| Nota preliminar:
L'any 1927, quatre anys després d'haver dirigit un cop d'Estat,
el dictador general Miguel Primo de Rivera emulant els passos de Benito
Mussolini, havia disposat constituir una Assemblea Nacional Consultiva,
en la que hi prengressin part quasi totes les forces socials de l’Estat,
incloent representació obrera. L’aparell de la dictadura
es va posar en contacte amb dirigents d’alguns sindicats de la UGT,
oferint-los llocs a la futura Assemblea Consultiva. Llavors fou quan els
sindicats de Palma de Mallorca van sol.licitar al Comitè Nacional
de UGT que aquesta qüestió, l’acceptació dels
llocs a l’Assemblea Nacional es debatés en un congrés
extraordinari.
Seguint el tràmits marcats en els Estatuts, el Comitè Executiu
de la UGT en la reunió celebrada el dia 19 de setembre de 1927
va prendre l’acord de convocar un congrés extraordinari per
al dia 6 i següents del més d’octubre, per a discutir
el següent ordre del dia:
Posición de la Unión
General de Trabajadores
ante la convocatoria de la Asamblea Nacional Consultiva.
Les sessions se celebrarien a Madrid, c/ Piamonte, 2, Casa del Pueblo.
Dies després en la reunió extraordinària del Ple
Nacional de la Unió General de Treballadors, celebrada el dia
4 d’octubre de 1927 es va nomenar una Comissió per tal que
s’encarregués de redactar la ponència que, com a criteri
del Comitè Nacional, es presentaria al Congrés extraordinari.
La Comissió va quedar formada per:
Antoni Fabra i Ribas , Trifón Gómez, Ángel Lacort
i Francisco Largo Caballero.
Tot seguit es va estructurar el programa que havia de seguir el congrés:
1. Els treballs del congrés començaran a les deu del
matí.
2. Obertura de l’Assamblea amb un discurs de salutació
als delegats per part de Julián Besteiro, vicepresident del Comitè
Nacional.
3. Nomenament de la Mesa provisional; president i dos secretaris.
4. Lectura i aprovació de la Comissió d’actes.
5. Constitució definitiva del Congrés.
6. Nomenament de la Mesa definitiva; president i vicepresident per a
totes les sessions i dos secretaris per a cadascuna.
7. Nomenament d’una Ponència d’onze delegats per
tal que dictamini sobre l’assumpte motiu del Congrés.
8. Fet el nomenament de la Ponència se suspendrà la sessió.
9. Immediatament que estigui redactat el dictamen, es lliurarà
a la Secretaria per tal que es facin les còpies necessàries
i repartir-les entre els delegats.
10. Un cop s’hagin repartit les còpies es reprendrà
la sessió per tal de discutir el dictamen fins que es prengui
la resolució oportuna.
11. Clausura del Congrés.
 |
El dia 6 d’octubre seguint el programa previst, el vicepresident
del Comitè en funcions de president, Julián Besteiro va
donar la benvinguda als delegats, recordant que les circumstàncies
especials que vivia el País havien provocat que des de l’any
1922 no s’hagués pogut celebrar cap altre congrés.
Tot seguit es va nomenar la Mesa interina del Congrés:
President: Teodomiro Menéndez
Secretaris: Andrés Gana i Antonio Muñoz Giraldos.
Seguidament la Comissió d’actes formada per: Lorenzo Aranzana,
Benito Bonales, Gerardo Ibáñez, Agustín Marcos i
Pascual Tomás, va llegir les credencials dels delegats que s’ajustaven
als estatuts.
Es van acreditar 251
delegats (a) que representaven 114.851 federats de 144 localitats,
enquadrats en 424
sindicats/societats, més
l'Agrupació obrera de Yecla,
la Federació Gràfica de Madrid
la Federació Gràfica de València
la Federació Gremial d'Esporlas
la Federació Nacional d'Arts Blanques
la Federació Obrera de Calvià
la Federació de Serveis Escènics de Madrid
la Unió Automobilística de Guadalajara
la Unió Cotonera de Palma de Mallorca
la Unió General del Transport de Madrid
la Unió local de Farasdués (Saragossa)
la Unió local de Uncastillo (Saragossa)
la Unió Metal·lúrgica de Vigo.
(a) Algunes fonts diuen que hi van assistir 256 delegats. Nosaltres no
hem trobat constància de l’assistència al Congrés
dels membres del Comitè executiu de la UGT Francisco Núñez
Tomás, Luís Fernández Martínez, Trifón
Gómez San José, Lucio Martínez Gil, ni del delegat
regional de Catalunya Joan Duran Ferret. Tots ells van assistir al Ple
Nacional extraordinari celebrat a Madrid el dia 4 d’octubre, i molt
probablement també van assistir al Congrés.
Després es va elegir la Mesa definitiva que va quedar formada
per:
President: Teodomiro Menéndez (per totes les sessions)
Vicepresident: Indalecio Prieto (per totes les sessions)
Secretaris: Andrés Gana i Antonio Muñoz Giraldos.
Constituït el congrés, Francisco Largo Caballero en representació
del Comitè Nacional va proposar que es nomenés una ponència
d’11 delegats, per tal que dictaminés sobre el tema que havia
motivat el congrés extraordinari. Els delegats ho van aprovar i
després de posar-se d’acord amb el procediment a seguir es
va efectuar la votació. La ponència va quedar constituïda
per:
Remigo Cabello, Ramón González Peña, Anastasio de
Gracia, Rafael Henche, Ángel Lacort, Manuel Llaneza, Teodomiro
Menéndez, Manuel Muiño, Indalecio Prieto, Pascual Tomás
i Juan de los Toyos.
Dins de la Comissió es va nomenar president Remigió Cabello
i un secretari Juan de los Toyos.
Tot seguit es van elegir els dos secretaris per la següent sessió:
Antonio Ramos de Santander i Manuel Molina Conejero de València,
i es va aixecar la sessió tot esperant el dictamen de la Comissió.
El Congrés va continuar a 2/4 de cinc de la tarda del divendres
dia 7 d’octubre.
La Comissió de Credencials va llegir un segon llistat de delegats
que havien estat acceptats (estan inclosos en el resum citat).
Després Juan de los Toyos com a secretari de la Ponència
va llegir el dictamen del tema central i únic del congrés:
Els congressistes van aprovar el text del dictamen per unanimitat, sense
cap altra intervenció.
L’endemà es van tornar a reunir els delegats per aprovar
l’acta de la sessió anterior, llegida per Antonio Ramos de
Santander, i el Congrés es va donar per acabat.
|
