|
Llei de Fugues
Expressió aplicada a determinades accions que feia la policia contra
detinguts i/o empresonats.
Obrers empresonats eren posats en llibertat a altes hores de la matinada
i a la sortida de la presó eren morts a trets amb la justificació
que volien escapar-se. Tanmateix succeïa amb obrers detinguts quan,
simulant estar distrets, la policia els facilitava la fugida. Les primeres
manifestacions de la Llei de Fugues es produïren a Barcelona a les
acaballes de l'any 1920. El militant de la CNT Gregori Daura Ràdua,
que fou deixat en llibertat el 5 de desembre de 1920, es considera la
primera víctima de la Llei de Fugues.
Dies després d’aquest assassinat el militar colpista, aleshores
capità general de València, Miguel Primo de Rivera escribia
al Cap del Govern de l’Estat Eduardo Dato, Una redada, un traslado,
un intento de fuga y unos tiros, empezarán a resolver el problema
(...) no se ve otro remedio ... (carta del 21 de gener de 1921).
(Més detalls a Carles Seco. Perfil político y humano
de un estadista de la Restauración. Eduardo Dato. Real Academia
de la Historia, Madrid, 1978)
Dades dels morts i ferits en la repressió patrono/militar del
període 1919 - 1923, dins del qual succeiren accions de la "llei
de fugues".
Any |
Morts |
Víctimes (**) |
1919 |
10 |
24 |
1920 |
42 |
108 |
1921 |
96 |
172 |
1922 |
27 |
32 |
1923 |
31 |
59 |
Relacionada amb la Llei de fugues insertem una "curiosa" nota
de la policia de l'any 1921.
|