Notes biogràfiques:  Lletres "A" i "B" (*)

Abad, Julià. Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT) a Terrassa. Fou detingut per participar en la revolta anarquista del febrer de 1932.

Abad, Salvador. Barcelona ? - ?. Calderer. En nom del Centre Obrer d'Oficials Calderers en Coure, signà el Manifest del Primer de Maig de 1890 lliurat al governador civil de Barcelona.

Abad de Santillán, Diego.  Reyero (León) 1897 - Barcelona 1983. Pseudònim de Sinesio García Fernández. Dirigent i teòric anarquista. Militant de la CNT i de la FAI. Escriptor. Amb vuit anys emigrà amb la seva família a l’Argentina. Va tornar a Espanya l’any 1913. Va participar en la vaga general de l’estiu de 1917, a Madrid, i en la repressió posterior va ser empresonat. L’any 1919 es va traslladar altra vegada a l’Argentina on va participar en la Federació Obrera Regional Argentina (FORA) i dirigí el periòdic anarquista "La Protesta". Com a corresponsal d'aquest diari va establir-se a Alemanya. Representant la FORA va participar en la refundació de l’Associació Internacional del Treball (AIT) (Berlín, desembre de 1922) i tres anys més tard va assistir al II congrés de l'AIT, (Amsterdam, març de 1925) on fou elegit membre del secretariat. A Espanya s'integrà, des del 1931, en diferents grups anarquistes. Dirigí el setmanari "Tierra y Libertad", tambe el periòdic "Solidaridad Obrera" i ja durant la guerra la revista "Tiempos Nuevos" i la revista teòrica anarquista “Timón”.
El juliol de 1936 representà a la FAI en el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya (com a encarregat d'organització). Fou vocal del Consell d'Economia de la Generalitat (agost 1936) i conseller d'Economia, des del 17 de desembre de 1936 al 3 d'abril de 1937. S'exilià a l'Argentina (1939). Donà suport a l'escissió de la CNT (1945) fent costat a Horacio Martínez Prieto, Manuel Buenacasa i Juan López. Retornà a l’estat espanyol el 1977. Aquest prolífic escriptor àcrata va escriure el 1971, ... la gran revolución es hoy la reforma; la barricada ha cumplido su misión, si es que tuvo misión, y en las condiciones actuales es mucho más un camino para la antirrevolución que para el logro de un progreso efectivo y de una auténtica liberación; la propagan y recurren a ella precisamente los que no aspiran a la libertad ni a la democrácia, sinó a la instauración de nuevos despostismos. (revista “Reconstruir” núm. 65).
Va fer donació de la seva biblioteca particular a la biblioteca pública Arús de Barcelona (més de 2500 llibres i unes 400 capçaleres de diaris. Va morir el 18 d’octubre de 1983 a la residència Llars Mundet de Barcelona.
És autor, entre d'altres moltes obres i traduccions de,
Los Anarquistas y la revolución de octubre. Barcelona, 1935.
La represión de octubre. Documentos para la historia de nuestra civilización. Editorial Tierra y Libertad. Barcelona, 1936.
La revolución y la guerra de España. Notas preliminares para su historia. Editorial Artes gràficas CNT. Barcelona, 1937.
¿ Porqué perdimos la guerra ? Editorial Imán, Buenos Aires, 1940.
Contribución a la historia del movimiento obrero español (3 volums) Ed. Cajica. Puebla (Mèxic), 1962-1965-1971.
Historia del movimiento obrero español. Editorial Zero, Madrid 1967. Memorias, 1897-1936. Editorial Planeta, Barcelona, 1977.

Abayà Garriga, Francesc. ? - ?. Manlleu, ?. Tintorer. Membre de la Junta de la Societat d’Oficials Tintorers de Barcelona (1870-1971). Participà en el Congrés Constitutiu de la Unió Manufacturera (Barcelona, 7-11 de maig de 1872) i després del congrés passà a formar part del Consell Directiu com a Secretari d'exterior. Càrrec en el que va ser reelegit en el IV congrés de la Unió Manufacturera (Sabadell, 13-19 d’abril de 1873). Va assistir al cinquè congrés de la Unió Manufacturera (Barcelona 1 i 2 de juny de 1873) on va firmar una proposta que demanava "armas para los trabajadores para que éstos puedan defender las garantías y las libertades ante las fuerzas reaccionarias". Va ser membre de la Comissió Federal de la FRE de l’AIT (1876-1877). Fou empresonat durant la repressió que es va desencadenar després de l’esclat d’una bomba al pas de la processó de Corpus a Barcelona (1896). Va assistir al congrés constitutiu de la Confederació Regional de Societats de Resistència – Solidaritat Obrera- (Barcelona, 6-8 de setembre de 1908), representant el Ram de l’Aigua i l’Art Fabril. S’adherí al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, novembre de 1910). Va ser secretari de redacció del periòdic "La Revista Social" (òrgan de la Unió Manufacturera) i col·laborà a “La Federación Igualadina”, “La Autonomia”, “El Productor” i “El Trabajo” .

Abella, Àngel. Militant de la CNT a Barcelona. El gener de 1925 firmà, amb Peiró i altres, el manifest “Apelación a los sindicatos de Barcelona” on es demanava la reorganització dels sindicats de la CNT. Representant la Unió local de l’Hospitalet del Llobregat va assistir al Ple de la CRTC celebrat a Barcelona l’agost de 1931. Dirigí "Solidaritat Proletària" (Barcelona, 1924). Fou un dels fundadors del periòdic "Vida Sindical" (Barcelona, 1926) i col·laborà a "Política Sindical" (1935).

Abella, José. Militant de la CNT i de les Joventuts Llibertàries. Assistí al Ple Nacional Econòmic de la CNT (València, gener 1938). L'any 1939 s'exilià a Mèxic on fou expulsat de la CNT per seguir consignes del PCE.

Abella Masip, Antoni. Ripollet, 1903. Milità a la UGT. Fou secretari de la Federació del Metall de la UGT de Catalunya de l’any 1936 fins el setembre de 1938.

Abella Mateu, Josep. Barberà de la Conca ? – Tarragona, 1939. Milità a la UGT. Pagès. Membre de la Federació Local de Barberà de la Conca durant la guerra civil. Afusellat pels franquistes el 20 de març de 1939.

Abós (o Arbós) Serena, Miquel. Saragossa, 1889 - Septfonds (França), 1940. Militant de la CNT. Secretari del Comitè local de Saragossa l’any 1916. L’any 1917 es traslladà a Barcelona i milità en el ram de la metal·lúrgia. Assistí al Congrés de Sants (Barcelona, 1918) representant els Calderers de Coure de Barcelona. Participà en el segon congrés confederal de la CNT (Madrid, desembre, 1919) representant el Sindicat Únic del ram del metall. Va ser empresonat a Barcelona en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30-11-1920). Retornà a Saragossa i assistí a la Conferència de Saragossa, celebrada el juny de 1922. També va assistir als congressos confederals de Madrid (juny de 1931) i al de Saragossa (maig de 1936). El 19 de juliol de 1936 essent secretari del Comitè Regional d'Aragó, la Rioja i Navarra, fou detingut pels franquistes els quals li proposaren col·laborar amb ells en el camp sindical. S'hi negà i fou empresonat. El Comitè de la CNT el va culpabilitzar de la ràpida caiguda de Saragossa a mans dels feixistes. Més tard s'evadí i passà a la zona republicana. Exiliat a França va ser internat en els camps de concentració de Barcarés i Septfonds on morí.

Abril, Enric. Argentona, 1887 - Mataró, 1978. Militant de la UGT i del PSOE. Flequer. Dirigent de la Societat Agrària "La Redemptora” d’Argentona. L’any 1928 ingressà a la Unió de Rabassaires. A la dècada dels anys 20 fou un dels principals impulsors del comunisme a la comarca del Maresme. L’any 1939 s’exilià a França. Retornà al Principat i els últims anys de la seva vida residí a Mataró.

Abril, Pau. El juny de 1871 era comptador de la Societat de Teixidor a mà de la Nación Española de Sant Joan de Vilassar.

Abril, Salvador. ? - 1927. Dirigent i fundador de la societat agrícola “La Redemptora” d’Argentona. Va ser el primer president de l’Agrupació Socialista d’Argentona (09 d’abril de 1911).

Abril Gonzàlez, Margarida. Argentona, 1910. Militant de la CNT i de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC). Treballadora del tèxtil. Filla d’Enric Abril. Comença a treballar a l’edat de 14 anys i de seguida es va afiliar a la CNT. Participà en la fundació de la Joventut Comunista de Mataró. L’any 1937 va formar part del Comitè executiu de la JSUC. Participà en el Congrés Català de la Dona Jove. Exiliada l’any 1939 fou internada en el camp de concentració d’Argelers. Després va poder marxar a Mèxic. La tardor de 1943 retornà a Catalunya i treballà, clandestinament, en la reorganització del JSUC al Maresme i a Barcelona. S’exilià de nou l’any 1946 i retornà després de la mort del general Franco, formant part del Comitè Executiu del PSUC. L’any 1982 abandonà el PSUC i milità en el Partit dels Comunistes de Catalunya.

Adam, Josep. Fuster a Valls. El maig de 1907 va ser elegit Vicepresident de la Societat de Fusters de Valls, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Adell Vidal, Ramon. Assistí al Congrés de constitució de la FRE de l'AIT (Barcelona, 1870) com a representant del Centre de Societats Obreres de Picapedrers d'Ulldecona i Tortosa.

Admella Morera, Francesc. Treballador del tèxtil a Igualada. El desembre de 1913 va ser elegit Comptador primer de la Junta de la Societat Obrera d’oficis varis d’Igualada.

Adroher i Pascual, Antònia. Girona, 1913 - Barcelona, setembre 2007. Mestra. Militant de la Federació Catalana de Treballadors d'Ensenyament (FCTE). Va ser una de les fundadores del POUM i formà part del seu secretariat femení. El 21 d'octubre del 1936 va ser nomenada regidora municipal de Cultura i Propaganda de l'Ajuntament de Girona, essent la primera dona que formava part de l’organisme municipal. El 29 de gener de 1939 fugint de les urpes del franquisme, va travessar la frontera camí de l'exili. A la dècada dels anys 50 se'n va anar a viure a París amb el seu marit Carmel Rosa i el seu fill Germinal. Allà va poder tornar a exercir de mestra, i continuar amb la seva militància política. Presidí durant anys el Casal Català de París. El juny de 1977 (quatre dies abans de les primeres eleccions democràtiques) l’Antònia tornà a Catalunya. Llavors milità en el Moviment Socialista de Catalunya i en el PSC. Amb 79 anys manifestà, ”El 77 hi va haver uns quants militants que es van quedar al POUM i no van passar al PSC. Jo també m’hauria quedat al POUM. Era molt diferent del PSC. Nosaltres érem revolucionaris i aquests del PSC no ho són pas gaire. La feina que fèiem al POUM si que era veritablement militant”. És autora, juntament amb Carmel Rosa, del llibre La llavor dels somnis. CCG Edicions. La pedagoga Puri Molina ha publicat una biografia d’Antonia Adroher, Antònia Adroher i Pascual. Ideals, revolució i coherència. (Girona, març de 2003.

Adroher i Pascual, Enric. Girona, 1908 Barcelona, 1987 (alias Gironella). Militant de la UGT i del POUM. Mestre d'escola. El març de 1931 fou elegit membre del comitè executiu del Bloc Obrer i Camperol. L’any 1934 participà en l’organització de la Federació Catalana de Treballadors de l’Ensenyament (FCTE) de la qual en fou elegit secretari general. Va col·laborar en el periòdic “La Batalla”. El setembre de 1935 participà en la formació del POUM, essent elegit membre del seu comitè executiu. Representà aquest partit en el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya. Després dels fets de maig de 1937 fou detingut (el 19 d'agost) empresonat, processat i condemnat a quinze anys de presó. L’any 1939 hagué d’exiliar-se a França, i després marxà a Mèxic, juliol de 1940. Tornà a Barcelona després de la mort del dictador i ha estat membre del Consell Nacional del Partit dels Socialistes de Catalunya. El juny de 1987 signà una carta dirigida a Mikhail Gorbachov, secretari general del PCUS, demanant-li que fes públiques les dades que puguessin existir, en el arxius soviètics, sobre el segrest i posterior assassinat d’Andreu Nin.

Agramunt Camp, Gustau. Barberà del Vallès, 1861 - Lavit, 1901. Paperer. Dirigent de la secció de Paperers de Lavit, adherida a la Unió de Noògrafs de la FRE de l’AIT. Impulsà i dirigí, junt amb Pere Marimón, la llarga vaga dels paperers de l’any 1883.

Aguadé, Josep. Teixidor de Cotó a mà a Reus. El gener de 1862 va ser elegit Caixer de la Junta directiva de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus.

Aguadé, Josep. Boter. Dirigent de la Societat d’Oficials Boters de Reus. L’any 1928 va ser secretari de la Federació d’oficials Boters d’Espanya. L’any 1933, essent membre de la Comissió Pericial, participà en la Conferència de les seccions d’Oficials Boters de Catalunya.

Aguado Caballero, Vicente. Mazaraumbros, 1894 - Hospitalet de Llobregat, 1966. Durant la república fou secretari de la FTT de la UGT.

Àguila, Bartomeu. Pagès de Manlleu. Assistí al congrés convocat per Solidaritat Obrera, en el qual es va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Aguilar, Josep Maria. Militant de la UGT. L’abril de 1930 va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT, on formà part de la Ponència d’Organització i Propaganda.

Aguilar Boixadera, Francesc. Lleida ? - ?. Militant de la CNT. Ebenista. President del Sindicat de la Fusta de Lleida, integrat dins del corrent pro-comunista denominat Oposició Sindicalista Revolucionària. Assistí al congrés confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931). Expulsat de la CNT, fou un dels signants del manifest de constitució de l'Aliança Obrera, en nom de la Federació de Sindicats Expulsats de la CNT (Barcelona 10 de desembre de 1933). Tresorer de la Unió Local de Sindicats de Lleida (finals de 1933). Fou militant del BOC, i es presentà en les seves llistes a les eleccions municipals (Lleida, 1931 i 1934). Ingressà en el POUM, en representació del qual formà part de l'Ajuntament de Lleida l'octubre de 1936. Col·laborà a "L'Espurna" (Lleida, 1931).

Aguilar Esteban, Juli. Milità a la UGT a Vilanova i la Geltrú. Paleta. Durant la guerra civil va ser secretari del Sindicat de la Construcció de Vilanova i la Geltrú.

Aguilera Garriga, Pere. Rubí 1901 - Rubí, ? Militant de la U de R. El 1922 participà en la fundació de la Unió de Parcers de Rubí i en fou elegit president. Formà part de la comissió organitzadora del primer congrés de la Unió de Rabassaires celebrat a Barcelona el 6 de gener de 1923. L’any 1924 fundà la Societat de Rabassaires de Rubí de la qual en fou el primer president. L’any 1926 va ser elegit vocal del comitè central de la Unió de Rabassaires i l’any 1928 vicepresident. Participà activament en les campanyes propagandístiques de la Unió de Rabassaires. Va ser president del Centre Democràtic Republicà de Rubí. El gener de 1934 va ser elegit alcalde de Rubí. Empresonat arran dels fets d’octubre d’aquell any, va ser alliberat el febrer de l’any següent. Després del triomf electoral del Front d’Esquerres, el febrer de 1936 recuperà l’alcaldia, com a membre d’ERC. El febrer de 1937 s’incorporà al front de guerra. Retornà a l’alcaldia l’octubre del mateix any i exercí el càrrec fins l'abril de 1938. L’any 1939 s’exilià a França. Va tornar mesos despres essent empresonat i condemnat a mort per la dictadura franquista. La pena de mort li fou conmutada per presó.
Fou col·laborador del setmanari "La Terra", i dels periòdics "La Quita" de Rubí i "La Acción" de Terrassa.

Aguiló, Joan. Obrer filador. Formà part de la representació obrera que signà els primers convenis col·lectius, pactats a l'Estat espanyol, entre els fabricants i els obrers de filats (octubre de 1854).

Agust i Borrell, Pere. Calldetenes, 1901 – Barcelona, 1939. Militant de la CNT. Pellaire. L’any 1932 era vocal de l’Associaicó Obrera d Vic. Formà part del Comitè Local de Milícies antifeixistes de Vic. L’any 1937 va formar part del Comitè d’empreses col·lectivitzades de l’Indústria de la Pell. El maig de 1939 va ser afusellat pels franquistes.

Agustí, Eduard. Militant de la CNT. Assistí al Congrés de Sants (Barcelona, 1918) en representació del Sindicat de Constructors Mecànics de Barcelona.

Agustí, Miquel. Fuster a Barcelona. L'octubre de 1909 va ser elegit Vocal 3er de la secció de Sant Andreu de la Societat de Fusters "La Fraternidad" de Barcelona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Aiguadé, Salvador. Blanquer a Reus. L’any 1860 exercia de President de la Societat de Blanquers de Reus.

Aláiz de Pablo, Felipe. Bellver de Cinca (Osca), 1887 - París, 1959. Militant de la CNT i de la FAI. Periodista, escriptor i traductor. Membre del Comitè Regional de la CNT per Tarragona (1920). L'any 1921 va formar part del Comitè de la CRTC en representació de Tarragona. Participà en la Conferència de Saragossa (1922). Dirigí la "Revista de Aragón" de Saragossa durant dos anys. Anà a Tarragona i a Barcelona on co-dirigí, amb Antonio García Birlán,  la "Revista Nueva". Col·laborà a "Día Gráfico", "La Noche" i "La Revista Blanca" de Barcelona, i també a "Lucha Social" de Lleida des del 1919 al 1922. A Barcelona edità "Crisol", junt amb Llibert Callejas (1923). Fou director de "Tierra y Libertad" (1930), i redactor i director de "Solidaridad Obrera" (octubre 1931 - 1933), substituint a Joan Peiró. Col·laborà a "El Luchador" (1931) i a "Acracia" (1936). Detingut durant les vagues de principi de 1932, des de la presó continuà dirigint "Solidaritad Obrera". En acabar la guerra civil s'exilià a França des d'on seguí col·laborant a "Solidaridad Obrera" que s'editava a París. En l'escissió de la CNT de 1945, s'alineà amb els "apolítics" (Frederica Montseny, Josep Peirats, Germinal Esgleas ). És autor d'una biografia de Durruti. Ed. Mancci, Barcelona, 1937. També publicà Tipos Españoles. Ed. Umbral, París, 1965.

Alari Joan. Milità a la UGT i al PSOE a Vilanova i la Geltrú. Va fomar part del Comitè de l’Agrupació Socialista local. Participà en el segon Congrés de la UGT (Vilanova i la Geltrú, octubre de 1890).

Alastuey Andía, Tomàs. Sos del Rey Católico, 1894 – Lleida, 1940. Militant de la CNT i paleta a Tremp, on en esclatar la guerra civil formà part del Comitè local de Milícies antifeixistes. Va ser afusellat pels franquistes el maig de 1940.

Albá Albareday, Francesc. El gener de 1896 va ser elegit Vicepresident de la secció de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA) de Sant Pere de Ribes.

Alba Busquets, Francesc. Representant la Secció de Sant Pere de Ribes va participar en la 3ª Conferència de la FOA celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.

Albadalejo, Joan. Militant de la CNT a Badalona. Representant el Sindicat de Llum i Força va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931, on va formar part de la ponència "Problemes Econòmics".

Albagès, Gabriel.  ? - Barcelona, 1878. Teixidor de vels. Fou secretari de propaganda del Consell de la Unió Manufacturera i del Consell Federal de la FRE de l'AIT. Assistí al 2on Congrés de la FRE de l'AIT (Saragossa, 1872). Dirigí "La Revistà Social" òrgan de la Unió Manufacturera (1873).

Albalat, Francesc. Militant de la UGT. Treballador del Port de Barcelona. L’11 de març de 1933 va patir un atemptat en el qual va resultar mort.

Àlvarez, Antoni. Militant de la CNT. Fou vocal del Comitè del Sindicat Únic del ram de la Construcció (Barcelona, novembre de 1918).

Àlvarez Forcades, Domènec. Militant de la CNT a Reus. El desembre de 1936 era el delegat de la Federació local de Sindicats Únics de Reus, per a la legalització dels Consells d'Empresa i Comitès de Control.

Albarícies, Francesc. Militant de la CNT. Participà en la Conferència de Blanes de la CRTC (8-10 de juliol de 1922), com a representant del Sindicat Únic de la Fusta de Barcelona.

Albarícies Alorda, Emili. Militant de la CNT. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell-presó de la Mola de Maó (30-11-1920).

Albarícies Descàrrega, Jaume. ? - Barcelona, maig de 1923. Militant de la CNT. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30-11-1920). Fou assassinat per elements dels Sindicats lliures.

Albarracín Broseta, Severíno. Llíria (País Valencià), 1850 - Barcelona, 1878. Dirigent anarquista. Militant de la FRE de l'AIT. Mestre d'escola. Assistí al 2on congrés de la FRE de l'AIT (Saragossa, 1872) on fou nomenat membre del Consell Federal (secretari de la comarca del Sud) i, quan el congrés de Còrdova  eliminà el Consell Federal,  (desembre 1872-gener 1873) fou designat per formar part de la Comissió de Correspondència i Estadística, a més de secretari de l'Interior. Participà en els fets insurreccionals d'Alcoi (1873) on presidí el Comitè de Salut Pública. Perseguit, es refugià a Suïssa, on residí usant els documents d'identitat de Gabriel Albagès . Participà en el Congrés de Berna de l'AIT (octubre 1876) i es relacionà amb Kropotkin. Tornà a Espanya l'any 1877 i s'instal·la a Barcelona on morí de tuberculosi el febrer de 1878.

Albero Iglesias, José. Barcelona, 1901 - Vilanova i la Geltrú, 1968. Militant d'Estat Català.  L'abril de 1937 fou elegit delegat de la Unió General de Treballadors (UGT) al Comitè d'edifici de l'empresa Riegos y Fuerzas del Ebro, SA. de Vilanova i la Geltrú.

Alberich i Olivé , Manel. Barcelona, 1914 - Barcelona, setembre 2005. Dirigent del Sindicat Mercantil de Barcelona. Milità en el CADCI i en el POUM. Participà en la primera vaga general mercantil de Barcelona del novembre de 1933. El gener de 1936 va ser candidat a la secretaria general del CADCI. Després dels fets de maig de 1937 marxa al Front. L'any 1939 s’exilià a França, on fou internat en el camp de concentració d’Argelers. El gener de 1941 retornà clandestinament a Catalunya i l’any 1944 formà part del nou Comitè executiu del POUM. Fa ser empresonat pels franquistes diverses vegades (1946, 1948 i 1952). L’any 1978 es va incorporar al Partit dels Socialistes de Catalunya.

Alberola Navarro, Josep. Ontiñana (Osca) – Mèxic, 1967. Teòric anarquista. Mestre racionalista. Militant de la CNT a l'Alt Llobregat i Barcelona. Va assistir al 2on congrés de la CNT (Madrid, desembre de 1919) representant la localitat d'Olot. Formà part del grup editor del periòdic “El Productor” (Blanes, octubre de 1925). L'any 1927 es va adherir a la FAI. Redactor de "Solidaridad Obrera" (1931). Intervingué en el tercer congrés confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931), representant Gironella. L'octubre de 1936 fou nomenat membre del Consejo de Defensa Regional de Aragón amb seu a Fraga, com encarregat de la Instrucció Pública fins l'agost de 1937. Després va marxar al front. L’any 1939 s’exilià a França i després a Mèxic, on va funda l’escola Cervantes. Va ser assessinat l’any 1967. Va col·laborar en el periòdic “El Productor” de Blanes, “La Revista Blanca” i “Tierra y Libertad”, entre d’altres publicacions.

Albert, Antoni. President de la Societat Obrera de Mitgers d'Olot, l'any 1842.

Albert, Antoni. Barcelona, ? - ?. Membre del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona (1869). Ebenista. Assistí al primer congrés d'abast estatal, en el que es va constituir la FRE de l'AIT (Barcelona, juny 1870).

Albert, Miquel. Representant la Societat Obrera de Cilindradors, Aprestadors i acabats de peces de Barcelona, va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Albert Grau, Josep. Membre de la junta de la Societat Obrera de Teixidors de Sant Genís de Vilassar, l'any 1855.

Albert Marrugat, Francesc. Milità a la UGT. El juliol de 1936 fou membre del Comitè de l'Escola Nova Unificada, representant a la FETE-UGT.

Albertí, Ramon. Picapedrer. Membre de la secció de Picapedrers de la Federació Local de Girona de la FRE de l’AIT, el desembre de 1870.

Albet, Antoni. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El febrer de 1895 exercia Secretari de la Societat d’obrers agricultors de Vilanova i la Geltrú, adherida a la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA). El 12 de gener de 1896 va ser elegit Secretari 1er de la Comissió Comarcal de la FOA amb seu a Vilanova. Representant la citada Comissió Comarcal va assistir a la Conferència extraordinària que la FOA va celebrar a Vilanova el 8 de març de 1896. Després d'aquesta Conferència va ser elegit Secretari general de la Comissió Pericial de la FOA.

Albet, Josep. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Vocal de la secció local de la FOA.

Albigès, Pau.  Sastre. En representació de la Societat Obrera dels Sastres participà en la constitució de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera (Barcelona, 24 de gener de 1855). Un dels signant de la carta del 15 de març de 1855, adreçada al governador civil de Barcelona, donant suport al govern liberal.

Albiñana, Isidre. Membre de l’Associació de Teixidors de la fàbrica Roses (Barcelona, desembre 1855). El 7 de gener de 1856 fou condemnat a dos anys de presó per haver participat en un altercat entre uns esquirols i els obrers en vaga a l’esmentada fàbrica Roses.

Albiñana Guijarro, Enric. Militant de la CNT a Sitges. El juny de 1931, va participar en el míting celebrat a la colònia industrial de Vallcarca, donant suport als treballadors de la fàbrica de ciment que estaven en vaga. L’any 1938 era delegat del Sindicat Únic de la CNT de Sitges.

Albiol, Francesc.  Milità al CADCI i a la UGT. Dependent mercantil. Secretari de Control de la Federació Local de Barcelona de la UGT (1936-38).

Alboa, Miquel. Sabater. El febrer de 1895 va ser elegit vocal de la junta directiva de la Societat d’oficials sabaters de Barcelona.

Albona, Marcel·lí. (Se’l cita també com Albornà). Militant de la CNT. Pagés. Participà en el Congrés Regional de Camperols de Catalunya (Barcelona, setembre de 1936), representant el Sindicat Únic de Vilafranca del Penedès.

Albúnia, Jaume. Barcelona, 1908.  Afiliat a la CNT de jove, després s’afilià a la UGT a l’empresa que treballava, La España Industrial. En esclatà la guerra civil participà en l’organització del comitè de col·lectivització de la citada empresa. Entrà amb l’exèrcit republicà a França i en tornar a l’Estat fou empresonat al camp de concentració de Toro (Zamora). Temps després tornà a treballar a La España Industrial.

Alcaide, Daniel. Militant de la CNT. Assistí al tercer Congrés confederal de la CNT (Madrid, juny de 1931) en representació dels sindicats d’Igualada i de la Federació Comarcal. Fou redactor del periòdic anarcosindicalis "El Sembrador" en la seva segona època (Igualada, 1931).

Alcaide, Daniel. Militant de la CNT. El desembre de 1936 era el delegat de la CNT a Manresa per a la legalització dels Consells d'Empresa i Comitès de Control.

Alcaraz, Francesc. Tipògraf. L’octubre de 1882 fou elegit Secretari primer del primer Comitè de la Federació Nacional Tipogràfica amb seu a Barcelona.

Alcobé Biosca, Josep. Militant de la UGT a Lleida. Mestre. El desembre de 1933 participà en la constitució de la FETE a Lleida, federació de la qual en seria secretari d’Organització.

Alcocer Martínez, Josep. Milità a la UGT a Cornellà de Llobregat. Pagès. Fou elegit secretari d’organització en el primer congrés de la Federació Catalana de Treballadors de la Terra de la UGT (Barcelona, 23-27 de gener de 1937). El setembre de 1937 formava part del Consell d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya en representació de la UGT.

Alcocer Gil, Pedro. Alhabia (Almeria), 1906. Militant de la CNT i de la FAI a Terrassa. Emigrà a Barcelona a l'edat de 14 anys. Participà en l’assalt de l’ajuntament de Terrassa, durant la revolta del febrer de 1932 dirigida per la FAI, i a l’assalt de la presó l’octubre de 1934. Fou empresonat diverses vegades. Dirigí les patrulles de control i la Junta de Seguretat de Terrassa des de l’inici de la guerra fins a finals de 1937, quan hagué d’incorporar-se al front. Tingué importants disputes amb el govern de la Generalitat i concretament amb Josep Tarradelles. L’any 1939 passà a França i després s’exilià a Veneçuela.

Alcodori Villalba, Josep. Muniesa (Terol) – Barcelona, 1936. Anarcosindicalista a Barcelona. Forner. President del Sindicat de l’Alimentació de la CNT l’any 1933. Va assistir al Ple de Sindicats Únics de Catalunya (Barcelona, 5-13 de març de 1933). També va assistir a la Conferència extraordinaria de la CRTC del gener de 1936. Morí a les barricades de la rambla dels Estudis el 19 de juliol de 1936. Nota: El diari Catalunya en la seva edició núm. 127 del 19-07-1937 cita que va morir en el setge de Muniesa.

Alcón Selma, Marcos.  Barcelona, 1902 – Cuernavaca (Mèxic), 1997. Anarcosindicalista i militant de la FAI. Membre del Sindicat del Vidre de la CNT. L’any 1920 participa en una vaga del ram, a conseqüència de la qual fou empresonat.  En sortir de la presó participa en un tiroteig contra elements del Sindicat Lliure, resultà ferit i a més tornà a ser empresonat. Després d’uns anys a la presó marxà a Sevilla i forma part del Comitè Regional Andalús (1929). El maig de 1930 presideix l’assemblea de reconstitució del Sindicat del Vidre de Barcelona. Entre 1931 i 1933 formà part del Comitè Estatal de la CNT. Assistí al tercer Congrés Confederal (Madrid, juny 1931) i participà en el Ple de Sindicats de la CRTC (Barcelona, agost de 1931). Va ser president de Federació Vidriera i membre del Comitè de la CRTC (1932). Formà part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Barcelona (juliol de 1936), encarregant-se de la secció de Proveïments, càrrec que abandonà per anar al front d'Aragó. S’exilià primer a França, on fou internat en el camp de concentració de Vernet, i després a Mèxic. Col·laborà en diversos periòdics ("CNT", "Cultura Proletaria", entre d’altres) i a l’exili mèxicà a la revista "Tierra y Libertad".

Alcubierre Pérez, Miquel. Tardienta (Osca). Militant de la UGT, del PCC i del PSUC. Metal·lúrgic. El setembre de 1938 substituí a Antoni Abella en la secretaria general de la Federació del Metall de la UGT de Catalunya. També durant la guerra fou director general de Transports de la Generalitat. L’any 1939 s’exilià a Mèxic. El seu pare i el seu germà Josep (tenia 14 anys) foren deportats a Mauthausen. Son pare hi va morir.

Aldave Rebullida, Enric. Militant de la CNT a Terrassa. Fou batlle de la ciutat el 1937 abans d'incorporar-se a l'exèrcit republicà.

Alegre, Amàlia. Juntament amb Maria Marín, encapçalaven la manifestació de dones a Barcelona durant la Vaga de les Subsistències (14 de gener de 1918). Les manifestants assaltaren, fleques, carboneries i comerços

Alegret, Francesc. El dia 20 de juny de 1895, va ser elegit Comptador de la secció de la FOA del El Vendrell. Va ser reelegit el gener de 1896.

Alegret, Josep. Militant de la CNT a Manresa. L’abril de 1933 va ser elegit Secretari del Comitè del Sindicat del Metall. Com a Secretari del Comitè d’enllaç de la plataforma unitària dels sindicats metal·lúrgic de Catalunya, va assistir al Segon Ple Regional d’aquests sindicats, celebrat a Barcelona els dies 9 i 10 de juny de 1934. D’aquest Ple en va sortir l’acord de reivindicar la jornada setmanal de 44 hores, reivindicació que es van aconseguir. L’any 1934 era el Secretari del Sindicat del Metall de Manresa adherit als Sindicats d’Oposició.

Alemany, Francesc. Representant els manobres de Calella va assistir al Congrés constitutiu de la Federació Regional de Societats de Resistència – Solidaritat Obrera - (Barcelona, setembre de 1908).

Alemany, Joan. Militant de la CNT a Barcelona. Una de les víctimes mortal de la repressió sagnant que, contra la CNT, van organitzar el general Martínez Anido i la patronal entre 1919-1922.

Alemany, Josep. Representant els Carregadors i Descarregadors de Ferrocarrils i Carruatges de Barcelona va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, es va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910).

Alemany Berenguer, Pere. Militant de la CNT a Sant Feliu de Codines. Executat pels franquistes a la presó Model de Barcelona el 02-10-1942. (Relació dels militants de la CNT afusellats pels franquistes a Catalunya).

Alemany Font, Josep. Barcelona, 1910 - Barcelona, 1939. Militant de la CNT a Sant Pere de Ribes. Afusellat pels franquistes el 14-05-39.

Alentorn Tarragó, Ramon. Flix, 1897 – Tarragona, 1939. Militant de la CNT a Flix. President de l’Ateneu L’Obrera. Afusellat pels franquistes el 8 d’agost de 1939.

Alepuz (o Alapuz), Joan. Militant de la CNT a Badalona. Representant la redacció i administració del periòdic “La Colmena Obrera” va assistir al segon congrés de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Badalona, celebrat els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1931. També va participar en el Tercer Congrés de la citada federació (Badalona, 21 - 24 de març de 1937).

Alerini, Carles. Bastida (Còrcega) 1842. Participà en el fets insurreccionals de la Comuna de Marsella (1871), fallida aquesta es refugià a Barcelona, on creà el Comitè de Propaganda Révolutionnaire Socialiste de la France Méridionale (1873), i endegà la publicació del periòdic "La Solidarité Révolu¬tionnaire". Fou membre de l'Aliança de la Democràcia Socialista. Delegat per la Federació Local de Barcelona de la FRE de l'AIT, assistí al congrés de La Haia (setembre de 1872) i al de Ginebra (setembre de 1873). Col·laborà a "La Federación" (1873-74). Més tard fou empresonat a Càdis i després marxà a Egipte. Segons Anselmo Lorenzo era més partidari de la violència que de la persuasió.

Aleu, Francesc. El 28 de gener de 1855 va ser elegit President de la Junta directiva de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus. Representant la STC de Reus, participà en el congrés del Centre Federal de les Societats de Teixidors a Mà de Catalunya, celebrat a Gràcia (Barcelona) el dia 04 de gener de 1869.

Aleu, Pere. El juny de 1854 va ser elegit Director de la Junta Directiva de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus. El gener de 1855 el succeí Francesc Aleu (que dimití el mes de febrer), llavors en Pere Aleu va ser reelegit President. Exercí el càrrec fins el juliol de 1855.

Alfarache Arrabal, Progreso. ? - Mèxic, 1964. Anarcosindicalista andalús. Va fer servir el pseudònim d'Antonio Rodríguez.  Fou secretari del Comitè Regional andalús, abans de la dictadura del general Primo de Rivera. També fou Secretari del Comitè de la CNT (27 de juny-desembre de 1930) i redactor dels periòdics "Acción" (Barcelona, 1930), i "Solidaridad  Obrera" (Barcelona, 1931). Representant el Comitè de la CNT va participar en el tercer congrés confederal de la CNT (Madrid, juny 1931). Fou un dels redactors i promotors del Manifest  Trentista (agost 1931). L’abril de 1932 va participar en el Ple extraordinari de la CRTC, celebrat a Sabdell. L'any 1933, formant part dels Sindicats d'Oposició, fou un dels firmants del manifest per a la creació de l'Aliança Obrera. A l'exili participà en nom del Moviment Llibertari en el Govern Republicà de José Giral a Mèxic (com a secretari del ministre d'Obres Públiques Horacio Martínez Prieto) (1945). El març de 1947 fou detingut a Madrid, quan anava com a delegat de la CNT a l'exili a una reunió del Comitè Nacional de la CNT. Després d’anys empresonat tornà a Mèxic.

Alias, Francesc. En nom de la Classe Obrera dels Mitgers de Barcelona fou un dels signants del manifest "Las clases trabajadoras asociadas a los diputados a cortes, particularmente a los de la antigua Cataluña" (febrer de 1841).

Alias Pino, Joan Josep. La Carolina (Jaén), 1898 - ? - ? Militant de la UGT del PSOE i del PSUC a Vilanova i la Geltrú. Ferroviari. . L’any 1931 va formar part de la junta de l’Agrupació Socialista local (adherida a la Federació Catalana del PSOE). Després va ser President de la Federació Local de la UGT. L'any 1936 s'integrà al PSUC. Formà part del Comitè de Defensa Local, constituït el 22 de juliol de 1936, i del Comitè de l'Escola Nova Unificada. Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 6 de gener al 5 de març de 1937. L’any 1939 s’exilià a França.

Alier, Antoni. Secretari de la secció d’Oficis Diversos de la FRE de l’AIT (Barcelona, gener de 1873).

Aligué, Frederic. Militant de la CNT a Terrassa. Obrer tèxtil. L'any 1913 fou detingut per participar en la vaga general del tèxtil de Catalunya. El juliol de 1937 va ser regidor al Consell Municipal de Terrassa.

Aliqué, Dionís. Director de la Societat Obrera de Teixidors de Terrassa (1855). Fou un dels signants d'una carta dirigida al governador civil de Barcelona, manifestant l'adhesió al govern liberal (maig, 1855).

Almar, Arturo. Militant de la CNT a Barcelona. El març de 1930 formà part de la Comissió reorganitzadora del sindicat del Ram de la Construcció de la CNT a Barcelona.

Almiñano, Enrique. Militant de la UGT a Sitges. L’abril de 1916 figurava com a dipositari dels ajuts per als vaguistes de la secció de sabaters de la UGT de Sitges, durant la vaga que mantenien en la fàbrica de Pau Benaset.

Almirall Bertrán, Josep. El gener de 1896 va ser elegit Vicepresident de la secció de la FOA de Sant Pere de Ribes. Representant aquesta Secció va participar en la 3ª Conferència de la FOA celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.

Almirall Durán, Josep. Camperol a Sant Pere de Ribes. El gener de 1896 va ser elegit President de la secció de la Federació d'Obrers Agrícoles (FOA) de Sant Pere de Ribes. Representant aquesta secció va assistir a la Conferència extraordinària de la FOA, celebrada a Vilanova i la Geltrú el 8 de març de 1896. Amb la mateixa representació va participar en la 3ª Conferència de la FOA celebrada a Vilanova el dia 14 de maig de 1896.

Alomá, Pere. Fuster a Tarragona. L'abril de 1907 va ser elegit Vocal de la Societat de Fusters de Tarragona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Alomà Sanabras, Josep. El Catllar, 1909 – Tarragona, 1993. Militant de la CNT a Tarragona. Paleta. El 1936 formà part del Comitè Local de Milícies Antifeixistes. A finals de juliol de 1936 alliberà el mossen Pere Batlle. Va ser president de l’Ateneu Llibertari (novembre de 1936). S’incorporà al front de guerra el setembre de 1937. Col·laborà en el “Diari de Tarragona”.

Alonso, Enric. L’abril de 1897 era secretari del Centre de Societats Obreres de Barcelona.

Alonso, Ginés. Comunitat Murciana, 1911 – Lavelanet (França, 1988). Militant de la CNT a Barcelona. Fuster. Maçò. Dirigent del Sindicat del Ram de la Fusta, el 19 de juliol de 1936 va participar en la lluita armada i després s’ocupa d’activitats culturals en el ram del cinema. El 1939 s’exilià a França. Tornà clandestinament a Espanya entre 1957 i 1960. L’any 1965 participà en el congrés de la CNT a Montpelier. Fou redactor de la revista “Ideas” a L’Hospitalet de Llobregat, 1936-37).

Alonso, Lorenzo. Militant de la CNT a Sabadell. Obrer del Ram de l’alimentació. En representació del Sindicat de l’alimentació de Sabadell va participar en la Conferència regional de Sindicats de la CNT (Barcelona, juny de 1931) i al Ple regional de Sindicats Únics de Catalunya (Barcelona, març de 1933).

Alonso Elías, Santiago. ? 1897 - Badalona 1939. Àlias El Trampes. Militant de la CNT i de la FAI. Obrer metal·lúrgic de l'empresa "Metalgraf" de Badalona, d'on va ser acomiadat a causa de la seva activitat sindical (1920). Amb l'adveniment de la Segona República, s'afilià a Esquerra Republicana. Des de finals de l'any 1931 fins l'acabament de la guerra fou segon cap de la guàrdia urbana de Badalona. Va ser afusellat pel franquistes el 27-02-39.

Alonso Marselau, Nicolás. Veieu Marselau Nicolás, Alonso.

Alonso Mingo, Ponciano. ? – Burdeos, 1973. Militant de la CNT. Transportista. L’any 1918 participà en els mítings de propaganda que es van organitzar, després del congrés de Sants, per Tortosa i Múrcia. El març de 1932, des de la presó, va signar un manifest contra Ángel Pestaña. Com a representant de la CNT formà part del Consell Municipal de Barcelona (octubre de 1936). L’any 1939 s’exilià a França, on seguí militant a la CNT.

Alsina, Antoni. Director de la Classe Obrera dels Impressors de Barcelona l'any 1855. Participà en la creació de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera (Barcelona, 1855).

Alsina, Francesc. El dia 6 de desembre de 1903 va ser elegit Tresorer de la Junta de l'Associació de Dependents de Comerç de Reus.

Alsina, Ignasi. Militant de la FRE de l'AIT, formà part del Comitè Local de la Federació Barcelonina (1871).

Alsina, Jeroni. Vocal d'una Comissió de la Classe Obrera de Barcelona. Signant del manifest "Lamentos de la clase obrera de Cataluña" (juliol de 1855) i d'un altre donant suport a la política liberal i anticarlista del general Espartero. Formà part d'una comissió obrera que anà a Madrid per exposar l'esmentat manifest (juliol de 1855).

Alsina, Joan. Dirigent obrer. Teixidor. Director de l'Associació de Socors Mutus de Teixidors de Cotó de Barcelona. Formà part de la comissió obrera que dirigí la Vaga General de juliol de 1855. Aquesta comissió es traslladà a Madrid a entrevistar-se amb el Cap de Govern, general Espartero. Participà en la campanya de recollida de signatures que acompanyaven l'exposició obrera, adreçada a les Corts Constituents, reclamant la llibertat d'associació per als treballadors (novembre 1855). L'informe que va llegir davant d'una comissió d'aquestes Corts, està considerat un dels textos obrers més importants apareguts en aquells temps.

Alsina, Manuel. Milità a la CNT. Representant el Sindicat Únic de Camperols de Tremp i comarca va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), on va formar part de la ponència sobre col·lectivitzacions del camp.

Alsina, Pau. Barcelona 1830 - 1897. Dirigent obrer i polític. Teixidor de vels. Assistí al Congrés Obrer de Barcelona de 1865 (convocat pel periòdic "El Obrero"). Milità en el Partit Democràtic i participà en la revolució de 1868. Formà part de la Diputació Provincial de Barcelona i ingressà al Partit Federal. Candidat a les Corts Constituents (1869) fou elegit amb els vots de l'obrerisme i del federalisme (era el primer diputat que pertanyia a la classe obrera). L'abril de 1869 fou portador d'una carta amb 8000 firmes d'obrers demanant la introducció dels jurats mixtos d'obrers i patrons. Les Corts aprovaren la creació d'aquests jurats, però no es dugueren a la pràctica. El 27 de juny de 1869 intervenia a les Corts Constituents manifestant-se contra el lliurecanvisme. Membre de la Junta Superior Revolucionària de Barcelona en l'aixecament republicà-federal de setembre-octubre de 1869, fracassat el qual s'exilià a França. Assistí al congrés del Centre Federal dels Teixidors a Mà del gener de 1871 a Barcelona. El mateix any fou elegit senador. El 1873 fou candidat en les eleccions municipals a l'Ajuntament de Barcelona pels republicans federals. Amb la Restauració ingressà en el Partit Possibilista i en fou president del Comitè Provincial de Barcelona. Els darrers anys de la seva vida fou conserge d'un museu barceloní.

Alsina Bilbeny, Eduard. Badalona ? - Barcelona, 1921. Anarquista i militant de la CNT, conegut com "en Cinto de la Palla". Maquinista de la M.Z.A. Acomiadat en la vaga general ferroviària d'octubre de 1912, treballà de mecànic ajustador. Dos anys més tard tornà a ingressar a la M.Z.A., però tornà a ser acomiadat en la vaga de l'agost del 1917. Sofrí dos atemptats per part d’elements del "Lliure" dels quals en sortí il·lès, però fou mort en un tercer, just quan sortia d'entrevistar-se amb el governador civil de Barcelona, general Martínez Anido, el 22 de juny de 1921.

Altamira, Paula. Tresorera del Sindicat d'Obrers i Obreres de la Indústria Cotonera de Sabadell l'any 1913.

Altís (o Altés), Francisco. Boter de Reus. L'any 1932 era el Secretari de la Federación Nacional de Obreros Toneleros de España de la UGT, amb seu a Reus.

Álvarez, Antonio. Militant de la CNT. Fou vocal del Comitè del Sindicat Únic del ram de la Construcció (Barcelona, novembre de 1918).

Àlvarez, Tirso. Secretari del Sindicat d’Aigua Gas i Electricitat de Manresa, el març de 1937.

Àlvarez Boquera, Llorenç. L'Ametlla, 1904 - ? - ? L'any 1936, residia a Vilanova i la Geltrú militant a la UGT i al PSUC, en representació dels quals fou regidor municipal del 03-11-37 al 05-10-38.

Alloza Martín, Manuel. ? – Mèxic, 1990. Militant de la FOSIG i de la UGT. Secretari general de la FOSIG (juliol, 1936) i Secretari de Treball del Secretariat Regional de la UGT, elegit en el 3er congrés de la UGT a Catalunya (Barcelona, 13-16 de novembre de 1937). Exiliat a França fou internat en el camp d’Argelers, després marxà a la República Dominicana.

Amador Obón, Antoni. Militant de la CNT. Periodista. Redactor de "Solidaridad Obrera" de Barcelona (1916). Detingut a Barcelona arran d'una vaga promoguda contra l'encariment de les subsistències (desembre 1916). Assistí al congrés de la CNT del Teatre de la Comèdia (Madrid, desembre de 1919) amb la delegació de Barcelona. Col·laborà a "El Progreso" (1920). Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30 de novembre de 1920) El gener de 1924 va fer públic (en l’últim número del periòdic “Lucha Obrera” ) que es donava de baixa de la CNT.

Amat, Ramon. Boter a Tarragona. Representant la Societat Obrera de Socors Mutus d'Oficials Boters de Tarragona va assistir al primer congrés d'abast estatal, en el qual es va constituir la FRE de l'AIT (Barcelona, 18 - 26 de juny de 1870).

Ambròs, Lluís. Milità a la UGT a Manresa. El setembre de 1936 formava part del Comitè executiu de la Federació local de Manresa de la UGT.

Ambròs Fabregat, Pere. Reus 1855 - 1929. Boter. Dirigent obrer i polític. L'any 1871 ingressà en el Partit Republicà. L'any 1875 va ser elegit president de la Societat Obrera de Boters de Reus. Com a delegat consultor va assistir al 13è congrés de la FOB (Vilanova i la Geltrú, juny de 1885). L’abril de 1911 exercí de President en el Congrés que els Boters van celebrar a Reus. El 1909 fou regidor de l'Ajuntament de Reus i reelegit el 1912. Dos anys més tard fou elegit alcalde de Reus.

Amèlia, Antoni. Milità a la CNT. Representant la comarca de l’Alt Penedès va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), on va formar part de la ponència sobre col·lectivitzacions al camp.

Amenós Gabarró, Àngel. Igualada, 1889 - Lieja, 1963. Militant cenetista del Sindicat de la Pell d'Igualada. L'any 1931 va formar part del Comitè Local d'Igualada i s'alineà amb els Trentistes. Representant el Sindicat Únic de Santa Coloma de Queralt va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC celebrat a Barcelona del 5-13 de març de 1933. Representant Igualada i comarca va assistir al Congrés de Camperols de la CRTC (Barcelona, setembre de 1936), on va formar part de la ponència sobre col·lectivitzacions al camp.

Ametllas, Joan. Vocal de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Barcelona, l'any 1869.

Amigó, Constantí. Estampador. Membre del Partit Socialista Obrer. En representació dels treballadors d'Estampats de Barcelona i rodalies, assistí al Congrés fundacional de la UGT (Barcelona, agost de 1888) on fou membre de la Comissió revisora d'actes.

Amorós, Àngel. Militant de la CNT. Camperol. Representant el Sindicat Únic de la Pobla de Claramunt va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC celebrat a Barcelona del 5-13 de març de 1933. Representant Igualada va assistir al Ple de Sindicats Camperols de la CRTC celebrat a Barcelona el gener de 1937, on formà part de les ponències “Quina actitud han de prendre els camperols de la CNT davant la sindicació obligatòria? i ¿Com hem d’harmonitzar el valor dels productes agrícoles en relació al cost de la producció?

Amorós, Antoni. Calderer. L’octubre de 1899 va ser elegit vocal de la junta directiva de la Societat de Constructors de Calderes.

Amorós, Àngel. Veieu Amenós, Àngel.

Amorós, Francesc. Membre de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Barcelona (1868). Fou un dels signants del manifest "A los obreros de Cataluña" (desembre 1868), el qual era una crida per fer un congrés obrer català.

Andrés, Sebastià. Militant de la CNT. El gener de 1931 exercia de Secretari del Sindicat del Transport a Manresa.

Andreu, Manuel. Director de la Societat de Protecció Mútua dels Pintors (Barcelona, 1841).

Andreu Colomer, Manuel. Militant de Solidaritat Obrera i de la CNT a Barcelona. Fou director del periòdic "Solidaridad Obrera" (1913). Empresonat el 1914, el 30 d'octubre de 1915 va ser elegit secretari del Comitè de la CNT, càrrec que exercí fins l'agost de 1916. Les seves concepcions nacionalistes el portaren a fer-se militant d'Acció Catalana Republicana. Fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona representant aquest partit l'octubre de 1936.

Andreu Canalda, Lluís. Militant de la UGT i del PSOE. Tresorer de la Federació Regional Catalana de la UGT (1922-25) i President de l'any 1925 al 1927.

Anglada, Antoni. Director de la Societat de Protecció Mútua d'Impressors de Barcelona, l'any 1841.

Anglada, Isidre. Treballador del tèxtil a Manlleu. L'any 1897 era Vicepresident del 4rt Districte de les Tres Classes de Vapor, amb seu a Manlleu.

Anglada, Salvador. Carlista. Intervingué en la constitució dels anomenats "Sindicats Lliures" (Barcelona, octubre de 1919). Fou regidor municipal de l'Ajuntament de Barcelona.

Anglarill Calderó, Salvador. L’any 1928 era Secretari del Consell directiu del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria de Terrassa.

Anglarill Escolà, Ramon. Director de la Societat de Teixidors de Cardona. Un dels signants de la carta dirigida al governador civil de Barcelona, manifestant la seva adhesió al govern liberal (maig de 1855).

Anglès, Jaume. Militant de la CNT. Membre del Sindicat de l'Art d'Imprimir de Barcelona. Formà part del Comitè de Defensa de la CRTC, creat el 1914 a Barcelona.

Anglès Ferré, Josep. Pla de Santa Maria, 1901 - ?. Militant de la CNT. Pagès. El febrer de 1931 va ser elegit secretari del Centre Radical Socialista del Pla de Cabra. Participà en la constitució del Sindicat Únic de Treballadors del Pla de Cabra (juliol de 1932). Va assistir a la Conferència extraordinària de la CRTC del gener de 1936. Durant la guerra va ser membre del Comitè municipal. Va participar en el Ple Regional de Camperols del gener de 1937 i en el Ple de Sindicats i Col·lectivitats del maig següent, celebrats a Barcelona.

Anglès Pruñonosa, Jaume. Boter a Sant Martí de Provençals. Dirigent de la secció local de la Federació d’Oficials Boters.  Fou membre de la Comissió Pericial d’aquesta Federació l’any 1887. Assistí als congressos d'aquesta Federació dels anys  1890, 1891 i 1902. També va assistr al primer congrés de la Confederació Regional de Societats de Resistència "Solidaritat Obrera" (Barcelona, setembre de 1908), intervenint en la sessió de clausura.

Anglès Rocias, Pau. Vilanova i la Geltrú, 1900. Dirigent de la CNT. Treballador de la fàbrica Pirelli. El 15 de juliol de 1930 signava la solicitud oficial per a constituir la secció ferroviaria de la CNT de Vilanova i la Geltrú. Com a Secretari del Comitè local de la CNT va presidir el míting celebrat el dia 5 de maig de 1931 al Teatre Bosc, llegint la següent proclama.
1º Desarme de la Guardia Civil. 2º Separación de la Iglesias del Estado. 3º Detención de todos los pistoleros. 4º Impulsar el progreso de la Ciencia social que habrá de repercutir evolutivamente a la verdadera conquista de las libertades humanas. 5º Creación de escuelas racionalistas. Formà part del Comitè de Defensa Local, constituït el 22 de juliol de 1936. Representant la CNT fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú del 17 d'octubre de 1936 fins el 05 de març de 1937.

Anguera, Francesc. El juliol de 1895 va ser elegit Vicesecretari de la "Sociedad de Maestros Peluqueros y Barberos" de Vilanova i la Geltrú.

Anselmo, Josep. Cenetista igualadí. Redactor d'"El Sembrador" (1930). Fou ferit en la insurrecció anarquista del febrer de 1932. S'alineà amb els Trentistes.

Aragai i Davi, Amadeu. Sabadell 1886, Mèxic, 1966. Dirigent de la Unió de Rabassaires i d’ERC. Periodista i comerciant empresari. Maçó. Als anys deu s’afilià a la lògia Adelante i el 1923 actuà com a representant de la Gran Lògia Espanyola en una campanya contra el terrorisme. També va pertànyer a la Lliga dels Drets de l’Home. Col·laborador de Lluís Companys. l’any 1922 participà en la fundació de la Unió de Rabassaires i el setembre de 1924 en fou elegit Secretari General, càrrec que ocupà fins que en fou destituït en el congrés de la U de R del maig de 1936. Participà molt activament en les campanyes propagandístiques que al llarg dels anys vint desenvolupà la U de R.
Participà en la Conferència de les Esquerres Catalanes el març de 1931, que havia de donar lloc a la fundació de l’ERC, on signà la ponència sobre el problema agrari. Va ser elegit regidor de I’Ajuntament de Barcelona en les eleccions del mes d’abril de 1931 i acompanyà Lluís Companys en la proclamació de la República el dia 14. Fou diputat al Parlament de Madrid per ERC en les dues primeres legislatures (1931-33 i 1933-36). El 1933 va ser escollit membre del Comitè Executiu d’ERC.
Redactor en cap del setmanari “La Terra” fins l’any 1931. A Sabadell funda la revista local “Rebeldes”. Després de la guerra s’exilià a Mèxic.
És autor de El ocaso de las almas (1915). Terra Nostra (el rabassaire) (1925) i de la novel·la en castellà La Tragedia de Quimet. (1926)

Aragó García, Jaume. Militant de la CNT. Periodista. Amic personal de Salvador Seguí , formà part de la comissió organitzadora del Congrés Obrer de 1908 que va constituí la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera-. Fou detingut a Barcelona durant la vaga de l'Art Fabril de 1913. Formà part del comitè de vaga en la vaga revolucionària de l'agost de 1917. Participà en el Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918). L'octubre de 1936 formà part del Consell Municipal de Barcelona representant la CNT. En acabar la guerra s'exilià a Veracruz (Mèxic).

Aragó Mercader, Manuel. Secretari General del CADCI l’any 1936. Durant la guerra civil fou representant del ram Mercantil en el Comitè de Catalunya de la UGT. Exiliat a França fou internat en el camp de concentació de Sant Cebrià. Després s’exilià a Mèxic.

Aranda, Josep. L’any 1929 era el President de la Unió Ultramarina de Barcelona. Aquest mateix any va assistir al XII congrés nacional de Dependents del Comerç de la Indústria i de la Banca, celebrat a la "Casa del Pueblo" de Madrid, en el qual es prengué l’acord d’ingressar a la UGT.

Arans Nin, Joan. Albinyana, 1893 - Vilanova i la Geltrú, 1964. Dirigent de la CNT, s'alineà amb els Trentistes. Residí al Vendrell. Participà en la constitució de la Federació Comarcal del Baix Penedès, adherida a la Federación Nacional de Agricultores de España (FNAE). Es traslladà a viure a Vilanova i la Geltrú on entrà a treballar a la cimentera Griffi, SA. Fou membre del comitè de la llarga vaga dels treballadors d'aquesta empresa (mantinguda des del 20 d'agost de 1930 fins el 22 d'abril de 1931) i, representant la CNT, fou un dels signants de l'acord final. En relació a aquesta vaga va escriure: (30-08-30) "... que ningú s'extralimiti en els seus actes, no necessitem cometre cap tipus de violència per triomfar". I després de l'acabament de la vaga (24-04-31) ".. El final que ha tingut la vaga ens pemet anar amb al cap aixecat, però l'ètica no ens permet abusar del triomf. L'ús d'un triomf pot rebentar el triomf mateix. Un triomf mal interpretat és sinònim d'una derrota". Va participar en el tercer congrés confederal de la CNT (Madrid, juny 1931) representant els sindicats de Vallcarca, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Secretari del Comitè Regional de Camperols de la CNT el 1932, fou empresonat pels fets del 6 d'octubre de 1934. Els primers dies de la guerra civil, participà en el salvament de diferent persones que, els grups pseudo-revolucionaris de la ciutat, pretenien matar. Assistí al Ple de sindicats de la CRTC (Barcelona, 14 de juny de 1937) representant el Comitè Regional de Camperols de la CNT. Fou nomenat Secretari d'Adquisicions del Consell d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Acabada la guerra els franquistes el condemnaren a mort, pena que li commutaren per presó. Home d'una notable cultura (que va adquirir en l'estada en un seminari), escrivia articles a la premsa obrera, amb el pseudònim de "Ego".

Arbonés, Enric. Adobador a Valls. Representant el Sindicat de la Pell de Valls va assistir a l'Assemblea preparatòria per a la reconstitució de la Federació Nacional d'Adobadors, celebrada a Barcelona l'abril de 1918.

Arbós Buxó, Josep. Militant de la CNT a Badalona. Prengué part en els mítings informatius i de propaganda de la CNT, com a representant dels treballadors del diari "La Colmena Obrera" de Badalona, en la campanya contra l’encariment de les subsistència que impulsaven conjuntament la CNT i la UGT (octubre de 1916). Mítings que van culminar amb la vaga general del més de desembre, durant la qual Arbós va ser detingut.Va dirigir el periòdic “La Colmena Obrera” i col·laborar a "El Vidrio" una altra publicació de Badalona..

Arbós, Miquel. Veieu Abós Serena, Miquel.

Arcas Merlo, Agustí. ? - Barcelona, 1998. Tramviaire. Milità a la CNT fins que en fou expulsat per militar al PCC. Durant la guerra es traslladà a Madrid i formà part del Comitè de la Federació Estatal de Transports de la UGT. El maig de 1938 fou elegit Secretari General de la Federació Local de Barcelona de la UGT. A l'exili fou internat en el camp de concentració d'Agde, després s'exilià a la URSS. L'any 1969 tornà a Barcelona.

Archaga, Santiago. Assistí al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918) representant la Federació Obrera de Figueres.

Archs, Manuel. ? - Barcelona 1894. Dirigent obrer tèxtil de Sants. Fou detingut en els incidents del Primer de maig del 1892. Després de l'afusellament de Paulí Pallàs (octubre de 1893) i del llençament de bombes al Gran Teatre del Liceu (novembre de 1893), fou detingut i empresonat al castell de Montjuïc, acusat de l'atemptat contra el general Martínez Campos, capità general de Catalunya. Després de rebre maltractaments, fou condemnat a mort i executat (21 de maig de 1894). Abans de morir escriví una carta al seu fill (17 de maig de 1894), on li demanava que morís com ell, si calia, en la tasca d'emancipació del proletariat.

Archs Serra, Ramon. ? 1883 - Barcelona 1921. Obrer metal·lúrgic. Dirigent cenetista. Fill de Manuel Archs. Secretari de la Unió Metal·lúrgica (1910). Detingut a mitjans de 1912 és absolt i s’exília a França. Retorna a Barcelona l’any 1918. L’any 1919 presidia el Sindicat de la Metal·lurgia. L'any 1920-21 va exercí el càrrec de secretarí del comitè de la CRTC, i enllaç amb el Comitè Nacional. Com a membre del comitè de defensa de la CNT, hom li atribueix l'estratègia terrorista de la CNT entre els anys 1920-1921. Detingut l'estiu de 1921, després de l'atemptat que costà la vida al Cap del Govern Espanyol Eduardo Dato, va ser assassinat amb la denominada "Llei de fugues".

Arenas, Josep. Milità a la UGT a Mataró.Treballador del tèxtil. El juliol de 1894 va ser elegit vocal de la junta directiva de la Societat de Nuadors i Ajudants de la UGT.

Arens, Boi. Membre de la Junta Consultiva de l'Associació de Socors Mutus de Barcelona el 1842.

Areny, Manuel. Fuster a Barcelona. L'octubre de 1909 va ser elegit Tresorer de la secció de Sant Andreu de la Societat de Fusters "La Fraternidad" de Barcelona, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Argelich, Joan. Fuster a Igualada. El juliol de 1907 va ser elegit President de la Junta de la Societat de Fusters d'Igualada adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Argudin, August. Milità a la UGT. L’any 1934 va formar part del Front Únic de Treballadors de Llum i Força de Catalunya. Firmant dels pactes, entre les empreses del sector i el Front Únic, que van permetre constituir la Caixa de Pensions i Retir d'Empleats de Gas i Electricitat (PREGE).

Arín Simó, Francesc. Veieu Martínez i Simó, Francesc.

Arlandis Esparza, Hilari. ?, 1888 - Figueres, 1939. Militant de la CNT del País Valencià. Obrer marbrista funerari. Assistí al segon congrés confederal de la CNT (Madrid, 1919), on defensà l'adhesió a la Tercera Internacional. Delegat per València en el Ple de la CNT de Barcelona (també citat com el Ple de Lleida) (abril de 1921), fou elegit per a formar part de la delegació que havia d'anar a Moscou, al primer congrés de la Internacional Sindical Roja, amb Joaquim Maurín, Andreu Nin, Jesús Ibáñez i Gaston Leval (Publicà les experiències del viatge en el llibre Los anarquistas en Rusia. Ed. La Batalla, 1924). En la Conferència de la CNT de Saragossa de 1922, defensà les gestions de la delegació a Moscou, però quan la CNT acordà separar-se de la Internacional Comunista, Arlandis votà en contra, i llavors ingressà en el Partit Comunista Obrer d'Espanya. Formà part de la redacció de "La Batalla" (Barcelona, 1922) i a causa de les seves campanyes contra la guerra del Marroc, hagué d'exiliar-se a França. Retornà en plena dictadura i fou empresonat a Barcelona. Milità a la Federació Comunista Catalano-Balear, al Partit Comunista Català (1930), i després al Bloc Obrer i Camperol (1931), raó per la qual fou expulsat de la CNT en el tercer Congrés confederal (Madrid, juny de 1931), essent delegat del Sindicat d'Arts Gràfiques de Barcelona i membre del Comitè executiu. Fou expulsat del BOC el 1932 i tornà al Partit Comunista Català.

Armaches Espinol, Josep. Militant de la UGT a Barcelona. Treballador del tèxtil. El gener de 1930 era tresorer de la Federació Nacional d’Obrers de l’Art Tèxtil. Va assistir al tercer congrés d’aquesta Federació celebrat a Barcelona els dies 6 i 7 de gener de 1930. L’any 1931 exercí de vocal del primer Comitè de la Federació local de Barcelona de la UGT i el maig de 1933 va ser elegit President de la Federació Regional de la Indústria Fabril, Tèxtil i annexes de Catalunya..

Armadas, Francesc. Assistí al Congrés Obrer de Barcelona del desembre de 1868, organitzat per la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona.

Armadas, Joan. Teixidor a Igualada. Representant dels teixidors en la comissió mixta de fabricants i teixidors, que signaren una tarifa col·lectiva de preus. (Igualada, octubre de 1868).

Armengol, Jaume. Camperol a Vilafranca del Penedès. l'Octubre de 1893 exercia de President del Comitè del Partit Republicà Federal de Vilafranca del Penedès. L'any 1895 fou President de la junta directiva de la secció vilafranquina de la "Federación de Obreros Agrícolas de la Región Española" (FOA). Va presidir el míting del 1er de maig de 1895. Representant la secció de Vilafranca del Penedès va participar en el tercer congrés de la FOA, celebrat al Vendrell els dies 5 i 6 de gener de 1896.

Armengol, Josep. Com a Vice-president de la secció de la FOA de Vilafranca del Penedès, va obrir la Conferència Comarcal celebrada a Vilafranca el dia 15 de setembre de 1895. El març de 1896 va ser elegit President de la Comissió Comarcal de la FOA, amb seu a Vilafranca del Penedès. Participa en el míting de la secció de Camperols de Vilafranca celebrat el dissabte dia 12 d’octubre de 1895. Representant la Secció vilafranquina va participar en la 3ª Conferència de la FOA celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.

Armengol, Salvador. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El març de 1896 va ser elegit Tresorer de la Comissió Pericial de la FOA.

Armengol, Salvador. Militant de “El Ràdium” a Sabadell. El 13 d’agost de 1933 va ser elegit per formar part de la Comissió encarregada de redactar uns nous Estatuts per la Federació sindical tèxtil "El Ràdium".

Armengol i Miserachs, Jaume. L’any 1928 va ser un dels impulsors de la secció local de Manresa del Partit Comunista d’Espanya. El 25-07-1930 va ser elegit President del Sindicat Metal·lúrgic de Manresa de la CNT.

Arnau, Ciril. Assistí al Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant els Picapedrers de Montjuïc (Barcelona).

Arnau, Domènec. Milità a la UGT a Manresa. El setembre de 1936 formava part del Comitè executiu de la Federació local de Manresa de la UGT.

Arnau, Jaume. Militant de la UGT a Tarragona. Representant la Societat de Paletes de Tarragona va assistir al tercer congrés de la UGT celebrat a Málaga del 7 a l’11 d’octubre de 1892.

Arnau, Joan Josep.  Tramviaire a Barcelona. President de la Junta organitzadora de la Unió Ferrroviaria (1914). El febrer de 1914 va ser acomiadat pel director/president de la companyia de tramvies de Barcelona (Mariano de Foronda), per la seva tasca al davant de l’organització de la citada Unió Ferroviaria.

Arnau, Josep. Militant de la UGT a Tarragona. Tipògraf. Representant aquesta ciutat va assistir al sisè congrés de la Federació Tipogràfica de la UGT celebrat a Madrid el 23 de setembre de 1892.

Arnau Costa, Jaume. Militant de la CNT a Manresa. Va participar en els moviments insurreccionals de gener i desembre de 1933. Arran dels fets del Sis d’octubre de 1934 fou empresonat. Assistí al Ple intercomarcal de Sindicats de la CRTC (Barcelona, juny de 1935). També va participar en la Conferència extraordinària celebrada a Barcelona el gener de 1936. En esclatar la guerra va formar part del comitè d’empresa de la factòria Pirelli (col·lectivitzada).

Arnau Guisó Ramon. Militant de “El Ràdium a Manresa. El 6 de març de 1938 va ser elegit President del Comitè executiu de la Caixa d’Ajut i Previsió de la Federació de Sindicats Tèxtil “El Ràdium”.

Arnó, Adrià. Militant de la CNT. Participà en el Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), representant el sindicat de l'Art Fabril de Mataró. El dia 7 de juliol de 1918 va ser elegit Secretari General del Comitè Comarcal del Litorial de l'Art Fabril, amb seu a Mataró. També va assistir a la Conferència Extraordinària de Blanes de l'any 1922, representant els sindicats de Mataró. El 5 de desembre de 1923 va ser elegit Tresorer del Comitè de la CRTC i l’abril de 1924 va ser elegit Secretari general del Comitè de la CRTC (en el Ple de Sabadell). El gener de 1925 fou empresonat junt amb Àngel Pestaña i Joan Peiró. Fou un dels fundadors del periòdic "Vida Sindical" (Barcelona, 1926).
Va ser redactor de "Solidaridad Proletaria" (Barcelona, 1924).

Aroles Batlló, Dionís. Militant de la CNT. Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Maó (30 de novembre d 1920).

Arpa, Antoni. Membre d'una comissió d'obrers de Sabadell que l'octubre de 1855 es va traslladar a Madrid per tal d'entrevistar-se amb el general Espartero.

Arquer, Josep. Anarquista. Comerciant a Badalona. Es passà als "Sindicats Lliures" i intervingué en l'atemptat que costà la vida a Salvador Seguí .

Arquer Saltor, Jordi. Bellcaire d'Urgell, 1906 - Perpinyà 1981. Afiliat alCentre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) de Barcelona. Milità a la CNT. Escriptor. Dirigent de la Secció de Treball del periòdic "Lluita". Va combatre els sectors reformistes del CADCI. Durant la dictadura de Primo de Rivera intervingué en l'acció clandestina relacionada amb els grups independentistes de Francesc Macià. El 1927 fou un dels fundadors del Cercle d'Estudis Marxistes. L'any 1928 participà en la formació del Partit Comunista Català, del consell del qual en fou elegit membre. Caiguda la dictadura, fou un dels fundadors del BOC (novembre de 1930). Representant el Sindicat Mercantil va assistir a la Conferència extraordinària de la CRTC (Barcelona, 31 de maig – 1 de juny de 1931). President del Sindicat Mercantil de la CNT, propugnà l'Aliança Obrera i l'abril de 1932  fou expulsat de la CNT per ser del sector comunista. Va ser un dels redactors de la tesi sobre la qüestió nacional en el segon congrés de la Federació Comunista Catalano-Balear (abril de 1932). El gener de 1934 va participar, com a representant dels sindicats expulsats de la CNT en el primer míting que l’Aliança Obrera va celebrar a Barcelona. Va participar en la constitució del POUM i va formar part del seu Comitè. En esclatar la guerra civil formà part de la columna del POUM que operà en el front d'Aragó. Arran dels Fets de Maig de 1937 fou perseguit i empresonat, primer a Barcelona i després a València. Condemnat a onze anys de presó es fugà el gener de 1939 i s'exilià a Mèxic. Més tard s'establi a França. Tornà a Barcelona l'any 1976.
Col·laborà en nombrosos periòdics: "L'Hora", "La Batalla", "L'Escuma", "Acción", "Front", des d'on va mantenir una lluita dialèctica amb els cenetistes, especialment amb Joan Peiró. Va col·laborà en les publicacions "Endavant", "L'Insurgent", "Quaderns de l'Exili", "La Nostra Revista" (Mèxic). "Ressorgiment" (Argentina) i "Germanor" (Xile).
És autor de De Pi i Margall al Comunisme. Ed L'Hora. Barcelona, 1931. Los Comunistas ante el problema de las nacionalidades Ibèricas. (Barcelona, 1931). L'Evolució del problema agrari a Rússia. Des de la servitud feudal al comunisme. Ed. Balagué. Barcelona, 1934. Las interpretaciones del marxismo. (Barcelona, 1937). Salvador Seguí (Barcelona. s.d.). També és autor de l'opuscle El futur de Catalunya i els deures polítics de l'emigració catalana. (Mèxic, 1943).

Arqués, Fèlix. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El 12 de gener de 1896 va ser elegit Vocal de la secció de la FOA de la citatda citat.

Arrons, Bartomeu. (Se'l cita també com Bartomeu Arroms i Bartomeu Arom). Mestre Picapedrer. Vocal de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera de Barcelona (1855).

Artal Armand. ? - València, 1967. Anarquista. Militant de la CNT. Fou secretari del Comitè Nacional Revolucionari de la CNT, amb seu a Badalona (1927-28). Residí a València des d'on s'exilià el 1939, i a on tornà i morí el 1967.

Arter Miralda, Josep. L’any 1928 era Tresorer del Consell directiu del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria de Terrassa.

Artiga, Antoni. Calderer. L’octubre de 1899 va ser elegit Tresorer de la junta directiva de la Societat de Constructors de Calderes de Barcelona.

Artigas, Carles. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El febrer de 1895 va ser elegit Vocal de la Comissió Comarcal de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA) amb seu a Vilanova i la Geltrú.

Artigas, Josep. Camperol a Vilanova i la Geltrú. El febrer de 1895 exercia de Tresorer de la Societat d’Obrers agrícoles de Vilanova i la Geltrú, adherida a la FOA. Representant aquesta societat va assistir a la Segona Conferència de la FOA, celebrada a El Vendrell el dia 21 de juny de 1895. El març de 1896 va ser elegit Tresorer de la Comissió Comarcal de la FOA, amb seu a Vilanova i la Geltrú.

Asbert (o Esbert), Josep. Milità a la UGT i al PSOE a Barcelona. Sabater. L’agost de 1891 va ser elegit vocal de l’Agrupació local de Barcelona del PSOE i l’agost de 1894 Comptador. El febrer de 1895 va ser elegit tresorer de la Societat d'oficials Sabaters de Barcelona.

Ascaso Abadía, Domingo. Almudévar (Osca) - ? – Barcelona, 1937. Militant de la CNT. Forner. Germà gran del dirigent de la CNT Francisco Ascaso. Participà en l’atemptat contra un comissari de policia  a Barcelona i hagué d’exiliar-se a França. Tornà a Barcelona amb la proclamació de la República. Participà en l'intent insurreccional de l'Alt Llobregat (gener de 1932), motiu pel qual fou deportat a Villa Cisneros. L'any 1936 va ser nomenat Cap de la columna "Francisco Ascaso" que operà en el front d'Aragó. Fou mort durant els Fets de Maig de 1937.

Ascaso Abadía, Francisco. Almudévar (Osca) 1901 - Barcelona 1936. Anarquista. Militant de la CNT. Treballar de cambrer a Saragossa i més tard a Barcelona (1922). Hom li atribuí la mort del Cardenal Soldevila i fou empresonat (Juny-desembre 1923). Organitzà una fugida i tornà a Barcelona, per anar després a França (1924), des d'on organitzà un atemptat contra el rei Alfons XIII (juny de 1926), que fou descobert per la policia francesa i altre cop fou empresonat. Amic inseparable de Bonaventura Durruti, ambdós constituïren, juntament amb García Jover, Ricardo Sanz, Aurelio Fernández, García Oliver i altres, el grup d'acció directe "Los Solidarios", que més tard es digué "Nosotros". Fou un dels fundadors de la FAI (1927). Romangué exiliat a Cuba i Mèxic. Amb l'adveniment de la República tornà a Espanya. Participà en l'intent insurreccional de l'Alt Llobregat (gener de 1932), motiu pel qual fou deportat a Villa Cisneros i Fuerteventura. En tornar a Catalunya va ser secretari del comitè de la CRTC l'any 1934 i col·laborà a "Solidaridad Obrera" (1934-1935), destacant el seu article "No aunqué lo manden, capitán", en el qual atacava fortament el capità Roja (responsable de la matança de Casas Viejas) qui es defensava de l'afer dient que complia ordres. Tornà a ser empresonat a València fins el febrer de 1936. Participà en el IV congrés confederal de la CNT (Saragossa, maig 1936) representant el Sindicat Fabril i Tèxtil de Barcelona. Després organitzà un proveïment d'armes per als anarquistes, tot intuint la rebel-lió militar. En produir-se aquesta (juliol 1936), es posà junt amb Bonaventura Durruti al front de les milícies populars. Va caure mort el dia 20 de juliol, quan intentava conquerir la sublevada caserna de les Drassanes de Barcelona.

Ascón, Josep. Fuster a Sant Martí de Provençals. L'abril de 1907 va ser elegit Vicepresident de la Societat de Fusters, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya, i l'agost següent va ser elegit President.

Asenci, Sebastià. Serrador. Director de la Classe Obrera dels Serradors. Fundador de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera (1855).

Asensi, Vicenç. Valencià afincat a Terrassa. Ebenista. Afiliat a la FRE. En el congrés de Saragossa de 1872, fou elegit membre del Consell Federal, amb el càrrec de comptador (secretari econòmic). Assistí al Congrés de Còrdova (1872-73), com a delegat per Terrassa.

Asensio Capilla, Bonaventura. Militant de la UGT. Tresorer del Comitè Regional de la UGT de Catalunya (1925-1928).

Ases Arqués, Joan Baptista. L’Esquirol, 1897 – Barcelona, 1940. Milità a la UGT. Durant la guerra civil va ser membre del Consell Municipal de l’Esquirol en representació de la UGT. Hom li atribueix (entre ells el primer alcalde franquista) haver salvat a diferents persones dels pseudo-revolucionaris incontrolats. Fou afusellat pels franquistes el 20-07-40.

Augés, Marcel. Militant de la CNT a Manresa.També milità a la UGT. El 25-07-1930 va ser elegit delegat del Sindicat Metal·lúrgic de Manresa a la Federació local. L’abril de 1933 va ser elegit President del Comitè del Sindicat del Metall de la CNT. Representant els sindicats de Manresa va assistir al Ple Comarcal del Bages-Bergadà celebrat a Sant Vicenç de Castell els dies 11 i 12 de juny de 1933. Va integrar-se en els sindicats d’Oposició. Com a President del Comitè d’enllaç de la plataforma unitària dels sindicats metal·lúrgics de Catalunya va obrir el Segon Ple Regional d’aquests sindicats, celebrat a Barcelona els dies 9 i 10 de juny de 1934. D’aquest Ple en va sortir l’acord de reivindicar la jornada setmanal de 44 hores, que es va aconseguir. Més tard, el setembre de 1936, va formar part del Comitè executiu de la Federació local de Manresa de la UGT. Col·laborà a "El Trabajo", de Manresa (1931-34).

Auladell, Joaquim. Director de la Classe Obrera dels Teixidors de Sant Andreu de Llavaneres (1855).

Auleda, Frederic. Militant de la CNT. Fou un dels signants del Manifest Trentista.

Aulet, Josep. Fuster a Terrassa. L'abril de 1907 va ser elegit Comptaador de la Societat de Fusters de Terrassa, adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Aunés Plou, Josep. Militant de la CNT a Sant Margarida i Els Monjos. El gener de 1936 representà el Sindicat Únic de Treballadors de la citada localitat en la Conferència extraordinària de la CRTC, celebrada a Barcelona. En esclatar la guerra marxà al front com a milicià voluntari. L’any 1939 s’exilià a França.

Avall Martí, Joan. Representant la secció de Torredembarrava participar en el tercer congrés de la FOA. (El Vendrell, 5 i 6 de gener de 1896).

Avances i Solé (ó Solà), Feliu. Militant de “El Ràdium” a Barcelona. El 10 de març de 1936 va ser designat per formar part de la representació de la CNT en la Comissió Especial del Tèxtil, que havia de dictaminar sobre la readmissió i indemnització dels treballadors acomiadats durant les vagues de després del primer de gener de 1934. Després l’any 1937 va formar d’una Comissió que va recòrrer diferents països europeus, cercant l’exportació de productes manufacturats de la indústria cotonera.

Avellà, Ramon. Milità a la CNT. Camperol de Fontcaldes (T.M. de Valls). El gener de 1938 era president del Sindicat de Camperols de Fontcaldes, quan va ser nomenat per representar el citat sindicat en el Ple Regional de Sindicats Camperols de la CNT (Barcelona, 8 i 9 de gener de 1938).

Avellà Rodon, Josep. Militant de la CNT. Camperol de Fontscaldes (T.M. de Valls). Secretari del Comitè Comarcal de la CNT de Valls, el juliol de 1937. L’any 1939 s’exilià a França.

Avellán Casimiro, Militant de la UGT. Representant la Societat de Professions i oficis varis de Barcelona, l’abril de 1930 va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT, on formà part de la ponència Revisora de Comptes.

Àvila, Rafael. Militant de la CNT a Barcelona. Com a representant dels "Aserradores y Cajonistas d’A Coruña" va assistir al congrés que, convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT (Barcelona, octubre/novembre de 1910). En aquest congrés presidí la segona i la sisena sessió. El 19 de novembre de 1910 va ser elegit administrador del periòdic “Solidaridad Obrera”. Representant la Societat de l’Art d’imprimir de Barcelona va assistir al primer Congrés de la CNT (Barcelona, setembre de 1911), en el què va presidir la sisena sessió i l’acte de clausura.

Ayala Ayala, Tomàs. Militant de la CNT/FAI a Vilanova i la Geltrú. Afusellat pels franquistes el 6 de juliol de 1939.

Aymerich, Josep. Militant de la CNT assassinat a Barcelona per elments del Sindicats lliures l’any 1921.

Aymerich, Antoni. Secretari de la Societat de Protecció Mútua dels Pellaires d'Olot (1841).

Aymeric Banús, Josep. Milità a la UGT. El 19 de desembre de 1936 va ser elegit secretari del comitè de la Societat d’Oficis Varis de Vallmoll, adherida a la UGT

Aymerich, Salvador. Membre de la Unió Fabril i Tèxtil de Sabadell i militant del BOC.

Aznar i Seseres, Pere. Roses 1907 – Santiago de Xile 1999. Militant del CADCI i polític. Dependent de Comerç. Amb 14 anys va començar a treballar en uns gran magatzems. L'any 1923 s'afilià al CADCI i l'any 1928 ingressà al Partit Comunista Català. L'octubre de 1930 participà en l'Assemblea constituent del Sindicat Mercantil, on fou elegit membre de la junta directiva. A les acaballes de 1933 organitzà, dins del CADCI, la Minoria d'Oposició Mercantil (MOM), que s'oposasava a la línia política del Consell Directiu del CADCI. L'any 1934 fou secretari general del Comitè del CADCI i també del Partit Català Proletari. El febrer de 1936 fou elegit president del CADCI i diputat per Barcelona a les Corts Republicanes. El juliol de 1936 participà en la formació del PSUC i fou designat responsable de la Secretaria Sindical. L'any 1938 fou nomenat director general de Treball i Assistència Social del Govern de la Generalitat de Catalunya. El 1939 s'exilià a França i després a Santiago de Xile. A l'exili fou expulsat del PSUC i s'afilià al Partit Socialista Català. Des de l'any 1936 fins al 1977 presidí el CADCI i en fou nomenat President d'Honor.

Per tornar a l'inici

Baches, Constantí. Militant de la CNT. Representant el Sindicat del ram de la Pell de Barcelona va assistir a la Conferència extraordinària de la CRTC, celebrada a Barcelona el gener de 1936.

Bachons, Manuel. Veieu Bochons, Manuel.

Badell Baucells, Joan.  L'Arboç, 1899. Militant del Bloc Obrer  i Camperol i del POUM. Ferroviari. L'any 1934 formà part de la candidatura municipal del BLOC a Vilanova i la Geltrú, i l'any 1936 formà part del Comitè de Defensa Local, constituït el 22 de juliol de 1936, representant el POUM. Fou regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, del 17-10-36 fins el 08-10-37 en que fou cessat (el POUM havia estat declarat il·legal, com a resultat dels Fets de maig).

Badell i Soler, Joan. Pagès. President del Sindicat agrícola “La Germanor” de Gelida (1934-1938).

Badia, Arcadi. Participà en el Congrés de Sants (Barcelona, juny de 1918), com a representant dels Sortejadors de Llana de Sabadell.

Badia, Boi. Director de la Societat Obrera de Calafats. Fou membre fundador de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera (1855). Assistí al congrés convocat per la Direcció Central de Les Societats Obreres (Barcelona, desembre de 1868).

Badia Arnal, Marcial. Tortosa, 1881 - París, 1947. Dirigent de la Societat Tipogràfica de Reus i militant socialista. Tipògraf. Marxà a viure a Tarragona des d’on va col-laborar en la segona època de La Reforma (Reus, 1903-1905) i on fou el puntal de L’Aurora roja portaveu de la Federació Obrera Tarragonina. Després residí a Reus on impulsà la publicació socialista La Justicia Social òrgan de la Federació Catalana del PSOE (Reus, 1909), en la que fins el març de 1914 hi col·laborà assiduament. Participà en el XIV congrés de la Federació Tipogràfica, representant els tipògrafs de Reus (Madrid, setembre, 1918). Durant la guerra civil fou director del Diari de Reus. L'any 1939 s'exilià a França.

Badia Matamala, Antoni. President de l’Associació de la Dependència Mercantil de Barcelona (1902). Dependent de comerç. Militant de la Federació Catalana del PSOE. Va assistir al segon Congrés de la Federació Nacional de Dependents de Comerç (Saragossa, febrer de 1904), i també al tercer (Madrid, setembre de 1905). Sota el seu impuls es va constituir la Federació local de societats obreres de Barcelona -Solidaritat Obrera-, en una assemblea celebrada el dia 3 d’agost de 1907. Va formar part del seu Consell Directiu amb el càrrec de secretari. També participà en el congrés de constitució de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera- (Barcelona, setembre de 1908), i el desembre de 1908 va ser elegit Tresorer del nou Consell Directiu. Col·laborà a “Tierra y Libertad” i va ser redactor de “La Internacional”, órgan de la Federació Catalana del PSOE.

Badia Pere, Josep. Militant de la CNT a Viladecans. Jornaler agrícola. L'any 1930 fou l'impulsor del Sindicat Únic de Treballadors de Gavà.

Badiella Gibert, Jacinte. El 26 de desembre de 1927 va ser elegit Comptador del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria de Terrassa.

Bagà Freixes, Josep. Treballador del tèxtil a Igualada. El desembre de 1913 va ser elegit Secretari segón de la Junta de la Societat Obrera d’oficis varis d’Igualada.

Bagés, Joan. Militant de la UGT. Forner. El més d’agost de 1928 va ser elegit Recaptador de la Societat de Forners “La Espiga”. L’abril de 1930 va assistir al VII Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT on formà part de la ponència de Justícia i actuà de Secretari de la Mesa en la primera sessió.

Bagüés, Pau. L'any 1903 va ser l'impulsor de la contitució de la Societat Obrera contructora de cables elèctrics de Vilanova i la Geltrú, de la que va ser elegit President el 29 de gener de 1903.

Baiges, Joan. Caperol a Tortosa. Representant els camperols de Tortosa va participar en l’assemblea preparatòria per a la constitució de la Federació Provincial (de Tarragona) d’Obrers del Camps. celebrada a Reus el dia 25 de maig de 1913.

Baig i Aribau, Josep Maria. Barcelona, 1905 - Barquisimeto (Venezuela), 1983. Dirigent obrer a Vilanova i la Geltrú. Modelista. L'any 1933 era el President de l' Associació d'Obrers de "Productos Pirelli, S.A". L'any 1948, seguint les passes d'un altre vilanoví (Guillem Rovirosa i Albet), va ser el fundador de l'HOAC (Hermandades Obreras de Acción Católica) a Vilanova. Des de l'HOAC continuà, semi-clandestinament, la seva tasca sindical. Aquesta activitat li comportà denúncies de col·laborar amb el "Socor Roig". L'any 1949, davant el tancament de la fàbrica de sabatilles "wamba" Pirelli (del c/ Sant Roc de Vilanova) i l'acomiadament de les 159 dones que hi treballaven, les va esperonar a defendre la readaptació dels seus llocs de treball a l'altra fàbrica Pirelli de Vilanova. Un any després (amb l'ajut encomiable de l'advocat A. Cuenca Puigdellívol) les dones van ser admeses, però les amanaces que havia rebut i rebia Josep Maria Baig van ser considerables. Les coaccions que rebia Josep Maria Baig també li venien per les seves activitats en pro de la cultura catalana (va ser el cap visible en l'organització del primer concurs de sardanes de Vilanova l'octubre de 1945). El juny de 1952 emigrà a Brasil i dos anys després s'establí a Montevideo (Uruguay). Allí va ser elegit President de l'Esbart del Casal Català. Anys després en mig del clima de gran agitació social que vivia l'Uruguai i la persecució que patien dos dels seus fill (Joaquim i Jordi, militants sindicalistes) per part de la dictadura militar, van impel·lir Josep M. Baig emigrar a Veneçuela l'any 1975 on morí.

Baiget Elias, Joan. Teixidor a Reus. El 6 de setembre de 1869 substituí Francesc Pujol en la secretaria de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus. Exercí el càrrec fins el 25 de desembre de 1870.

Balada, Joaquim. Militant de la CNT a Tortosa. Secretari Comarcal de la CNT al Baix Ebre, el març de 1937. Va ser el primer director (interí) del periòdic "Ciudad y Campo" (primera edició 20 de març de 1937).

Balada, Salvador. Teixidor a Reus. El 20 de juny de 1858 va ser elegit Secretari de la Junta directiva de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus. El gener de 1862 va ser elegit Secretari de l’esmentada societat, càrrec per al que fou reelegit el gener de 1863. Va ser un dels impulsors de la Societat de Socors Mutus “La Humanitat” formada l’any 1859, que com a societat mutualista existí fins l’any 1939.

Balada Gual, Sergi. (Se’l cita també com Francesc)Vilanova i la Geltrú, ? - Cuautla (Mèxic, 1962). Sindicalista i militant del POUM. President del Sindicat Tèxtil de la FOUS. Pels fets del Sis d'Octubre de 1934 fou condemnat a mort, però més tard fou amnistiat. Comandà una columna del POUM que sortí cap al front d'Aragó el juliol de 1936. Fou fiscal del primer Tribunal Popular de Barcelona. Després de la guerra civil s’exilià a Mèxic.

Balaguer, Francesc. Anarquista adherit a la Societat de Barbers de Barcelona. Assistí al quart congrés de la Segona Internacional (Londres, 1896) on intentà exposar les seves opinions antipolítiques i en fou expulsat.

Balañà, Lluís.  Forner. Representant la Societat de Forners de Barcelona va assistir al primer congrés obrer d'abast estatal, celebrat a Barcelona el juny de 1870.

Balasch, Jaume. Republicà Federal. Aliancista i bakuninista. Fonedor. Director de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona (1868). Féu una Crida per a la celebració d'un congrés obrer català (desembre de 1868). Formà part d'una candidatura republicano-federal en les eleccions a l'Ajuntament de Barcelona (desembre 1868). Assistí al congrés obrer convocat pel Centre Federal de Les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870), com a representant de la Societat de Fonedors i Motlluradors de Ferro de Barcelona. En Aquest congrés proposà que el Consell Federal de la FRE de l'AIT, tingués la seu a Madrid. Assistí al segon congrés de la Unió d'Obrers del Ferro (Alcoi, febrer de 1873). El 1873 fou un dels signants d'un manifest per a la defensa de la República, i va participar en diversos mítings. Membre de la Junta de l'Ateneu Català de la Classe Obrera (octubre 1873), pel maig de 1877 fou elegit membre de la Consell Federal de la FRE.

Balasch Gasull, Alfons. Militant de la UGT. Fuster. Comptador del Comitè Regional de la UGT de Catalunya l'any 1930.

Balcells, Fèlix. Representant dels Escultors i Tallistes de Barcelona va assistir al primer congrés d'abast estatal, organitzat pel Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona. (Barcelona, juny de 1870).

Balcells, Joan. Assistí al Congrés Obrer de Barcelona de 1868, on fou vocal de la mesa en la primera sessió.

Balcells, Joan. ? - Mataró, 1909. Militant de la UGT a Mataró. Treballador del tèxtil. Representant la societat de Filadors Mecànics de Mataró va assistir al cinquè congrés de la UGT, celebrat a València del 17 al 19 d’abril de 1896.

Balcells Pijoan, Florenci. Milità a la UGT. El 19 de desembre de 1936 va ser elegit Tresorer del comitè de la Societat d’Oficis Varis de Vallmoll afiliat a la UGT.

Baldrich, Salvador. Fuster a Reus. El juliol de 1907 va ser elegit Vocal de la Junta de la Societat de Fusters de Reus adherida a la Federació Obrera del Ram d'Elaborar Fusta d'Espanya.

Baldrich, Vicenç. Un dels fundador de la Unió Ultramarina (1902). El 1931 defensà la seva dissolució i l'ingrés en el Sindicat Mercantil de la CNT.

Baldrís, Joan. Dirigent de l'anarcosindicalisme agrari els anys 1930. L'any 1931 s'adherí al BOC i després a la U. de R.

Balet, Joan. Membre de la CNT. Assistí al Congrés de Sants (1918), com a representant de la Federació Local de Manresa. Col·laborà a la revista "Tierra y Libertad" i al diari "Solidaridad Obrera" de Barcelona.

Balielles Joan. Militant de “El Ràdium” a Manresa. El 22 de desembre de 1935 va ser elegit per formar part del Comitè de la Federació Sindical Tèxtil "El Ràdium".

Balsells, Josep. Teixidor (o adobador) a Reus. El juny de 1854 va ser elegit caixer de la Junta consultiva de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus. El gener de 1862 va ser elegit Secretari de la Junta directiva de la Societat de Teixidors de Cotó de la Vila de Reus. Càrrec per al que fou reelegit el gener de 1863. Va ser un dels impulsors de la Societat de Socors Mutus “La Humanitat” formada l’any 1859, que com a societat mutualista existí fins l’any 1939. L’octubre de 1873 era el destinatari de la correspondència de la Unió d’Obrers en Pell de la FRE de l’AIT.

Balsul, Alfonso. Representant la Societat de Fusters mec&agra