Josep Comaposada i Gili
Vilobí del Penedès, 12-12-1859 - Madrid, 29-11-1933

Josep Comaposada i Gili. Vilobí del Penedès, 1859 - Madrid, 1933. Militant de la UGT i del PSOE, també milità a la USC. Sabater. Fotografia de Josep ComaposadaL'any 1868 es traslladà a Barcelona i l'any 1884 començà a militar en el nucli socialista de Barcelona. Participà en el Congrès fundacional del PSOE, com a delegat de la secció de Màlaga (Barcelona, 23-25 d'agost de 1888). Fou un dels fundadors de la UGT l'agost de 1888 i en va ser elegit president després del tercer congrés (Málaga, 7-11 de setembre de 1892). President de l’Agrupació Socialista de Barcelona entre el febrer de 1889 i febrer de 1890. Càrrec que també va exercir entre l'agost de 1891 i el juliol de 1892. Va ser un dels oradors en el míting del Primer de Maig de 1890 a Manresa. Va participar en el IV congrés de la UGT (Madrid, 25 - 29 d’agost de 1894). El febrer de 1895 va ser elegit president de la Societat de Sabaters de Barcelona, adherida a la UGT. L’abril de 1897 va ser elegit secretari de l’Agrupació local de Barcelona del PSOE, i president el febrer de 1898. S'oposà al trasllat del Comitè Nacional de la UGT de Barcelona a Madrid l'any 1899. Representant els treballadors de Roda de Ter va participar en el Congrés dels obrers tèxtils que va constituir la Federació de la Indústria Tèxtil Espanyola (també citada com Federació Tèxtil Cotonera). (Barcelona, setembre de 1899). El febrer de 1903 participa en la formació de la Federació Socialista Catalana (FSC) i va ser nomenat director del periòdic "La Guerra Social" portaveu de la federació. Representant una societat de manobres de Manresa va participar en el congrés fundacional de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera- (Barcelona, 6-8 de setembre de 1908). Va participar en la campanya contra la guerra del Marroc que va tenir el seu epíleg en la vaga general del juliol/agost de 1909, el fets de la qual són coneguts com la Setmana Tràgica.Dibuix de Josep Comaposada L'any següent relatà els fets i el desenvolupament de la vaga en un llibret titulat La revolución en Barcelona, on hi va escriure, Cada convento es un centro de perpetua conspiración contra todo principio de democracia, contra toda idea de libertad y toda aspiración de progreso. El setembre de 1911 fou empresonat a Sabadell, quan es dirigia a donar suport a una manifestació contra l'escalada de la guerra del Marroc i contra el Govern de l'Estat encapçalat per José Canalejas. Participà en diferents congressos de la FSC: en el tercer Mataró maig de 1913. Quart, Reus juny de 1914. Sisè, Tarragona maig de 1916. Setè, Barcelona maig-juny de 1917. Formà part de la primera junta directiva de la Unió Socialista de Catalunya (Barcelona, 8 de juliol de 1923), però el novembre de l’any 1925 es reintegrà a les rengles del PSOE. Amb quasi 70 any, a finals de la dècada de 1920, va participar en el cinquè Congrés de la Federació Regional Catalana de la UGT (Barcelona 16-18 d’abril de 1927), representant la Federació Nacional Tèxtil. També va assistir al Congrés de la citada Federació Tèxtil (Barcelona, juny de 1928), en el decurs del qual va ser elegit secretari general del comitè d’aquesta Federació. Tres mesos més tard participaria en el XVI congrés de la UGT (Madrid, 10-15 de setembre de 1928) on va formar part de la ponència Salari mínim, jornada de vuit hores i treball de la dona i dels infants.
Manuel Serra i Moret a les pàgines del periòdic "Justícia" (12-04-1930) el qualificà de patriarca del socialisme català.
Va ser director de "La Guerra Social" (Barcelona, 1903), òrgan de la Federació d’Agrupacions Socialistes de Catalunya. També va dirigir “La Ilustración Obrera” (Barcelona, 1906-1907) i “Justicia” (Barcelona, 1928-1930) òrgan de la Federació Regional Catalana de la UGT. Col·laborà a "La Nació" i fou corresponsal dels periòdics "L'Humanité" de Paris, "El Socialista" de Madrid i també del "The Daily Citizen" de Londres, així com de “La Justicia Social” de Reus i redactor en cap de "La Internacional" Òrgan de la Federació catalana del PSOE (Barcelona, 1908 - 1909).
Traduí més d'una vintena de llibres, d’entre els quals citem, El matriarcado: estudio sobre los orígenes de la familia, de Paul Lafargue. Centro Editorial Presa. Barcelona, 1909. Religión, filosofia, socialismo de Friedrich. Engels. Biblioteca cientifico-literaria. Tipográfica del Anuario de Exportaciones. Barcelona. 1910. Contestación a un creyente de Sébastien Faure. Biblioteca Acción. Barcelona, 1910.

Publicà La revolución en Barcelona. Biblioteca Acción. Barcelona, 1909. La revolución en Cataluña. Biblioteca Acción. Barcelona, 1910. La organización obrera en Cataluña. Biblioteca La Justicia social. Reus, 1910.

Per més informació: David Ballester Josep Comaposada biografia d'un socialista. Editor Fundació Rafael Campalans. Barcelona, 2005.