Llei de Fugues

Expressió aplicada a determinades accions que feia la policia contra detinguts i/o empresonats.
Obrers empresonats eren posats en llibertat a altes hores de la matinada i a la sortida de la presó eren morts a trets amb la justificació que volien escapar-se. Tanmateix succeïa amb obrers detinguts quan, simulant estar distrets, la policia els facilitava la fugida. Les primeres manifestacions de la Llei de Fugues es produïren a Barcelona a les acaballes de l'any 1920. El militant de la CNT Gregori Daura Ràdua, que fou deixat en llibertat el 5 de desembre de 1920, es considera la primera víctima de la Llei de Fugues.

Dies després d’aquest assassinat el militar colpista, aleshores capità general de València, Miguel Primo de Rivera escribia al Cap del Govern de l’Estat Eduardo Dato, Una redada, un traslado, un intento de fuga y unos tiros, empezarán a resolver el problema (...) no se ve otro remedio ... (carta del 21 de gener de 1921).
(Més detalls a Carles Seco. Perfil político y humano de un estadista de la Restauración. Eduardo Dato. Real Academia de la Historia, Madrid, 1978)

Dades dels morts i ferits en la repressió patrono/militar del període 1919 - 1923, dins del qual succeiren accions de la "llei de fugues".

Any	Morts	Víctimes (**)
1919	10	24
1920	42	108
1921	96	172
1922	27	32
1923	31	59

 

Relacionada amb la Llei de fugues insertem una "curiosa" nota de la policia de l'any 1921.