Llei de Fugues

Expressió aplicada a determinades accions que feia la policia contra detinguts i/o empresonats.
Obrers empresonats eren posats en llibertat a altes hores de la matinada i a la sortida de la presó eren morts a trets amb la justificació que volien escapar-se. Tanmateix succeïa amb obrers detinguts quan, simulant estar distrets, la policia els facilitava la fugida. Les primeres manifestacions de la Llei de Fugues es produïren a Barcelona a les acaballes de l'any 1920. El militant de la CNT Gregori Daura Ràdua, que fou deixat en llibertat el 5 de desembre de 1920, es considera la primera víctima de la Llei de Fugues.

Dies després d’aquest assassinat el militar colpista, aleshores capità general de València, Miguel Primo de Rivera escribia al Cap del Govern de l’Estat Eduardo Dato, Una redada, un traslado, un intento de fuga y unos tiros, empezarán a resolver el problema (...) no se ve otro remedio ... (carta del 21 de gener de 1921).
(Més detalls a Carles Seco. Perfil político y humano de un estadista de la Restauración. Eduardo Dato. Real Academia de la Historia, Madrid, 1978)

Dades dels morts i ferits en la repressió patrono/militar del període 1919 - 1923, dins del qual succeiren accions de la "llei de fugues".
 Any   Morts   Víctimes (**) 
1919  10  24 
1920  42  108 
1921  96  172 
1922  27  32 
1923  31  59 
 

Relacionada amb la Llei de fugues insertem una "curiosa" nota de la policia de l'any 1921.
Nota sobre la Llei de fugues