Federació d’Oficials Boters
de la Nació espanyola
Xè congrés

Tarragona, 6 – 12 de novembre de 1882

Va obrir el Congrés Josep Roca de la Comissió Pericial i el Congrés nomenà Secretari auxiliar Josep Pamias.

Es va rebre un comunicat de València fent saber que no podia enviar cap delegat al Congrés, però que continuava federada.
Un altre comunicat, aquest de Martorell, informava que delegava la representació a la secció de Vilafranca del Penedès.
Es van presentar les credencials de 25 delegats amb dret a vot i 5 delegats (dits consultors, amb veu però sense vots) de 17 localitats, a més de 2 representants de la Comissió Pericial, Francesc Durán i Josep Roca (de Tarragona).

Nota: Volem indicar que desconeixem la localitat que representava el secretari auxiliar Josep Pamias, ja que no l’hem trobat citat en la resta de les actes del congrés. També indicar que en el decurs de la quarta sessió se sita “Soto” de la secció de Reus perquè representi la secció de Málaga. En aquesta mateixa sessió es va presentar la credencial de Josep Llanas representant la secció de Tarragona. Tota vegada que la normativa atorgava a Tarragona tres delegats, entenem que substituí Andreu Roca, que en principi no havia acceptat la representació.

A continuació es va elegir la Mesa de la 1a sessió, que va quedar formada per:

President: Francesc Baldris de Sant Martí de Provençals
Secretaris: Salvador Ventosa de Vilanova i la Geltrú i Antoni Ferrando de Tarragona.

I es va prendre l’acord de celebrar dues sessions diàries.

SEGONA SESSIÓ

Composició de la Mesa
President, Cristòfol Miró Virgili de Vilanova i la Geltrú.
Secretaris, Ignasi Mayordomo de Benicarló i Pau Martorell del Vendrell.

Es va llegir una Comunicació de la Comissió ejecutiva del Congreso Obrero de 1882 (FTRE), felicitant el Congrés dels boters.
A continuació es va llegir la memòria de la Comissió Pericial i tot seguit els delegats van fer una exposició de l’estat de les seves seccions.
En posem uns quants detalls:
La Secció de Barcelona esta dividida, una part està adherida a la FTRE i l’altra a la Federació de Boters (El resultat es manifestava en què la secció de la FOB, tradicionalment una de les més fortes de la Federació, només comptava amb 25 federats). El mes de juliol, els llibres i segells de la secció estaven en mans de la part dessident de la secció oficial. (Cal recordar que en el Congrés de 1881 dos delegats de la secció de Barcelona van abandonar el congrés després d'aprovar-se que la FOB se separés de la FTRE).
Cristòfol Rovirosa de Sitges informà que la secció havia presentat una nova tarifa de 20 rals i que el mes de març els empresaris van rebutjar la tarifa presentada. Com a resposta el boters sitgetans es van declarar en vaga. Alguns dels boters van anar a treballar a Vilanova i Vilafranca. Aquesta vaga, amb el suport de les altres seccions de la Federació va durar 18 setmanes. La vaga es va guanyar i és van aplicar els preus presentats el mes de març. (el tipo mínimun de 20 rs. por pipa catalana arqueada en blanco). Rovirosa, acabà manifestant que a la localitat només hi havia dos boters que no estaven a la Secció i agraeí a les demés seccions l’ajut econòmic i moral rebut durant la vaga.
Els delegats de Vilanova i la Geltrú diuen que es construeixen les "pipes" a 16 rals. (Tot i que en el Congrés de 1881 celebrat a Reus es va prendre l’acord que Vilanova i Sitges presentarien una tarifa mínima de 20 rals). El delegat Cristòfol Mirò manifestà que l'estat de la secció es precari en extrem, a conseqüència de les divergències entre els boters federats i els d'un taller cooperatitu que hi ha a la ciutat.
Vilafranca del Penedès està perfectament organitzada i compleix amb tots els acords de la Federació.

La secció del Vendrell no respecta la tarifa de la Federació ni tampoc les hores de treball. La Comissió Pericial els informa que la seva actitud perjudica les altres seccions federades.
Torredembarra tampoc respecta les hores de treball.
La secció de Malgrat de Mar està desorganitzada i no manté comunicació amb la Comissió Pericial. També la secció d'Arenys de Munt està desorganitzada.
Málaga. La Secció ingressa a la Federació tot i estar adherida a una altra federació.
Antoni Ferrando de Tarragona manifesta que de les paraules de Pau Martorell (del Vendrell) es desprèn que prefereixen fer les "pipes" a 14 rals en aquella localitat en lloc de fer-les a 22 rals en una altra localitat.
Francesc Miret de Torredembarra explica que l’any passat representava 70 boters, i aquest anys no més de 40.

Acabada l'exposició de les seccions, es van formar les comissions que havien d'elaborar els dictàmens dels temes de l'ordre del dia:

Tasació del treball a jornal y reducció de les hores de treball. Transformació a jornal dels obrers Boters i nivellació de tarifes.
La Comissió que va dictaminar sobre aquests dos temes va estar formada per:
Juliver, Pelfor, Baldrís, Ferrando, Aragonés, Mayordomo, Figuerola, Miret, Ventura, Canalías, Flós, Ferré i Gimeno (sic) (entenem Giménez).

Revissió d’Estatuts.
Quedà formada per: Rosés, Ribal, Ventosa, Rovira i Rovirosa.

Revisió dels comptes de la Federació.
Es va composar amb: Alberich, Martínez, Junyent, Miró, Bertrán, Martorell i Durán.

Nomenament d’una sub-comissió que resideixi a la comarca (sic) andalusa. (A proposta de la secció de Málaga).
La van formar, Plana, Zaragoza, Roca i Cabré.

TERCERA SESSIÓ

Composició de la Mesa.
President, Andreu Julivert del Vendrell.
Secretaris, Amador Martínez d’Alacant i Joaquim Alberich de Benicarló.

Es va llegir una comunicació de Valls dient que no podia enviar cap delegat per la desorganització de la secció.
La Comissió que dictaminà sobre l’estat de comptes de la Federació les troba correctes, resaltant que diverses seccions no estan al corrent de pagament.
Durant aquesta sessió es van posar sobre la taula dues proposicions sobre la localitat on havia de residir la Comissió Pericial, una que residís a Sant Martí de Provençals i l'altra a Vilafranca del Penedès.
Del consegüent debat, resaltem algunes intervencions:
Junyent de Vilafranca: que Vilafranca somos aun demasiado inexpertos para lo que exige el cargo de la Comisión Pericial.
Canalías de Barcelona: que la Comisión resida en Vilafranca, porqué los jovenes que allí residen son bastante capaces y animosos para llevar a feliz éxito su misión.
El delegat de Sant Martí, Josep Plana, manifestà: la sección está bastante imposibilitada de aunar las muchas voluntades que para tal caso deben reunirse. (Cosa que ens porta a deduir que a la secció de Sant Martí havia el mateix dilema de Barcelona entre afilitas a la FTRE i els afiliats a la Federació de Boters).
Pere Cabré de Sants intervingué dient: como quiera que Sant Martí constituye para la Federación una veedadera arca de Noé para salvarles del naufragio, pido que se vote por dicha localidad.
Finalment es pren l’acord que la Comissió pericial resideixi a Vilafranca del Penedès.

QUARTA SESSIÓ.

Composició de la Mesa.
President, Pere Rovira de Sant Martí de Provençals.
Secretaris, Francesc Durán de Tarragona i Cristòfol Rovirosa de Sitges.

Es presenten dos nous delegats, Josep M. Llanas, de Tarragona i Pedro Ortuño, d'Almería.

Es llegeix una comunicació del Vendrell, Pidiendo al Congreso se sirva pronunciarse por los principios socialistas mas radicales. El Congrés se manifiesta enterado.
Es presenta un proposició demanant que les discusions es facin en llengua castellana.
Andreu Juliver del Vendrell diu que las mismas dificultades existirán hablando en castellano, toda vez que la mayoría no sabe nombrar en esta lengua las herramientas y asuntos periciales que inevitablemente han de ser tratadas con verdadera propiedad.
Es posa ha votació i és rebutjada.
Tot i que es pren l’acord que parlin en castellà els delegats que els sigui fàcil.
Julibert insisteix dient que los delegados en su mayoría no saben hablar castellano.
Lorenzo Aragonés d’Alacant, parla també de les dificultats que la seva secció tindria amb la de Málaga, amb la qüestió de l’idioma, si s’establís una sub-comissió pericial a en aquella ciutat andalusa.

CINQUENA SESSIÓ

La Mesa la van formar:
President, Josep Pelfor de Reus.
Secretaris, Josep Plana i Francesc Miret.

Es va proposar constituir dues sub-comissions auxiliars de la Comissió Pericial, una a Málaga i una altra a Alacant. Llavors es va nomenar una comissió que elaborés un dictàmen. Aquesta Comissió la van formar Aragonés, Bertrán, Cabré, Durán, Junyent, Llanas, Martínez, Martorell, Miró, Ortuño, Plana i Zaragoza.
La proposta, argumentada per la Comissió, va ser aprovada.

A continuació es va llegir el dictamen sobre les vagues i si la Federació havia de donar-hi suport material o no. El text deia:
Proponemos que el Congreso se sirva acordar, que interín las secciones todas no estén del todo organizadas y así mismo sus tarifas de precios niveladas, no aceptar el que las huelgas sean apoyadas materialmente.
Firmen el dictamen, Salvador Ventosa, Pere Rovira i Joan Rosés. Els altres dos components de la comissió, Josep Ribal i Cristòfol Rovirosa van presentar un vot particular, que van lliurar per escrit a la Mesa.

SISENA SESSIÓ

Composició de la Mesa.
President, Josep Ribal de Reus
Secretaris, Pau Martorell del Vendrell i Albert Bertrán de Vilafranca del Penedès.

Es llegeix el vot particular.
Los abajo firmados, nombrados para dar dictámen a la revisión de los estatutos y sobre el tema de las huelgas si serán apoyadas materialmente, no estando conforme con el dictamen de la mayoría, han tendio a bien presentar voto particular, en virtud de que de mucho tiempo a esta parte venimos observando los malos resultados que ha dada en varias secciones de la Federación el régimen que hasta hoy hemos venido practicando, que ha sido la autonomía de cada sección de por si; proponemos pues, que las huelgas sean apoyadas materialmente en toda su totalidad. José Ribal – Esteban Rovirosa.
Es posposa el debat sobre el vot particular fins que es deliberi sobre el dictamen de les vagues.
Es presenta una nova proposició: que todas las proposiciones que se presenten, el Presidente entere de su contenido a los delegados no catalanes.
S’aprova la proposició.

S’entra a debatre el dictamen sobre nivelació de tarifes i també sobre la reducció de la jornada de treball de 9 ½ a 9 hores.
Cal dir que algunes localitats, com per exemple El Vendrell, no respectaven ni les tarifes ni les hores de treball.
Julivert del Vendrell, durant el debat, demanava que les hores de treball s’augmentessin fins a 10 hores diàries.
Llavors es va votar el dictamen sobre el suport a les vagues. Els delegats no van acceptar el dictamen de la Comissió. I a continuació es va entrar a debatre el vot particular de Josep Ribal i Esteve Rovirosa, sobre les vagues.
Durant el debat, Pedro Ortuño d’Almeria manifesta: el apoyar las huelgas materialmente constituye una necesidad y es una consecuencia hija primogénita del sistema resistente. No se comprendre la federación de resistencia sin el compromiso tásito de tenerse que apoyar. I Andreu Juliver del Vendrell exposà: ...no puede sostenerse una federación de resistencia sin que las huelgas sean apoyadas materialmente, aunque antes de aprobar la pericial una huelga debe acrisolarse mucho la manera de aprobarla.
En canvi Salvador Ventosa de Vilanova digué, ...el pretender apoyar las huelgas materialmente ni más ni menos será crear un número mayor de burgueses, i augurava ...un gran entorpecimiento para la vida de la Federación, si ésta se la pone en el grave compromiso de haber que sostener las huelgas por medio del subsidio reglamentario.
El replicà Andreu Julivert dient, extraño que el compañero Ventosa diga que al pasar subsido a los huelguistas es causa de crear bugueses; yo digo que no pueden crear burgueses 12 pesetas semanales, que en último caso cobrarían los huelguistas.
El debat va continuar en la sessió següent.

SETENA SESSIÓ.

Composició de la Mesa
President, Antoni Ferrando de Tarragona
Secretaris, Salvador Ventosa de Vilanova i la Geltrú i Francesc Miret de Torredembarra.

Es va continuar el debat interromput, durant el qual Sebastià Flós de Vinaròs, també donà suport al vot particular dient: ... si el Congreso no aprueba apoyar las huelgas materialmente, considera muerta la Federación.
Intervingué Intervingué Antoni Junyent de Vilafranca: ... no deberían alarmarse tanto los delegados en el caso de no acordarse el apoyo material de las huelgas, pues que la práctica, de mucho tiempo a esta parte ha demostrado que por instrucción, las secciones federadas han sabido prestarse mútuo y verdadero auxilio.
Posat a votació el tema es va prende l’acord de donar suport material a les vagues per 16 vots contra 9.
Van votar a favor, Baldris, Ferrando, Llanas, Miró, Ribal, Pelfort, Cabré, Julivert, Miret, Canalías, Rovirosa, Flos, Aragonés, Soto, Ortuño i Gimenez.
En contra: Rovira, Plana, Alberich, Mayordomo, Junyent, Bertrán, Rosés, Ventosa i Figuerola.
Llavors es nomenà una comissió per dictaminar sobre: El reglamento de las huelgas, y estudiar el modo de presentar la tarifa y hacer la distribución de las nueva horas diarias de trabajo.
Els delegats elegits van ser: Aragonés, Martínez, Ortuño i Roca.

VUITENA SESSIÓ

Composició de la Mesa
President, Josep Plana de Sant Martí de Provençals.
Secretaris, Pere Cabré de Sants i José Figuerola de Saragossa.

S’entrÀ en la discussió dels nous Estatuts.

Tota la sessió es va esmerçar en la discussió de la reforma dels estatuts.
D’aquest llarg debat senyalem dues intervencions: Flós, de Vinaròs, es sumamente enojoso el que, conforme el artículo 31 los huelguistas tengan, si el caso se ofrece, que trasladarse a otra localidad para trabajar.
Ferrando de Tarragona, presenta la següent esmena: Propongo al Congreso se sirva añadir al artículo 31, que será tolerado quedarse como huelguistas, los obreros ancianos que pasen de 50 años. El Congrés ho va aprovar per aclamació.
Es va continuar debaten i aprobant o rebutjant els articles del reglament.

NOVENA SESSIÓ

La Mesa es va formar amb:
President, Josep Roca de Tarragona.
Secretaris, Antoni Junyent de Vilafranca i Ignasi Mayordomo de Benicarló.

Es presentà el dictamen sobre la forma de presentar la Tarifa i la distribució de les hores de treball.
La Comissió exposà, Que las secciones siendo autónomas en la distribución de las horas, no pueden empezar el trabajo más temprano de la seis de la mañana, ni concluir después de las seis de la tarde, con la estricta condición de no poder encender la luz para trabajar.
Pel que fa a les Tarifes, la comissió considerà clasificar-les de la següent manera:
Seccions de primera classe: Sant Martí, Barcelona, Sants, Tarragona, Reus, València i Saragossa.
De segona classe: Vilafranca, Vinaròs, Benicarló, El Masnou, Martorell, Sitges, Torredembarra, Vilanova i Constantí.
De tercera classe: El Vendrell i Valls.

Distribució per presentar les tarifes (s’han de presentar al mateix temps en les localitats de cada grup).
Primeres seccions: Vilanova, El Vendrell, Sitges i Torredembarra.
Segones seccions: Vilafranca, Vinaròs, Benicarló, El Masnou, Martorell, Valls i Constantí.
Terceres seccions: Sant Martí, Barcelona, Sants, Tarragona, Reus, Saragossa i València.
La proposta no va ser aprovada. Es va aprovar per 11 vots a favor, 9 en contra i 4 abstencions, que les tarifes es presentessin al mateix temps a totes les localitats.

DESENA SESSIÓ

La Mesa va estar formada per:
President, Andreu Juliver del Vendrell.
Secretaris, Joan Rosés del Masnou i Rafael Zaragoza de Reus (en aquesta entrada se'l nomena Sebastián Zaragoza).

S’aprova el Reglament (Estatuts) de la Federació, del qual destaquem un article singular, Art. 14 No se pondrá en vigor ningún acuerdo de los congresos hasta que la mayoría de las secciones hayan aprobado dichos acuerdos; teniendo para ello 15 días de tiempo, después de obrar en su poder copia de las actas del último Congreso.

Es nomenà una Comissió per redactar les notes que havien d’acompanyar la Tarifa. La van formar, Roca, Miró, Plana, Ventosa i Ribal.

ONZENA SESSIÓ

Composició de la Mesa
President, Sebastià Flós de Vinaròs.
Secretaris, Sebastià Ferré de Vinaròs i Lorenzo Aragonés d’Alacant.

Dictamen de la Comissió dictaminadora de les Tarifes:
Las secciones quedan en el uso de su autonomía para hacer las notas que sean necesarias en sus correspondientes tarifas; mientras no sea alterar el orden regular de los precios, que en las tarifas generales vienen anotados.
En el hierro de paca, el operario no vendrà obligado a añadir los pedazos.
Hacer "piperia"” a jornal será 20 reales mínimo.
Los jornales de "picar petróleo", "Aceite", y "Atún" serán a 24 reales.

En el destajo los talleres empezarán desde el 1º de Marzo a les 6 de la mañana hasta las ocho y volviendo emprender a las 9 hasta las 12, de las dos de la tarde hasta las 6 y media, hasta el último de Octubre, y del 1º de Noviembre hasta el último de Febrero se empezará desde el amanecer hasta el anochecer, teniendo media hora de descanso para el almuerzo que es de 8 y media hasta las 9, y de 9 hasta las 12 y de la 1 al anochecer, no pudiendo trabajar ningún operario los dias festivos ni horas extraordinarias que no se les retribuya el jornal a doble precio de tarifa.
El jornal de "picar" serà a 19 reales mínimo.
Les hores de treball seran 9 i ½ de març a octubre i la resta de l’any de "dia a dia".
El delegat de Saragossa manifestà que les seves tarifes eren superiors a les acordades.

DOTZENA SESSIÓ

Composició de la Mesa
President, Andreu Juliver del Vendrell.
Secretaris, Tomàs Giménez i Francesc Durán de Tarragona.

Es van presentar un reguitzell de proposicions que no van ser aprovades per sotmetre’s a debat. Algunes de les quals, del delegat Pere Cabré de Sants, referides a la secció de Barcelona i les diferències amb les seccions de les rodalies. També es produí una picabaralla dialèctica entre Josep Llanas de Tarragona i Joan Pallarés que havia estat President en una vaga a Tarragona (Joan Pallarés va ser cridat a presentar-se al Congrés). La controvèrsia d'aquesta darrera qüestió va continuar durant la següent sessió.
Pere Cabré de Sants presenta la següent proposició: Pido al Congreso se sirva acordar que las secciones tengan derecho a federarse con otra organización mientras no falten a los acuerdos de la Federacion.
La proposició va ser rebutjada. En el fons d’aquesta proposició cal veure-hi l’afiliació de la secció de Sants a la FTRE, fet que ja havia provocat una forta controvèrsia en el congrés de 1881.
Salvador Ventosa de Vilanova, presentà la següent proposició: Pido al Congreso que todos los federados que van a bremas (sic)(entenem verema) no puedan velar.
El Congrés la va aprovar per unanimitat.

TRETZENA SESSIÓ

Composició de la Mesa.
President, Andreu Juliver del Vendrell.
Secretaris, Josep Pelfor de Reus i Cristòfol Rovirosa de Sitges.

La sessió va continuar amb la picabaralla dialèctica entre Josep Planas i Joan Pallarés, per una actuació durant una vaga a Tarragona, insubstancial i poc aclarida. Pallarés, en el decurs del debat va dir ...todo lo que se dice no es más que un pasatiempo, i Josep Roca de Tarragona manifestà ... el asunto tiene la fuerza de un antagonismo personal. El tema es va acabar amb l'aprovació d'una proposició que deia Pido al Congreso que no habiéndole presentado datos que aclaren a Llanas y Pallarés, se deje el arreglo de la cuestión a un jurado nombrado por la sección de Reus, cuando los interesados presentesn datos.

Amb l'aprovació d'un darrer dictamen respecte "al precio que vale una pieza de picar" i la formulació de l'ordre del dia del següent congrés, el President de la sessió Andreu Juliver va donar per acabades les tasques del Congrés.

Estadística presentada per la Comissió Pericial