CONGRESSOS
DE   LA
 U G T
 
núm ciutat, dates i dades
1er Barcelona, 1888, 12–15 d’agost
Assisteixen 26 delegats que representaven a 5154 afiliats de 30 societats d'oficis i a la Federació Tipogràfica Espanyola.  De Catalunya 28 societats i 3644 afiliats (sense comptabilitzar la Federació Tipogràfica).
Després del congrés va ser elegit president del Comitè Nacional Antonio García Quejido i Francesc Parera secretari, tot i que les actes del Comitè sempre van signades pel vice-secretari Juan Graells.
2on Vilanova i la Geltrú. 1890, 31 d’octubre/2 de novembre
Hi assisteixen 22 delegats que representen 5.269 afiliats de 26 societats més la Federació de Societats Obreres de Málaga (amb 11 societats) i la Federació Tipògrafica (amb 13 seccions). De Catalunya 15 seccions i 1788 afiliats.
Després del congrés les societats de Barcelona van reelegir com a president de la UGT
Antonio García Quejido i Carlos Duval fou elegit secretari. (comitè)
3er Màlaga. 1892, 7-11 Setembre
En aquest congrés hi van assistir 21 delegats representant a 71 seccions i 7000 afiliats. La UGT té 97 seccions i 8014 afiliats.
Després del Congrés el penedesenc Josep Comaposada, va ser elegit president i Carles Duval, secretari primer. (A mitjans de 1893 va ser substituït per Sebastià Llesuy, Litògraf) (Comitè)
4rt Madrid. 1894, 2 d’Agost.
En aquest congrés hi assisteixen 23 delegats representant 66 seccions de 13 localitats més les de la Federació Tipogràfica. A més havia una representació de Vizcaya. Del Principat hi van assistir 4 delegats representant 15 seccions i al Comitè Nacional.
En la sisena sessió es va elegir per unanimitat secretari del Comitè Nacional n’Antonio García Quejido, què passà a ser el primer secretari retribuït.
Després del Congrés Basilio Martín Rodríguez va ser elegit president del Comitè.
(NOTA) El Comitè es va remodelar (desconeixem la data), però la convocatòria del Vè congrés (La Unión Obrera núm. 10, febrer de 1896) va signada per un nou Comitè.
València. 1896, 17-19 d’abril. 
Participen en el congrés 20 delegats, representant 40 seccions. La UGT té 6154 afiliats que s’agrupen en 69 seccions. A Catalunya només 1682 afiliats. Després del congrés Luís Zurdo Olivares va ser nomenat president i Antonio García Quejido, Secretari. (comitè)
Nota: El mes de setembre Luís Zurdo va dimitir, després de sortir de la presó, i el més d’agost de 1897 García Quejido va deixar la secretaria. El Comitè es va haver de reestructurar. Ignació Masoni va ocupar la presidència i Toribio Reoyo la secretaria.(comitè reestructurat).
Madrid. 1899, 13-15 setembre
Hi participen 27 delegats que representaven 7.440 afiliats de 38 seccions més la Federació Tipogràfica. La UGT compta amb 65 seccions i 15264 afiliats, dels qual a Catalunya només n'hi ha 759.
Dels 22 punts de l’ordre del dia del congrés, destaquem el punt núm 10 que proposava: Que el Comitè tingui la residència a Madrid, com punt més convenient per a dirigir l’organització. El Congrés va elegir Antonio García Quejido Secretari del Comitè Nacional,  i el 22 d'octubre els federats de Madrid van elegir Pablo Iglesias com a President.
  Volem destacar la incorporació de Francisco Largo Caballero a les tasques organitzatives de la UGT.
Madrid. 1902, 14 - 18 de maig
Participen en el congrés 93 delegats representant 193 seccions de 46 localitats i 34.410 afiliats.
Pablo Iglesias, Antonio García Quejido i Matías Gómez, són confirmats en els càrrecs de President, Secretari i Tresorer respectivament (comitè)  Antonio García Quejido va dimitir i ocupà el càrrec Vicente Barrio.
Madrid. 1905, 16 - 19 de maig
Assisteixen al congrés 78 delegats (algunes fonts diuen 82) que representaven uns 40.000 afiliats enquadrats en 170 seccions, 4 federacions estatals i dues federacions locals. (De Catalunya només hi van estar representades 6 seccions de tres localitats (Calella, Sitges i Tortosa dins de la Federació Tipogràfica). La UGT tenia 373 seccions i 56.905 afiliats. A Catalunya només 16 seccions i 2.819 afiliats. Pablo Iglesias és elegit President i Vicente Barrio Secretari (comitè).
9è. Madrid. 1908, 16 - 19 de maig
Van participar en el congrés 64 delegats que representaven 30.356 federats enquadrats en 156 seccions. (Tres del Principat). La UGT, el més de març, tenia 240 seccions i 32.612 afiliats. A Catalunya només 6 seccions i 551 afiliats. 
Pablo Iglesias és elegit President, Francisco Largo Caballero Vice-president i Vicente Barrio Secretari. (comitè)
10è Madrid. 1911, 17-21 de maig
Van assistir al congrés 104 delegats (algunes fonts diuen 109) que representaven 175 seccions de 67 localitats. La UGT, el mes de març, tenia 77.749 afiliats agrupats en 328 seccions. A Catalunya només 992 afiliats i 9 seccions.
Són reelegits en els càrrrecs de President, Vicepresident i Secretari, Pablo Iglesias, Francisco Largo Caballero i Vicente Barrio, respectivament. (comitè)

11è Madrid. 1914, 20 - 29 de juny.
Un total de 122 delegats van assistir a aquest llarg Congrés, representant 231 seccions i 6 Federacions. La UGT tenia 119.144 afiliats agrupats en 393 seccions (dades del mes d'agost de 1914). S'aprovà una reforma dels Estatuts referent a la composició del Comitè, que passaria a estar format per 11 membres elegits pels congressos. L'elecció del nou Comitè Nacional es va fer per aclamació i van ser confirmats en els càrrecs de President, Vicepresident i Secretari, Pablo Iglesias, Francisco Largo Caballero i Vicente Barrio, respectivament.
12è Madrid 1916, 18 - 24 de maig
Al congrés hi van assistir 104 delegats que representaven 211 societats/sindicats de 72 localitats més la Federació tèxtil de Bejar. La UGT tenia el mes de febrer 76.304 afiliats (5652 de Catalunya), enquadrats en 438 seccions.
Són confirmats en els càrrrecs de President, Vicepresident i Secretari, Pablo Iglesias, Francisco Largo Caballero i Vicente Barrio, respectivament. (comitè)
13è Madrid. 1918, 30 de setembre-10 d’octubre
Van assistir al Congrés 108 delegats que representaven 65.563 federats. La UGT té 89.601 afiliats enquadrats en 457 seccions (Catalunya 2509 federats i 21 seccions).
Pablo Iglesias és reelegit en el càrrec de President, Julián Besteiro és elegit Vice-president i Francisco Largo Caballero, Secretari. (comitè)
14è Madrid. 1920, 26 de juny
Van assistir al Congrés prop de 200 delegats que representaven uns 133.000 federats. La UGT tenia 211.342 afiliats en 1.078 seccions (A Catalunya 5197 federats i 36 seccions).
Dels temes tractats destaquem el resultat de la votació sobre si la UGT devia separar-se de la Internacional d’Amsterdam i incorporar-se a la 3ª Internacional. El resultat va ser: 110.902 vots a favor de la Internacional d’Amsterdam, 17.919 vots a favor de la 3ª Internacional i 3910 abstencions. Pablo Iglesias va ser reelegit en el càrrec de President, Julián Besteiro en el de Vicepresident i Francisco Largo Caballero en el de Secretari General. (comitè)
15è Madrid. 1922, 18 - 24 de novembre
Hi van assistir 184 delegats més 5 components del Comitè Executiu, que representaven prop de 120.000 federats, enquadrats en 219 seccions/societats de 103 localitats. També hi havien representades 15 federacions.
La UGT tenia el mes de setembre 208.170 afiliats en 1.198 seccions (A Catalunya 3.407 federats i 45 seccions).
Aquest Congrés va estar marcat per la greu trifulca que es va produir en la quarta sessió, i en la que va resultar mort el militant de la UGT Manuel González Portillo i tres més fan ser ferits.

Van ser expulsats els delegats que militaven en el partit Comunista. Cal recordar que un any abans els militants del PSOE i de la UGT partidaris de la III Internacional es van escindir del partit i van constituir el Partit Comunista.
Pablo Iglesias va ser reelegit en el càrrec de President, Julián Besteiro en el de Vicepresident i Francisco Largo Caballero en el de Secretari General. (comitè)
extra Madrid. 1927, 6, 7 i 8 d’octubre
Nota: Hem corregit i ampliat les notes d’aquest congrés amb les dades del periòdic El Socialista núm. 5823 i 5824.
Van assistir al congrés 251 delegats que representaven 114.851 federats de 144 localitats. Punt únic de l’ordre del dia del congrés: Els afiliats de la UGT han d’ acceptar llocs en l’Assemblea Nacional ? (creada pel dictador Miguel Primo de Rivera). El congrés per unanimitat va votar no ha lugar a què s’acceptin llocs en l’Assemblea Nacional Consultiva.
Ampliació del Dictamen de la Ponència

Pablo Iglesias havia mort el desembre de 1925 i assumí la presidència de la UGT Julián Besteiro.
16è Madrid. 1928, 10-15 de setembre.
Hi van assistir 591 delegats que representaven a 141.310 afiliats de 683 seccions. La UGT té 210.567 afiliats enquadrats en 1342 seccions. A Catalunya 58 seccions i 5886 federats (el mes d'abril). El congrés va elegir president a Julián Besteiro, secretari general a Francisco Largo Caballero i Andrés Saborit com a vicepresident. (comitè)
17è Madrid. 1932, 14-22 d’octubre
Hi van participar 1.534 delegats en representació de 486.394 federats i 2.271 seccions. Catalunya tenia 17.065 federats.
Manuel Cordero en el discurs d’obertura del Congrés va dir que la UGT tenia més d’un milió d’afiliats.
Tot i aquestes xifres (extretes de les actes del congrés), volen citar el resultat d’una votació sobre un punt conflictiu de la Gestió de la Comissió Executiva (en la cinquena sessió). El resultat va ser: 581 delegats a favor i 42 en contra. Que, en el nostre parer, s'acosten més a l'assistència real de delegats.
Julián Besteiro fou reelegit president, Andrés Saborit vicepresident i Francisco Largo Caballero, secretari general (veieu la nota del paràgraf següent). (comitè)
  (nota) Tan bon punt es va conèixer l’elecció, Largo Caballero que estava absent del congrés per malaltia, va fer arribar un escrit a la Mesa del Congrés presentant la seva renúncia irrevocable. Ocupà la Secretaria Trifón Gómez.

Volem destacar que la Federació de Treballadors de la Terra era, amb escreix, la més nombrosa, amb 275 delegats de 1106 seccions i 137.719 afiliats.

Aquest fou el Congrés d’enfrontament de les dues tendències de la UGT, la tendència obrerista representada per Francisco Largo Caballero i la tendència de les professions liberals.