La celebració d’aquest 1er. congrés de la Unió
General de Treballadors d’Espanya (UGT), sorgí per iniciativa
del Centre de Classes de Mataró. El 12 d’agost de 1887 sis
societats d’aquest centre dirigien un escrit
al Centre de Classes de Barcelona demanant-los que agafessin la iniciativa
de convocar un congrés obrer estatal de tota la classe treballadora.
Fent-se ressò de la proposta el Centre de Classes de Barcelona,
nomenava una comissió integrada per:
Toribio Reoyo en qualitat de President.
Josep Garrigó, Tresorer.
Josep Borrell, Secretari.
Lluís, Rosal, Secretari 2on.
Basilio Martín Rodríguez, Vocal.
Salvador Ferrer, Vocal.
Tomàs Florensa, vocal.
Joan Boixader, com a suplent.
i posava en marxa un seguit de reunions preparatòries (14 de setembre,
31 d’octubre i 31 de desembre de 1887, 1er de febrer, 28 d’abril,
18 i 28 de maig i 28 de juny de 1888). El mes d’octubre enviava
una circular a les societats obreres “consultando acerca de
la conveniencia y oportunidad de celebrar un Congreso obrero cuyo principal
objetivo sea constituir una Confederación Nacional Obrera”.
El caliu d’aquest procés era alimentat per dirigents de societats
obreres que militaven en el PSOE, citem: Joan Torrens, signant de l’escrit
del Centre de Classes de Mataró en qualitat de Secretari i, Reoyo,
Rosal, Basilio Martín, Salvador Ferrer, Josep Enguera i Juan Palomo
des del Principat i Pablo Iglesias i Juan Serna des de Madrid.
El dia 28 de juny de 1888 la Comissió feia públic una convocatòria
que sota el títol de CONGRESO NACIONAL OBRERO DE BARCELONA. A LOS
TRABAJADORES, comunicava que el congrés se celebraria els dies
12, 13 i 14 d’agost, exposant-hi el següent ordre del dia:
- 1er. Lectura del dictamen de la Comissió revisora d’actes dels Delegats i constitució del Congrés.
- 2on. Quin abast ha de tenir la Federació Nacional Espanyola dins de la lluita econòmica?
- 3er. Ha de formar-se aquesta Federació de Societats aillades, de Federacions locals, comarcals, regionals o nacionals?
- 4rt. S’ha de considerar constituïda la Federació nacional Espanyola després del Congrés i poden adherir-se a la mateixa les Societats que ho desitgin?
- 5è. Si queda constituïda, dividend mensual que ha de satisfer cada federat i designació de la localitat on ha de nomenar-se i residir el Comitè directiu.
- 6è. Relacions que ha d’establir la Federació amb els treballadors de tots els països.
- 7è. Assumptes i proposicions generals.
El dia 11 d’agost de 1888 en el local del Cercle Socialista, carrer
Tallers núm. 29 de Barcelona, la Comissió revisora d'actes
formada per: Pablo Roca, Ramón Cuñé, Basilio Martín
Rodríguez, Constantino Amigó, Juan Serna, Segismundo Vila
i Antonio Cortés, va acreditar 26
delegats de 30 societats d'oficis i de la Federació Tipogràfica,
que representaven a 5.154 afiliats, i es va rebre l’adhesió
de 4 societats de Santander (Quatre delegats i cinc societats es van acreditar
durant les sessions del congrés). El pes de la Federació
Tipogràfica amb 14 seccions(*) i 1.391 afiliats, entenem que va
ser determinant en el desenvolupament del congrés.
(*) Barcelona, Bilbao, Burgos, Castelló de la Plana, Córdoba,
Granada, Guadalajara, Logroño, Madrid (amb 693 afiliats), Málaga,
Osca, Saragossa, Tarragona i València.
El dia 12 d’agost, en el Teatre Jovellanos de Barcelona, començaven les sessions del Congrés presidint l’acte Salvador Ferrer, teixidor de seda de Barcelona. Abans de començar els debats es va aprovar una proposta de Toribio Reoyo que deia: ”que la discusión tuviera lugar en castellano, en atención a que había varios delegados que no podían entenderse de hacerlo en catalán”.
La mesa del primer dia va estar composada per:
President: Salvador Ferrer
Secretaris: Basilio Martín i Baldomer Carbonell.
La del segon dia:
President: Pablo Iglesias
Secretaris: Ramon Perramón i Juan Serna.
La del tercer dia:
President Juan Palomero
Secretaris: J. Castells i Antonio Cortés
En la primera sessió s‘elegí una comissió
per a la redacció dels estatuts de la nova organització
que, a proposta de Pablo Iglesias, s’anomenà Unió
General de Treballadors de Espanya. La comissió va estar formada
per: Baldomer Carbonell, Pablo Iglesias, Rafael Orriols, Toribio Reoyo
i Juan Serna.
A la sessió del dia 14 s’aprovaven els Estatuts i s’escollia
Barcelona com la localitat on residiria el Comitè
Nacional i Mataró per a celebrar-hi el segon congrés.
El dia 15 en la sessió de clausura hi van intervenir Rafael Orriols
i Pablo Iglesias.
Després del congrés, el dia 29 d’octubre, se celebrà
a Barcelona l’elecció del primer Comitè Nacional.
Hi van prendre part: Josep Borrell i Toribio Reoyo com a representant
de la Comissió executiva del Congrés i delegats de les societats:
Cilindradors, Emmidonadors, Estucadors, Marbristes, Picapedrers, Pintadors
a mà, Polidors, Teixidors en seda i Tipògrafs.
Resultant elegits: Antonio García Quejido, President. Salvador
Ferrer, Vicepresident. Ramon Colado, Tresorer. Francisco Parera, Secretari.
Joan Graells, Vicesecretari. Basilio Martín Rodríguez, Vocal
i Joaquin Manresa, Vocal (Aquest darrer no va arribar a prendre possessió
del càrrec i fou substituit per Josep Carnicer, el 19 de febrer
de 1889).
Cal indicar que si bé el President elegit (García Quejido)
no consta entre els participants del congrés, va ser junt amb Toribio
Reoyo, un dels puntals de l'organització.
També indicar que Juan José Morato en la seva biografia
de García Quejido (**) li atribueix que va presidir les sessions,
cosa que no hem pogut verificar.
Després d’aquest congrés la UGT celebrà regularment
els seus congressos cada dos/tres anys. Fins l’any 1936 va celebrar
17 congressos.
(**) Líderes del Movimiento Obrero Español (1868-1921).
Selección y notas, Victor Manuel Arbeloa. Editorial Cuadernos para
el diálogo, S.A. Madrid, 1972, pàg. 273