Parlament de Salvador Seguí
en l’Assembla de la plaça de braus de Les Arenes.

Barcelona, 19 de març de 1919

Seria una covardia moral, seria una insinceritat no dir les coses tal com són i amb tots els detalls.
Les autoritats han pactat amb la representació obrera perquè els obrers havien estat agreujats amb el comiat de vuit de la Canadenca. Les autoritats han fet honor al compromís contret, han reconegut l’existència del greuge i la necessitat d’una satisfacció.
Però s’ha de ponderar la possibilitat de realitzar les coses. Els presos a conseqüència de la suspensió de garanties han estat deixats anar, però hi ha hagut incidències pròpies de tots els moviments i s’han produït noves detencions.
Les organitzacions obreres, posant la realitat per damunt de sentimentalismes generosos, no neguen llur confiança al Comitè i el Comitè continua treballant per l’alliberament total. Si no s’obté, si dilluns no hi ha els presos en llibertat, tornarem a la lluita i el moviment s’estendrà a tot Catalunya.
Però en una de les clàusules del pacte amb les autoritats es dóna un marge de temps per a la desmobilització, i seria faltar nosaltres al pacte no concedir aquesta pròrroga a l’autoritat que ha començat complint el que havia ofert.
Seria una covardia si, en cas de no fer-se la desmobilització, no ens redrecéssim. Els presos que queden ens han dit, en sortir nosaltres: Digueu als companys que tenim plena confiança en el Comitè.
Per consegüent, malgrat els sentimentalismes, malgrat les generositats, malgrat les impetuositats que aquí es manifesten, convé demà tornar a la feina.
Penseu en la transcendència del moment present, penseu que ara es ventila no sols la llibertat dels presos, sinó la responsabilitat de les organitzacions obreres i l’efectivitat dels compromisos que d’aquí endavant puguin contreure. Que hi hagi manifestacions de disconformitat isolades o unànimes, és el de menys, però penseu que aquesta disconformitat, és una injúria al Comitè.
Aquesta nit, malgrat les impetuositats de què he parlat, hem de salvar les organitzacions obreres. Si desautoritzeu el Comitè, poseu en perill la llibertat deis presos i doneu una satisfacció a la burgesia.
Que es refermin aquí la confiança i la unió i, així, o s’aconsegueix aviat la llibertat deis presos o començarà una guerra formidable. En nom dels presos, jo em sotmeto al Comitè. Tingueu en compte que hem d’estendre la nostra propaganda per les muntanyes de Catalunya i per les colònies industrials i per tot Espanya, perquè tot Espanya té els ulls fits a Catalunya esperant que el proletariat de Catalunya l’ha de redimir.
És per aquesta obra gegantina que volem que l’organització obrera de Catalunya s’enforteixi, és per aquesta obra gegantina que se us demana unió i confiança.

NOTA:
En acabar Seguí la seva intervenció, Simó Piera, com a cap del Comitè de vaga, preguntà Esteu conformes a anar demà a treballar?. Els treballadors que abarrotaven la plaça contestaren amb un atronador si !!