Federació de Treballadors de la Regió Espanyola 
(FTRE)
Barcelona, 23- 24 i setembre de 1881

Organització sindical constituïda sota l’empenta de les societats obreres de Barcelona, adoptant l’estructura que s’havia aprovat per a la FRE de l’AIT en el congrés de 1870 (sindicats d’ofici, federacions locals, federacions estatals) i seguint una línia més obrerista, oposada a la política parlamentària, amb els trets característics de la filosofia Bakuninista. Els dirigents anacosindicalistes de Barcelona, afiliats a la FRE de l'AIT, emprengueren l'acció de constituir una nova organització per acabar amb la clandestinitat que feia anys patia la FRE i que la conduia a una inactivitat total. El dia 10 de juliol de 1881 publicaren un manifest, signat per 50 societats obreres, convocant  un congrés per als dies 23, 24 i 25 de setembre. El congrés se celebrà amb l'assistència de 140 delegats que representaven a 162 societats obreres de 70 localitats (35 de les quals eren de Catalunya). Entre els acords destaquem l'aprovació dels estatuts de la federació i la declaració de principis on manifestaven que eren:

col·lectivistes respecte a la propietat,
anàrquics o autonomistes en la manera d’entendre l’organització social.

Es nomenà una Comissió Federal formada per: Francisco Tomàs, Antonio Pellicer, Eudald Canibell, Rafael Farga Pellicer i Josep Llunas i Pujals que residí a Barcelona. Ràpidament s’anaren adherint a la nova Federació les antigues societats de la FRE . El mes de febrer de 1882 la FTRE tenia 93 federacions locals i 280 seccions, i el mes d'agost 185 federacions, 561 seccions i 45.600 federats.  El mes de setembre de 1882 celebrà un segon congrés a Sevilla, la Federació tenia prop de 58.000 afiliats que es repartien en 218 federacions locals. En aquest congrés es va produir un enfrontament entre els anarco-col·lectivistes, catalans en la seva majoria, i els anarco-comunistes, bàsicament andalusos i amb majoria d’afiliació . Cal assenyalar la diferent situació que existia entre els obrers manufacturers dels pobles i ciutats de Catalunya, amb les condicions socials que patien els jornalers i temporers dels camperols d’Andalusia. Arran de la forta repressió policial a Andalusia, pels fets de "La Mano Negra", organització clandestina que emprava mitjans violents, els anarco-comunistes retraient als anarco-col·lectivistes els seu legalisme, mentre el govern torturava els treballadors andalusos.
Del 4 al 8 de octubre de 1883 celebrà a València el tercer congrés, amb assistència de 152 delegats, que representaven 88 federacions locals i 62 seccions d’oficis. La circular núm. 29 (setembre, 1883) de la Comissió Federal informava que la FTRE es composava de 14 federacions comarcals, 218 federacions locals i 550 seccions. En aquest tercer congrés hagué un enfrontament entre els partidaris de mantenir la Federació dins de la legalitat i els que pensaven que amb la legalitat a la mà el govern els empresonava i torturava. Aquests últims, encapçalats per Francisco Gajo, Manuel Pedrote i Miquel Rubio, van fer unes trobades paral·leles i van constituir "Los Desheredados. Organización revolucionaria anarquista", cosa per la qual serien expulsats de la FTRE. Però el trencament estava fet. Es va decidir que la Comissió Federal residís a Valladolid i es va nomenar secretari Indalecio Cuadrado de la Unió de Noògrafs. El setembre de 1884 se celebrà a Barcelona un congrés extraordinari que decidia que la FTRE passes a la clandestinitat i que les seccions i federacions es comuniquessin entre elles de la manera que consideressin més convenient. Aquest fet no fou ben acceptat pels dirigents catalans que continuen defensant l’anarco-sindicalisme legalitzat. A través de "La Revista Social" endegaren una campanya i cercant altres adhesions van convocar un congrés a Madrid (maig de 1885), on hi van ser representades 17 federacions locals, sense que es s'aconseguís aturar el desmembrament de la Federació, que hagué de celebrar un nou congrés a Barcelona el juliol de 1885, i que tampoc va servir per acostar posicionaments. El maig de 1887 celebrà un nou congrés a Madrid en el qual només van assistir 16 delegats. La nova Comissió Federal s’establí a Barcelona i caminava cap a la seva dissolució, cosa que es va produir a Barcelona en un darrer congrés el maig de 1888. Encara, en aquest congrés, el sector més sindicalista intenta cercar una nova organització, creant-se la Federació Espanyola de Resistència al Capital (FERC)  i també la branca anarquista de la FTRE organitzà a València, l’octubre següent, l’Organització Anarquista de la Regió Espanyola (OARE) on se certificà la dissolució efectiva de la FTRE.