Centre Autonomista
de
Dependents del Comerç
i
de la Indústria (CADCI)

Barcelona, 1903

Organització Catalanista que durant els primers anys la seva actuació fou bàsicament educativa i mutual. El Juliol de 1910 s’hi creà la Secció Permanent de Relació i Treball i sota l’empenta i organització d’aquesta secció, el CADCI comença a dirigir les reivindicacions i la confluència de les societats obreres de dependents mercantils de Barcelona (la campanya del 1912-13 pel tancament dels establiments a les 8 del vespre. La campanya pel descans dominical, o la campanya de 1914 per fixar la jornada de treball en 10 hores i la supressió de l'internat, etc) que culminaria en la Primera Assemblea de Dependents de Catalunya (1913) i en la constitució de la Federació de Dependents de Catalunya (gener de 1921), Aquesta federació nomenà president del comitè executiu Francesc Xavier Casals, del CADCI.
Entremig un nucli de dependents disconformes amb les tàctiques reformistes del CADCI, promogueren el desembre de 1917 una nova Agrupació de Dependents que s'adherí a la CRTC. Fins el 1936 el sindicalisme moderat i reformista del CADCI, fou un clar referent pels treballadors del comerç, d’oficines i de la banca. En fou president en Josep Puig i Esteve, que molt sovint revoltà la tribuna d’oradors del CADCI, amb la seva exacerbada filosofia envers els immigrants.

El CADCI fou clausurat per la dictadura del general Primo de Rivera (sota l'acusació de separatista) i el seu local confiscat. En aquella època el CADCI tenia uns 20 mil afiliats. El sis d’octubre de 1934 va donar suport a la proclama del president Companys, cosa per la qual el seu local va ser bombardejat per l'exèrcit. En el desigual combat hi van morir Jaume Compte, Manuel González Alba i Amadeu Bardina. Després els seus dirigents, encapçalats per Jaume Cardús, foren empresonats. L'agost de 1936 una assemblea d'uns 900 delegats (que representaven a uns 23 mil afiliats) van decidir adherir-se a la UGT.
Tingué seccions a Girona, Lleida, Manresa, Mataró, Reus, Sabadell, Tarragona,Terrassa, Valls i Vic.
No cal dir que la dictadura franquista va espoliar i confiscar tots els bens del CADCI, molts dels seus militants van ser empresonats i el president de la delegació de Tarragona, Washington Valls Cabré, va ser afusellat l'octubre de 1939.
Actualment (abril de 2008) el CADCI  té 7750 socis.

Foren Presidents del CADCI,

Carles Font i Rovira (1903),
Martí Castañeda (1904),
Josep Bordas de la Cuesta (1905 - 1908),
Josep Puig i Esteve (1909 - 1916),
Rafael Pons i Farreras (1916 - 1919),
Joan Torrens Dagès (1919 - 1921),
Francesc Xavier Casals Vidal (1921 - 1932),
Manuel Juliachs i Mata (1932 - 1934),
Jaume Cardús (1934 - 1936),
Pere Aznar i Seseres (1936 - 1977)
.
En els darrers anys han estat Presidents,

1977 - 2000 Lluís Urpinell i Joan (20)
2000 - 2007 Agustí Barrera (20)
2007 (actual), Josep M. Andreu i Torres
Publicà, i publica, la revista "Acció" (1912).