|
Josep Comaposada i Gili. Vilobí
del Penedès, 1859 - Madrid, 1933. Militant de la UGT i del PSOE,
també milità a la USC. Sabater. L'any
1868 es traslladà a Barcelona i l'any 1884 començà
a militar en el nucli socialista de Barcelona. Participà en el
Congrès fundacional del PSOE, com a delegat de la secció
de Màlaga (Barcelona, 23-25 d'agost de 1888). Fou un dels fundadors
de la UGT l'agost de 1888 i en va ser elegit president després
del tercer congrés (Málaga, 7-11 de setembre de 1892). President
de l’Agrupació Socialista de Barcelona entre el febrer de
1889 i febrer de 1890. Càrrec que també va exercir entre
l'agost de 1891 i el juliol de 1892. Va ser un dels oradors en el míting
del Primer de Maig de 1890 a Manresa. Va participar en el IV congrés
de la UGT (Madrid, 25 - 29 d’agost de 1894). El febrer de 1895 va
ser elegit president de la Societat de Sabaters de Barcelona, adherida
a la UGT. L’abril de 1897 va ser elegit secretari de l’Agrupació
local de Barcelona del PSOE, i president el febrer de 1898. S'oposà
al trasllat del Comitè Nacional de la UGT de Barcelona a Madrid
l'any 1899. Representant els treballadors de
Roda de Ter va participar en el Congrés dels obrers tèxtils
que va constituir la Federació de la Indústria Tèxtil
Espanyola (també citada com Federació Tèxtil Cotonera).
(Barcelona, setembre de 1899). El febrer de 1903 participa en la formació
de la Federació Socialista Catalana (FSC) i va ser nomenat director
del periòdic "La Guerra Social" portaveu de la federació.
Representant una societat de manobres de Manresa va participar en el congrés
fundacional de la Confederació Regional de Societats de Resistència
-Solidaritat Obrera- (Barcelona, 6-8 de setembre de 1908). Va participar
en la campanya contra la guerra del Marroc que va tenir el seu epíleg
en la vaga general del juliol/agost de 1909, el fets de la qual són
coneguts com la Setmana Tràgica.
L'any següent relatà els fets i el desenvolupament de la vaga
en un llibret titulat La revolución en Barcelona, on hi
va escriure, Cada convento es un centro de perpetua conspiración
contra todo principio de democracia, contra toda idea de libertad y toda
aspiración de progreso. El setembre de 1911 fou empresonat
a Sabadell, quan es dirigia a donar suport a una manifestació contra
l'escalada de la guerra del Marroc i contra el Govern de l'Estat encapçalat
per José Canalejas. Participà en diferents congressos de
la FSC: en el tercer Mataró maig de 1913. Quart, Reus juny de 1914.
Sisè, Tarragona maig de 1916. Setè, Barcelona maig-juny
de 1917. Formà part de la primera junta directiva de la Unió
Socialista de Catalunya (Barcelona, 8 de juliol de 1923), però
el novembre de l’any 1925 es reintegrà a les rengles del
PSOE. Amb quasi 70 any, a finals de la dècada de 1920, va participar
en el cinquè Congrés de la Federació Regional Catalana
de la UGT (Barcelona 16-18 d’abril de 1927), representant la Federació
Nacional Tèxtil. També va assistir al Congrés de
la citada Federació Tèxtil (Barcelona, juny de 1928), en
el decurs del qual va ser elegit secretari general del comitè d’aquesta
Federació. Tres mesos més tard participaria en el
XVI congrés de la UGT (Madrid, 10-15 de setembre de 1928) on
va formar part de la ponència Salari mínim, jornada
de vuit hores i treball de la dona i dels infants.
Manuel Serra i Moret a les pàgines del periòdic "Justícia"
(12-04-1930) el qualificà de patriarca del socialisme català.
Va ser director de "La
Guerra Social" (Barcelona, 1903), òrgan de la Federació
d’Agrupacions Socialistes de Catalunya. També va dirigir
“La Ilustración Obrera” (Barcelona, 1906-1907) i “Justicia”
(Barcelona, 1928-1930) òrgan de la Federació Regional Catalana
de la UGT. Col·laborà a "La Nació" i fou
corresponsal dels periòdics "L'Humanité" de Paris,
"El
Socialista" de Madrid i també del "The Daily Citizen"
de Londres, així com de “La Justicia Social” de Reus
i redactor en cap de "La
Internacional" Òrgan de la Federació catalana del
PSOE (Barcelona, 1908 - 1909).
Traduí més d'una vintena de llibres, d’entre els quals
citem, El matriarcado: estudio sobre los orígenes de la familia,
de Paul Lafargue. Centro Editorial Presa. Barcelona, 1909. Religión,
filosofia, socialismo de Friedrich. Engels. Biblioteca cientifico-literaria.
Tipográfica del Anuario de Exportaciones. Barcelona. 1910. Contestación
a un creyente de Sébastien Faure. Biblioteca Acción.
Barcelona, 1910.
Publicà La revolución en Barcelona.
Biblioteca Acción. Barcelona, 1909. La revolución en
Cataluña. Biblioteca Acción. Barcelona, 1910.
La organización obrera en Cataluña. Biblioteca
La Justicia social. Reus, 1910.
Per més informació: David Ballester Josep Comaposada
biografia d'un socialista. Editor Fundació Rafael Campalans.
Barcelona, 2005.
|