Notes biogràfiques:  Lletres "C" - "D" - "E"

Caba Vidal, Heribert. Representant el sindicat de Dependents Mercantils de Barcelona va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre de 1910).

Caballe, Enric. Paleta a Reus. A principis de l’any 1922 va formar part de la Comissió Organitzadora de la Societat de Paletes de Reus. Tasca que conclogué en l’assamblea general celebrada el dia 20 de març de 1922, amb l’aprovació del Reglament de la Societat.

Caballé, Jaume. Militant de la CNT. Després de la dictadura de Primo de Rivera, participà activament en la reconstrucció del Sindicat de la Construcció de Badalona. Assistí al Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931).

Caballé, Joan. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant els Fusters i Ebenistes de Vic.

Cabanas, Pere. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de Paletes i Manobres de Badalona va assistir al congrés de Sants (Barcelona, juny 1918). Mesos més tard representant aquest mateix sindicat va assistir al primer congrés de la Federació local de Badalona (novembre-desembre de 1918), on va exercir de secretari de la Mesa en la cinquena sessió i va ser elegit per formar part del nou Comitè de la Federació. Intervingué en el míting de clausura del Congrés.

Cabanas, Josep. Representant la Unió del ram d'Ebenisteria, assistí al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Cabané Sans, Josep. Sabadell, 1840 - ?. El 26 d’agost de 1871 signà, com a President del Centre obrer de Sabadell, un Manifest dirigit als obrers de Sabadell i rodalies, perquè s’afiliessin al Centre Obrer. ..único recurso de las clases obreras, para ir mejorando nuestra posición social y llegar al fin deseado que és la emanciación de las clases trabajadoras. (fragment del manifest).

Cabanes, Josep. Milità a la CNT. Com a representant de Banyoles va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), participant en la ponència sobre Col·lectivitzacions al Camp.

Cabot, Agustí. Militant de la UGT i del PSOE a Mataró. Representant les societats de Nuadors i Ajudants, Oficis varis i Ebenistes de Mataró va assistir al IV Congrés de la UGT celebrat a Madrid del 25 al 29 d’agost de 1894.

Cabré, Agustí. El segon semestre de 1864 exercí de Caixer de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus.

Cabré, Amadeo. Camperol a Riudecols. El març de 1910 en constituir-se la Societat de Pagesos de Riudecols, va ser elegit President de l’entitat. Va intervenir en el míting del 1er de maig de 1915 que es va celebrar en la citada localitat.

Cabré, Joan. Militant de la CNT. L’any 1924 era vocal del Comitè del Sindicat Únic de la distribució de Barcelona.

Cabrerizo de la Camara, Lleoví. (sic). ? - Barcelona, 1936. Militant de la CNT d'Arts Gràfiques. En esclatar la guerra era el Secretari del Sindicat. Va morir el 21 de juliol de 1936 als carrers de Barcelona.

Cailà, Francesc. Teixidor a Reus. El gener de 1865 va ser elegit Secretari de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus. Tornà a ser elegit Secretari el març de 1871.

Caixal, Josep. Militant de la CNT a Reus. El març de 1923 era Tresorer del Comitè Pro-presos de la província de Tarragona.

Caixal, Pelegrí. Representant els Teixidors de Valls va assistr al primer congrés d'abast estatal celebrat a Barcelona, el juny de 1870.

Calafell, Francesc. Membre de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona. Fou un dels signants del Manifest "A los obreros de Cataluña" del desembre de 1868 en el què es demanava la celebració d'un congrés obrer català.

Calafell, Francesc. Militant de la UGT i del PSOE. Relligador. Després del quart congrés de la UGT (Madrid, agost de 1894), va ser elegit vicesecretari del Comitè Nacional de la UGT.

Calavera Barrafon, Josep. Fraga, 1903 - Reus, ? Militant de la CNT. Camperol. El desembre de 1936 era president del Sindicat de Camperols de la CNT a Cabra del Camp. Representa la citada població en el Ple Regional de Camperols de la CNT celebrat a Barcelona el 29 de maig de 1937.

Calbet Boronat, Pere. Vallmoll, 1894 - 1972. Milità a la UGT. Pagès. El 10 de desembre de 1936 va ser elegit president de la junta directiva del Sindicat d’Oficis Varis de la UGT de Vallmoll.

Calderó, Pau. Teixidor de vels. Fou elegit compromissari, de representació obrera, per la parròquia de Sant Pau de Barcelona el 19 de novembre de 1854. Fou membre de la comissió mixta (patrons i obrers) de l'Art de la Seda.

Calomarde Costa, Antoni. Militant de la CNT. Del sindicat d’arts gràfiques. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó, el 30 de novembre de 1920. El 27 de gener de 1924 va ser elegit secretari general del Comitè de la Federació local de Barcelona. Va participar en la fundació del periòdic "Vida Sindical", Barcelona, gener de 1926. El 15 de gener de 1926 va ser un del 22 signants del manifest “A los trabajadores y al lector” (publicat a “Vida Sindical” núm. 1), en el que es declaraven partidaris de legalizar de la CNT.

Calonge, Antoni. Filador de cotó a Barcelona. Membre de la comissió obrera que firmà un manifest a l'opinió pública, el 15 de juny de 1856, denunciant la pretensió dels fabricants de perllongar la setmana laboral en mitja hora, quan durant la setmana hagués un dia de festa, a més del diumenge. La setmana laboral constava de 69 hores, 12 hores de dilluns a divendres i 9 hores el dissabte.

Calpe, Mateu. Director primer de la Junta de les Societats Obreres de Sant Genis de Vilassar (març 1855).

Calsina Lloret, Marià. L'any 1933 fou elegit vice-secretari de l'Agrupació Sindicalista Llibertària de Gavà, adherida a la Federació Sindicalista Llibertària d'Àngel Pestaña.

Calvo, Rafael. Militant de la CNT a Barcelona. L’any 1936 era president del Sindicat del ram del Vidre de Barcelona. Representant aquest sindicat va assistir a la Conferència extraordinària de la CRTC, celegrada a Barcelona el gener de 1936.

Calvet, Pere. Militant de la UGT. Pagès de Mataró. En representació de la UGT de Mataró va formar part de la Junta de Reforma Agrària de la província de Barcelona, el març de 1933. El setembre de 1936 fou elegit secretari de la Federació Catalana de Treballadors de la Terra de la UGT. Formà part del Comitè de Catalunya de la UGT.

Calvet i Móra, Josep. Argentona, 1891 - Bogotà (Colòmbia), 1950. Milità a la UGT i a la Unió de Rabassaires. Polític. Pagès. L’any 1904 participà en la fundació del Sindicat d’Oficis varis d’Argentona federat a la UGT. Assistí al congrés de la Federació de Societats Obreres Agràries del Penedès celebrat a Sant Sadurní el maig de 1921, representant la societat agrària “La Redemptora” d’Argentona. L’any 1928 “La Redemptora” i en Calvet s’afiliaren a la U de R. L’any 1931 va ser elegit alcalde d’Argentona i el 1932 President de la U de R. Diputat al Parlament català el 1932 i a les Corts de l'Estat el 1933. L'any 1935 exercia de President de la U de R. Signà el manifest de constitució de l'Aliança Obrera en nom de la Unió de Rabassaires (desembre de 1933). En les eleccions del febrer de 1936 va ser elegit diputat per la coalició Front d’Esquerres. Fou conseller d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya del 31 de juliol de 1936 fins el 1939. S'oposà a la col.lectivització de la propietat agrària i ordenà la sindicació obligatòria dels pagesos. L’any 1939 s'exilià a França i després s’establí a Colòmbia.
Col·laborà a "La Terra"(1921-36) i a "Terra Lliure" (1937).

Calvet Pintó, Eduard. Participà en la fundació de la Unió de Rabassaires de Catalunya (1922).

Calvo, Rafael. Militant de la CNT. L’any 1936 era president del Sindicat del ram del Vidre de Barcelona. Representant aquest sindicat va assistir a la Conferència extraordinària de la CRTC, celebrada a Barcelona el gener de 1936.

Call Pons, Antoni. El 22 de gener de 1933 va ser elegit Vocal del Sindicat Obrer d’Industries Electriques de Manresa.

Call, Francesc. Dirigent de l'Associació de Protecció Mútua de Teixidors de Vels de Barcelona (1841).

Callau Martí, Marià. Perelló, 1902 - Marsella, 1945. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú, ciutat on hi anà a viure essent encara un infant. Treballador del tèxtil. Contramestre a la fàbrica de La Rambla. El juny de 1931 va ser elegit per formar part de la junta de la secció local de l'Art Fabril de la CNT. En representació de la CNT formà part del Comitè de Defensa Local, constituït el 22 de juliol de 1936. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 17 d'octubre de 1936 fins el 19 de setembre de 1938. Del 19 de setembre del 38 fins a primers d'octubre va ser alcalde de la ciutat. Exiliat el 1939 va passar per diversos camps de concentració. Va participar en la resistència francesa contra els nazis.

Calleja, Casimir (o Alexandre). Militant de la UGT. Fou comptador del Comitè Regional de la UGT de Catalunya (abril - juliol de 1930).

Calleja, Llibert. Maó, 1884 – Mèxic, 1969. Pseudònim d'Alexandre Callejas segons unes fonts i segons Joan García Oliver pseudònim de Joan Perelló Sintes. Anarquista. Milità a la CNT. Treballà en diferents oficis i exercí de periodista. L'any 1919 estava pres a Barcelona. Després de sortir de la presó l'any 1921 s'afinca a Tarragona on dirigí el periòdic "Los Galeotes". L'any 1922 participà en l’assemblea del Sindicat de la Fusta de Barcelona, on llegí la llista dels sindicalistes assassinats pel pistolerisme. L'any 1923 va editar, amb Felipe Alaiz, el periòdic "Crisol". Durant la dictadura del general Primo de Rivera s’exilià a França, on l'any 1925 va dirigir la revista "Iberión". L'estiu de 1932 el Comitè de la CRTC el va nomenar director del periòdic "Solidaridad Obrera" en substitució de Felipe Alaiz. Dimití de la direcció del periòdic el desembre de 1933 i es traslladà a Madrid on dirigí "CNT". Clausurat aquest periòdic l'octubre de 1934, tornà a Barcelona. L'any 1935 residia a Maó on s'encarregava de la direcció del setmanari "Fructidor". De nou a Barcelona el juny de 1936 va ser nomenat, altra vegada, director de "Solidaridad Obrera". Càrrec del que també dimití en protesta per l'acord de la CNT de participar en el govern de Madrid. Llavors també abandonà la presidència del Sindicat de Periodistes de la CNT. L'any 1939 s'exilià a Mèxic on morí.

Camarassa, Gaspar. Militant de la UGT a Barcelona. Picapedrer. Representant la Societat de Picapedrers va assistir al segon congrés de la UGT celebrat a Vilanova i la Geltrú del 31 d’octubre a l'1de novembre de 1890 i també al tercer congrés celebrat a Málaga del 7 a l’11 de setembre de 1892.

Camerón, Rafael. Militant de la CNT del Sindicat Únic d'Arts Gràfiques. Posteriorment fou un dels pistolers dels Sindicats Lliures.

Caminada, Antonio. Milità a la UGT a Mataró. Representant les societats Tintorers i Blanquejadors i la de Jornalers de l’Art Fabril de Mataró va assistir al setè Congrés de la UGT celebrat a Madrid del 14 al 18 de maig de 1902.

Campamà, Cristòfol. Representant la secció de Sant Cugat de Sesgarrigues va participar en el tercer congrés de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA). (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896)

Campanera, Jaume. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Secretari 2on de la Comissió Comarcal de la FOA a Vilanova i la Geltrú i confirmat en la remodelació que va patir la Comissió el març següent. Representant la Secció de Vilanova va assistir a la Conferència extraordinària que la FOA va celebrar, també a Vilanova, el 8 de març de 1896.

Campanera, Josep. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El 12 de gener de 1896 va ser elegit President de la secció de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA) de Vilanova i la Geltrú. Representant aquesta secció va participar en el tercer congrés de la FOA.(El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896). Amb la mateixa representació va assistir a la Conferència extraordinària de la FOA, celebrada a Vilanova i la Geltrú el 8 de març de 1896 i a la 3ª Conferència celebrada també a Vilanova el dia 14 de maig de 1896.

Campmajor, Pere. Director de la Societat Obrera dels Teixidors de Granollers. Fou un dels signants d'una carta dirigida al governador civil de Barcelona manifestant-li la seva adhesió al govern liberal (11 de maig de 1855).

Campmany, Francesc. Teixidor a Igualada. Representant dels teixidors en la comissió mixta de fabricants i teixidors, que signaren una tarifa col•lectiva de preus. (Igualada, gener de 1855).

Campomanes, Josep. Assistí al congrés de Sant (Barcelona, juny de 1918), com a representant dels Cilindradors i similars de Barcelona.

Campos, Francesc. Militant de la CNT a Badalona. Després de la dictadura de Primo de Rivera, participà en la reconstrucció del Sindicat del Transport (1930) del qual en fou president. Representant el Comitè de la Federació Local de Badalona va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats De la CNT de Badalona (Badalona, 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931). Va formar part de la ponència sobre Problemes Polítics. S'alinià amb els Trentistes, fet pel qual fou expulsat de la CNT el setembre de 1933. Retornà a la CNT després del quart Congrés Confederal celebrat a Saragossa el maig de 1936. Com a Secretari del Comitè de la Federació local de Sindicats de la CNT de Badalona va participar en el Tercer Congrés d’aquesta federació local (Badalona, 21 - 24 de març de 1937). Va presidir el míting que va clausar aquest congrés.

Campos Josep. Assistí al Congrés Possibilita de París de 1889, com a representant de la Societat d'Oficials Barbers de Barcelona. Fou un dels signants del Manifest del Primer de Maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona.

Campos, Manuel. Valladolid, ? - Barcelona, ?. Àlias Torinto. Militant de la CNT. Fuster. Membre del grup "Los Solidarios" (1922-23), va ser assassinat per elements dels Sindicats Lliures.

Camprubí, Josep. Obrer tèxtil. President de l'Associació de Socors Mutus dels Teixidors de Vels de Barcelona. Fou un dels negociadors del conveni, entre fabricants i obrers, de 26 de febrer de 1855 que fixava el preu i les mides de les peces. Signà el manifest "Lamentos de la Clase Obrera" (Juny 1855). També signà l’exposició promoguda per Ramon Simó i Badia, des de les pàgines del periòdic “El Eco de la Clase Obrera”, i lliurada a les Corts Constituents reclamant el reconeixement del dret d’associació obrera.

Camps, Antoni. Militant de “El Ràdium” a Manresa. L’any 1931, després de la instauració de la República, exercí de Vocal del Comitè de la Federació de Sindicats Professionals de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya.

Camps, Francesc. Representat obrer de la Societat de Paraires de Barcelona el febrer de 1856.

Camps, Guillem. Militant de la UGT a Barcelona. Forner. El més d’agost de 1928 va ser elegit Vocal de la Societat de Forners “La Espiga”, adherida a la UGT.

Camps, Jaume. President del Sindicat d'Empleats i Tècnics de Sabadell el 1932.

Camps, Joan. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua dels Fusters de Barcelona i president de la Junta Central de les Associacions de Socors Mutus de Barcelona el 1841.

Camps, Josep. Militant de la Unió de Rabassaires. Entre 1924 i 1926 formà part del Comitè Central com a representant de la comarca del Maresme. L’any 1925 era president del Sindicat Agrícola de Badalona.

Camps, Salvador. Militant de la CNT. Membre del sindicat de l'Alimentació de Manresa. Representant aquest Sindicat va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona els dies 2, 3 i 4 d’agost de 1931. S'alineà amb els Trentistes.

Camps i Fàbregas, Ramon. Representant la secció de Canyelles va assistir a la Segona Conferència de la FOA, celebrada al Vendrell el dia 21 de juny de 1895. Representant la Secció del Pla del Penedès va participar en la tercera Conferència de la FOA celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.

Camps Illa, Jaume. Sabadell, 1910 - Mèxic, 1984. Milità a la CNT, a la UGT i al PSUC. President del Sindicat d'Empleats i Tècnics de la CNT a Sabadell el 1932, seguí l’escissió Trentista que va formar els Sindicats d’Oposició. L’agost de 1936 s’afilià a la UGT i al PSUC. Exercí de secretari de Josep Moix quan aquest fou ministre en el Govern de Madrid. Exiliat el 1939 va col·laborar amb el SERE. Fou expulsat del PSUC.

Camps Vives, Antoni. Manresa, 1899 - Gusen (annex del camp d’extermini nazi de Mauthausen), 1941. Militant de la CNT a Manresa. Representant el Sindicat de la Pell de Manresa va participar en la Conferència de Sindicats de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931. El gener de 1932 va ser detingut arran de la vaga revolucionària del gener de 1932, promoguda per la FAI a l’Alt Llobregat. Va formar part del Comitè de Milícies antifeixistes de Manresa l’agost de 1936. Exiliat a França l’any 1939 va ser deportat al camp d’extermini nazi de Mauthausen on morí.

Canadell Bonaventura. Dirigent de les Tres Classes de Vapor de Barcelona. Figurà com a representant general de les Tres Classes de Vapor (gener-novembre de 1886) i després en fou president (novembre 1886-abril 1887). Presidí el vuitè congrés de les Tres Classes de Vapor (Barcelona, gener 1886).

Canal, Fèlix. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918) representant la Federació Local d'Olot.

Canal, Lluís. Militant de la CNT a Manresa. El 27 de juliol de 1930 va ser elegit President del Sindicat de la Fusta de Manresa de la CNT. Representant el sindicat citat va participar en la Conferència de Sindicats de la CRTC, celebrada a Barcelona els dies 31 de maig i 1 de juny de 1931.

Canalda Martí, Sebastià. Ulldecona, 1891. Militant de la UGT i del  PSUC a Vilanova i la Geltrú, on fou regidor municipal del 3 de novembre de 1937 fins el gener de 1939.

Canales Grau, Jaume.  Oriola (Alacant), 1912 - Barcelona, 1939. Militant de la CNT a Vilanova i la Geltrú. Afusellat pels franquistes el 8 de novembre de 1939.

Canals, Gabriel. Militant de la CNT a Badalona. Fou director del periòdic "El Vidrio" (Badalona, 1916), òrgan de la Federació Nacional del Vidre de la CNT.

Canals, Josep. Militant de la UGT a Manresa. El 15 de novembre de 1931 va ser elegit President del Sindicat de Professions i oficis varis de la UGT de Manresa.

Canals, Sebastià. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat d'Oficials Paletes va assistir al primer congrés de la Federació local de Societats Obreres de Badalona (novembre - desembre de 1918), on exercí de president de la Mesa en la cinquena sessió. Representant el Sindicat Únic de la Construcció de Badalona va assistir al segon Congrés confederal de la CNT (Madrid, 10-18 de desembre de 1919). Va ser assassinat en la repressió patrono-militar dels anys 1919-1923.

Canals Carreras, Miquel. Torroella de Montgrí, 1899 - Saint Auni (França), 2005. Militant de la CNT. Torner. Durant la guerra va formar part del Comitè de milícies antifeixistes de la seva localitat. Representant Torroella va participar en diverses reunions del Comitè de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC). L'any 1939 s'exilià a França. S'establí a Ju-Belloc.

Candell, Francesc. El maig de 1934 va ser elegit Secretari de la Junta del Gremi de Viatjans de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa, adherida al CADCI.

Cané Barceló, Pere. Barcelona, 1896 - Mèxic, 1973. Militant de la CNT a Badalona. Vidrier. Membre del Comitè Revolucionari de la CNT de Badalona, s'entrevistà amb Fermín Galán quan aquest estava pres a Montjuïc. Representant diversos Sindicats de Badalona va participar en el Tercer congrés de la CNT (Madrid, juny de 1931). Va exercir de Secretari de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona el 1931 i secretari de la Federació Nacional de la Indústria Vidriera d'Espanya. Representant el Sindicat de la Indústria Vidriera va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats ee la CNT de Badalona, celebrats els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931, on va presidir la Mesa de la segona sessió i va formar part de la ponència sobre "Problemes Polítics" i també en la de "Problemes de la Cultura". Signant del Manifest Trentista fou expulsat de la CNT, i l’agost de 1933 participà en la constitució dels Sindicats d’Oposició. Participà en els fets del sis d’octubre de 1934 essent empresonat. Ocupà el càrrec de subsecretari del ministeri d'indústria (amb Joan Peiró com a titular). Fou alcalde de Badalona des de 1938 fins l'acabament de la guerra. S'exilià a Mèxic.

Canela, José. Militant de la CNT. El març de 1930 va formar part de la comissió reorganitzadora del sindicat de la Construcció de Barcelona.

Canela Recasens, Josep. ?, ? - Barcelona, 1920. Militant de la CNT. Secretari del Sindicat d'Hosteleria de la CNT de Barcelona. També milità en el Sindicat de la Construcció de Barcelona. Deportat a les illes Canaries l’any 1916, va assistir al segon congrés de la CNT (Madrid, 10-18 de desembre de 1919), representant el Sindicat de Cigarreres de Santa Cruz de Tenerife. En aquest congrés defensà el comunisme llibertari. Fou assassinat per elements dels Sindicats Lliures el 27 de novembre de 1920, a la plaça del Bonssuccés de Barcelona.

Canibell i Masbernat, Eudald. Barcelona, 1858 - Barcelona, 1928. Anarquista. Tipògraf, dibuixant i escriptor. Maçó. Fundador de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (Barcelona 1876), se'n separà dos any més tard i creà l'Associació d'Excursions Catalana. Aquestes dues entitats es fusionaren formant el Centre Excursionista de Catalunya. El 1880 s'adherí al Primer Congrés Catalanista de Barcelona (organitzat per Valentí Almirall). L'any 1879 participà en la fundació de la Societat Tipogràfica de Barcelona, de la qual se'n separà, junt amb un grup d'anarquistes que fundaren el 1882 "La Solidaria". El 1883 participà en la fundació de la Unión de los Obreros Tipógrafos de Barcelona. El 1882-83 va ser membre de la comissió federal de la FTRE de l'AIT. Fou director de la Biblioteca Arús de Barcelona. L'any 1905 va ser designat membre del primer Comitè d'Honor de l'Escola Moderna. Col·laborà a "La Tramontana", a la revista "Acracia" i a "La Asociación". Va publicar diversos llibres de caràcter tècnic sobre tipografia, d'entre els quals destaquem: Estudi iconogràfic del rei Jaume lo Conqueridor (1910). Álbum caligráfico universal (1901), i Montserrat, álbum, guia, plano, historia de la célebre montaña y su monasterio (1899).

Cano Ruiz, Tomás. La Unión (Múrcia), 1900 - València, 1986. Militant de la CNT i de la FAI a Barcelona. Entre 1919 i 1920 participà en mítings amb Salvador Seguí i Simó Piera a Barcelona. Formà part del Comitè Nacional i va assistir a la Conferència de Saragossa de 1922. També va assisstir a la Conferència de la CRTC (Barcelona, maig-juny de 1931) i al Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931). El mateix mes participà en un gran míting pro-presos, en el que també hi van intervenir Buenaventura Durruti, Joan García Oliver i Gregori Jové, (o sigui la plana major de la FAI). Va assistir al Ple Regional de la CRTC, celebrat a Barcelona de l’11 al 13 d’octubre de 1931. Fou detingut en la revolta anarquista de l'Alt Llobregat del gener de 1932. Intervingué en el míting de clausura del Ple Regional de la Confederació Regional de Llevant (València, 15 de novembre de 1936). L’any 1939 s’exilià a París. Tornà de l’exili i el 1983 s’establí a València.
Dirigí “Tierra y Libertad” (1930) i va ser redactor de “Solidaritat Obrera” (1931).És autor de El Cantón de Cartagena. (Caracas, 1973). Binomia CNT-FAI (Calgary, 1975). Miguel Bakunin. Antologia (Mèxic, 1980).

Cantijoch, Ramon. Director de la Classe Obrera de Teixidors d'Estampats. Pintador tèxtil. Un dels fundadors de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Barcelona (24 de gener de 1855). Representant obrer a la comissió mixta de fabricants i obrers que signaren els primers convenis col.lectius (maig 1855).

Cantijoch, Ramon. Representant la secció de Barberà de la Conca va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).

Canyelles, Joaquim. L'any 1869 exercí de Vocal de la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona.

Cañagueral, Francesc. L'agost de 1921 era el President de la Junta Directiva de la Societat de Perruquers i Barbers de Tarragona.

Cañas, Josep. Representant la secció de Banyeres del Penedès va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).

Cañellas, Ramon. Assistí al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre-novembre de 1910) com a representant de la Unió de Forners "La Espiga" de Barcelona.

Caparó, Josep. Sabater. El setembre de 1872 formava part de la direcció de la Unió de Constructors de Calçat de la FRE de l'AIT, essent el secretari corresponsal de les comarques del Nord, Sud, Oest i Centre. L'agost de 1877, participà en la fundació del Centre Federatiu de les Societats Obreres de Barcelona i els seus voltants, grup dissident de la FRE. El 1880 participà en l'organització d'un grup socialista a Barcelona, que s'integrà en el Partit Democràtic Socialista Obrer, embrió del PSOE.

Capdet, Enric. Filador. L'any 1868 formà part de la junta de les Tres Classes de Vapor, secció de filats, de Vilanova i la Geltrú.

Capdet Pascual, Antoni. Vilanova i la Geltrú, 1841 – Molins de Rei, 1911. Militant de les TCV. El juny de 1894 va ser acusat, i condemnat a cadena perpètua, de ser l'inductor de posar un artefacte explosiu al domicili de l'alcalde de la Ciutat, Pau Andreu, i d’un altre artefacte a la caserna de la Guàrdia Civil. Internat en diversos penals fou indultat l'any 1904.

Capdevila, Antoni. L'octubre de 1909 va ser elegit Vicepresident de la secció de Sant Andreu de la Societat de Fusters "La Fraternidad" de Barcelona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Capdevila, Antonio. ? , ? - Reus, 1920. President dels Sindicats Lliures de Reus. Fou assassinat el 24 de novembre de 1920.

Capdevila, Josep. El juliol de 1874 fou elegit vocal de la junta de la Societat de Teixidors de cotó a mà de Reus.

Capdevila, Josep. Militant de la UGT. Representant la Societat d’Auxili Obrer de Roda de Ter, l’abril de 1930 va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT, on formà part de la Ponència d‘Organització i propaganda.

Capdevila Puig, Andreu. Cardedeu, 1894 - Rennes (França), 1987. Dirigent del Sindicat Tèxtil de la CNT. Tintorer. Actuà especialment a Sant Andreu de Palomar (Barcelona). Fou conseller d'Economia de la Generalitat de Catalunya (16 d'abril - 5 de maig de 1937) i després president del Consell d'Economia. Va elaborar el decret de Col·lectivització de les empreses. El 1939 s'exilià a Perpinyà. Continuà militant a la CNT i col·laborà regularment en els periòdics sindicalistes "Le Combat" de París i "L'Espoir" de Tolosa de Llenguadoc". És autor del llibre Un episodio de nuestra evacuación a Francia (1978).

Capdevila Sánchez, Ramon. Assistí al primer congrés d'abast estatal convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870), com a representant dels Obrers de Cotxes i Ferradors de Barcelona.

Capella, Eduard. Llauner. Membre de la comissió d'obrers d'Arts i Oficis que es reuní amb els patrons durant els mesos de maig i junt de 1855, per establir convenis col·lectius.

Capellas, Josep. Militant de la CNT. El març de 1930 va formar part de la comissió reorganitzadora del sindicat de la Construcció de Barcelona.

Capistrón, Francesc. ?-? - Badalona, 1920. Àlias "Xiquet". Militant de la CNT a Barcelona. President del Sindicat de Vaquers. Va ser assassinat per elements del Sindicat Lliure.

Caracersa Díaz, Salvador. Se'l cita també com Salvador Caracena. Militant de la CNT. Fou l'autor de la proposta d'establir la "Censura Roja", durant la vaga de la Canadenca. El general Martínez Anido l'empresonà al vaixell "Giralda" i després fou deportat al castell de la Mola de Maó (30-11-20).

Carafí i Codina, Joan. Pagès a Gelida. El maig de 1930 va ser elegit President del Sindicat Agrícola "La Germanor” de Gelida, hereu de la Societat de Rabassaires. Més tard aquest sindicat es convertí en la secció local de la Unió de Rabassaires de Catalunya.

Caralt, Josep. L'any 1855 exercí de Director de l'Associació de Socors Mutus de Jornalers de Fàbriques de Filats de Barcelona.

Carbó, Francesc. Director de l'Associació de Socors Mutus de Teixidors de Faixes d'Olot, el 1842.

Carbó Frederic. Militant de “El Ràdium” a Barcelona. El 22 de desembre de 1935 va ser elegit President del Comitè Federatiu de la Federació de Sindicats Tèxtils “El Ràdium”.

Carbó Carbó, Eusebi. Palamós, 1883 - Mèxic, 1958. Militant de la CNT. Periodista. Signava Eusebi C. Carbó i també va fer servir els pseudònims: "X", Mario Negro, Gustavo i Simplicio. I El 1915 dirigí la publicació "Reivindicació". Es traslladà a Barcelona i s'afilià al Sindicat de Professions Liberals, dedicant-se plenament a l'activitat sindical dins la CNT. També fou dirigent de la FAI. En representació de la Confederació Regional de Llevant va assistir al segon congrés de la CNT (Madrid, desembre de 1919), en el què va ser un dels 24 firmants del dictamen sobre la definició ideològica de la CNT, que declarava “la finalidad que persigue la Confederación Nacional del Trabajo de España es el Comunismo libertario.” El mateix any 1919 fou nomenat delegat per entrevistar-se amb les organitzacions sindicals Italianes. En la conferència regional de la CNT de Catalunya (Barcelona, 6 de juliol de 1930), fou nomenat redactor de "Solidaridad Obrera". Fou un dels signants del Manifest d'Intel·ligència Republicana (març 1930), i també redactor de "La Guerra social". Participà en la Conferència de la CRTC delebrada a Barcelona el 31 de maig i 1 de juny de 1931. Després presidí la novena sessió del tercer congrés confederal de la CNT (Madrid, 10 - 16 de juny de 1931), on fou elegit delegat per assistir al congrés de l'AIT. El mes d’agost següent va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona. Es traslladà a viure a València on fou redactor del periòdic "Solidaridad Obrera" d'aquella ciutat. Les seves activitats i les seves opinions el portaren repetidament a la presó, on s'hi passà un total de deu anys. Tingué amistat amb Malatesta i fou amic personal de Joan Peiró. En temps de la dictadura de Primo de Rivera, hagué d'exiliar-se a Perpinyà on exercí de taxista. El 1937-38 dirigí el diari de la CNT en català "Catalunya", fou vocal del Consell d'Economia i del Comissariat de Propaganda de la Generalitat. Exiliat a França i a la República Dominicana, s'establí a Mèxic, refusà de formar part del govern de la República Espanyola a l'exili. Fou secretari de la delegació general de la CNT a Mèxic (1945). Publicà En linia recta. El naturismo y el problema naturista. Ed. Vèrtice, 1930. La crisis fraudulenta del marxismo. Ed. ORTO. Mèxic, 1941. La Reconstrucción de España. Sus problemas económicos, políticos y morales. Ed. Prometeo. Mèxic, 1945.

Carbonell, Antoni. Milità a la UGT a Sitges. Camperol. El mes de gener de 1896 va ser elegit President de la Societat d’Agricultors de Sitges, adherida a la FOA. Representant aquesta societat assistir a la Conferència extraordinària de la FOA, celebrada a Vilanova i la Geltrú el 8 de març de 1896. A partir del novembre de 1896 milità a la UGT. L’octubre de 1899 exercia de president de la Societat.

Carbonell, Baldomer. Membre fundador del PSOE i de la UGT a Mataró. Assistí al congrés fundacional de la UGT (Barcelona, 1888), com a representant del Centre Local de Mataró. Fou nomenat membre de la comissió que redactà els primers estatuts de la UGT.

Carbonell, Eloi. Militant de la UGT. Fou Tresorer del Comitè Regional de la UGT de Catalunya (abril - juliol de 1930).

Carbonell, Francesc. Militant de la UGT a Sitges. Camperol. Representà la Societat d’Obrers Agricultors de Sitges en el primer Congrés Regional de la UGT (Barcelona, 4-5 de juny de 1922).

Carbonell, Joaquim. Dirigent obrer de Vilanova i la Geltrú. Fou un dels signants del manifest "Vindicación de la clase obrera de Villanueva y Geltrú", aparegut al "Diario de Villanueva" el juliol de 1854.

Carbonell, Josep. Director primer de la Societat de Protecció Mútua de Vic, el 1841.

Carbonell, Josep. Anarcosindicalista a Reus. Secretari del Sindicat de Transport de la CNT (Reus, 1920).

Carbonell, Magí. Fuster a Sitges. L'abril de 1907 va ser elegit Secretari de la Societat de Fusters de Sitges, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Carbonell, Pere. Vidrier a Badalona. El novembre de 1915 formava part del Comitè de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers amb seu a Badalona. En la reunió del Comitè del mes de maig de 1916 exercí de President, per absència de Joan Peiró. En representació del Comitè va assistir al Congrés extraordinari de la Federació celebrat a Barcelona del 8 al 10 de desembre de 1916.

Carbonell, Tomàs. Boter. Membre de la secció local de Vilafranca del Penedès de la FOT. L'any 1881, després del congrés de la FTRE de Barcelona, la secció de Vilafranca abandonà la FTRE. Aquest mateix any assistí al congrés de la FOT a Reus.

Carbonell i Barral, Frederic. Teixidor a Igualada. Representant dels teixidors en la comissió mixta de fabricants i teixidors, que signaren una tarifa col·lectiva de preus (Igualada, juny de 1881). Redactor de "La Federación Igualadina" "Órgano de las secciones federades de Igualada. Eco del proletariado" (1883).

Carbonell Company, Josep. Militant de la UGT i del PSOE a Sitges. Camperol. Se’l coneixia pel renom de el pagès ric. L’any 1891 participà en la formació de la Societat d’Agricultors de Sitges de la que tindrà el carnet núm. 1 i en serà Secretari. En constituir-se l’agrupació local de Sitges del PSOE (juliol de 1894) va ser elegit vice-secretari. Representant la secció d’Agricultors de Sitges va assistir a la Tercera Conferència de la Federació d’Obrers Agricultors de la Regió Espanyola (FOA), celebrada a Vilanova i la Geltrú el 14 de maig de 1896. Quinze dies més tard publicava una carta a “El Socialista” on comunicava que la secció de Sitges se separava de la Federació. (La societat d’Agricultors de Sitges ingressaria a la UGT el novembre de 1896). Representant quatre societats de Sitges (Agricultors, Constructors de Sabates, Peons de Paletes i Paletes) assistí al VII congrés de la UGT (Madrid, 16 - 19 de maig de 1905). Col·laborar en el periòdic "El Campesino".

Carbonell Sans, Jaume. El segon semestre de 1864 exercí de President de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus. Va ser reelegit el gener de 1865. Dimití per qüestions familiar l’abril següent i el substituí el Vicepresident Josep Ferrando.

Carbonell Sellarès, Andreu. El 29 d’agost de 1936 va ser elegit Vicesecretari de l’Associació d’Empleats i Obrers municipals de Terrassa, adherida a la CNT.

Carceller Juvany, Josep. Militant de la UGT. Treballador d'arts gràfiques. Substituí Antoni Barberà en les tasques de comptador en el Comitè Regional de la UGT de Catalunya (abril de 1929 - abril de 1930). Va presidir l’Assemblea general de Dependents de Comerç de la UGT de Barcelona, celebrada l’11-03-1933. El dia 3 de juny de 1933 va ser elegit Vocal de la secció de Fonedors Tipogràfics de Barcelona de la Federació Gràfica Española.

Carcereny, Manuel. Milità a la UGT a Sant Feliu de Llobregat. Fou elegit secretari administratiu del Comitè executiu de la FCTT, en el 1er congrés celebrat a arcelona del 23 al 27 de gener de 1937.

Carché, Mateu. Teixidor de Sant Genís de Vilassar. Un dels signants d'una carta dirigida al governador civil de Barcelona (11 de maig de 1855), manifestant l'adhesió obrera al govern liberal.

Carcichio, Josep. Militant de “El Ràdium” a Barcelona. El 3 d’abril de 1932 va ser elegit Vocal del Comitè de la Federació de Sindicats Professionals de Contramestres, Ajudants i Preparadors de Teixits de Catalunya.

Cardenal, Josep. Dirigent de la Federació Regional de Societats de Resistència - Solidaritat Obrera, l'any 1908.

Cardenas, Pere Màrtir. Secretari de la Societat de protecció Mútua de Teixidors de Barcelona. Junt amb Joan Munts, Josep Sort i Vicenç Martínez Pintao, formà part de la primera Comissió Obrera reconeguda pels fabricants de Barcelona, per tractar reivindicacions obreres de forma col.lectiva (gener, 1841). Fou un dels signants del manifest "Las clases trabajadoras asociadas a los diputados a cortes y muy especialmente a los de la antigua Cataluña" (Barcelona, 28 de febrer de 1841). Va ser membre del comitè electoral del Partit Demòcrata en les eleccions de 1854.

Cardón, Rafael. Signà el anifest del Primer de Maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona, en nom dels sastres de Barcelona.

Cardona, Jaume. Representant els teixidors a mà de Reus va assistir el Primer Congrés obrer d’abast estatal celebrat a Barcelona el juny de 1870, constitutiu de la FRE de l’AIT. Representant la Societat de teixidors a mà, la Societat de teixidors de vels i les Tres Classes de Vapor de Reus, va assistir al IV Congrés de la Unió Manufacturera celebrat a Sabadell del 16 al 19 d’abril de 1873.

Cardona Falcó, Joan. Tarragona, 1885 - Vilanova i la Geltrú, 1970. Militant de la UGT i del PSUC a Vilanova i la Geltrú. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, de l'any 1931 al 1934 i del 17 d'octubre de 1936 fins el 6 de gener de 1937.

Carduñes, Salvador. Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870), com a representant dels Sabaters de Barcelona.

Cardús, Jaume. Militant del CADCI a Barcelona. Treballador mercantil. Capdavanter de la branca sindicalista del CADCI. L’any 1916 va ser president de la Joventut Catalanista de Barcelona, adherida a la Unió Catalanista. El març de 1916, referint-se que el patrimoni del CADCI havia estat un factor de conservadorisme davant les reivindicacions socials, escrivia a “La Nació” “què representa la possessió d’un gran casal davant el poc sentit social que el dependent de comerç professa i l’explotació de què és víctima ja fa bastants anys?”. Amb motiu de la celebració de l’onze de setembre d’aquell mateix any redactà el manifest “Als obrers de Catalunya”, la tendència socialista del qual aixecà una forta polèmica dins del CADCI. L’any 1920 el grup que mantenia les posicions sindicalistes de Cardús (Xavier Casas, Josep Clotet, Manuel Juliachs entre d’altres) era nomenat dins del CADCI “El Soviet”. El setembre de 1921 veien les posicions reformistes que planaven sobre la primera Assemblea de la Federació de Dependents de Catalunya manifesta: “Cal abandonar definitivament, per ineficaços, tots els procediments burocràtics que la democràcia actual esgrimeix”, “De la llei tot allò que ens reintegri en els drets; de l’organització, la força per a exigir-ho”. L’agost de 1934 fou elegit president del CADCI. El 6 d’octubre de 1934 Cardús i el CADCI van donar suport al Cop d’Estat del President Companys, cosa per la qual fou empresonat fins el triomf electoral del Front Popular el febrer de 1936. Col·laborà en els periòdics “La Nació”, “El Diluvio” i “Lluita”.

Carles i Masó, Josep. Banyoles, 1906 - ?. Camperol. El maig de 1931 va formar part del nucli fundador del sindicat de pagesos Acció Social Agrària. El setembre de 1933 va participar, a Banyoles, en la constitució de la Federació Agrària Social Obrera de Banyoles, federació impulsada per la USC. Va ser regidor de l'Ajuntament de Banyoles des del gener de 1934, essent processat i destituït arran dels fets del 6 d'octubre d'aquell any. Durant la guerra, representant la U de R, va tornar a ser regidor de Banyoles fins el setembre de 1938. S'exilià a França i allí, des de Prada, va ser administrador del periòdic de la U de R "La Terra".

Carné, Francesc. Formà part de la comissió obrera que signà el conveni col·lectiu, entre fabricants i operaris del ram tèxtil de telers mecànics, (4 d'octubre de 1854).

Carné, Pere. Primer director de la Societat de Protecció Mútua de Sant Genís de Vilassar (1842).

Carné Mata, Antonio. Dirigent Obrer. Teixidor a mà. El maig de 1872 era President del Centre Federal de societats de teixidors a mà i director del periòdic "El Tejedor". Representant la secció de Teixidors a mà, formà part del Consell de la Unió Manufacturera, elegit en el congrés celebrat a Barcelona, 7-8 de maig de 1872. El maig de 1873 es presentà a les eleccions de diputats a Corts pel districte de Mataró (en la candidatura dels federals) i en resultà elegit. En les seves tasques de diputat presentà un projecte de llei per regular la jornada de treball en les fàbriques de vapor, establiments fabrils i industrials. El projecte pretenia limitar la jornada de treball a 9 hores diàries. No cal dir que el projecte no passà de les Corts.

Carnicer, Josep. Militant de la UGT. El 28 de gener de 1889, fou elegit vocal del comitè nacional de la UGT.

Carol, Cristofor. Militant de “El Ràdium” a Barcelona. El 22 de desembre de 1935 va ser elegit per formar part del Comitè Federatiu de la Federació de Sindicats Tèxtils “El Ràdium”.

Carrascosa, Josep. Militant de la CNT a El Masnou. Obrer del vidre. Representant el Sindicat Únic del Vidre de El Masnou va assistir al Ple de Sindicats Únics de la CRTC (Barcelona 5-13 de març de 1933). Representant el mateix sindicat també participà en la Conferència Regional extraordinària de la CRTC, celebrada a Barcelona del 25 al 27 de gener de 1936.

Carrasquer Launed, Félix. Albalat de Cinca (Osca), 1905 – Thil (França), 1993. Milità a la CNT i a la FAI. Llibertari. Pedagog. Amb 14 anys es traslladà a Barcelona on començà a treballar d'aprenent de forner. L'any 1923 va tornar al seu poble i allí va conèixer Felipe Alaiz. L'any 1925 retornà a Barcelona i ingressar a la CNT. Després de passar per Viladecans i Madrid l'any 1929 retornà als seus orígens, Albalat de Cinca. Va organitzar una escola nocturna, col·laborant en la formació d'una associació de camperol. Aquesta llavor es va escampar i l'any 1933 hi havia a la comarca 24 sindicats. L'any 1935 s'instal·là a Barcelona i amb l'ajut de l'atenu de les Corts va fundar l'Escola Elisée Reclús. El juliol de 1936 va antrar a formar part del Comitè de la FAI i l'octubre següent participà en el Congrés extraordinari de Col·lectivitats Camperoles celebrat a Casp, on va defensar la formació d'una federació aragonesa de Col·lectivitats. L'any 1939 es va exiliar a França. L'any 1941 va ser detingut per la policia francesa i internat al camp de concentració de Vernet i després a Noër, d'on es va escapar l'any 1943. Es traslladà, clandestinament, a Barcelona i el juny següent es va fer càrrec del secretariat de la CRTC. Detingut l'any 1947 va estar 12 anys empresonat. En sortir de la presó va exiliar-se a França. L'any 1971 s'afincà altra vegada a Barcelona.

Carrasquer Laumed, Francisco. Albalate del Cinca (Osca) 1915. Militant de la CNT a Barcelona, on l'any 1936 exercia de mestre a l'Ateneu llibertari. En esclatà la guerra marxà al front amb la columna Durruti. Exiliat l'any 1939 va ser internat en el camp de concentració de Vernet. Va tornar a Catalunya i formar part del Comitè clandestí de la CNT, per la qual cosa va ser empresonat. En sortir de la presó l'any 1949 s'exilià de nou a França on estudià. En un article publicat per la revista de l'Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona (desembre de 2007) deia: Nuestra revolución la hemos de promover en la opinión pública por vía democrática, es decir por mayoría que la vote pacífica y voluntariamente. Referint-se a la República va escriure: Entre todos la matamos y ella sola se murió. I més endavant ...el comportamiento libertario en sociedad, nos da el derecho a todos de ser libres, pero también nos impone el deber de hacer libres a los demás.

Carré, Ramon. Milità a la CNT. Com a representant de la comarca de la Segarra va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), participant en la ponència sobre Col·lectivitzacions al Camp.

Carreras, Josep. Membre de la Federació Local de Barcelona de la FRE de l'AIT el 1871.

Carreras, Josep Maria. Barber de Sant Martí de Provençals (Barcelona). Formà part de la Comissió d'ensenyament del Consell directiu de la Federació local de Societats de Resistència “Solidaritat Obrera” (Barcelona 03-08-1907). Va assistir al primer congrés de la Confedració Regional “Solidaritat Obrera” (Barcelona, setembre 1908). Representant la Societats de Barber i Perrquers de Sant Martí de Provençals, va participar en el segon congrés, de Solidaritat Obrera, en el qual es va prendre l’acord de constituir la CNT (Barcelona, octubre de 1910).

Carreras Jaume, Ramon. Treballador del tèxtil a Igualada. El desembre de 1913 va ser elegit Secretari primer de la Junta de la Societat Obrera d’oficis varis d’Igualada. Col·laborà en el periòdic "El Obrero Moderno".

Carrió Vilaseca, Jacint. Manresa, 1916 - 2000. En el període republicà va exercir de Vicepresident de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Industria de Manresa, adherida al CADCI (soci núm. 95). L’any 1939 hagué d’exiliar-se a França, des d’on fou deportat al camp d’extermi alemany de Mauthausen. També va estar internat a Gusen. Va ser dels pocs que van sobreviure i s’establí a Perpinyà. Després va tornar a Manresa. L'any 1955 va ser detingut per la seva actuació com enllaç sindical. Restablerta la democràcia, fou regidor a l’Ajuntament i realitzà una intensa tasca per escoles i instituts de divulgació i reflexió sobre el perill del feixisme i la seva experiència als camps nazis. Poc abans de morir, publicà el llibre de memòries Manresa-Mauthausen-Gusen. Deportació i retorn d’un home compromès amb la llibertat.

Cartanyà, Ramon. Barcelona, ? - ?. Dirigent obrerista i militant del Partit Demòcrata. Escriptor. Fou un dels signants del manifest "A los demòcratas españoles", redactat per la secció socialista barcelonina (deu de juny de 1864). Col.laborà en el periòdic "El Obrero". Assistí al congrés obrer celebrat a Barcelona a finals de 1865. Signà el manifest dirigit al governador civil, demanant la llibertat d'associació obrera. Figurà en la candidatura Republicana-Federal en les eleccions a l'Ajuntament de Barcelona (desembre de 1868). Amic de Josep Lluís Pellicer, participà amb ell i amb Giuseppe Fanelli en la fundació de la secció barcelonina de l'AIT (1869). El 1871 fou un dels fundadors de la Asociación Nacional de los Trabajadores, que no tingué cap èxit. El 1873 es tornà a presentar, en una candidatura republicana-federal, a les eleccions a l'Ajuntament de Barcelona. Publicà Tres años de revolución en España (1869). Dios y el Diablo (1871). Dios, el Mundo y el Hombre (1885).

Cartró Gibert, Pere. L’any 1919 va ser president de la Societat d’Obrers Agricultors de Vilafranca del Penedès. L’any 1922 s’adherí a la Unió de Rabassaires i formà part com a vocal del primer Comitè executiu.

Casabona, Josep . Representant la secció de Rodanyà va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896).

Casacuberta, Vicenç. Director Tercer de la Societat de Protecció Mútua de Manlleu, el 1841.

Casado Nolla, Josep. El juliol de 1913 exercia de President de la Societat Agrícola de Serra d’Almos. Representant aquesta societat va participar en l’Assemblea preparatòria per a la constitució de la Federació Provincial (de Tarragona) d’Obrers del Camps. celebrada a Reus el dia 25 de maig de 1913.

Casajoana, Isidre. Militant de la CNT. Treballador del ram dels Betaires. Un dels reorganitzadors del Sindicat Fabril i Tèxtil de la CNT, a Manresa el 1930.

Casajoana i Simonet, Isidre. Militant de la CNT i del BOC. Treballador del ram dels Vetaires. Secretari de la Societat de Treballadors en Cintes de Cotó, el 1912. Representant el Sindicat Fabril de Manresa va assistir al segon congrés de la CNT (Madrid, desembre 1919). L’any 1928 impulsà la formació del Partit Comunista Català a Manresa. Fou un dels reorganitzadors del Sindicat Fàbril i Tèxtil, de la CNT, a Manresa l'any 1930. El desembre de 1931 va ser expulsat de la CNT per milità en el BOC, partit del què va ser membre del comitè central l’any 1932. L’any 1934 exercí de President del Sindicat de Vetaires, llavors adherit a la UGT. L’any 1936 va formar part del Comitè revolucionari antifeixista de Manresa. Quan el POUM fou declarat il-legal (1937) Casajoana fou empresonat fins el 1939. S’exilià a França.

Casals, Benet. President de les Tres Classes de Vapor de Barcelona, el 1873.

Casals, Joan. El 5 de març de 1933 va ser elegit Vocal per Barcelona del Comitè Federal de “El Ràdium”.

Casals, Josep. Secretari de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Vic, el 1842.

Casals, Josep. Representant de la secció de Jornalers de Vilanova i la Geltrú, a la Junta Directiva de les Tres Classes de Vapor (1871).

Casals, Pere. Dirigent Obrer. L'any 1904 era president de la Societat Obrera de Cilindradors i Aprestadors de Barcelona. Assistí al congrés que convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre de 1910), representant la citada societat.

Casals, Salvador. President de la Societat d’Obrers Teixidors d’Olot el desembre de 1869.

Casals Rosell, Jaume. ? – Reus, 1913. Militant de la UGT a Reus. President de la secció Reus-Nord del Sindicat ferroviari, adscrit a la Unión Ferroviaria de la UGT.

Casals Vidal, Francesc Xavier. Barcelona, 1880 - 1954. Polític i militant del CADCI. Viatjant de comerç. Membre de la Unió Catalanista. A l'època del pistolerisme, formà part d’un comitè creat a Barcelona per tal d'evitar la violència. El 16 de gener de gener de 1921 fou elegit president de la Federació de Dependents de Catalunya, entitat promoguda pel CADCI. Fou president del CADCI (1921-32). Arran del cop d’Estat del general Primo de Rivera fou empresonat fins el gener de 1924. S'afilià a Esquerra Republicana de Catalunya i fou Conseller de Treball i d'Assistència Social de la Generalitat del 30 d'octubre de 1932 al 24 de gener de 1933. Formà part de l'entitat "Gent Nova", col.laborant en la revista del mateix nom. També escriví a la revista "Renaixement" i a "La Nació".

Casamitjana, Joan. Vocal de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Sant Andreu del Palomar (1841).

Casán, Agustí. En constituir-se la Societat Obrera de constructors de calderes i muntatges en ferro de Barcelona (octubre de 1899), va ser elegit president de la junta directiva.

Casanellas, Josep. Treballador del tèxtil a Vilanova i la Geltrú. El juny de 1900 va ser elegit vocal de la junta directiva de la Societat l’Art Fabril de Vilanova i la Geltrú.

Casanellas Lluch, Ramon. Sant Sadurní d'Anoia, 1897 - El Bruc, 1933. Comunista i militant de la CNT. Intervingué en les vagues de 1917 i hagué d'exiliar-se. Tornà a Barcelona el 1919. El 8 de març de 1921, i com a represàlia per l'assassinat de Francesc Layret, intervingué, a Madrid, en l'atemptat que costà la vida al president del govern espanyol Eduardo Dato. Es refugià a França i després a l'URSS. El 1924 anà a Mèxic i durant tres anys participà en l'organització dels moviments comunistes a l'Amèrica Llatina. Amb la proclamació de la República tornà a Barcelona, on participà en l'organització del Partit Comunista de Catalunya, partit del que en fou secretari el 1933. Aquest any, 1933, va patir un atemptat i el mes de juny, anant a Madrid en motocicleta, sofrí un accident en el qual resultà mort. L'acompanyava Francisco del Barrio, un altre militant comunista que també va morir en l'accident.

Casanou Llopart, Pere. Gelida, 1909 - Barcelona, 1942. (se’l cita també com Casanova). Paperer. Militant de la CNT. Anà voluntari al front amb la columna Durruti. Afusellat pels franquistes el 19 de juny de 1942.

Casanovas, Marcià. Secretari de l'Associació de Socors Mutus de Teixidors de Telers Mecànics (Barcelona, 1856).

Casanovas, Marià. Fou un dels signants del manifest "A los Obreros de Cataluña" (06-12-1868), per a la celebració d'un congrés obrer. Assistí a aquest congrés que se celebrà el 13 de desembre de 1868. L'any 1869 era vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona.

Casanovas, Pelegrí. Caixer de l'Associació de Socors Mutus de Calafats (Barcelona, 1855).

Casanovas, Josep. Signà el Manifest del Primer de maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona, com a representant de la Societat de Manyans d'Obres.

Casanovas Maristany, Joan. Sant Sadurní d'Anoia, 1890 - Valràs (Llenguadoc), 1942. Advocat defensor de sindicalistes. Polític. Milità en el Partit Republicà Català i fou diputat per Vilafranca del Penedès (1919-23). Fou empresonat diverses vegades per les seves actituds favorables als obrers. Fou conseller de la Mancomunitat de Catalunya. El novembre de 1922 participà en un míting de la CNT al Palau d'Arts Modernes de Barcelona. Durant la dictadura de Primo de Rivera, hagué d'exiliar-se a França. De tornada a Barcelona, participà en la fundació d'ERC i fou elegit regidor a l'Ajuntament de Barcelona en les eleccions de 1931. Ocupà diverses conselleries en el Govern de la Generalitat, també fou diputat i President del Parlament de Catalunya i President del Consell Executiu de la Generalitat (31 de juliol - 26 de setembre de 1936). Prengué part en un intent de declarar la neutralitat de Catalunya, que evidentment va fracassar, i hagué d'exiliar-se. Publicà El sindicalismo en el Pretorio (1924).

Casas, Francesc. Director de la Societat de Protecció Mútua de la Classe Obrera dels Faixaires, de Sant Genís de Vilassar, el 1842.

Casas, Francesc. Camperol al Vendrell. Militant de la Federació d’Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA). Representant la secció del Vendrell va participar en el segon congrés de la FOA (Vilafranca del Penedès, 9 i 10 de febrer de 1895), on va exercir de Secretari de la Mesa del Congrés. Després va ser elegit Secretari de la Comissió Pericial de la Federació. El dia 20 de juny de 1895 va ser elegit President de la secció de la FOA del Vendrell. Actuà de Secretari en la sessió inaugural de la Segona Conferència de la FOA celebrada al Vendrell el dia 25 de juny de 1895. Representant la Comissió Pericial va participar en el tercer congrés d’aquesta Federació celebrat al Vendrell els dies 5 i 6 de gener de 1896, on exercí de Secretari de la Mesa en la cinquena sessió.

Casas, Josep. Militant de la CNT a Barcelona. Formant part del Comitè de la CNT, assistí al segon congrés de la CNT (Madrid, desembre de 1919).

Casas, Llorenç. Militant de la CNT. Assistí al congrés de Sant (Barcelona, 1918), com a representant del Sindicat de Fusters de Cornellà.

Casas, Salvador. El setembre de 1907 era el destinatari de la correspondència (c/ Cuba, 15) dirigida a la Societat obrera de Mataró, adherida a la Federació del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Casas Huch, Estanislau. Dirigent de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa i Comarca (adherida al CADCI). Va participar en la VII Assemblea de la Federació de Dependents de Catalunya (Girona, 25-26 de febrer de 1928), en el decurs de la qual va ser elegit Vicepresident primer del Comitè de la Federació. El 29 d’octubre de 1933 va ser elegit representant de l’Associació de Dependents en el Comitè Executiu de la Federació d’Empleats i Tècnics de Catalunya.

Casasayes Rubinat, Concepció. Dirigent de la CNT a Manresa. Teixidora. L’any 1923 exercia de Vocal en el Comitè de la Federació local de Manresa de la CNT.

Casellas Esteve, Vicenç. Fuster a Tarragona. El 29 de gener de 1925 va ser elegit Secretari de la Societat d'Obrers de la Fusta de Tarragona.

Cases, Antoni. Militant de la CNT a Manresa. Representant el Sindicat de la Fusta de Manresa va assistir al Ple Regional de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona del 5 al 13 de març de 1933. L’abril següent va ser elegit President del Comitè del Sindicat de la Fusta, que s’escindiria de la CNT. S'adherí als Trentistes. Seguint la tònica dels Sindicats d’Oposició de Manresa, l’agost de 1936 va ingressar a la UGT. El setembre de 1936 formava part del Comitè executiu de la Federació local de Manresa de la UGT.

Cases, Joan. Signà el Manifest del Primer de maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona, representat els obrers del ram de Dauradors.

Cases, Manuel. Treballador del tèxtil a Roda de Ter. Representant la secció local de les TCV de Roda va assistir al cinquè congrés de la UGT celebrat a València del 17 al 19 d’abril de 1896.

Casillas, Agustí. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre de 1910), representant la Unió Local de Solidaritat Obrera de Badalona.

Castariencas Domingo, Manuel. Se'l cita també com Manuel Castarlenas. Militant de la CNT. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30-11-20).

Castellà Trulls, Agustí. ?, ? - Toulouse, 1947. Militant de la CNT. Redactor de "Solidaridad Obrera" de Barcelona (1916), fou empresonat a la nau "Pelayo" durant la vaga de "La Canadenca" (Barcelona, gener de 1919). Funcionari a l'Ajuntament de Barcelona. També feia de taxista. S'afilià a ERC. Fou company de Teresa Muntaner, vídua de Salvador Seguí. Durant la guerra va ser comissari municipal d'Espinelves i Riudarenes. El 1939 s'exilià a França.

Castelló, Nicolau. Teixidor d'Arenys de Mar. Un dels signants d'una carta dirigida al governador civil de Barcelona (11 de maig de 1855), manifestant-li la seva adhesió al govern liberal.

Castelló Grau, Julià. La Cellera de Ter, 1911 – Girona, 1939. Militant de la CNT i del POUM. Picapedrer. Detingut per la Guàrdia Civil el 5 d’abril de 1939, fou traslladat a Girona i afusellat pels franquistes el 12 d’agost de 1939.

Castelló Pena, Serafí. Tarragona, 1893 - Benzeville (França), 1943. Militant de la CNT. Vinculat al Centre d'Estudis Socials de Tarragona, amb Formós Plaja, l'any 1920-21. Formà part del grup "Solidaridad" (1928). Va exercí de tresorer en el comitè clandestí de la CNT, elegit el 20 de gener de 1928. Assistí al Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931). Va participar en la fundació del periòdic "Acció Sindical" (Valls, octubre de 1936). El juny de 1937 va ser elegit Secretari de la Federació local de Tarragona de la CNT. El 1939 s'exilià a França. Després de passar per camps de concentració, treballà de pagès.

Castellote, Marià. Militant anarquista. A principi de segle gaudia d'una gran influència sobre els paletes de Barcelona. Fou detingut per organitzar la vaga general de setembre de 1902 a Barcelona. El 17 d'abril de 1910 intervingué en un míting al Parc de la Ciutadella, en pro de la constitució del partit Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) . Fou membre de la Federació Regional de Sindicats Obrers de Catalunya (Solidaritat Obrera) el 1910.

Castells, Aleix. Militant de la UGT a Roda de Ter. Treballador del tèxtil. Representant el Sindicat Fabril de Roda de Ter va assistir al tercer congrés de la Federació Nacional d’Obrers de l’Art Tèxtil de la UGT, celebrat a Barcelona els dies 6 i 7 de gener de 1930, on participà en la ponència sobre legislació i exercí de secretari de la Mesa en la segona i tercera sessió.

Castells, Francesc. Militant de la CNT a Lleida. El desembre de 1936 era el delegat de la CNT de Lleida per a la legalització dels Consells d'empresa i Comitès de Control.

Castells, Jaume. Militant de la CNT. Paperer a Capellades. El març de 1917 com a President de la Societat d’Oficis Varis “La Solidaria” de Capellades, signà les “bases” presentades als patrons de les indústries papereres de la comarca de l’Anoia, en les que es reclamava diversos augments de sous. Va asssistir al Ple de Sindicats de la CRTC celebrat a Barcelona del 05 al 13 de març de 1933.

Castells, Ricard. Treballador del tèxtil a Vilanova i la Geltrú. El juny de 1900 va ser elegit vicepresident de la junta directiva de la Societat l’Art Fabril de Vilanova i la Geltrú.

Castells Jorba, Antoni. Militant de la CNT. Representant el Sindicat d’oficials paletes de Terrassa va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona novembre de 1910).

Castellví, Ramón. Adobador a Igualada. El 22 de juliol de 1910 va ser elegit Vocal de la Junta de la Societat d’Obrers Adobadors d’Igualada. El 12 de desembre de 1913 va ser elegit per formar part del Comitè de la Federació Nacional d’Adobadors. L’agost de 1915 era Tresorer de la Comissió d’obres de la Federació Local de Societats obreres d’Igualada, càrrec que continuava desenvolupant el gener de 1916.

Castillo, Àngel. Militant de la UGT. Representant la Societat d’Obrers del Gas i Electricitat de Barcelona, va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT (Barcelona, abril de 1930)

Castillo, Bautista. L’abril de 1909 formava part de la junta directiva de la Confederació Regional de Societats de Resistència “Solidaritat Obrera”. Representant la Societat Nova de Perruquers i Barbers va assistir al segon congrés de Solidaritat Obrera en el que es va prendre l’acord de constituir la CNT. (Barcelona, octubre-novembre de 1910). El 27 de gener de 1924 va ser elegit vocal del Comitè de la Federació local de Barcelona de la CNT.

Castillo, Josep. ? - Barcelona, 1919. Barber. El 29 de desembre de 1908 va ser elegit vocal del Consell Directiu de la Confederació Regional de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera", en representació de la Societat "Nova de Perruquers". L'abril de 1909 formva part de l'esmentat Consell Directiu, també com a vocal. Va ser assassinat per elements de la banda de Bravo Portillo el juny de 1919.

Casulà, Antoni. Secretari general de les Tres Classes de Vapor de Barcelona (maig 1881).

Català, Fidel. Representant als Oficial Paletes de Barcelona, va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir contituir la CNT (Barcelona, octubre de 1910).

Catalán, Francesc. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), com a representant del Sindicat del Ram de l'Aigua de Sabadell.

Catalán, Jaume. Milità a la UGT. Treballador d’Arts gràfiques. Durant la guerra civil fou membre del Comitè de Catalunya de la UGT. A l’exili fou internat en el camp de concentració de Bram i després s'exilià a Xile.

Catalán, Joan. Aprenent de Fuster a Sant Martí de Provençals. El setembre de 1911 formava part de la Junta de la secció d’aprenents de la Societat d’Obrers Fusters de Sant Martí de Provençals, i com a tal signà un escrit dirigit al primer congrés de la CNT. D’aquest escrit en destaquem el paràgraf següent. Congresistas, explotados: esta humilde organización os saluda y espera que el resumen de vuestras gestiones en el acto que celebráis será para dar luz y espíritu sindicalista a los que suscriben.

Cataluña, Juan de. Pseudònim de Joan Codina i Viñet

Catasús, Ramon. Representant la Secció local de Sant Cugat de Sesguerrigues va participar en la 3ª Conferència de la FOA celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.

Catot, Carles. Vocal de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona el 1869.

Cayuela Cayuela, Josep. Carboneras (Almería), 1907 - Barcelona, 1939. Militant de la CNT a Manresa. Xofer. Afusellat pels franquistes al Camp de la Bota.

Centelles Folch, Josep. Jornaler a Sant Feliu de Llobregat. De l’any 1923 al 1925 va ser vocal de la Societat de Rabassaires i Arrendataris del Llobregat. Destacà pel seu posicionament precomunista dins aquest sindicat. Col·laborà a “La Batalla” i a “La Lucha Social”.

Centeno, Primitivo. Militant de la UGT. Representant el Sindicat de Carretilles elèctriques de la UGT, va formar part del Jurat mixt de Treball de Barcelona el març de 1933.

Cerdà, Ángel. En constituir-se la Societat Fabril d’Obrers en génere de punt de Mataró (agost de 1899), va ser elegit vocal de la junta directiva.

Cerdà, Tomàs. Dirigent obrer. Director de la Societat de Filadors de Barcelona (1856). Fou acusat d'haver amenaçat a uns obrers que treballaven durant una vaga i condemnat a deu anys a galeres.

Cerdeño Alcano (o Álvaro), Amalio. ? - Barcelona, 1922. Militant de la CNT. Assassinat per la polícia amb la tristament famosa “llei de fugues” l’octubre de 1922.

Cerón Baza, Juan. Gavà, 1896 - Barcelona, 1939. Militant de la CNT. Afusellat pels franquistes el 6 de juny de 1939.

Cervelló, Pere. Signà el Manifest del Primer de maig de 1890, dirigit al governador civil de Barcelona, com a representant de la Unió de Pintors a mà.

Cervera, Calixto. Representant el Sindicat de la Indústria Vidriera va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931, on va formar part de la ponència sobre Borsa de Treball.

Cervera Caves, Emilio. Militant de la CNT, assassinat a Barcelona en el període de la repressió patrono-militar de 1919 - 1922.

Cervera Padrós, Francisco. ?, ? – València, 1923. Vocal del Sindicat Lliure Professional d’empleats de Banca i Borsa de Barcelona.

Chancó, Magí. Dirigent obrer. Tintorer. (Se'l cita també com Magí Xancó). Representant la secció de Tintorers de llana y peces, formà part del Consell de la Unió Manufacturera, elegit en el congrés celebrat a Barcelona, 7-8 de maig de 1872. Mesos més tard la Unió Manufacturera celebrà un segon congrés (Barcelona, 2-4 d'agost de 1872) en el qual Magí Chancó fou reelegit.

Chufresa, Àngel. Director de l'Associació de Socors Mutus de Teixidors de Vels (1854), fou elegit regidor a l'Ajuntament de Barcelona (gener 1855-juliol 1856). Formà part de la comissió obrera que signà un conveni col.lectiu, amb els fabricants de teixits de cotó, per als treballadors que utilitzaven màquines Jacquard (febrer de 1855).

Cid Arasa Agustí. Amposta ? - ?. Milità a la UGT. Participà en el tercer congrés del Secretariat de Catalunya de la UGT (novembre de 1937) on fou elegit Secretari de Premsa i Propaganda del Secretariat. Militant del Partit Català Proletari i comptador de la Junta Directiva del CADCI (1937). L’any 1939 s’exilià a França i fou internat en el camp de concentració de Setfons, després marxà a Cuba.

Cinca, Manuel. Vocal de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Barcelona el 1855. Fonedor. Un dels signants d'un escrit el 15 de març de 1855, dirigit al governador civil, condemnant els desordres provocats pels carlins, i defensant el govern liberal.

Cinca Vilagener, Josep. Manresa, ? – Salindres (França), 1963. A vegades citat com "Sinca". Militant de la CNT. Perseguit per la guàrdia civil s'instal·là a Tarragona i s'integrà en l'equip del Centre d'Estudis Social (CES) i a la impremta d'Hermós Plaja. Va participar en la constitució de la Federació de Sindicats de Reus, amb Joan García Oliver. Represaliat l'any 1921 se'n va anar a viure a Sabadell. Representant el Sindicat d'Arts Gràfiques de Sabadell va assistir al tercer Congrés confederal de la CNT (Madrid, 11-16 de juny de 1931), participant en la ponència sobre Publicacions Confederals. Després amb la crisi de la CNT entre Faistes i Trentistes s'arreglarà amb els primers, constituïnt el Sindicat d'Oficis Diversos de Sabadell, amb el qual va formar part del Comitè de Propaganda. L'octubre de 1936 va ser Regidor a l'Ajuntament de Sabadell en representació de la CNT. Exiliat l'any 1939 va ser internat en camps de treball alemanys. Després de la guerra mundial s'afincà a Salindres (França) on morí.

Cinto de la Palla. Veieu Alsina Bilbeny, Eduard.

Cirach, Manuel. Membre de la CNT. Participà en el Ple Econòmic Nacional de la CNT a València (gener 1938), representant la Federació Local de Sindicats Únics de Barcelona.

CCiurana, Conrad. Dirigent obrer a Reus. L'agost de 1926 exercia de President de la Societat d'Oficials Perruquers i Barbers de Reus.

Ciurana, Josep Maria. Militant de la CNT a Barcelona. Representant el Sindicat Únic de Fusters de Barcelona va assistir al segon Congrés de la CNT (Madrid, desembre de 1919). Amb la mateixa representació va assistir al tercer Congrés Confederal de la CNT (Madrid, 11 - 16 de juny de 1931. També va representar els Fusters de Barcelona en el Ple de Sindicats de la CRTC, celebrat a Barcelona els dies 2, 3 i 4 d’agost de 1931.

Ciuró, Ramon. Milità a la UGT. El 28 de gener de 1889 va ser elegit secretari del Comitè Nacional de la UGT, en substitució de Francesc Parera. Participà en les tasques del Comitè fins l’agost següent. Després no va assistir a cap més reunió fins la de l’11 de juliol de 1890 que va ser l’última.

Ciuró, Rosalino. Representant la secció de Sant Martí de Provençals va formar part de la Comissió revisadora dels comptes de la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'España, en l'Assembla general celebrada a Badalona el setembre de 1909.

Ciutat, Salvador. Teixidor a Valls. L’any 1902 formant part del Consell de la Federació Obrera de Valls, va intervenir en el míting commemoratiu del Primer de maig.

Civera Martínez, Marí. València 1900 - Mèxic 1975. Sindicalista i escriptor. Participà en la fundació del Partit Sindicalista que liderà Àngel Pestaña i a qui substituí en la direcció del partit quan morí.. Residí a Barcelona on fou director del periòdic "Mañana", òrgan de la Federació Regional Catalana del Partit Sindicalista. A partir de juliol de 1937 dirigí "El Pueblo", de València, periòdic Blasquista que es convertí en el portaveu del Partit Sindicalista. Exiliat el 1939, residí a Mèxic. Publicà El Marxismo. El Sindicalismo, rebelión del hombre. (1948) i La Industrialització del Esportiu.

Clarà Sardó, Sebastià. Sant Feliu de Guíxols, 1894 - Barcelona, 1986. Dirigent Sindicalista. Militant a la CNT. En les seves col.laboracions periodístiques feia servir el pseudònim de Floreal. Fou secretari general de la Federació Llibertària de Llengua Espanyola a París (1917). El 1919 organitzà a Girona, la Federació Comarcal de Sindicats de la CNT, de la qual en va ser secretari. Representant la Federació de Sindicats de Girona va assistir al Segon Congrés confederal de la CNT (Madrid, 10-18 de desembre de 1919), i representant els Sindicats de Salt (Girona) va assistir a la Conferència de la CNT celebrada a Blanes el juliol de 1922. Va participar en la Conferència de la CRTC (Barcelona, 6 de juliol de 1930), en el decurs de la qual va ser nomenat per formar part del Comitè de Radacció del periòdic “Solidaridad Obrera”. Fou un dels signants del Manifest Trentista per la qual cosa fou expulsat de la CNT. Després del mes de maig de 1936 reingressà a la CNT i fou nomenat delegat al comitè de la CRTC, representant el Sindicat de Serveis Públics. El 1939 s'exilià a França. Tornà a Catalunya l'any 1941 participant en la formació d'un centre d'encontre i informació (Centre Lleidetà), censurat per la militància confederal. Tot i així va participar en l'assemblea de Sants (Barcelona, 1976) que iniciava la reconstrucció de la CRTC.
Col·laborà a "La Colmena Obrera" (1918-20) i dirigí "Solidaridad Obrera" (1930-31).

Claramunt, Isidre. Camperol vilafranquí. Membre de la Comissió Pericial de la Federació d’Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA) i membre de la direcció comarcal del Partit Democràtic Federal. En el primer congrés de la FOA celebrat l'octubre de 1893 a Vilanova i la Geltrú fou elegit President. El febrer de 1895 assistí al segon Congrés de la FOA celebrat a Vilafranca del Penedès i fou elegit membre de la Comissió de Propaganda. Representant la secció de Vilafranca del Penedès va participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell 5 i 6 de gener de 1896). Va assistir al segon congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera- (Barcelona, 30-31 d’octubre i 1 de novembre de 1910), formant part de la ponència Organització dels agricultors.

Claramunt, Joan. Assistí al congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant la Federació Local de sindicats de la CNT de Sant Feliu de Guíxols.

Claramunt, Pere. Fuster a Vilafranca del Penedès. El setembre de 1907 era el destinatari de la correspondència (plaça Jaume I, núm. 8) dirigida a la Societat d'Oficials Fusters de Vilafranca, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Claramunt, Ramon. Fuster a Igualada. El setembre de 1907 va ser elegit Vicepresident de la Junta de la Societat de Fusters d'Igualada adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Claramunt i Creus, Teresa.  Sabadell, 1862 - Barcelona, 1931. Dirigent anarco-sindicalista. Obrera del ram tèxtil. Influïda per Tarrida del Màrmol fundà un grup anarquista a Sabadell. A mitjan 1883 participà en la vaga dita de les “set setmanes”, reivindicant la jornada de les 8 hores. L’octubre de 1884 fou una de les fundadores de la secció Vària de Treballadores Anarco-col·lectivistes a Sabadell. Impulsora junt amb Ángeles López de Ayala i Amàlia Domingo de la “Sociedad autónoma de Mujeres de Barcelona”, primera societat feminista del país, l’any 1892.  Fou detinguda l'any 1893 després de l’esclat d’unes bombes al teatre del Liceu de Barcelona, i tornà a ser detinguda l'any 1896 dins de la repressió coneguda com el Procès de Montjuïc, durant el qual fou durament  apallissada. Després del procés, tot i que el tribunal no la va poder condemnar per cap delicte, fou confinada a Anglaterra. Tornà a Barcelona el 1898. Fundà la revista "El Productor" (1901) i participà molt activament en les reivindicacions socials de principis de segle. Amb la salud malmesa l’any 1902 va prendre part en els mítings en solidaritat amb els vaguistes del metall i en els de la vaga general del febrer d’aquell mateix anys. Després dels fets de la Setmana Tràgica (agost 1909) fou novament detinguda i confinada a Saragossa, on dos anys després impulsaria l’adhesió dels sindicats locals a la CNT i també la vaga general de 1911, cosa que li comportà un nou empresonament. La seva estada en aquesta ciutat va servir perquè organitzés el moviment anarcosindicalista i també la vaga general de 1911, cosa que la portà, una vegada més,  a ser empresonada. Ja molt malalta i reclosa entre el llit i una cadira, la policia escorcollà el seu pis després de l’atemptat contra el Cardenal Soldevila a Saragossa (04-06-1923), buscant armes i/o documents que la comprometessin. Segons la professora Laura Vicente els inculpat en l'atemptat havien visitat repetidament la Teresa Claramunt. Tornà a Barcelona el 1924, però la progressiva paràlisi (conseqüència de les pallisses de Montjuïc)  l'allunyà de les seves activitats públiques. Col·laborà en “La Tramuntana”, en la “Revista Blanca” i en el diari "El Rebelde" (1907-1908) que va dirigir, i en el periòdic “El Sindicalista” de Vilanova i la Geltrú. (tres articles de Teresa Claramunt).

Clarià, Ignasi. Dirigent anarquista barceloní. Tipògraf. Dirigí la revista "La Huelga General". Ferit en la vaga dels metal.lúrgics del febrer 1902, fou detingut i empresonat (febrer-octubre 1902). Fundà la impremta cooperativista "La Neotípia" i treballà en l'òrgan lerrouxista "El Progreso". Tingué una campanya en contra, per part de la Unió de l'Art d'Imprimir, que l'acusava d'esquirol (1908) i fou expulsat (febrer de 1908), llavors creà la Unión de Obreros Tipógrafos, que no fou admesa a Solidaritat Obrera.

Clariana i Simats, Florenci. Dirigent de la UGT i del BOC a Manresa durant la República. Treballador de la construcció. Juntament amb Rafael Ramos va impulsar l’organització de la UGT a la comarca del Bages, quan agonitzava la dictadura del general Primo de Rivera.

Climent, Josep. ? - Barcelona, 1917. Milità a la CNT. Milità a la CNT. Cerraller. Encausat en el procès de Montjuïc fou absolt, però va ser desterrat a França l’any 1897. Representant els Teixidors metàl·lics i constructors de sommiers de Barcelona, va assistir al Congrés contitutiu de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera- (Barcelona, 6, 7 i 8 de setembre de 1908). En un míting del Sindicat de l’Art Fabril celebrat a Vilanova i la Geltrú, el dia 10 de juny de 1913, es dirigia als obres dient-los, hay que abandonar la política que atrofia el cerebro y alistarse en el Sindicalismo Revolucionario. Després de la vaga general del Tèxtil de Barcelana de l’agost de 1913, va formar part de la Comissió clandestina que intentà reorganitzar la CRTC, amb Josep Negre i d’altres. L’any 1917 va formar part del comitè de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC).

Climent Rafael. Cenetista assassinat, el maig de 1920, amb la denominada “llei de fugues”, practicada per l’estament patrono-militar durant el període 1919-1923.

Climent Ferrer, Joan. Milità a la CNT. L'any 1930 fou vocal, del ram de la fusteria, en el Comitè del Sindicat Únic de la CNT a Gavà.

Clivillers, Francesc. Militant de la Unió de Rabassaires. L’any 1925 era president de la Societat de Rabassaires de Montornès del Vallès i delegat d’aquesta població dins la Unió de Rabassaires.

Clop i Urpí, Salvador. Barcelona, 1917 - Barcelona, 29 de setembre de 2005. Àlias "el pasteler". Militant de la UGT i del POUM. L’any 1933 formà part de la junta de la Unió Professional Obrera de Pastissers i Rebosters de Barcelona. Milità en el BOC i en el POUM. Durant la guerra va combatre en el front d’Osca. L’any 1939 s’exilià a França. Detingut per l’exercit alemany va ser enviat a Alemanya per a treballar en una fàbrica de materials de guerra. L'any 1945 retornà a Catalunya i participà en l'organització del Front de Llibertat i en la fundació del Moviment Socialista de Catalunya. L’any 1953 impulsà la reorganització de la UGT de Catalunya i el 1958 va ser detingut i empresonat a la Model de Barcelona i a Carabanchel (Madrid), acusat de propaganda il·legal. En constituir-se la Unió de Jubilats i Pensionistes de la UGT de Catalunya en fou elegit Secretari General i més tard President. Coordinador dels antics militants del POUM, l’any 1987 fou un dels signants de la carta dirigida al secretari general del PCUS, Mikhail Gorbachov, demanant que fes pública la informació sobre el segrest i assassinat d’Andreu Nin. L’any 1999 escrivia
... crec que algunes teòries del marxisme encara són vàlides, perquè mentre hi hagi l’explotació de l’home sobre l’home la lluita continuará entre el capital i el treball. Crec que el socialisme democràtic i en llibertat assolirà en el nou mil•leni els objectius d’un món sense tantes desigualtats socials i desterrarà la injustícia social i agermanarà els pobles de la terra. Ha mort mentre intervenia en l'acte de commemoració dels 70è aniversari de la fundació del POUM.

Clos, Andreu. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es constituí la CRTC (Barcelona, octubre de 1910), representant els obrers constructors de pianos.

Closas, Pedro. Representant el Sindicat de Paletes de Barcelona, el 29 de desembre de 1908 va ser elegir vocal del Consell Directiu de la Confederació Regional de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera".

Clotet, Enric. Milità a la CNT. Com a representant de Solsona va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), participant en la ponència sobre Col·lectivitzacions al Camp.

Clusas i Ribas, Joan. Olesa de Montserrat, 1902 - Vilanova i la Geltrú, 1973. Militant de la CNT. Forner i Poeta. Durant la República va formar part del Comitè del Sindicat de Forners de Vilanova i la Geltrú. En esclatar la guerra va participar en les tasques d'organitzar la col.lectivització de la Panificadora i formà part del seu Comitè de Control Obrer, en representació de la CNT. El gener de 1939 els feixistes el tancaren en una "checa" on fou apallissat brutalment. Moribund el portaren a l'hospital de Sant Antoni, deixant-lo al dipòsit de cadàvers. Gràcies a les atencions d'una monja es recuperà, tot i així quedà tolit d'un braç i una cama.

Coca, Víctor. Membre del comitè local de Barcelona de la FRE de l'AIT, el 1871.

Coderch, Josep. Primer vocal de la Junta de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors d'Olot, el 1842.

Codina, Francesc. Membre de l'Associació de Socors Mutus de Pintadors (de teixits) de Barcelona, el 1843.

Codina, Francesc d'Assís. Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870), com a representant de les Tres Classes de Vapor de Sallent.

Codina, Isidre. Dirigent obrer. Serraller. Fou elegit compromissari per tal d'elegir els membres de l'Ajuntament de Barcelona en les eleccions del novembre de 1854.

Codina Selva, Josep. Sindicalista a Manresa. El 22 de gener de 1933 va ser elegit Comptador del Sindicat Obrer d’Indústries Elèctriques de Manresa.

Codina i Viñet, Joan. Manlleu, 1875 - Barcelona, 1939. (Se'l cita també com Vimet i Vivet). Militant socialista i de la UGT. Treballador del Tèxtil. Fins els 17 anys treballà de pagès, després ho va fer a les filatures de cotó de Manlleu. El 1892 fou elegit secretari del Sindicat Fabril i Tèxtil de Manlleu. Participà en les successives federacions del tèxtil que és van crear. Representant el sindicat Fabril de Manlleu va assistir al tercer congrés de la Federació Nacional d’Obrers de l’Art Tèxtil de la UGT, celebrat a Barcelona els dies 6 i 7 de gener de 1930, on participà en la ponència sobre Propaganda i Comitès paritaris. Va ser elegit president de la Mesa en les tres sessions del congrés. Aquest mateix any va ser elegit president de l’Agrupació Socialista Obrera de Manlleu. Hom el titlla d'antinacionalista pels repetits atacs contra la USC acusant-la de no practicar la lluita de classes. Aquesta posició respecte a la USC va canviar i l’any 1934 s’integrà a la USC. Col.laborà a "Justicia" (periòdic ugetista), amb el pseudònim de Juan de Catalunya. També ho va fer molt assíduament a "El Socialista" de Madrid, i a "Justícia Social” de Reus. Fou afusellat pels franquistes.

Codolà Llorenç. Membre de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera, elegit el 24 de gener de 1855. Fuster modelista. Fou un del signant d'una carta datada el 15 de març de 1855, dirigida al governador civil manifestant-li l'adhesió obrera al govern liberal.

Codorniu, Agustí. Teixidor a Igualada. Representant dels teixidors en la comissió mixta de fabricants i teixidors, que signaren una tarifa col•lectiva de preus. (Igualada, octubre de 1868).

Codorniu, Pere. Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870), representant la Cooperativa de Paletes de Tortosa.

Colado, Ramon. Militant de la UGT a Barcelona. Picapedrer. El dia 29-10-1888 va ser elegit tresorer del primer Comitè Nacional. Va assistir al segon congrés de la UGT (Vilanova i la Geltrú, 30 d’octubre - 1 de novembre de 1890), i va ser reelegit tresorer del Comitè format després d’aquest congrés, però el 16 de desembre de 1890 hagué de dimitir perquè la societat que representava (la Societat de Picapedrers) es va donar de baixa de la UGT. El va substituir Felip Tatché.

Colom, Germán. Vidrier a Barcelona. Representant la secció de Les Corts, Societat "La Victòria", va participar en la reunió del Comitè de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers celebrada a Badalona el dia 9 de juliol de 1916. Tanmateix va fer el dia 1 d'octubre de 1916. Amb la mateixa representació va assistir al Congrés extraordinari de la Federació, celebrat a Barcelona del 8-10 de desembre de 1916.

Colom, Joan. Dirigent de la Societat de Protecció Mútua dels Pintadors de Barcelona, vocal segon i secretari de la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus de Barcelona (1841).

Colomé, Antoni. (Se'l cita també com a Colomer) Secretari interí de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, l'any 1868, més tard en fou President. Signà de la crida que féu aquesta organització per a la celebració d'un congrés obrer català (Barcelona, desembre 1868). Fou vece-oresident de la Mesa del citat congrés. Membre de la candidatura Federal en les eleccions a l'Ajuntament de Barcelona el desembre de 1868.

Colomé, Antoni. (També se'l cita Colomer) Fuster a Barcelona. Secretari de la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya fins l'abril de 1907, en que va ser substituït per J. Solé Ferré de Badalona. Representant la Societat de Fusters de Barcelona, va formar part del primer Consell Directiu de la Federació Local de Societats Obreres de Barcelona “Solidaritat Obrera”, amb el càrrec de Secretari General (Barcelona, 3 d’agost de 1907).

Colomé Cristòfol. Representant la secció local de La Granada va participar en el tercer congrés de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA) celebrat al Vendrell els dies 5 i 6 de gener de 1896.

Colomé Espinalt, Agustí. El maig de 1934 va ser elegit Tresorer de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa. Societat adherida al CADCI.

Colomer, Tomàs. Dirigent de la Classe Obrera dels Filadors (Barcelona, 1854). Un dels signants de l'exposició dels obrers barcelonins al Congrés de Diputats de Madrid (1853). Formà part de la comissió obrera que signà el conveni, amb els patrons, en el Conflicte de les Selfactines. Fou designat compromissari per la parròquia del Carme de Barcelona, per les eleccions municipals (novembre de 1854).

Colomer Nadal, Víctor. Corbins, 1896 - Mèxic, 1960. Militant de la CNT. Estudià magisteri a Lleida. Assistí al Ple de Delegats de Lleida l'abril de 1921, on defensà anar al primer congrés de la ISR. Participà en el Comitè Sindicalista Revolucionari de la CNT (1922). El 1928 se separa de la CNT i participà en la creació del Partit Comunista Català, que s'integrà en el BOC, del qual en fou membre del primer comitè executiu. Es traslladà a Barcelona i el gener de 1936 ingressà a la Federació Catalana del PSOE. Participà en la fundació del PSUC i en formà part del primer Comitè Executiu. Afiliat a la UGT, el gener de 1937 assistí al primer congrés de Treballadors de la Terra de Catalunya. Fou regidor de cultura de l'Ajuntament de Barcelona. Exiliat a Mèxic el 1939, i expulsat del PSUC, fou un dels tres primers firmants (amb Miquel Ferrer i Serra Pàmies) del manifest A tots els militants del PSUC. Als treballadors de Catalunya, que materialitzava la ruptura col.lectiva del PSUC. L’any 1942 entrà a formar part del consell executiu del Partit Socialista Català. Col.laborà a "Lucha social" i a "La Batalla" i publicà els opuscles "El anarquismo y la revolución" i "Los comunistas y la cuestión agraria".

Colomer Prat, Joan. President de la Federació Local de la UGT a Palautordera. Durant la guerra civil fou alcalde d’aquesta població. L’any 1939 s’exilià a França.

Colomer i Soler, Pere. Vilanova i la Geltrú, 1882 - ?. Paleta. Membre de la Societat d'Oficials i Peons de Paleta que s'adherí a la CNT. L'any 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència, publicat pels anarquistes de Vilanova. De formació autodicta, l’any 1907 era professor de primeres lletres a l’Escola Moderna de Vilanova i la Geltrú. Tot i que se li atribueix haver assistit al congrés de la CNT de 1911, no l'hem trobat en el llistat d'assistents. Sí que assistí al congrés de Sants (Barcelona, 1918), representant la Unió Local de Sindicats de la CNT de Vilanova i la Geltrú.  Dirigí el periòdic quinzenal “El Sindicalista” (1912 – 1914). Durant la guerra civil va ser secretari del Consell local d’Economia. És autor d'"Historial de la Societat Coral La Unió Vilanovesa" Vilanova i la Geltrú, 1936.

Colominas, Josep. Filador de Cotóa Barcelona. El 18 de març de 1855 formà part d'un grup d'obrers que es dirigí al governador civil acceptant treballar amb les màquines Selfactines a canvi d'una major remuneració. (Les Selfactines havien estat prohibides després d'una vaga dels obrers, però els fabricants impugnaren aquesta prohibició).

Cols, Jaume. Secretari de la Societat de Socors Mutus de Teixidors d'Olot, el 1842.

Columbrí, Albert. Dirigent de l'Associació Mútua d'Obrers Impressors de Barcelona. Relligador. Participà en la vaga del març de 1854. Fou candidat, pel partit Demòcrata, a les eleccions del 1854. Acusat de participar en la revolta de l'abril de 1856, fou detingut i desterrat a Almería durant 9 meses. Un mes després tornar a ser deportat. Publicà Una víctima. Memorias de un presidiario político. Barcelona, 1864. És reedita l'any 1900, Imprenta La Asociación, Barcelona.

Coll, Joan. Representant el Sindicat de Serrallers d’Obres, el 29 de desembre de 1908 va ser elegir vocal del Consell Directiu de la Confederació Regional de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera".

Coll, Josep. Militant de la CNT. Paleta. El març de 1930 va formar part de la Comissió reorganitzadora del Sindicat de la Construcció de Barcelona. S'alineà amb els Trentistes i també formà part de l'anomenat Comitè Sindicalista Revolucionari (dins de la CNT), que abandonà per integrar-se en la Federació Comunista Catalano-Balear i, posteriorment, formà part del comitè executiu del BOC. El 1932 dirigí una campanya contra la vaga forçosa i per la reorganització dels obrers parats. Fou membre del comitè central del POUM (1935) i també secretari general de la comissaria d'Ordre Públic de Barcelona (1936-37). S'exilià a París.

Coll, Luís. Militant de la CNT a Barcelona. El 15 de gener de 1926 va ser un del 22 signants del manifest “A los trabajadores y al lector” (publicat a “Vida Sindical” núm. 1 del 15 de gener de 1926), en el que es declaraven partidaris de legalizar de la CNT.

Coll, Magí. Dirigent obrer. Jornaler tèxtil. Representant la secció de Jornalers formà part del Consell de la Unió Manufacturera, elegit en el congrés celebrat a Barcelona, 7-8 de maig de 1872. Mesos després la Unió Manufacturera va fer un segon congrés (Barcelona, 2-4 d’agost de 1872) i Magí Coll va ser reelegit membre de Consell directiu.

Coll, Manuel. Militant de la UGT. L'octubre de 1938 era president de la secció local de Vilanova i la Geltrú, del Sindicat d'Aigua Gas i Electricitat de la UGT.

Coll, Pau. Membre de la CNT a Manresa. Després de la dictadura de Primo de Rivera, participà en la reorganització del sindicat Tèxtil a Manresa.

Coll, Salvador. Miitant de “El Ràdium” a Barcelona. El març de 1916 va ser elegit vocal en la primera junta directiva del Sindicat de Contramestres Ajudants i Preparadors de teixits “El Ràdium”. Se li atribueix haver proposat el sobrenom de “El Ràdium” com homenatge al matrimoni Curier.

Coll, Vicenç. Forner a Reus. Representant la Societat de Forners de Reus va assistir al primer Congrés dels Obrers Forners de la Regió Espanyola, celebrat a Barcelona del 28 al 30 de setembre de 1873.

Coll Garrigosa, Jaume. Milità a la CNT. L'any 1930 fou vocal, del Sindicat del Transport, en el Comitè del Sindicat Únic de la CNT de Gavà.