Vocabulari de boters

 

A

Adreçar. Llevar a la fusta el vici o garsesa que ha pres després de treballada.
Anclota. (original Enclota) Barril amb capacitat de 25 a 33 litres.
Arrodonir. Deixar més ben acabat.
Aixa. Eina per a desbastar i obrar fusta. Consisteix en una fulla acerada, ampla, amb un tall en una de les seves vores i amb un ull o anella a la part oposada per on s'emmanega l'eina, de tal manera que posant el mànec vertical el tall queda horitzontal. Hi ha diverses menes i denominacions d’aixes, segons la forma i l’ús que tenen: Foto d'aixa de testes

a) Aixa dreta o Aixa plana: la que té la fulla plana i serveix per tallar fusta en línia recta.
b) Aixa girada o Aixa de fulla encorbada: la que té la fulla corba i serveix per tallar o desgruixar la fusta donant-li forma còncava.
c) Aixa de tustar o aixa de testes: té la fulla corba i la fan servir els boters per tustar les testes de bótes i barrils i anivellar el gruix de les peces de dins, quan ja estan encercolades.

B

Banc. Suport còncau damunt el qual va col·locada horitzontalment una bóta per treballar-la.
Barral. Recipient de fusta, fet de dogues subjectades per cèrcols de ferro, amb dues anses o cornaleres i amb tapadora, en el centre de la qual hi ha un forat. Serveix per a transportar líquids.
Barralet. Barral petit.
Barraló. 1. Bóta petita per a traginar vi. 2. Al Penedès mesura de vi equivalent a la quarta part d’una carga (30 litres).
              3. Portadora de fusta, prima i lleugera que serveix per a abocar vi quan és trascolat.
Barrica. Bóta de sis cèrcols de secció transversal, circular o ovalada, amb una capacitat d’entre 250 i 300 litres.
Barril. Barrica.Eines de boters. Barrina i calafat
Barrina. Eina emprada per foradar la fusta, que consisteix en una tija metàl·lica proveïda d'un mànec transversal i acabada en una punta recta o cònica en forma de cargol que la guia.
Barrina cassola. Barrina cònica que empren els boters per engrandir els forats de les bótes.
Bastir. Muntar, armar, una bóta o portadora posant ben ajustades les dogues al voltant del motllo.
Bocoi. Bóta d’entre 400 i 780 litres, proveïda de vuit cèrcols que, a igualtat de diàmetre, té menys alçària que una bóta ordinària.
Boló. Bonó.
Bonó. 1.-Forat practicat en una de les dogues de la bóta pel qual hom hi fica el vi, etc. 2.- Estaca que serveix de tap de la bononera.
Bononera. Doga d'una bóta en què s'ha practicat el forat o bonó, per on s’introdueix el vi (o altres líquids) dins les bótes i barrils.
Bornador. Eina de boter que serveix per fer forats i que consisteix en una serra tubular en la qual va endollat un mànec en forma de “T”.Bóta o bocoi
Bot. Petit recipient de cuiro que serveix per dur vi o aigua.
Bóta. Recipient destinat a contenir líquids (generalment begudes alcohòliques), més llarg que ample, de secció transversal circular o oval i més gran al ventre que a les testes formada de dogues corbades i sòlidament unides per cèrcols de fusta o de ferro. Té una cabuda variable.

a) Bóta bordelesa: Bóta amb capacitat de 220-240 litres, amb 6 cèrcols de ferro.
b) Bóta catalana: També dita Pipa catalana. Amb capacitat de 480 a 580 litres.
c) Bóta portuguesa: Bóta amb capacitat de 480 a 730 litres, de forma més allargada que les botes catalanes.

Botada. Fusta de botada. Fusta de castanyer o de roure que serveix per a fer dogues.
Botall. Barril de mitja carga o d’un quart de carga en què sol ésser guardat el vi ranci.
Botam. Conjunt de bótes.
Boter. El que té l’ofici de fer bótes de fusta, especialment per contenir-hi vi.
Boteria. Carrer, barri o taller on treballen els boters.
Broc. Conducte estret que sobresurt de la superfície d’un recipient i que serveix per abocar el líquid que conté.
Buidador/buidadora. Eina de boter, semblant a un ribot, però amb la cara inferior convexa que serveix per buidar una mica les dogues en el coll per després fer-hi el galze.

C

Cadireta. Forat quadrangular que tenen en el fons les bótes molt grosses i que és per on s'hi aboca el vi i hi entra l'home que les ha de netejar.
Caixot. Bóta de secció ovalada muntada damunt un carro i emprada per a transport de fems.
Calafat. Eina de tall ample, en forma d'escarpra, emprada pels boters per posar boga o estopa a les juntes de les dogues de la bóta.
Càntir. Mesura de capacitats per a líquids dividida en dotze porrons.
Carga.
Mesura de capacitat per a vi (121,6 litres), dividida en quatre barralons o 128 porrons. També és una mesura de pes.
Càrrega. Carga.
Castell. Pila de dogues.
Cèrcol. Llenca de ferro o de fusta corbada en forma de cercle amb els dos caps units, que es posa estretament al voltant d'una bóta per mantenir unides les dogues.
Cercolada. Multitud de cèrcols. Conjunt de cèrcols d'una bóta.
Cercolar. Posar els cèrcols a les bótes, bocois, etc.Eines de boters. Ciment
Cèrcol-motllo. Cèrcol provisori que serveix de mida per construir una bóta.
Ciment. Garlopa molt gran, de sis a vuit pams de llargària (1,5 m ~) que usen els boters per a planejar les dogues, i que treballa, no fixant la peça a treballar i movent l'eina, sinó al revés, l'eina descansant per un extrem en terra i per l'altre damunt un dospeus i tenint el tall a la part superior.Eina de boters. Ciment2
Cimentar. Planejar les dogues o altra fusta amb el ciment.
Coll. Porció de bóta situada entre la testa i la faixa.
Coltell. Cutxilla.
Compàs. Instrument que consisteix en dues cames, acabades en punta fixa, unides i articulades per un dels seus extrems i serveix per a prendre mides. El boter l'utilitza per marcar les fustes dels fons de les bótes, bocois, barrils....
Congreny. Cadascun dels cèrcols de fusta, compostos de diverses corbes, els quals volten estretament certes bótes (bótes molt grans) i altres recipients de fusta per evitar la disgregació de les dogues de què estan formats.
Contramitjana. En un fons format per diferents peces, cadascuna de les dues peces que van al costat de la peça del mig, en el fons de les bótes i barrils.
Cornalera. L'agafador que surt a cada cap de la portadora i que forma angle agut, amb l'obertura cap avall, de manera que s'hi pot posar una estaca que serveix per al transport de la portadora entre quatre homes.Eines de boters. Coltell
Cossi. Atuell damunt el qual es repenja el boter quan fa el fons o arma la portadora amb el motllo.
Cossiol. Recipient de fusta amb cornaleres, que s'empra per omplir de vi les bótes.
Cuba. Bóta molt gran de fusta per a tenir vi amb capacitats de 2.000 a 2800 litres.
Cubell. Recipient per a tenir líquids, més ample de dalt que de baix, amb el sol format per un disc de fusta i amb els costats compostos de dogues de fusta subjectades per cèrcols de ferro.
Cutxilla. Eina de ferro, amb tall, que el boter empra per a treballar les dogues damunt un banc. (NOTA Joan Coromines i Vigneaux considera aquest mot com un castellanisme, tot i que el mot equivalent, Coltell, ha esdevingut literari o desusat).

D

Dalla. Eina de boter emprada per a polir, en la qual la fulla, corbada als extrems i el mànec rectilini, formen com una D allargada, i la fulla té el tall amb filet en el costat que mira el mànec.
Doga. Cadascuna de les peces que, juxtaposades, formen el cos o ventre d'una bóta, barril, cubell o altres recipients semblants i es mantenen unides per cèrcol.
Domar. Donar flexibilitat a les dogues per ajustar-les a la mida i forma desitjada.

E

Embogar. Posar boga a les juntures de les bótes.
Embut. Instrument que té la forma d'un con buit invertit, amb un tub en vèrtex, que aplicat al coll o forat d'un recipient serveix per abocar-hi o fer-hi passar líquids.
Emmotllar. Adaptar les dogues al motllo.
Empastar. Posar pastes de terra i/o farina d'ordi als caps de les dogues, un cop llavorades, planejades i cimentades.
Encenall. Cadascuna de les llenques primes que es desprenen de la fusta en planejar-la amb el ciment, ribot o garlopa.
Enclusa. Enclusa de boter: peça de ferro de forma semblant a l'enclusa dels ferrers però de diferent grossària, que serveix als boter per a treballar peces de metall.
Entoixar. Tallar obtusament.
Esberlar. Obrir longitudinalment en dues o més parts per ruptura una peça de fusta.
Estiba. Conjunt de bótes i altres recipients destinats a contenir vi, olis, etc.
Estopa. Trossos de fibra de cànem o de lli que serveixen per a tapar escletxes de les bótes de fusta.
Estovador. Eina semblant a un ribot, però arquejat, que els boters empren per a afinar les vores d'una bóta.
Estovar. 1. Allisar amb l'aixa i l'estovador la part que hi ha entre el galze i el biaix. 2. Estovar una bóta: posar aigua calenta dins una bóta o altre recipient fet de dogues perquè aquestes s'inflin i s'evitin els traspuaments de líquids que ha de guardar-s'hi.
Estuba. Bany aigua bullent, que es dóna a les bótes de vi, per netejar-les, estrènyer-les, llevar-los l'agror, etc.

F

Faixa. Cadascun dels dos cercles de fusta que van a baix del ventre a banda i banda de les bótes i altres recipients.
Ferrar. Posar els cèrcols de ferro a les bótes.
Fita. Clau o punta de dos caps.
Fonadura. Peça o conjunt de peces que formen el fons d'una bóta.
Fonar. Col·locar la fonadura al seu lloc.
Fons. Cadascuna de les parts circulars i paral·leles que clouen els dos caps d'una bóta, barril o recipient similar.Eines de boters. Galzador

G

Galzador. Eina amb galgues regulables, de fusta estreta que empren els boters per fer els galzes on s’encaixen els fondos.
Galze. Rebaix que els boters fan a les vores de les bótes i altres recipients per encaixar-hi el fondo.

H

Hermina. Mesura de capacitat per a vi (emprada a Tarragona), equivalent a 1/4 part d'una carga. (30 litres ~)

J

Joc de cèrcols. Conjunt de cèrcols provisionals que s'utilitzen per muntar una bóta.

LL

Llavorar. Llevar de mica en mica, amb una eina tallant o per altre mitjà, la part més superficial de la fusta.

M

Mangra. Òxid de ferro vermell, terrós, emprat per marcar les bótes.
Mig bocoi. Bóta amb capacitats de 150 a 350 litres.
Mitjana. Peça central del fons d'una bóta.

N

Navarro. Bóta de capacitat variable de 95 a 125 litres.

P

Paper d'estrassa. Paper fet amb draps de baixa qualitat i que serveix per tapar les juntures d'una bóta.
Passador. Cèrcol provisional del mig que serveix per subjectar la bóta en el moment de reprendre.
Penyal. Cadascuna de les dues peces de fusta, de forma de segment circular, que formen les parts laterals del fons d'una bota.
Piló. Tros de soca muntat damunt tres petges, sobre el qual els boters treballen les dogues.Eines de boters. Plana
Pipa. Sinònim de bóta de fusta amb cèrcols de ferro. Més gran que la bóta ordinària. De 8 i 10 cargues (de 950 a 1200 litres),(però també de 480 a 580 litres).
Plana. Eina semblant a un ribot, amb dues orelles o agafadors a la part superior, que serveix als boters per a planejar les botes.
Planejar. Fer plana o llisa la fusta passant-hi la plana o ribot.
Planó. Petit ribot que fan servir els boters en l'operació de polir les bótes per fora.
Plantar. Plantar una bóta: subjectar les dogues amb els cèrcols provisionals perquè es mantingui ferma.
Porró. Mesura catalana per a líquids equivalent a 0,94 litres, aproximadament.
Portadora. Recipient format de dogues de fusta, de forma troncocònica invertida, més alt que ample, de forma ovalada, amb dos agafadors laterals a la part superior (anomenats cornaleres), que serveix principalment per a transportar raïm o vi.
Puat. Fusta de puat: les peces del costat d'una bóta.
Punxa. Tros de fusta, allargat i prim i acabat en punxa, que utilitzen als boters per tapar els grops de les dogues de les bótes.

Q

Quartà. Mesura de líquids equivalent a vuit porrons (7,5 litres).

R

Reblador. Mena d'escarpa que serveix per allisar la punta del rebló.
Reblar. Doblegar la punta d'un clau clavat, quan surt a l'altra banda de la cosa clavada, per tal que estigui més fortament fixat.Eines de boters. Torn de fusta
Rebló. Clau curt o tros de clau amb cabota grossa, que quan està clavat es rebla formant-li cabota a l’altre extrem per deixar-lo fixat més fort.
Refilador. Mena d'escarpra, amb una petita ranura en un dels extrems, amb què els boters fan entrar i fan forts els cèrcols a les bótes donant cops de martell o de maça a l'altre extrem.
Reprendre. Corbar les dogues i unir-ne un dels extrems, mitjançant el torn, per a poder-hi posar el cèrcol que ha d'estrènyer per aquell extrem la bóta o barril.
Reprès. Veieu Domar.
Revessa. Fusta revessa: fusta amb grops, difícil de treballar.
Ribet. Biaix exterior del fons d'una bóta.
Ribot. Eina de fuster, consistent en una peça de fusta prismàtica travessada de dalt a baix i obliquament per una fulla d'acer acabada a l’extrem inferior amb un tall molt fi i fixada dins del seu encaix per una peça de fusta que serveix d'agafador i per un tascó, s’utilitzà per a rebaixar i allisar la fusta.
Rodell. Tany o brot de castanyer, esberlat longitudinalment per la meitat i allisat, que després de sotmetre’l a un motllo es lligava en forma rodona. El rodell l’utilitzaven el boters per mantenir unides les dogues.
Romball. Tros de fusta que es posa a manera de taxa per a tapar els forats dels grops en les dogues d'una bóta.

S

Semal. Portadora utilitzada per a transportar fems.
Semaler. Cadascun dels dos pals amb què dues persones traginen una portadora, agafant-los l'una pels extrems anteriors i l'altra pels posterior Eines de boters. Torn de corda.

T

Tallant. Coltell gros que els boters utilitzen per a esberlar les dogues gruixudes.
Testa. La part de dalt i baix d'una bóta i el cèrcol que hi va posat.
Tina. Recipient gran de fusta amb dogues, obert per dalt que serveix per a tenir vi.
Tirafons. Eina en forma de ganxo que els boters utilitzen per a posar el fons de la bóta en el seu lloc.
Torn. Eina de boter, a manera de premsa, que serveix per a estrènyer i doblegar les dogues de les bótes.
Trafegar. Transvasar un líquid d'un recipient a un altre.
Tustarrar. Fer amb l'aixa el biaix de la testa de la bóta.

V

Ventre. La part més ampla i convexa d'una bóta.

X

Xapar. Obrir les dogues longitudinalment en dues parts, mitjançant un tall llarg.


De les Tarifes de preus de la FOB transcribim
els noms de diferents tipus de bótes i de construcció de bótes.

Anclota.
Barril malagueño.
Barril Navarro (de 95 a 98 litres) Testa roma y sin vientre de fondar.
Barril ovalado.
Barril.
Bocoyes (de 400 a 780 litros)
Bombos (de 175 a 190 litros)
Bordalesa.
Construcción catalana.
Construcción francesa.
Construcción portuguesa.
Construir en blanco (la que va sin aros de hierro ligados claros en los vientres y tiesta sin raspar las uñas).
Jerezana.
Maconesa.
Maconesa con vientre.
Malagueña.
Medio bombo.
Medios (Bocoyes) (de 150 a 350 litros)
Pelona.
Pipa catalana.
Pipa francesa.
Pipa jerezana.
Pipa. (medias, tercios, cuartos).
Portuguesa (de 480 a 730 litros).
Media portuguesa (350 a 370 litros).
Tercio portugués.
Cuarto portugués (130 a 140 litros).
Quinto portugués (80 a 90 litros).