Congrés de Sants


Primer Congrés
de la
Confederació Regional del Treball de Catalunya

Barcelona, 28, 29, 30 de juny i 1 de juliol de 1918


És sens dubte la més important assemblea que realitzà la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC), tant pel nombre d’assistents, com pel contingut de les seves resolucions i pels efectes d’expansió de l’anarcosindicalisme que se'n derivaren després. El congrés se celebrà a l’Ateneu Racionalista del carrer Vallespir de Sants i el comitè organitzador estava compost per:

Salvador Seguí, Enrique Rueda, Camilo Piñón, Juan Pey i Salvador Quemades.

Hi van participar 155 delegats en nom de 137 sindicats, 11 Federacions locals, un Consell local (el de Manlleu), La Federació Nacional de Adobadors i la Federació Regional dels Metal.lúrgics, que representaven a 74.219 afiliats de les següents localitats:

Localitats representades i nombre d'afiliats

Localitat

nombre d'afiliats

Badalona
2455
Barcelona
54572
Blanes
26
Calella
10
Cornellà
50
Figueres
120
Granollers
430
Igualada
1607
Lleida
490
Manlleu
300
Manresa
450
Mataró
5100
Olot
500
Palafrugell
530
Reus
700
Ripoll
160
Roda de Ter
100
Sabadell
2795
Sant Feliu de Guíxols
290
Sitges
339
Tarragona
1110
Terrassa
1424
Valls
?
Vic
421
Vilanova i la Geltrú
195
Total afiliats representats
74.174

A més s’hi van adherir:

Societat de Joieria i Argenteria de Barcelona
Societat de Carboneria de Barcelona
Societat de Modelistes de Barcelona
Societat l’Abella Constructora de Barcelona
Societat de Peons de Paleta de Manresa
Federació de Pagesos d’Ivars d’Urgell
Sindicat d’Ajustadors de València

Entenem que és remarcable l'assistència i participació en el congrés de reconeguts socialistes (com el sitgetà Joan Durán i el reusenc Miquel Mestres).

Els temes debatuts giraren sobre vuit ponències, que englobaven 40 temes presentats pels sindicats durant els mesos anteriors al congrés.
La figura cabdal del congrés fou Salvador Seguí i Rubinat, que participà abastament en la seva organització i que a més a més proposà i definir la construcció de la CRTC i (i de la CNT) sobre els pilars dels Sindicats de Ram o Indústria, coneguts com Sindicat Únic, per donar a la Confederació una millor cohesió i una eina per millorar l’organització i la solidaritat. Les resolucions del congrés refermaren l’anarcosindicalisme i la tàctica de l’acció directa, amb el clar objectiu final de l’emancipació del proletariat.

Citem alguns acords:

  • En les lluites entre el capital i el treball, els sindicats adherits a la Confederació venen obligats a exercir d'un mode preferent el sistema d'acció directa mentre circumstàncies de veritable força major, degudament justificada, no exigeixin el fer servir altres fórmules diferents.
  • Els polítics professionals no pondran representar mai a les organitzacions obreres, i aquestes hauran de procurar no domiciliar-se en cap centre polític.
  • És un deure de tot associat impedir sigui com sigui l'explotació dels menors d'edat.
  • La Confederació quedà organitzada de la següent manera:

    Cada Sindicat agrupava els oficis del ram com a seccions. Els Sindicats s’englobaven en les Federacions Locals o Comarcals i aquestes formaven la Confederació Regional del Treball de Catalunya, la qual estendria la seva acció amb pactes federals amb les confederacions de la resta de l’Estat. La CRTC tenia un comitè executiu de 13 membres: un secretari general, dos secretaris ajudants, tresorer, comptador i vuit vocals (en coneixem els següents Pablo Ullod, Salvador Quemades, Salvador Seguí (secretari general), Camil Piñón, Joan Pey, Salvador Ferrer).

    En acabar-se la discussió de les ponències es va elegir un secretari retribuït, Pablo Ullod del Sindicat de Ferroviaris, i per aclamació fou elegit secretari general Salvador Seguí. També es van nomenar els sindicats que havien de participar en la constitució del Comitè de la Confederació Nacional del Treball (CNT), designant-se els sindicats de l’Art d’Imprimir, Pintors, Cilindradors, Lampistes i Ram d’Elaborar Fusta.
    En el míting de clausura van parlar Pablo Ullod, Miquel Mestres socialista de Reus, Enric Rueda López del Sindicat dels Lampistes, Joan Peiró i Belis, del Sindicat del Vidre de Badalona (detall del discurs), Ricard Fornells de la Federació local de Barcelona, Àngel Pallejà de Reus, Àngel Pestaña director de "Solidaritad Obrera" i Salvador Seguí (detall del discurs).Com hem dit el Congrés provocà un gran creixement de l’afiliació anarcosindicalista. En la primera assembla general convocada pel nou Comitè (08 de desembre de 1918) hi van ser representats 254 sindicats i 345.000 afiliat. En el congrés de la CNT del Teatre de la Comèdia, Madrid 10-18 de desembre de 1919, la CRTC presentà 427.000 afiliats.