Va inaugurar aquest congrés el secretari general de la CNT Horació
Martínez Prieto, que va acabar el seus discurs manifestant: ...
deseamos que este Congreso sea el último que la CNT realiza
dentro del sistema capitalista.
Per presidir la primera sessió
va ser elegit Francesc Isgleas, de Sant Feliu de Guíxols,
que recordà als assistents que també havia presidit la primera
sessió del tercer Congrés de la CNT celebrat a Madrid el
1931.
Destacar que hi van participar delegats dels anomenats Sindicats d’Oposició,
(escindits i/o expulsat el 1932) els quals majoritàriament van
reingressar a la CNT.
Va ser un congrés multitudinari i en diversos moments caòtic.
En cada anunciat d'un nou tema un promig de 60 delegats demanaven la paraula.
Entenem que és il·lustratiu la introducció d'una
proposició d'urgència presentada a la novena sessió:
Estas delegaciones, considerando en la forma que que transcurren
las sesiones, descentradas del orden de discusión, y que por mucho
tiempo de que dispongan los delegados la norma seguida agotará
el que puedan disponer, colocándolas en el trance de tener que
regresar a sus respectivas localidades sin haver podido agotar el orden
del día, proponemos al Congreso:
Que sean designadas
Ponencias dictaminadoras que sirvan de base de discusión, y que
al centrar las discusiones en torno a un orden lógico que no
supondrá ni mucho menos limitación para los delegados,
se obtendrá una economía de tiempo. Por otra parte, insistimos
en que sea aceptada esta proposición con tanto mayor motivo cuanto
que se evitará que los asuntos sean discutidos dos veces, cosa
que nos hace perder doblemente el tiempo.
No hem trobat dades
concretes dels assistents. Les dades més repetides són les
del periòdic "Solidaridad Obrera" (edició del
dia 5 de maig de 1936) que va donar les xifres de 988 sindicats i 559.294
federats representats. El nombre de delegats assistents al congrés
se situa en 650.
Com altres vegades les dades dels congressos i assemblees de la CNT són
aproximades, sense que això minvi la gran importància, per
al moviment obrer, que llavors tenia la CNT tant a Catalunya com a la
resta de l'Estat. D'aquests 650 delegats només en tenim referències
de setenta set.
Algunes dades de les delegacions territorials,
( tot i que no quadren amb les globals del periòdic citat)
Delegació |
Delegats |
Sindicats |
Federats |
Andalusia
i Extremadura |
146 |
242 |
116.753 |
Aragó,
Rioja i Navarra |
110 |
156 |
33.881 |
Astúries,
León i Palencia |
|
48 |
23.105 |
Balears |
|
8 |
2.598 |
Canàries |
|
13 |
9.364 |
Cantàbria |
|
10 |
2.384 |
Catalunya |
|
161 |
135.142 |
Catalunya
(sindicats d'oposició) |
|
|
34.600 |
Centre |
|
75 |
40.924 |
Galícia |
|
71 |
23.134 |
Llevant |
73 |
87 |
49.099 |
Llevant
i Huelva (sindicats d'oposició) |
44 |
28 |
26.021 |
Nord |
|
25 |
4.973 |
Exposem la votació sobre la ponència
de les Aliances Revolucionàries, que ens donen una altra aproximació
del nombre dels Sindicats representats:
En contra de les Aliances
Revolucionàries ................................. 12 sindicats
A favor del dictamen (sense una addició transaccional)................
62 sindicats
A favor del dictamen (amb l'addició)..........................................
822 sindicats
Dels temes tractat, destaquem:
La qüestió dels
Sindicats d’Oposició:
Es va aprovar el dictamen de la Ponència
que entre d’altres coses deia:
1er. Els Sindicats
d’Oposició cessen de constituir organització al marge de
la CNT, incorporant-se a les normes establertes en la mateixa.
2on. Aquest acord significa
l’acabament del problema de la Oposició sobre la base de l’acceptació
dels principis i tàctiques aprovats en els Congressos, com expressió
de la sobirania dels Sindicats reunits en les ses assemblees, com a norma
federal per a tots els components de la Confederació Nacional del
Treball sense excepció.
3er. Per al compliment d’aquest
acords i l’acoblament consegüent, considerem necessaris els següents
procediments:
a) A partir de la data de finalització
d’aquest Congrés, els organismes regionals de les regions afectades
es posaran d’acord per a la celebració dels congressos regionals
respectius.
Conclusions sobre l’atur forçós:
... sense oblidar
que l’acabament dels sofriments que afecten al proletariat el trobarà
aquest en la revolució social, proposem que la CNT faci seus i
procuri posar en pràctica els següents objectius, que segons
el nostre parer, encara que solament amb caràcter pal·liatiu,
podrien contribuir en gran manera a atenuar els efectes de l’atur forçós:
1. Jornada
de 36 hores setmanals sense disminució de sous i augment de l’ocupació
de braços en proporció a la disminució de la jornada.
2. No consentir el tancament
de fàbriques, incautant-se els sindicats de les que es tanquin,
per a explotar-les en comú.
3. Abolició de la duplicitat
de feines i professions fixes i eventuals.
4. Abolició del treball
a preu-fet, primes i hores extraordinàries.
5. Constitució de les
Borses de Treball dins dels sindicats.
6. Reclamar del Estat, Municipis
i Diputacions, la intensificació de les obres de caràcter
nacional, municipal i provincial, com ponts, ports, canalitzacions de
rius, repoblació forestal, urbanitzacions de ciutats, higienització
de vivendes i de totes aquelles obres productives amb salaris de tipus
sindical a càrrec dels pressupostos ordinaris i extraordinaris
d’aquestes institucions.
7. Retir obligatori als 60
anys per als homes i als 40 per a les dones amb el 70% del sou.
Del Dictamen
sobre la situació político-militar destaquem:
1. Desplegar
una amplia campanya de propaganda a la tribuna i a la premsa, contra totes
les lleis repressives i que atempten a la llibertat individual i col.lectiva;
llei de "Vagos
y malenates", Ordre públic, Associació, Pena de mort,
etc. creant l’estat d’opinió necessari per tal d’exigir als
poder públics constituïts la derogació de les mateixes.
Del Dictamen
sobre la Reforma Agrària:
... el congrés fixa la seva
actitud davant la Reforma Agrària formulant les següents reivindicacions:
a) Expropiació
sense indemnització de les propietats de més de 50 hectàrees
de terra.
b) Confiscació del bestiar
de reserva, arreus de conreu, maquinària i llavors que es trobin
en poder dels terratinents expropiats.
c) Revisió dels béns
comunals i lliurament dels mateixos als sindicats de camperols per a ser
cultivats i explotats de forma col.lectiva.
d) Lliurament proporcional
i gratuït en usdefruit dels terrenys i arreus citats als sindicats
de Camperols per a l’explotació directa i col.lectiva dels mateixos.
e) Abolició de contribucions,
impostos territorials, deutes i càrregues hipotecàries que
pesin sobre les propietats, arreus de conreu i maquinària que constitueixen
el mitjà de vida dels seus propietari i les terres dels quals són
conreades directament per ells, sense intervenció continuada ni
explotació d’altres treballadors.
f) Supressió de la renda
en diner o en espècies que els petits arrendataris, rabassaires,
colons arrendataris forestals, etc., es veuen obligats actualment
a satisfer als grans terratinents.
g) Foment d’obres hidràuliques,
vies de comunicacions, ramaderia i granges avícoles, repoblació
forestal i creació d’escoles d’agricultors i estacions enològiques.
h) Solució immediata
de l’atur obrer, reducció de la jornada de treball i anivellació
dels sous amb el cost de la vida.
i) Presa directa pels sindicats
de camperols de les terres que per estar insuficientment conreades constitueixen
un sabotatge a l’economia nacional.
Cal dir que aquest dictamen, amb petits
afegitons, és pràcticament calcat al dictamen del tercer
congrés de la CNT (Madrid, juny de 1931).
Un altre tema a destacar
fou el Dictamen sobre “Concepte confederal del Comunisme Llibertari”
que, aprovat en el tercer Congrés (Madrid, juny 1931), fou incorporat
com programa de la CNT a la declaració de Principis i ratificat
en aquest congrés.
Van formar part de la Ponència:
Eusebi Carbó, Joan García Oliver, Joan López Sánchez
i Frederica Montseny.
En resumim alguns punts:
Concepte constructiu
de la revolució:
... La revolució
no pot fonamentar-se ni sobre el suport mutu, ni sobre la solidaritat,
ni sobre l'arcaic tòpic de la caritat.
... creiem que la revolució
ha de fonamentar-se sobre els principis socials i ètics del Comunisme
Llibertari.
... l'expressió política
de la revolució ha d'assentar-se sobre l'Individu, la Comuna i
la Federació.
... en els assumptes de caràcter
regional, serà la Federació regional qui posi en pràctica
els acords.
Deures de l'Individu
envers la col.lectivitat i concepte de justícia.
El Comunisme Llibertari
és incompatible amb qualsevol règim de correcció,
fet que implica la desaparició de l'actual sistema de justícia
correccional i, per tant, els instruments de càstig (presons, penals,
etc.)
... així doncs, considerem
que l'home no es dolent per naturalesa, i que la delinqüència
és el resultat lògic de l'estat d'injustícia social
en què vivim
La Família
i les relacions sexuals:
Convé no oblidar
que la família fou el primer nucli civilitzador de l'espècie
humana. Que ha omplert funcions admirables de cultura moral i solidaritat.
Que ha subsistit dins de la pròpia evolució de la família
amb el clan, la tribu, el poble i la nació, i que cal suposar que
subsistirà encara durant molt de temps.
... la primera mesura
de la revolució llibertària consisteix en assegurar la independència
econòmica dels éssers, sense distinció de sexes.
Per tant s'entén que els dos sexes seran iguals, tant en drets
com en deures.
... en el marc internacional cal fer
una intensa propaganda entre el proletariat de tots els països
... i al mateix temps la nostra Confederació
Ibèrica de Comunes Autònomes Llibertàries ajudarà,
moral i materialment, a tots els explotats del món, a alliberar-se
per sempre de la monstruosa tutela del capitalisme i de l'Estat.
Madrid, maig de 1936.
Més informació a:
- Miguel Iñiguez Esbozo de una Enciclopedia histórica
del anarquismo español. Edición Fundación
de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo. Madrid, 2001.
- Congresos anarcosindicalistas en España. 1870 - 1936.
Ediciones C.N.T. Paris, 1977.
- José Peirats. La CNT en la revolución española.
Volum 1. Editorial Ruedo Ibérico. París, 1971.
- Prolegómenos de la Revolución de Julio en España.
El Congreso confederal de Zaragoza. Ediciones C.N.T. Toulouse,
1955.
- C.N.T. El Congreso Confederal de Zaragoza. Edita Zero. Madrid,
1978.
- www.cnt.es/Documentos/index.php
|