Congrés de Constitució
de la
CONFEDERACIÓ REGIONAL
DE
SOCIETATS DE RESISTÈNCIA
-SOLIDARITAT OBRERA-

Barcelona, 6, 7 i 8 de setembre de 1908 (*)

El dia 29 de maig de 1908 el periòdic “Solidaridad Obrera” va publicar una circular del Consell Directiu de la Federació Local de Societats Obreres de Barcelona, convocant a les societats obreres del Principat a un congrés que se celebraria a Barcelona els dies 6, 7 i 8 de setembre de 1908.
El diumenge dia 6 de setembre es van inaugurar les sessions del Congrés en el nou local de la Federació, c/ Nou de Sant Francesc núm. 7. En el prolegomen del Congrés el pseudo-anarquista Miguel Villalobos va llegir una carta d’Anselmo Lorenzo que començava dient:
Compañeros:
Permitid que un delegado al primer Congreso Obrero Español celebrado en Barcelona en 1870, como si dijéramos un rezagado de otra generación, salude al primer congreso de Solidaridad Obrera.
Després entre d’altres coses exposava:
... Ante la indiferencia ignorante de de las masas, se presenta la actividad consciente de los pensadores obreros, dividida en dos criterios: el idealista y el práctico.
Ni el uno ni el otro tienen derecho a la tutela exclusiva de los trabajadores. Con la mano puesta en el corazón un idealista os lo asegura.
Dentro de la más estricta buena fe, ambos aspiran al bien; pero los idealistas, combatiendo la arbitrariedad y negando el error, no digo que llegarán, pero pueden llegar a caer en el vacío sin hallar la realidad para su ideal, y los prácticos, beneficiando el presente, no digo que crearán, pero pueden crear grandes obstáculos al progreso y a su finalidad.

Van assistir al Congrés 149 delegats de 22 localitats, que representaven 116 societats obreres (17 d’adherides) més les Federacions locals de: Sabadell, Tarragona, Terrassa i Vic, i l''Agrupació Obrera de Calella i la Col•lectivitat Obrera de Palafrugell.
Per presidir la primera sessió es va elegir el militant socialista de Tarragona Josep Floresví.
La presència de delegats socialista va ser notable, a més del citat Floresví, destaquen l’impulsor de Solidaritat Obrera Antoni Badia Matamala, el reusenc Antoni Fabra Ribas i el penedesenc Josep Comaposada (que havia estat president de la UGT).
Una de les primeres controvèrsies es va produir en el tema del sistema de votació que s’havia d’emprar. Tot i que en l’apartat 5è de la convocatòria s’havia explicitat que correspondria un vot per societat (independentment del nombre de delegats), es va prendre l’acord (per 65 vots contra 22) que les votacions es farien de forma individual.

Citem altres acords del Congrés.

Tàctica de lluita:
La vaga pot ser considerada en sí mateixa i amb relació a Solidaritat Obrera.
Pel que fa a la vaga en sí, el congrés recomana que abans de declarar-la, la secció o federació que la declari tingui en compte la situació en que es troba l’ofici o indústria respectiva, la repercussió que la vaga pugui tenir en les altres branques de la producció, el relatiu nombre d’obrers associats i que es disposi d’alguns mitjans per a sostenir-la durant la primera època de la lluita.
I respecte a Solidaritat Obrera, el congrés pren l’acord que si bé totes les seccions o federacions tindran en tot moment el suport moral de la citada entitat, quan es tracti de recaptar material, dita secció o federació haurà de consultar a Solidaritat Obrera sobre la conveniència o inconveniència d’anar a la vaga.
Si es declara la conveniència d’anar a la vaga, Solidaritat Obrera sostindrà materialment els vaguistes dins dels límits possibles.
Si es declara la no conveniència, Solidaritat Obrera donarà sempre, al menys, el suport moral, i obrirà una subscripció voluntària per a sostenir-la materialment.
S’accepta com a medi essencial de lluita la acció directa, sense perjudici d’adoptar una altra acció quan les circumstàncies ho determinin.

Àmbit de la Confederació.
Per aclamació del Congrés es va aprovar la Constitució de la Confederació Regional de Societats de Resistència “Solidaritat Obrera”.
Tanmateix es va aprovar que per afiliar-se a Solidaritat Obrera era necessari que les societats estiguessin formades exclusivament d’obrers.
També es va prendre el següent acord:
El Congreso acuerda que esta Federación debe entrar en relaciones con las demás federaciones de sociedades de resistencia de España y del exterior que persigan un fin igual o análogo al por ella perseguido.

S’encarregà al Consell Directiu que redactés uns estatuts d’acord amb l’esperit i amb la lletra de les resolucions del Congrés.
En l’acte de clausura, celebrat el dia 8, hi van intervenir tres representants de les tres tendencies que s’havien manifestat durant el congrés, el socialista Antoni Badía Matamala, el republicà Jaume Anglés i l’anarquista José Rodríguez Romero.
L’historiador Xavier Cuadrat ha escrit que la sessió de clausura del Congrés puede considerarse un hito fundamental en la trayectoria del movimiento obrero catalán.
Miguel Villalobos Moreno, que presidia aquesta última sessió, va donar per acabat el congrés amb un breu parlament que acabà així, Contra la trilogía Capital, Estado y Religión, base de todo privilegio, oponemos la emancipación de los trabajadores.

Després de la redacció dels Estatuts, el dia 29 de desembre de 1908 s’elegí, per la Federació Local de Barcelona, el nou Consell Directiu de la Confederació Regional.


(*) Per més dades d'aquest congrés i de Solidaritat Obrera cal consultar el llibre de Xavier Cuadrat Socialismo y Anarquismo en Cataluña (1899-1911). Los orígenes de la C.N.T. Ediciones de la Revista de Trabajo. Madrid, 1976.