Federació d’Oficials Boters
de la
Regió Espanyola


Tarragona, 27 - 28 de juliol de 1871


També s'anomenà
Federació d'Obrers Boters d'Espanya.

NOTA: Posem en lletra cursiva les transcripcions literals de les diferents cites.

La data que hem posat de constitució, Tarragona 27 i 28 de juliol de 1871, se cita com congrés cero. L’any 1932 (quan la Federació estava adherida a la UGT) en un informe del secretari de la Comissió Pericial (comitè directiu), Francesc Altés, escrivia, Los dias 27 y 28 de julio de 1871 se convoca el congreso cero de la federación. Portada 9è Congrés 1881
La Federació senyala com 9è Congrés el celebrat a Reus l’any 1881, de l’u al 7 de desembre. En aquest congrés en Josep Figuerola, delegat de Torredembarra, proposà: “Que el Reglamento de discusión sea el de 1871”. Aprovada la proposta, “Diose lectura de dicho Reglamento, y quedo aprobado por unanimidad”.

Anterior a la data de constitució de la Federació, (independentment dels antics gremis de boters) existia a Barcelona una societat de boters, agregada al Centre Federal de les societats obreres de Barcelona, el reglament de la qual està datat l’any 1869.
A Tarragona s’havia constituït el 15 d’agost de 1869 la Sociedad de Socorros Mutuos de Oficiales Cuberos, i a Reus l’any 1870 existia la Sociedad de Oficiales Cuberos. I el periòdic “La Federación”, núm 65 edició del 13 de novembre de 1870, inclou una comunicació adreçada al Centro de Federación de Toneleros de Tarragona. El mateix periòdic, “La Federación”, en el núm. 67 del 27-11-1870, publicà una comunicació del Centro de Federación de todas las Sociedades de la RE de Oficiales Cuberos, citant la Sociedad de Oficiales Cuberos de Villafranca i també la Sociedad de Oficiales Cuberos de Vendrell.


 


La Federació es formà primer a nivell català i després a nivell estatal. La FOB amb una filiació majoritària de Catalunya tingué seccions al País Valencià, Andalusia i Saragossa, i a partir de la primera dècada del segle XX en tingué a Bilbao, Pasajes (Euskadi) i Haro (La Rioja). Establí la seu de la Comissió Pericial (comitè directiu) a Reus (després fou itinerant). Va ser a Reus on celebrà el primer congrés (8-12 de desembre de 1872) i on en el decurs de la sessió del dia 9, es va prendre l’acord d’adherir-se a la FRE de l’AIT. Presidia la sessió Carles Pontons de Tarragona i exercia de secretari Josep Vidal Miret, de Reus.
En aquest punt volem citar que en el primer congrés obrer d’abast estatal, celebrat a Barcelona el juny de 1870, hi van assistir els boters Pau Vergés representant la Societat d’Oficials Boters de Reus, Ramon Amat representant la Societat de Socors Mutus d’Oficials Boters de Tarragona i Ramon Estany representant la Societat Cooperativa d’Oficials Boters de Barcelona. Després, en el segon congrés de la FRE de l’AIT (Saragossa, 4-11 d’abril de 1872), hi van participar Carles Pontons, representant els boters de Tarragona i Lluís Fuster representant els boters de Sants.

Del 16 al 22 de març de 1873 la Federació celebrà a Reus el seu segon congrés. Hi van participar 30 delegats de 16 seccions, en representació de 1.540 oficials i 392 aprenents.
El mes de gener de 1874 el cop d’Estat del general Pavía, il·legalitzà totes les societats obreres, però esquivant la repressió la federació va continuar mantenint una certa activitat.
El mes de maig de 1874 la FOB es reuní en un nou congrés i, arran de la mort d’un boter de la secció de Reus a mans d’un sergent de cavalleria, van decidir suspendre les activitats. Tot i així, del 8 al 14 de juny de 1875 la Federació celebrà el IV Congrés. Hi van assistir 22 delegats de 16 seccions.
El mes d'agost/setembre de 1876 la FOB va fer un nou congrés. Després deixaria de pagar la quota a la FRE de l'AIT.
Sobre aquest afer, la Comissió federal de la FRE de l’AIT va enviar una circular a les seccions de la FOB, que entre d’altres coses deia, Considerando, que la Pericial de Toneleros no cumple los acuerdos de los dos últimos Congresos de la Federación respecto al pago de la cuota Federal...

El setembre de 1881 representants dels boters de Barcelona, Benicarló, El Vendrell, Sant Martí de Provençals, Sants, Tarragona, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i Villanueva del Grao, assistiren a la constitució de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) (Barcelona, 23-25 de setembre de 1881), però tot seguit en el IX congrés de la FOB Portades de les actes del Congressos dels Boters de l'any 1881 - 1882 - 1885(Reus, 1 - 7 de desembre 1881), amb l'assistència de 30 delegats, que representaven 1602 oficials i 264 aprenents (xifres semblants de les del congrés de 1873), es decidí separar-se de la FTRE. (Dos delegats de Barcelona i un de Sants abandonaren el congrés, mostrant el seu rebuig a l’acord de separar-se de la FTRE).
D’entre els acords d’aquest novè congrés citem el de reduir la jornada de treball a 9 hores i mitja diàries. També es reformaren els estatuts, que en la part representativa als congressos deia:

Los delegados para tomar parte en los Congresos serán nombrados por sus respectivas Secciones.
Toda Sección que cuenta de 5 a 100 individuos, tiene derecho a elegir un delegado; de 120(sic) a 200, dos: de 220(sic) a 300 tres; y así sucesivamente. No obstante, toda Sección, podrá enviar un delegado consultor a los Congresos para tomar parte en las deliberaciones e ilustrar con su opinión aquella, pero no tendrá voto. El gasto de dicho delegado consultor será pagado por su Sección respectiva.
I sobre l’autonomia de les seccions:
Las Secciones solo serán autónomas en lo referente a confeccionar la tarifa de precio en qué se ha de regir siempre y cuando no exista una de general para toda la Federación.

La Federació passà a denominar-se FEDERACIÓN DE OFICIALES TONELEROS DE LA NACIÓN ESPAÑOLA. Així consta en la portada de les actes del Xè congrés, però cal dir que a la capçalera del reglament aprovat en aquest mateix congrés hi diu: Reglamento de la Federación de Oficiales Toneleros de la Región Española.

Els dies 6-12 de novembre de 1882 celebrà el X congrés a Tarragona, amb assistència de 33 delegats que representaven 17 seccions i la Comissió Pericial. La Federació la constituïen 20 seccions i 2072 afiliats. Cal destacar l’assistència de seccions d’Alacant, Almería, Màlaga, Saragossa i València.
En aquest Congrés, en debatre’s el tema de les vagues, Andreu Julivert del Vendrell manifestava, no puede sostenerse una Federación de Resistencia sin que las huelgas sean apoyadas materialmente, aunque antes de aprobar la pericial una huelga debe acrisolarse mucho la manera de aprobarla.
El mateix Julivert, contestant a una proposició que demanava que les discussions es fessin en llengua castellana, digué: que las mismas dificultades existirán hablando en castellano, toda vez que la mayoría no sabe nombrar en esta lengua las herramientas y asuntos periciales que inevitablemente han de ser tratadas con verdadera propiedad.
Després d’aquest congrés la Comissió Pericial passà a residir a Vilafranca del Penedès.

El novembre de 1883 se celebrà el XI Congrés a Vilafranca del Penedès. Eines de Boters.

El maig de 1884 la FOB celebrà una conferència a Vilafranca del Penedès. Aquesta conferència tingué un component diferenciat de les posteriors conferències que celebrà la Federació (on solament hi participaven oficials boters), ja que hi van participar catorze boters (un de cada secció més dos de la Comissió Pericial) i deu patrons, representants les localitats de Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Sitges, El Vendrell i Torredembarra. L'encapçalament del text d’un dels dictàmens presentats deia: La Comisión que suscribe para dar dictamen al pacto de amistad y solidaridad mútua entre la unión de patronos y oficiales toneleros de la comarca de Villafranca, pone a la deliberación de la Conferència las siguientes BASES...

El mes de juny de 1885 la FOB celebrà el XIII congrés a Vilanova i la Geltrú. Hi van participar 36 delegats de 14 seccions, aprovant-se un nou reglament per a la Federació.
En el decurs de la cinquena sessió Dalmir Borrás de Sant Martí de Provençals, presentà la següent proposició: "Proponemos al Congreso acuerde que las horas de trabajo ordinario sean 8 por día. Local del Congreso, Junio 1885. Borras”. La proposició no fou aprovada, però la qüestió seguiria viva en posteriors congressos.
Es va aprovar un reglament pels aprenents, del què destaquem, Art. 6º Para ser considerado como aprendiz, deberá tener la edad de 14 años para arriba, y el que no los tuviese, no será considerado como a tal.

El XIV congrés se celebrà a Reus.
El XV congrés se celebrà del 9 al 18 de maig de 1887 a Sants. Hi van participar representants de 1827 oficials i 333 aprenents, enquadrats en 20 seccions. Va presidir la 1ª sessió del congrés Carles Pontons, que volem recordar que presidí una de les sessions del primer congrés, l’any 1872. En aquest congrés es prengué l’acord de publicar un periòdic, que es titulà “Eco de Toneleros” i seria el portaveu de la federació (tingué una altra capçalera “El Eco de los Obreros Toneleros”.
En aquest punt hem de citar que el subtítol d’aquest portaveu lluïa la primera denominació de la Federació “Órgano de la Federación de Oficiales Toneleros de la Región Española”.
L’octubre d’aquest mateix anys la Federació tenia 25 seccions.

El XVI congrés se celebrà a Sants l’any 1888.

El mes de maig de 1889 la FOB celebrà el seu XVII congrés a Barcelona amb delegats de 19 seccions que representaven 1.340 oficials afiliats. El congrés rebutja una invitació per ingressar a la UGT. Es va modificar el Reglament de la Federació, el qual entre d’altres coses deia,

La Federación de Obreros Toneleros aspira llegar á la completa emancipación económica por medio del poderoso ariete del progreso indefinido. Siendo su credo sociológico la más acabada fraternidad y solidaridad entre todos los explotados, jamás ingresará en ninguna otra Federación nacional ni extranjera interín no vengan á renunciar todas ellas al predominio impuesto de sus respectivos ideales políticos y religiosos, fusionándose en una sola Confederación de resistencia al capital monopolizador. Al determinarlo así, entiende esta Federación que las ideas no pueden ser jamás impuestas, por lo que deja en la más completa autonomía al individuo para que profese las que crea más justas, no separándose empero dentro de la Federación de lo que informan sus Estatutos.
(Nota: La negreta és nostra). Fotografia Posant cèrcols a les bótes

En la catorzena sessió, presidida per Antoni Ferrando, es presentà el dictamen sobre els temes 8 i 9 de l’ordre del dia, que versaven sobre la invalidesa i jubilació dels boters. Transcrivim el dictamen.
La Comisión encargada de formular dictamen en los temas 8º i 9º, ambos fusionados, que versan sobre el fomento y caja de invalidez, presenta a la aprobación del Congreso lo que sigue:
Considerando que dicha caja, de ser solidaria y colectiva, dará a no dudarlo un resultado altamente beneficiosa a los federados que por desgracia queden imposibilitados de poder trabajar; y por último
Considerando el estado de organización por el presente no muy satisfactorio, y no permitirlo las circunstancias para que tenga efecto el percibir subsidio de momento.
Esta Comisión expone para su fomento las siguientes bases:
1ª Todas las secciones federadas vendrán obligadas a crear una caja para la invalidez del trabajo, destinando para este objeto la cuota de 10 céntimos de peseta por semana y por federado que trabaje, cuya caja no podrá funcionar hasta que transcurridos cinco años consecutivos a contar desde la fecha de la aprobación de las actas del 17º Congreso, como asimismo no podrán las secciones utilizarla para su uso particular, hasta que se celebre el Congreso 22º y delibere sobre dicho asunto.
2ª Las secciones que ya la tengan en vigor y sus respectivos reglamentos especiales para dicho objeto, podrán funcionar en sus respectivas secciones para su uso particular; no obstante, deberán cotizar los 10 céntimos de peseta al igual que los que no la tienen.
3ª Los esquirols que en el transcurso de estos años no hayan ingresado legalmente en la Federación, no tendrán derecho al subsidio a no ser que abonen el importe de cuotas que les correspondiere hasta la fecha de ingreso.
4ª Las secciones tendrán la precisa obligación de anotar (semanalmente) en un libro exprofeso el número de los individuos que entran en pago, remitiendo copia exacta mensualmente a la Pericial de la cantidad total que ingrese respectivamente.
5ª Los Congresos sucesivos se ocuparán de ampliar esta reglamentación según las necesidades lo exijan.
LA COMISIÓN. Anglés. Plana. Flós. Martí. Vergés.
En el debat posterior es va derogar l’article 2on i la resta va ser aprovat.

La Federació va celebrar el XVIII Congrés del 7 al 15 de juliol de 1890 a Barcelona. La FOB comptava amb 1571 oficial i 232 aprenents enquadrats en 21 seccions.
En aquest congrés es va aprovar declarar festa oficial el Primer de maig, tot i que es volien mantenir neutrals en els actes reivindicatius d’aquesta diada.
En el decurs de la cinquena sessió es va presentar un projecte d’estatuts pel funcionament de la Caixa per a la invalidesa, elaborat per Jaume Anglés. La resta de la Comissió va estar formada per Sebastià Flós, Narcís Lamarca i Francesc Mora i Jaume Salvat.Capçalera del Reglament d'Invalidesa (1890) Entre la cinquena i la sisena sessió es va debatre aquest projecte “Reglamento para la Protección y Socorro de los Oficiales Toneleros que queden inútiles para el trabajo”. Un component de la Comissió, Jaume Salvat, de Reus, va presentar un vot particular que deia: Que las cajas sean administradas localmente y con las atribuciones que en su autonomia gozan las Secciones; pero que al mismo tiempo sea forzosa su constitución en todas las secciones de la Federación. Després d’un curt debat aquest vot particular va ser rebutjat.
A la setena sessió Joan Doménech de Sants proposà que la comissió administrativa de la Caixa d’Invalidesa residís a Sant Martí de Provençals. Aquesta proposta va ser rebutjada i es va aprovar que residís a Reus.

Tot i que en el XXII congrés (1894) s’establí, Que desde el 1º de Enero de 1895 empiece a funcionar la Invalidez, asignando por subsidio cinco pesetas semanales para cada inválido, cal dir que aquesta caixa d’invalidesa a nivell federatiu no quallà, si que es van constituir, algunes d’aquestes caixes, a nivell local. La qüestió de restablir la caixa d’invalidesa federativa es tornà a debatre en els congressos XXXVIII (1911) i XLIII (1918), sense obtenir l’aprovació de les seccions.

Nota: En el Congrés de 1902 es presentà una proposició demanant que les seccions de Barcelona, Sants i Sant Martí de Provençals es puguessin fusionar. El delegat Joan Estillas, de Sant Martí de Provençals, defensant la proposició argumentà “... pues sólo se pide al Congreso autorización para el caso probable que se presentara, y que toda vez que ya tienen estas secciones fusionada la invalidez, muy fácil fuera se iniciaran corrientes de fusión administrativa”. La proposició va ser aprovada.
(la negreta és nostra).

En la setzena sessió (del congrés de 1890) s'aprovà una extensa i detallada tarifa de precios, bajo el tipo de 8 horas de jornada, amb notes tan curioses com aquestes:

Las pipas que hayan hecho servicio en el almacén, no se podrán picar mas de 3, y si están estropeadas, lo que el operario pueda.
Al picar vacío, el operario no responderá del casco.
El hierro que deberá usarse en las pelonas, catalanas, jerezanas y medias de todas clases, será de 14 a 18 líneas. En los cuartos de todas clases se considerarà usual hasta 15 líneas.
En los bocoyes se considerará hierro usual hasta 21 líneas.
Advirtiendo que en esta construcción herrada, queda a la incumbencia de los fabricantes de poderlo hacer a destajo y en cascos que se deje apilada o que no se acabe de momento: el sacar de molde irá a cuenta de los fabricantes, y si se hace a jornal, no se podrá hacer más de lo estipulado en la presente Tarifa.
Las pipas de todas clases se consideraran de grueso ordinario las que obtengan de 24 milímetros abajo, y de 25 milímetros hasta 29 id., tendrán de aumento 1 peseta, y de 30 id. en adelante se construirán a jornal.
Alegòria al Primer de maig

En la dissetena sessió es va aprovar una proposició que deia “Considerando que el 1º. de Mayo fué un acontecimiento Universal, cuya inteligencia sublime entre todos los obreros del mundo forma el prólogo de la gran obra internacional sociológica de todos los explotados, proponemos”.
“Que la Federación de Toneleros, por la parte que le corresponde, declare, acuerde y considere día festivo el 1º. de Mayo de cada año.”
Firmaven la proposició, Jaume Anglés i Antoni Ferrando.
La proposició va ser aprovada.

El XIX congrés se celebrà a Sant Martí de Provençals, del 13 al 30 d’abril de 1891, amb delegats que representaven 1.897 oficials afiliats. En la Memòria dels treballs desenvolupats per la Comissió Pericial, es relata un fet (que es repetia altres vegades) que considerem interesant destacar:
Al día siguiente le volvimos la contestación y acuerdo de la clase, el cual consistía en 50 duros de enmienda y 20 más por gastos de comisiones, lo que abonó de momento sin regatear un céntimo, y de cuya cantidad nos cobramos 9 de Comisión. La falta (del taller de Gabriel Ferraté de Reus) consistía en que hacia construir pipas de roble americano, madera escart, sin pagar el aumento tarifado. A los socios se les suspendió el trabajo sin cobrar de huelguistas y hasta segunda orden, por considerarles cómplices en el rompimiento de tarifa.

Del 6 al 10 d’abril de 1893 es va celebrar el XXI congrés a Tarragona.

En el decurs d’aquest 1893 la Federació celebrà dues noves conferències una a Vilanova i la Geltrú, els dies 26 i 27 d’octubre i l’altra al Vendrell els 16 i 17 de novembre. Aquestes conferències responien a un enfrontament amb la casa Torres (de Vilafranca), que havia donat instruccions als seus representants que rebaixessin els preus de la tarifa, anteriorment pactada amb la Federació, la qual va respondre amb una vaga que va durar 10 setmanes. Després de la primera conferència la Federació va fer públic un manifest a la opinió pública, on denunciava les males arts emprades per l’esmentat industrial.

Del 9 al 16 d'abril de 1894 se celebrà el XXII congrés a Sant Martí de Provençals. amb la participació de 32 delegats de 14 seccions. La Federació es composava de 16 seccions (totes del Principat), amb 1714 oficial federats i 252 aprenents.
En la sessió núm 12 es prengué l’acord següent:
Que desde el 1º de Enero de 1895 empiece a funcionar la Invalidez, asignando por subsidio cinco pesetas semanales para cada inválido.
També volem ressaltar que els delegats Jaume Anglés i Francesc Durán denunciaven que les seccions declaraven menys federats dels que realment treballaven a la secció, per tal de pagar menys quotes a la Federació.

Els dies 1-7 d’abril de 1895 se celebrà a Reus el XXIII Congrés. Hi foren representades vint i una seccions amb 1.361 afiliats.
En el decurs de les sessions del congrés és constatà la preocupació que començava a estendre’s entre las seccions de Sant Martí de Provençals, Barcelona i Sants sobre una qüestió totalment nova pels boters: les màquines de fer bótes.
La Comissió Pericial informà al congrés, que a la comarca de Vilafranca el comerciant Torres havia tornat a ordenar a tots els seus representants que rebaixessin la tarifa de la construcció de “pipes” de 5 ptes a 4 ptes, fet que afectava tota la “comarca” de Vilafranca.
Per fer front a la provocació es convocà una conferencia a Vilanova i la Geltrú. La Conferència celebrada el gener de 1895 no va poder establir cap acció que solucionés el conflicte, i els boters van haver de rebaixar el preu de construcció de les “pipes catalanes” de 5 pessetes a 4,25 pessetes.
De l’apartat on els delegats exposen l’estat econòmic-social de les seves seccions, transcrivim:
Vidales del Vendrell “… el estado de la sección és una verdadera calamidad … los que sostenemos el peso de los contratiempos, casi nunca nos llega el trabajo, mientras que los esquirols gozan con bastante regularidad”.
Junyent de Vilafranca “...hoy por hoy se encuentran en peor condición que cuando antes de la huelga pasada … por lo que considera imposible soñar tan siquiera en una reorganización, nada importa (als esquirols) que les desollen el jornal en su grado más reducido”.
Altés de Vilanova “ … encuéntrase la Sección que representa, en igual condición que la que han manifestado los delegados de las Secciones de la comarca de Villafranca, … por falta de convicción se han retraído una buena parte de individuos que asciende ya en la actualidad, a unos noventa”.

El XXIX Congrés se celebrà a Reus del 9 al 15 d’abril de 1901. Hi van participar 25 delegats en representació de 14 seccions i dos representants de la Comissió Pericial. La Federació és composava de 23 seccions amb 2810 federats i 357 aprenents.
D’aquest congrés ressaltem que Pau Martorell, delegat del Vendrell, manifestà que en aquella localitat ...el oficio está poco menos que aniquilado.
Sobre la problemàtica de les bótes d’importació s’aprovà: Las secciones todas al objeto de cumplir estrictamente la base 1ª ejercerán vigilancia contínua á fin de no tolerar de modo alguno el embarque de ningún casco que no sea construido en el país; y que en caso de infracción por parte de algún comerciante se obre en consecuencia.
Es va presentar i s’aprovà la proposició següent: Propongo al Congreso acuerde prohibir terminantemente y por ningún concepto que ningún federado trabaje el primero de Mayo.
Local del Congreso 14 Abril de 1901.
(Volem recordar que l’acord de declarar festiu el Primer de maig es va aprovar l’any 1890). Eines de boters. Coltell girat

El mes de juny de 1902 es va celebrar el XXX congrés a Barcelona. Llavors la Federació tenia 2639 oficials federats i 345 aprenents en 29 seccions. Després de presentar-se les credencials, els delegats de Bilbao, Haro i Saragossa demanaren a la Mesa ... que en las discusiones se utilice el habla castellana al objeto de facilitar las mismas al propio tiempo que acelerarlas.
La presidencia les previene que se hará todo lo posible por que los compañeros puedan tomar parte en las discusiones y salir bien enterados sin que haya necesidad de ninguna imposición.
Anglés se ofrece servirles de intérprete.

El compañero Menchaca se dá por satisfecho, dando las gracias por las buenas disposiciones del Congreso.
El setè punt de l’ordre del dia del congrés demandava: Que se publique de nuevo El Eco de Toneleros, y se disponga lo procedente al efecto para que se perpetúe la publicación. El diari es tornà a publicar a Tarragona l’octubre de 1902.
En aquest congrés es prengué l’acord d’establir la jornada de treball de 8 hores, però aquesta qüestió tan destacable no va ser ratificada per la majoria de les seccions i per tant no es va implantar.

Del 14 al 18 d’abril de 1903 la FOB celebrà el XXXI Congrés a Tarragona. Hi van participar 26 delegats de 14 seccions (la Federació es composava de 29 seccions amb 2642 oficials i 241 aprenents).
De l’informe que la Comissió Pericial presentà al Congrés, transcrivim l’apartat sobre l’acord del XXX congrés d’implantar la jornada de treball de 8 hores.
En El Eco núm. 84 publicamos la circular siguiente. (novembre de 1902)
“Habiendo contestado mayoría de Secciones de Cataluña y reino de Valencia á nuestra circular publicada en el último número de El Eco sobre la implantación de la jornada de ocho horas, á continuación insertamos el resultado.
Las Secciones que no están conformes en pedir tal reforma por el presente, hasta esperar otra ocasión más favorable, son:
Valencia, 6 votos; San Martín, 4;Benicarló, 2; Villafranca, 1; Sans, 1; Constantí, 1; Masnou, 1.-Total, 16 votos.
Las Secciones que están conformes con lo acordado en el último Congreso, son las siguientes:
Reus, 4 votos; Barcelona, 2 (esta Sección no ha podido celebrar reunión general por impedirlo las circunstancias con que atraviesa, habiendo tomado el acuerdo el Comité); Torredembarra, 1; Vinaroz, 1; Castellón, 1, (esta Sección hace la salvedad de que ha de ir junto con las ocho horas el aumento de tarifa).-Total 9 votos.
Las Secciones que no han contestado son:
Tarragona, 2 votos; Torrente, 1; Alicante, 2; Vendrell, 1; Valls, 1; Tortosa, 1; Vilasar, 1; Sagunto, 1; Malgrat, 1; Játiva, 1.-Total 12 votos.
En su consecuencia y resultando haber mayoría de Secciones que consideran no es tiempo oportuno para pedir tal reforma y si cuando las circunstancias sean más favorables, queda en suspenso el acuerdo tomado por el Congreso de Barcelona, hasta que la Federación crea necesario pedir tal demanda.”

Del 5 al 10 d’abril de 1904 la Federació celebrà el XXXII congrés a Reus. Hi van participar 28 delegats. La FOB es composava de 28 seccions i 2224 oficials.Boters. Portades de Tarifes de preus
En la cinquena sessió la secció de Barcelona presentà una llarga proposició que modificava les competències de la Comissió Pericial, anomenant-la Comisión de relaciones i també una modificació substancial dels estatuts. En transcrivim uns paràgrafs,
Proponemos al Congreso que los Estatutos se modifiquen en el sentido siguiente:
Que las huelgas sean tan solo apoyadas moralmente procurando generalizarlas tanto si son locales, comarcales o regionales; procurando las Secciones federadas prestar toda la solidaridad posible siempre y cuando las circunstancias lo reclamen.
Supresión de las cajas de resistencia.
Que la Comisión Pericial se denomine de “relaciones” no concediéndosele facultad de trasladarse a ninguna localidad por cuenta de la federación y que si alguna Sección la llamara correrán los gastos a cuenta de la demandante.
Que para los gastos de administración se fije la cuota de diez céntimos por mes y federado que trabaje.
Suprimir los Congresos anuales y a fecha fija; no obstante las Secciones todas tendrán el derecho de iniciativa para proponerlo a la Comisión la que consultará la opinión de todas las demás Secciones para ver si lo consideran necesario.
A la setena sessió es va presentar una nova proposició sobre la jornada de 8 hores.
Proponemos que respecto al tema que ocupa la atención al Congreso, se acuerde que la Federación se declare y ratifique partidaria de la jornada de las ocho horas, la que se pondrá en vigor por todas las Secciones desde el día 2 del próximo mes de Mayo. A la que no cumpla este acuerdo, no le serán admitidas las bajas y se le privará el envío de envases a otras localidades.
Local del Congreso 8 Abril de 1904. Vicente Plana. Gaspar Andrés. Ignacio Velert. Jacinto Vidiella. José Casanovas.
Aquesta polèmica proposició va ser poc discutida i es va aprovar amb 14 vots a favor, tres en contra i la resta es va abstenir. Boters. Tarifa parcials de preus. Barcelona, 1905

A partir de 1904 algunes societats de boters van participar en el procés que culminaria en la constitució de Solidaritat Obrera. (En la constitució de Solidaritat Obrera, l’any 1907, hi consta la societat de boters de Sant Martí de Provençals, i en el congrés que va constituir la Confederació Regional de Societats de Resistència “Solidaritat Obrera” (Barcelona, 6-8 de setembre de 1908) hi van participar els boters de Barcelona Jaume Anglès i Joan Roig.

Del 17 al 21 de febrer de 1906 la FOB va celebrar el XXXIV a Tarragona, amb delegats d’onze seccions. Dels temes de l’ordre del dia citem.
1º. Tratar sobre la huelga que sostienen las secciones de la comarca de Tarragona.
2º Que los Congresos se celebren anualmente, y que las huelgas sean apoyadas pecuniariamente.
3.° Atendida la desorganización general de la comarca de Villafranca, organización, crisis, negación de los federados que la componen y su reducido número; conveniencia de concederles trabajar, admitiéndoles los envases las secciones de primera (Planteado por la sección de Vendrell.)
4, Disolver las secciones que no tengan vida propia y volver al régimen antiguo. (Presentado por la sección de San Martín.)
5º. La precisa necesidad de que las secciones de la comarca de Villafranca sigan el régimen general (Presentado por la sección de Torredembarra).
Reglament Boters de Barcelona

L’any 1908 les seccions de Barcelona, Sants i Sant Martí de Provençals es van fusionar en una sola societat, Sociedad de Oficiales Toneleros de Barcelona y su radio.

Del dia 3 al 8 d’abril de 1911 la Federació celebrà a Reus el XXXVIII Congrés.

Aquest 1911 o potser abans, (no disposem de dades dels anys 1907 al 1910) la Federació es denominava FEDERACIÓN DE OBREROS TONELEROS DE ESPAÑA.

L'abril de 1912 celebrà el XXXIX Congrés també a Reus. La Comissió pericial que residia a Reus, després del Congrés es traslladà a Barcelona. A finals d'aquest 1912 la Federació tenia 30 seccions.

El juny de 1913, la Federació es composava de 33 seccions.

L'abril de 1914 celebrà el XL Congrés a Barcelona. Comptava llavors amb 25 seccions. Gràfic del Reglament d'Invalidesa dels Boters de Barcelona, 1915

El juliol de 1915 la Sociedad de Oficiales Toneleros de Barcelona y su radio, constitueix la seva pròpia Caixa d’Invalidesa, amb un capital de cinc mil pessetes. La Sociedad de Oficiales toneleros de Barcelona y su radio, legalmente constituida en 0cho de julio de mil novecientos ocho, funda la institución de la Invalidez, a la que pertenecerán únicamente los miembros de la citada Sociedad de Oficiales toneleros de Barcelona y su radio.

El XLI congrés se celebrà a St. Martí de Provençals el 6 de març de 1916.
Del 4 al 9 de febrer de 1918 celebrà el XLII Congrés a Barcelona. I abans que s’acabés el 1918 (del 9 al 15 de desembre) la Federació es veiè obligada a celebrar el XLIII Congrés, per resoldre greus problemes entre la secció de Barcelona (la més nombrosa de la federació), la secció de Reus i la Comissió Pericial. En aquest darrer congrés, celebrat a Vilafranca del Penedès, hi van participar 29 delegats de 16 seccions. La FOB es composava de 24 seccions que agrupaven 2083 federats i 178 aprenents.

El juliol de 1919 Reglament d'Invalidesa de Tarragona, 1919la secció de Tarragona també constitueix la seva pròpia Caixa d’Invalidesa, amb un capital inicial de deu mil pessetes. Teniendo por objeto de subvenir con un auxilio de la colectividad social a los asociados que alcanzando la edad de sesenta y cinco años quieran retirarse del trabajo o que sin haber llegado a dicha edad queden imposibilitados para ejercerlo, y en este caso no sea motivado por venereo o riñas.

Del 19 al 25 d’abril de 1920 la Federació celebrà el XLIV congrés a Reus.Gràfic. Tarifa de Preus. Reus, 1920
Aquest 1920 la Federació ingressà a la CNT i començaren les dissensions.
El 1921, en un congrés celebrat el mes d’abril a Barcelona, es decideix retirar-se de la CNT i en el congrés extraordinari de 1923 a Vilafranca del Penedès reintegrar-se a la CNT.
Tot i així va ser per poc temps, perquè el tres de desembre de 1923 se celebrà a Reus una Conferència extraordinària, on el primer tema de l’ordre del dia (que es va aprovar) era Constituir nuevamente la Federación.
El mes de febrer de 1924 la Federació constava de 18 seccions: Alacant, Barcelona, Benicarló, Bilbao, Cariñena, Haro, Pasajes, Reus, Sevilla, Tarragona, Torredembarra, Torrente, Tortosa, Valdepeñas, València, Vilafranca del Penedès, Vilassar de Mar, Vinaròs.

La Federació anava a mal borràs i el 26 de setembre de 1926 se celebra a Tarragona una nova Conferència, amb assistència d’11 delegats de 6 seccions i la Comissió Pericial (que residia a Tarragona) integrada per 4 delegats. L’únic tema de l’Ordre del dia era la inactividad de la Comissión Pericial y su continuïdad.

Conferència extraordinària
Tarragona, 26 de setembre de 1926


DELEGATS ASSISTENTS

Delegat Secció
Cabacés, Miquel Reus
Cabrera, Ramon Tortosa
Ferré Jacas, Josep Comissió Pericial
Gilabet, Ramon Comissió Pericial
Gonzalvo, Vicenç València
Montserrat, Francesc Reus
Peinado, Francisco València
Rodríguez, Pau Comissió Pericial
Roig, Tomàs Tortosa
Rovira, Pere Barcelona
Vicente, Pere Tarragona
Vidal, Joan Barcelona
Vives, Francesc Comissió Pericial
Ximénez, Francesc Tarragona

Els dies 16, 17, 18 i 19 de maig de 1927 se celebrà a Tarragona el XLVIII Congrés. Hi van participar 15 delegats de 10 seccions, més dos delegats de la Comissió Pericial, que representaven 987 oficials i 68 aprenents.

El 15 de gener de 1928 la Federació celebra una nova Conferència a Reus. Hi van participar 10 delegats de 5 seccions i dos delegats de la Comissió Pericial. La FOB tenia 12 seccions. Barcelona, Benicarló, Haro, La Palma del Condado, Pasajes, Reus, Tarragona, Torredembarra, Tortosa, València, Vilafranca del Penedès i Vinaròs.

Els dies 13 i 14 de maig de 1929 se celebrà a Reus el que s'anomenà XLIX Congrés. La Federació estava a les acaballes. Només hi van assistir 9 delegats de 5 seccions, a més cinc seccions van comunicar la seva adhesió. La Federació la composaven 11 seccions amb 922 oficials i 87 aprenents.

Comisión Pericial
de la
Federación de Obreros Toneleros de España


Estadística presentada en el
XLIX congreso
Reus, 13 y14 de mayo de 1929
.

Seccions Oficials Aprenents
Barcelona 180 4
València 350 35
Reus 100 12
Tarragona 110 1
Tortosa 22  
Vilafranca del Penedès 50 2
Pasajes 22  
Haro 8  
Vinaròs 25 3
Torredembarra 30 5
Palma del Condado 25 25
Sumes ..... 922 87

Després, el gener de 1930, la Federació d’Obrers Boters (que comptava amb 10 seccions) ingressà a la Unió General de Treballadors (UGT).

Circular núm 2, datada a Reus l'agost de 1932
Gentilesa de la Biblioteca Xavier Amoròs de Reus.

El desembre de 1930 la FOB tenia 1567 federats enquadrats en 19 seccions (399 federats del Principat en 6 seccions (Barcelona, Reus, Tarragona, Torredembarra, Tortosa i Vilafranca del Penedès).
En la relació que oferia la Comissió Pericial de la FOB, aquest desembre de 1930, hi consta Barcelona amb 100 federats, però cal dir que la mateixa Comissió, l’abril anterior comunicava que la secció de Barcelona quedava excluïda de la Federació por no querer sumarse al acuerdo unánime de la Federación, al adherirnos a la Unión General de Trabajadores.

L’octubre de 1931 la UGT indicava que a Catalunya havien 1849 boters federats, enquadrats en 7 seccions, però tenint en compte que l’agost de 1932 la Federació solament citava 4 seccions del Principat (Reus, Tarragona, Torredembarra i Tortosa) d'un total de 16, cal pensar que les dades de la UGT podrien ser a nivell estatal. També comentar que en l'informe del maig de 1932 del secretari de la Comissió Pericial de la FOB, citat al principi, donava la xifra de 1.254 federats.
El novembre de 1931 la FOB celebrà un nou congrés, del que no en tenim cap més dada.

En el XVII congrés de la UGT (Madrid, 14-22 d'octubre de 1932) hi van assistir set delegats de la Federació de Boters, representant 976 federats. En aquest congrés es va presentar una proposició que deia:
Proposición presentada per la Sección de Obreros Ebanistas de Madrid y Obreros Tapiceros de Madrid.
Estructuración de las Federaciones:
Que se proceda a la fusión de las Federaciones Nacionales de Toneleros y Obreros de la Madera, a fin de la mejor defensa de los intereses comunes de ambas.

Com hem dit, a partir de 1887 publicà "El Eco de Toneleros", que tingué una altra capçalera i poca continuïtat.

Altres dades de la Federació de Boters.

Transcripció de les actes del IX Congrés de la Federació d'Oficials Boters, celebrat a Reus de l'u al 7 de desembre de 1881.

Reglament de la Federació d'Oficials Boters, aprovat en el IX congrés, celebrat a Reus el desembre de 1881.

Extractes comentats de les actes del Xè Congrés de la Federació d'Oficials Boters, celebrat a Tarragona el desembre de 1882.

Transcripció de les actes de la Conferència de la Federació d'Oficials Boters, celebrada a Vilafranca del Penedès els dies 5, 6 i 7 de maig de 1884.

Reglament de la Federació d'Oficials Boters, aprovat en el XIII congrés, celebrat a Vilanova i la Geltrú el juny de 1885.

Extractes comentats de les actes del XV Congrés de la Federació d'Oficials Boters, celebrat a Sants el maig de 1887.

Extractes comentats de les actes del XVII Congrés de la Federació d'Oficials Boters, celebrat a Sants el maig de 1889.

Reglament de la Federació d'Oficial Boters, aprovat en el Congrés de maig de 1889.

Extractes comentats de les actes del XVIII Congrés de la Federació d'Oficials Boters, celebrat a Barcelona el juliol de 1890.

Reglament de la Federació d'Oficial Boters, aprovat en el Congrés de juliol de 1890.

Transcripció de les actes del XIX Congrés de la Federació d'Oficials Boters, celebrat a Sant Martí de Provençals l'abril de 1891.

Reglament de la Federació d'Oficial Boters, aprovat en el Congrés de l'abril de 1891.

Reglament d'Invalidesa de la FOB, aprovat en el Congrés de l'abril de 1891.

Extractes comentats de les actes del XXII Congrés de la Federació d'Oficials Boters, celebrat a Sant Martí de Provençals l'abril de 1894.

Reglament de la Federació d'Oficial Boters, aprovat en el Congrés de l'abril de 1894.

Reglament d'Invalidesa de la Federació d'Oficial Boters, aprovat en el Congrés de l'abril de 1894.

Extractes comentats de les actes del XXIII Congrés de la Federació d'Oficials Boters, celebrat a Reus l'abril de 1895.

Extractes comentats de les actes del XXIX Congrés de la Federació d'Oficials Boters, celebrat a Reus l'abril de 1901. Capçalera Reglament dels Boters de Tortosa, 1901

Reglament de govern de la secció de Tortosa, aprovat l'any 1901.

Extractes comentats de les actes del XXX Congrés de la Federació d'Oficials Boters, celebrat a Barcelona el juny de 1902.

Extractes comentats de les actes del XXXII Congrés de la Federació d'Oficials Boters, celebrat a Reus l'abril de 1904.

Reglament de la Federació d'Oficial Boters, aprovat en el Congrés de l'abril de 1904.

Reglament de govern de la secció de Barcelona, aprovat l'any 1908.

Reglament d'Invalidesa de la secció de Barcelona, aprovat el juny de 1915.

Extractes comentats de les actes del XLIII congrés, celebrat a Vilafranca del Penedès el desembre de 1918.

Reglament de la Federació d'Obrers Boters, aprovat en el congrés de desembre de 1918.

Reglament d'Invalidesa de la secció de Tarragona, aprovat el juliol de 1919.

Tanscripció de les actes de la Conferència extraordinària celebrada a Reus els dies 3 i 4 de desembre de 1923, recollides en la circular núm 1 datada a Reus febrer de 1924.

Transcripció de les actes del XLVIII congrés celebrat a Tarragona el maig de 1927, recollides en la circular núm 6, datada a Tarragona el juny de 1927.

Transcripció de les actes de la Conferència celebrada a Reus el dia 15 de gener de 1928, recollides en la circular núm 4, datada a Reus el febrer de 1928.

Transcripció de les actes del XLIX congrés celebrat a Reus el maig de 1929, recollides en la circular núm 7, datada a Reus el maig de 1929.

Vocabulari de boters.

Dades d'afiliació
de la
Federació d'Oficials Boters

Any Oficials Aprenents Seccions       Any Oficials Aprenents Seccions
1873 1540 392 17   1902 2639 345 29
1881 1602 264 18   1903 2642 241 29
1882 2072 367 20   1904 2224 291 28
1885 1604 307 16   1912     30
1887 1827 333 20   1913     33
1887 octubre   25   1918 2083 178 24
1889 1340 215 19   1924     18
1890 1571 232 21   1926     11
1891 1897 - 20   1927 987 68 10
1893 1361 - 16   1928     12
1894 1714 252 16   1929 922 87 11
1895 1361 222 16   1930 1567   19
1901 2810 357 23   1932 1254 16
                 


Relació de les seccions
de la
Federació d'Oficials Boters
(Entre parèntesis l'any)

(1873) Barcelona, Benicarló, Constantí, El Vendrell, Manresa, Martorell, Montblanc, Reus, Sant Martí de Provençals, Sants, Tarragona, Torredembarra, València, Valls, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i Vinaròs.

(1881) Arenys de Munt, Benicarló, Constantí, El Masnou, El Vendrell, Malgrat de Mar, Martorell, Reus, Sant Martí de Provençals, Sants, Sitges, Tarragona, Torredembarra, València, Valls, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i Vinaròs.

(1882) Alacant, Almería, Barcelona, Benicarló, Constantí, El Masnou, El Vendrell, Málaga, Martorell, Reus, Sant Martí, de Provençals, Sants, Saragossa, Sitges, Tarragona, Torredembarra, València, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i Vinaròs.

(1885) Barcelona, Benicarló, Constantí, El Masnou, El Vendrell, Malgrat de Mar, Reus, Sant Martí de Provençals, Sants, Sitges, Tarragona, Torredembarra, València, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Vinaròs.

(1887)  Altafulla, Barcelona, Benicarló, Calatayud, Constantí, El Masnou, El Vendrell, Malgrat , Martorell, Reus, Sant Martí de Provençals, Sants, Saragossa, Sitges, Tarragona, Torredembarra, València, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Vinaròs.

(1887-octubre) Aldaya, Altafulla, Arenys de Munt, Barcelona, Benicarló, Calatayud, Constantí, El Masnou, El Vendrell, Les Corts, Malgrat de Mar, Martorell, Reus, Sant Martí de Provençals, Sants, Saragossa, Sitges, Tarragona, Torredembarra, Torrente, València, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Vilassar de Mar i Vinaròs.

(1889)  Altafulla, Arenys de Munt, Barcelona, Calatayud, Constantí El Masnou, El Vendrell, Les Corts, Malgrat de Mar, Martorell, Reus, Sant Martí de Provençals, Sants, Sitges, Tarragona, Torredembarra, Vilafranca del Penedès, Vilassar de Mar, Vinaròs.

(1890) Sant Martí de Provençals, Tarragona, Reus, Torredembarra, Vilanova i la Geltrú, El Vendrell, Vilafranca del Penedès, Vinaròs, Sants, Barcelona, El Masnou, Sitges, Malgrat de mar, Altafulla, Constantí, Martorell, Les Corts, Arenys de Munt, Vilassar de mar, Valls, Benicarló.

(1891) Altafulla, Arenys de Munt, Barcelona, Benicarló, Constantí, El Masnou, El Vendrell, Malgrat, Martorell, Reus, Sant Martí de Provençals (i Les Corts) (nota: se citen conjuntament) Sants, Sitges, Tarragona, Torredembarra, Valls, Vilafranca del Penedès, Vilanova i a Geltrú, Vilassar de mar, Vinaròs.

(1894) Arenys , Barcelona, Constantí, El Masnou, El Vendrell, Malgrat de Mar, Reus, Sant Martí de Provençals, Sants, Sitges, Tarragona, Torredembarra, Valls, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i Vilassar de Mar.

(1895) Arenys de Munt, Barcelona, Constantí, El Masnou, El Vendrell, Malgrat de Mar, Reus, Sant Martí de Provençals, Sants, Sitges, Tarragona, Torredembarra, Valls, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Vilassar de mar.

(1901) Alacant, Barcelona, Benicarló, Cervera, Constantí, El Masnou, El Vendrell, Haro, Malgrat de mar, Montblanc, Reus, Sant Martí de Provençals, Sants, Sitges, Tarragona, Torredembarra, Tortosa, València, Valls, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Vilassar de Mar i Vinaròs.

(1902) Alacant, Barcelona, Benicarló, Bilbao, Castelló de la Plana, Constantí, El Vendrell, Els Masnou, Haro, Játiva, Logroño, Malgrat de mar, Pamplona, Pasajes, Reus, Sagunto, Sant Martí de Provençals, Sants, Saragossa, Tarragona, Torredembarra, Torrente, Tortosa, València, Valls, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Vilassar, Vinaròs.

(1903) Barcelona, Benicarló, Bilbao, Castelló de la Plana, Constantí, El Masnou, El Vendrell, Haro, Jàtiva, Logroño, Malgrat de Mar, Pamplona, Pasajes, Reus, Sagunt, Sant Martí de Provençals, Santander, Sants, Saragossa, Tarragona, Torrdembarra, Torrente, Tortosa, València, Valls, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Vilassar de Mar, Vinaròs.

(1904) Barcelona, Benicarló, Bilbao, Castelló de la Plana, Constantí, El Masnou, El Vendrell, Haro, Játiva, Logroño, Malgrat de mar, Pamplona, Pasajes, Reus, Sagunt, Sant Martí de Provençals, Santander, Sants, Saragossa, Tarragona, Torredembarra, Torrente, Tortosa, València, Valls, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Vilassar de mar, Vinaròs.

(1912) Alacant, Almería, Barcelona, Benicarló, Bilbao, Cádiz, Constantí, Dos Hermanas, El Masnou, El Vendrell, Haro, Jàtiva, Jerez de la Frontera, Málaga, Manzanares, Pasajes, Puerto de Santa Maria, Reus, Sagunto, Sevilla, Tarragona, Torredembarra, Torrrente, Tortosa, València, Valls, Vilassar de Mar, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Vinaròs.

(1913) Alacant, Almería, Aznalfarache, Barcelona, Benicarló, Bilbao, Cádiz, Constantí, Córdoba, Dos Hermanas, El Masnou, El Vendrell, Haro, Jàtiva, Jerez de la Frontera, Logroño, Málaga, Manzanares, Pasajes, Puerto de Santa Maria, Reus, Sagunto, Sevilla, Tarragona, Torredembarra, Torrente, Tortosa, València, Valls, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Vilassar de Mar i Vinaròs.

(1918) Barcelona, Benicarló, Bilbao, El Masnou, El Vendrell, Haro, Huelva, La Palma, Logroño, Málaga, Pamplona, Pasajes, Reus, San Juan del Puerto, Sevilla, Tarragona, Torredembarra, Torrente, Tortosa, València, Valls, Vilafranca del Penedès, Vilassar de Mar, Vinaròs.

(1924) Alacant, Barcelona, Benicarló, Bilbao, Cariñena, Haro, Pasajes, Reus, Sevilla, Tarragona, Torredembarra, Torrente, Tortosa, Valdepeñas, València, Vilafranca del Penedès, Vilassar de Mar i Vinaròs.

(1926) Barcelona, Benicarló, Haro, Pasajes, Reus, Tarragona, Torrente, Tortosa, València, Vilafranca del Penedès, Vinarós.

(1927) Barcelona, Benicarló, Pasajes, Reus, Tarragona, Torredembarra, Tortosa, València, Vilafranca del Penedès i Vinaròs.

(1928) Barcelona, Benicarló, Haro, La Palma del Condado, Pasajes, Reus, Tarragona, Torredembarra, Tortosa, València, Vilafranca del Penedès i Vinaròs.

(1929) Barcelona, Haro, La Palma del Condado, Pasajes, Reus, Tarragona, Torredembarra, Tortosa, València, Vilafranca del Penedès i Vinaròs.

(1930) Aguada (Cádiz), Barcelona, Benicarló, Chiclana de la Frontera, Haro, Jérez de la Frontera, Manzanares, La Palma del Condado, Pasajes, Puerto de Santa Maria, Reus, Sanlúcar de Barrameda, Tarragona, Torredembarra, Torrente, Tortosa, Valdepeñas, València i Vilafranca del Penedès.

(1932) Aguada, Benicarló, Chiclana de la Frontera, Haro, Jerez de la Frontera, Manzanares, La Palma del Condado, Pasajes, Puerto de Santa Maria, Reus, Sanlúcar de Barrameda, Tarragona, Torredembarra, Tortosa, Valdepeñas i Villena.