Notes biogràfiques:  Lletres "F" - "G" - "H" - "I"

Fabà, Salvador. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910), representant la Societat Obrera de Paletes i Manobres "El Treball" de Sabadell.

Fabrà i Ribas, Antoni. Reus, 1879 - Cambrils, 1958. Dirigent socialista, militant del PSOE. Escriptor. Amb el pseudònim de Marco Antonio col.laborà a "La Revista Socialista" de Madrid. Residí a Anglaterra, Alemanya i França. Participà en el VI congrés de la UGT (Madrid, 1899) i fou elegit vocal del Comitè Nacional. El 1907 s'uní amb el fundador del partit socialista francès, Jean Jaurès i al grup del diari "L'Humanité". Assistí al congrés de la Segona Internacional de Stuttgart (agost de 1907). L'any 1908 a Barcelona participà en la reorganització de la Federació Catalana del PSOE i presidí el congrés de Solidaritat Obrera (setembre de 1908). Promogué i dirigí el setmanari "La Internacional" (1908-09). Durant els fets de la Setmana Tràgica, formà part del Comitè de Vaga (juliol/agost 1909). Participà en els congressos del PSOE de 1912, 1915 i 1919 i formà part de la comissió executiva del PSOE (1920).  Participà en els congressos de la FSI de La Haia (1922), Viena (1924) i París (1927). Assistí al XVè. congrés de la UGT (Madrid, 1922) i fou elegit membre de la Comissió executiva. També assistí al 16è. congrés de la UGT (1928), i fou diputat a Corts el 1931. S'exilià a l'Amèrica Llatina d'on tornà el 1950. És autor d'Le socialisme en Espagne. París, 1903. El Socialismo i el conflicto Europeo (1915). Organización y características del movimiento laborista (1924). La Organización Internacional del Trabajo (1929), i La Cooperación; su porvenir està en las Américas (1929).

Fàbregas, Andreu. Director de la Societat de Protecció Mútua dels blanquejadors de Barcelona, l'any 1841 i vocal de la Junta Central Directiva de les associacions de socors mutus. Signà el manifest "Las Clases trabajadoras asociadas a los diputados a Cortes y muy especialmente a los de la antigua Cataluña" (1841).

Fàbregas, Joan. Vocal 3er de la Societat de Protecció Mútua dels Tintorers de Barcelona l'any 1841. Un dels signants del manifest "Las Clases trabajadoras asociadas a los diputados a cortes y muy especialmente a los de la antigua Cataluña" (1841).

Fàbregas, Josep. Fuster a Badalona. L'abril de 1907 va ser elegitComptador de la Comissió Central de la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya, amb seu a Badalona.

Fabregat, Joan. Militant de la CNT. Adobador a Igualada. El 12 de desembre de 1913 va ser elegit per formar part del Comitè de la Federació Nacional d’Adobadors. També va ser President de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada (juny de 1915). Representant aquest Sindicat va assistir al primer Congrés de la CRTC, el congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918). El mes de novembre de 1919 va ser designat per representar la Federació Obrera d’Igualada en el segon Congrés de la CNT que s’havia de celebrar el desembre següent a Madrid. No ens consta que hi assistís.

Fabregat, Josep. El febrer de 1873 formava part de la Junta directiva de la Societat d’Ebenistes i cadiraires de Reus.

Fabregat, Josep. Militant de la UGT. Representant l’Associació d’Aparcers i Jornalers de Barberà va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT (Barcelona, abril de 1930).

Fàbregues, Joan P. Veieu Porqueres i Fàbregues, Joan.

Facetos, Josep. Director de l'Associació de Socors Mutus de Moià. El 1855 signà un manifest donant suport al govern liberal.

Fagès, Victorí. L’any 1868 exercí de Vicepresident de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus. Va ocupà el càrrec fins el 30 de juny de 1869.

Fagundez, Francesc. Militant de la CNT. L'any 1931 formava part del comitè de la fàbrica de ciments Griffi, SA. de Vilanova i la Geltrú.

Farga Pellicer, Rafael. Barcelona, 1844 - 1890. Dirigent obrer. Usà el pseudònim Justo Pastor de Pellico.Tipògraf. Fou un dels fundadors i secretari de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona (octubre 1868). Participà en l'organització del congrés obrer de Barcelona de desembre de 1868, que presidí. El setembre de 1869 assistí al quart congrés de la Primera Internacional a Basilea, en nom del Centre Federal de societats Obreres de Barcelona. Fou membre de l'Aliança de la Democràcia Socialista i en creà un grup autònom català. Fou un dels organitzadors del congrés obrer de Barcelona de 1870, constitutiu de la FRE de l'AIT que també presidí. Participà en el congrés de Còrdova (desembre de 1872) i en els congressos de l'AIT de La Haia (setembre de 1872) i Ginebra (setembre de 1873). Amb el pseudònim de J.Gómez assistí al congrés de l'AIT (organitzat pels Bakuninistes) a Brussel.les el setembre de 1874. Sobre les restes de la FRE impulsà la fundació de la FTRE (1881). Junt amb Anselmo Lorenzo fundà la revista "Acracia" (1886) i col.laborà en els periòdics "El Productor" i "La Federación". També dirigí "Revista Social" (1872-77). És autor de Garibaldi, historia liberal del siglo XIX (1882).

Fargas, Joan. Dirigent obrer. Teixidor. Participà en l'organització del congrés obrer de Barcelona de 1865. Fou president de la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona (1868-69) i signà la proclama datada el 6 de desembre de 1868 sota el títol de "A LOS OBREROS DE CATALUÑA", que convocava els obrers a participar en un congrés obrer. Congrés que se celebrà a Barcelona el dia 13 de desembre de 1868, i en el què Joan Fargas en va presidir la primera sessió.

Farguell, Joan. Assistí al congrés convocat per la Direcció Central de Les Societats Obreres (Barcelona, desembre de 1868), de la qual era membre de la junta directiva.

Farré, Dionís. Representant la federació de les Tres Classes de Vapor de Barcelona va assistir al primer congrés d’abast estatal, en el qual es va constituir la FRE de l’AIT (Barcelona, juny de 1870) (se'l cita també com Dionís Farnés).

Farré, Pau. Membre de la Direcció Central de les Societats obreres de Barcelona, el 1869.

Farrè (o Ferré) , Ramon. El novembre de 1931 exercia de Secretari del Sindicat Únic de l’Art Fabril i Tèxtil de la CNT a Manresa. Després de l’escissió Trentista va formar part de la nova junta del Sindicat Únic que seguia les directriu de la CNT-FAI.

Farré Colomina, Jerònim. (Se'l cita també Jerònim Ferré). Militant de la CNT a Terrassa. Representant el Sindicat d’Oficials Perruquers i Barbers, el d’Oficials Fusters i la Federació Obrera de Terrassa, participà en el primer Congrés de la Confederació Regional de Solidaritat Obrera (Barcelona, 6-8 de setembre de 1908). Representant el Sindicat d'Oficials Fusters de Terrassa i rodalies va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va prendre l’acord de constituir la CNT (Barcelona, octubre-novembre de 1910). En fou secretari de la tercera sessió i membre de la ponència per a redactar el reglament de la futura Confederació Nacional. Amb la mateixa representació va participar en el primer congrés de la CNT (Barcelona, setembre de 1911).

Farré Gassó, Joan. Membre de la UGT de Lleida. Ferroviari. El 1930 fou expulsat de la UGT i s'integrà a la Federació Obrera Local de la CNT. Delegat per aquesta Federació Local assistí al congrés de la CNT de Madrid de 1931. Per la seva activitat política fou expulsat de la CNT i llavors participà en la creació de la Unió Local de Sindicats de Lleida. Membre del BOC n'ocupà la secretaria política. Després s'integrà en el POUM. Participà activament en l'aixecament del Sis d'octubre. Impulsà dues revistes dirigides als ferroviaris "La señal" (1930) i "Frente Norte" (1934). Col.laborà en els dos diaris del POUM a Lleida, "Combat" i "Adelante". Quan es perseguí el POUM (1937) fou empresonat a la Model de Barcelona. Exiliat a França va integrar-se en la resistència amb el nom de Jean Javier. Detingut pels nazis el 1941 fou condemnat a 5 anys de presó. Acabada l'ocupació alemanya, fou alliberat, però reconegut per milicians comunistes, com dirigent del POUM fou assassinat el 1944.

Farrés, Enric. (Se’l cita també com Ferrer). Militant de la CNT a Barcelona. Carreter. Formà part del Consell Directiu de la Federació Local de Societats de Resistència de Barcelona -Solidaritat Obrera- l'any 1907. Va ser President del Sindicat de Carreters (1908). Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910), representant la Societat Obrera dels Carreters de Barcelona. També assistí al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant la mateixa societat.

Farrés, Francesc. Secretari de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Girona, el 1842.

Farró, Rafael. Cenetista. L'any 1916 formava part del Comitè de la Federació Nacional del Vidre de la CNT, amb seu a Badalona.

Fau, Gertrudis. L'any 1884 formava part de la Secció Vària de Treballadores Anarco-col·lectivistes de la FTRE de Sabadell.

Faura, Josep. Treballador del tèxtil a Sant Martí de Provençals. L’agost de 1894 formà part del comitè organitzador de La Unió Fabril Cotonera

Faura Guitó, Ramon. Gironella, 1902 – Tolosa, ?. Militant de la CNT. Dirigent del Sindicat d’oficis varis de Gironella, l’any 1932. L’any 1933 fou secretari de la Federació Intercomarcal Manresa-Berga de la CNT. Representant el Sindicat d’Oficis varis de Gironella va assistir a la Conferència extraordinària de la CRTC, celebrada a Barcelona el gener de 1936. Durant la guerra dirigí la colònia col·lectivizada de cal Monegal. L’any 1939 s’exilià a França.

Fèlez Màrquez, Francesc. Militant de la UGT. Fou vice-president de la Federació Local de Barcelona de la UGT (1932-34).

Feliu, Antoni. ? - Barcelona, 1921. Cenetista. Tresorer del Comitè Nacional de la CNT a Barcelona. El 15 de juny de 1921 sofrí un atemptat (amb la denominada "llei de fugues") en el qual fou mort Evel.lí Boal, però ell en resultà il.lès. Quinze dies més tard fou mort en un nou atemptat.

Feliu, Ferran. En contituir-se la Societat Fabril d’Obrers en Gènere de Punt de Mataró (agost de 1899) va ser elegit vicesecretari de la junta directiva.

Fernández, Feliu. Membre de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, assistí al congrés obrer de desembre de 1868 a Barcelona.

Fernández, Isidre. Representant la secció de Rodonyà va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).

Fernández, Joan. Militant de la UGT a Barcelona. Treballador del tèxtil. El desembre de 1929 era President del Comitè de la Federació Nacional d’Obrers de l’Art Tèxtil. Va assistir al tercer congrés d’aquesta Federació celebrat a Barcelona els dies 6 i 7 de gener de 1930. Després d’aquest congrés va ser substituït en la presidència del Comitè per Francesc Salvador.

Fernàndez, Joan. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú, en representació de la qual, l'agost de 1936 formà part del Comitè de l'Escola Nova Unificada (CENU).

Fernàndez, Juan.  Andalusia, ? - ?, 1973. Militant de la CNT i de la FAI. Dirigent del Sindicat de Ferroviaris de Vilanova i la Geltrú. Exiliat a França el 1939 fou internat als camps de concentració. Presoner dels nazis fou confinat als camps de treball de l'Atlàntic, però aconseguí d'escapolir-se. Després de l'alliberament de França, tornà a vincular-se a la CNT.

Fernández, José. Militant de la CNT. El mes de març de 1930 va formar part de la Comissió reorganitzadora del Sindicat del Ram de la construcció de Barcelona.

Fernàndez, Josep.  Dirigent de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Representant la Federació local d’aquesta ciutat va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, març de 1933).

Fernàndez, Josep. Militant del CADCI. Va formar part del Front Únic de Treballadors de Llum i Força de Catalunya, l'any 1934. Firmant dels pactes, entre les empreses del sector i el Front Únic, que van permetre constituir la Caixa de Pensions i Retir d'Empleats de Gas i Electricitat (PREGE).

Fernàndez, Manuel. Dirigent de la Societat Obrera Tipogràfica de Barcelona (1879). A mitjans 1882 discrepà del fet que aquesta societat s'adherís a la FTRE, pronunciant-se en contra dels anarquistes. Va assistir al congrés de constitució de la Federació Nacional Tipogràfica (Barcelona 29 de setembre – 1 d’octubre) de la què en seria elegit president del primer comitè.

Fernández, Pere. Militant de la UGT a Mataró. Treballador del tèxtil. Representant el Sindicat de Tintorers i Blanquejadors de Mataró va assistir al tercer congrés de la Federació Nacional d’Obrers de l’Art Tèxtil de la UGT, celebrat a Barcelona els dies 6 i 7 de gener de 1930, on formà part de la ponència sobre Propaganda i Comitès paritaris.

Fernàndez, Simón. Milità a la UGT. L’11 de març de 1890 va entrar a formar part del Comitè Nacional de la UGT.

Fernàndez, Teodoro. Membre de la primera junta directiva de la Societat Obrera Tipogràfica de Barcelona (agost de 1879).

Fernàndez Giménez, Juan. Milità a la CNT. L'any 1930 fou elegit  president del Comitè del Sindicat Únic de la CNT a Gavà.

Fernández Jurado, Ramon. Almeria, 1914 - Barcelona 1984. Militant de la UGT. Ebenista. Va arribar a Barcelona amb els seus pares quan tenia 4 anys. En només en tenia 15 es va afiliar al sindicat de la fusta de la CNT, però poc temps després es va afiliat a la UGT. Coincidint amb la proclamació de la II República decideix afiliar-se al Bloc Obrer i Camperol (BOC), formant part de la Joventut Comunista Ibèrica. Va participà en els fets del 6 d'octubre de 1934. L'any 1935, quan feia el servei militar, va entrar en la Unió Militar Republicana Antifeixista (UMRA), motiu pel qual va ser detingut i va patir presó per primer cop. El setembre de 1935 passà a militar en el POUM. Va participar en els combats que van tenir lloc en els carrers de Barcelona el 19 de juliol del 1936. Immediatament després va marxar al front d'Aragó amb les primeres milícies organitzades pel seu partit. Va caure ferit a la cama, al front de Llevant el maig de 1938. L’any 1939 el franquistes el van empresonar. Passà per pressons i camps de concentració de Saragossa, Terol i Bilbao. Finalment a Barcelona va ser jutjat i condemnat a 30 anys de presó. L'any 1942, immediatament després de la seva sortida de la presó, va reprendre la seva activitat clandestina. Membre del comitè executiu del POUM, l'acció policíaca el va obligar a exiliar-se l'any 1948, passant primer per França i, poc després, a Xile, país en què va viure 15 anys. Retornà a Barcelona el 1964. Mort ja el general Franco, s'integra juntament amb altres militants poumistes en el recentment creat PSC-Congrés essent elegit membre del seu consell nacional.
Andalús de naixement i autodidacta de formació, va donar classes de català a molts dels seus companys de militància política i sindical. (L'any 1977 va rebre el títol de professor de llengua catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona). Aquest afany cultural l'havia portat a interessar-se per l'esperanto i pel naturisme.
És autor de Memòries d’un militant obrer (1930 - 1942). Editorial HACER. Barcelona, 1987.
Més dades a: http://www.ugtcatalunya.org/~testimonis/ramonfernandez.html

Fernàndez Sánchez, Aurelio. Asturias, 1897 - Puebla (Mèxic), 1974. Militant de la CNT i de la FAI. Adherit al grup "Los Solidarios" el 1922. Se li atribueix haver participat en l’assalt del Banc d’Espanya de Gijón el setembre de 1923. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou empresonat primer el març de 1924 a Barcelona. Es fugà de la presó i s’exilià a França. Va retornar a Espanya l’any 1926 i a finals del mateix anys va ser detingut i empresonat a Bilbao. Fou membre del primer Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya, representant la CNT-FAI (juliol 1936). Secretari de la Junta de Seguretat Interior (1936-37) i conseller de Sanitat i Assistència Social del Govern de la Generalitat (16-04-37 - 05-05-37). Després dels Fets de maig de 1937 va ser procesat per estafa. S’exilià a França amb García Oliver i després a Mèxic.

Fernández Torres, Frederic. ? – Barcelona, 1936. Militant de la CNT. Secretari del Sindicat d'Indústries Pesqueres de Barcelona. Mori a la Via Laietana de Barcelona els primers dies de la guerra.

Fernando, Carles. Representant la secció de Vimbodí va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).

Ferran, Josep. Adobador a Igualada. El gener de 1910 era el Tresorer de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada.

Ferran Huguet, Francesc. Castellet i la Gornal, 1919, Barcelona, 1942. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Forner. Afusellat pels franquistes el 09-06-42.

Ferran Huguet, Pere. Castellet i la Gornal, 1916, Barcelona, 1942. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Forner. Afusellat pels franquistes el 09-06-42.

Ferràndiz, Josep. Militant de les Tres Classes de Vapor, formà part del primer comitè central del Partit Socialista Oportunista (1891).

Ferràndiz Roger, Joan. Representant la Secció de Cornudella del Priorat va participar en la 3ª Conferència de la FOA, celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.

Ferrando Àngel. L'any 1933 fou vocal de l'Agrupació Sindicalista Llibertària de Gavà, adherida a la Federació Sindicalista Llibertària, d'Àngel Pestaña.

Ferrando Boix, Rossend. L'any 1933 fou elegit vice-president de l'Agrupació Sindicalista Llibertària de Gavà, adherida a la Federació Sindicalista Llibertària, d'Àngel Pestaña. L'any 1936, militant en el PSUC, fou nomenat alcalde de Gavà.

Ferrando Borràs, Josep. Dirigent obrerista de Reus. Teixidor de Cotó a Mà. El gener de 1865 va ser elegit Vicepresident de la Societat de Teixidors de Cotó de Reus i l’abril següent substituí Jaume Carbonell que havia dimitit del càrrec de President. Representant aquesta Societat va participar en el Congrés del Centre Federal de Teixidors a Mà de la Nació Española, celebrat a Barcelona del 14 al 17 de gener de 1872, en el qual s’aprovar la federació dels Teixidors a Mà amb les Tres Classes de Vapor per constituir la Unió Manufacturera. L’agost de 1872 va assistir al segon Congrés de la Unió Manufacturera, celebrat a Barcelona i tres meses més tard participà en el Congrés extraordinari, celebrat també a Barcelona del 10 al 15 de novembre de 1872, on va ser elegit Dipositari del Consell de la Unió Manufacturera. Va ser secretari de l’Ateneu Català de la Classe Obrera (1873-74).

Ferraté, Josep. Militant de la UGT. Representant les societats d’Adobadors, Fusters, Paletes i Peons d’Olot va ssistir al segons congrés de la UGT celebrat a Vilanova i la Geltrú del 30 d’octubre a l’1 de novembre de 1890.

Ferraté i Taixés, Salvador. Camperol a Reus. El maig de 1931 va formar part de la Comissió organitzadora de la Societat de Camperols de Reus.

Ferré, Josep. Militant de la UGT a Barcelona. Forner. El més d’agost de 1928 va ser elegit Vocal de la Societat de Forners “La Espiga”, adherida a la UGT.

Ferré, Josep Miquel. Militant de la UGT. Tipògraf. Representant els tipògrafs de Tarragona, va assistir al XIV congrés de la Federació Tipogràfica de la UGT (Madrid, setembre de 1918).

Ferré, Pau. Milità a la CNT. Com a representant de Tarragona va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), participant en la ponència sobre Col·lectivitzacions al Camp.

Ferré, Pere. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Vocal de la Comissió Comarcal de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola, amb seu a Vilanova i la Geltrú.

Ferré Caballé, Francesc. Teixidor a Reus. El juliol de 1866 va ser elegit President de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus.

Ferré Mallafré, Miquel. Vallmoll, 1907 - 1972. Milità a la UGT. Pagès. El 10 de desembre de 1936 va ser elegit vicepresident de la junta directiva del Sindicat d’Oficis Varis de la UGT a Vallmoll.

Ferré Marí, Anton. Cabra del Camp, 1898 - Barcelona, 1975. Militant de la CNT. Camperol. Va assistir al congrés de constitució de la Federació Regional de Camperols de la CNT de Catalunya. (Vilafranca del Penedès, setembre de 1932. Representant el sindicat de Cabra del Camp i a la Federació Comarcal de Valls, de la CNT, va assistir al primer Ple de pagesos de la CNT de Catalunya (Barcelona, 5 de setembre de 1936), on va formar part de la ponència sobre Col·lectivitzacions al Camp. L’any 1937 era Secretari de la Col·lectivitat d’Agricultors de la CNT de Cabra del Camp. L’any 1939 s’exilià a França.

Ferré Pons, Pau. El Milà (Alt Camp) 1897 - ?, ?. Militant de la CNT durant la República i la guerra. Representà els sindicats camperols de Tarragona en el Ple Regional de Camperols de la CNT dels dies 8 i 9 de setembre de 1936.

Ferré Sanjoan, Enric. Valls, 1905 - ? Milità a la CNT i a la UGT. Boter. Secretari de la Federació Local de Sindicats de la CNT a Valls, l’any 1934. Milità a l’ERC. Va ser empresonat arran dels fets del Sis d’octubre. L’any 1936 s’afilià a la UGT i en fou secretari del Comitè local. S'allistà voluntari per anar al front l'any 1937 i s'exilià el 1939.

Ferrer, Albert. Milità a la CNT a Valls. El desembre de 1936 va ser elegit President del Sindicat d’Higiene i Sanitat de la CNT de Valls i comarca. També fou elegit delegat a la Federació local.

Ferrer, Casimir. El dia 6 de desembre de 1903 va ser elegit president de la Junta Directiva de l'Associació de Dependents de Comerç de Reus.

Ferrer Eduard. ?, ? - Barcelona, 1919. Militant de la CNT. President del Sindicat del Metall de Barcelona, el 1917. Fou confident de Bravo Portillo i intervingué en l'assassinat de l'industrial Josep Antoni Barret, fabricant d'armes per als aliats. Es passà als "Sindicats Lliures". Fou mort l'agost de 1919.

Ferrer Enric. Veieu Enric Farrés.

Ferrer, Joan. Director de la Societat de Protecció Mútua dels Mitgers de Barcelona, el 1841.

Ferrer, Joan. Representant la secció local de Sant Cugat de Sesgarrigues va participar en el tercer congrés de la FOA (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).

Ferrer (o Ferré) Joan. Dirigent sindical i militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova i la Geltrú. Participà en el primer congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència - Solidaritat Obrera (Barcelona 1908), representant els constructors de fils i cables elèctrics de Vilanova i la Geltrú. També assistí al congrés de l'any 1910, com a representant d'una secció vària de Vilanova  on actuà de secretari de la sisena sessió. L'any 1911 assistí al primer congrés de la CNT (Barcelona, 8-11 de setembre), actuant com a ponent del tema 1er. que deia així: Ha de constituir-se la CNT a base de federacions locals i regionals ?

Ferrer, Joan. ?, ? - Barcelona, 1935. Militant de la CNT. Representant el Sindicat de Botoners va assistir al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), Dirigent del Sindicat Mercantil de la CNT, en la seva etapa inicial, el 1933 s'uní al grup denominat Minoria d'Oposició del CADCI, del què fou nomenat primer president interí i secretari general el mateix any 1933. Fou un defensor del Front Únic de Treballadors Mercantils.

Ferrer, Joaquim. Militant de la CNT. L’any 1921 va formar part del Comitè de la CRTC en representació de Barcelona.

Ferrer, Josep. Representant el Sindicat de Forners Barcelona, va formar part de la Junta Directiva de la Confederació Regional de Societats de Resistència - Solidaritat Obrera- (Barcelona, abril de 1909)

Ferrer, Melitó. Militant de la CNT a Manresa. Representant el Sindicat de la Metal·lúrgia de Manresa va participar en la Conferència de Sindicats de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. Representant el mateix sindicat va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona els dies 2, 3 i 4 d’agost de 1931.

Ferrer, Pau. Secretari de la Societat d'obrers Fusters de Manresa (novembre de 1890). Càrrec que compartia amb Manuel Rubiralta. Aquesta societat va ingressar a la UGT l’agost de 1891.

Ferrer, Pau. Militant de la UGT. Representant la Societat de Ferrers Mecànics de Barcelona, va assistir al segon congrés de la UGT (Vilanova i la Geltrú, 30 d’octubre - 1 de novembre de 1890).

Ferrer, P. (Pere ?). Militant de la CNT. El 19 de novembre de 1910 va ser elegit Tresorer del primer Comitè de la CNT.

Ferrer, Ramon. Milità a la CNT. Representant el sindicat del Cauxú de Manresa va assistir a la Conferència Extraordinària de la CRTC, celebrada a Barcelona del 25 al 27 de gener de 1936.

Ferrer, Salvador. ?- ? – Barcelona, 1889-1890. Militant de la UGT. Assistí al congrés fundacional de la UGT, que presidí , en representació de la Societat Obrera de Teixidors de Seda de Barcelona i rodalies (Barcelona, agost de 1888). Havia estat vocal de la comissió organitzadora d'aquest congrés. Fou nomenat vicepresident del Comitè Nacional de la UGT. No podem concretar la data de la seva mor, consta que va morir entre la segona quinzena de desembre de 1889 i la primera de gener de 1890.

Ferrer, Salvador. El març de 1896 va ser elegit Vice-president de la Comissió Comarcal de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA), amb seu a Vilanova i la Geltrú.

Ferrer Salvador. Militant de la CNT. Assistí al Congrés de Sants (Barcelona, 1918) i formà part del Comitè executiu de la CRTC.

Ferrer, Timoteo. Veieu Herrer, Timoteo.

Ferrer, Víctor. Capdavanter de la vaga tèxtil de 1890 a Sallent. Encapçalà la manifestació del Primer de Maig de 1890 a Barcelona.

Ferrer Bel, Frederic. Militant de la CNT a Tortosa. El desembre de 1936 era el delegat de la CNT a Tortosa, per a la legalització dels Consells d'Empresa i Comitès de Control.

Ferrer Bofill, Modest. Gavà, 1899 – Barcelona, 1939. Militant de la Unió de Rabassaires, afusellat pels franquistes el 17 d'octubre de 1939.

Ferrer i Clos, Miquel. Militant de la UGT i del PSUC. Formà part del Secretariat Regional de Catalunya de la UGT el juny de 1936, amb José del Barrió de Secretari General, al qual substituí a finals de 1937. Fou membre del Comitè Central del PSUC. El gener de 1939 s'exilià a França i després a Mèxic. L'any 1940 va ser defenestrat del Comitè Central del PSUC i el novembre de 1940 fou expulsat del partit.

Ferrer Farriol, Joan. Igualada, 1896 - París, 1978. Anarcosindicalista. Dirigent del Sindical del metall de la CNT d'Igualada. i de la Federació local. El gener de 1918 era Secretari del Comitè de la Federació Obrera local d’Igualada. Assistí al Congrés de Sants (1918) i al Ple de Delegats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931). També va assistir a la Conferència de la CRTC celebrada a Barcelona del 25 al 28 de gener de 1936. Fou redactor del periòdic igualadí "El Sembrador" i col.laborà a "Solidaridad Obrera" de Barcelona. El 1936 formà part de l’Ajuntament Igualadí en nom de la CNT.  El mes de febrer de 1937 s’incorporà a la redacció del periòdic "Catalunya" que dirigia Joan Peiró. El maig de 1938 va deixar el periòdic i s’incorporà al front, on dirigí "El Frente", periòdic de la XXVI divisió (columna Durruti). Exiliat a París dirigí la revista "Umbral" (1962-70). És autor de Vida Sindicalista. París, 1957. De l'Anoia al Sena sense pressa. (1966). Interpretació llibertària del moviment obrer català. Ediciones Tierra y Libertad. Tolosa de Llenguadoc, 1946, escrit sota el pseudònim de Joan del Pi. I també Vida Sindicalista. Ed. Solidaridad Obrera. París, 1957

Ferrer  i Guàrdia, Francesc. Alella, 1859 - Barcelona, 1909. Teòric anarquista i pedagog. Maçó. L’any 1885 conspirà contra la monarquia i s’hagué d'exiliar a França. Fundador de l'Escola Moderna, que preconitzava un ensenyament laic, racionalista i independent de l'estat, adreçat als obrers. Dirigí i subvencionà el periòdic "La Huelga General" (1901-1903). Divulgà els primers textos del sindicalisme revolucionari francès. L'Escola, dirigida oficialment per la seva companya Soledad Vilafranca, tingué una ràpida expansió per diferents capitals de comarques, entre elles Vilanova i la Geltrú. El 1905 fou acusat de ser l'inductor de l'atemptat contra Alfons XIII (l'atemptat el va fer Mateu Morral, emprat a la seva editorial). Residí a Brussel.les i París on creà la revista "L'Ecole Renovée" (1908-1909) i organitzà la Lliga Internacional per a l'Educació racionalista dels Infants. Subvencionà el Centre d'Estudis Socials de Barcelona (difusor de les idees llibertàries). El 1909 fou acusat (per l'estament militar) de ser l'inductor de la revolta que originà la Setmana Tràgica i sotmès a un consell de guerra. En el judici fou defensat amb convicció i rigor jurídic pel vilanoví Francesc Galceran i Ferrer (cosa que li costà una dura marginació militar). Ferrer i Guardia fou condemnat sense proves i afusellat a Montjuïc el 13 d'octubre. El seu procés i la seva execució provocaren una extensa campanya europea contra el govern, amb gran participació de les forces obreres i republicanes laiques, que determinaren la caiguda de Maura, cap del govern espanyol. Considerat un màrtir europeu de l'educació laica, hom li construí un monument a Brusel.les. Una còpia del mateix li ha estat erigit per l'Ajuntament de Barcelona (13-10-90)

Ferrer Jové, Josep. Camperol a Constantí. El 7 d’abril de 1934 va ser elegit Vicepresident de la junta del Sindicat de Treballadors del Camp de Constantí. Sindicat que s’adherí a la Unió de Rabassaires de Catalunya.

Ferrer Sanchís, Miquel. Castelldefels, 1899 – Barcelona, 1990. Polític i militant del CADCI i de la UGT. Conegut com Ramon Fuster. Fundador de les Joventuts d'Acció Catalana, fou membre actiu d'Estat Català, per la qual cosa fou empresonat per la dictadura de Primo de Rivera (1926-30). Ingressà en el BOC (1930) i fou membre del seu comitè executiu, on destacà per la seva posició nacionalista. L’any 1935 afirmava: “hem de defensar el dret a la separació i dirigir la lluita de cada nacionalitat tot pensant en la futura Unió de Repúbliques Socialistes”. L'any 1936 ingressà al PSUC. Fou secretari d'Economia i Treball del Secretariat Regional de la UGT, fins el maig de 1937. El 1er de setembre del mateix any substituí a Josep del Barrio en la Secretaria General del Secretariat de la UGT. L'any 1939 s’exilià a França essent internat a Cotlliure, d’on en fou expulsat i s'establí a Mèxic. Després de la guerra fou secretari del Partit Socialista Català. Publicà. Enric Prat de la Riba i l'Assemblea de Parlamentaris (Mèxic, 1961). Retornà a Barcelona l'any 1965, on publicà una polèmica història: La Generalitat de Catalunya a l'exili (1977).

Ferrés, Enrique. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (1918), representant la Unió Local de Sindicats d'Olot.

Ferrigle, Bonaventura. Director Primer de la Societat de Protecció Mútua de Manlleu, el 1841.

Ferroni, Francesc. Militant de la CNT de Terrassa. Representant la secció vària de la Unió Obrera de Terrassa va assistir al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es decidí la constitució de la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910). Va exercí de secretari de la segona sessió del congrés. El dia 5 de novembre de 1910 va ser empresonat a la presó Model de Barcelona, acusat d’instigar a la vaga general en un míting a Sabadell. El març de 1913, quan s'intentava reorganitzar la CNT, formà part d'una comissió que havia de redactar els nous Estatuts. Tingué una participació molt activa en la vaga general del tèxtil de l'any 1913.

Fígols, Josep. Participà en la constitució de la Unió Ultramarina (Treballadors mercantils del ram de l'alimentació), Barcelona, 1902.

Figueras, Antoni. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El febrer de 1895 va ser elegit vocal de la Societat d’obrers agricultors de Vilanova i la Geltrú, adherida a la FOA.

Figueras, Josep. Teixidor. Membre de la junta de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú, el 1869.

Figueras, Josep. Militant de la CNT. a Valls. El desembre de 1936 va ser elegit Secretari del Sindicat d’Higiene i Sanitat de la CNT de Valls i comarca.

Figueras, Salvador. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (1918), representant els obrers constructors de carros i ferrers de Barcelona.

Figueras, Silvestre. Vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, el febrer de 1869.

Figueras Güell, Joan. Dirigent rabassaire de Sant Feliu de Llobregat. Pagès. En la dècada de 1910 milità a la Federació Nacional d'Obrers Agricultors.. L’any 1926 formava part de la junta de la Societat d’Obrers Agrícultors de Sant Feliu de Ll. Aquest mateix ingressà a la U de R.

Figueras Mestres, Carles.  Vilanova i la Geltrú, 1901 - Panamà, 1974. Llibertari. Militant de la CNT. Manobre i autor dramàtic (segons les seves targetes personals). Formà part del Comitè de Defensa Local, constituït el 22 de juliol de 1936. Exercí la direcció del Butlletí del Comitè Defensa Local. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 17-10-36 fins el 05-10-38 i alcalde accidental del 05-10-38 fins el gener de 1939. Exiliat a França fou internat en el camp de concentració de Saint Laurent de Cerdans i al de Judes-Septfonds. Després s'exilià a Mèxic i Panamà. És autor Del amor y del cuidado del libro (1936).

Figueres, Pere. Militant de la UGT a El Papiol. Vocal 1er del Comitè executiu de la FCTT, elegit en el decurs del Ple de Sindicats celebrat a Barcelona el setembre de 1936.

Figuerola, Victoriano. Camperol. Representant la secció de Barberà de la Conca va assistir a la Segona Conferència de la FOA, celebrada al Vendrell el dia 21 de juny de 1895. El dia 4 d’agost de 1895 va participar en la reunió de les seccions de la FOA de la Comarca de Valls-Montblanc, convocada per reorganitzar les seccions i la junta de la Comarca. Representant la secció de Barberà de la Conca va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).

Figuerola Claravalls, Francesc. Valls, 1894 - El Vendrell, 1971. Milità a la Federació Nacional d’Obrers Agricultors (FNOA) i a la CNT. Camperol. Va formar part del comitè federal de la FNOA i com a tal va obrir les sessions del quart congrés de la FNOA (Vilanova i la Geltrú, 21 i 22 de novembre de 1916). Col·laborà a “La Voz del Campesino”.

Figuerola Isern, Francesc.  Vilanova i la Geltrú, 1911. Vilanova i la Geltrú, 1984. Militant de la CNT. Torner mecànic. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 17 d'octubre de 1936 fins el 27 d'octubre de 1937. Fugint de les urpes franquistes l’any 1939 s’exilià, amb la seva companya Clara Pujol i la seva filla Iris Abril, a França. A París els nazis l’obligaren a treballar en camps de treball. Amb l’arribada de les tropes aliades s’exilià a Xile, on entrà a formar part del Centre Català de Santiago (refugi de republicans catalans). Després del cop d'Estat del general Pinochet (setembre de 1973) hagué de marxar de Xile i s'establí a Europa. L’any 1983 retornà a Vilanova i la Geltrú amb la seva companya.

Fillat, Nicolàs. Adobador a Igualada. El 12 de desembre de 1913 va ser elegit per formar part del Comitè de la Federació Nacional d’Adobadors.

Fisa, Francesc. Paleta, membre de la Federació de Barcelona de la FRE de l'AIT, el març de 1871.

Fité, Antoni. Director de l'Associació de Socors Mutus dels Cistellers de Barcelona (1855). Membre de la Junta Central de Directors de les Societats Obreres.

Fius, Gaietà. Representant dels obrers semolers a Barcelona el 1855. Signant d'una carta dirigida al governador civil, denunciant que els empresaris no complien els acords pactats amb els obrers.

Fius, Ricard. Anarcosindicalista. Sastre. En representació del Sindicat de l’Art de la sastreria va assistir al primer congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera" (Barcelona, 6-8 de setembre de 1908). El 29 de desembre de 1908 va ser elegit vocal del Consell directiu de l’esmentada Confederació.

Flamarich, Joan. Director de l'Associació de Socors Mutus dels Teixidors de Cabrera de Mataró, el 1855.

Flamarich, Josep. Bakuninista i militant de la FRE de l'AIT. President de la Societat Obrera d’Ebenistes i Cadiraires de Barcelona, l'any 1869. Representant la citada societat va assistir al primer congrés d'abast estatal, en el qual es va constituir la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870).

Flamarich, Miquel. Militant de la UGT. Representant la Societat de l’Art Fabril de Vilassar va assistir al cinquè congrés de la UGT celebrat a València del 17 al 19 d’abril de 1896.

Flor, Rafael. Vidrier a Barcelona. President de la societat obrera "Unió Vidriera" de Barcelona, l'any 1816. Representant aquesta societat formava part del Comitè de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers. Va assistir al Congrés extraordinari de la Federació celebrat a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916, on va formar part de la Comissió revisora de credencials i de la Ponència d'Orientació, i va exercir de President de la Mesa en la sisena sessió. Després del Congrés va ser elegit Secretari General de la Unió Vidriera.

Flor Sebastià. Militant de la CNT. Tresorer del Comitè Regional de la CNT de Catalunya (CRTC), va dimitir l'abril de 1932. Assistí al ple regional de Sabadell de 1932. El juny del mateix any fou vicepresident de l'Ateneu Sindicalista Llibertari de Barcelona. Alineat amb els Trentistes, passà a militar a la Federació Sindicalista Llibertària d'Ángel Pestaña.

Flor de Lis Geniqué, Josep. L’octubre de 1932 va ser elegit President del Consell directiu de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa i Comarca (adherida al CADCI). A principis de 1934 formava part del Comitè Socialista de Manresa (després de la unificació USC - Federació Catalana del PSOE de l’agost de 1933).

Flor Silvestre Agustí. ?, 1898 - Barcelona, 1921. Militant de la CNT. Tintorer. Acusat de la mort d'un policia fou detingut i torturat. Va ser greument ferit amb la denominada "llei de fugues" i morí poc després.

Florensa Tomas (o Nicolàs). Formà part de la comissió organitzadora del congrés fundacional de la UGT.

Flores Expósito, Lluís. Militant de la UGT a L’Hospitalet de Llobregat. El setembre de 1936 va ser elegit secretari de Propaganda de la FCTT de la UGT. Fou regidor a l’Ajuntament de l’Hospitalet (octubre 1936 – juliol 1937).

Flores Martínez, Pedro. Córdoba (Argentina), 1915 – Coulanges-les Nevers, França 2001. Quan tenia 10 anys, la seva família originària d’Almeria, es va establir a Manresa on va començar a treballar al tèxtil i després a la factoria Pirelli, S.A. Anaquista convençut, home d’acció i lluitador antifeixista en el sentit literal de la paraula. S’afilià a la CNT el 1931. Va crear, el 1934, les Joventuts Llibertàries de Manresa. Va allistar-se voluntari a la columna anarquista "Roja y Negra" a l’inici de la Guerra Civil. Durant la guerra va lluitar als fronts de Madrid, Conca, Terol, Osca i Segre. Va ser comissari de batalló per elecció dels seus companys. Va ser internat als camps de refugiats francesos d’on va fugir, i participà tant en el maquis francès contra les tropes alemanyes, com en el maquis espanyol contra el franquisme. S’exilià a França on fou secretari de la Federació Local de la CNT d’Oullins i de l’Ateneo Cervantes de Lió. El 1976, ja jubilat, es retirà a Àguilas (Múrcia) on va escriure bona part de les seves obres històrico-literàries. Posteriorment va fer petites estades a Manresa i, finalment, va morir a Coulanges-les-Nevers (França) el 25 de desembre de 2001.
Va publicar una biografia de Ramon Vila Capdevila (“Caracremada”), Las luchas sociales en el Alto Llobregat y Cardoner, Tipos manresanos y Tipos manresanos II. També ha deixat centenars de fulls mecanografiats sobre temes ben diversos, molts d’ells relacionats amb Manresa. Es pot dir que va estar escrivint gairebé fins al final dels seus dies. Tota aquesta documentació la va anar dipositant progressivament a la Biblioteca del Casino de Manresa, on es pot consultar.
Més informació a www.guiamanresa.com/republica/personalitats.

Floresví i Garreta, Josep. Militant de la UGT de Tarragona. Tipògraf. Representant la Societat de Tipògrafs, el maig de 1902 va intervenir en el míting commemoratiu del Primer de Maig a Tarragona. Representant la Federació Obrera de Tarragona (de la que n'era President) va assistir al primer congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera- (Barcelona, 06-08 de setembre de 1908) on va ser elegit president de la primera sessió. L’any 1910 i 1911 va intervenir en diferents mítings socialistes a Tarragona. Va assistir al 5è Congrés de la Federació Socialista Catalana celebrat a Sitges els dies 23 i 24 de maig de 1915. Va ser director del periòdic "La Aurora Roja" de Tarragona.

Floriach, Miquel. Treballador del tèxtil. El juliol de 1894 va ser elegit vicepresident de la Societat de Nuadors i Ajudants de Mataró.

Florit, Francesc.  Militant de la UGT. L’any 1933 era Vicepresident del Sindicat del Calçat de la UGT de Barcelona. Aquest mateix any Representà la Federació de la Pell en el Comitè de Catalunya de la UGT.

Flotats, Antoni. Director de l'Associació de Socors Mutus d'oficials impressors de Barcelona el 1854. El mateix any fou elegit regidor de l'Ajuntament.

Foix, Josep Maria. ?, 1896 - Barcelona, 1923. Militant de la CNT. President de la secció de Banca i Borsa del Sindicat Mercantil. Per les seves activitats sindicals fou acomiadat del banc "London County". Entrà a treballar a l'Associació d'Empleats Municipals on conegué a Maurín que li oferí l'administració del periòdic "La Batalla". Fou assassinat per elements dels Sindicats Lliures, el dia 27 d'abril de 1923.

Foix, Wenceslao. L'agost de 1903 va ser elegit comptador de la Junta Directiva de l'Associació de la Dependència Mercantil de Barcelona.

Foix Cases, Pere. Torà de Riubregós, 1893 - Barcelona, 1978. Sindicalista afiliat a la CNT. Escriptor. Usà el pseudònim de Delaville. Secretari del Sindicat Mercantil el 1920 i membre del Comitè Regional de Catalunya de la CNT (CRTC). El mateix 1920 fundà a Vigo la revista "!Despertad!". Junt amb Àngel Pestaña organitzà la conferència que donà Albert Einstein al Sindicat Únic de la Distribució de Barcelona el 1923. Fou perseguit i empresonat per la dictadura de Primo de Rivera. Membre del Comitè Nacional de la CNT (1927-28), fou redactor de "Solidaridad Obrera" i d'"Acción" (1930). Escriví a "L'Opinió", "La Humanitat" i a "La Rambla". Cap de l'oficina de premsa de la Conselleria d'Obres Públiques de la Generalitat. S'exilià el 1939 a Mèxic, on fundà la revista "Horizontes" (1958-67). És autor de Los archivos del terrorismo blanco. Ed. Ariel. Barcelona, 1931. La classe obrera, la revolució, la República i l'Estatut. (1932). Cooperativisme o república social. (1934). Barcelona, Sis d'octubre. (1935). La criminalogia i el dret penal de la revolució. (1937). Mentre fem la guerra. (1938). Catalunya, símbol de llibertat. (1942). Apòstols i Mercaders. 40 anys de lluita social a Catalunya. Mèxic, 1957 (1a. edició) Editorial Nova Terra. Barcelona, 1976 (segona edició). Siluetes de líders sindicalistes, Serra i Moret. (1967). També publicà el conte Homes d'amor i de guerra. (1935). I diverses biografies de personatges mexicans: Làzaro Cárdenas, Benito Juárez i Pancho Villa. Retornà de l'exili l'any 1977 i s'establí a Barcelona.

Folch, Joan. Membre de la secció barcelonina de la FRE de l'AIT, el 1871.

Folch, Josep. Militant de la CNT. El març de 1930 va formar part de la Comissió reorganitzadora del Sindicat del Ram de la Construcció de Barcelona.

Folch, Pau. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua dels Tintorers de Barcelona. El 8 d’agost de 1854 va ser un dels 19 firmants d’una exposició dirigida als treballadors de Barcelona, perquè tornessis a la feina i en el qual rebutjaven que els treballadors haguessin participat en els delictes comesos la nit del dia 14 de juliol anterior, durant els quals es van cremar algunes fàbriques. Si una mano alevosa quiere destruir los talleres, esta mano no està encallecida por el trabajo ... (fragment de l’escrit). Va formar part de la comissió mixta patrons-obrers, que establí els primers convenis col·lectius de les fàbriques de filats. El 24 de gener de 1855 va participar en la constitució de La Junta Central de Directors de la Classe Obrera, de la qual en va ser elegit un dels quatre vocals. El juliol de 1855 va formar part va formar part del Comitè de vaga en la vaga general pacífica de tot el Principat. Aquest Comitè signava com Comissión de la clase obrera de Cataluña.

Fonoll Escardó, Jaume. Cubelles, 1906 - Cubelles, 1971. Milità a la Unió de Rabassaires i També al PSUC. El juliol de 1936 entrà a formar part del Comitè de defensa local de Cubelles. Dissol el Comitè (octubre de 1936) va continuar formant part de l’ajuntament com a regidor.

Font (o Fonts), Abdó. Militant de la CNT. Representant els Agricultors de l'Espluga de Francolí va assistir al segon Congrés confederal de la CNT (Madrid 10-18 de desembre de 1919).

Font, Albert. Militant de la UGT a Sitges. Representant els treballadors de la fàbriques de Sabates, els agricultors, els mariners-pescadors i els paletes de Sitges assistí al XIV congrés de la UGT celebrat a Madrid del 26 al 29 de juny de 1920.

Font, Arcadi. Serraller a Reus. L'agost de 1885 exercia de President de la Societat de Serrallers de Reus.

Font, Bonaventura. Dirigent de la Societat Obrera dels Picapedrers de Barcelona, el 1880.

Font, Buenaventura. Militant de la CNT. Representant les societats obreres de Poboleda, Puigpelat Torroja i Vinebre, va assistir al segon Congrés confederal de la CNT (Madrid 10-18 de desembre de 1919).

Font, Jaume. Director segon de la Junta de les Societats de Protecció Mútua de Sant Genís de Vilassar, el 1841.

Font, Jaume. L'any 1854 fou director de l'Associació de Socors Mutus dels Serradors de Barcelona.

Font, Joan. L'any 1840 fou director de la junta de les Societats de Protecció Mútua de Sant Genís de Vilassar.

Font, Joan. Teixidor de cotó de Sabadell. Membre de la comissió mixta fabricants-obrers de cotó que el 1855 establí la llargada de les peces i el preu. Comissionat per anar a les fàbriques del Llobregat a dirimir les diferències entre fabricants i obrers.

Font, Joan. Militant de la CNT a Barcelona. Representant el Comitè de la CNT, l'agost de 1930 va intervenir en el míting Pro-aminista celebrat al Teatre Bosc de Vilanova i la Geltrú. En nom del Comitè de la CRTC va obrir el Ple de sindicats celebrat a Sabadell el 24 d'abril de 1932. També com a integrant del Comitè de la CRTC va participar en el Ple de Sindicats de la CRTC celebrat a Barcelona del 5 al 13 de març de 1933.

Font, Josep. Dirigent rabassaire. Pagès. Va ser el darrer president de la Federació Comarcal de Societats Obreres Agrícoles de l’Alt i Baix Penedès (1921-1922). Participà activament en el moviment reivindicatiu rabassaire dels anys 1919 i 1920. Per aquestes activitats fou empresonat l’any 1920. Va assistir a l’assemblea constituent de la Unió de Rabassaires (Barcelona, 6 d’agost de 1922). Durant els anys vint fou el delegat local de Sant Martí Sarroca d’aquesta Unió. L’any 1922 formà part de la primera junta de la Federació de Cooperatives i Sindicats Agrícoles del Penedès.

Font, Marcel·li. Milità a la CNT a Manresa. També milità a la UGT i a la USC.El 27 de juliol de 1930 va ser elegit per formar part de la Junta del Sindicat de la Fusta de la CNT de Manresa. Amb l’escissió trentista de l’estiu de 1933 va formar part dels Sindicats d’Oposició, els quals l’agost de 1936 ingressaren a la UGT. Secretari d’Organització de la Federació Local de Manresa de la UGT, fins el desembre de 1936. Durant la guerra va formar part del Comitè de Catalunya de la UGT. Exiliat a França fou internat en el camps de concentració de Bacarès

Font, Miquel. L'any 1880 fou dirigent de la Societat Obrera de Picapedrers de Barcelona.

Font, Pere. En nom dels obrers espardenyers signà el manifest del Primer de Maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona.

Font, Ramon. Vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona. Assistí al congrés obrer que se celebrà a Barcelona el desembre de 1868.

Font, Ramon. El 29 de gener de 1903 va ser elegit Tresorer de la Sociedad Obrera Constructora de Cables Eléctricos de Vilanova i la Geltrú.

Font i Poch, Pau. (També se’l cita com a Pere) Teixidor a Igualada. Representant dels teixidors en la comissió mixta de fabricants i teixidors, que signaren una tarifa col·lectiva de preus de les peces teixides (Igualada, juny de 1881). Redactor de “La Federación Igualadina” "Órgano de las secciones confederadas de Igualada”, l'any 1883.

Font i Torrescasana, Pau. Teixidor a Igualada. Representant dels teixidors en la comissió mixta de fabricants i teixidors, que signaren una tarifa col·lectiva de preus de les peces teixides (Igualada, juny de 1881).

Fontanals, Joan. El 1841 exercí de director de la Societat de Protecció Mútua dels Espardenyers de Barcelona.

Fontanals Coll, Ramon. ?, 1855 - Barcelona, 1909.President de les Tres Classes de Vapor de Barcelona. Participà en la vaga del tèxtil de Manresa i Barcelona del juliol de 1890 i fou empresonat. El 1893 fou president de les Tres Classes de Vapor de Vilanova i la Geltrú, on era conegut com el "Federal". Va ser empresonat altres vegades una d'elles en la repressió posterior a l’esclat d’una bomba al teatre del Liceu de Barcelona. Vocal obrer de la Junta local de Reformes Socials de Barcelona, el 1906, quan ja havia perdut la confiança dels obrers, que l'acusaren d'haver-se aburgesat.

Fontanals Grau, Joan. Representant la secció de Els Monjos va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896). Representant la Secció de Santa Margarida i Els Monjos va participar en la 3ª Conferència de la FOA, celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.

Fontanals Soler, Josep. Representant la Secció de Canyelles va participar en la tercera Conferència de la FOA, celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.

Fontanet, Josep. L’agost de 1915 era President de la Comissió d’obres de la Federació Local de Societats obreres d’Igualada. Càrrec que continuava desenvolupant el gener de 1916.

Fontanilles, Pau. Membre de la junta de les Tres Classes de Vapor, secció de filadors, de Vilanova i la Geltrú, el 1869.

Fontcuberta, Josep. President de l'Associació de Socors Mutus de Mossos de Forns de Pa de Barcelona, el 1855.

Fonts, Josep. Representant la secció de Bellvei del Penedès va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell, 5 i 6 de gener de 1896).

Forcada, Tomàs. Representant la secció de Bellvei del Penedès va assistir a la Segona Conferència de la FOA, celebrada al Vendrell el dia 21 de juny de 1895. Amb la mateixa representació va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell, 5 i 6 de gener de 1896).

Forcadell, Esteve. Militant de la CNT a Badalona. Fou greument ferit per la guàrdia civil, en la vaga de la Cross del 1918, i morí poc després.

Forgas, Ramon. Vidrier a Cornellà. Representant la la secció de Cornellà va assistir al Congrés extraordinari de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers, celebrat a Barcelona del 8-10 de desembre de 1916, en el què va formar part de la Comissió revisora de credencials.

Forment, Esteve. L'any 1869 fou vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona.

Forné, Ramon. Pagès de Morell. El 25 de maig de 1913 va ser elegit vocal del Comitè executiu provisional de la Federació Provincial (de Tarragona) d’Obrers del Camp.

Fornells, Maurici. Militant de la CNT de Manresa. El 27de juliol de 1930 va ser elegit per formar part de la Junta del Sindicat de la Fusta de la CNT.

Fornells, Ricard. Anarcosindicalista. L'agost de 1916 exercia de Secretari de la secció de Vidriers de Poble Nou, adherida a la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers. Va participar en el Congrés extraordinari d'aquesta Federació celebrat a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916, en el qual va ser elegit Secretari permanent del Congrés. L'any 1918 exercí de Secretari de la Federació local de Sindicats de Barcelona. Participà en el congrés de Sants, on presidí una sessió i intervingué en el míting de clausura. També va assistir al segon congrés confederal de la CNT (Madrid, desembre de 1919). Fou redactor de "Solidaridad Obrera" (1930-31). Participà en la Conferència de la CRTC (Barcelona, 31 de maig - 1 de juny) i també assistí al Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931). Redactà i signà el Manifest dels Trenta (agost 1931).   Essent president del Sindicat Únic de l'Alimentació de Barcelona, fou expulsat de la CNT (novembre de 1932). Passà als Sindicats d'Oposició i formà part de la Federació Sindicalista Llibertària. Col.laborà a "El Trabajo" de Manresa (1932), i a "Cultura Libertaria" (1932). S'adherí al Partit Sindicalista i dirigí l'Institut Pedagògic de Cultura de Sabadell. El 1936 ingressà a la UGT i el 1937 fou elegit president de la federació Catalana del Partit Sindicalista. L'any 1941, promogué un acostament a la CNS franquista que fracassà gràcies a la fermesa de Joan Peiró. Aquest fracàs li va costar tornar a la presó. L'entorn sindical i polític democràtic no li va perdonar aquesta postura i sofrí un menyspreu generalitzat.

Forner, Francesc. Signà el manifest del Primer de Maig de 1890 dirigit al governador civil de Barcelona, en nom de la Societat Obrera dels Carregadors i Descarregadors de Carbó Mineral.

Fort, Jaume. Membre dels Sindicats Lliures. Formà part de les bandes que atemptaren contra militants de la CNT. L'any 1927 fou nomenat, per la dictadura de Primo de Rivera, president del CADCI.

Fort March, Antoni. Representant els obrers blanquers de Reus va assistir al Congrés dels Obrers Blanquers, de la Federació d’Obrers en Pells, celebrat a Barcelona el 5 de març de 1871. Formà part de la Comissió obrera que dirigí la vaga dels Blanquers del gener-febrer de 1872. Representant els adobadors de Reus va participar en el segon Congrés de la FRE de l’AIT, celebrat a Saragossa del 4 a l’11 d’abril de 1872.

Forté, Eugeni. Militant de la CNT a Manresa. Representant el Sindicat de l’Alimentació de Manresa va participar en la Conferència extraordinària de Sindicats de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931.

Fortet, Lluís. Militant de la CNT de Terrassa, fou detingut i processat arran de la vaga insurreccional de febrer de l'any 1933 a l'Alt Llobregat.

Fortuny, Bonaventura. Milità a la CNT. L'any 1930 fou elegit tresorer del Sindicat Únic de la CNT de Gavà. Entre el 20 d'agost i el 31 de desembre de 1938 fou alcalde d'aquesta ciutat.

Fortuny, Rafael. Militant de la CNT. Per les seves activitats sindicals fou detingut el gener de 1919, i empresonat al vaixell "Pelayo".

Fortuny Magrinyà, Joan. Camperol a Constantí. Com a president de la Comissió organitzadora del Sindicat Agrícola de Treballadores de Constantí, el dia 7 d’abril de 1934 va presidir l’assemblea constitutiva d’aquest Sindicat, que es va adherir a la Unió de Rabassaires de Catalunya.

Francès Jarque, Josep M. Militant de la CNT. Per les seves activitats sindicals fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó, el 30 de novembre de 1920. Un Josep M. Francès, va morir exiliat a Ciutat de Mèxic l’any 1966, però no n’hem trobat més referències.

Francès, Josep. Fuster a Tarragona. L'abril de 1907 va ser elegit Vocal de la Societat de Fusters de Tarragona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Francesch, Pere. Teixidor de Cotó de Reus. El febrer de 1851 va formar part de la Comissió mixta de fabricants-teixidors, que presidida per l’alcalde de Reus havia de negociar l’acabament de la vaga dels teixidors començada el dia 4 de febrer. El maig següent va signar, junt amb Pere Roig, la solicitud de legalització de la Societat de Mútua Protecció de Teixidors a Mà de la Vila de Reus. Traslladat a viure a Barcelona l’any 1855, participà en el moviment vaguístic del primers dies de juliol de l’any 1855 i va formar part de la comissió obrera que el mateix juliol anà a Madrid a demanar-li al govern del general Espartero, la legalització de les societats obreres. En tornar de Madrid va ser detingut i, sense formació de causa, traslladat a Cadis i després confinat a la província d’Huelva, d’on s’escapà el juliol de 1856.

Franqueza, Ramon. Assistí al 1er congrés d'abast estatal, en el qual es va constituir la FRE de l'AIT (Barcelona, juny de 1870), representant la cooperativa de Baralles de Cartes de Barcelona. El 1873 era secretari d'una comissió que féu una proclama a favor de la República. Fou professor de l'Ateneu Català de la Classe Obrera.

Freixa, Ciril. Entre l’any 1849 i l’any 1854 va formar part de la Junta directiva de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus, que actuava en la clandestinitat. Va ser un dels impulsors de la Societat de Socors Mutus “La Humanitat” formada l’any 1859, que com a societat mutualista existí fins l’any 1939.
Col·laborà en el "El Eco del Centro de Lectura" de Reus i també a "El Obrero" de Barcelona que dirigia Antoni Gusart.

Freixa, Francesc. Teixidor a Reus. El dia 17 d'agost de 1843 formà part de la comissió mixta teixidors/fabricants, que signaren un nova tarifa de preus de la mà d'obra, a les dependències municipals. L'acord va ser presidit per l'Alcalde tercer de Reus Antoni Vallès.

Freixa, Josep. El febrer de 1872 exercí de Secretari de la Societat de Tintorers de Reus, adherida a l’AIT.

Freixas, Albert. Vocal revisor de la junta directiva de la Societat d'Obrers Impressors de Barcelona el 1854.

Freixas, Jesús. Dirigent obrer a Reus. L'agost de 1926 exercia de President de la Societat d'Oficials Perruquers i Barbers de Reus.

Freixas, Joan. Adobador a Igualada. El gener de 1910 formava part de la junta de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada en la Comissió revisora de comptes.

Fresno, Marià. Director de la Societat de Protecció Mútua dels Espardenyers de Barcelona i vocal primer de la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus de Barcelona (1841). Un dels signants del manifest "Las clases trabajadoras asociaciadas a los diputados a Cortes, especialmente a los de la antigua Cataluña". Barcelona, 1941. Director de l'Associació Mútua de Protecció i Socors dels Espardenyers.

Fresno, Roberto. Veieu Adame, Manuel.

Frígols, Baptista. Milità a la UGT a Barcelona. Constructor de cotxes. El 6 de novembre de 1894 va ser elegit vicetresorer del Comitè Nacional de la UGT.

Fronjosa, Salomó, Joan. Barcelona, 1892 - Caracas, 1972. Sindicalista i Polític. Milità a la CNT i a la UGT. Torner. Vocal de la secció de propaganda de la Unió Socialista de Catalunya, el 1923. Diputat al Parlament de Catalunya (1934), participà en el congrés obrer que constituí la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya (UGSOC), (Barcelona, juliol 1934) i en fou elegit Secretari General.  En esclatar la guerra la UGSOC reingressà a la UGT i Fronjosà fou elegit secretari general  de la Federació Local de Barcelona fins el setembre de 1936, quan fou nomenat membre del Consell d’Economia de la Generalitat.  Formà part del Comitè Central del PSUC (juliol de 1936). El novembre de 1937 sou elegit Secretari d'Economia del Secretariat Regional de la UGT. S'exilià a Mèxic on col.laborà a "El Poble Català". És autor de La missió dels treballadors i la dels sindicats en la nova organització industrial. Barcelona, 1937.

Fructuoso Marín, Emilio. Vilafranca del Cid (Castelló), 1891 - Girona, 1939. Militant de la CNT a l'Escala (Girona). Picapedrer. Afusellat pels franquistes el 7 de desembre de 1939.

Frutos Nicol, Josep. Alpicer (Múrcia), 1902. Barcelona, 1939. Militant de la CNT a Sitges. També milità a ERC. Afusellat pels franquistes el 18 d'abril de 1939.

Fuentes, Juan. Veieu Peirò Joan.

Fumanal, Joaquim. Secretari d'actes del primer comitè de relacions de la Unió Local de Sindicats de Lleida, creada el maig de 1933.

Furgadez, Francesc. Militant de la CNT. L'any 1936 era membre del Comitè de la fàbrica Griffi, SA.

Fusalva, Joan. Representant la Unió Obrera de Fusters de Sant Martí de Provençals, va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre de 1910)

Fusté, Joan. Militant de la UGT. Ferrador. El juny de 1896 va ser elegit vice-tresorer del Comitè de la UGT, i en la remodalació d’aquest Comitè el setembre de 1897 va continuar en el càrrec.

Fusté Margineda, Antoni. Teixidor de Cotó a Reus. Representant la Societat de Teixidors de Reus va assistir al Congrés extraordinari de la Unió Manufacturera, celebrat a Barcelona del 10 al 15 de novembre de 1872. L’agost de 1873 figura com a dirigent de la secció d’Oficis varis de la Federació local de Reus de l’AIT, firmant un manifest dirigit als treballadors de la localitat.

Fuster, Lluís. Boter a Sants. Va assistir al segon congrés de la FRE de l’AIT, celebrat a Saragossa del 4 a l’11 d’abril de 1872.

Fuster, Matíes. Assistí al primer congrés obrer celebrat a l'Estat (Barcelona, 1865). Fou un dels signants de la petició dirigida al govern central, demanant la llibertat d'associació obrera. També va ssistir al segon congrés obrer celebrat a Barcelona el desembre de 1868.

Fuster i Gàlvez, Lluís. L'any 1895 formava part de la junta directiva de la Secció Vilafranquina de la Federació d'Obrers Agricultors. Assistí al segon congrés de la FOA celebrat a Vilafranca del Penedès el febrer de 1895. Després del Congrés va ser elegit secretari auxiliar de la Comissió de Propaganda de la citada secció.

Torna a l'inici

Gabaldà Solà, Josep. Vilanova i la Geltrú, 1901 - Barcelona, 1939. Militant de la CNT a Terrassa. Afusellat pels franquistes.

Gabarró, Ramon. Representant dels peons d'estampats de Barcelona. L'abril de 1856 signà una exposició adreçada a les Corts.

Gabarró, Sebastià. Teixidor a Igualada. Representant dels teixidors en la comissió mixta de fabricants i teixidors, que signaren una tarifa col•lectiva de preus. (Igualada, gener de 1855). Un dels signants del manifest de l'11 de maig de 1855 donant suport al govern liberal.

Gabelli, Manuel. Dependent de comerç a Reus. El dia 6 de desembre de 1903 va ser elegit Vicepresident de la Junta Directiva de l'Associació de Dependents de Comerç de Reus.

Gabín, Isidoro. Militant de la CNT, un dels signants del Manifest Trentista (Barcelona, agost de 1931).

Gafo, José.  Campomanes (Astúries), 1881 - Madrid, 1936. Sacerdot de l'ordre dels dominics. Impulsà el Sindicalisme Catòlic, amb els qualificatius de Lliure i/o Professional.  El febrer de 1914 fundà el Sindicat de Ferroviaris Lliures de Madrid, amb la mateixa estructura del sindicats catòlics però sense el distintiu de "catòlic" en la seva nomenclatura (a més de Mn.Gafo dirigia el sindicat un consiliari representant del bisbe).
L'estiu de 1923 viatjà a Barcelona i s'entrevistà amb els dirigents del Sindicat Lliure  impulsant el procés d'unió dels Sindicats Catòlico-Lliures del nord d'Espanya amb els Lliures de Barcelona, que quallaria a finals d'any amb la constitució a Pamplona de la Confederación de Sindicatos Libres de España. Aquest procés portà al Dominic a ser un valedor dels Lliures de Barcelona. En una junta general del Grup de la Democràcia Cristiana (Madrid 12-11-27) defensava així l'origen aconfessional dels Lliures:

" ... y antes de contestar con la pistola (al Sindicato Único) los elementos del Sindicato Libre, algunos de comunión diaria, todos católicos a machamartillo, consultaron a sacerdotes si podían usar la pistola. Y también consultaron al cardenal Reig, entonces obispo de Barcelona, si podían organizar el sindicato en la forma que pretendían, para oponerese a la tiranía (del Único).
-¡Bendito sea Dios!, dijo el señor obispo. ¿Y por qué no organizáis el sindicato católico?
- Perque entonces no habría sindicato, señor.
- Bueno hijos, arreglaos como podáis.
Y salieron a la calle, independientes y con la conciencia tranquila."

Va ser membre del Consell de Treball de la dictadura del general Primo de Rivera. L'any 1931 en instaurar-se la República J.Gafo diria "llegó la República, traida des de los burgos podridos". I el mes de setembre expressava els seus temors que l'evolució de la vida política republicana acabés ofegant la República "después de destrozar la nación" i afegí que això succeiria "... caso de no venir un nuevo gobierno de Dictadura, sea republicano o monárquico". Aprovada la constitució republicana escriuria "La Constitución nace mortalmente herida, al faltarle la asistencia del alma nacional, que vive y se alimenta por los grandes ideales del Catolicismo". L'octubre de 1932 en una crònica transcrivia íntegrament el text de la proclama del cop d'Estat del general Sanjurjo (del 10 d'agost de 1932) i escrivia "España carece de un pueblo culto y ordenado"; "...un pueblo no preparado aún para la democracia"; "... por eso no es extraño que aquí brote y circule el anhelo de un gobierno fuerte, mas o menos dictatorial ...". Acusat de donar suport al cop d'Estat fou empresonat.
El novembre de 1933 fou elegit diputat per Navarra en la candidatura del Bloc de Dretes. El desembre de 1934 firmava el manifest del Bloque Nacional, inspirat per José Calvo Sotelo  que propugnava "...la conquista del Estado, conquista plena, sin condiciones ni comanditas"  i es manifestava partidari de l'acció extraparlamentària, seguint la trajectòria de l'extrema dreta tradicionalista.
El 5 d'agost de 1936 fou detingut i empresonat,  i el dia 4 d'octubre de 1936, a la sortida de la presó Model de Madrid, fou assassinat.

Gairal (o Giralt) Jordà, Francesc. Pagès de Mont-roig del Camp. Fou secretari de la primera junta del Centre Obrer de Mont-roig l'any 1911. El 25 de maig de 1913 fou elegit vicesecretari de la Federació Provincial (de Tarragona) d’Obrers del Camp.

Galdón, Antoni. Militant de la CNT. Vocal de la junta del Sindicat Únic del ram de la Construcció de Barcelona, el novembre de 1918.

Galí, Alfons. Militant de la CNT. President del Sindicat Mercantil de Barcelona, el 1920.

Galiano, Agustí. Signants del manifest del Primer de maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona, en nom del Centre Instructiu d'Oficials Tapissers de Barcelona.

Galindo, Eladi. Signants del manifest del Primer de maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona, en nom dels operaris del taller d'enquadernacions de G.Siquier.

Galmes, Bernardo. Militant de la UGT. Representant la Societat de Professions i Oficis varis de Barcelona, va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT (Barcelona, abril de 1930).

Galobart, Josep. El febrer de 1933 exercia de President del Sindicat de l’Art Fabril i Tèxtil de la UGT de Manresa.

Galofré, Josep. El dia 20 de juny de 1895, va ser elegit Vocal de la secció local de la FOA del Vendrell. Càrrec per al que va ser reelegit el gener de 1896.

Gallego, Tomàs. President de la Societat Obrera Tipogràfica de Barcelona, l'agost de 1879.

Gallemi, Antoni. En representació dels filadors i teixidors mecànics l'any 1862 signà un manifest de la classe obrera de Catalunya, adreçat al govern, demanat la llibertat d'associació "per a combatre al capital de forma noble i pacífica". El manifest anava avalat per 15.000 firmes.

Gallent, Francesc. Camperol de Ginestar. El desembre de 1914 en constituir-se la Societat Obrera de Pagesos de la citada localitat va ser elegit President de l’entitat.

Gallinat, Manuel. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre de 1910), representant la societat obrera de Barretaires de Feltre.

Gallisa, Josep. Militant de la CNT, del Sindicat de la Distribució de Tarragona. Fou mort durant els Fets de Maig de 1937.

Gana, Andrés. Militant de la UGT. Assistí al XVI congrés (1928), on féu de secretari de la segona sessió i fou elegit vocal de la Comissió Executiva Nacional.

Gandía, Adolf. Anarquista. Representant els Fusters de Sant Martí de Provençals va assistir al primer congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera" (Barcelona, 6-8 de setembre de 1908). El desembre de 1908 va ser elegit vocal del Consell directiu de l’esmentada Confederació.

Gandía, Eladio. Militant de la UGT. El 5 de març de 1933 va ser elegit vocal de la Societat de Professions i oficis varis de la UGT de Castelldefels.

García, Emilio. Militant de la UGT. Secretari de la Federació Nacional del Metall de la UGT. El gener de 1936 fou elegit secretari general del Secretariat Regional de Catalunya (dimití del càrrec el 5 de juny següent). Fou un dels signant de la constitució del Front Obrer (23 de gener de 1936) format per la federació catalana del PSOE, POUM, Partit Sindicalista i la secció catalana de la UGT. Formà part del primer comitè central del PSUC. També fou un dels signants de la constitució del Comitè d’Enllaç FAI-PSUC, CNT-UGT (11 d'agost de 1936). Durant la guerra va ser secretari de la Federació d'Indústries del Metall fins que s'incorporà al front d'Aragó.

García, Eugeni. Militant de la UGT a Tarragona. Va assistir al XVII congrés de la UGT. (Madrid, octubre de 1932).

García Fernández, Sinesio. Veieu Abad de Santillán, Diego.

García, Florentino. Militant de la UGT. En nom d'aquesta central sindical signà la constitució del Comitè d'Enllaç FAI-PSUC-CNT-UGT, l'11-08-36 a Barcelona.

García, Francesc. Milità a la CNT. Representant el sindicat de Miners de Sallent va assistir a la Conferència Extraordinària de la CRTC, celebrada a Barcelona del 25 al 27 de gener de 1936.

García, Gaspar. Militant de la CNT. Ferroviari. Durant la segona República era dirigent de la secció ferroviària de la CNT a Vilanova i la Geltrú.

García, Ignacio. Militant de la UGT a Barcelona. El 5 de març de 1933 va presidir l’Assemblea general extraordinària del Sindicat de Carretilles Elèctriques de la UGT de Barcelona. Representant aquest Sindicat va formar part del Jurat mixt de Treball de Barcelona el març de 1933.

García, Joan. Fuster a Tarragona. L'abril de 1907 va ser elegit Tresorer de la Societat de Fusters de Tarragona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Garcia, Joan. Militant de “El Ràdium” a Barcelona. El març de 1916 va ser elegit el primer President del Sindicat de Contramestres Ajudants i Preparadors de teixits “El Ràdium”. L'any 1917 va ser processat i jutjat acusat de participar en diversos atemptat. El fiscal sol·licità la pena de mort, però va ser absolt per falta de proves.

Carcía, Joan. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Comitè de la Federació Local de Badalona va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats ee la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931.

García, Josep. Militant de la CNT a Manresa. El gener de 1931 exercia de President del Sindicat del Transport a Manresa. Representant aquest Sindicat va participar en la Conferència de Sindicats de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931.

García, Josep. Militant de la UGT a La Riba. El juny de 1933 va ser elegit Comptador del Sindicat de Professions i Oficis varis de La Riba.

García, Lluís. Militant de la CNT a Barcelona. President del Sindicat de Llum i Força el 1931. S'adherí a la fracció Trentista de la CNT i l'any 1933 representà al Front Únic de Llum i Força, en les negociacions de les noves bases de Treball amb l’empresa Riegos y Fuerza del Ebro, S.A. (avantpassada de la FECSA). En aquestes bases s’establí, entre d’altres coses, la jornada de treball setmanal de 44 hores per al personal manual i 40 hores per al personal administratiu.

García, Miquel. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de Barbers va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats ee la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931.

García, Narcís. L’any 1928 era President Consell directiu del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria de Girona.

García, Ramon. Segle XIX. Secretari de l'Associació Mútua de Protecció i Socors de Teixidors de Cotó d'Igualada, el 1841.

García Bayó, Miguel. Militant de la CNTa Barcelona, assassinat en el període de la repressió patrono-militar de 1919-1923.

García Birlán, Antonio. Fuente Vaqueros (Granada), 1891 – Barcelona, 1984. Anarquista afiliat a la CNT i a la FAI a Catalunya. Usà el pseudònim de Dyionisios. Periodista. Fou membre del Comitè Nacional de CNT (1927-29). Formà part del grup Solidaritat (encapçalat per Ángel Pestaña), constituït com a tendència dins de la CNT. Conseller de Sanitat Pública i Assistència Social de la Generalitat (26-09-36 - 17-12-36) i membre del Consell d'Economia de Catalunya, representant la FAI (1936 i 1938). Codirector de la "Revista Nueva" i director de "La Mañana" de Lleida (1930-31). Dirigí i col·laborà a “Mañana” (1930), “Tierra y Libertad”, “Acción” (1930-1931) i va ser redactor de “Solidaritat Obrera”. Durant la guerra va dirigir “La Vanguardia”.
S'exilià a l'Argentina. Retornà a Barcelona a les primeries de 1983. És autor, entre d’altres títols, de El anarquismo sus doctrinas, sus objetivos (Barcelona, 1934).

García Bujon, Josep. Militant de la UGT. L’any 1937 era el secretari de la secció sindical de la UGT a la fàbrica de Ciments Fradera a Vallcarca (Sitges).

García Fernández, Sinesio. Veieu Abad de Santillán, Diego.

García García, Josep. Militant de la UGT. Vice-comptador de la Federació Local de Barcelona de la UGT (1931-1934).

García González Meneses, Antonio. (veieu González García Meneses, Antonio).

García Guerro, Felip. ? - Santiago de Xile, 1944. (àlias Matas). Sindicalista. El juny de 1936 fou elegit tresorer del Sindicat Metal·lúrgic reunificat (UGT-UGSOC). Havia estat militant de la CNT i del PCC. Fou membre del comitè central del PSUC. S’exilià a França i després a Mèxic.

García Lago, Luís. Madrid, ? – Mèxic, 1983. Militant de la UGT. L’any 1934 era membre del Comitè executiu de la Federació Espanyola de Treballadors de banca de la UGT. Traslladat a Barcelona s’afilià al PSUC el juliol de 1936. Després marxà a Lleida on va ser elegit secretari general de la UGT de les demarcacions comarcals Lleidatanes, les qual representà en el Comitè de Catalunya. L’any 1939 s’exilià a França on fou internat en el camp de concentratació de Cotlliure, després marxà a Mèxic.

García Lamolla, Pere. Milità de la UGT. Durant la guerra civil fou secretari provincial de Lleida de la Federació Catalana de Treballadors d’Ensenyament. L’any 1939 s’exilià a França.

García Oliver, Joan. Reus, 1901 - Guadalajara (Mèxic), 1980. Dirigent anarcosindicalista. Militant de la CNT i de la FAI. Cambrer. Comença a treballar a l'edat de 8 anys en una fàbrica del sector paperer. Als 18 anys es traslladà a Barcelona on treballà de cambrer i s'afilià primer a la Societat de Cambrers La Aliança, adherida a la UGT. Participà en la constitució del Sindicat de la Indústria Hostalera, Restaurants, Cafès i Annexes que s’integrà a la CNT. Participà en la formació del grup d'acció "Los Solidarios" (1922), que va atemptar contra el cardenal Soldevila a Saragossa. Així mateix va participar en un atemptat a trets contra el secretari general dels Sindicats Lliures Joan Laguía Lliteras (Manresa, 1923). Més tard "Los Solidarios amb la integració de nous elements s'anomenà "Nosotros" (1931). El 1924 fou detingut a Manresa i empresonat a Burgos i després a Pamplona (1926). Fou alliberat en proclamar-se la República i tornà a Barcelona. Fou qui ideà la bandera roja i negra de la CNT (s'exhibí per primer cop el Primer de maig de 1931). Va ser secretari de la FAI. Assistí al tercer congrés confederal de la CNT (Madrid, 10-16 de juny de 1931). Se li atribueix la frase, Sense precisar data nosaltres propugnem el fet revolucionari, despreocupant-nos de si estem preparats o no per fer la revolució, perquè entenem que el problema revolucionari no és de preparació i sí de voluntat, de voler-la fer. El 1932 participà en la insurrecció anarquista de l'Alt Llobregat i tornà a ser empresonat. Impulsà la formació del Comitè Nacional Revolucionari (que tingué la seu a Badalona) i dirigí la insurrecció de gener de 1933, que el portà de nou a la presó. Fou alliberat després del triomf electoral de les esquerres del febrer de 1936. Participà en el IV Congrés de la CNT a Saragossa (maig de 1936), i preveient la rebel·lió militar, formà part del grup que cercà el proveïment d'armes. El juliol de 1936 impulsà la formació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes i organitzà una columna de milicians anarquistes que marxà al front d'Aragó. Com a representant de la CNT-FAI fou ministre de Justícia en el govern de Largo Caballero (4 novembre 1936 – 19 maig 1937). D'aquesta època hom explica l'agudesa de García Oliver amb la següent anècdota: Estant en un Consell de Ministres, Irujo que havia estat ministre de Justícia abans que García Oliver digué:

"Hombre García dónde ha aprendido Vd. todo lo que sabe en materia de leyes y conocimientos de tipo jurídico", i García Oliver respongué: "en la prisión Sr. Ministro, en la prisión".

Inicià l'organització de les "Escoles Populars de Guerra" i posà en funcionament uns camps de treballs per als detinguts polítics. El maig de 1937 exhortà als cenetistes de Barcelona que deixessin la lluita que havia esclatat en els carrers de Barcelona, cosa que més tard li fou fortament criticada. Exiliat l'any 1939 s'instal·là a Suècia, Veneçuela i Mèxic. Intentà la creació d'un partit obrer que aglutinés la força de la CNT. És autor d'"El eco de los pasos". Editorial El Ruedo Ibèrico. Barcelona, 1978.

García Pérez, Rafael. Milità a la CNT. L'any 1930 fou vocal del ram de la construcció en el Comitè del Sindicat Únic de Gavà.

García Quejido, Antonio. Madrid, (nota) 1856 - 1927. Militant de la UGT i del PSOE. Tipògraf. El 1876 ingressà a la "Asociación del Arte de Imprimir". Fou un dels fundadors i secretari de l'Agrupació Socialista Madrilenya (1879), orígen del PSOE. El 1882 fou detingut arran de la vaga de la Asociación del Arte de Imprimir, junt amb Pablo Iglesias, i foren defensats per Pi i Margall. Fou membre del consell de redacció de "El Socialista" (Madrid, 1886). Residí un curt temps a València i després fixà la seva estada a Barcelona. A finals de 1887 impulsa, junt amb Toribio Reoyo la constitució d'una associació obrera de caràcter estatal, que quallaria en la fundació de la UGT, l'agost de 1888. Organització de la que en fou president de 1888 a 1892 i Secretari General de 1894 a 1897 i de 1899 a 1902. Fou l'ànima del Centre Socialista de Barcelona, que tingué una importància rellevant en l'organització dels actes de Primer de Maig de 1890. García Quejido presidí el míting de Barcelona i fou el primer signant del manifest reivindicatiu del treballadors lliurat al governador civil. Participà en la fundació del PSOE, presidint el seu primer congrés (Barcelona, agost de 1888). En representació de la UGT va assistir als congressos de la Segona Internacional de Zurich (1893), Londres (1896), París (1900) i Amsterdam (1904). També va assistir a la segona Conferència Sindical Internacional (Stuttgart, 1902), on es constituí la Federació Sindical Internacional, de la qual la UGT en formà part. De nou a Madrid fou president de la Asociación del Arte de Imprimir (1904-09) i de la Federación Tipogràfica (1912-18). Regidor a l'ajuntament de Madrid (1909-13) es va oposar a la continuïtat de la coalició republicana-socialista i defensà la teoria de la vaga general. L’any 1912 fou nomenat director del periòdic del PSOE “El Socialista”. Durant la primera guerra mundial es manifestà contra les posicions aliadòfiles dels dirigents socialistes espanyols, per considerar que la guerra era aliena al proletariat. Després de la guerra, essent sots-president del PSOE trencà amb el partit i fou un dels fundadors del Partit Comunista d'Espanya (1921). Col.laborà a "La Antorcha", òrgan del PCE i fou administrador de la revista "La Internacional" (octubre 1919 - 1921). És autor de Pablo Iglesias y el Partido Socialista (1905) i també de Carlos Marx y la Internacional (1923).

(nota) Veure aquesta dada a:
Juan José Morato. Lideres del Movimiento Obrero Español (1868-1921). Selección, presentación y notas Victor Manuel Arbeloa. Editorial Cuadernos para el diálogo, S.A. Madrid, 1972.
I també a: Imágenes de la U.G.T. 1888-1988. Editorial Largo Caballero. Madrid, 1988
Així com a: Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 7 pàg. 815. Editorial Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona, 1974.
La Nueva Enciclopedia Larousse. Editorial Planeta. Barcelona, 1980, volum 9, pàg. 4295, situa el naixement de García Quejido a Toledo.

García Venero, Maximiniano. Santander 1907 - Madrid, 1975. Afiliat a la CNT. Historiador i tipògraf. El 1934 s'afilià a la Falange Española, de la qual en va ser director de premsa. L'any 1936 destacà per la seva actuació entre els sindicalistes barcelonins. És autor de Historia del Nacionalismo Catalán (1944). Reeditada el 1967. Luís Millet, cantaire de Catalunya. (1951). Cataluña, síntesis de una región. (1954). Historia de las Internacionales en España. Ediciones del Movimiento, Madrid, 1956-57. Historia de los movimientos sindicalistas en España (1840-1933) Ediciones del Movimiento. Madrid, 1961. Historia del Nacionalismo vasco (1970).

García Viñas, José. Màlaga, 1848 - Melilla, 1931. Dirigent Internacionalista. Estudiant de medicina a Barcelona, participà en les reunions organitzades per Fanelli (febrer del 1869) i s'afilià a l'Aliança de la Democràcia Socialista. Assistí als Congressos Obrers de Barcelona de juny de 1870 (fundacional de FRE de l'AIT), al de Saragossa, abril de 1872, i al de Còrdova, desembre de 1872. Redactor de "La Federación" (1869-74), òrgan de les seccions obreres de la FRE de l'AIT, de la qual fou membre de la comissió federal el 1875, 1877-78 i 1879-80. El 1873 destacà per la seva actitud insurreccionalista formant part d'un autoanomenat Comitè de Salut Pública. Assistí al 6è congrés de l'AIT, organitzat pels Bakuninistes a Ginebra (1873), on fou nomenat membre de la presidència. Amb el pseudònim de Antonio Sánchez assistí al 8è congrés de l'AIT (Berna, 1876). També assistí al novè de l'AIT (Verviers -Bèlgica-, 1877). Així mateix assistí al Congrés Universal Socialista (Gante -Bèlgica- 1877). Fou director de "La Revista Social" (1877-80), òrgan de La Unió Manufacturera.  Es retirà de l'activitat de militant internacionalista i tornà a Màlaga. Més tard residí a Melilla on ocupà la plaça de metge titular de la Beneficència. És autor de Breves nociones geográficas de Europa y en particular de España. Màlaga, 1867.

Gardeñas, José. ? - Barcelona, 1936. Militant de la CNT a Barcelona. El gener de 1925 firmà, amb Peiró i altres, el manifest “Apelación a los sindicatos de Barcelona” on es demanava la reorganització dels sindicats de la CNT. (Solidaridad Proletaria núm. 15 del 24-01-1925). El 19 de juliol de 1936 va ser alliberat de la presó (estava empresonat per delictes comuns) i s'uní a les barricades antifeixistes. Fa ser afusellat per apropiarse de joies en una incautació. Hom l'ha qualificat de bohemi i també de bala perduda. Col·laborà en el periòdic "Acción Social Obrera" amb el pseudònim de "Diógenes". També en "La Protesta" d'Igualada. És autor d'Escenas del Terror. Editat per Vértice. Barcelona, 192? (Editorial de Formós Plaja.

Garí, Ildefons. Dirigent sindical a Vilanova i la Geltrú. El 29 d’octubre de 1912 va intervenir en el míting Pro-presos celebrat al Teatre Bosc de Vilanova. L’octubre de 1913 va ser elegit per formar part del Comitè de la Confederació Regional de Catalunya d’Oficials i Peons de Paleta de Catalunya.

Garí, Jaume. Tintorer. Representant la secció de Tintorers de vermell formà part del Consell de la Unió Manufacturera, elegit en el congrés celebrat a Barcelona, 7-8 de maig de 1872. Mesos més tard la Unió Manufacturera celebrà un segón congrés (Barcelona, 2-4 d'agost de 1872) i Jaume Garí fou reelegit membre del Consell.

Garrido, Cayo. Militant de la UGT a Reus. El maig de 1915 exercia de comptador de la Secció Reus-Nord del Sindicat ferroviari, adscrit a la Unión Ferroviaria de la UGT.

Garrido López, Manuel. Baeza (Jaén), 1900 - Barcelona, 1939. Milità a la UGT. President del Comitè d'Empresa de la General Motors de Barcelona. Afusellat pels franquistes el 17-02-39.

Garriga, Antoni. Tintorer de Reus. Representant la Societat de Tintorers de Reus va assistir al primer Congrés d’abast estatal celebrat a Barcelona el juny de 1870. També representant els Tintorers de Reus va assistir al Primer Congrés de la Unió de Tintorers celebrat a Barcelona el 29 de gener de 1871. Així mateix va assistir al segon Congrés dels Tintorers celebrat a Reus del 6 al 9 de gener de 1872. El febrer de 1872 exercia de President de la Societat de Tintorers de Reus, adherida a l’AIT.

Garriga, Josep. Adobador a Valls. L’any 1902 formant part del Consell de la Federació Obrera de Valls, va intervenir en el míting commemoratiu del Primer de maig.

Garriga, Ramon. Representant la Secció de Llorens del Penedès va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).

Garriga, Salvador. Representant la secció de Roda de Barà va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).

Garriga Arquer, Josep. Militant de la CNT a Badalona. Vidrier. Representant la Unió Obrera d'Operaris Vidriers de Barcelona va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona octubre/novembre de 1910). Representant la secció de Badalona (230 federats) va assistir al Congrés extraordinari de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers, celebrat a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916. L'any 1917 va exercir de Secretari general de la Federació Local de Societats Obreres de Badalona, càrrec del que en fou expulsat el 2 de novembre de 1917, després d'una reunió del Comitè de la Federació. Als inicis de la dictadura del general Primo de Rivera va ser acusat pels companys cenetistes de formar part dels Sindicats Lliures.

Garrigó, Josep. Tresorer de la Comissió organitzadora del congrés Obrer fundacional de la UGT (Barcelona, 1888).

Garsavall Falcó, Sebastià. Lleida, 1890 - ? (França), 1963. Dirigent pagès. Secretari general de la Unió Provincial Agrària (UPA) de Lleida (1933). Havia participat en la fundació del Partit Comunista Català. Després milità en el Bloc Obrer i Camperol i en el POUM. En esclatar la guerra impulsà les col-lectivitzacions pageses i va dirigir el Comitè de Salut Pública a Lleida. Participà en la incorporació de la UPA a la Unió de Rabassaires, a les darreries de 1936. El 1937 fou regidor de l’Ajuntament de Lleida. S'exilià a França on fou detingut. Alliberat el 1944, participà en el reagrupament del POUM, en la fundació del Moviment Socialista de Catalunya i en la reconstrucció de la Unió de Rabassaires. Col·laborà en el periòdic "Adelante".

Gas Belenguer, Arturo. (També se'l cita com Gas Berenguer) Tipògraf. Militant socialista. L’octubre de 1907 va formar part de la Comissió de Propaganda dins del Consell Directiu de la Federació Local de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera" de Barcelona. Arran dels fets de la Setmana Tràgica (juliol de 1909) fou empresonat a Barcelona.

Gascón Cristòfor. El 1918 era vocal de la junta del Sindicat Únic de la Construcció de Barcelona.

Gasull, Pere. Fou membre del comitè de la Federació Barcelonina de la FRE de l'AIT i de la Junta de l'Ateneu de la Classe Obrera de Barcelona, el 1873. Formà part de la Comissió Federal de la FRE. de l'AIT, l'any 1875, i del 1878 al 1880. Havia estat gerent del periòdic "La Federación". Barcelona, 1872.

Gatell, Joan. Fuster a San Martí de Provençals. L'abril de 1907 va ser elegit Vocal de la Societat de Fusters, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Gatell, Josep. Àlies Josepet. Militant de la CNT de Badalona. El 1918 fou mort per la guàrdia civil durant el conflicte de la fàbrica Cros.

Gausachs Antonio, Pere. Militant de la UGT i de la UGSOC. El 14 de maig de 1933 va ser elegit President de la Federació Regional de la Indústria Fabril, Tèxtil i annexes de Catalunya. L’any 1935 exercia de secretari de la secció d’Horta de la USC. Fou membre de l’executiva de la Federació Local de Barcelona de la UGT el 1936 i delegat de la Federació Fabril i Tèxtil en el Comitè  de Catalunya de la UGT. S'ncorporà al front de guerra l'any 1938.

Gavaldà Solà, Josep. Vilanova i la Geltrú, 1901 - Barcelona, 1939. Militant de la CNT a Terrassa. Afusellat pels franquistes el 15-11-39

Gavarró, Joan. L'any 1868 era membre de la junta de Les Tres Classes de Vapor, secció de filats, de Vilanova i la Geltrú.

Gavarró, Sebastià. L'any 1854, en nom de les societats obreres del cotó, signà un acord amb els fabricants d’Igualada, que regulava els preus que havien de regir en tots els teixits de cotó.

Gelabert, Francesc. Militant del CADCI. L’any 1922, essent president del CADCI de Tarragona, participà en la segona assemblea de la Federació de Dependents de Catalunya, celebrada a Manresa els dies 28 i 29 d’octubre.

Gelí Massanet, Eduard. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es constituí la CRTC (Barcelona, octubre de 1910), representant els Dependents Mercantils de Barcelona.

Gendra, Josep. L'any 1842 era secretari de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Badalona.

Gené, Josep. Veieu Gener, Josep

Gener, Astre. Veieu Janer Boix, Astre.

Gener, Benito. Director de la Societat de Protecció Mútua dels Sabaters de Barcelona, el 1841.

Gener, Joan. Anarcosindicalista. Camperol. Participà en l’assemblea anual de la Federació de Rabassers de Catalunya (Martorell, 15 de gener de 1919). Representà la Federació Local de Terrassa en el segon congrés de la CNT (Madrid, 10-18 de desembre de 1919).

Gener (o Gené), Josep. Militant de la CNT. Membre del Comitè Regional de Catalunya. Assistí a la Conferència de la CNT de Saragossa de 1922. S'exilià a Mèxic on residia l'any 1976.

Germán, Manuel. Militant de la CNT. Formà part del Comitè Nacional l'any 1930. Va assistir a l'assembla general de l'Art Tèxtil de la CNT, celebrada a Barcelona el 10-10-31.

Germinal, Domingo. Militant de la CNT que participà en el míting de la plaça de toros Monumental de Barcelona, pro-abstenció a les eleccions de 1933.

Germinal, Esgleas. Veieu Esgleas Jaume, Josep.

Gestí, Josep. Camperol al Vendrell. El febrer de 1895 va ser elegit Vocal de la Comissió Pericial de la FOA amb seu a El Vendrell. Representant la citada Comissió va participar en el tercer congrés de la FOA celebrat al Vendrell els dies 5