IV Congrés Confederal
de la
Confederació Nacional del Treball (CNT) 
(Saragossa, 01 - 12 de maig de 1936)

Va inaugurar aquest congrés el secretari general de la CNT Horació Martínez Prieto, que va acabar el seus discurs manifestant: ... deseamos que este Congreso sea el último que la CNT realiza dentro del sistema capitalista.

Per presidir la primera sessió va ser elegit Francesc Isgleas, de Sant Feliu de Guíxols,  que recordà als assistents que també havia presidit la primera sessió del tercer Congrés de la CNT celebrat a Madrid el 1931.
Destacar que hi van participar delegats dels anomenats Sindicats d’Oposició, (escindits i/o expulsat el 1932) els quals majoritàriament van reingressar a la CNT.

Va ser un congrés multitudinari i en diversos moments caòtic. En cada anunciat d'un nou tema un promig de 60 delegats demanaven la paraula. Entenem que és il·lustratiu la introducció d'una proposició d'urgència presentada a la novena sessió:

Estas delegaciones, considerando en la forma que que transcurren las sesiones, descentradas del orden de discusión, y que por mucho tiempo de que dispongan los delegados la norma seguida agotará el que puedan disponer, colocándolas en el trance de tener que regresar a sus respectivas localidades sin haver podido agotar el orden del día, proponemos al Congreso:

Que sean designadas Ponencias dictaminadoras que sirvan de base de discusión, y que al centrar las discusiones en torno a un orden lógico que no supondrá ni mucho menos limitación para los delegados, se obtendrá una economía de tiempo. Por otra parte, insistimos en que sea aceptada esta proposición con tanto mayor motivo cuanto que se evitará que los asuntos sean discutidos dos veces, cosa que nos hace perder doblemente el tiempo.Gràfic d'un carnet de la CNT

No hem trobat dades concretes dels assistents. Les dades més repetides són les del periòdic "Solidaridad Obrera" (edició del dia 5 de maig de 1936) que va donar les xifres de 988 sindicats i 559.294 federats representats. El nombre de delegats assistents al congrés se situa en 650.
Com altres vegades les dades dels congressos i assemblees de la CNT són aproximades, sense que això minvi la gran importància, per al moviment obrer, que llavors tenia la CNT tant a Catalunya com a la resta de l'Estat. D'aquests 650 delegats només en tenim referències de setenta set.

Algunes dades de les delegacions territorials,
( tot i que no quadren amb les globals del periòdic citat)
Delegació 
Delegats
Sindicats
Federats
Andalusia i Extremadura
146
242
116.753
Aragó, Rioja i Navarra
110
156
33.881
Astúries, León i Palencia  
48
23.105
Balears  
8
2.598
Canàries  
13
9.364
Cantàbria  
10
2.384
Catalunya  
161
135.142
Catalunya (sindicats d'oposició)    
34.600
Centre  
75
40.924
Galícia  
71
23.134
Llevant
73
87
49.099
Llevant i Huelva (sindicats d'oposició)
44
28
26.021
Nord  
25
4.973

Exposem la votació sobre la ponència de les Aliances Revolucionàries, que ens donen una altra aproximació del nombre dels Sindicats representats:

En contra de les Aliances Revolucionàries ................................. 12 sindicats
A favor del dictamen (sense una addició transaccional)................ 62 sindicats
A favor del dictamen (amb l'addició).......................................... 822 sindicats

Dels temes tractat, destaquem:

La qüestió dels Sindicats d’Oposició: 

Es va aprovar el dictamen de la Ponència que entre d’altres coses deia: Gràfic dels acords. Congrés 1936

1er. Els Sindicats d’Oposició cessen de constituir organització al marge de la CNT, incorporant-se a les normes establertes en la mateixa.
2on. Aquest acord significa l’acabament del problema de la Oposició sobre la base de l’acceptació dels principis i tàctiques aprovats en els Congressos, com expressió de la sobirania dels Sindicats reunits en les ses assemblees, com a norma federal per a tots els components de la Confederació Nacional del Treball sense excepció.
3er. Per al compliment d’aquest acords i l’acoblament consegüent, considerem necessaris els següents procediments:
a) A partir de la data de finalització d’aquest Congrés, els organismes regionals de les regions afectades es posaran d’acord per a la celebració dels congressos regionals respectius.

Conclusions sobre l’atur forçós:

... sense oblidar que l’acabament dels sofriments que afecten al proletariat el trobarà aquest en la revolució social, proposem que la CNT faci seus i procuri posar en pràctica els següents objectius, que segons el nostre parer, encara que solament amb caràcter pal·liatiu, podrien contribuir en gran manera a atenuar els efectes de l’atur forçós:

1. Jornada de 36 hores setmanals sense disminució de sous i augment de l’ocupació de braços en proporció a la disminució de la jornada.
2. No consentir el tancament de fàbriques, incautant-se els sindicats de les que es tanquin, per a explotar-les en comú.
3. Abolició de la duplicitat de feines i professions fixes i eventuals.
4. Abolició del treball a preu-fet, primes i hores extraordinàries.
5. Constitució de les Borses de Treball dins dels sindicats.
6. Reclamar del Estat, Municipis i Diputacions, la intensificació de les obres de caràcter nacional, municipal i provincial, com ponts, ports, canalitzacions de rius, repoblació forestal, urbanitzacions de ciutats, higienització de vivendes i de totes aquelles obres productives amb salaris de tipus sindical a càrrec dels pressupostos ordinaris i extraordinaris d’aquestes institucions.
7. Retir obligatori als 60 anys per als homes i als 40 per a les dones amb el 70% del sou.

Del Dictamen sobre la situació político-militar destaquem: Cartell CNT - FAI

1. Desplegar una amplia campanya de propaganda a la tribuna i a la premsa, contra totes les lleis repressives i que atempten a la llibertat individual i col.lectiva; llei de "Vagos y malenates", Ordre públic, Associació, Pena de mort, etc. creant l’estat d’opinió necessari per tal d’exigir als poder públics constituïts la derogació de les mateixes.

Del Dictamen sobre la Reforma Agrària:

... el congrés fixa la seva actitud davant la Reforma Agrària formulant les següents reivindicacions:

a) Expropiació sense indemnització de les propietats de més de 50 hectàrees de terra.
b) Confiscació del bestiar de reserva, arreus de conreu, maquinària i llavors que es trobin en poder dels terratinents expropiats.
c) Revisió dels béns comunals i lliurament dels mateixos als sindicats de camperols per a ser cultivats i explotats de forma col.lectiva.
d) Lliurament proporcional i gratuït en usdefruit dels terrenys i arreus citats als sindicats de Camperols per a l’explotació directa i col.lectiva dels mateixos.
e) Abolició de contribucions, impostos territorials, deutes i càrregues hipotecàries que pesin sobre les propietats, arreus de conreu i maquinària que constitueixen el mitjà de vida dels seus propietari i les terres dels quals són conreades directament per ells, sense intervenció continuada ni explotació d’altres treballadors. 
f) Supressió de la renda en diner o en espècies que els petits arrendataris, rabassaires, colons arrendataris forestals, etc.,  es veuen obligats actualment a satisfer als grans terratinents.
g) Foment d’obres hidràuliques, vies de comunicacions, ramaderia i granges avícoles, repoblació forestal i creació d’escoles d’agricultors i estacions enològiques.
h) Solució immediata de l’atur obrer, reducció de la jornada de treball i anivellació dels sous amb el cost de la vida.
i) Presa directa pels sindicats de camperols de les terres que per estar insuficientment conreades constitueixen un sabotatge a l’economia nacional.
Cal dir que aquest dictamen, amb petits afegitons, és pràcticament calcat al dictamen del tercer congrés de la CNT (Madrid, juny de 1931).

Un altre tema a destacar fou el Dictamen sobre “Concepte confederal del Comunisme Llibertari” que, aprovat en el tercer Congrés (Madrid, juny 1931), fou incorporat com programa de la CNT a la declaració de Principis i ratificat en aquest congrés.
Van formar part de la Ponència: Eusebi Carbó, Joan García Oliver, Joan López Sánchez i Frederica Montseny.

En resumim alguns punts:

Concepte constructiu de la revolució:

... La revolució no pot fonamentar-se ni sobre el suport mutu, ni sobre la solidaritat, ni sobre l'arcaic tòpic de la caritat.
... creiem que la revolució ha de fonamentar-se sobre els principis socials i ètics del Comunisme Llibertari.
... l'expressió política de la revolució ha d'assentar-se sobre l'Individu, la Comuna i la Federació.
... en els assumptes de caràcter regional, serà la Federació regional qui posi en pràctica els acords.

Deures de l'Individu envers la col.lectivitat i concepte de justícia.

El Comunisme Llibertari és incompatible amb qualsevol règim de correcció, fet que implica la desaparició de l'actual sistema de justícia correccional i, per tant, els instruments de càstig (presons, penals, etc.)
... així doncs, considerem que l'home no es dolent per naturalesa, i que la delinqüència és el resultat lògic de l'estat d'injustícia social en què vivim

La Família i les relacions sexuals: 

Convé no oblidar que la família fou el primer nucli civilitzador de l'espècie humana. Que ha omplert funcions admirables de cultura moral i solidaritat. Que ha subsistit dins de la pròpia evolució de la família amb el clan, la tribu, el poble i la nació, i que cal suposar que subsistirà encara durant molt de temps.

... la primera mesura de la revolució llibertària consisteix en assegurar la independència econòmica dels éssers, sense distinció de sexes. Per tant s'entén que els dos sexes seran iguals, tant en drets com en deures.
... en el marc internacional cal fer una intensa propaganda entre el proletariat de tots els països
... i al mateix temps la nostra Confederació Ibèrica de Comunes Autònomes Llibertàries ajudarà, moral i materialment, a tots els explotats del món, a alliberar-se per sempre de la monstruosa tutela del capitalisme i de l'Estat.

Madrid, maig de 1936. Portada del llibre Congrés Confederal


Més informació a:

  • Miguel Iñiguez Esbozo de una Enciclopedia histórica del anarquismo español. Edición Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo. Madrid, 2001.
  • Congresos anarcosindicalistas en España. 1870 - 1936. Ediciones C.N.T. Paris, 1977.
  • José Peirats. La CNT en la revolución española. Volum 1. Editorial Ruedo Ibérico. París, 1971.
  • Prolegómenos de la Revolución de Julio en España. El Congreso confederal de Zaragoza. Ediciones C.N.T. Toulouse, 1955.
  • C.N.T. El Congreso Confederal de Zaragoza. Edita Zero. Madrid, 1978.
  • www.cnt.es/Documentos/index.php