PRIMERA VAGA GENERAL DE L'ESTAT

El dia 6 de juny de 1855 va ser executat el capdavanter del moviment obrer Joan Barceló. El dia 21 de juny el capità general de Catalunya Juan Zapatero, va publicà un Ban  prohibint totes les Societats Obreres. La política repressiva del recent nomenat capità general de Catalunya era contundent i intimidatòria.

La resposta obrera es va manifestar en la convocatòria d'una vaga general a partir del dilluns dia 2 de juliol. Cap diari barceloní recollí el manifest, solament el diari "La Corona de Aragón" (3 de juliol de 1855) en publicà la notícia, tot i així la vaga tingué un gran ressò, afectant fàbriques, tallers, botigues, establiments comercials i locals d'esbarjo, no solament de Barcelona i les seves àrees d'influència, sinó també de les principals localitats industrials del Principat. Se'n tenen notícies de Sabadell, Igualada, Vic, Reus, Vilanova i la Geltrú, Sitges i de les conques fabrils del Ter i del Cardener. Intervingué l'Ajuntament de Barcelona que d'acord amb la Diputació i la Junta Central de Directors de la Classe Obrera, decidiren envia una Comissió Mixta  a Madrid, per entrevistar-se amb el Govern. El general Zapatero demana tropes de reforç i el dia 5 dictà un nou Ban  on amenaçava els obrers amb "seran gubernativamente destinados al ejército de Ultramar por seis años". El mateix dia els obrers feien públic un nou comunicat  dirigit A la clase obrera de Cataluña, on es deia, entre d'altres coses ... una vez que nos hemos visto obligados a dejar los talleres para el definitivo arreglo de nuestras diferencias, continuaremos sin ocuparlos hasta tanto no hayan regresado la comisión que se halla en Madrid ...
La vaga va durar 9 dies i l'extensió del moviment va sorprendre tant a les autoritats com als fabricants, i els preocupà per l'alt grau d'organització que se'n desprenia.

Dirigien la vaga en nom de la Comissió de la Classe Obrera de Catalunya, Pau Barba, com a President, Secretaris Joan Rovira i Joan Bertran i Vocals Joan Company, Ramon Maseras, Bartomeu Arrons, Jerònim Alsina, Pau Folch, Manuel Escuder, Pere Puigventós, Joan Alsina, Joaquim Molar i Pere Francesch. El govern central del general Espartero, envià un emissari per parlamentar amb els vaguistes i el dia 10 de juliol s'arribà a un acord entre el delegat del govern i la Comissió de la Classe Obrera. Paral.lelament els comissionats a Madrid arribaven als mateixos acords.  El dia 11 els obrers tornaren a la feina, amb el compromís del Govern que es faria una llei que autoritzaria les associacions obreres i regularia les relacions entre empresaris i treballadors.

Tot i així molts obrers van patir empresonaments (com el del comissionat Pere Francesch que fou empressonat tan bon punt tornà a Barcelona) i diverses deportacions (com la d'un altre comissionat Pere Puigventós). Una història que es repetirà altres vegades, quan la classe obrera topi amb la jerarquia militar.