Magrinyà Jaume, R. Veieu Rosquillas Magrinyà, Jaume

Magriña, Antoni. Pagès de Vila-seca. El 25 de maig de 1913 fou elegit vicepresident de la Federació Provincial (de Tarragona) d’Obrers del Camp..

Magriñà Font, Feliu. Camperol a Constantí. El 7 d’abril de 1934 va ser elegit Vocal de la Junta del Sindicat de Treballadors del Camp de Constantí.

Malet, Antoni. Obrer afusellat en la repressió de després de la Setmana Tràgica (Barcelona, 1909).

Mallafré, Josep Maria. Dependent de Comerç a Reus. L'any 1903 exercí de President de l'Associació de Dependents de Comerç de Reus.

Manarro, Joaquim. Representant la Unió Obrera de Fusters de Sant Martí de Provençals assistí al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre-novembre de 1910).

Manent, Agustí Militant de la CNT a Badalona. Representant el Comitè Pro-Presos d’aquesta localitat va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931.

Manent, Genís. Segle XIX. Membre de la junta de la Societat Obrera de Sant Genis de Vilassar, el 1855.

Manent Pesas, Joan. Badalona, 1902 - París, 1984. Militant de la CNT. Obrer del ram del vidre. Amb 11 anys comença a treballar en un taller de marroquineria. Amb quinze s’afilià a la CNT, treballava d'aprenent de vidrier. El novembre de 1920 fou elegit Secretari general de la Federació local de la CNT de Badalona. Durant la dictadura de Primo de Rivera, hagué d'exiliar-se i residí a París i a Béziers, on feia de manobre junt amb el seu cosí i també sindicalista Simó Piera. Retornà a Badalona l’abril de 1931 i tornà a ser elegit Secretari del Comitè local. Com a Secretari d’aquest Comitè va obrir les sessions del segon congrés d’aquesta federació celebrat a Badalona els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931. Va exercir de President de la Mesa en la cinquena sessió i va formar part de la ponència sobre "Problemes Econòmics" i també en la de "Problemes de la Cultura". El 1932 participà en la fundació de la Cooperativa Obrera de Construcció "La Unión". Adherit al corrent trentista, el 1933 fou expulsat de la CNT. Amic de Joan Peiró, en fou sots-secretari quan aquest era ministre d'Indústria l'any 1937. Després fou alcalde de Badalona. Ferit en el front de guerra el van traslladar del vaixell-hospital “Provence” al camp de concentració de Barcarés i després al d’Argelés. Romangué exiliat a l'estat francès residint a Prada de Conflent i a París.
Dirigí el periòdic “La Colmena Obrera” de Badalona i a l’exili col·laborà en diversos periòdics. És autor de Records d'un sindicalista llibertari català 1916-1943. Ed. Catalanes de París. París, 1977. Agraïm a Emilià Pàez bona part de la informació precedent i la localització de la fotografia.

Manero Francés, Felipe. ? - Barcelona, 1923. Militant de la CNT. Essent president del Sindicat Únic del Ram del Vestir de Barcelona va ser assassinat en una de les últimes manifestacions de la repressió patrono-militar del període 1919-1923.

Manero, Josep. Secretari de la Unió Local de la UGT a Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre). Fou assassinat l'any 1936.

Mangrañé, Valentí. L'any 1855 fou comissionat per la Junta Central de Directors de la Classe Obrera, per conciliar les desavinences entre fabricants i obrers teixidors

Manresa, Joan. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (1918), representant el Sindicat de Paletes i Manobres de Reus.

Manresa, Joan. Militant de la UGT. Tipògraf. Representant els tipògrafs de Barcelona, va assistir al XIV congrés de la Federació Tipogràfica de la UGT (Madrid, setembre de 1918).

Manresa, Joaquim. Militant de la UGT. Tipògraf. Assistí al congrés fundacional de la UGT (Barcelona, agost de 1888) i fou nomenat vocal primer del primer comitè de la UGT.

Manubens Blanc, Domènec. El maig de 1934 va ser elegit President de la Junta del Gremi de Viatjans de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa. Al mateix temps era Vocal 1er del Consell Directiu l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa (adherida al CADCI).

Manzanares Barrera, Eusebi. Militant de la CNT a Barcelona. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (Barcelona, 30-11-1920).

Maña, Joan. El setembre de 1871 era President de la Societat de Teixidor a mà de la vila de Gràcia (Barcelona).

Mañà Badiella, Ramon. El 26 de desembre de 1927 va ser elegit Vice-president segon del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria de Terrassa. Director del periòdic "Butlletí", portaveu del Centre de Dependents.

Mañé, Francesc. Representant la Secció local de Bellvei va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).

Mañé, Miquel.  Assistí al Congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Mañé, Pau. Militant de la UGT. El març de 1933 va ser elegit revisor de comptes de la Societat de Professions i oficis varis de la UGT de Castelldefels.

Mañé, Pere. Representant la secció de Santa Margarida i Els Monjos va assistir a la Conferència Comarcal de la FOA celebrada a Vilafranca el dia 15 de setembre de 1895. Representant aquesta mateixa secció va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).

Mañè i Miravent, Teresa.   Cubelles, 1865 - Perpinyà, 1939. Coneguda com Soledad Gustavo.    Llibertària i pedagoga. Va fundà la primera escola laica de Vilanova i la Geltrú l'any 1887 i l'any 1891 una a Reus, on es feien classes de dia i de nit, per tal que els treballadors i poguessin assistir. Fou membre de la Federación de Amigos de la Escuela Laica amb Anselmo Lorenzo, Fernando Tarrida del Màrmol i Pere Esteve. L'any 1989 va conèixer el reusenc àcrata Joan Montseny, més conegut per Federico Urales, amb qui es va unir sentimentalment. Junts va fornir una intensa i extensa tasca divulgadora del pensament llibertari, fent-lo arribar a les classes treballadores. L'any 1896 Joan Montseny va ser encausat en el Procés de Montjuïc i empresonat. Teresa Mañé va ser l'encarregada de treure les cartes que des de la presó escrivia a la premsa Joan Montseny, proclamant la innnocència dels processats. L’any 1897 acompanyà Joan Montseny en el seu destarrament a Londres. L'any 1898 el matrimoni Mañé/Montseny funda, a Madrid, "La Revista Blanca" (1898-1905), publicació quinzenal àcrata que assolí una gran difusió i un gran prestigi. Hi col·laboraren intel·lectuals com  Leopoldo Alas i Miguel de Unamuno entre d'altres i també hi escrivien els anarquistes Anselmo Lorenzo, Ricardo Mella,  Teresa Claramunt, etc. L'èxit de la publicació i la qualitat del seu contingut comportà per a Teresa Mañé una notorietat intel·lectual entre l'anarquisme internacional. El matrimoni també va publicar "Tierra y Libertad", amb un contingut menys teòric i més acostat al moviment obrer. Anys mes tard "La Revista Blanca"  fou publicada a Barcelona (1923-1936) i esdevingué la publicació anarquista de més llarga durada de l'Estat.  En aquesta nova etapa Teresa Mañé tornà a la tasca de divulgació de la filosofia llibertària,  defensant que per fer la revolució calia fer un canvi integral de l'individu. Col·laborà amb en el periòdic "El Luchador", amb el setmanari anarquista "El Productor" i en el periòdic anticlerical "La Tramuntana", Traduí, entre d'altres obres, El Porvenir de los Sindicatos Obreros del francès Georges Sorel (defensor de la vaga general), en el pròleg de la qual Teresa Mañé descriu el posicionament anarquista envers la política (fragment del pròleg).  És autora de La Sociedad Futura (1899). El Sindicalismo y la anarquía (1933) Política y Sociologia (1933). Fugint de les urpes del franquisme l'any 1939 hagué d'exiliar-se amb la seva filla Frederica Montseny. Tot just després de creuar la frontera amb l'estat Francès va patir un accident, a conseqüència del qual morí a Perpinyà el cinc de febrer.

Manyé, Pere. Pagès. Militant de la Federació Nacional d'Agricultors d'Espanya.  Participà en el IV congrés d'aquesta federació com a delegat per Vilanova i la Geltrú (Vilanova i la Geltrú, 21-22 de novembre de 1916).

Marbà, Antoni. Assistí al congrés obrer de Barcelona de desembre de 1868. Fou membre de la junta de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, el 1869.

Marbà, Pere. Internacionalista. Teixidor de Barcelona. Membre de la comissió organitzadora del congrés de Madrid (1891) de reconstrucció de la FRE (Pacte d'Unió i Solidaritat).

Marbà, Pere. Militant anarquista i de la CNT, d'Igualada. Col·laborà a "El Sembrador" (1930-33), amb el pseudònim de Poble Patiràs.

Marca, Valentí. Teixidor a Reus. L’any 1868 exercí de Secretari de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus (va ocupà el càrrec fins el 30 de juny de 1869). El juliol de 1871 va ser elegit Vocal de la Junta de la mateixa societat.

Marcè, Esteban. El març de 1896 exercia de President de la Secció de la FOA de Sant Sadurní d’Anoia.

Marcet, Magí. Dirigent obrer de Sabadell. L'any 1909, després dels esdeveniments de la Setmana Tràgica, en què a Sabadell es proclamà la república, hagué d'exiliar-se. Representant la Unió Metal·lúrgica de Sabadell va assistir al segon congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera", en el decurs del qual es va prendre l'acord de constituir la CNT (Barcelona, octubre-novembre de 1910). Posteriorment s'afilià a la CNT.

Marcillas, Pere. L’any 1921 era vicepresident de la Societat de Treballadors Agrícoles de Bellvei del Penedès, adherida a la CNT.

March, Salvador. El juny de 1871 era vice-president de la Societat de Teixidor a mà de Sant Joan de Vilassar, adherida al Centre federal de teixidors a mà de la nació espanyola.

Marcó, Antoni. Teixidor a Reus. El juliol de 1866 va ser elegit Vocal de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus. Representant la Societat de teixidors a mà, la Societat de teixidors de vels i les Tres Classes de Vapor de Reus, va assistir al IV Congrés de la Unió Manufacturera celebrat a Sabadell del 16 al 19 d’abril de 1873.

Marco, Antoni. Militant de la CNT. Membre del comitè de la CRTC, signant del pacte d'unitat d'acció CNT-UGT (Barcelona, 18 d'abril de 1938).

Marcó, Bautista. Militant de la CNT, del sindicat de xofers de Barcelona. El 27de gener de 1924 va ser elegit Tresorer del Comitè de la Federació local de Barcelona de la CNT. L'any 1930 formà part de la Comissió reorganitzadora del Sindicat del Transport de Barcelona. Fou president del Sindicat de Transport (1930-32) en representació del qual assistí al tercer Congrés confederal de la CNT (Madrid, 11-16 de juny de 1931). Fou un dels signants del Manifest Trentista.

Marcó, Manuel. Militant de la CNT. Representant el Comitè local de Canet de Mar va assistir a la Conferència de la CRTC celebrada a Blanes els dies 8, 9 i 10 de juliol de 1922.

Marcó, Narcís. Militant de la CNT. Germà de Manuel Marcó. Representant el Comitè local de Canet de Mar va assistir a la Conferència de la CRTC celebrada a Blanes els dies 8, 9 i 10 de juliol de 1922. Co-fundador de la revista "Vida Sindical". En el primer núm de la revista (15-01-1926) va ser un del 22 signants del manifest “A los trabajadores y al lector”, en el que, enfrentant-se amb els anarquistes, es declaraven partidaris de legalizar de la CNT. L’any 1929 formava part del Comitè de la CNT, amb Ángel Pestaña de secretari general. Representant el Sindicat Únic de Canet de Mar, va assistir al tercer Congrés Confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931).

Marco Trafalch, Florià. Amer, 1902(2) - Barcelona, 1939. Paperer. Militant de la CNT a Gelida. Afusellat pels franquistes el 7 de juliol de 1939.

Marfull, Josep. Militant de “El Ràdium”. A les primeries de 1927 exercia de president del Comitè de la Federació Regional de Sindicats Professionals de contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya.

Marí, Joan. Dirigent de les Tres Classes de Vapor, "Societat la Concòrdia" de Vilanova i la Geltrú. Representant aquesta societat participà el 29 de juny de 1889, a les reunions amb el Comitè de la UGT per tractar de l'adhesió de la societat "La Concòrdia" a la UGT.

Marianet. Pseudònim de Rodríguez Vàzquez, Marià.

Marigó, Antonio. Representant la la secció de Cornellà va assistir al Congrés extraordinari de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers, celebrat a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916.

Marimón Sanfeliu, Pere. Sant Pere de Riudebitlles, 1861 - Torrelavit, 1921. Paperer. Dirigent de la secció de Paperers de Lavit, adherida a la Unió de Noògrafs de la FRE de l’AIT. Impulsà i dirigí, junt amb Gustau Agramunt, la llarga vaga dels paperers de l’any 1883.

Marín, Civera. Militant de la CNT. S'adherí al Partit Sindicalista d'Àngel Pestaña. Dirigí el diari "La Mañana", de Barcelona. S'exilià a Mèxic.

Marín, Maria.  Junt amb Amàlia Alegre encapçalà la manifestació de dones del gener de 1918 durant la vaga de les subsistències.

Mariné Baldomer. Signant del manifest del Primer de Maig de 1890, en nom de la Societat Obrera de Teixidors de Seda de Barcelona.

Mariné, Mateo. Militant de la CNT. Representant la Federació Comarcal del Baix Llobregat va assistir al congrés de la CNT del Teatre de la Comèdia (Madrid, desembre de 1919), on va ser un dels 24 firmants del dictamen sobre la definició ideològica de la CNT, que declarava la finalidad que persigue la Confederación Nacional del Trabajo de España es el Comunismo libertario.

Marinero, Miquel. Representant la Unió d'Obrers Metal·lúrgics de Barcelona va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre - novembre de 1910).

Marquès, Jaume. Militant de la UGT a Barcelona. Forner. El més d’agost de 1928 va ser elegit Vocal de la Societat de Forners “La Espiga”.

Marqués, Ricard. El desembre de 1907 era el destinatari de la correspondència dirigida a la Societat de Fusters de Palamós, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Marquès i Codorniu, Josep. ? – Tortosa, 1936. Dirigent obrer socialista de Tortosa. L'any 1934 participà en els fets del 6 d'octubre i fou empresonat al vaixell Manuel Arnús ancorat al port de Tarragona.

Marquès i Mir, Jaume. Avinyonet de Puigventós. (Alt Empordà), 1904. Militant de “El Ràdium” a Barcelona. Amb 16 anys ingressà a l’Escola de Teixits de Badalona i s’afilià al Sindicat “El Ràdium”, com aprenent. El 3 d’abril de 1932 va ser elegit Secretari del Comitè de la Federació de Sindicats Professionals de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya. Essent reelegit el 5 de març de 1933. En qualitat de Secretari del Comitè l’agost de 1933 va formar part de la Comissió encarregada de redactar uns nous estatuts per la Federació. El 9 de març de 1947 va ser elegit vocal obrer de la junta rectora de la “Caja de Jubilaciones y Subsidios Textiles”. El 23 de setembre de 1977 va ser nomenat assessor de la Junta Rectora Provisional del reconstituït Sindicat de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits “El Ràdium” i retificat en l’assemblea genereal del 29 de gener de 1978.

Maró, Miquel. Dirigent de la Classe Obrera dels Pintadors. Signant del manifest "Las clases trabajadoras asociadas a los Diputados a Cortes y especialmente a los de la antigua Cataluña". Barcelona, 1841.

Marsal, Maties. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (1918), representant el Sindicat de Paletes de Badalona.

Marsal Anglora, Antoni. Barcelona, segle XIX. Obrer maquinista naval. Amb el pseudònim de Sarro Magallán, representà per primera vegada els obrers de l'estat espanyol davant de l'AIT, assistint a les reunions del seu tercer congrés (Brussel·les, setembre de 1868). Fou un dels fundadors de la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona (Octubre de 1868) i fou secretari del congrés obrer de Barcelona de desembre de 1868. També assistí al congrés obrer de juny de 1870, fundacional de FRE de l'AIT. Alineat amb els anarcocol·lectivistes, intervingué també en la FTRE (1881-88). Fou un dels 16 delegats que van assistir a l’últim congrés de la FTRE, celebrat a Madrid l’any 1887.

Marsan, Paulí. Representant el sindicat de la Construcció de Manresa va assistir a la Conferència Extraordinària de la CRTC, celebrada a Barcelona del 25 al 27 de gener de 1936.

Marselau, Nicolàs Alonso. Internacionalista. Membre de la FRE de l'AIT. Assistí al 5è congrés de l'AIT celebrat a La Haia el 1872. Fou empresonat per uns articles publicats en el setmanari La Razón. Posat en llibertat s'exilià a França. El 1873 fou elegit per representar la FRE de l'AIT al congrés que s'havia de celebrar a Ginebra, però hi va renunciar i abandonà la FRE de l'AIT.

Martí, Antoni. Camperol a Picamoixons. Representant la secció de Picamoixons va assistir a la Segona Conferència de la FOA, celebrada al Vendrell el dia 21 de juny de 1895. El dia 4 d’agost de 1895 exercí de President en la reunió de les seccions de la FOA de la Comarca de Valls-Montblanc, convocada per reorganitzar les seccions i la junta de la Comarca i l'endemà, dia 5, va ser elegit President de la Comissió Comarcal de Valls-Montblanc, de la FOA, amb residència a Picamoixons. Representant la Secció d'aquesta localitat va participar en el tercer congrés de la FOA celebrat al Vendrell els dies 5 i 6 de gener de 1896.

Martí, Jaume. Barber a Tarragona. Representant la Societat de Barbers, el maig de 1902 va intervenir en el míting commemoratiu del Primer de Maig a Tarragona.

Martí, Joan. Vocal segon de l'Associació Mútua de Teixidors de Cotó d'Igualada, l'any 1841.

Martí, Joan. Dirigent obrer. Membre de la junta directiva de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú, secció de jornalers, el 1869.

Martí, Joan. El 19 de novembre de 1910 va ser elegit Comptador del primer Comitè de la CNT.

Martí, Joan. Dirigent obrer del Sindicat tèxtil "La Constancia" de Barcelona. El juny de 1913 va participar en un míting del Sindicat de l’Art Fabril de Vilanova i la Geltrú, i en la seva intervenció convidava a les dones que participessin en l’organització sindical. Després de la vaga general del tèxtil de l’agost de 1913, la protesta bàsica de la qual era l’incompliment de la llei sobre el treball de les dones i dels infants publicada l’any 1900, manifestava: ... es una verdadera infamia que haya chicos i chicas de diez y once años que desempeñan en los telares la función que debía estar encomendada a un hombre ... a la edad de 8 años estaba jo trabajando en dos telares de cinco palmos de anchura ganaba de 20 a 24 pesetas a la semana i hoy que tengo 38 trabajando con dos telares anchos que dan más rendimiento, no puedo ganar nunca más de 20 pesetas...

Martí, Joan.  Militant de la CNT a Badalona. Vidrier. El desembre de 1916 va ser elegit membre del Comitè de la Federació nacional de la indústria vidriera d'Espanya. Representant el Sindicat de la Indústria Vidriera va assistir al segon congrés de la Federació local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931. Va formar part de la ponència sobre "Problemes d’Higiene i Salut Pública".

Martí, Joan. Dirigent obrer camperol. Representant la Federació Local de Valls assistí al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir la constitució de la CNT (Barcelona, 1910). Participà en el congrés fundacional de la Federació Nacional d’Agricultors d’Espanya (FNA) (Córdoba, 17-20 d’abril de 1913), representant els pagesos de Barcelona i Rodalies i en el que fou elegit membre del Consell Federal. També assistí al segon congrés de la FNA (València, maig de 1914), en qualitat de membre del Consell Federal. Així mateix participà en el tercer congrés (Úbeda, 1915), representant la Federació Comarcal de Barcelona, i al quart congrés (Vilanova i la Geltrú, novembre de1916) representant el pagesos de Sant Andreu de Palomar. També va assistir al cinquè congrés (Saragossa, 1917), delegat per la federació comarcal de Barcelona i al sisè (València, 1918) representant la federació comarcal de Valls.

Martí, Josep. Representant la secció de Vila-Rodona va assistir a la Segona Conferència de la FOA, celebrada al Vendrell el dia 21 de juny de 1895. . El dia 5 d’agost de 1895 va ser elegit Secretari primer de la Comissió Comarcal, de Valls-Montblanc, de la FOA.

Martí, Josep. Militant de “El Ràdium” a Barcelona. A principis de 1926 va ser designat per formar part de la redacció del butlletí de la Federació, el qual començà a publicar-se l’abril de 1926. El 23 de desembre de 1928 va ser elegit President de la Federació Regional de Sindicats Professionals de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya.

Martí, Josep. Milità a la CNT. Pagès. Com a representant de l’Associació Cultural Obrera de La Granadella i de la Comarca de les Garrigues, va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), participant en la ponència sobre Col·lectivitzacions al Camp.

Martí, Llorenç. Teixidor de cotó a Reus. L’any 1869 formava part de la Junta del Centre Federal de Teixidors a Mà de Barcelona, amb el càrrec de vocal. El més de maig acompanyà el president del Centre Federal en una visita a Reus, per tal d’aclarir uns malentesos sobre l’estadística de preus. El juliol de 1871 va ser elegit Vocal de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus i l’abril de 1872 exercia de President de l’esmentada Societat. En representació d’aquesta societat participà en el Congrés constituent de la Unió Manufacturera, celebrat a Barcelona del 7 al 12 de maig de 1872.

Martí, Martín. Representant la Societat de Dependents de la Subhasta del Peix de Barcelona, l’any 1907 va formar part de la primera junta de la Federació local de Barcelona de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera" de Barcelona. Va participar en el congrés en que aquesta federació es va convertir en Confederació Regional (Barcelona, 6-8 de setembre de 1908).

Martí, Pau. Participà en la fundació d'una societat cooperativa de Majordoms i Contramestres de Telers Mecànics (Gràcia, 1873).

Martí Castells, Pere. ? - Barcelona, 1923. Militant de la CNT. Assistí al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona 30-31 d'octubre i 1 de novembre de 1910), representant els obrers Joiers i Argenters de Barcelona. Va ser assassinat per elements dels Sindicats Lliures.

Martí i Parés, Fidel. Valls, 1871 - Barcelona, 1934. Anarcosindicalista. Pagès. Dirigent de la Federació Comarcal de Valls, assistí al segon congrés de la Federació Nacional d’Agricultors d’Espanya (FNOA) (València, maig de 1914) i després fou elegit coordinador del Consell Federal  de la Federació i director de “La Voz del Campesino” portaveu de la FNOA. Presidí la sessió inaugural del tercer congrés de la FNOA (Úbeda, 30/04/1915). Junt amb la FNOA s’integrà a la CNT i fou l’impulsor del Sindicat Únic de Valls el novembre de 1919. Fou empresonat diverses vegades, sense acusacions concretes i per ser el director de “La Voz del Campesino”, periòdic en el escriví nombrossos articles. La pressió del caciquisme local va fer-lo emigrar a Barcelona l’any 1926. L’historiador Antoni Gavaldà ha dit d’ell (*) ... la majoria de militants consideraven “La Voz del Campesino” i Fidel Martí com els pares de la ideologia pagesa.
(*) El pensament agrari de l'anarquisme a l'Alt camp: 1923-1939. El paper de Pere Segarra i Boronat. Institut d'Estudis Tarraconses Ramon Berenguer IV - Exma. Diputació Provincial de Tarragona. Valls, octubre de 1986.

Martí Robert, Daniel. Valls, 1909 - ?. Militant de la CNT. Paleta. L’any 1932 va ser elegit president dels Sindicat Únic de Treballadors de Valls. Consumada l’escissió trentista s’adherí a la Federació Sindicalista Llibetària d’Ángel Pestaña i el setembre de 1933 va ser elegit secretari de l’Ateneu Sindicalista Llibertari de Valls. Va ser empresonat després dels fets del Sis d’octubre de 1934. El juliol de l’any 1937 va ser elegit secretari del Comitè Local de la CNT de Valls.

Martí Rovira, Joan. Camperol a Constantí. El 7 d’abril de 1934 va ser elegit Tresorer de la Junta del Sindicat de Treballadors del Camp de Constantí.

Martí Salvat, Celestí. Castellvell (Baix Camp), 1912. Reus, 2001. L'any 1930 s'afilià a la CNT, després al BOC i al CADCI. El 1933 ingressà a les Joventuts Socialistes i el 1936 fou elegit secretari de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. L'any 1937 formà part del comitè executiu del PSUC i aquest mateix any marxà al front. S'exilià el 1939. Se separà del PSUC per fidelitat amb Joan Comorera i la seva línia nacionalista, quan aquest en fou expulsat. Tornà de l'exili l'any 1950. Sota la dictadura franquista va ser un dels puntals de la reorganització dels socialisme a Reus.

Martín, Àngel. Representant la Unió Obrera de Carregadors i Descarregadors de Ferrocarrils i Carruatges de Barcelona, va assistir al segon congrés de la Confederació REgional de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera", en el decurs del qual es va decidir constituir la CNT.

Martín, Enrique. Madrid, 1896. Militant de la CNT. Afiliat al sindicat de la fusta de la CNT de Madrid. Fou membre del comitè pro-presos i ell mateix sofrí presó durant la dictadura de Primo de Rivera. El 1934 s'establí a Barcelona, tot i que fou altre cop empresonat. L'any 1935 treballava en el servei de clavegueres de l'ajuntament de Barcelona. En la guerra civil fou membre de les patrulles de control revolucionari, fins el maig de 1937. S'exilià a França i fou deportat pels nazis a Mauthausen. Publicà Recuerdos de un militant de la CNT Ed. Picazo. Barcelona, 1979.

Martín Escudero, Antonio. Belvis de Monroy (Càceres), 1895 - Bellver de Cerdanya, 27.04.1937. Anarquista. Paleta. Afiliat a la CNT i a la FAI. A les rodalies de Puigcerdà se'l conegué com El cojo de Màlaga. Col·laborador del grup "Los Solidarios" a Barcelona el 1923, després s'hagué d'exiliar a França (1924-1931). El 1936 assistí al congrés de la CNT de Saragossa en qualitat de delegat de la Federació Local de Sindicats de Puigcerdà. Durant la guerra civil feu les funcions d'alcalde de Puigcerdà. La seva actitud de represàlies i persecucions ferotges incontrolades, foren una taca per al qui lluitaven contra el feixisme. Fou mort en un enfrontament a Bellver de Cerdanya, preludi dels Fets de Maig.

Martín Rodríguez, Basili. Militant de la UGT i del PSOE a Barcelona. Pulidor de marbre. Membre de la comissió organitzadora del congrés fundacional de la UGT (Barcelona, 12-15 d’agost de 1888), al qual va assistir representant la Unió Obrera de Pulidors Marbristes de Barcelona i formà part de la Mesa de la primera sessió en qualitat de secretari. Va ser elegit vocal segon del primer Comitè Nacional de la UGT. Participà en l'organització dels actes del Primer de Maig de 1890 i signà el manifest dirigit al governador civil de Barcelona, en nom de la Societat Obrera de Marbristes (secció de pulidors), essent un dels oradors del míting del teatre Tívoli, amb el què es va iniciar la manifestació del 1er de maig. Va assistir al segon Congrés de la UGT (Vilanova i la Geltrú, 31 d’octubre – 2 de novembre de 1890) i després del congrés va ser elegit vicepresident del Comitè Nacional. Càrrec en el que va ser reelegit després del tercer congrés celebrat a Málaga (7-11 de setembre de 1892). Després d’assistir al quart congrés de la UGT (Madrid, 25 - 29 d’agost de 1894) fou elegit president de la UGT. Va assistir al cinquè congrés de la UGT celebrat a València (25-26 d’abril de 1896) i després del congrés va ser elegit vocal del Comitè. En la remodelació que va tenir el citat comitè el setembre de 1897, va ser elegit Vicepresident. El setembre de 1899 va assistir al sisè congrés de la UGT celebrat a Madrid, i representant els marbristes de Barcelona també va assistir al setè Congrés (Madrid, maig de 1902).

Martínez, Agustín.  Membre de la Societat de Protecció Mútua dels Tintorers de Barcelona, el 1843.

Martínez, Alfons. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat del Ram de l’Alimentació va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931. Va formar part de la ponència sobre Racionalització i Standarització.

Martínez, Antoni. Àlias València. Militant de la CNT.  Membre del Comitè del Sindicat de Ferroviaris, Participà en la campanya d'informació i propaganda de la CRTC de finals de 1918, amb Peiró, Pestaña, etc. En la repressió obrera que seguí a la vaga de La Canadenca (1919) fou empresonat en el vaixell "Pelayo" en el port de Barcelona. Formà part del grup "Nosotros".

Martínez, Domingo. Militant de la CNT. Vidrier. Formant part del Comitè nacional de la CNT va assistir al segon congrés confederal de la CNT (congrés del Teatre de la Comèdia, Madrid, 1919). En aquest congrés va ser un dels 24 firmants del dictamen sobre la definició ideològica de la CNT, que declarava la finalidad que persigue la Confederación Nacional del Trabajo de España es el Comunismo libertario.

Martínez, Domingo. Militant de la UGT. President del Sindicat del Carbó mineral de la UGT del port de Barcelona. Presidí l’Assemblea general del sindicat celebrada el 05-03-1933.

Martínez, Francesc.  Secretari de la Societat d'obrers Serradors de Barcelona, l'any 1890.

Martínez, Gonçal.  El juliol de 1934 fou elegit vicesecretari de la Comissió executiva de la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya (UGSOC).

Martínez, Jacinto. Militant de la CNT. El maig de 1930 formà part de la Comissió reorganitzadora del Sindicat del Vidre de Barcelona.

Martínez, Joan. Militant de la UGT. Representant el Sindicat de Carretilles elèctriques de la UGT, va formar part del Jurat mixt de Treball de Barcelona, el març de 1933.

Martínez, Lorenzo. El març de 1923 exercia de comptador de la Corporació General de Sindicats Llires a Barcelona.

Martínez, Modest.  Militant de la UGT. El juny de 1936 fou elegit vocal del Secretariat Regional de la UGT de Catalunya i del juliol de 1936 fins el novembre de 1937 va ser Secretari de l'àrea d'Ajuts.

Martínez, Salvador. Militant de la CNT a Badalona, del Sindicat Únic del Ram de la Construcció. L'octubre de 1936 era el Caixer del periòdic "Via Libre", portaveu de la CNT i de la FAI.

Martínez, Segundo. ?, ? – Tolosa de Llenguadoc, 1950. Militant de la CNT a Barcelona. President del Sindicat del Transport Marítim de Barcelona el 1932. S'oposà als Trentistes. Representant el Sindicat d'Espectacles Públics de Barcelona va assistir al tercer Congrés Confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931). Representant el Sindicat del Transport va assistir al Ple Regional de la CRTC (Barcelona 05-13 març 1933). L'any 1939 s'exilià a França on morí.

Martínez, Tomás. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat del Ram de la Pell va assistir al segon congrés de la Federació local de Sindicats Obrers de Badalona , celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931. Va formar part de la ponència sobre "Problemes de la Cultura".

Martínez Cuenca, Marià. Cartagena, 1899 - Mèxic, 1984.  Militant de la UGT i polític. Treballador d'arts gràfiques. Comença a treballar a l'edat de 13 anys a Barcelona i ingressà a la Federación Gràfica Espanyola de la UGT. El 1919 s'afilià a l'Agrupació Socialista de Barcelona, de la què en fou secretari el 1926. També va ocupar el càrrec de president de la FC del PSOE. Representant la Societat de Professions i Oficis varis de Barcelona, va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT (Barcelona, abril de 1930), on formà part de les ponències de Justícia i Reforma del Reglament de la Federació. De l'abril de 1930 al desembre de 1931 fou  secretari general de la Federació Regional Catalana de la UGT. El juliol de 1933 s'afilia a la USC. Desenganyat per la trajectòria centralista de la UGT, participà en la constitució de la UGSOC de la què en fou president. Regidor a l'Ajuntament de Barcelona (gener-octubre de 1934), fou encausat per la repressió posterior als fets del 6 d'octubre de 1934 i empresonat fins el febrer de 1935.  Tornà a l'Ajuntament el febrer de 1936 i participà en les negociacions per al retorn de la UGSOC a la UGT. Després formà part del comitè central del PSUC i s'exilià a Mèxic el 1939. A l'exili es va adherir al MSC.
Escriví unes memòries, inèdites: La Muralla invisible.

Martínez Écija, Josep. Àlias el Paleta. Militant de la CNT a Badalona. L’any 1930 participà en la reorganització del Sindicat de la Construcció. Representant aquest sindicat va assistir a la Conferència de la CRTC celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. Amb la mateixa representació va assistir al Ple Regional de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931). Així mateix va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats Obrers de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931. En aquest congrés va exercir de President de la Mesa en la tercera sessió i va formar part de la ponència sobre "Sindicats d’Indústria" i també en la de "Problemes de la Cultura". L’octubre de 1936 representà la CNT en el consistori Badaloní, integrant-se en el departament de Serveis Públics. Va ser elegit alcalde de Badalona el maig de 1937. Càrrec del què dimití l’agost següent. El 28 de febrer de 1938 va tornar a ser elegit alcalde de la ciutat. Ho va ser fins el 12 de maig per incorporar-se al front de guerra.

Martínez Espinosa, Emilià. Villar del Cobó (Terol), 1901 - Manresa, 1987. Militant de la CNT a Manresa. Treballador dels ferrocarrils catalans. Amb 10 anys treballava de pastor i l'any 1918 es traslladà a viure a Fígols, on començà a treballar a les mines. S’anà formant, de manera autodidacta, una extensa cultura. S’afilià a la CNT abans de la dictadura del general Primo de Rivera i destacà en la reorganització de la CNT l’any 1930. L’any 1932 va ser empresonat després de la revolta pacífica promoguda per la FAI a l’Alt Llobregat. Representant el Sindicat Únic dels ferroviaris va participar en el Ple intercomarcal Bages-Bergadà de la CNT del juny de 1935. El juliol de 1936 era Secretari de la Federació local de la CNT-FAI de Manresa. El juliol de 1936 va proposar la col·lectivització dels ferrocarrils catalans, cosa que es va portar a terme de forma immediata. Se cita com la primera col·lectivització de l’Estat. Va formar part del Govern municipal de Manresa del 19 d’octubre de 1936 fins el 31 de maig de 1938. Després, el 22 de desembre de 1938 va ser elegit Alcalde. Ho va ser fins l’ocupació de Manresa per les tropes franquistes el 24 de gener de 1939. El 16 de maig de 1939 va ser empresonat acusat de rebelión militar. Va ser torturat i condemnat a 30 anys de presó. L’any 1943 li van donar la llibertat condicional. De tornada a Manresa va establir contactes amb dirigents clandestins de la CNT, activitat per la qual va ser empresonat diverses vegades. Durant la transició va participar en la reorganització de la CNT a la comarca del Bages, però quan la CNT es va escindir se’n va allunyar.

Martínez González, Ramon.  Esparragal (Múrcia), 1901 - Castres (França), 1974. Militant de la CNT a Badalona. Contramestre del tèxtil. Com a representant de la CNT de Badalona va assistir a la Conferència de la CRTC celebrada a el juliol de 1922 a Blanes. Representant el Sindicat de l’Art Fabril i Tèxtil va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats Obrers de Badalona (Badalona, 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931). Va formar part de la ponència sobre Problemes Econòmics. Promogué la reunificació dels Faistes-Trentistes a Badalona a finals de 1935. El febrer de 1937 era el President del Sindicat de la Indústria Fabril i Tèxtil de la CNT. També va participar en el Tercer Congrés de la Federació local (Badalona, 21 - 24 de març de 1937), intervenint en el míting de clausura. Regidor a l'Ajuntament Badaloní, impulsà la col·lectivització de les empreses tèxtils. L'any 1939 s'exilià a França.

Martínez i Lozano, Gonçal. Dirigent sindical a Barcelona. L'any 1934 s'escindí de la UGT i ingressà a la UGSOC. L'any 1936 signà un pacte amb la UGT de Catalunya pel reingrés de la UGSOC a la UGT.

Martínez Lucas, Josep. Reus, 1918 - Barcelona, 1943. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Electricista. Afusellat pels franquistes el 16 de juny de 1943.

Matínez Pintao, Vicenç. Segle XIX. Dirigent obrer. Signant dels primers estatuts de l'Associació de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona, el 1840. Amb Josep Sort i Josep Sugranyes, defensà davant del síndic de l'Ajuntament de Barcelona, el dret d'associació obrera. El 1842 fou administrador de la cooperativa tèxtil "Compañía fabril de Tejedores de algodón".

Martínez, Ruiz, Artur. Militant de la UGT. L'octubre de 1925 fou elegit comptable del Comitè Regional de la UGT de Catalunya.

Martínez, Salas, Abelard. Militant del PSOE i de la UGT. Fou secretari d'actes del Comitè Regional de la UGT de Catalunya (1925-27). El 1934 era vocal de la junta de l'Agrupació de Barcelona del PSOE que s'oposava a la fusió amb la USC.

Martínez Salmerón, Pedro. Milità a la CNT. L'any 1930 fou vocal del ram tèxtil en el Comitè del Sindicat Únic de Gavà.

Martínez Simó, Francesc. Benicarló, ? - Sevilla, 1936.  Conegut com Francesc Arín Simó. Dirigent de la CNT a Barcelona. Calderer. Representant el Sindicat de Calderers de Coure de Barcelona va assistir al primer Congrés de la CRTC, conegut com el Congrés de Sants (Barcelona, 1918). Va ser secretari del Sindicat de la Metal·lúrgica de Barcelona. Representant aquest sindicat va assistir al segon Congrés Confederal de la CNT (Madrid, desembre de 1919). En la repressió sindical dirigida pel general Martínez Anido fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó el 30 de novembre de 1920. Participà en la Conferència de Blanes de la CRTC (Blanes, 1922). Substituí Progreso Alfarache en la secretaria del Comitè de la CNT (desembre 1930), i com a tal participà en la Conferència de Sindicats de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. També va assistir al tercer Congrés Confederal de la CNT (Madrid, juny 1931), on la tendència faista el desqualificà junt amb Peiró, Pestaña i altres. Essent president del Sindicat de Transport de Barcelona signà el Manifest Trentista (agost 1931) i pressionat pel sector faista hagué de dimitir. Després milità en els Sindicats d'Oposició i presidí el míting de la Federació Sindicalista Llibertària celebrat a Barcelona el 28 de maig de 1933, on es produïren greus incidents provocats pels faistes. També en nom dels Sindicats d'Oposició participà en un míting de l'Aliança Obrera a València (1934).
Col·laborà a la revista "Acción" (1930) i a "Cultura Libertaria" (1931).
Morí afusellat pels franquistes el primer temps de la guerra, a Sevilla.

Marton, Albert. El 5 de març de 1933 va ser elegit Tresorer del Comitè Federal de “El Ràdium” amb seu a Barcelona.

Martorell, Francesc. Vocal de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Girona, el 1842.

Martorell, Josep. Representant la Secció de Creixell va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).

Martorell, Manuel. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant el sindicat "La Naval" de Barcelona, on defengué la constitució dels Sindicats Únics.

Martorell, Miquel. Dirigent Obrer i Polític. El desembre de 1865 signà una exposició, dirigida al President del Consell de Ministres, demanant llibertat d'associació obrera. Fou membre del comitè del Partit Republicà Federal de Barcelona (febrer de 1869).

Martorell, Miquel. Representant la secció de Sant Martí de Provençals va formar part