Notes biogràfiques:  Lletres "J" - "L" - "M" (*)

Jabeja (sic), Pau. Militant de la UGT a Tarragona. El 25 de febrer de 1912 va ser elegit President de la Societat Tipogràfica de Tarragona, adherida a la UGT.

Jaimejuan, Miquel. El març de 1872 formava part de la junta directiva de la Societat de Teixidors a mà de Sant Feliu de Codines.

Jaldí, Joan. Un dels obrers afusellats en la repressió per l'incendi de la fàbrica Bonaplata de Barcelona, l'any 1835.

Jané, Felip. Militant de la Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE). Teixidor a mà. Assistí al congrés de Còrdova (1872).

Jané, Bernard. Representant la Secció local de Les Peces (Baix Penedès) va participar en el tercer congrés de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA), celebrada al Vendrell els dies 5 i 6 de gener de 1896.

Jané, Francesc. L'any 1855 va ser Director de l'Associació Obrera de Teixidors de Calella.

Jané Padrol, Felip. Militant de la FRE de l'AIT a Reus. Teixidor de Cotó a Mà. Representant l’Associació de Teixidors de Reus va assistir al Congrés del Centre Federal de Teixidor a Mà de la Nació Espanyola celebrat a Barcelona del 14 al 17 de gener de 1872. Representant la Federació local de Reus de l’AIT va assistir al tercer Congrés de la FRE de l’AIT, celebrat a Córdoba el 30 de desembre de 1872. L’agost de 1873 figurava com a dirigent de la secció d’Oficis varis de la Federació local de Reus de l’AIT, firmant un manifest dirigit als treballadors de la localitat.

Janer, Ferran. Militant de la FRE de l'AIT. Paleta de Vilafranca del Penedès. President de la Unió Local de Constructores d'Edificis. El 1871 ingressà en la FRE de l'AIT.

Janer, Jaume. L'any 1855 era el Director de l'Associació Obrera de Teixidors de Teià..

Janer, Pere. Representant els relligadors de Barcelona va assistir al primer congrés obrer d'abast estatal celebrat a Barcelona l'any 1870, en el qual es va constituir la FRE de l'AIT.

Janer Boix, Astre. Monistrol de Montserrat, ? - ?. També se’l cita com Gener, Astre. Militant de la Unió de Rabassaires. Pagès. L’agost de 1922 va ser elegit Secretari de la primera junta de la Unió de Rabassaires. A partir de 1924 fou president de la secció cooperativa d’aquest sindicat. Fou el delegat de la secció local rabassaire de Sabadell fins al 1924. Participà com a orador en la campanya d’implantació de la Unió per les comarques vitícoles catalanes.
Col-laborà a “La Terra” portaveu de la U de R.

Jansó, Ferrán. Paleta vilafranquí. L'any 1871, fou secretari de la Comissió Pericial de la Unió de Constructors d'Edificis de la Regió Espanyola.

Jáuregui, Pere. Militant de la UGT a Barcelona. Forner. El més d’agost de 1928 va ser elegit Comptador de la Societat de Forners “La Espiga”.

Javierre, Florencio. Representant els obrers Carreters de Terrassa va assistir al congrés obrer convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es va decidir la constitució de la CNT (Barcelona, octubre-novembre de 1910).

Jerez, Juan Bautista. Militant de la CNT. Detingut durant la repressió de la vaga de La Canadenca el 1919 i empresonat en el cuirassat "Pelayo".

Jimenez, Francisco.  La Carolina (Jaén),  ?. Fincat a Barcelona des de 1934, milità a la CGTU i després a la UGT. El setembre de 1936 substituí a Joan Fronjosà en la Secretaria General de la Federació Local de Barcelona de la UGT. El desembre següent fou designat pel PSUC regidor a l'Ajuntament de Barcelona. Patí un accident de cotxe que li costà la vida.

Jiménez, José. Militant de la CNT a Barcelona. Membre del comitè de la CRTC, signant del pacte d'unitat d'acció CNT-UGT, el 18 d'abril de 1938.

Jiménez Muñoz, Felipe. ? – Barcelona, 1923. Militant cenetista assassinat en le període de la repressió patrono-militar de 1919-1923.

Joan, Claudi. En nom de la Societat Obrera de "Cilindradors i Aprestadors" de Barcelona, signà el manifest del primer de maig de 1890.

Joanico Prat, Antoni. Dirigent obrer de Sabadell. Teixidor. Un dels signants del conveni pactat amb els fabricants a finals de 1854.

Jorba, Isidre. Va participar en la VII Assemblea de la Federació de Dependents de Catalunya (Girona, 25-26 de febrer de 1928), en el decurs de la qual va ser elegit Tresorer del Comitè de la Federació.

Jorba, Josep. Militant de “El Ràdium” a Igualada. El 22 de desembre de 1935 va ser elegit per formar part del Comitè Federatiu de la Federació de Sindicats “El Ràdium”.

Jordà Esteve. Segle XIX. Vocal primer de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona, l'agost de 1842.

Jordán, Francisco. ? - Barcelona, 1921. Militant de la CNT a Barcelona. Fuster andalús. Va ser elegit Secretari del Comitè de la CNT elegit en el Ple Nacional del 24 d’agost de 1916. Empresonat el febrer de 1917 dimití del càrrec. Fou assassinat el 30 de juny de 1921 a Barcelona per elements dels "Sindicats lliures".

Jorge Sánchez, Eusebio. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant el sindicat de Cilindradors de Barcelona. Fou detingut el 30 de novembre de 1920 i deportat en el vaixell "Giralda" al castell de la Mola de Maó.

Jorent, Francesc. Assistí al primer congrés obrer d'abast estatal en el qual es va constituir la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870), representant els peons d'estampats de Barcelona.

Journet, Antonio. Militant de la CNT a Vic. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant el sindicat dels Adobadors de Vic.

Jové, Joaquim. Fuster a Tarragona. L'abril de 1907 va ser elegit Vicepresident de la Societat de Fusters de Tarragona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Jové Brufau, Ramon. Sabadell, ? – Barcelona, 1936. Militant de la CNT i més tard de la UGT. Metal·lúrgic. Fou membre del comitè de vaga, en la vaga dels metal·lúrgics del 1910, i fou empresonat. Entre 1924 i 1926, en plena dictadura primorriverista, formà part del Comitè Nacional de la CNT. També fou pres en la vaga general del 1930. Milità i formà part de la direcció d’Estat Català Proletari però en fou expulsat l’any 1932. Després milità en la Unió Socialista de Catalunya. Essent secretari del Sindicat metal·lúrgic, morí a Barcelona el 19 de juliol de 1936 lluitant contra la insurrecció militar.
Col·laborador habitual de “Justicia Social”, és autor del llibre L’ideal obrer, la democràcia i l’anarquisme. Publicacions La Fona. Sabadell, 1930.

Jové Surroca, Josep. Almenara Alta (L’Urgell), 1884 – Mèxic, 1947. Sindicalista i polític. Treballador ferroviari. Milità a la CNT i a la UGT. Assistí al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, decidí la constitució de la CNT (Barcelona, 30-31 d’octubre i 1 de novembre de 1910), representant la Societat Obrera dels Lamparers i Llautoners de Barcelona. Formà part dels Comitès Sindicalistes Revolucionaris, en representació dels quals assistí al tercer congrés de la ISR (Moscou, 1924). Després s'afilià a la UGT i fou Secretari del Sindicat Nacional Ferroviari (zona catalana) i President de la Federació Regional Catalana de la UGT (juliol 1928 - desembre 1931). Assistí al XVI congrés de la UGT (Madrid, 10-15 de setembre de 1928) on formà part de la ponència Salari mínim. Treball a preu fet i Treball de la dona i dels infants. Va ser vicepresident de la Federació Socialista de Barcelona del PSOE. En les eleccions del 12 d'abril de 1931 va ser elegit regidor a l'Ajuntament de Barcelona. Acceptà formar part del govern de la Generalitat com a conseller de Sanitat (novembre 1931-octubre 1932) (sense el vist-i-plau del partit) i fou expulsat de la UGT i del PSOE. Després s'afilia a l'ERC. El 1939 s'exilià a França i després, l’any 1942, a Mèxic.

Jover, Felip. Obrer internacionalista de Reus. Fou candidat a diputat per les Corts Constituents de la Primera República, l'any 1873.

Jover Cortés, Gregori. Terol, 1891 - Mèxic. 1964. Anarquista afiliat a la CNT. Fuster. Es quedà a viure a Barcelona després de complir el servei militar com a soldat de lleva en aquesta ciutat. S'afilià al sindicat de la fusta de la CNT. Delegat d'aquest sindicat en el Comitè de la CRTC, l'any 1922. Perseguit per la repressió de la dictadura de Primo de Rivera, s'exilià a França (l'any 1924) i després junt amb Durruti i Ascaso a l'Amèrica Llatina. Altra vegada a França, el 1927, participà en l'organització del fallit atemptat contra el rei Alfons XIII a París, cosa per la qual fou empresonat.  S'incorporà al grup "Los Solidarios". Va ser empresonat i apallissat després del moviment insurreccional (impulsat per la FAI) del gener de 1933. L'any 1935 formava part del Comitè de la CRTC. També formava part del Comitè de la CRTC l'agost de 1936. Després de la sublevació militar de juliol de 1936, va ser nomenat responsable de la columna militar "Francisco Ascaso" (la 28ena. divisió), que operà en el front d'Aragó. El 1938 fou nomenat cap del desè cos d'exèrcit. Acabada la guerra s'exilià a França d'on fou expulsat i hagué d'embarcar-se cap a Amèrica, establint-se a Mèxic. Allí l'any 1945 va ser designat Secretari del Comitè de Relacions i Ajuts, organisme que substituia el Comitè Nacional de la CNT a l'exili mexicà. Després se'l cita que s'apropà a les files comunistes

Juan de Cataluña. Pseudònim de Joan Codina i Vivet.

Juan Domènech, Josep.  Barcelona, 1900 - 1979. Anarcosindicalista. Conegut com a Josep J. Domènech. Obrer del ram del vidre. Fou president del Sindicat del Vidre de Barcelona de la CNT i de la Federació Nacional del mateix ram. Secretari de la CRTC (gener 1936), fou Conseller de Proveïments de la Generalitat de Catalunya (26-09-36 al 16-12-36), de Serveis Públics (16-12-36 al 16-04-37), d'Economia, Serveis Públics, Sanitat i Assistència Social (abril 1937) i altra vegada de Serveis Públics (abril - 05-05-37). Posteriorment tornà a desenvolupar les tasques de secretari del comitè CRTC (juliol 1937 – 1939). El 1939 s’exilià a Fança on fou internat en el camp de concentració de Vernet.  S'alinià amb el CNT "política" i fou secretari en el Ple del Moviment Llibertari (França, desembre 1947).

Jubany, Josep. Segle XIX. Director de la Classe Obrera de Teixidors de Cardedeu, el 1855.

Jubany, Pau. Assistí al congrés obrer de Barcelona, constitutiu de la FRE de l'AIT el 1870, representant els fusters de Ribera de Barcelona.

Juliachs Ferrer, Josep.  Vilanova i la Geltrú, 1849 - Barcelona, 1911. Dirigent de les Tres Classes de Vapor, de la secció de filats. Membre de les primeres juntes d'aquesta organització a Vilanova i la Geltrú, el 1869. En fou president el 1881. Milità en el Partit Federal i el 1885 en presidia el comitè polític. Fou un dels impulsors del "Centre Democràtic Federalista" de Vilanova, el 1883. Director del setmanari "El Esclavo Moderno - Eco de las Tres Clases de Vapor de Villanueva y Geltrú", fundat el maig de 1886. L'octubre de 1887, enmig d'una forta crisis de treball i davant d'una multitudinària i exaltada manifestació d'obrers demanant treball, Juliach en companyia de l'alcalde de la ciutat es dirigiren, des del balcó de l'ajuntament als manifestants i aconseguiren calmar la situació. El 1889, essent Juliachs president local de les Tres Classes de Vapor se celebrà a Vilanova el XI congrés nacional d'aquest sindicat (1-3 de novembre). L'abril de 1890 intervingué en un míting a Manresa, per a donar suport a la vaga general del tèxtil d'aquella localitat. L'any 1892 deixà la presidència del sindicat. El 1893 hagué d'exiliar-se a Marsella. Tornà a Vilanova i es retirà de la vida pública.

Juliachs Mata, Manuel. Vilafranca del Penedès, 1887 - Barcelona, 1980. Membre de la Unió Catalanista, ingressà en el CADCI l'any 1906. L'any 1923 va ser elegit vicepresident de la Federació de Dependents de Catalunya (organització promoguda pel CADCI). S'afilià a l'ERC. Fou president del CADCI (1932-34). L'any 1945 participà en la reorganització clandestina de l'ERC i edità, a Barcelona, tretze números de la publicació "La Humanitat". Col·laborà a "La Tralla", "Renaixement" i "Lluita" i dirigí "La Nació".

Julivert, Andreu. Boter. Membre de la Comissió Federal de la FRE de l'AIT, elegit en les conferències comarcals de l'any 1879. Com a delegat de El Vendrell va assistir al Xè Congrés de la Federació d’Obrers Boters, celebrat a Tarragona del 6 al 12 de novembre de 1882. En aquest Congrés, en debatre’s el tema de les vagues, manifestava no puede sostenerse una Federación de Resistencia sin que las huelgas sean apoyadas materialmente, aunque antes de aprobar la pericial una huelga debe acrisolarse mucho la manera de aprobarla. També va assistir, com a delegat consultor de El Vendrell al 13è Congrés dels Boters (Vilanova i la Geltrú, 9-15 de juny de 1885), on presidí la tercera i l’onzena sessió. Així mateix va participar en el 17è congrés (Barcelona, 13-22 maig de 1889), al 18è (Barcelona, 7-15 juliol de 1890) i al 19è (Sant Martí de Provençals, 13-20 d’abril de 1891). Va exercir de Secretari de la Comissió Pericial de la Federació l’any 1903.

Julve, Ricardo. Representant els constructors de caixes d'embalatges "La Germinal" de Barcelona va assistir al congrés obrer que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir la constitució de la CNT (Barcelona, 1910) .

Juncadella, Josep. Segle XIX. Director de la Societat de Teixidors de Cotó de Sabadell, l'agost de 1855.

Junqueras, Ramon. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Comitè de la Federació Local de Badalona va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931.

Junyent, Antoni. Boter Vilafranquí. L'any 1881 assistí al X. congrés de la Federació d'Obrers Boters (FOT) celebrat a Tarragona. L'any 1885 era president de la secció Vilafranquina i assistí al XIIIè congrés celebrat el mes de juny a Vilanova i la Geltrú. Tanmateix assistí al XVè congrés celebrat a Sans el mes de maig de 1887 i al XXIIIè celebrat l'any 1895 a Reus.

Junyent, Pere. Assistí al congrés obrer convocat per Solidaritat Obrera en el qual es va decidir la constitució de la CNT (Barcelona, 1910) representant la Unió de pagesos de Vilafranca del Penedès.

Junyent, Sebastià. Segle XIX. Dirigent de l'Associació Obrera de Paraires de Barcelona, el 1855.

Jurado, Manuel. Militant de la UGT a Málaga i al Principat. Mestre de telers. Va ser un dels capdavanters de "La Fabril, Sociedad de hiladores y de los obreros de las industrias similares", de Málaga, societat que entre els anys 1891 i 1894 aconseguí un notable desenvolupament (a finals de 1892 tenia uns 600 afiliats). Va assistir al tercer congrés de la UGT (Málaga, 7-11 d’octubre de 1892) en el que va formar part de la comissió de credencials i va ser vicepresident de la Mesa. A final de 1894 hagué d’emigrar al Principat quan el marquès de Guadiaro, propietari de la "Industria Malagueña", fàbrica tèxtil on tenia la seva activitat La Fabril, provocà un lock-out a la factoria condicionant l’obertura a que “los obreros abandonaran la asociación y los 19 miembros más significativos seran expulsados”, además “la industria sólo se abrirá sobre la base de una escrupulosa selección de operarios que ofrezcan garantías de una futura tranquilidad y buena armonía”. Va assistir al IV congrés de la UGT (Madrid, agost de 1894). Representant la secció de Sant Martí de Provençals va assistir al VI Congrés de la Unió de la Unió Fabril Cotonera (Mataró, 5 i 6 d’agost de 1899), on va ser elegit per formar part de la comissió organitzadora de la Federación de la Indústria tèxtil Espanyola, essent un dels firmants de la convocatòria del congrés de constitució.

Juscafresa i Serrats, Baldiri. Camós (El Pla de l'Estany), 1901 - Barcelona, 1982. També se’l cita com Boi Juncafresa. Camperol a Banyoles. Milità a Acció Catalana i a la Unió Socialista de Catalunya. Impulsor i dirigent del sindicat de pagesos Acció Social Agrària (1931), i Secretari de la Federació Acció Social Agrària de les Terres Gironines (maig de 1932). Després de les eleccions de novembre de 1932 anà a viure a Barcelona. Com a dirigent de la Federació Agrària Social Obrera (contituïda el 15 de setembre de 1933 sota l’empenta de la USC) signà un telegrama adreçat al president del Consell de Ministres, reclamant les promeses incomplides del Govern de l’Estat. El juliol de 1936 passà a fomar part del PSUC, tot que aviat s’afilià a la CNT essent nomenat encarregat de compres de la Federació Regional de Camperols de la CNT. Col·laborà en diverses publicacions i va ser director dels periòdics “Gent Nova” i “El Camp” de Banyoles. És autor de Fam de Terra, de domini i de llibertat. Editorial Portic. Barcelona, 1976.

Just, Francesc. L'any 1856 era el Secretari de la Societat de Calafats del Port de Barcelona.

Just, Francesc. Adobador a Igualada. El 12 de desembre de 1913 va ser elegit per formar part del Comitè de la Federació Nacional d’Adobadors.

Just, Valerio. Adobador a Igualada. Dirigent de la Societat d'Obrers Adobadors d'Igualada. Formà part del Comitè de vaga en la llarga vaga mantinguda per la societat del 3 de desembre de 1900 al 16 de juny de 1901.

Juvé, Antoni. Militant de la UGT a La Riba. El juny de 1933 va ser elegit Vocal del Sindicat de Professions i Oficis varis de la Riba.

Juvé, Francesc. Segle XIX. Director de la Societat Obrera dels teixidors de Vels de Barcelona. Membre de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera, el 1855.

Juvé, Gabriel. Militant de la CNT. El gener de 1925 firmà, amb Peiró i altres, el manifest “Apelación a los sindicatos de Barcelona” on es demanava la reorganització dels sindicats de la CNT.

Juvé (o Jupé), Joan. Treballador del Tèxtil a Vilanova i la Geltrú. El juny de 1900 va ser elegit vecesecretari de la Societat Obrera de l’Art Fabril.

Juvé Sarroca, Josep. Veieu Jover Surroca, Josep

Kropotkin, P'otr Aleksejevic. Moscou 1842 - Dmitrov, Moscou 1921. Filòsof i divulgador de l'anarco-comunisme. El 1872 mantingué contactes amb els bakuninistes de l'AIT. Rebutjava els sindicats com a entitats organitzadores de la societat. En els seus esrits  declarava l'anarcocol·lectivisme com una etapa transitòria cap a l'anarcocomunisme. El 1878 visità Barcelona on es relacionà amb el metge internacionalista García Viñas. El seu llibre La conquista del pan tingué gran acceptació entre els internacionalistes de l'època.

La Rosa, Diego. (També se'l cita Larrosa, Diego). Militant de la CNT a Barcelona. Representant el sindicat de peons "La Efusión" de Barcelona va assistir al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), També assistí al segon congrés confederal de la CNT (Madrid, desembre de 1919) representant el Sindicat Únic d’Higiene, on va formar part de la ponència que dictaminà sobre la definició ideològica de la CNT que declarava la finalidad que persigue la Confederación Nacional del Trabajo en España es la Comunismo libertario.

La Torre i Soler, Domènec. Barcelona, 1893 – Barcelona, 1939. Militant del CADCI, afusellat pels franquistes el 6 de maig de 1939.

Labrada, Joan. Militant de la UGT. Representant la Societat de Fusters mecànics de Barcelona, va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT (Barcelona, abril de 1930), i formà part de la Ponència de Justícia.

Lacamba, Antonia. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de la Metal·lúrgia va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats De la CNT de Badalona (30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931).

Lacort, Àngel. Anarquista afiliat a la CNT. Assistí al 1er congrés de la CNT (Barcelona, 1911), representant la Unió de Sindicats de Saragossa. Arran de la vaga general el 1917 fou empresonat junt amb Pestaña, Seguí i Cordero. Com a representant de la Federació de Societats Obreres de Saragossa signà el manifest titulat "El Proletariado ante la Nación" (març de 1917) . Posteriorment abandonà la CNT i passà a la UGT. Assistí al XVI congrés de la UGT, el 1928.

Lafarga, Simó. El juliol de 1934 fou elegit comptador del Comitè Executiu de la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya (UGSOC).

Laguía Lliteras, Juan . Ideòleg i Secretari general de la Unió de Sindicats Lliures d'Espanya. L'any 1923 va viatjar a Itàlia per establir relacions amb la Corporació General de Treballadors dels "Sindicats Blancs" d'aquell Estat Organització para-sindical de la seva mateixa ideologia. En una nota periodística deia, "estos sindicatos profesionales italianos, de idéntica, a la de los libres de España fueron los que resistieron a los sindicatos rojos". Durant la dictadura del general Primo de Rivera va ser designat regidor a l’Ajuntament de Madrid.

Laguna Bravo, Primitiu. Santa Cruz de Mudela, 1891 - Mayenne (França), 1941. Dirigent de la UGT i de la Federació Catalana del PSOE a Vilanova i la Geltrú (l’any 1931 fou elegit tresorer de la Junta local). Tapisser a la RENFE. L’any 1934, arran dels fets del Sis d’octubre, fou detingut i empresonat durant un any. En esclatà la guerra formà part del Comitè de Defensa Local i fou delegat a la comarca del Garraf de la Junta de Proveïments de Catalunya. El juliol de 1936 exigí del comitè revolucionari local, l’alliberament d’un conegut comerciant vilanoví seguidor de Francesc Cambó. En representació del PSUC fou regidor de l'Ajuntament del 17-10-36 fins el gener de 1939. Exiliat a França va ser internat al camp de refugiats d’Argelès. Hom l’ha qualificat d’home d’autèntics ideals.

Lamarca, Narcís. Boter Vilafranquí. Dirigent de la secció vilafranquina de la Federació d'Oficials Boters. En representació d'aquesta secció, assistí al XVII congrés de la FOT celebrat a Barcelona l'any 1889.

Lamarca, Pere. En nom de la Societat d'Oficials Boters de Sants, signà el manifest del primer de Maig de 1890.

Lapeire, Josep. L'abril de l'any 1900 era Tresorer del Comitè Central de la Federació de la Indústria Tèxtil Espanyola amb seu a Manlleu.

Laporte Vilà, Sebastià. Militant del CADCI a Reus. El desembre de 1917 v formar part de la Comissió organitzadora del CADCI a Reus.

Largo Caballero, Francisco. Madrid, 1869 - París, 1946. Dirigent de la UGT i del PSOE. Comença a treballar a l'edat de set anys amb un grup d'estucadors. L'any 1890 ingressà a la UGT i l'any 1894 en el PSOE. Assisteix al 6è congrés de la UGT (Madrid, setembre de 1899) El mes d’octubre de 1899 va ser elegit vocal del Comitè de la UGT i el mes de novembre vice-tresorer. Després va formar part de tots els comitès de la UGT (llevat del de l’any 1905 i del de 1932, perquè no acceptà el càrrec) en els càrrecs de vicesecretari (1902-1905), vicepresident (1908-1918), secretari general o secretari (1918-1932) i secretari general l’any 1934). Fou nomenat vocal obrer de l'Institut de Reformes Socials el 1904. Membre del Comitè de la vaga general del 1917, fou detingut i condemnat a 30 anys de presó (algunes fonts diuen que fou condemnat a cadena perpètua). Sortí en llibertat l'any 1918 en ser elegit diputat per Barcelona. Va ssistir a les Conferències Internacionals Sindicals de Berna i Amsterdam (1919). I el mateix any a la Conferència Internacional del Treball a Washington. També assistí al Congrés Sindical Extraordinari de Londres (1920) i als congressos de la FSI de Roma (1922), de Viena (1924) i al de Londres (1936), així com al Congrés Internacional de la Pau de La Haia (1922). Durant la dictadura de Primo de Rivera, representà l'Institut de Reformes Socials dins del Consell de l'Estat i posteriorment fou vocal, per la UGT, del Consell de Treball del Ministeri de Treball. Aquesta col·laboració amb la dictadura li serà repetidament retreta pels seus contrincants polítics i sindicals. Assistí als congressos de la Segona Internacional de Brussel·les (1928) i de Viena (1931). Enfrontat a Julián Besteiro dins del PSOE, va evolucionar cap a postures més esquerranes, cosa que li valgué el renom de Lenin espanyol. Representà la UGT en el comitè revolucionari de 1930, i fou ministre de Treball de la República (1931-33) amb el govern Azaña. El 1932 va ser elegit president del PSOE. El febrer de 1936 va ser elegit diputat i el cinc de setembre fou nomenat Cap del Govern Espanyol. Després de la caiguda de Màlaga i dels fets de Maig de 1937 a Barcelona, fou forçat a dimitir (En aquesta dimissió hi va tenir molt a veure l'ambaixador soviètic, a qui Largo Caballero havia expulsat del seu despatx dient-li que no acceptava les pressions de Moscou). Tot seguit fou apartat dels càrrecs de responsabilitat del PSOE i de la UGT. Exiliat a França, fou detingut pel govern de Vichy el 1941 i l'any 1943 els nazis l'internaren en el camp de concentració d'Orianemburg. Fou posat en llibertat l'any 1945, morint un any més tard. L'any 1954 fou publicat a Mèxic un recull de les seves cartes sota el nom de Mis recuerdos. Les seves despulles foren traslladades a Madrid l'any 1978.

Layret Foix, Francesc.  Barcelona, 1880 - 1920. Advocat defensor dels obrers de Catalunya. Fill d'una família benestant i de reconegudes tendències republicanes, quan només tenia dos anys va patir una paràlisi que li va deixar immobilitzades les cames, cosa que l’obligarà a valdre's de crosses per caminar. A les acaballes del 1902 fundà, amb Josep Tubau i Eladi Gardó, l'Ateneu Enciclopèdic Popular, que serà una veritable escola per al món obrer i per on, entre d'altres, va passar-hi Salvador Seguí. Regidor de l'Ajuntament de Barcelona el 1905 i reelegit el 1909. Impulsà el diari "La Lucha" el qual es distingí per les campanyes en pro del republicanisme i del nacionalisme. L'any 1910 participà en la formació de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), amb Josep M. Vallès i Ribot i Pere Coromines. Layret intentà que la UFNR assumís un programa obrerista i s'obrís a nivells populars, però no ho aconseguí. D'aquesta formació Layret, Lluís Companys i altres se'n separarien el març de 1914, quan la UFNR es coaligà amb el partit de Lerroux. Empès per les seves conviccions el 17 d'abril de 1917 participà en la fundació del Partit Republicà Català, en el que ell hi aportava el nacionalisme d'esquerres. Aquest partit l'any 1919 s'adheriria a la III Internacional. Defensor dels obrers davant dels tribunals, va fer amistat amb Salvador Seguí.
Durant la campanya endegada per l'Assemblea de Parlamentaris en pro de l'autonomia de Catalunya (1918-19) digué:

... la tàctica (dels obrers) d'abandonar les lluites polítiques per a dedicar-se únicament a les lluites econòmiques, és equivocada, i no els conduirà mai al nou ordre social, perquè per això els obrers s'han d'apoderar del poder polític.

En la mateixa campanya també va dir:

... el principi nacionalista no és un principi arcaic, sinó un credo de llibertat i de dret, que ha de ser defensat per les esquerres i mai encarnat per les dretes.

Defensà enèrgicament el Dret de Vaga i plantejà la qüestió (encara no resolta) de fer-la obligatòria quan fos declarada oficialment pels sindicats, amb els següents termes:

... Creieu que és just que en una vaga que esclata per defensar els drets de tots, millores per tots, hi hagi obrers que pateixin els perills i privacions de la lluita i més tard se n'aprofiten tots per un igual dels fruits de la vaga?

El 1919 fou elegit diputat per Sabadell i denuncià enèrgicament a les Corts la política social del govern i la funció de l'exèrcit.
El binomi oligarquia empresarial-militar, manà eliminar-lo.
El dia 30 de novembre de 1920 fou assassinat a la porta de casa seva quan anava a interessar-se pels sindicalistes i polítics deportats, pel general Martínez Anido, a la Mola de Maó. Fulgencio Vera (àlias Mirete) li disparà set trets (nota). A Barcelona hi hagué una gran vaga de protesta i el seu enterrament constituí una veritable manifestació de solidaritat amb les seves idees. Barcelona li dedicà un monument l'any 1936 el qual fou desmantellat per les tropes franquistes i reinstal·lat per l'Ajuntament democràtic el 1979.
(nota) Joan Manent i Pesas en el llibre Records d'un sindicalista llibertari català -1916-1943- pàg. 237. Edicions Catalanes de París. París, 1977, seguint el testimoni verbal dels pistolers del "lliure" Joan de la Cruz i Joan Marín, diu que l’assassinà Paulí Pallàs (fill).

Leal, Antoni. Militant de la CNT, del sindicat metal.úrgic. Membre del comitè de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona durant la dictadura de Primo de Rivera. Participà en la reorganització de la CNT l'any 1930.

Leal Matas, Manuel. Treballador del tèxtil a Igualada. El desembre de 1913 va ser elegit Vocal de la Junta de la Societat Obrera d’oficis varis d’Igualada.

León, José. Militant de la UGT. El maig de 1928 fou elegit president del Sindicat Ferroviari de la UGT a Catalunya.

Leval, Gaston. París, 1895Pa - rís, 1978. Anarquista francès. El seu veritable nom era Pierre R. Piller. Desertor de la guerra del 1914, passà a residir a Barcelona i el 1921 fou elegit membre de la delegació de la CNT que anà a Moscou al congrés constitutiu de la ISR. El 1924 se n'anà a Argentina i no tornà fins el 1936. Col·laborà a "Cultura Libertaria" i també a "Solidaridad Obrera". El 1953 s'instal·là a París. És autor de: Problemas económicos de la revolución española (1932). Precisiones sobre el anarquismo i nuestro programa de reconstrucción (1937). Né Franco né Stalin (1952). La falacia del marxismo (1967) Espagne libertaire 1936-1939 (L'oeuvre constructive de la revolution espagnole) (1971). Colectividades libertarias en España (1972-74). És també autor d'algunes obres autobiogràfiques com Infancia en cruz (1933) i El prófugo (1935).

Licer, Manuel. Militant de la CNT de Badalona. Fou ferit per la guàrdia civil en la repressió de la vaga de la empresa Cross de l'any 1918.

Licro, Rosalino. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera en el qual es va decidir la constitució de la CNT (Barcelona, 1910), representant els fusters de Sant Martí de Provençals (Barcelona).

Liern, Bernat. Representant la Unió Obrera de constructors de cotxes i carrosseries de Barcelona va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va prendre l’acord de constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Lino, Joaquim. Militant de la CNT. S'adherí als trentistes. Fou tresorer de l'Ateneu Sindicalista Llibertari de Barcelona, el 1932.

Liza, Manuel. Militant de la CNT a Barcelona. Representant el Sindicat Únic del ram de la Metal·lúrgia va assistir al segon Congrés de la CNT (Madrid, desembre de 1919), on va ser un dels 24 firmants del dictamen sobre la definició ideològica de la CNT.

López, Antoni. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, 1918) representant el sindicat de gèneres de punt "La Justiciera", de Barcelona.

López, Fulgenci. Milità a la CNT. L'octubre de 1909 va ser elegit Vicesecretari de la secció de Sant Andreu de la Societat de Fusters "La Fraternidad" de Barcelona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya. Representant la Unió de Fusters de Barcelona va assistir al primer Congrés de la CRTC, conegut com el Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918).

López, Jacinto. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de la Metal·lúrgia va assistir al segon congrés de la Federació local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931.

López, Joan. Militant de la CNT. El maig de 1930 va formar part de la Comissió encarregada de la reorganització del Sindicat del Ram de la Fusta de Barcelona.

López, Josep. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de la Indústria del Transport va assistir al segon congrés de la Federació local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931. Va formar part de la ponència sobre "Sindicats d’Indústria".

López, Rossend. En constituir-se la Societat Fabril d’Obrers en gènere de punt de Mataró (agost de 1899), va ser elegit tresorer de la Junta Directiva.

López de Ayala, Ángeles. Sevilla, 1858 – Barcelona, 1926. Lliurepensadora, republicana i afiliada a la lògia maçònica femenina de Madrid Hija de los Pobres. Cap el 1888 es traslladà a viure a Barcelona on fundà els setmanaris "El Progreso" (1896) "El Gladiador" (1906) Òrgan oficial de la Sociedad Progresiva Femenina, "El Libertador" (1910), que se subtitulava Periódico defensor de la mujer y órgano del librepensamiento. Impulsà la creació de la Sociedad Autònoma de Mujeres de Barcelona (1892) i participà en la fundació de la Sociedad Progresiva Femenina (1898) El feminisme que representava Ángeles López de Ayala lluitava contra dos fronts:
- L’església (calia emancipar les consciències)
- La supremacia de l’home (calia emancipar-se de la tutela masculina).
Aferrissada defensora dels drets de la dona, en plena primera guerra mundial escrivia: “guerra a la guerra” “!No abandonemos el problema femenino! ¡Instruid a las mujeres y habrés redimido al mundo!”. Hom l’assenyala com la feminista més destacada de finals del segle XIX i principis del XX.

López Dalmau, Anicet. Militant de la CNT. Per les seves activitats sindicals fou detingut el 30 de novembre de 1920 i deportat en el vaixell "Giralda" al castell de la Mola de Maó.

López García, Pedro. Militant de la UGT de Tarragona. Assistí al XVIIè congrés del 1932 on fou membre de la comissió revisora d'actes.

López Montenegro, Federació. Participà en la creació de la secció Vària de Treballadores Anarcocol·lectivistes (Sabadell, octubre de 1884).

López Montenegro, José. Segle XIX. Dirigent obrer. Deixà la carrera militar (fou coronel) per convertir-se a l'anarquisme. Fou el principal organitzador de la FRE de l'AIT a l'Aragó i participà en el segon congrés d'aquesta associació l'any 1872 a Saragossa. Fou un dels dirigents de la insurrecció cantonalista a Cartagena (1873) i hagué d'exiliar-se a París. Tornà a Espanya el 1881 i s'establí a Sabadell on exercí de mestre. Dirigí el periòdic "Los Desheredados" (Sabadell, 1884-86) que assolí gran difusió. Participà en el congrés extraordinari del Pacte d'Unió i Solidaritat (Madrid, març de 1891). El 1896 hom l'implica en el procés de Montjuïc i fou empresonat. Durant els primers anys del segle XX fou un dels principals defensors de les tesis de la vaga general. Col·laborà al periòdic "La Huelga General". És autor de La Aurora (1882). Catecismo de la República Democràtica Federal (1882).

López Navarro, Josep. Albatana (Albacete), 1916 - Barcelona, 1940. Militant de la CNT i de la FAI a Badalona. Durant la guerra civil va formar part del Comitè de Milícies antifeixistes de Badalona. En acabar la guerra va ser empresonat i afusellat pels franquistes el 14-11-1940.

López Raimundo, Antonio. Tauste (Saragossa), 1911 - Zaidin (Osca), 1936. Militant de la UGT i de la Federació Catalana del PSOE. Fincat a Barcelona des del 1931, fou president de la Federació Catalana de Banca i Borsa de la UGT i membre del secretariat local de Barcelona de la UGT. Participà en el IV congrés de la Federació Estatal de Banca i Borsa (setembre de 1934), representant la Federació de Catalunya. Milità en les Juventuts Socialistes (1934) i fou un dels promotors dels periòdic "Iskra" (novembre de 1935). Partidari de la unitat del sindicalisme marxista, l'11 de juny de 1936 fou elegit vocal del Secretariat Regional de la UGT i el juliol següent secretari administratiu. Fou membre del Comitè de Milícies Antifeixistes, representant la UGT (Barcelona, juliol de 1936). Va ser assassinat els primers dies de la Guerra Civil per un control de la CNT-FAI, quan es desplaçava de Lleida a Osca delegat pel Comitè de Milícies Antifeixistes.

López Sánchez, Juan. Bullas (Múrcia), 1900 - Madrid, 1972. Anarcosindicalista.  Obrer del Ram de la Construcció a Barcelona. Encara no amb 20 anys fou empresonat a Barcelona per un enfrontament amb pistolers de la banda del fals baró Koenig (romangué sis anys a la presó). A finals de 1928 formà part del grup "Solidaridad". Dirigí el setmanari "Acción" (1928-30).  El març de 1930 participà en les tasques de reorganització del Sindicat del Ram de la Construcció de Barcelona i fou secretari del Comitè Nacional de la CNT (primer semestre de 1930). Representant el sindicat citat va assistir al Ple Regional de la CRTC (Barcelona, 2-4 d’agost de 1931). Dies després signava el "Manifest dels Trenta". Col·laborà a "Solidaridad Obrera" i a "Cultura Libertaria" (1931-33). Expulsat de la CNT l'octubre del 1932, el 1933 fou un dels signants de la crida per formar Aliança Obrera. Participà en la fundació de la Federació Sindicalista Llibertària i dirigí "Sindicalismo" (1933-35). Dins dels Sindicats d'Oposició, fou secretari de la regional del País Valencià i el febrer de 1936 va pactar el reingrés a la CNT. Participà en el IV Congrés de la CNT (Saragossa, 01 - 12 de maig de 1936), on va participar en la reelaboració del dictamen sobre “Concepto confederal del Comunismo Libertario”, amb Eusebi Carbó, Joan García Oliver i Frederica Montseny. Funda el periòdic "La Fragua Social" (1936). Fou ministre de Comerç del Govern de Largo Caballero (1936-37) i després  secretari del Comitè Nacional del Moviment Llibertari. El 1939 s'exilià a Mèxic. En l'escissió de la CNT del 1945 es posà al costat dels anomenats "polítics" (Abad de Santillán, Buenacasa, etc.). Tornà València el 1967. Se li atribueix haver acceptat un càrrec retribuït en el Sindicat Vertical del Transport. L’any 1972 la "Revista de Trabajo" núm. 38 (Publicaciones del Ministerio de Trabajo), publicà un article de Juan López titulat "Sobre el trentismo confederal", el qual s’iniciava així: Este trebajo no se daría a la estampa si su autor no se viese alentado por la fe en el futuro Sindicalismo español, cuya base de operaciones radica en la presente Organización Sindical... . És autor de Las órdenes religiosas y el sindicalismo (1932).

Loredo, Antonio. Militant de la CNT a Barcelona. Gallec. L’any 1909 formava part del grup anarquista denominat 4 de maig a Barcelona .Participà en els fets de la Setmana Tràgica a Terrassa i fou empresonat. Va formar part de la Comissió clandestina que maldava per reorganitzar la CRTC, després de la vaga del Tèxtil de l’agost de 1913.

Lorente, Joaquín. Militant de la CNT. Signant del Manifest Trentista (Barcelona, agost de 1931).

Lorenzo Asperilla, Anselmo. Toledo, 1841 - Barcelona, 1914. Anarquista. Tipògraf i Maçó. Amb 11 anys es traslladà a Madrid i començà a treballar en un taller de ceres, i amb 15 anys treballà de tipògraf. Formà part del nucli internacionalista creat a Madrid el 1868. Fundà i fou el principal redactor del setmanari "La Solidaridad" de Madrid (1870-71). Assistí al primer congrés obrer d'àmbit estatal constitutiu de la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870), representant la secció de Madrid, dins de la tendència antipolítica, i fou elegit membre del Consell Federal de la FRE de l'AIT. Assistí a la conferència de Londres de l'AIT (1871), on presentà un projecte d’organització industrial. Davant l'enfrontament de marxistes i bakuninistes adoptà una actitud ambigua. Arran de la repressió pels fets de la Comuna de París, hagué d'exiliar-se a Lisboa. El 1872 assistí al segon congrés de la FRE de l'AIT a Saragossa, on fou elegit secretari general del Consell Federal. Càrrec del què dimití ben aviat. Després d'un altre exili a França, s'establí a Barcelona (1874), on actuà dins de la Societat Tipogràfica, a l'agrupació de l'Aliança de la Democràcia Socialista i a les comissions clandestines de la FRE de l'AIT. El 1877 assistí a les Conferències comarcals clandestines de Madrid. Vençut pels partidaris d'un moviment sindical legal fou destituït l'any 1881. El 1883 fundà la Unió d'Obrers Tipògrafs i entrà a formar part de la logia maçònica "Hijos del Trabajao", en la que serà conegut amb el nom de "Gutemberg". Formà part de la redacció d'"Acracia" (1886-88) i d'"El Productor" (1887-93) i col·laborà extensament en diverses publicacions àcrates. Inculpat en el procés de Montjuïc de 1896, fou pres i deportat, establint-se a París els anys 1897-98. Després tornà a Barcelona. Arran de la vaga general de 1902, tornà de nou a la presó. Ferrer i Guàrdia el contractà a l'editorial de l'Escola Moderna, per a la qual traduí al castellà diverses obres de Reclus i Kropotkin. Dirigí amb Ignasi Clarà el diari "La Huelga General". Amb la repressió de la Setmana Tràgica de Barcelona (1909) fou altre cop deportat a Alcanyis i Terol. Tornà a Barcelona el 1910, on morí el 30 de novembre de 1914. És autor d'Acracia o República (1886). Fuera política (1886). El Estado (1895). Via libre (1901). Criterio Libertario (1901). El proletariado militante (primera part el 1901 i la segona part el 1910). El banquete de la vida (1905). El Pueblo (1910). Vida Anarquista (1912). Hacia la emancipación Ed. El Porvenir Obrero. Maó, 1914. Evolución proletaria. Ed. El Porvenir Obrero. Maó, 1914. El Sindicalismo: el proletariado emancipador. Ed. Estudios. València, 193?.

Lostau, Ramon. Sindicalista reformista. Fuster. Membre de la federació barcelonina de la Federació Regional Espanyola de l'AIT, el 1871. Participà en la constitució del Centre Federatiu de Societats Obreres de Barcelona (1876). Va assistir al congrés obrer de l’agost de 1877 (organitzat pel Centre Federatiu a Barcelona). El maig de 1881 fou un dels impulsors del Partido Democràtico-Socialista Obrero, a Barcelona i del congrés obrer celebrat l’agost de 1882.

Lostau, Ramon. Sindicalista a Barcelona. Serraller d’obres. Tresorer de la comissió administrativa de la Federació local de Societats de Resistència - Solidaritat Obrera, (Barcelona, agost de 1907). Va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir la constitució de la CNT, representant els oficials serrallers de Barcelona (Barcelona, octubre, 1910). Amb la mateixa representació també va assistir al primer congrés de la CNT (Barcelona, setembre de 1911).

Lostau i Prats, Baldomer. Barcelona, 1846 - 1896. Polític afiliat al Partit Federal i Internacionalista. El setembre de 1869, essent diputat provincial, encapçalà la insurrecció federal a Igualada. Exiliat a Ais de Provença, s'adherí a la FRE de l'AIT. L'abril de 1871 fou elegit diputat a Corts per Gràcia. En aquest fòrum defensà la legalitat de la Internacional. Dirigí "La Avanzada" i col·laborà a "El Comunalista. Diario republicano democrático federal socialista", Barcelona 1872. Tingué un paper destacat en la proclamació de l'Estat Català els dies 5-7 de març de 1873. L'any 1873 participà en el congrés regional del Partit Federal i també en l'assemblea federal de Saragossa. Fou diputat a Corts per Vilafranca el 1893 i el 1896. Assistí al Primer Congrés Catalanista de Barcelona (octubre de 1880), organitzat per Valentí Almirall.

Lozano, Félix (o Felipe). Militant cenetista assassinat en la repressió patrono-militar del perióde 1919-1923.

Lucas, Josep. Aprenent de Fuster a Sant Martí de Provençals. El setembre de 1911 formava part de la Junta de la secció d’aprenents de la Societat d’Obrers Fusters de Sant Martí de Provençals, i com a tal signà un escrit dirigit al primer congrés de la CNT. D’aquest escrit en destaquem el paràgraf següent. Congresistas, explotados: esta humilde organización os saluda y espera que el resumen de vuestras gestiones en el acto que celebráis será para dar luz y espíritu sindicalista a los que suscriben.

Llacuna, Pere.  El febrer de 1855 signà els primers Convenis Col·lectius, representant els Peons d'Estampats de Barcelona.

Lladó Pueyo, Joan. El 22 de gener de 1933 va ser elegit Vicepresident del Sindicat Obrer d’Indústries Elèctriques de Manresa.

Lladó i Quintana, Josep. Olost de Lluçanès, 1880 - Hyères (França, 1963) Dirigent obrer, militant socialista i cooperativista a Manlleu.. L'any 1916 va ser elegit President de la Societat obrera de l'Art Fabril de Manlleu. President de la cooperativa Mútua de Pa i Queviures. Milità a la Federació Socialista Catalana. També milità a la USC. El 20 de juliol de 1930 participà en l'homenatge que la UGT i el socialisme de Catalunya tributà a Josep Comaposada. Homenatge que se celebrà a Sant Martí Sescorts (poblet del municipi de l'Esquirol, atès que havien estat els militant de la comarca d'Osona els impulsors de l'homenatge. L'any 1937 en representació del PSUC va ser elegit alcalde de Manlleu. Acabada la guerra va viure amagat a Barcelona fins l'any 1947, llavor s'exilià a Lió (França).

Lladó Roca, Bru. Sabadell, 1887 - Mèxic, 1946. També se'l cita com Bru Lladó Llirós. Militant de la CNT. Sabater. Vicepresident de la Federació local de societats obreres, l’estiu de 1910. Representant la Federació local de Sabadell va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT. (Barcelona, octubre/novembre de 1910). Participà en els preparatius de la vaga general de 1917, el fracàs de la qual l’obligà a exiliar-se a França. Retornà l’any següent i llavors va participar en molts actes propagandístic de la CNT. El 1920 perseguit per la policia hagué d'escapolir-se novament a França (s'establí a París), i d’allí el 1921 anà a Rússia. En tornar va manifestar-se contrari als mètodes emprats per aquella revolució. Representant els sindicats de Sabadell i Comarca va participar en la conferència de la CRTC celebrada a Blanes del 8 al 10 de juliol de 1922. El gener de 1932 va ser deportat a Villa Cisneros després de la revolta pacífica promoguda per la FAI a l’Alt Llobregat. El gener de 1938 participà en el Ple Econòmic de la CNT, celebrat a València, representant la federació local de Sindicats Únics de Sabadell. El gener de 1939 s'exilià a França i després a Mèxic.
Col·laborar en el periòdic sabadellenc "Reivindicación". L’any 1915 va dirigí el periòdic “La batalla sindicalista” de Sabadell. És autor de Comunismo libertario . Sabadell, 1936.

Lladó Roca, Joan. Militant de la CNT a Sabadell. Amb sa germà Bru va dirigir la vaga general del tèxtil del juny de 1913, per la qual cosa va ser empresonat. Representant el sindicat de l'Art Fabril de Sabadell va participar en el primer Congrés de la CRTC, conegut com el Congrés de Sants (Barcelona, juny-juliol de 1918).

Llagostera, Antoni. Fuster a Tarragona. L'abril de 1907 va ser elegit Secretari de la Societat de Fusters de Tarragona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Llagostera, Francesc. Militant de la UGT. Obrer de la construcció. Secretari del Jurat Mixt. Mort a trets el juliol de 1933, en plena vaga del ram de la construcció.

Llagostera Cantero, Josep. Fuster a Tarragona. El 29 de gener de 1925 va ser elegit Tresorer de la Societat d'Obrers de la Fusta de Tarragona.

Llampallas Cuadras, Josep. Milità a la FOA. Vicepresident del Centre Federal de Sant Pere de Ribes. Representant la Secció de la FOA de Sant Pere de Ribes va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896). Amb la mateixa representació va assistir a la 3ª Conferència de la FOA celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.

Llansana i Sabaté, Lluís. Teixidor a Igualada. Representant dels teixidors en la comissió mixta de fabricants i teixidors, que signaren una tarifa col·lectiva de la mà d'bre en les peces teixides (Igualada, juny de 1881). Amb la mteixa representació el 28 de febrer de 1882 va signar un nou acord amb els empresaris, que acabava amb la llarga vaga mantinguda pels teixidors d'Igualada i comarca, per no haver respectat els fabricants la tarifa del mes de juny de 1881. Redactor de "La Federación Igualadina" "Órgano de las secciones federadas de Igualada. Eco del proletariado".

Llauradó Palau, Francesc. El novembre de 1895 exercia de President de la Secció local, del Morell, de la FOA.

Llvería, Antoni. Socialista a Tarragona. Representant la Societat de Tipògrafs de Tarragona va assistir al primer Congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera" (Barcelona 6-8 de setembre de 1908). Representant el Sindicat de la Fusta de Tarragona va assistir al primer Congrés de la CRTC (Congrés de Sants) (Barcelona, 29-30 de juny i 1 de juliol de 1918).

Lleó, Adriana. Treballadora del tèxtil a Igualada. El desembre de 1913 va ser elegida Vocal de la Junta de la Societat Obrera d’oficis varis d’Igualada.

Lleonart, Francisco. Militant de la CNT. El 15 de gener de 1926 va ser un del 22 signants del manifest “A los trabajadores y al lector” (publicat a “Vida Sindical” núm. 1 del 15-01-1926), en el que, enfrontant-se amb els anarquistes, es declaraven partidaris de legalizar de la CNT.

Lleonart, Josep. Militant de la CNT. Assistí al Congrés de Sants (Barcelona, 1918), representant la Federació Regional de Metal·lúrgics.  Participà en la conferència de Blanes de 1922, representant la Unió Local de Sindicats de la CNT de Mataró.

Lleonat, Joan. L’octubre de 1932 va ser elegit Comptador del Consell directiu de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa i Comarca (adherida al CADCI).

Lleopart, Joan. Militant de la UGT. Serrador mecànic. El 9 de desembre de 1890 entrà a formar part del Comitè Nacional de la UGT com a vocal 1er. El 31 de març de 1891 fou nomenat vicesecretari interi i el 22 de setembre de 1891 Tresorer interí. Càrrec que ocupà fins el 24 de novembre de 1891, en què es nomenà Tresorer el ferrer mecànic Pau Ferré. Llavors ocupà el càrrec de Secretari accidental. Amb aquesta denominació signà les actes del Comitè a partir de la del dia 7 de desembre de 1891.

Llevat, Miquel. Militant de la UGT. El 05-03-1933 va ser elegit Vicesecretari de la Societat de Professions i oficis varis de la UGT de Castelldefels.

Llinàs, Florenci. Militant de la UGT. Camperol. Representà la Societat d’Obrers Agricultors de Mataró en el primer Congrés Regional de la UGT. (Barcelona, 4-5 de juny de 1922). Representant el mateix Sindicat va assistir al VII Congrés de la Federació Regional (Barcelona, abril de 1930), on formà part de la Ponència sobre el Projecte de la Mútua Obrera Regional.

Llinàs, Josep. Treballador del tèxtil a Vilanova i la Geltrú. El juny de 1900 va ser elegit vocal de la Junta Directiva de la Societat Obrera de l’Art Fabril de Vilanova i la Geltrú.

Llobet, Josep. Fuster a Terrassa. L'abril de 1907 va ser elegit Secretari d'exterior de la Societat de Fusters de Terrassa, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Llop, Fautino. Terrissaire a Reus. L'octubre de 1931 va formar part de la Comissió organitzadora de la Societat de Terrissaires i similars.

Llop, Josep. Ascó, ? - ?. Militant de la CNT a Barcelona. Barber. Va assistir a la conferència fundacional de la FAI (València, 1927). Representant el Sindicat de Barbers de Barcelona va assistir a la Conferència de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. Amb la mateixa representació va assistir al tercer Congrés Confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931) on va exercir de secretari en la novena sessió. En esclatà la guerra civil va marxar al front (el mes d'agost) i en ser ferit el mes d'octubre va tornar a la reraguarda i s'establí a Ascó. Se li atribueix la frase, no estaven els companys a l'alçada de viure un comunisme llibertari. S'exilià a França.

Llop Convalia, Roc. Miravet (Ribera d'Ebre), 1908. Militant de la CNT. Exercí de mestre. Fou empresonat després dels fets del Sis d'Octubre de 1934. Exiliat el 1939 fou deportat cinc anys al camp nazi de Mauthausen. A França fou redactor de "Terra Lliure". Ha publicat Poemes de llum i de tenebra (1967) i Mission Ratée de l'Home sur Terre (1979).

Llorca Navarro, Pedro. Milità a la CNT. L'any 1930 fou elegit vice-secretari del Comitè del Sindicat Únic de Gavà.

Llopart Francisco. President del Sindicat de Paletes de Mataró (novembre de 1911).

Llopart, Pere. Pagès a Vilafranca del Penedès. Assistí al primer congrés de la FOA celebrat a Vilanova i la Geltrú l'octubre de 1893 i fou elegit vicesecretari de la Comissió Pericial. El març de 1896 va ser elegit President de la Secció de la FOA de Vilafranca del Penedès. Representant els agricultors de Vilafranca del Penedès va assistir al primer congrés de la CNT (Barcelona, 8-10 de setembre de 1911).

Llopart, Rafael. Militant de la UGT. Manobre. Secretari general de la UGT a Girona i delegat al Comitè de Catalunya (1933-1936). L’any 1939 s’exilià a França.

LLopart Batlle, Miguel. Militant cenetista assassinat en la repressió patrono-militar del període 1919-1923.

Llopart Vall, Jaume. Militant a la Unió de Rabassaires a Cervelló. Pagès. També treballar de vidrier. L’any 1923 participà en la fundació de la Societat rabassaire de Cervelló La Viticultora Cervellonense. El 1924 fou elegit secretari d’aquesta entitat i l’any següent n’esdevingué president. Càrrec que desenvoluparia fins l'any 1934. L’any 1933 entraria a formar part del Comitè Central de la Unió de Rabassaires com a representant del Baix Llobregat.

Llorens, Agustí. Militant de la UGT a Barcelona. Treballador del tèxtil. Representant el Sindicat Fabril de Barcelona va assistir al tercer congrés de la Federació Nacional d’Obrers de l’Art Tèxtil de la UGT, celebrat a Barcelona els dies 6 i 7 de gener de 1930, on formà part de la ponència sobre Legislació i exercí de vice-president de la Mesa en la primera sessió.

Llorens, Bonaventura. Militant de la CNT. Representant el Sindicat de Fusters de Calella va assistir al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918).

Llorens, Ferran. Militant de la CNT a Tarragona. L'abril de 1920 va formar part de la comissió organitzadora del Primer Congrés Provincial, de Tarragona, de la CNT (Tarragona, 11-13 d'abril de 1920). Va exercir de President en la primera sessió i va intervenir en l'acte de clausura.

Llorens, Jaume. Dirigent obrer de Vilanova i la Geltrú. Un dels signants del manifest "Vindicación de la classe obrera de Villanueva y Geltrú", l'any 1855.

Llorens, Joan. Dirigent sindical a Vilanova i la Geltrú. El diumenge dia 9 de juny de 1913 exercí de Secretari en l’assemblea del Sindicat de l’Art Fabril “La Constància”, celebrada en el local de la Casa del Poble de Vilanova i la Geltrú.

Llorens, Mariano. Teixidor a Igualada. L'octubre de 1864 va ser comissionat per les classes obreres de Teixidors, Filadors, Tintorers i Galonaires d'Igualada, per entrevistar-se amb el governador civil exposant ...que un número de ochocientas personas o más se hallan de mucho tiempo a esta parte sin trabajo y sin género alguno para subvenir sus imperantes necesidades naturales... i demanant un medio con que poder ocuparse, y en su virtud comer el amargo para su subsistència. Representant dels teixidors en la comissió mixta de fabricants i teixidors, que signaren una tarifa col·lectiva de la mà d'obre de les peces teixides (Igualada, octubre de 1868).

Llorente, Lluís. Fuster a Sant Martí de Provençals. L'agost de 1907 va ser elegit Vicepresident de la Societat Obrera dels fusters, adherida a la Federació del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya

Lloret, Jaume. Militant de “El Ràdium” a Sallent. El 22 de desembre de 1935 va ser elegit per formar part del Comitè Federatiu de la Federació Sindical Tèxtil “El Ràdium”.

Llosá, Sebastià. Adobador a Igualada. El juliol de 1901 va formar part de la Comissió revisadora dels comptes de la llarga vaga mantinguda, per la Societat d'Obrers Adobadors d'Igualada, del 3 de desembre de 1900 fins el 16 de juny de 1901.

Lluch Marsà, Josep.   Milità a la CNT. L'any 1930 fou vocal del ram de la Construcció en el Comitè del Sindicat Únic de Gavà.

Lluís, Esteve. Segle XIX. Membre de la comissió obrera negociadora del Conveni Col·lectiu de Peons d'Estampats de Barcelona, el 1855.

Lluís, Salvador. Militant de la UGT. L’abril de 1930 va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT, formant part de la comissió Revisora de comptes.

Llunas Pujals, Josep. Reus, 1852 - Barcelona, 1905. Internacionalista, Anarco-col·lectivista i Maçó. Tipògraf S'afilià a la FRE de l'AIT en el congrés fundacional l'any 1870 i el 1872 va formar part del Consell de la Federació Local de Barcelona. Impulsà la formació de la Unió de Noògrafs a nivell estatal. Fou secretari del Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona i de l''Ateneu Català de la Classe Obrera (1872-73), impregnant tota la seva tasca d’un fonamentat catalanisme popular. Participà en el 3er congrés de la FRE de l'AIT de Còrdova (1973) i en l'organització de la Societat Tipogràfica de Barcelona (1879). Fou un dels principals organitzadors de la FTRE, l'any 1881. Defensà un sindicalisme dirigit pels anarquistes, però restà allunyat de les tesis insurreccionalistes. Fundà i dirigí successivament els setmanaris obreristes i anticlericals, escrits en català, "La Teula" (1880), "La Teula Barcelonina" i "La Tramontana" que aparegué el 16 de febrer de 1881. Les seves col·laboracions anaven signades amb el pseudònim Lo Dimoni Gros. Per les seves opinions el setmanari fou clausurat diverses vegades i Llunas empresonat. La més llarga del desembre de 1883 al gener de 1885. També fou empresonat l'any 1896 després de l'esclat d'una bomba al pas de la processó del Corpus, i que originà una gran repressió sobre el moviment obrer. Llunas i Pujals, abans de ser empresonat, havia denunciat l'atemptat des de les pàgines de "La Tramontana". Després d'aquests fets s'allunyà de la vida pública, tot i que encarà fundà i dirigí el periòdic esportiu "Los Deportes" que es transformà en "Barcelona Sport". Publicà els fulletons Estudios filosófico-sociales (1882), La revolució: poema en tres cants (1886), El Ariete Socialista Internacional (1887) Qüestions socials (1891) i Els partits socialistes espanyols (1892). La Ley y la clase obrera. (1893).

Llusà, Francesc.  Director de la Societat Obrera de Constructors de Carruatges de Barcelona. Membre fundador de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Barcelona, el 1855.

Llusià, Bertomeu. Formà part en l'organització del Congrés obrer català de desembre de 1868. Fou membre de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Barcelona, el 1869.

per tornar a l'inici

Macià, Valentí. Militant de “El Ràdium” a Barcelona. El març de 1916 va ser elegit Vocal de la primera junta directiva del Sindicat de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits “El Ràdium”.

Madriguera, Ramon. Militant de la CNT a Sabadell. L'abril de 1933 exercia de President del Sindicat Únic de la indústria del transport de Sabadell.

Maduell Moragues, Feliu. Camperol a Constantí. El 7 d’abril de 1934 va ser elegit Vocal de la Junta del Sindicat de Treballadors del Camp de Constantí.

Maestre, Isidro. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (1918), representant el Sindicat de Calderers en Ferro de Barcelona.

Magnani, August.  Militant de la UGT. L'any 1927 fou comptable del Comitè Regional de la UGT de Catalunya.

Magre Riera, Ramón. Cervera, 1899 - ?. Militant de la CNT. Dirigent de la Unió Gastronòmica, Sindicat autònom de Cuiners de Restaurants. Va assistir a la Conferència Regional de Catalunya (Barcelona, 06 de juliol de 1930), on va ser elegit per formar part del Comitè de Redacció de "Solidaridad Obrera". Va dimitir el setembre de 1931. També fou redactor del setmanari "Acción" (Barcelona, 1930). Milità en el BOC (formà part del seu Comitè executiu) i en el POUM. Treballà a la redacció d'"Avant" i de "La Batalla" de Lleida. Després dels Fets de maig de 1937 a Barcelona, en plena repressió dels stalinistes contra el POUM, va ser empresonat a la presó Model de Barcelona (23-07-1937). Després s'integrà al PSUC. Fou dirigent de Socors Roig a Barcelona.

Magrinyà, Andreu. Representant el gremi de Gravadors en Cilindres de Barcelona va assistir al segon congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera", en el decurs del qual es va decidir la constitució de la CNT (Barcelona, 1910).

Magrinyà, Antoni. Segle XIX. Obrer del cotó de Sabadell. Membre de la comissió mixta, obrers i fabricants, que negocià uns convenis col·lectius el 1855.

Magriñà, Antoni. Representant els camperols de Vila-seca va participar en l’assemblea preparatòria per a la constitució de la Federació Provincial (de Tarragona) d’Obrers del Camps, cel·lebrada a Reus el dia 25 de maig de 1913, essent elegit vicepresident del Comitè executiu de la Federació.

Magrinyà, Josefa. Militant de la CNT a Valls. El desembre de 1936 va ser elegida Vocal del Sindicat d’Higiene i Sanitat de la CNT de Valls i comarca.

Magrinyà Jaume, R. Veieu Rosquillas Magrinyà, Jaume

Magriña, Antoni. Pagès de Vila-seca. El 25 de maig de 1913 fou elegit vicepresident de la Federació Provincial (de Tarragona) d’Obrers del Camp..

Magriñà Font, Feliu. Camperol a Constantí. El 7 d’abril de 1934 va ser elegit Vocal de la Junta del Sindicat de Treballadors del Camp de Constantí.

Malet, Antoni. Obrer afusellat en la repressió de després de la Setmana Tràgica (Barcelona, 1909).

Mallafré, Josep Maria. Dependent de Comerç a Reus. L'any 1903 exercí de President de l'Associació de Dependents de Comerç de Reus.

Manarro, Joaquim. Representant la Unió Obrera de Fusters de Sant Martí de Provençals assistí al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre-novembre de 1910).

Manent, Agustí Militant de la CNT a Badalona. Representant el Comitè Pro-Presos d’aquesta localitat va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931.

Manent, Genís. Segle XIX. Membre de la junta de la Societat Obrera de Sant Genis de Vilassar, el 1855.

Manent Pesas, Joan. Badalona, 1902 - París, 1984. Militant de la CNT. Obrer del ram del vidre. Amb 11 anys comença a treballar en un taller de marroquineria. Amb quinze s’afilià a la CNT, treballava d'aprenent de vidrier. El novembre de 1920 fou elegit Secretari general de la Federació local de la CNT de Badalona. Durant la dictadura de Primo de Rivera, hagué d'exiliar-se i residí a París i a Béziers, on feia de manobre junt amb el seu cosí i també sindicalista Simó Piera. Retornà a Badalona l’abril de 1931 i tornà a ser elegit Secretari del Comitè local. Com a Secretari d’aquest Comitè va obrir les sessions del segon congrés d’aquesta federació celebrat a Badalona els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931. Va exercir de President de la Mesa en la cinquena sessió i va formar part de la ponència sobre "Problemes Econòmics" i també en la de "Problemes de la Cultura". El 1932 participà en la fundació de la Cooperativa Obrera de Construcció "La Unión". Adherit al corrent trentista, el 1933 fou expulsat de la CNT. Va ser un dels impulsors, a Badalona, de la reunificació dels Trentistes-CNT. Va assistir al IV Congrés confederal de la CNT (Saragossa, maig de 1936), encapçalant la delegació de Badalona. Després del cop d'estat feixista va formar part del Comitè de milícies badaloní. El novembre de 1936 va ser nomenat Secretari particular del Ministre d'Indústria del Govern de l'Estat, Joan Peiró. Després el 19 d'agost de 1937 va ser elegit Alcalde de Badalona. L'octubre de 1938 va presentar la dimissió com alcalde i s'incorporà al front de guerra. Va ser ferit i el van traslladar amb el vaixell-hospital “Provence” al camp de concentració de Barcarés i després al d’Argelés. Romangué exiliat a l'estat francès residint a Prada de Conflent i a París.
Dirigí el periòdic “La Colmena Obrera” de Badalona i a l’exili col·laborà en diversos periòdics. És autor de Records d'un sindicalista llibertari català 1916-1943. Ed. Catalanes de París. París, 1977. Nota: Aquest llibre es pot consultar a internet gràcies al Centre de documentació antiautoritari i llibertari. www.cedall.org. Agraïm a Emilià Pàez bona part de la informació precedent i la localització de la fotografia.

Manero Francés, Felipe. ? - Barcelona, 1923. Militant de la CNT. Essent president del Sindicat Únic del Ram del Vestir de Barcelona va ser assassinat en una de les últimes manifestacions de la repressió patrono-militar del període 1919-1923.

Manero, Josep. Secretari de la Unió Local de la UGT a Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre). Fou assassinat l'any 1936.

Mangrañé, Valentí. L'any 1855 fou comissionat per la Junta Central de Directors de la Classe Obrera, per conciliar les desavinences entre fabricants i obrers teixidors

Manresa, Joan. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (1918), representant el Sindicat de Paletes i Manobres de Reus.

Manresa, Joan. Militant de la UGT. Tipògraf. Representant els tipògrafs de Barcelona, va assistir al XIV congrés de la Federació Tipogràfica de la UGT (Madrid, setembre de 1918).

Manresa, Joaquim. Militant de la UGT. Tipògraf. Assistí al congrés fundacional de la UGT (Barcelona, agost de 1888) i fou nomenat vocal primer del primer comitè de la UGT.

Manubens Blanc, Domènec. El maig de 1934 va ser elegit President de la Junta del Gremi de Viatjans de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa. Al mateix temps era Vocal 1er del Consell Directiu l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa (adherida al CADCI).

Manzanares Barrera, Eusebi. Militant de la CNT a Barcelona. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (Barcelona, 30-11-1920).

Maña, Joan. El setembre de 1871 era President de la Societat de Teixidor a mà de la vila de Gràcia (Barcelona).

Mañà Badiella, Ramon. El 26 de desembre de 1927 va ser elegit Vice-president segon del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria de Terrassa. Director del periòdic "Butlletí", portaveu del Centre de Dependents.

Mañé, Francesc. Representant la Secció local de Bellvei va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).

Mañé, Miquel.  Assistí al Congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Mañé, Pau. Militant de la UGT. El març de 1933 va ser elegit revisor de comptes de la Societat de Professions i oficis varis de la UGT de Castelldefels.

Mañé, Pere. Representant la secció de Santa Margarida i Els Monjos va assistir a la Conferència Comarcal de la FOA celebrada a Vilafranca el dia 15 de setembre de 1895. Representant aquesta mateixa secció va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).

Mañè i Miravent, Teresa.   Cubelles, 1865 - Perpinyà, 1939. Coneguda com Soledad Gustavo.    Llibertària i pedagoga. Va fundà la primera escola laica de Vilanova i la Geltrú l'any 1887 i l'any 1891 una a Reus, on es feien classes de dia i de nit, per tal que els treballadors i poguessin assistir. Fou membre de la Federación de Amigos de la Escuela Laica amb Anselmo Lorenzo, Fernando Tarrida del Màrmol i Pere Esteve. L'any 1989 va conèixer el reusenc àcrata Joan Montseny, més conegut per Federico Urales, amb qui es va unir sentimentalment. Junts va fornir una intensa i extensa tasca divulgadora del pensament llibertari, fent-lo arribar a les classes treballadores. L'any 1896 Joan Montseny va ser encausat en el Procés de Montjuïc i empresonat. Teresa Mañé va ser l'encarregada de treure les cartes que des de la presó escrivia a la premsa Joan Montseny, proclamant la innnocència dels processats. L’any 1897 acompanyà Joan Montseny en el seu destarrament a Londres. L'any 1898 el matrimoni Mañé/Montseny funda, a Madrid, "La Revista Blanca" (1898-1905), publicació quinzenal àcrata que assolí una gran difusió i un gran prestigi. Hi col·laboraren intel·lectuals com  Leopoldo Alas i Miguel de Unamuno entre d'altres i també hi escrivien els anarquistes Anselmo Lorenzo, Ricardo Mella,  Teresa Claramunt, etc. L'èxit de la publicació i la qualitat del seu contingut comportà per a Teresa Mañé una notorietat intel·lectual entre l'anarquisme internacional. El matrimoni també va publicar "Tierra y Libertad", amb un contingut menys teòric i més acostat al moviment obrer. Anys mes tard "La Revista Blanca"  fou publicada a Barcelona (1923-1936) i esdevingué la publicació anarquista de més llarga durada de l'Estat.  En aquesta nova etapa Teresa Mañé tornà a la tasca de divulgació de la filosofia llibertària,  defensant que per fer la revolució calia fer un canvi integral de l'individu. Col·laborà amb en el periòdic "El Luchador", amb el setmanari anarquista "El Productor" i en el periòdic anticlerical "La Tramuntana", Traduí, entre d'altres obres, El Porvenir de los Sindicatos Obreros del francès Georges Sorel (defensor de la vaga general), en el pròleg de la qual Teresa Mañé descriu el posicionament anarquista envers la política (fragment del pròleg).  És autora de La Sociedad Futura (1899). El Sindicalismo y la anarquía (1933) Política y Sociologia (1933). Fugint de les urpes del franquisme l'any 1939 hagué d'exiliar-se amb la seva filla Frederica Montseny. Tot just després de creuar la frontera amb l'estat Francès va patir un accident, a conseqüència del qual morí a Perpinyà el cinc de febrer.

Manyé, Pere. Pagès. Militant de la Federació Nacional d'Agricultors d'Espanya.  Participà en el IV congrés d'aquesta federació com a delegat per Vilanova i la Geltrú (Vilanova i la Geltrú, 21-22 de novembre de 1916).

Marbà, Antoni. Assistí al congrés obrer de Barcelona de desembre de 1868. Fou membre de la junta de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, el 1869.

Marbà, Pere. Militant anarquista i de la CNT, d'Igualada. Col·laborà a "El Sembrador" (1930-33), amb el pseudònim de Poble Patiràs.

Marbà i Collet, Pere. Igualada, 1861 - ? Internacionalista, militant de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (1889). Teixidor de Cintes de cotó. L'any 1890 residia a Barcelona. Va formar part de la comissió organitzadora del congrés constitutiu del Pacte d'Unió i Solidaritat, que pretenia reconstituir la FTRE (Madrid, març de 1891).
Va ser redactor del periòdic "La Federación Igualadina".

Marca, Valentí. Teixidor a Reus. L’any 1868 exercí de Secretari de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus (va ocupà el càrrec fins el 30 de juny de 1869). El juliol de 1871 va ser elegit Vocal de la Junta de la mateixa societat.

Marcè, Esteban. El març de 1896 exercia de President de la Secció de la FOA de Sant Sadurní d’Anoia.

Marcet, Magí. Dirigent obrer de Sabadell. L'any 1909, després dels esdeveniments de la Setmana Tràgica, en què a Sabadell es proclamà la república, hagué d'exiliar-se. Representant la Unió Metal·lúrgica de Sabadell va assistir al segon congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera", en el decurs del qual es va prendre l'acord de constituir la CNT (Barcelona, octubre-novembre de 1910). Posteriorment s'afilià a la CNT.

Marcillas, Pere. L’any 1921 era vicepresident de la Societat de Treballadors Agrícoles de Bellvei del Penedès, adherida a la CNT.

March, Salvador. El juny de 1871 era vice-president de la Societat de Teixidor a mà de Sant Joan de Vilassar, adherida al Centre federal de teixidors a mà de la nació espanyola.

Marcó, Antoni. Teixidor a Reus. El juliol de 1866 va ser elegit Vocal de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus. Representant la Societat de teixidors a mà, la Societat de teixidors de vels i les Tres Classes de Vapor de Reus, va assistir al IV Congrés de la Unió Manufacturera celebrat a Sabadell del 16 al 19 d’abril de 1873.

Marco, Antoni. Militant de la CNT. Membre del comitè de la CRTC, signant del pacte d'unitat d'acció CNT-UGT (Barcelona, 18 d'abril de 1938).

Marcó, Bautista. Militant de la CNT, del sindicat de xofers de Barcelona. El 27de gener de 1924 va ser elegit Tresorer del Comitè de la Federació local de Barcelona de la CNT. L'any 1930 formà part de la Comissió reorganitzadora del Sindicat del Transport de Barcelona. Fou president del Sindicat de Transport (1930-32) en representació del qual assistí al tercer Congrés confederal de la CNT (Madrid, 11-16 de juny de 1931). Fou un dels signants del Manifest Trentista.

Marcó, Manuel. Militant de la CNT. Representant el Comitè local de Canet de Mar va assistir a la Conferència de la CRTC celebrada a Blanes els dies 8, 9 i 10 de juliol de 1922.

Marcó, Narcís. Militant de la CNT. Germà de Manuel Marcó. Representant el Comitè local de Canet de Mar va assistir a la Conferència de la CRTC celebrada a Blanes els dies 8, 9 i 10 de juliol de 1922. Co-fundador de la revista "Vida Sindical". En el primer núm de la revista (15-01-1926) va ser un del 22 signants del manifest “A los trabajadores y al lector”, en el que, enfrentant-se amb els anarquistes, es declaraven partidaris de legalizar de la CNT. L’any 1929 formava part del Comitè de la CNT, amb Ángel Pestaña de secretari general. Representant el Sindicat Únic de Canet de Mar, va assistir al tercer Congrés Confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931).

Marco Trafalch, Florià. Amer, 1902(2) - Barcelona, 1939. Paperer. Militant de la CNT a Gelida. Afusellat pels franquistes el 7 de juliol de 1939.

Marfull, Josep. Militant de “El Ràdium”. A les primeries de 1927 exercia de president del Comitè de la Federació Regional de Sindicats Professionals de contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya.

Marí, Joan. Dirigent de les Tres Classes de Vapor, "Societat la Concòrdia" de Vilanova i la Geltrú. Representant aquesta societat participà el 29 de juny de 1889, a les reunions amb el Comitè de la UGT per tractar de l'adhesió de la societat "La Concòrdia" a la UGT.

Marianet. Pseudònim de Rodríguez Vàzquez, Marià.

Marigó, Antonio. Representant la la secció de Cornellà va assistir al Congrés extraordinari de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers, celebrat a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916.

Marimón, Miquel. Pintor a Reus. El novembre de 1924 exercia de President de la Societat d'Oficials Pintors de Reus.

Marimón Sanfeliu, Pere. Sant Pere de Riudebitlles, 1861 - Torrelavit, 1921. Paperer. Dirigent de la secció de Paperers de Lavit, adherida a la Unió de Noògrafs de la FRE de l’AIT. Impulsà i dirigí, junt amb Gustau Agramunt, la llarga vaga dels paperers de l’any 1883.

Marín, Civera. Militant de la CNT. S'adherí al Partit Sindicalista d'Àngel Pestaña. Dirigí el diari "La Mañana", de Barcelona. S'exilià a Mèxic.

Marín, Maria.  Junt amb Amàlia Alegre encapçalà la manifestació de dones del gener de 1918 durant la vaga de les subsistències.

Mariné Baldomer. Signant del manifest del Primer de Maig de 1890, en nom de la Societat Obrera de Teixidors de Seda de Barcelona.

Mariné, Mateo. Militant de la CNT. Representant la Federació Comarcal del Baix Llobregat va assistir al congrés de la CNT del Teatre de la Comèdia (Madrid, desembre de 1919), on va ser un dels 24 firmants del dictamen sobre la definició ideològica de la CNT, que declarava la finalidad que persigue la Confederación Nacional del Trabajo de España es el Comunismo libertario.

Mariné Ribera, Antoni. Camperol a Reus. El maig de 1931 va formar part de la Comissió organitzadora de la Societat de Camperols de Reus.

Mariné, Pere. Militant de la CNT a Sitges. Representant la Societat de constructors de Sabates de Sitges va assistir al 2on Congrés Confederal de la CNT (Madrid, 10-17 de desembre de 1919)

Marinero, Miquel. Representant la Unió d'Obrers Metal·lúrgics de Barcelona va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre - novembre de 1910).

Marlés, Josep. Boter a Barcelona. El segon semestre de 1912 exercí de Secretari de la Comissió Pericial de la Federació d'Oficials Boters d'Espanya, amb residència a Barcelona.

Marquès, Jaume. Militant de la UGT a Barcelona. Forner. El més d’agost de 1928 va ser elegit Vocal de la Societat de Forners “La Espiga”.

Marqués, Ricard. El desembre de 1907 era el destinatari de la correspondència dirigida a la Societat de Fusters de Palamós, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Marquès i Codorniu, Josep. ? – Tortosa, 1936. Dirigent obrer socialista de Tortosa. L'any 1934 participà en els fets del 6 d'octubre i fou empresonat al vaixell Manuel Arnús ancorat al port de Tarragona.

Marquès i Mir, Jaume. Avinyonet de Puigventós. (Alt Empordà), 1904. Militant de “El Ràdium” a Barcelona. Amb 16 anys ingressà a l’Escola de Teixits de Badalona i s’afilià al Sindicat “El Ràdium”, com aprenent. El 3 d’abril de 1932 va ser elegit Secretari del Comitè de la Federació de Sindicats Professionals de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya. Essent reelegit el 5 de març de 1933. En qualitat de Secretari del Comitè l’agost de 1933 va formar part de la Comissió encarregada de redactar uns nous estatuts per la Federació. El 9 de març de 1947 va ser elegit vocal obrer de la junta rectora de la “Caja de Jubilaciones y Subsidios Textiles”. El 23 de setembre de 1977 va ser nomenat assessor de la Junta Rectora Provisional del reconstituït Sindicat de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits “El Ràdium” i retificat en l’assemblea genereal del 29 de gener de 1978.

Maró, Miquel. Dirigent de la Classe Obrera dels Pintadors. Signant del manifest "Las clases trabajadoras asociadas a los Diputados a Cortes y especialmente a los de la antigua Cataluña". Barcelona, 1841.

Marsal, Maties. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (1918), representant el Sindicat de Paletes de Badalona.

Marsal Anglora, Antoni. Barcelona, segle XIX. Obrer maquinista naval. Amb el pseudònim de Sarro Magallán, representà per primera vegada els obrers de l'estat espanyol davant de l'AIT, assistint a les reunions del seu tercer congrés (Brussel·les, setembre de 1868). Fou un dels fundadors de la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona (Octubre de 1868) i fou secretari del congrés obrer de Barcelona de desembre de 1868. També assistí al congrés obrer de juny de 1870, fundacional de FRE de l'AIT. Alineat amb els anarcocol·lectivistes, intervingué també en la FTRE (1881-88). Fou un dels 16 delegats que van assistir a l’últim congrés de la FTRE, celebrat a Madrid l’any 1887.

Marsan, Paulí. Representant el sindicat de la Construcció de Manresa va assistir a la Conferència Extraordinària de la CRTC, celebrada a Barcelona del 25 al 27 de gener de 1936.

Marselau, Nicolàs Alonso. Internacionalista. Membre de la FRE de l'AIT. Assistí al 5è congrés de l'AIT celebrat a La Haia el 1872. Fou empresonat per uns articles publicats en el setmanari La Razón. Posat en llibertat s'exilià a França. El 1873 fou elegit per representar la FRE de l'AIT al congrés que s'havia de celebrar a Ginebra, però hi va renunciar i abandonà la FRE de l'AIT.

Martí, Aniceto. Militant de la UGT a Tarragona. El 25 de febrer de 1912 va ser elegit Vocal de la Societat Tipogràfica de Tarragona, adherida a la UGT.

Martí, Antoni. Teixidor a Igualada. El desembre de 1854 va ser comissionat pels Filadors de cotó d'Igualada per pactar amb els fabricants una tarifa de preus i la fixació d'un horari laboral d'hivern i d'estiu. El conveni es va signar el 21 de desembre, contemplant una jornada de treball de 13 hores diàries.

Martí, Antoni. Camperol a Picamoixons. Representant la secció de Picamoixons va assistir a la Segona Conferència de la FOA, celebrada al Vendrell el dia 21 de juny de 1895. El dia 4 d’agost de 1895 exercí de President en la reunió de les seccions de la FOA de la Comarca de Valls-Montblanc, convocada per reorganitzar les seccions i la junta de la Comarca i l'endemà, dia 5, va ser elegit President de la Comissió Comarcal de Valls-Montblanc, de la FOA, amb residència a Picamoixons. Representant la Secció d'aquesta localitat va participar en el tercer congrés de la FOA celebrat al Vendrell els dies 5 i 6 de gener de 1896.

Martí, Jaume. Barber a Tarragona. Representant la Societat de Barbers, el maig de 1902 va intervenir en el míting commemoratiu del Primer de Maig a Tarragona.

Martí, Joan. Vocal segon de l'Associació Mútua de Teixidors de Cotó d'Igualada, l'any 1841.

Martí, Joan. Dirigent obrer. L'any 1869 formava part de la junta directiva de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú, secció de jornalers.

Martí, Joan. El 19 de novembre de 1910 va ser elegit Comptador del primer Comitè de la CNT.

Martí, Joan. Dirigent obrer camperol. Representant la Federació Local de Valls assistí al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir la constitució de la CNT (Barcelona, 1910). Participà en el congrés fundacional de la Federació Nacional d’Agricultors d’Espanya (FNOA) (Córdoba, 17-20 d’abril de 1913), representant els pagesos de Barcelona i Rodalies i en el que fou elegit membre del Consell Federal. També assistí al segon congrés de la FNOA (València, maig de 1914), en qualitat de membre del Consell Federal. Així mateix participà en el tercer congrés (Úbeda, 1915), representant la Federació Comarcal de Barcelona. En aquest congrés va formar part de la Comissió revisadora de credencials, de la quarta ponència i exercí de President de la Mesa de la 3a sessió. Participà en el quart congrés (Vilanova i la Geltrú, novembre de 1916) representant el pagesos de Sant Andreu de Palomar. També va assistir al cinquè congrés (Saragossa, 1917), delegat per la federació comarcal de Barcelona i al sisè (València, 1918) representant la federació comarcal de Valls.

Martí, Joan. Dirigent obrer del Sindicat tèxtil "La Constancia" de Barcelona. El juny de 1913 va participar en un míting del Sindicat de l’Art Fabril de Vilanova i la Geltrú, i en la seva intervenció convidava a les dones que participessin en l’organització sindical. Després de la vaga general del tèxtil de l’agost de 1913, la protesta bàsica de la qual era l’incompliment de la llei sobre el treball de les dones i dels infants publicada l’any 1900, manifestava: ... es una verdadera infamia que haya chicos i chicas de diez y once años que desempeñan en los telares la función que debía estar encomendada a un hombre ... a la edad de 8 años estaba jo trabajando en dos telares de cinco palmos de anchura ganaba de 20 a 24 pesetas a la semana i hoy que tengo 38 trabajando con dos telares anchos que dan más rendimiento, no puedo ganar nunca más de 20 pesetas...

Martí, Joan.  Militant de la CNT a Badalona. Vidrier. El desembre de 1916 va ser elegit membre del Comitè de la Federació nacional de la indústria vidriera d'Espanya. Representant el Sindicat de la Indústria Vidriera va assistir al segon congrés de la Federació local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931. Va formar part de la ponència sobre "Problemes d’Higiene i Salut Pública".

Martí, Joan Pau. Dirigent de la Societat de Fusters de Barcelona. El febrer de 1855 va ser elegit per formar part de la comissió que va anar a Madrid a exposar als Diputats els perjudicis que causaria l'aprovació del projecte de llei aranzelària, que s'estava tramitant al Congrés.

Martí, Josep. Representant la secció de Vila-Rodona va assistir a la Segona Conferència de la FOA, celebrada al Vendrell el dia 21 de juny de 1895. El dia 5 d’agost de 1895 va ser elegit Secretari primer de la Comissió Comarcal, de Valls-Montblanc, de la FOA.

Martí, Josep. Boter a Reus. El febrer de 1924 era el Vice-secretari de la Secció de Reus de la Federació d'Oficials Boters d'Espanya.

Martí, Josep. Militant de “El Ràdium” a Barcelona. A principis de 1926 va ser designat per formar part de la redacció del butlletí de la Federació, el qual començà a publicar-se l’abril de 1926. El 23 de desembre de 1928 va ser elegit President de la Federació Regional de Sindicats Professionals de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya.

Martí, Josep. Milità a la CNT. Pagès. Com a representant de l’Associació Cultural Obrera de La Granadella i de la Comarca de les Garrigues, va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), participant en la ponència sobre Col·lectivitzacions al Camp.

Martí, Llorenç. Teixidor de cotó a Reus. L’any 1869 formava part de la Junta del Centre Federal de Teixidors a Mà de Barcelona, amb el càrrec de vocal. El més de maig acompanyà el president del Centre Federal en una visita a Reus, per tal d’aclarir uns malentesos sobre l’estadística de preus. El juliol de 1871 va ser elegit Vocal de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus i l’abril de 1872 exercia de President de l’esmentada Societat. En representació d’aquesta societat participà en el Congrés constituent de la Unió Manufacturera, celebrat a Barcelona del 7 al 12 de maig de 1872.

Martí, Martín. Representant la Societat de Dependents de la Subhasta del Peix de Barcelona, l’any 1907 va formar part de la primera junta de la Federació local de Barcelona de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera" de Barcelona. Va participar en el congrés en que aquesta federació es va convertir en Confederació Regional (Barcelona, 6-8 de setembre de 1908).

Martí, Pau. Treballador del tèxtil a Barcelona. Participà en la fundació d'una societat cooperativa de Majordoms i Contramestres de Telers Mecànics (Gràcia -Barcelona-, 1873).

Martí, Vicente. Militant de la UGT a Reus. El maig de 1913 era el President de la Secció Reus-Nord del Sindicat ferroviari, adscrit a la Unión Ferroviaria de la UGT. Representant la secció de Reus va assistir al Primer Congrés del Sindicat del Nord de la Unió Ferroviaria, celebrat a Valladolid el gener de 1914. També va assisstir al segon congrés celebrat a Valladolid el juny de 1915. Tornà a ser elegit President el febrer de 1916. Va ser director del periòdic "La Unión Ferroviaria" editat per la Secció ferroviària Reus-Nord.

Martí Bages, A. Militant del CADCI a Reus. El març de 1919 exercia de Secretari general del CADCI de Reus.

Martí Castells, Pere. ? - Barcelona, 1923. Militant de la CNT. Assistí al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona 30-31 d'octubre i 1 de novembre de 1910), representant els obrers Joiers i Argenters de Barcelona. Va ser assassinat per elements dels Sindicats Lliures.

Martí Manuel, M. Militant del CADCI a Reus. El desembre de 1917 va formar part de la Comissió organitzadora del CADCI a Reus.

Martí i Parés, Fidel. Valls, 1871 - Barcelona, 1934. Anarcosindicalista. Pagès. Dirigent de la Federació Comarcal de Valls, assistí al segon congrés de la Federació Nacional d’Agricultors d’Espanya (FNOA) (València, maig de 1914) i després fou elegit coordinador del Consell Federal  de la Federació i director de “La Voz del Campesino” portaveu de la FNOA. Presidí la sessió inaugural del tercer congrés de la FNOA (Úbeda, 30/04/1915). Junt amb la FNOA s’integrà a la CNT i fou l’impulsor del Sindicat Únic de Valls el novembre de 1919. Fou empresonat diverses vegades, sense acusacions concretes i per ser el director de “La Voz del Campesino”, periòdic en el escriví nombrossos articles. La pressió del caciquisme local va fer-lo emigrar a Barcelona l’any 1926. L’historiador Antoni Gavaldà ha dit d’ell (*) ... la majoria de militants consideraven “La Voz del Campesino” i Fidel Martí com els pares de la ideologia pagesa.
(*) El pensament agrari de l'anarquisme a l'Alt camp: 1923-1939. El paper de Pere Segarra i Boronat. Institut d'Estudis Tarraconses Ramon Berenguer IV - Exma. Diputació Provincial de Tarragona. Valls, octubre de 1986.

Martí Robert, Daniel. Valls, 1909 - ?. Militant de la CNT. Paleta. L’any 1932 va ser elegit president dels Sindicat Únic de Treballadors de Valls. Consumada l’escissió trentista s’adherí a la Federació Sindicalista Llibetària d’Ángel Pestaña i el setembre de 1933 va ser elegit secretari de l’Ateneu Sindicalista Llibertari de Valls. Va ser empresonat després dels fets del Sis d’octubre de 1934. El juliol de l’any 1937 va ser elegit secretari del Comitè Local de la CNT de Valls.

Martí Rovira, Joan. Camperol a Constantí. El 7 d’abril de 1934 va ser elegit Tresorer de la Junta del Sindicat de Treballadors del Camp de Constantí.

Martí Salvat, Celestí. Castellvell (Baix Camp), 1912. Reus, 2001. L'any 1930 s'afilià a la CNT, després al BOC i al CADCI. El 1933 ingressà a les Joventuts Socialistes i el 1936 fou elegit secretari de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. L'any 1937 formà part del comitè executiu del PSUC i aquest mateix any marxà al front. S'exilià el 1939. Se separà del PSUC per fidelitat amb Joan Comorera i la seva línia nacionalista, quan aquest en fou expulsat. Tornà de l'exili l'any 1950. Sota la dictadura franquista va ser un dels puntals de la reorganització dels socialisme a Reus.

Martín, Àngel. Representant la Unió Obrera de Carregadors i Descarregadors de Ferrocarrils i Carruatges de Barcelona, va assistir al segon congrés de la Confederació REgional de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera", en el decurs del qual es va decidir constituir la CNT.

Martín, Enrique. Madrid, 1896. Militant de la CNT. Afiliat al sindicat de la fusta de la CNT de Madrid. Fou membre del comitè pro-presos i ell mateix sofrí presó durant la dictadura de Primo de Rivera. El 1934 s'establí a Barcelona, tot i que fou altre cop empresonat. L'any 1935 treballava en el servei de clavegueres de l'ajuntament de Barcelona. En la guerra civil fou membre de les patrulles de control revolucionari, fins el maig de 1937. S'exilià a França i fou deportat pels nazis a Mauthausen. Publicà Recuerdos de un militant de la CNT Ed. Picazo. Barcelona, 1979.

Martín Escudero, Antonio. Belvis de Monroy (Càceres), 1895 - Bellver de Cerdanya, 27.04.1937. Anarquista. Paleta. Afiliat a la CNT i a la FAI. A les rodalies de Puigcerdà se'l conegué com El cojo de Màlaga. Col·laborador del grup "Los Solidarios" a Barcelona el 1923, després s'hagué d'exiliar a França (1924-1931). El 1936 assistí al congrés de la CNT de Saragossa en qualitat de delegat de la Federació Local de Sindicats de Puigcerdà. Durant la guerra civil feu les funcions d'alcalde de Puigcerdà. La seva actitud de represàlies i persecucions ferotges incontrolades, foren una taca per al qui lluitaven contra el feixisme. Fou mort en un enfrontament a Bellver de Cerdanya, preludi dels Fets de Maig.

Martín Rodríguez, Basili. Militant de la UGT i del PSOE a Barcelona. Pulidor de marbre. Membre de la comissió organitzadora del congrés fundacional de la UGT (Barcelona, 12-15 d’agost de 1888), al qual va assistir representant la Unió Obrera de Pulidors Marbristes de Barcelona i formà part de la Mesa de la primera sessió en qualitat de secretari. Va ser elegit vocal segon del primer Comitè Nacional de la UGT. Participà en l'organització dels actes del Primer de Maig de 1890 i signà el manifest dirigit al governador civil de Barcelona, en nom de la Societat Obrera de Marbristes (secció de pulidors), essent un dels oradors del míting del teatre Tívoli, amb el què es va iniciar la manifestació del 1er de maig. Va assistir al segon Congrés de la UGT (Vilanova i la Geltrú, 31 d’octubre – 2 de novembre de 1890) i després del congrés va ser elegit vicepresident del Comitè Nacional. Càrrec en el que va ser reelegit després del tercer congrés celebrat a Málaga (7-11 de setembre de 1892). Després d’assistir al quart congrés de la UGT (Madrid, 25 - 29 d’agost de 1894) fou elegit president de la UGT. Va assistir al cinquè congrés de la UGT celebrat a València (25-26 d’abril de 1896) i després del congrés va ser elegit vocal del Comitè. En la remodelació que va tenir el citat comitè el setembre de 1897, va ser elegit Vicepresident. El setembre de 1899 va assistir al sisè congrés de la UGT celebrat a Madrid, i representant els marbristes de Barcelona també va assistir al setè Congrés (Madrid, maig de 1902).

Martínez, Agustín.  Membre de la Societat de Protecció Mútua dels Tintorers de Barcelona, el 1843.

Martínez, Alfons. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat del Ram de l’Alimentació va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931. Va formar part de la ponència sobre Racionalització i Standarització.

Martínez, Antoni. Àlias València. Militant de la CNT.  Membre del Comitè del Sindicat de Ferroviaris, Participà en la campanya d'informació i propaganda de la CRTC de finals de 1918, amb Peiró, Pestaña, etc. En la repressió obrera que seguí a la vaga de La Canadenca (1919) fou empresonat en el vaixell "Pelayo" en el port de Barcelona. Formà part del grup "Nosotros".

Martínez, Domingo. Militant de la CNT. Vidrier. Formant part del Comitè nacional de la CNT va assistir al segon congrés confederal de la CNT (congrés del Teatre de la Comèdia, Madrid, 1919). En aquest congrés va ser un dels 24 firmants del dictamen sobre la definició ideològica de la CNT, que declarava la finalidad que persigue la Confederación Nacional del Trabajo de España es el Comunismo libertario.

Martínez, Domingo. Militant de la UGT. President del Sindicat del Carbó mineral de la UGT del port de Barcelona. Presidí l’Assemblea general del sindicat celebrada el 05-03-1933.

Martínez, Francesc.  Secretari de la Societat d'obrers Serradors de Barcelona, l'any 1890.

Martínez, Gonçal.  El juliol de 1934 fou elegit vicesecretari de la Comissió executiva de la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya (UGSOC).

Martínez, Jacinto. Militant de la CNT. El maig de 1930 formà part de la Comissió reorganitzadora del Sindicat del Vidre de Barcelona.

Martínez, Joan. Militant de la UGT. Representant el Sindicat de Carretilles elèctriques de la UGT, va formar part del Jurat mixt de Treball de Barcelona, el març de 1933.

Martínez, Lorenzo. El març de 1923 exercia de comptador de la Corporació General de Sindicats Llires a Barcelona.

Martínez, Modest.  Militant de la UGT. El juny de 1936 fou elegit vocal del Secretariat Regional de la UGT de Catalunya i del juliol de 1936 fins el novembre de 1937 va ser Secretari de l'àrea d'Ajuts.

Martínez, Salvador. Militant de la CNT a Badalona, del Sindicat Únic del Ram de la Construcció. L'octubre de 1936 era el Caixer del periòdic "Via Libre", portaveu de la CNT i de la FAI.

Martínez, Segundo. ?, ? – Tolosa de Llenguadoc, 1950. Militant de la CNT a Barcelona. President del Sindicat del Transport Marítim de Barcelona el 1932. S'oposà als Trentistes. Representant el Sindicat d'Espectacles Públics de Barcelona va assistir al tercer Congrés Confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931). Representant el Sindicat del Transport va assistir al Ple Regional de la CRTC (Barcelona 05-13 març 1933). L'any 1939 s'exilià a França on morí.

Martínez, Tomás. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat del Ram de la Pell va assistir al segon congrés de la Federació local de Sindicats Obrers de Badalona , celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931. Va formar part de la ponència sobre "Problemes de la Cultura".

Martínez Cuenca, Marià. Cartagena, 1899 - Mèxic, 1984.  Militant de la UGT i polític. Treballador d'arts gràfiques. Comença a treballar a l'edat de 13 anys a Barcelona i ingressà a la Federación Gràfica Espanyola de la UGT. El 1919 s'afilià a l'Agrupació Socialista de Barcelona, de la què en fou secretari el 1926. També va ocupar el càrrec de president de la FC del PSOE. Representant la Societat de Professions i Oficis varis de Barcelona, va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT (Barcelona, abril de 1930), on formà part de les ponències de Justícia i Reforma del Reglament de la Federació. De l'abril de 1930 al desembre de 1931 fou  secretari general de la Federació Regional Catalana de la UGT. El juliol de 1933 s'afilia a la USC. Desenganyat per la trajectòria centralista de la UGT, participà en la constitució de la UGSOC de la què en fou president. Regidor a l'Ajuntament de Barcelona (gener-octubre de 1934), fou encausat per la repressió posterior als fets del 6 d'octubre de 1934 i empresonat fins el febrer de 1935.  Tornà a l'Ajuntament el febrer de 1936 i participà en les negociacions per al retorn de la UGSOC a la UGT. Després formà part del comitè central del PSUC i s'exilià a Mèxic el 1939. A l'exili es va adherir al MSC.
Escriví unes memòries, inèdites: La Muralla invisible.

Martínez Écija, Josep. Àlias el Paleta. Militant de la CNT a Badalona. L’any 1930 participà en la reorganització del Sindicat de la Construcció. Representant aquest sindicat va assistir a la Conferència de la CRTC celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. Amb la mateixa representació va assistir al Ple Regional de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931). Així mateix va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats Obrers de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931. En aquest congrés va exercir de President de la Mesa en la tercera sessió i va formar part de la ponència sobre "Sindicats d’Indústria" i també en la de "Problemes de la Cultura". L’octubre de 1936 representà la CNT en el consistori Badaloní, integrant-se en el departament de Serveis Públics. Va ser elegit alcalde de Badalona el maig de 1937. Càrrec del què dimití l’agost següent. El 28 de febrer de 1938 va tornar a ser elegit alcalde de la ciutat. Ho va ser fins el 12 de maig per incorporar-se al front de guerra.

Martínez Espinosa, Emilià. Villar del Cobó (Terol), 1901 - Manresa, 1987. Militant de la CNT a Manresa. Treballador dels ferrocarrils catalans. Amb 10 anys treballava de pastor i l'any 1918 es traslladà a viure a Fígols, on començà a treballar a les mines. S’anà formant, de manera autodidacta, una extensa cultura. S’afilià a la CNT abans de la dictadura del general Primo de Rivera i destacà en la reorganització de la CNT l’any 1930. L’any 1932 va ser empresonat després de la revolta pacífica promoguda per la FAI a l’Alt Llobregat. Representant el Sindicat Únic dels ferroviaris va participar en el Ple intercomarcal Bages-Bergadà de la CNT del juny de 1935. El juliol de 1936 era Secretari de la Federació local de la CNT-FAI de Manresa. El juliol de 1936 va proposar la col·lectivització dels ferrocarrils catalans, cosa que es va portar a terme de forma immediata. Se cita com la primera col·lectivització de l’Estat. Va formar part del Govern municipal de Manresa del 19 d’octubre de 1936 fins el 31 de maig de 1938. Després, el 22 de desembre de 1938 va ser elegit Alcalde. Ho va ser fins l’ocupació de Manresa per les tropes franquistes el 24 de gener de 1939. El 16 de maig de 1939 va ser empresonat acusat de rebelión militar. Va ser torturat i condemnat a 30 anys de presó. L’any 1943 li van donar la llibertat condicional. De tornada a Manresa va establir contactes amb dirigents clandestins de la CNT, activitat per la qual va ser empresonat diverses vegades. Durant la transició va participar en la reorganització de la CNT a la comarca del Bages, però quan la CNT es va escindir se’n va allunyar.

Martínez González, Ramon.  Esparragal (Múrcia), 1901 - Castres (França), 1974. Militant de la CNT a Badalona. Contramestre del tèxtil. Com a representant de la CNT de Badalona va assistir a la Conferència de la CRTC celebrada a el juliol de 1922 a Blanes. Representant el Sindicat de l’Art Fabril i Tèxtil va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats Obrers de Badalona (Badalona, 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931). Va formar part de la ponència sobre Problemes Econòmics. Promogué la reunificació dels Faistes-Trentistes a Badalona a finals de 1935. El febrer de 1937 era el President del Sindicat de la Indústria Fabril i Tèxtil de la CNT. També va participar en el Tercer Congrés de la Federació local (Badalona, 21 - 24 de març de 1937), intervenint en el míting de clausura. Regidor a l'Ajuntament Badaloní, impulsà la col·lectivització de les empreses tèxtils. L'any 1939 s'exilià a França.

Martínez i Lozano, Gonçal. Dirigent sindical a Barcelona. L'any 1934 s'escindí de la UGT i ingressà a la UGSOC. L'any 1936 signà un pacte amb la UGT de Catalunya pel reingrés de la UGSOC a la UGT.

Martínez Lucas, Josep. Reus, 1918 - Barcelona, 1943. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Electricista. Afusellat pels franquistes el 16 de juny de 1943.

Matínez Pintao, Vicenç. Segle XIX. Dirigent obrer. Signant dels primers estatuts de l'Associació de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona, el 1840. Amb Josep Sort i Josep Sugranyes, defensà davant del síndic de l'Ajuntament de Barcelona, el dret d'associació obrera. El 1842 fou administrador de la cooperativa tèxtil "Compañía fabril de Tejedores de algodón".

Martínez, Ruiz, Artur. Militant de la UGT. L'octubre de 1925 fou elegit comptable del Comitè Regional de la UGT de Catalunya.

Martínez, Salas, Abelard. Militant del PSOE i de la UGT. Fou secretari d'actes del Comitè Regional de la UGT de Catalunya (1925-27). El 1934 era vocal de la junta de l'Agrupació de Barcelona del PSOE que s'oposava a la fusió amb la USC.

Martínez Salmerón, Pedro. Milità a la CNT. L'any 1930 fou vocal del ram tèxtil en el Comitè del Sindicat Únic de Gavà.

Martínez Simó, Francesc. Benicarló, ? - Sevilla, 1936.  Conegut com Francesc Arín Simó. Dirigent de la CNT a Barcelona. Calderer. Representant el Sindicat de Calderers de Coure de Barcelona va assistir al primer Congrés de la CRTC, conegut com el Congrés de Sants (Barcelona, 1918). Va ser secretari del Sindicat de la Metal·lúrgica de Barcelona. Representant aquest sindicat va assistir al segon Congrés Confederal de la CNT (Madrid, desembre de 1919). En la repressió sindical dirigida pel general Martínez Anido fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó el 30 de novembre de 1920. Participà en la Conferència de Blanes de la CRTC (Blanes, 1922). Substituí Progreso Alfarache en la secretaria del Comitè de la CNT (desembre 1930), i com a tal participà en la Conferència de Sindicats de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. També va assistir al tercer Congrés Confederal de la CNT (Madrid, juny 1931), on la tendència faista el desqualificà junt amb Peiró, Pestaña i altres. Essent president del Sindicat de Transport de Barcelona signà el Manifest Trentista (agost 1931) i pressionat pel sector faista hagué de dimitir. Després milità en els Sindicats d'Oposició i presidí el míting de la Federació Sindicalista Llibertària celebrat a Barcelona el 28 de maig de 1933, on es produïren greus incidents provocats pels faistes. També en nom dels Sindicats d'Oposició participà en un míting de l'Aliança Obrera a València (1934).
Col·laborà a la revista "Acción" (1930) i a "Cultura Libertaria" (1931).
Morí afusellat pels franquistes el primer temps de la guerra, a Sevilla.

Marton, Albert. El 5 de març de 1933 va ser elegit Tresorer del Comitè Federal de “El Ràdium” amb seu a Barcelona.

Martorell, Francesc. Vocal de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Girona, el 1842.

Martorell, Josep. Representant la Secció de Creixell va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).

Martorell, Manuel. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant el sindicat "La Naval" de Barcelona, on defengué la constitució dels Sindicats Únics.

Martorell, Miquel. Dirigent Obrer i Polític. El desembre de 1865 signà una exposició, dirigida al President del Consell de Ministres, demanant llibertat d'associació obrera. Fou membre del comitè del Partit Republicà Federal de Barcelona (febrer de 1869).

Martorell, Miquel. Representant la secció de Sant Martí de Provençals va formar part de la Comissió revisadora dels comptes de la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'España, en l'Assembla general celebrada a Badalona el setembre de 1909.

Martorell Vives, Salvador. Vilafranca del Penedès, 1908 – Vilanova i la Geltrú, 1987. Militant de la UGT i del PSUC a Barcelona. Secretari general de la Federació Regional d’Indústries Gràfiques de la UGT, en representació de la qual va ser membre del Comitè de Catalunya del Secretariat Regional, durant la guerra. L’any 1939 s’exilià a Anglaterra. L'any 1945 va assistir a la Conferència Sindical Mundial celebrada a Londres del 6 al 14 de febrer de 1945, en qualitat de Cap de la delegació del Secretariat Regional de la UGT-PSUC. Aquest mateix any s’establí a París, on treballà de comptable en el periòdic "La Humanité". Després de la mort del dictador retornà a Catalunya i visqué a Vilanova i la Geltrú.

Martrat Porta, Jaume. Martorell 1872 - Martorell 1969. Dirigent Rabassaire. Lliurepensador. L’any 1907 participà en la fundació de la Federació de Rabassers de Catalunya i en fou elegit president. Càrrec que ocupà fins l’any 1923. Va ser el primer president de la Unió de Rabassaires, exercí el càrrec des de l’assemblea del 6 d’agost de 1922 fins al 26 de novembre del mateix any, moment en què presentà la dimissió. Assistí al Congrés de la U de R del 6 de gener de 1923. Després se n’allunyà progressivament. L’any 1931 intervingué en la fundació de la Societat de Rabassaires de Catalunya. Entitat que pretengué ocupar l’espai sindical de la Unió de Rabassaires, sense aconseguir-ho.

Marugat, Francesc. Membre de la primera junta directiva de la Societat Tipogràfica de Barcelona (juny, 1879).

Mas, Francesc. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (1918), representant el sindicat de l'Art Fabril "La Constancia", de Sabadell.

Mas, Ignasi.  Director de l'Associació Obrera de la Classe de Teixits de Castellterçol (Vallès Oriental), el maig de 1855.

Mas, Isidre. Assistí al congrés obrer de Barcelona de 1870, fundacional de la FRE de l'AIT, representant la Unió Obrera de Pintors de Barcelona.

Mas, Jaume. Representant la Unió d'oficials estorers de Barcelona, signà el manifest del Primer de Maig de 1890.

Mas, Joan. Representant la societat del Ram de l’Aigua i annexes de Barcelona va assistir al congrés fundacional de la UGT (Barcelona, agost de 1888).

Mas, Josep. En constituir-se la Societat Fabril d’Obrers en gènere de punt de Mataró (agost de 1899), va ser elegit Comptador de la Junta directiva.

Mas, Lluís. Dirigent sindical a Vilanova i la Geltrú. El dia 10 de juny de 1913 exercí de secretari en l’assemblea del Sindicat de l’Art Fabril, celebrada a la Casa del Poble.

Mas, Narcís. Secretari de la federació de les Tres Classes de Vapor (maig 1870 - abril 1871).

Mas, Tomàs.  Dirigent de la Societat Obrera de Paletes de Barcelona, el 1855. El 8 d'abril de 1855, en representació de la Direcció Central de la Classe Obrera de Barcelona, i amb l'autorització expressa del Governador, es traslladà a Sabadell, junt amb Joan Bertran, per reunir-se amb els paletes de la localitat i trobar una fórmula d'avinença, entre patrons i obrers, en les discòrdies del ram.

Mas Casas, Valeri.  Sant Martí de Provençals, 1894 – Lissac (França), 1973. Anarcosindicalista. Contramestre en el ram del tèxtil a Granollers. Representant el Comitè de la CRTC va assistir al Ple Regional de Sindicats Únics de Catalunya celebrat a Barcelona del 5 al 13 de març de 1933. Representà la CNT en el Comitè de Proveïments els primers mesos de la guerra civil. El novembre de 1936 substituí Marià R. Vázquez, en la secretaria del comitè de la CRTC, càrrec que ocupà fins el maig de 1937. Passà a formar part del Govern de la Generalitat (5 de maig - 21 de juny de 1937), com a Conseller de Serveis Públics. Participà en la creació del Consell del MLE (Perpinyà, març de 1939). A l'exili va estar internat als camps de concentració de Vernet i Djelfa. Després va ser deportat al nord d'Àfrica. L'any 1956 residia a Tolosa de Llenguadoc.

Mas Gomeri, Josep. Dirigent sindical a Barcelonaa. L'estiu de 1907 participà en l'edicó del setmanari anarquista "Tramontana" escrit en català, que és comença a publicar a Barcelona el dia 1 d'agost de 1907. El 29 de desembre de 1908 va ser elegit vocal del Consell directiu de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera-, en representació del sindicat de la Metal·lúrgia de Barcelona.

Mas Puig, Pere. Treballador de la indústria surera a Tossa de Mar. El novembre de 1905 va ser elegit President del Centre Obrer "El Porvenir" de Tossa.

Mas Puigjuriel, Pere. El maig de 1934 va ser elegit Vocal 3er de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa (adherida al CADCI)

Masachs Torrente, Domènec. Barcelona, 1891 - 1965. Anarcosindicalista. A l'edat d'onze anys, essent aprenent d'impressor, secundà una vaga i fou acomiadat. El 1911 entrà a treballar a la Companyia de Tramvies de Barcelona d'on fou acomiadat el 1919, amb motiu de la vaga de la Canadenca. El 1920 fou detingut i condemnat a sis anys de presidi, per resistència a l'autoritat (romangué a les presons de Dueso i Puerto de Santa Maria). El 1936 treballà a les fàbriques tèxtils de Sallent. Feu un atemptat frustrat contra el general Primo de Rivera, per la qual cosa fou detingut i empresonat a Cartagena fins l'amnistia de la República (17 d'abril de 1931). Treballà de Paraire a l'España Industrial i donava classes d'Esperanto. El 1933 feu una vaga de fam en solidaritat amb la que feia Gandhi. El 1936 ocupà un lloc en el consell d'empresa de l'España Industrial. En acabar la guerra fou detingut fins a finals de 1942. Tornà a treballar a l'España Industrial fins la seva jubilació el 1957.

Masana (o Massana), Fèlix. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Secretari 1er de la secció de la FOA de Vilanova i la Geltrú. Representant aquesta secció va assistir a la Conferència extraordinària de la FOA, celebrada a Vilanova i la Geltrú el 8 de març de 1896 Amb la mateixa representació va participar en la 3ª Conferència celebrada també a Vilanova el dia 14 de maig de 1896.

Masana, Teodoro. Boter a Vilafranca del Penedès. El febrer de 1931 era Vicepresident de la secció de Vilafranca del Penedès de la Federació d'Oficials Boters d'Espanya (adherida a la UGT).

Mascarell Calvet, Manuel. Mataró, 1900 - Courbevoie (França), 1953. Anarcosindicalista. Vidrier. Treballà a la Cooperativa del Vidre de Mataró i fou amic personal de Joan Peiró. El setembre de 1916 exercia de Secretari de la Unió Vidriera de Barcelona. Representant el Sindicat del Vidre de Mataró va assistir al segon Congrés de la CNT celebrat a Madrid el desembre de 1919. Fou tresorer del comitè nacional de la CNT (1927-28). Formà part del grup "Los Solidarios" (1928) i de la Federació Sindicalista Llibertària (1932). Assistí al Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931), representant el Sindicat del Vidre de Mataró. S'ocupà de la Secretaria del Sindicats d'Oposició (Mataró, agost de 1933) i els representà dins l'Aliança Obrera, el 1934. Com a secretari del Comitè dels Sindicats d'Oposició, assistí al congrés confederal de la CNT (Saragossa, maig de 1936) i acceptà el reingrés a la CNT. Col·laborà en el periòdic "Cultura Llibertaria".

Mascarós, Ramon. El març de 1896 va ser elegit Vicepresident de la Comissió Comarcal de la FOA amb seu a Vilafranca del Penedès.

Masdeu, Isidre. Camperol a La Seva del Camp. El dia 17 de gener de 1915 va ser elegit Viceseccretari de la Federació Obrera Agrícola de la Província de Tarragona, adherida a la FNOA..

Masdeu, Josep. L'agost de 1912 en constituir-se la Societat Agrícola de la Selva del Camp va ser elegit President de l’entitat. Representant aquesta societat va participar en l’Assemblea preparatòria per a la constitució de la Federació Provincial (de Tarragona) d’Obrers del Camps, celebrada a Reus el dia 25 de maig de 1913. En Representació d'aquesta Federació, va participar en el quart Congrés de la Federació Nacional d'Obrers Agricultors, celebrat a Vilanova i la Geltrú el 21 i 22 de novembre de 1916.

Masdeu Tardà, Francesc. Sitges, 1894 -  ?  Militant de la UGT i del PSUC a Vilanova i la Geltrú. Fou regidor d'aquesta ciutat del 27-10-36 al 03-11-37 i del 06-05-38  al gener de 1939.

Maseras, Ramon. Dirigent obrer. Filador. Fill d'un liberal  de Vilanova i la Geltrú perseguit per les seves idees. Vice-president de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera. L'any 1854 fou elegit tinent de la Milícia Nacional. Organitzador, amb Josep Barceló i Antoni Gual, de la lluita contra les Selfactines el juliol 1854. La seva activitat contra l'ús de les Selfactines, comportà que el diputat Laureà Figuerola el qualifiqués d'indesitjable, en un discurs a les Corts (Madrid 05/05/1855). Va actuar de mitjancer en alguns conflictes laborals i va formar part de la comissió mixta de fabricants i obrers que signaren uns convenis col·lectius. Després de l'execució d'en Josep Barceló (06-06-1855) i del Ban del capità general Juan Zapatero prohibint les societats obreres (21-06-1855), va participar  en l'organització de la vaga general dels primers dies de juliol. Perseguit pel capità general Zapatero, hagué d'exiliar-se a París, des d'on publicà una carta (14-09-55) rebutjant tots els càrrecs i calúmnies que li feia l'estament militar i polític.

Masoni Ignasi. Militant de la UGT. Lampista. El dia 4 de setembre de 1897 va ser elegit president del comitè de la UGT, substituint el dimitit Luis Zurdo Olivares.

Maspons, Esteve. L'anu 1869 formava part de la Junta Directiva de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú.

Maspons, Joan. El juliol de 1895 va ser elegit Vocal de la Junta Directiva de la Societat Obrera de Maestros Peluqueros y Barberos de Vilanova i la Geltrú.

Massana, Antoni. Militant de la CNT, del sindicat de la construcció d'Igualada. Membre de la junta de l'Ateneu Pervindre. S'alineà amb els Trentistes.

Massana, Joaquim. El 29 de gener de 1903 va ser elegit Vocal de la Junta Directiva de la Societat Obrera Constructora de Cables Eléctricos de Vilanova i la Geltrú.

Massana Escala, Josep. Representant la Secció de Lavern va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).

Massana Vendrell, Francisco. Representant la Secció de Sant Pau d'Ordal va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).

Massó, Pere. Filador a Vilanova i la Geltrú. L'any 1869 formava part de la junta directiva de les Tres Classes de Vapor, secció de filats, de Vilanova i la Geltrú.

Massó, Pere. Militant de la CNT a Barcelona. En l'Assemblea general, per a la reorganització del Sindicat Fabril i Tèxtil de Barcelona, celebrada el dia 18 de juliol de 1930, va ser elegit delegat del Sindicat al comitè de Federació local de Barcelona.

Massoni i Roger, Pere. Barcelona, 1888 (una altra font diu 1893) - Barcelona, 1933. Ideòleg anarquista. Militant de la CNT. Representant el sindicat de Rajolers de Barcelona va assistir al primer congrés de la CRTC (el congrés de Sants), Barcelona, juny de 1918. El novembre de 1918 formava part de la nova junta del Sindicat Únic de la Construcció de Barcelona, com a Secretari exterior. Amb la repressió de la vaga de la Canadenca fou empresonat, essent president del Sindicat de Rajolers. L'abril de 1919 fou tret de la presó Model de Barcelona i dut a uns camps pròxims on fou tirotejat. Creient-lo mort el deixaren abandonat. Salvà la vida però va quedar semi-paralític. El maig de 1929 entrar a formar part del Comitè de la CNT, amb Ángel Pestaña de Secretari general. El març de 1930 va presidir la Comissió organitzadora del Sindicat del Ram de la Construcció. Aquest mateix any participà en la trama que conspirava contra la dictadura, amb els republicans Miguel Maura i Ángel Galarza. En el Ple Regional de la CNT, celebrat a Barcelona el 17 de maig de 1930 va ser nomenat administrador del periòdic “Solidaridad Obrera). L’agost de 1931 va ser un dels firmants del “Manifest dels trenta”. Com administrador del periòdic “Solidaritat Obrera" va participar en el Ple Regional de Sindicats de Catalunya (Barcelona 05-13 març de 1933), on fou durament criticat pel sector de la FAI “el administrador ha de presentar la dimisión porqué està identificado con determinado manifiesto”. El seu estat de salut era tant delicat que durant els debats d’aquest Ple J. Sanchís va haver de llegir els seus informes i les seves rèpliques. Va dimitir del càrrec i moriria aquell mateix any. Autor de Los ladrilleros a través de las luchas sociales (1928)

Mata, Joan de la. Militant de la UGT a Reus. El febrer de 1914 era vicepresident de la Secció Reus-Nord del sindicat ferroviari, adscrit a la Unión Ferroviaria de la UGT. A les primeries de 1915 va ser elegit President, substituïnt Vicente Martí. Ho va ser fins el febrer de 1916.

Matamala, Josep. El 1841 fou director de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Sant Andreu del Palomar.

Matas, Domènec. Membre de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona. El desembre de 1868 signà una crida per a la celebració d'un congrés obrer català.

Matas, Jaume. El mes de gener de 1896 va ser elegit Secretari d’interior de la Societat d’Agricultors de Sitges, adherida a la FOA.

Matavora, Pere. El setembre de 1907 era el destinatari de la correspondència dirigida a la Societat obrera de Palamós, adherida a la Federació del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Mateu, Adrià. El 29 de gener de 1903 va ser elegit Vicesecretari de la Societat Obrera Constructora de Cables Eléctricos de Vilanova i la Geltrú. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova.

Mateu, Domènec. Militant de la CNT a Manlleu. Representant el Consell local de Sindicats, el Sindicat de Fusters i el de Paletes i Peons de Manlleu va assistir al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918).

Mateu (o Matheu), Domènec. Militant de la CNT a Valls. Forner. L’any 1902 com a President de la Federació Obrera de Valls, va obrir el míting commemoratiu del Primer de maig. Representant la Unió Obrera dels Forners de Valls va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910). També va assistir al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant la Federació Local de Sindicats de la CNT de Valls.
NOTA: Algunes fonts indiquen que els dos Domènec Mateu citats són la mateixa persona.

Mateu, Josep. Militant de la Federació de Sindicat de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits “El Ràdium” a Barcelona. En el Ple de Delegats Extraordinari celebrat el dia 16 de febrer de 1934 va ser elegit Tresorer del Comitè de la Federació.

Mateu Cusidó, Pere. Barcelona, 1898 – Còsdas (Vallespir), 1982. Anarquista afiliat a la CNT. Obrer metal·lúrgic. Va participà amb Ramon Casanellas i Lluís Nicolau en l'atemptat que costà la vida al president del govern Espanyol, Eduardo Dato, (8 de març de 1921). Aquest atemptat fou comès en represàlia per l'assassinat de Francesc Layret. Detingut, fou condemnat a mort l'any 1923, però li fou commutada la pena per la cadena perpètua. Amb l'amnistia de la segona república fou posat en llibertat. El juliol de 1936 lluita a Barcelona contra l'aixecament militar, i intervingué en la conquesta de Casp, amb la Columna Durruti. Acabada la guerra s'exilià a França. En el ple nacional del MLE de Tolosa de 1946, fou elegit secretari de coordinació del comitè nacional. L'any 1968 treballava de pagès a França.

Matosas Pujavet, Domingo. Treballador del tèxtil a Igualada. El 22 de juliol de 1910 va ser elegit Vocal de la Junta de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada i el desembre de 1913 va ser elegit Vocal de la Junta de la Societat Obrera d’oficis varis també d'Igualada.

Maurell, Francesc. Sindicalista a Sabadell. Paleta. L’abril de 1855 formà part de la Comissió mixta del ram de la construcció que es va constituir a Sabadell, amb els delegats de la Junta Central de la Classe Obrera de Barcelona Tomàs Mas i Joan Bertran, per tal resoldre els conflictes de salaris i condicions de treball del ram.

Maurell Costa, Joaquim. Dirigent rabassaire a Badalona. L’any 1926 era el president Sindicat Agrícola de Badalona, que estava adherit a la Unió de Rabassaires des del 1922. Ho tornà a ser a partir de 1935. El 1930 n’era el tresorer i el 1932 era el delegat local de la Unió de Rabassaires. Durant la República formà part de la junta de la Federació de Sindicats Agrícoles del Litoral. Representant el Sindicat Agrícola fou elegit regidor a l’Ajuntament de Badalona l’any 1934.

Maurín Julià, Joaquim. Bonasa, Osca (1896) - Nova York, 1973.  Polític marxista, afiliat a la CNT.  El 1919 participà en la fundació del setmanari "Lucha Social", amb Pere Bonet i Víctor Colomer. Fou secretari de la Federació de Sindicats de la CNT de Lleida (1920). Va assistir al ple de la CNT (conegut com a Ple de Lleida i celebrat a Barcelona el 28-04-1921), que l'anomenà delegat per assistir al tercer congrés de la Internacional Comunista i al congrés constitutiu de la Internacional Sindical Roja a Moscou. L’agost de 1921 va substituir Andreu Nin en la secretaria del Comitè de la CNT. Ho seria fins el 22 de febrer de 1922 en que va ser empresonat. Defensà la permanència de la CNT dins l'ISR. Fundà el periòdic "La Batalla" (Lleida 1922-37), periòdic de divulgació de la teoria i pràctica comunistes. Assistí al tercer congrés de la ISR (Moscou, juliol de 1924). Fou secretari de la federació Comunista Catalano-Balear i membre del comitè central del PCE, amb el qual va mantenir grans divergències, especialment pel tracte que, el PCE, donava a la qüestió nacional catalana. Fou empresonat durant la dictadura de Primo de Rivera (1924-28). Posat en llibertat decidí exiliar-se a París d'on retornà l'any 1930. El març de 1931 participà en la constitució del Bloc Obrer i Camperol (BOC) del qual fou elegit president. El desembre de 1933 fou un dels signants de la Crida per l'Aliança Obrera. El 1935 promogué la fusió de les forces marxistes catalanes en el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), del qual en fou elegit secretari general. Fou diputat a Corts per Barcelona el febrer de 1936. L'aixecament militar el sorprengué a La Corunya i, bé que aconseguí escapolir-se, fou finalment detingut a Jaca. Condemnat a 30 anys de presó fou indultat el 1947. S'exilià a Nova York on morí. El 1981 les seves despulles foren portades a Bonansa. És autor de El sindicalismo a la luz de la revolución rusa (1921). Los hombres de la dictadura (1930). La Revolución Española. (1932). El Bloque Obrero i Campesino (1932). Hacia la Segunda Revolución (1935). Revolución i contrarrevolución en España, Ed. Ruedo Ibérico. París, 1966.

Mayol, Pere. Representant el Sindicat de l’Art Fabril de Terrassa va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Mayol, Jaume. Vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona (febrer de 1869).

Mayoral, Genís. L'any 1855 fou director de la Classe Obrera dels Teixidors de Molins de Rei.

Meca González, Saturnino.  Militant de la CNT a Barcelona. Sabater. (Joan García Oliver el qualifica de maçó). Entre 1913 i 1914 formà part de la comissió clandestina de la CNT. Fou membre del comitè de vaga de la Canadenca (1919). El novembre de 1919 formà part, amb Salvador Seguí, Simó Piera i d'altres, de la Comissió de la CNT que s'entrevistà amb representants de l'Organització Patronal, en el marc de la Comissió Mixta de Treball, presidida per l'Alcalde Antoni Maartínez Domingo,intentant cercar un acord per als greus conflictes que patia Barcelona i Catalunya. Representant el Sindicat Únic de la Pell de Barcelona va assistir al segon congrés confederal de la CNT (Madrid, desembre de 1919), on va ser un dels 24 firmants del dictamen sobre la definició ideològica de la CNT, que declarava la finalidad que persigue la Confederación Nacional del Trabajo de España es el Comunismo libertario. El novembre de 1920, va ser empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó.

Melis Díaz, Eliseo. ?, ? - Barcelona, 1947. Militant de la CNT, del sindicat Fabril i Tèxtil de Barcelona. Fou membre de la junta d'aquest sindicat (1931-35). Col·laborà a "Solidaridad Obrera". Acabada la guerra civil fou secretari del comitè regional clandestí de la CNT (1942). Es feu confident de la policia franquista per la qual cosa se'l considerà responsable de la caiguda d'un bon nombre de militants. Fou executat a Barcelona, el 1947, en una operació duta a terme per militants del Moviment Llibertari de Resistència (MLR).

Menacho Marco, Benito. ?, 1895– Barcelona, gener 1921. Militant de la CNT. Acusat de l'assassinat d'un policia, fou detingut i torturat. Hom el qualifica d’home cult i idealista. Corresponsal a Barcelona del setmanari “Cultura Obrera” de Palma de Mallorca, també havia escrit a “Tierra y Libertad”. Va ser assassinat amb la denominada “llei de fugues”.

Menacho, Fernando. Assistí al congrés de Solidaritat Obrera de Barcelona de 1910, representant la Unió Obrera de Manobres "La Fraternidad", de Vilafranca del Penedès.

Menassanchs, Antoni. Dirigent del Sindicat de Tècnics de Catalunya. Firmant dels pactes entre el Front Únic de Treballadors de Llum i Força i les empreses del Sector (Riegos y Fuerzas del Ebro, Catalana de Gas, etc) dels acords que van permetre constituir la Caixa de Pensions i Retir d'Empleats de Gas i Electricitat (PREGE), de la qual en fou el primer President. El juliol de 1936 el Sindicat de Tècnic i en Menassanchs ingressarien a la CNT. Formà part del Comitè de Control Obrer, que formalitzaria la confiscació del grup d'empreses Riegos y Fuerza del Ebro, S.A. (28 d'agost de 1936).

Mendieta, Joaquim. Militant de la UGT a Barcelona. Forner. El més d’agost de 1928 va ser elegit Vice-secretario de la Societat de Forners “La Espiga”, adherida a la UGT.

Mendoza Tirado, Pere.  Militant del PSOE i de la UGT. El gener de 1936 fou elegit secretari d'organització del Secretariat Regional de la UGT, càrrec del què dimití el 1er de març. Formà part de la fracció del PSOE a Catalunya que no es va integrar en el PSUC. L'any 1939 s'exilià a Mèxic.

Meneses, Antonio. Veieu González García Meneses, Antonio.

Menserré (o Mencerré), Carles. L’agost de 1894 era el president de la Societat d’Obrers cotxers i d’Òmnibús de Barcelona i rodalies. Creiem que pot ser el mateix Carles Menserré que representant la Societat d’Arts, professions i oficis de Manresa va assistir al primer congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència – Solidaritat Obrera (Barcelona, 6, 7 i 8 de setembre de 1908).

Mercadè, Joan. Treballador del Tèxtil a Vilanova i la Geltrú. El juny de 1900 va ser elegit vocal de la Junta Directiva de la Societat obrera de l’Art Fabril de Vilanova i la Geltrú.

Mercadé, Pere. Teixidors a Mà a Reus. El març de 1866 va formar part d’una Comissió dels Teixidors de Cotó de la Vila de Reus, que negociaren i pactaren amb els fabricants una nova tarifa de preus.

Mercader, Ramon. Director de la Classe Obrera dels Filadors de Barcelona. Signant del manifest "las clases obreras asociadas a los diputados a Cortes y especialmente a los de la antigua Cataluña", Barcelona, 1941.

Mercadé, Ramón. Adobador a Igualada. El juliol de 1901 va formar part de la Comissió revisadora dels comptes de la llarga vaga mantinguda per la Societat d'Obrers Adobadors d'Igualada del 03 de desembre de 1900 fins el 16 de juny de 1901.

Mercè, Narcís. Militant de la CNT. Formà part de la comissió preparatòria del Congrés de Sants (1918). Assistí a l'esmentat congrés com a delegat de la Unió Local de Barcelona de sindicats de la CNT.

Mercè, Salvador. El dia 20 de juny de 1895, va ser elegit Vicepresident de la secció local de la FOA, al Vendrell.

Merced, Salvador. Assistí al congrés de Solidaritat Obrera de Barcelona, el 1910, representant els Oficials Perruquers i Barbers de Sabadell.

Mestre, Josep. Representant la secció local Viloví del Penedès va assistir a la Conferència Comarcal de la FOA celebrada a Vilafranca el dia 15 de setembre de 1895.

Mestre (o Mestres), Pere. El dia 20 de juny de 1895 va ser elegit Vocal de la secció local de la FOA al Vendrell. Va ser reelegit el gener de 1896.

Mestre Avinyó, Miquel. (També se’l cita Mestres) Mont-roig del Camp, 1890 - Barcelona, 1976. Dirigent sindical i militant socialista. Entre els 8 i els 12 anys fa de carboner amb el seu pare. Després entrà d’aprenent de fonedor de ferro a Reus. Home de discurs vibrant participà en multitud de míting de propaganda socialista. Col·laborà en l’organització de societats de resistència, per les comarques del sud del Principat. Fou president de la Joventut Socialista de Reus (des de 1910), organitzador de l’Associació de l’Art Fabril i membre destacat de l’Agrupació Socialista. Participà molt activament en la vaga general de Reus de l’any 1915, així com en la vaga general de 1917, cosa per la qual fou empresonat a Tarragona. En sortir de la presó es va trobar que la patronal de Reus li havia declarat el pacte de la gana, per agitador i revolucionari, i va fer una temporada de drapaire. Assistí al congrés de Sants (organitzat per la CRTC), representant diversos sindicats de Reus (Barbers, Ferrers, Carreters i Peons d’indústria), on participà en el míting de clausura. Entre 1923 i 1936 va fer de secretari de l’Ajuntament de Torredembarra. El 6 de setembre de 1937 fou nomenat Director general de Proveïments de la Generalitat. En el període de guerra, hom li atribueix haver salvat la vida del rector, del vicari i d’unes monges de Torredembarra, tot i així l’any 1939 fou condemnat a mor (durant sis mesos va estar pendent que l’executessin), condemna que li fou commutada per presó. Va romandre a la presó de Pilats de Tarragona fins el 1946.
Col·laborà en el setmanari "La Justicia Social".
El seu fill Númen Mestre Ferrando (1923-1949), militant del PSUC, actuà amb els maquis a Catalunya durant la dècada dels quaranta, formant part de l’intent d’invasió de la Vall d’Aran. Detingut l’any 1947 fou afusellat al camp de la Bóta de Barcelona el 17 de febrer de 1949.

Mestre Ventura, Ricard. Vilanova i la Geltrú, 1906 - Mèxic, 1997. Ideòleg anarquista. Dirigent de la CNT, va participar en la fundació de les Joventuts Llibertàries. De formació autodidacta dirigí el periòdic quinzenal "Estela" (1929-1931), on l’any 1929 escrivia ...¿per quins motius entrava en la consciència de les masses la propaganda antiparlamentària dels llibertaris? Si la generalitat dels nostres polítics s’hagués comportat (sumblar-s’hi tan sols) com el mai prou recordat Layret, amb seguretat que el poble els hagués estimat com estimava aquest. El març de 1930 va ser elegit membre del Comitè Local de la CNT. Representant la Federació local de Sindicats de Vilanova i la Geltrú va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931). En la repressió posterior als fets del 6 d'octubre, la guàrdia civil li va cremar un quiosc de llibres i diaris que regentava i gràcies a la família Orriols-Ferret va poder amagar-se i no ésser empresonat. Testimonis de l'època li atribueixen haver salvat diferents persones dels pseudo-revolucionaris incontrolats, els primers dies de la guerra civil, i amb la seva intervenció va impedir que un grup d'exaltats destruís el retaule de l'església de Santa Maria de la Geltrú. Formà part del Comitè de Defensa Localen representació de la CNT (juliol de 1936) i fou elegit Jutge Popular. Enemic de la pena de mort, tingué una notòria influència política sobre el consistori municipal, que presidí diverses vegades, deixant una forta empremta de la seva pregona humanitat. Impulsor i director del diari barceloní “Catalunya”, fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 17 d'octubre de 1936 fins el 20 de maig de 1938. El maig del 38 es va incorporar al front de guerra, quan fou cridada la seva lleva. Exiliat a França el gener de 1939 fou internat en el camp de concentració d'Argeles Sur-mer, i després s'exilià a Mèxic.
D'entre els diversos artícles periodístics que publicà transcrivim un paràgraf del publicat a "Estela" el 28 de març de 1931 titulat, Alerta treballadors! "... les monarquies, les repúbliques, tots els sistemes de govern són els orgues d'opressió d'una classe, d'una casta, d'un partit, però que sempre i per tot arreu és la tirania sobre els treballadors, sempre és la negació de la veritable llibertat".
L'any 1996 dirigia una biblioteca especialitzada en temes anarquistes i com ell mateix deia aquell 1996 "continuo sembrant idees".

Mestres, Antoni. Fuster a Barcelona. Representant la Unió Obrera de Fusters de Barcelona va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, novembre de 1910).

Mestres, Cristòfor. Dirigent obrer de Vilanova i la Geltrú. Fou un dels signants del manifest "Vindicación de la clase obrera de Villanueva y Geltrú", publicat al "Diario de Villanueva" l'any 1855.

Mestres, Francesc. Teixidors a Reus. El 10 de juny de 1860 va ser elegit Vicesecretari de la Junta directiva de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus.

Mestres, Joan. Adobador a Igualada. El 16 de juliol de 1915 va ser elegit Vocal de la junta de la Federació Nacional d’Adobadors amb seu a Igualada.

Mestres, Josep. Militant de la CNT. Arran de la repressió per la vaga de la Canadenca, el gener de 1919 fou empresonat en el vaixell "Pelayo" al port de Barcelona.

Mestres, Pau. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Vocal de la secció de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA) de Vilanova i la Geltrú.

Mestres, Roc. Adobador a Igualada. El 22 de juliol de 1910 va ser elegit Tresorer de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada.

Mestres Avila, Antoni. Fuster a Tarragona. El 28 de juliol de 1921 va ser elegit Tresorer de la Societat d'Obrers de la Fusta de Tarragona.

Mestres Tarragó, Tomàs. Boter a Tarragona. El febrer de 1924 era el Vicepresident de la Secció de Tarragona de la Federació d'Oficials Boters d'Espanya.

Michans, Francesc. Dirigent de la Classe Obrera de Barcelona, el 1855. Hagué d'exiliar-se a Marsella. Fou acusat de fer costat a les guerrilles Carlines, cosa que ell mateix desmentí en una carta al periòdic "El Centinela Barcelonés", el setembre de 1855.

Miguel, Alfonso. Militant de la CNT. Representant la Federació local de Palamós va assistir a la Conferència de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. Representant la Federació local de Salt va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC celebrat a Barcelona els dies 2, 3 i 4 d’agosst de 1931.

Miguel Martorell, Alfonso. Militant de la CNT i de la FAI. Ebenista. Membre del grup "Los Solidarios", el 1922. Fou detingut durant la dictadura de Primo de Rivera i quan va sortir de la presó s’exilià a Paris. Retornà a les acaballes de la dictadura. Representant el Sindicat de la Fusta de Barcelona va assistir a la Conferència de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. El juny de 1931 va ser detingut a Girona quan anava a participar en un míting, juntament amb B. Durruti i Roser Dolcet. L’agost de 1936 va ser designat delegat especial del Comitè de la CNT-FAI de Catalunya en el Comitè Central dels Consells d’obrers i soldats. És autor de Todo el poder a los sindicatos: palabras de un soldado (1932).

Miguel, Andreu. Militant de la CNT, del Sindicat de Carreters de Barcelona. Representant aquest sindicat va ssistir al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), L’agost de 1918 va ser elegit tresorer del Comitè confederal de la CNT. Va participar en el segon congrés de la CNT (Madrid, desembre de 1919). El gener de 1925 firmà, des de la presó, amb Peiró i d’altres, el manifest “Apelación a los sindicatos de Barcelona” on es demanava la reorganització dels sindicats de la CNT.
Fou redactor de “Solidaridad Proletaria” (Barcelona, 1924-1925).

Miguel, Blas. Militant de la UGT. El març de 1933 va ser elegit vocal de la Societat de Professions i oficis varis de la UGT de Castelldefels.

Milà, Miquel. Representant la Societat de Constructors de calçat de Sitges, va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT (Barcelona, abril de 1930).

Milà Lluís. Treballador del Tèxtil a Vilanova i la Geltrú. A finals de març de 1894 va presidir el míting per commemorar l’aniversari de la proclamació de la Comuna de Paris. El juny de 1900 va ser elegit vocal de la Junta Directiva de la Societat obrera de l’Art Fabril de Vilanova i la Geltrú.

Millán Galià, Ramon. Membre de la Federació Barcelonina de la FRE de l'AIT, el març de 1871.

Minguet, Genaro. Militant de la CNT a Barcelona. Se'l cita també com Jenaro. Representant els Fonedors de Bronze de Barcelona va assistir al primer Congrés de la CNT (Barcelona, 1911). Membre del comitè revolucionari en la vaga general del 1917. L’any 1920 va formar part del Comitè de la CRTC. Un dels fundadors de la revista "Vida Sindical", en el primer núm. de la qual (15 de gener de 1926) va signar el manifest “A los trabajadores y al lector”, en el que, enfrontant-se amb els anarquistes, un grup de 22 sindicalistes es declaraven partidaris de legalizar de la CNT. Va ser un dels signant del manifest Trentista l’any 1931.

Minguet, Joan. Esparragal (Múrcia), 1892 - Albi (França), 1977. Militant de la CNT a Badalona. Representant la societat obrera de manobres "La Unión" de Badalona, va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre-novembre de 1910). Exiliat l’any 1939 va continuar militant a la CNT i va ser secretari de la Federació local d’Albi (França).

Miquel Baró, Josep.- Lleida, 1865 - Barcelona, 1909. Revolucionari. Membre del Partit Republicà Nacionalista Català que inicià la revolta a Sant Andreu, en la Setmana Tràgica. Fou el primer ajusticiat després d’aquesta revolta.

Miquel Clapés, Josep. Sabadell (Vallès Occidental), 1851 -1933. Anarquista. Teixidor. Participà en el moviment obrer internacionalista de la FRE de l'AIT (1869-74), a Sabadell. Organitzà la vaga dita "de les set setmanes" (1882). Participà en la preparació del Primer de Maig de 1890. Arran de l'atemptat del carrer dels Canvis Nous (1896) fou empresonat a Montjuïc. Fou Delegat de Solidaritat Obrera al congrés de la CGT de Marsella el 1908 i tingué una participació destacada en els conflictes de la Setmana Tràgica (1909). Militant a la CNT participà en la vaga general del 1917. Empresonat de nou, quedà baldat a conseqüència dels turments rebuts. Col·laborà al periòdic "El Trabajo" de Sabadell (1897-1912).

Miquel Felip, Manuel. Milità a la UGT. President de la Federació local de Tàrrega i Secretari d’Organització de la Federació Comarcal de l’Urgell. L’any 1939 s’exilià a França.

Mir, Fernando. Representant la secció de Les Corts de Barcelona va assistir al Congrés extraordinari de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers, celebrat a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916.

Mir, Joan. Segle XIX. Dirigent obrer d'Olot. Representant dels treballadors de la pell.

Mira, Emili. Alcoi, ?-?. Dirigent anarcosindicalista. Formà part de la comissió organitzadora del Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), al qual assistí representant la Unió Local de sindicats de la CNT de Barcelona. Junt amb Manuel Buenacasa, participà en el congrés de la Federació Nacional d’Agricultors (València, desembre de 1918), on es decidí que aquesta federació ingressés a la CNT. Arran de la repressió per la vaga de la Canadenca fou empresonat a la nau "Pelayo", al port de Barcelona. Assistí al segon congrés confederal de la CNT (Madrid, desembre de 1919). El 1923, s'exilià a França. Impulsor de la Federació de Grups Anarquistes de Llengua Espanyola a França,va ser membre del Comitè de Relacions Anarquistes a París i redactor del periòdic "Liberación", el 1924. El 1929 treballà en la reorganització de la CNT a Alcoi (País Valencià) i s'oposà a l'acceptació dels Comitès Paritaris. Assistí al tercer congrés confederal de la CNT (Madrid, 1931), representant el Sindicat d'oficis Varis d'Alcoi. Fou secretari del comitè de la CRTC i se solidaritzà amb els Trentistes, per la qual cosa fou obligat a dimitir l'abril de 1932. Llavors fou elegit secretari de la Federació Local dels Sindicats d’Oposició de Sabadell (1932-33). El 1936 s'incorporà a la UGT i formà part del Comitè de Catalunya en representació de la Federació Comarcal del Vallès Occidental. Exiliat a França l’any 1939, fou internat en el camp de concentració de Bram. Després marxà a la República Dominicana.
Col·laborà a la revista "El Trabajo" de Manresa.
Probablement és el mateix Emili Mira que va morir a Petròpolis (Brasil) l’any 1964, però no n’hem trobat cap més referència.

Mirabent, Gregori. El mes de gener de 1896 va ser elegit Vocal de la Societat d’Agricultors de Sitges, adherida a la FOA.

Mirabent, Rossend. (veure Miravent, Rossend).

Miralda, Ramon.  Director de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Sallent, el 1855.

Miralles, Eduard. Militant de la UGT. Ferroviari. L'any 1933 representava el Sindicat de Ferroviaris en el Comitè de Catalunya. El març de 1936 substituí, efímerament, a Pere Mendoza en el càrrec de secretari d'organització del Secretariat Regional de la UGT, ja que el 16 de maig seria substituït per Manuel Davó.

Miralles, Eudald. Director de la Societat de Protecció Mútua dels Teixidors de Cintes de Cotó de Barcelona, el 1854.

Miralles, Joan.  Director de l'Associació de Protecció Mútua de Filadors de Barcelona, el 1841. Cap d'una companyia de la Jamància formada principalment per obrers. L'octubre de 1854 fou candidat obrer a les eleccions a diputats a Corts, presentat per un grup de progressistes, sense èxit. El novembre del mateix any fou elegit regidor a l'ajuntament de Barcelona. El gener de 1855 formà part de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera, en representació de la qual anà a Madrid, el mes de març de 1855, per oposar-se a la llei d'aranzels. El juliol de 1856, els tres regidors obrers de l'Ajuntament de Barcelona (Miralles, Àngel Chufresa i Antoni Flotats) foren expulsats pel general Juan Zapatero i Miralles fou deportat a Ribadeo (Lugo).

Miranda, José. Guadalajara, ? - Barcelona, ?. Dirigent de la FRE de l'AIT de Madrid. Pare de Francisco Miranda . Sovintejà el contactes amb el nucli internacionalista de Barcelona on passà a residir el 1874. El 1877 fou membre de la comissió federal de la FRE de l'AIT. Morí jove, i la seva vídua es casà amb Anselmo Lorenzo.

Miranda Concha, Francisco. Militant de la CNT a Barcelona. Participà en els fets de la Setmana Tràgica (1909). Amb altres dirigents de la CNT va ser empresonat el dia 16 de setembre de 1911, cinc dies després de la clausura del primer Congrés de la CNT. Entre 1913 i 1914 va formar part de la comissió clandestina de la CRTC que intentava reorganitzar la CNT. Va assistir al Congrés Internacional de la Pau (El Ferrol, maig de 1915). A la tardor de 1915 va ser elegit secretari ajudant en el primer comitè de la CNT després de la clandestinitat. Va exercí de Secretari general del CRTC des de mitjans de 1916 fins que es va fer càrrec de la secretaria general de la CNT el març de 1917. Va formar part del comitè de la vaga general revolucionària de l’agost de 1917, per la qual cosa fou empresonat. El gener de 1919, en els prolegòmens de la vaga de la Canadenca, fou de nou empresonat en el vaixell "Pelayo" al port de Barcelona i el dia 19 de març parlà, en nom dels presos, en el míting de "Les Arenes" proposant l'acabament de la vaga. El mes de febrer de 1921 va ser detingut i va estar empresonat gairebé dos anys.
Col·laborà en els periòdics “El Porvenir del Obrero” “Tierra y Libertad” i “Tramontana”(1907).

Miravall, Pere. Boter a Reus. El febrer de 1924 era Vocal de la Secció de Reus de la Federació d'Oficials Boters d'Espanya. L'any 1931 essent vocal del Comitè Paritari va ser donat de baixa de la secció.

Miravent, Rossend. Militant de la UGT a Sitges. Camperol. Junt amb Francesc Carbonell representà la Societat d’Obrers Agricultors de Sitges en el primer Congrés Regional de la UGT (Barcelona, 4-5 de juny de 1922). Representant quatre societats de Sitges (Agricultors, Mariners-pescadors, Peons de paletes i Treballadors de fàbriques de sabates), participà en el XV congrés de la UGT (Madrid, 18-24 de novembre de 1922). L’any 1936 era president del Sindicat d’Agricultors de Sitges.

Miret, Manuel. Representant la Secció de Sant Pere Molanta va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell, 5 i 6 de gener de 1896).

Miret Mustè, Josep. Barcelona, 1907 –  Floridsdorf (Alemanya), 1944. Militant de la USC de la UGT i del PSUC. Manyà. Presidí les Joventuts de la USC i el març de 1936 la secció de Barcelona-Centre de la USC. Formà part del Comitè Executiu del PSUC i del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya. El 16 d'abril de 1937 fou nomenat Conseller de Proveïments, en representació de la UGT. A partir de l'octubre de 1936 presidí el Consell de Transport de Catalunya. Exiliat a França s'encarregà de l'edició de "Catalunya" (òrgan del PSUC a França), defensant l'autonomia del PSUC envers el PCE, i després el 1941 organitzà un grup armat per lluitar contra els Nazis, en el que perdè la vida el seu germà Conrad. A finals de novembre de 1942 fou detingut per la policia francesa que l'entregà a la Gestapo. Internat en un camp d'extermini alemany morí el 17 de novembre de 1944.

Mirete, Ginés. ? - Barcelona, 1920. Militant dels Sindicats Lliures. Tintorer. President del Comitè de la fàbrica tèxtil Cascante de Barcelona. Va ser assassinat l'octubre de 1920.

Miró, Antoni. Representant el sindicat de Contramestres "El Ràdium" va assistir al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918).

Miró, Joan. Militant de la CNT. Representant la Societat d'Agicultors de l'Espluga de Francolí va assistir al segon Congrés Confederal de la CNT (Madrid 10-18 de desembre de 1919).

Miró, Josep. Representant la Secció de Clariana va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896). Amb aquesta mateixa representació va assistir a la Conferència extraordinària que la FOA va celebrar a Vilanova i la Geltrú el 8 de març de 1896.

Miró, Magí. Militant de la CNT. Representant la Federació d'Obrers Agricultors d'El Vendrell i comarca, va assistir al segon Congrés Confederal de la CNT (Madrid 10-18 de desembre de 1919).

Miró, Manuel. Impressor a Barcelona. El juliol de 1854 formava part de la junta de la Societat de Protecció Mútua d'Oficials Impressors de Barcelona. El desembre de 1855 figura entre els firmants del manifest que la classe obrera dirigí a les Corts Constituent, reclamant la llibertat d'associació obrera.

Miró, Miquel. Metal·lúrgic a Barcelona. L’octubre de 1899 en constituir-se la Societat de Constructors de Calderes i muntatges de ferro de Barcelona, en fou elegit secretari de la Junta Directiva

Miró, Salvador. Camperol al Vendrell. El gener de 1896 va ser elegit President de la secció local de la FOA.

Miró Cortiella, Josep. El maig de 1894 va ser elegit Secretari de la Societat de Perruquers i Barbers de Tarragona.

Miró i Jofre, D. El maig de 1933 era el Vicepresident de Associació d'Obrers de "Productos Pirelli, S.A" de Vilanova i Geltrú.

Miró Solanes, Fidel. Pla de Santa Maria (Alt Camp)1910. Anarquista i afiliat a la CNT. Impressor. Fou membre del comitè regional de les Joventuts Llibertàries de Catalunya el 1936 i secretari del comitè executiu del Moviment Llibertari de Barcelona, l'abril de 1938. Col·laborà a "Solidaridad Obrera". S'exilià a França i l'any 1944 a Mèxic, on publicà, Catalunya los Trabajadores y el problema de las nacionalidades: la solución federal. Editores Mexicanos Unidos. Mèxic, 1967. Anarquismo y Anarquistas. Mèxic, 1979. Vida intensa y revolucionaria. Mèxic, 1989.

Miró Virgili, Cristòfor. Vilanova i la Geltrú, 1837 – 1923. Conegut amb el renom "el Toixa". Oficial boter. De formació autodidacta va ser president de la Societat Obrera d'Oficials Boters de Vilanova i la Geltrú, adherida a la Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE de l'AIT). Participà en les negociacions de la vaga de les 15 setmanes de l'any 1871. Fou regidor de l'ajuntament de Vilanova de maig a desembre de 1873 i alcalde els darrers dies de la primera República, desembre de 1873 - gener de 1874. Va ser director del setmanari "Revista Social y Política".

Mois, Ramon. Militant de la CNT de Mataró. Participà en la reorganització dels sindicats locals l’any 1930, després de la dictadura de Primo de Rivera.

Moix Regàs, Josep. Sabadell, 1899 - Praga, 1973. Sindicalista. Teixidor. Dirigent del sindicat de la Indústria Tèxtil de la CNT. Fou secretari de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Sabadell (1929). Pel juny de 1931 assistí al   congrés confederal de la CNT (Madrid, juny 1931). S'alineà amb els Trentistes i a proposta seva els sindicats de Sabadell deixaren de pagar el segell confederal, després del ple regional de maig de 1932. Expulsat de la CNT (setembre de 1932), a finals d'aquest any sofrí un atemptat (perpetrat pel faista Joan Molina, àlias València). Intervingué en la constitució dels Sindicats d'Oposició (maig de 1933). S'exilià després dels fets del Sis d'octubre. El 1936 retornà a Sabadell, i en esclatà la guerra fou president del Comitè Local de Milícies Antifeixistes de Sabadell i més tard alcalde d'aquesta ciutat. Tingué un paper decisiu en l'ingrés de la Federació Local de Sindicats de Sabadell a la UGT catalana, de la qual en fou elegit vicepresident el novembre de 1937. Fou director general de Treball de la Generalitat de Catalunya i l'abril de 1938 entrà a formar part del govern de Negrin, com a ministre de Treball. Exiliat a França, més tard s'instal·là a Praga. Elegit secretari general del PSUC (1949), a partir de 1956 en fou president. Assistí al segon congrés de la Federació Sindical Mundial (Milà, 1949), representant a la UGT.

Molar, Joaquim.  Teixidor de seda a Barcelona. Va formar part, en representació obrera, de la comissió mixta de fabricants i obrers de l'Art Major de la Seda, que signà un conveni col.lectiu el novembre de 1854. L'any 1855 era el Director de l'Associació de Protecció Mútua de Teixidors de Vels de Barcelona.. El març de 1855 va ser comissionat per la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Barcelona, per fer de mitjancer en el conveni col·lectiu que s'estava negociant a Sabadell, entre fabricants i teixidors. Va ser un dels dirigents obrers que va signar el manifest Lamentos de la clase obrera de Cataluña, publicat el juny de 1855. Durant la vaga general de les primeries de juliol de 1855, va formar part (amb Pere Francesch i Joan Alsina) d'una Comissió Obrera, que anà a Madrid a demanar-li al govern del general Espartero, la legalització de les societats obreres.
Juntament amb Joan Alsina i Ramon Simó Badía va impulsar la publicació del setmanari "El Eco de la Clase Obrera" (Madrid, 5 d'agost de 1855). Participà en la campanya de recollida de signatures que acompanyaven l'exposició obrera, adreçada a les Corts Constituents, reclamant la llibertat d'associació per als treballadors (setembre-desembre de 1855), i que defensà davant d'una Comissió de les Corts, el dia 7 de novembre. El 14 de novembre va signar, amb Joan Alsina, un document de 26 pàgines adreçat a les Corts titulat Observaciones acerca del proyecto de ley sobre la industria manufacturera. En aquest document es detallaven les mancances del citat projecte de llei, en relació a la llibertat d'associació obrera i també sobre la qüestió del treball infantil.
L'art 7è del projecte de llei en qüestió deia: Solo en establecimientos donde se ocupen mas de 20 personas se permitirà la admisión de niños ó niñas que hayan cumplido 8 años, debiendo trabajar únicamente ó por la mañana o por la tarde para que les quede tiempo de dedicarse á su instrucción (aquesta observació representava 6 hores de treball).
Los jovenes de ambos sexos mayores de doce años y que no pase de diez y ocho, solo podrán trabajar diez horas diarias entre las seis de la mañana y las seis de la tarde.

Molas, Agustí. Militant de la UGT a Barcelona. Marbrista. En la remodelació del Comitè Nacional de la UGT del setembre de 1897 va ser elegit vocal.

Molas Torras, Joan. Treballador del tèxtil a Igualada. El desembre de 1913 va ser elegit Vocal de la Junta de la Societat Obrera d’oficis varis d’Igualada.

Moles, Francesc. Militant de la CNT a Vilafranca del Penedès. L’any 1933 era membre del Comitè central de la CNT-AIT de Vilafranca del Penedès i com a tal el dia 2 d’abril va presidir un míting en el qual hi van intervenir Rosario Dolcet, Jaume R. Magriña, Diego Asturiach i Alexandre Gilabert.

Moles, Teodor. Membre de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona. El desembre de 1868 participà en la "crida" demanant la celebració d'un congrés obrer català.

Molgosa, Josep Oriol.  Dirigent de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona (1942-43).

Molina, Joan. Militant de la CNT. Vocal del Sindical Únic de la Construcció de Barcelona (novembre de 1918). S'adherí a la FAI. A la tardor de 1932 atemptà contra el "Trentista" Josep Moix a Sabadell.

Molina, Josep. Militant de la UGT. L'any 1933 representava al Sindicat Portuari en el Comitè de Catalunya.

Molina Mateu, Juan Manuel. Jumilla (Múrcia), 1901 - Barcelona, 1984. Anarquista i militant de la CNT a Barcelona. Se'l conegué com a Juanel. Arriba a Catalunya el 1921 i s'uní sentimentalment a Lola Iturbe. El 1922 era membre del grup d'acció "Germen", que tingué a veure amb l’atemptat contra Martínez Anido. El 1924 s'exilià a França, on fou el secretari de la Federación de Grups Anarquistes de Llengua Espanyola (1926). Participà en la formació de la FAI el 1927. El 1930 es feu càrrec de la secretaria de la FAI. Assistí al Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931). Fou redactor de "Tierra y Libertad", des d'on atacà els Trentistes. El 19 de juliol de 1936 fou detingut pels sublevats a la universitat de Barcelona, essent alliberat per les forces populars poc després. Fou comissari del Xè cos de l'exèrcit republicà. De nou a l'exili el 1939 fou secretari del Moviment Llibertari Espanyol, reconstituït el 1943 i Secretari del comitè de la CNT fins el congrés de París de 1945. Posteriorment milità en la denominada CNT "política". Retornà clandestinament a Espanya el 1946 essent detingut el 10 d'abril i empresonat fins el juny de 1953. S'exilià de nou a Tolosa de Llenguadoc fins el 1978. És autor de Noches de España. Siete años en las prisiones de Franco. (1958). El movimiento clandestino en España. 1939-49. Editores Mexicanos Unidos. Mèxic, 1976. El comunismo totalitario. (1982). També va traduir !España Libre! D'Albert Camus (1966).

Molina Soler, Josep. L'any 1933 fou elegit contador de l'Agrupació Sindicalista Llibertària de Gavà, adherida a la Federació Sindicalista Llibertària d'Àngel Pestaña.

Molinero Andaluz, Tomàs. Militant de la UGT i del PCC. Fou secretari d'Organització del Secretariat Regional de Catalunya de la UGT des de juliol de 1936 fins l'acabament de la guerra civil. El professor David Ballester (*) destaca que Molinero desenvolupà una tasca metòdica i constant, vital per a la UGT de Catalunya. Signà el pacte d'unitat d'acció CNT-UGT, el 18 d'abril de 1938 a Barcelona. L'any 1939 s'exilià a França (on va ser internat al camp de concentració de Setfons) i després a Mèxic.
(*) Els anys de la guerra. La UGT de Catalunya (1936-1939). Columna Edicions, S.L.- Fundació Josep Comaposada. Barcelona 1998, pàg. 102

Molins Montserrat, Josep.  Militant de la CNT a Barcelona.   Secretari de la federació local de Barcelona l’any 1919 i Secretari del sindicat de la construcció de Barcelona el 1920. Durant els anys del pistolerisme (1919 - 1921) hi consta assassinat Josep Molins, però no n’hem pogut establir si és el mateix o no.

Molist, Ramon. Militant de la CNT. Fundador de la revista "Vida Sindical", en el primer número de la qual el 15 de gener de 1926 signà el manifest “A los trabajadores y al lector”, en el que 22 sindicalistes, enfrontant-se amb les tesis dels anarquistses, es declaraven partidaris de legalizar de la CNT. Representant el Sindicat de l’Art Fabril de Matró va assistir al tercer Congrés Confederal de la CNT. (Madrid, 11-16 de juny de 1931). També va participar en el Ple de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona del 05-13 març 1933, representant el Sindicat de la Fusta de Mataró.

Mon Pascual, Lluís. Santa Coloma de Farners, 1905 – Girona, 11-05-39. Milità a la UGT a Santa Coloma de Farners. Durant la guerra civil fou alcalde d’aquesta localitat. Afusellat pels franquistes el maig de 1939.

Moncunill Centelles, Melcior. Militant de la UGT i del PSOE a Manresa. L’octubre de de 1931 signava la sol·licitud per celebrar l’assemblea constituent del Sindicat d’Oficis Varis de Manresa adherida a la UGT. El 15 de novembre de 1931 va ser elegit Secretari del Sindicat de Professions i oficis varis de la UGT de Manresa. Representant la Federació Catalana del PSOE va assistir al XIII Congrés celebrat a Madrid l’octubre de 1932. El 30 de setembre de 1936 va ser elegit Secretari general de la Federació local de Sindicats de Manresa de la UGT.

Moné, Tomàs. Segle XIX. Director de la Societat de Protecció Mútua dels Serrallers de Barcelona. El 1855 participà en la fundació de la Junta Central de Societats Obreres.

Monell, (o Munell) Joan. Militant de la CNT a Manresa. El 25 de juliol de 1930 va ser elegit Secretari del Sindicat Metal·lúrgic de Manresa de la CNT. Càrrec que exercia el gener de 1931.

Monguió, Francesc. El novembre de 1907 exercia de Secretari de la Societat d'Oficials Fusters de Barcelona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Monge Izquierdo, Luís. Militant de la UGT. El dia 3 de juny de 1933 va ser elegit Secretari de la secció de Fonedors Tipogràfics de Barcelona de la Federació Gràfica Española.

Montlleó, Bautista. Serraller a Reus. L'agost de 1885 exercia de Secretari de la Societat de Serrallers de Reus.

Monràs, Faustino. Militant de la UGT. Representant la Unió de l’Art d’Imprimir de Barcelona, va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT (Barcelona, abril de 1930).

Monrivà, Joan. Representant el Sindicat d’obrers forners de Terrassa va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona novembre de 1910).

Monruà, Joan. Assistí al congrés obrer que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, 1910), representant els obrers forners de Terrassa.

Monserdà, Dolors. Promotora del Sindicat de l'Agulla que estava sota la tutela del Patronat de l'Obrera de l'Agulla d'Acció Social Catòlica ( any 1910).

Montagut Ferré, Joan. Dirigent obrer a Tarragona. El 28 de juliol de 1921 va ser elegit Secretari de la Societat d'Obrers de la Fusta de Tarragona, i com a tal va signar els estatuts de la Societat presentats al Govern civil de Tarragona.

Montané, Joan. El març de 1896 va ser elegit Vicesecretari de la Comissió Comarcal de la FOA amb seu a Vilafranca del Penedès.

Montané, Joan. ? - Reus, 04-01-1921. Sindicalista a Reus. Assassinat durant el període de la repressió patrono-militar de 1919-1923.

Montaner, Bonaventura. Fuster a Sitges. L'abril de 1907 va ser elegit Tresorer de la Societat de Fusters de Sitges, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Montaner, Joan. Representant el centre obrer de confiters i pastissers de Barcelona, signà el manifest del primer de maig de 1890.

Montaner, Josep. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Delegat de la secció de les contínues de la fàbrica Mata i Pons. El juny de 1931 va ser elegit per formar part de la junta de la secció local de l'Art Fabril de la CNT.

Montaner Galofré, Manuel. Vilanova i la Geltrú, 1906 - 1990. Militant de la UGT i del PSUC. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 27-12-37 al 20-05-38.

Montaña, Pere. Dirigent del ram tèxtil. En acabar el quart Congrés de la Unió Manufacturera (Sabadell, 16-19 d'abril de 1873) va ser elegit per formar part del Consell directiu de la Unió. Va ser reelegit després del cinquè congrés (2 de juny de 1873) i també del sisè (agost de 1873). (veieu els sis primers Consells directius de la Unió Manufacturera).

Monteagudo Colàs, Fèlix. Militant de la CNT. Representant el sindicat de forners "La Espiga" participà en el congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), oposant-se a la formació dels Sindicats Únics. També assistí al segon congrés confederal de la CNT (Madrid, desembre de 1919). Arran de la repressió per la vaga de la Canadenca fou empresonat al vaixell "Pelayo" al port de Barcelona. Assistí al Ple de la CRTC de Lleida (29 de juliol de 1923).Col·laborà en el periòdic“Tierra i Libertad” i va ser elegit administrador de“Solidaridad Obrera” el 30 de desembre de 1923 .

Montgay, Francesc. Militant de la CNT. Assassinat per elements del "Lliure", a la mateixa fàbrica on treballava (La Unió Vidriera).

Montsalve, Francisco. Milità a la UGT a Vilanova i la Geltrú. L'any 1937 fou secretari de la secció Vilanovina de la Societat d'Empleats i Obrers de les Empreses d'Aigua, Gas i Electricitat de la UGT.

Montseny, Francesc. Teixidor a Reus. El dia 17 d'agost de 1843 formà part de la comissió mixta teixidors/fabricants, que signaren un nova tarifa de preus de la mà d'obra a les dependències municipals. L'acord va ser presidit per l'Alcalde tercer de Reus Antoni Vallès.

Montseny Carret, Joan. Reus, 1864 - Salon pour Vergt (França) 1942. Àcrata. Lliurepensador. Publicista anarquista (Tot i que probablement cap d’aquests qualificatiu defineixi la seva tasca o la seva ideologia). Més conegut pel pseudònim Federico Urales. Fill de treballadors manuals en la seva infantesa va fer de pastor i més tard va treballar de boter. Després va cursar estudis de magisteri i amb la cubellenca Teresa Mañè (casats l’any 1891) van establir una escola laica a Reus.
L’any 1887 exercia de Secretari del Comitè de la Secció de Boters de Reus i l’any 1888 passà a ser Secretari general de la Federació de Boters d’Espanya.
El juny de 1896 va ser encartat en el Procés de Montjuïc i empresonat al castell barceloní. Allí va establir coneixences amb destacats anarquistes com Teresa Claramunt, Anselmo Lorenzo i Fernando Tarrida del Mármol. Després d’un any empresonat l’alliberaren, però va ser deportat a Londres. Retornà clandestinament a Espanya i s’establí a Madrid, participant molt directament en la campanya internacional per a la revisió i denúncia de la denigrant repressió del Procés de Montjuïc. Primer ho va fer des del periòdic “El Progreso” d’Alejandro Larroux i després des de les pàgines de “La Revista Blanca” (1898). Publicació que fundà i dirigí amb Teresa Mañé. Aquesta revista i el seu suplement “Tierra y Libertad” (1902) (suplement amb un contingut menys teòric i més acostat al moviment obrer), es van convertir en uns prestigiosos focos de divulgació de la filosofia anarquista dins i fora del món obrer. Tot i l’èxit de les publicacions, les dificultats econòmiques van fer que “La Revista Blanca” es deixés de publicar l’any 1905. Després d’uns anys d’escassa presència publica Montseny fixà la seva residència a Cerdanyola (1912-1913), on va continuar dedicant-se al periodisme. Des d’aquesta tasca de periodista, entre els anys 1919-1920 va tractar d’influir en la línia que seguia la CNT, criticant la seva línia sindicalista. L’any 1923 va reemprendre l’edició de “La Revista Blanca” a Barcelona, ara amb la participació de la seva filla Frederica. La revista que encapçalà, dins de l’anarquisme, una tendència purista i vigilant amb el que Joan Montseny considerava desviacionisme sindicalista dels dirigents de la CNT, esdevingué la publicació anarquista de més llarga durada de l'Estat.
Hem llegit que Joan Montseny va participar en el congrés confederal de la CNT (Madrid, 9-16 de juny de 1931), però nosaltres no l’hem trobat en el llistat d’assistents. Aquest mateix any, 1931, edità un nou setmanari “El Luchador” que, manifestant-se obertament enemic dels Trentistes, només va durar dos anys. L'any 1939 hagué d’exiliar-se a França.
Va col·laborar en nombroses publicacions, “La Anarquía”, “La Bandera Roja”, “El Porvenir del Obrero”, “El Productor”, etc, i a més de “La Revista Blanca” va dirigir “El Luchador” i “El Escándalo”. És autor d’un llarg nombre d’obres ideològiques i literàries d’entre les quals citem, El Sindicalismo Español y su orientación (1923). La anaquía al alcance de todos (Barcelona, 1928). El ideal y la revolución (1932). La evolución de la filosofía en España (1934).

Montseny Mañé, Frederica.  Madrid, 1905. Tolosa, 1994. Dirigent anarquista i afiliada a la CNT. Filla  de la cubellenca Teresa Mañé i Miravent (Soledad Gustavo) i del reusenc Joan Montseny i Carret (Federico Urales), va ésser educada fonamentalment per la seva mare, que li inculcà una cultura eclèctica. Essent adolescent publicà la seva primera novel·la HorasTràgicas, on explicava el cas d'un obrer assassinat per les seves idees. Ingressà a la CNT el 1923  i col·laborà a "Solidaridad Obrera" i a "La Revista Blanca" (1923-36), sobretot en temes literaris i filosòfics, donant un especial relleu a la temàtica feminista. No tingué una destacada activitat pública fins l'adveniment de la República, quan ingressà en el Sindicat de Professions Liberals de la CNT. Col·labora a "El Luchador" (1931-33) des d'on llança una dura campanya en contra dels Trentistes. El 1933 ingressà a la FAI. De l'any 1932 al 1938 va fer un seguit de viatges de propaganda arreu de la península, cosa que la va fer molt popular. Membre del comitè de la CRTC el 1936, participà en el congrés de Saragossa de maig de 1936, on s'acceptà el seu dictamen de Comunisme Llibertari, enfront de les tesis de Peirò i Abad de Santillán. En esclatar la guerra passà a formar part del comitè peninsular de la FAI. Formà part del govern de Largo Caballero, en la cartera de Sanitat i Assistència Social (novembre 1936 - maig 1937). Endegà el projecte de llei (que després aprovà el govern estatal) d'interrupció voluntària de l'embaràs. Creà el Consell Nacional i els Consells Provincials d'Assistència Social i també el Comitè Nacional de Subministraments. Com a delegada governamental, feu la proclama que va aturar les lluites de Barcelona el maig de 1937.

Extret de www.centrefedericamontseny.org

Presidí el comitè d'enllaç CNT-UGT (febrer 1938). L'any 1939 s'exilià a París i més tard a Tolosa de Llenguadoc. Formà part del SERE i del consell general MLE (1939). Després del congrés de la CNT de París (maig de 1945), tornà al seu purisme àcrata. Juntament amb el seu marit Germinal Esgleas, engegà la publicació de la revista "CNT", que més tard per prohibició del govern francès, hagué de dir-se "Espoir". Fou membre del secretariat intercontinental de la CNT a l'exili (1952-60). L'any 1983, tot i tenir dificultats de moviments i molt reduïda la visió, va participar en una campanya de propaganda de la CNT per tot el principat. En aquests actes es va poder escoltar, amb un català clar i una oratòria brillant, les arrelades conviccions d'aquesta dona, que ha esdevingut un símbol per la CNT. En una conferència a Vilanova i la Geltrú (02-07-1983) va dir: Vàrem tenir raó cinquanta anys massa aviat, per reafirmar la constant actualitat del seu pensament llibertari. L'obra escrita de Frederica Montseny és mol extensa. Ha conreat la novel·la, l'assaig i els treballs doctrinals de caire teòrics. Les col·laboracions periodístiques, a la revista "CNT", han estat recollides a Crónicas de la CNT. Colección Letras Confederadas. Tolosa, 1974.

Montserrat, Joan. Militant de la UGT i del PSOE. Fou vocal de l'Agrupació Socialista de Barcelona (1916-1920) i secretari d'actes del Comitè Regional de la UGT (1930-31).

Montserrat, Joan. Anarcosindicalista a Barcelona. Corrector d'impremta. Exiliat a França durant la dictadura del general Primo de Rivera, assistí al congrés anarquista celebrat a Marsella l’any 1926. Representant el Sindicat Fabril i Tèxtil de Barcelona va assistir al tercer Congrés Confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931). Essent president d’aquest Sindicat va participar en el quart Congrés de la CNT (Saragossa, maig de 1936). Després de la guerra civil s’exilià a Mèxic on formà part del Moviment Llibertari Espanyol.

Montserrat, Joan. Militant de la CNT a Badalona. Representant la redacció i administració del periòdic “La Colmena Obrera” va assistir al segon congrés de la Federació local de Sindicats Obrers de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931.

Montserrat, Victoriano. Fuster a Reus.El juliol de 1907 va ser elegit Vocal de la Junta de la Societat de Fusters de Reus adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Montserrat, Ravell, Francesc. Boter a Reus. El gener de 1931 era Secretari general de la FOB d'Espanya (adherida a la UGT).

Monzón Lasala, José. Milità a la CNT. L'any 1930 fou vocal del ram de la Metal·lúrgica en el Comitè del Sindicat Únic de Gavà.

Mora, Jaume. Assistí al congrés obrer de Barcelona de 1888, fundacional de la UGT, representant els oficis de funció d'Aigües i rams annexes.

Mora Méndez, Àngel. Membre del grup inicial de l'AIT de Madrid. Fuster. Assistí al congrés obrer de Barcelona, de 1870, fundacional de la FRE de l'AIT, representant la Societat obrera de Sastres ”La Fraternal”. Després del congrés va ser nomenat vocal del Consell Federal. Participà en la Conferència (clandestina) celebrada a València del 10 al 18 de setembre de 1871, on va ser elegit Tresorer del Consell Federal. Expulsat posteriorment pel grup bakuninista , participà en la fundació de la Nueva Federación Madrileña (1872).

Mora Méndez, Francisco. Villatobas (Toledo), 1842 - Madrid, 1924. Membre del nucli inicial de l'AIT a Madrid. Sabater. Germà d'Àngel Mora, tingueren una trajectòria inicial comuna. Assistí al congrés obrer de Barcelona de 1870, on fou elegit vocal del Consell Federal de la FRE de l'AIT. Participà en la Conferència de València (10-18 de setembre de 1871)on fou elegit Secretari del Consell Federal. Essent perseguida la Internacional hagué d'exiliar-se a Lisboa, juntament amb Anselmo Lorenzo i Tomàs González Morago. Participà en el congrés de Saragossa de 1872. Expulsat de la FRE de l'AIT pel sector bakuninista, fou membre fundador de La Nueva Federación Madrileña i delegat, per Madrid, en la comissió organitzadora del Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol (Barcelona, 1882). Assistí al congrés fundacional de la UGT el 1888. En el 6è congrés del PSOE fou elegit secretari del comitè executiu i reelegit l'any 1912.

Morales, Enric. Milità a la CNT. Com a representant de Tortosa va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), participant en la ponència sobre Col·lectivitzacions al Camp.

Morales, Felip. Representant el Sindicat d’Arts Gràfiques va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats Obrers de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931.

Moré, Joan. Juntament amb Pere Bordas, el novembre de 1905, van ser elegits Secretaris del Centre Obrer "El Porvenir" de Tossa de Mar.

Morell, Antonio. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de la Metal·lúrgia va assistir al segon congrés de la Federació local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931. Va formar part de la ponència sobre "Problemes de la Cultura" i també en la de "Racionalització i Standerització". Partidari del corrent trentista, va representar el Sindicat de la Metal·lúrgia de Badalona en el Ple Regional de Sindicats Únics de la CRTC, celebrat a Barcelona del 5 al 13 de març de 1933.

Morenilla, Ramón. Militant de la CNT. Membre de la comissió d'estadística del Sindicat Únic de la Construcció de Barcelona, el 1918.

Moreno, Josep. Militant de la CNT a Barcelona. Linotipista. Participà en l'assemblea de treballadors d'Arts Gràfiques, Paper, Cartró i Similars, celebrada a Barcelona el març de 1930, en el decurs de la qual va ser elegit per fomar part de la Junta que s’encarregà de la reorganització del sindicat i reingressar a la CNT. Representant aquest Sindicat va participar en el Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931).

Moreno, Justo. Assistí al congrés de Solidaritat Obrera de Barcelona de 1910, representant la Societat Obrera de Barretaires de Fula.

Morenza Vivancos, Ginés. Militant de la UGT. Vocal de la Federació Local de Barcelona de la UGT (1931).

Morera, Emili. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (1918), representant la Unió de Fusters de Barcelona.

Morera, Francesc. Militant de “El Ràdium”. A les primeries de 1927 exercia de Secretari del Comitè de Federació Regional de Sindicats Professionals de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya. El 23 de desembre de 1928 va ser reelegit Secretari de la Federació. El 22 de desembre de 1935 va tornar a ser elegit per formar part del Comitè.

Morera, José. Dirigent obrer de Barcelona. Assistí al congrés obrer de Barcelona de 1865. Signant d'una exposició al President del Govern, demanant la llibertat d'associació obrera (desembre de 1865).

Morlans, Sebastià. També se’l cita Murlans. Dirigent de la Societat de Teixidors de la Vila de Reus. L’ultim trimestre de l’any 1860 va exercir de President de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus. Va ser reelegit el gener de 1861. El setembre de 1868, juntament amb Marià Grases i Josep Pàmies, signà el Proyecto para el mejoramiento de la industria algodonera en Cataluña y de la clase obrera que a ella se dedica.

Motchaca, Miguel. Militant de la CNT a Tremp. El desembre de 1936 era el delegat de la CNT de Tremp per a la legalització dels Consells d'empresa i Comitès de Control.

Muní Sala, Josep. Calonge, 1903. Militant de la UGT, de la USC i del PSUC. Participà en la fundació del Sindicat Independent de Treballadors de Banca i Borsa de Barcelona (1923), que després del Congrés de la Federació Catalana de Treballadors de Banca, Borsa i Estalvi (Terrassa, 1930) s'adherí a la UGT. També participà en el procés d'unificació dels partits que van constituir el PSUC, passant a formar part dels seu comitè central. El març de 1936 fou elegit president de la Federació local de Banca i Borsa de Barcelona i l'octubre de 1936 fou designat regidor a l'Ajuntament d'aquesta ciutat, en representació de la UGT i del PSUC. Durant la guerra civil fou comissari general  de Banca de la Generalitat. Exiliat a Mèxic, col·laborà en nombroses revistes polítiques i d'economia.

Muniesa, Juan. Membre de la Federació barcelonina de la FRE de l'AIT, el març de 1871.

Muns, Joan. Vic, 1819 - ?, ?. També se'l cita Munts, Joan. Organitzador i capdavanter del primer moviment obrer català. Fou director de l'organització que cal considerar com el primer sindicat de l'estat espanyol, la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona, que es fundà a Barcelona el maig de 1840. El novembre del mateix any convocà una vaga del sector amb la qual cosa s'aconseguí que el governador fixés la llargada de les peces i s'establí una comissió mixta per fixar els salaris dels treballadors.  Fou director de la cooperativa Companyia Fabril de Teixidors de Cotó de Barcelona. El 1842 en ser declarades il·legals les associacions obreres, signà un recurs dirigit al govern central i hagué d'exiliar-se de Barcelona i el setembre de 1842 fou elegit president de l'associació de Teixidors d'Olot. El novembre següent intervingué en l'alçament contra Espartero i després en la revolta dita "La Jamància" (setembre-novembre de 1843), fracassada la qual hagué de fugir a Perpinyà i més tard a Marsella.

Munsech, Domènech. Representant la Unió d'obrers de Preparació i Filatura d'Estam de Sabadell, va assisitr al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, 1910).

Munso, Benvingut. El maig de 1934 va ser elegit Tresorer de la Junta del Gremi de Viatjans de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa.

Muntaner, Vicenç. Adobador a Igualada. El 22 de juliol de 1910 va ser elegit Vice-president de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada.

Muntaner Ferret, Josep. Sitges, 1886 – Sitges, 1964. Militant de la UGT a Sitges. Pagès. Massover a can Pere Pau. En la dècada dels 1920 va exercir de President de la Societat de Pagesos de Sitges, adherida a la UGT.

Muñoz, Antonio. ? - Mèxic, 1945. Militant de la CNT a Barcelona. Sabater. Durant la República va ser Tresorer del Sindicat Únic del Ram de la Pell de Barcelona. En esclatà la guerra va ser un dels organitzadors de la col·lectivització de la indústria del calçat de Barcelona, Tresorer de la Federació Local de Sindicats de la CNT de la capital i del Comitè de la CRTC. Després de la guerra civil s’exilià a Mèxic on morí.

Muñoz, Francisco. Militant de la UGT a La Riba. El juny de 1933 va ser elegit Vocal del Sindicat de Professions i Oficis varis de La Riba.

Muñoz Díez, Manuel. Militant de la CNT a Barcelona on arribà els primers mesos de la proclamació de la República. Va fer amistad amb Marià Rodríguez Vázquez (àlias Marianet) aleshores President del Sindicat de la Construcció de Barcelona. Durant la llarga vaga d'aquest sindicat (finals de 1931) va ser empresonat, acusat de posar bombes en algunes obres. Entre 1932 i 1934 fou President del Sindicat de la Construcció esmentat. Durant la guerra va ser Secretari de la Federació local de Sindicats de la CNT de Barcelona. Exiliat l'any 1939 va ser internat en el camp de concentració de Saint-Cypien. Després s'establí a Mèxic. És autor de Marianet Semblanza de un hombre. Ediciones CNT. Mèxic D.F. 1960.

Murais, Antoni. Vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona (febrer de 1869).

Muratona, Josep. Treballador del tèxtil a Sant Martí de Provençals. L’agost de 1894 va formar part del Comitè organitzador de la Unión Fabril Cotonera que en aquells moment pretenia organitzar, des de l’òrbita socialista, els obrers del tèxtils de Manlleu, Mataró, Roda de Ter, Torelló, Vilassar, i Sant Martí de Provençals. L’agost de 1899 també va formar part de la Comissió organitzadora del congrés de constitució de la Federació de la Indústria Tèxtil Espanyola.

Murgades, Josep. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua de la classe dels Llauners de Barcelona, l'any 1854.

Murgades Vidal, Josep. L'octubre de 1894 va ser elegit Vocal del Centre Federal de Sant Pere de Ribes. El gener de 1896 va ser elegit Vocal de la secció de la Federació d'Obrers Agrícoles de Sant Pere de Ribes.

Murt, Bartomeu. Teixidor a Igualada. En la reorganització de la Societat de Teixidors d'Igualada durant l'abril de 1881 exercí de President de la Societat.

Murtra, Josep. Militant de la CNT a Barcelona. Treballador de l'Art Fabril. Va formar part dels Comitès Paritaris (formats per la dictadura del general Primo de Rivera). El juliol de 1928 era President de l'Asociació Obrera de l'Art Fabril de Barcelona. Intervingué en l' Assemblea de l'Associació Obrera de la Indústria Fabril i Tèxtil de Barcelona, celebrada Barcelona, 14 març 1930, denunciant les trampes i tripijocs de la dictadura per inflar els efectius dels Sindicats Lliures i Catòlics a l'hora de formar els Comitès Paritaris. Va ser elegit per formar part de la nova Junta provisional que havia de reorganitzar els treballadors del tèxtil i reingressar a la CNT.

Musach, Jaume. Milità a la CNT. Representant l’Associació Obrera de Vic va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), participant en la ponència sobre Col·lectivitzacions al Camp.

Musons, Mariano. Galoner a Igualada. Dipositari de la Sociedad de Oficiales Galoneros de Algodón. Signa la sol·licitud per a l'aprovació governativa del Reglament de la Societat. Igualada 20 de maig 1851.

Torna a l'inici

 (*) Per cercar biografies de Sindicalistes cal consultar el Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans. Coordinat per María Teresa Martínez de Sas i Pelai Pagès i Blanch. Edicions Universitat de Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, desembre del 2000.
I per biografies específicament d'Anarcosindicalistes Esbozo de una Enciclopedia histórica del anarquismo español. Miquel Iñíguez. Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo. Madrid, 2001.