Desenvolupament de la UGT
(seccions i afiliats)
1888 - 1932

 
     

Catalunya

Any i mes

seccions

afiliats

seccions

afiliats

1888-agost (1)

44

5.154

28

3.644(2)

1889-novem.

27

3.355

18 (3)

2.381

1890-setembre (4)

36

3.896

25 (5)

  

1890-octubre (6)

50

5.269

21

2.013

1891-abril

54

5.457

22 (7)

  

1892-agost (8)

97

8.014

13

1.714

1893-agost

97

8.553

20

2.065

1894-agost (9)

66

  

15

  

1895-maig

79

6.276

    

1896-febrer

69

6.154

21

1.682

1899-setembre

65

15.264

(10)

759

1900-setembre

126

26.088

6

~1.100

1901-octubre

198

31.558

  

2.442

1902-març

226

32.778

15

2.275

1902-octubre

251

40.087

    

1903-setembre

331

46.574

  

3.539

1904-octubre

363

55.817

18

3.371

1905-octubre

346

46.485

  

1.685

1906-octubre

253

34.537

11

1.162

1907-setembre

225

30.066

8

907

1908-octubre

260

39.668

6

469

1909-novembre

307

43.562

9

695

1910-juny

305

40.984

8

652

1911-març

328

77.749

9

992

1912-setembre

376

128.914

    

1913-gener

351

147.729

    

1914-gener

393

127.804

    

1915-febrer

384

121.553

    

1916-febrer

438

76.304

  

5.652

1917-març

464

99.520

    

1918-juliol

457

89.601

21

2.509

1919

  

~160.000

    

1920-maig

1078

211.342

36

5.197

1922-setembre

1198

208.170

45

3.407

1923-desembre

1275

210.617

    

1924-desembre

1299

210.741

    

1927-octubre (11)

424

114.851

    

1928-abril

1336

208.531

58

5.886

1929-desembre

1515

228.501

 

 

1930-desembre

1734

277.011

  

 

1931-octubre

 

 

102

17.065

1931-desembre

4041

958.451

  

 

1932-juny

5107

1.041.559

 

 

Altres detalls del desenvolupament de la UGT:

Societats/seccions de Catalunya que a les actes del Comitè consten que han pagat quotes durant els anys 1888, 1889, 1890, 1891.

(1) Aquestes seccions i afiliats són els representats en el congrés constituent de la UGT.

(2) No hi són inclosos els afiliats a la Federació Tipogràfica, que tenia una secció a Barcelona i una altra a Tarragona.

(3) Segons les actes del Comitè de la UGT, aquestes són les societats del Principat que van pagar quotes durant l’any 1889.

(4) Aquestes dades són les que considerem oficials, ja que són recollides en la memória del XVI congrés de la UGT (Madrid, setembre de 1928), en el llibre de Francisco Largo Caballero de l’any 1925 citat al final i en el periòdic de la UGT “La Unión Obrera” núm. 34 del març de 1911), però ja que són molt diferents amb les dades del segon congrés celebrat el mes d’octubre a Vilanova i la Geltrú, les citem totes dues.

(5) Segons les actes del Comitè de la UGT, aquestes són les societats del Principat que van pagar quotes durant l’any 1890.

(6) Aquestes seccions i afiliats són el representats en el 2on congrés (Vilanova i la Geltrú, octubre de 1890), però cal considerar que no totes les societats afiliades a la UGT van assistir al congrés, per exemple durant el mes d’octubre consten afiliades a la UGT les Societat de Paletes i de Fusters de Ripoll, la dels Tintorers de València els picapedrers de Saragossa  i els Forners de Castelló.

(7) Segons les actes del Comitè de la UGT, aquestes són les societats del Principat que van pagar quotes durant l’any 1891.

(8) Aquest és el nombre de societats representades en el 3er congrés (Málaga, octubre de 1892).

(9) Aquest és el nombre de societats representades en el 4rt congrés (Madrid, 25-29 d’agost de 1894).

(10) A Barcelona ciutat només hi constaven 5 seccions i 155 afiliats, i 759 afiliats a tot Catalunya.

(11) Aquestes seccions més set unions locals i sis federacions, amb els seus afiliats, són les representades en el congrés extraordinari (Madrid, 6 d’octubre de 1927).

NOTA: Per al desenvolupament de la UGT cal consultar:

  • Presente y futuro de la Unión General de Trabajadores 1888-1925. Francisco Largo Caballero (Reproducció de la 1ª i única edició realitzada l’any 1925 per Javier Morata Pedreño. Editor). Editat per la Fundación Francisco Largo Caballero. Barcelona, 1979.
  • Historia de la Unión General de Trabajadores. Dirigida por Santiago Castillo. (Volum I, 1888-1914). Santiago Castillo. (Volum II, 1914-1930). J.L. Martín Ramos. Publicaciones Unión. Madrid, 1998.
  • La Violencia enfermedad del anarquismo. Antecedentes e historia del movimiento sindical socialista en España. Siglo XIX. Amaro del Rosal. Ediciones Grijalbo, S.A. Barcelona-Buenos Aires-México, D.F. 1976.
  • Historia de la U.G.T. de España. 1901-1939. (dos volums) Amaro del Rosal. Ediciones Grijalbo, S.A. Barcelona-Buenos Aires-México, D.F. 1977.
  • Socialismo y Anarquismo en Cataluña (1899-1911). Los orígenes de la C.N.T. Xavier Cuadrat. Ediciones de la Revista de Trabajo. Madrid, 1976.
  • Memoria y Orden del dia del XVI congreso ordinario de la UGT (Madrid, setembre de 1928) (Fundación Pablo Iglesias) conté un informe del desenvolupament de la UGT fins l’abril de 1928.
  • Memoria y Orden del dia del XVII congreso ordinario de la UGT (Madrid, octubre de 1932). Gráfica Socialista. Madrid, 1932. (Biblioteca de la Universidad de Barcelona).

I pel desenvolupament de la UGT a Catalunya:

  • Marginalidades y Hegemonías: La UGT de Cataluña (1888-1936). David Ballester. Ediciones del Bronce. Fundació Josep Comaposada. Barcelona, 1996.
  • Els anys de la guerra. La UGT de Catalunya 1936-1939. David Ballester. Columna Edicions, S.L. Fundació Josep Comaposada. Barcelona, 1998.
  • Socialismo y Anarquismo en Cataluña (1899-1911). Los orígenes de la C.N.T. Xavier Cuadrat. Ediciones de la Revista de Trabajo. Madrid, 1976.