|
Ordre
del Dia
1.- Treballs preparatoris.
2.- Constitució del Congrés.
3.- Examen de la gestió del Comitè Nacional.
4.- Examen de la gestió dels delegats als Congressos
Internacionals de Londres, Roma i Conferència de Gènova.
5.- Examen de la gestió dels delegats a la Conferència
Internacional del Treball, celebrada a Ginebra.
6.- Examen de la gestió dels vocals de l’Institut
de Reformes Socials.
7.- Creació de la Federació Nacional d’Agricultors
i discussió del projecte dels seus Estatuts.
8.- Control sindical en les Indústries.
9.- Crisis de Treball.
10.- Ofensiva patronal per a baixar els salaris
i anul.lar la jornada legal de 8 hores.
11.- Amnistia per als presos per delictes socials.
12.- Proposicions (de les seccions).
13.- Qüestió Internacional.
14.- Assumptes urgents.
15.- Nomenament de la Comissió executiva i designació
de la localitat on ha de residir.
|
A 2/4 de deu de la nit del dissabte dia 18 es va iniciar la sessió
preparatòria del Congrés. José Maria Álvarez,
en qualitat de president de la “Casa del Pueblo” de Madrid,
va obrir les tasques del Congrés.
Tot seguit es va elegir president interí Remigio Cabello de Valladolid
i secretaris Andrés Gana de Madrid y Antonio Gana de Santander.
A més d’aquesta sessió preparatòria es van
celebrar 11 sessions més, dues el diumenge dia 19, una el dia 20,
dues el dia 21, i també dues els dies 22, 23 i 24.
El Comitè d’actes, constituït pels cinc primers delegats
que van presentar les credencials, va estar format per Anastasio de Gracia
de Madrid, Juan de los Toyos de Guipúscoa, Pedro García
de Alzira, Eduardo Pérez de El Ferrol y Pedro Vergara de Santander.
L’endemà diumenge dia 19, a les deu del matí presidint
la Mesa Remigio Cabello (ho va ser en totes les sessions), es van elegir
com a secretaris Luís García d’Avilés i Manuel
Muiño de Madrid. La Comissió de credencial va fer una exposició
del motius que els havia portat a rebutjar unes determinades credencials
i es va passar a llegir les representacions aprovades.
Hi van assistir 184
delegats més 5 components del Comitè Executiu, que representaven
prop de 120.000 afiliats, enquadrats en 219 seccions o societats de 103
localitats. També es van acreditar delegats de les següents
entitats:
| Agrupació
Socialista Obrera |
Yecla |
| Asociació
general de Mestres |
Madrid |
| Comitè Nacional
de l'Edificació |
|
| Federació
Agrícola Provincial |
Málaga |
| Federació
Catalana |
29 societats/seccions |
| Federació
Gràfica Espanyola |
|
| Federació
local |
Badajoz |
| Federació
local |
Valdepeñas |
| Federació
local |
Vigo (amb 6 seccions) |
| Federació
Nacional de l'Edificació |
34 seccions |
| Federació
Nacional de Metal-lúrgics |
|
| Federació
Provincial |
Badajoz |
| Federació
Provincial |
Santander |
| Federació
Regional |
Llevantina |
| Federació
Tèxtil |
Bejar |
| Federació
Tipogràfica |
Vigo |
| Sindicat Nacional
de Ferroviaris |
|
| Sindicat Provincial
de la Construcció |
Salamanca |
Representant les societats de Catalunya hi van assistir 4 delegats:
Joaquim Escofet, Federació Catalana amb 29 societats.
Roque García, Metal·lúrgics “La Unión”
de Girona.
Rosendo Mirabent, Peons de Paleta i Obrers Agricultors de Sitges.
Pau Tutusaus, Mariners-Pescadors i Treballadors de fàbriques de
sabates de Sitges.
La UGT tenia 208.170 afiliats, agrupats en 1.198 seccions. A Catalunya
hi havia 3.407 federats i 45 seccions distribuïdes en 16 localitats.
(Nota: Hem de dir que dels 11 components del Comitè el President
Pablo Iglesias, malalt de feia temps, no va poder assistir al Congrés,
i no hem trobat cap constància que els vocals Luís Fernández,
Trifón Gómez, Lucio Martínez i Francisco Núñez
hi participessin. El vocal Juan de los Toyos, hi va assistir representant
dos sindicats de Pasajes (Guipúzcoa).
La petita davallada que havia experimentat la UGT, envers el XIV congrés
de l’any 1920 (3.172 federats, 1,5 %), s’havia accentuat a
Catalunya (1.790 federats, 34,4 %).
Tot i aquest números, citats en les memòries d’aquest
dos congressos, pel que fa a Catalunya entenem que caldria observar la
següent dada:
Congrés de 1920: Calella, sindicat del gènere de punt....
2000 federats
Congrés de 1922: Calella, sindicat del gènere de punt......
260 federats
Considerant la població de Calella (7.886 habitants l’any
1930) entenem que en la primera xifra hi pot haver un lapsus.
Aquest congrés va estar marcat, des de la primera sessió,
per l’enfrontament del grup de delegats militants del Partit Comunista
(no arribaven a una vintena) i la direcció de la UGT, amb Julián
Besteiro i Francisco Largo Caballero al davant. Cal recordar que un any
abans els militants del PSOE i de la UGT partidaris de la III Internacional,
s’havien escindit del partit fundant el Partit Comunista.
La segona sessió es va celebrar el mateix diumenge a partir de
les 4 de la tarda, actuant de secretaris Emilio Rubio de Yecla i Rafael
Henche de Madrid. Es va continuar amb la lectura de les acreditacions
aprovades i es va sotmetre a votació la proposta de la Comissió
de Credencials que passés a la Comissió de Conflictes el
plet entre els dos sindicats de Biscaia (el miner i el de la construcció).
Els assistents ho van aprovar per 101 vots a favor i 18 en contra.
Durant aquesta segona sessió també va ocupar la presidència
de la Mesa Joaquim Escofet de Barcelona.
Després el President demanà que es procedís a l’elecció
de la Mesa definitiva. Per unanimitat es va elegir Remigio Cabello com
a President i de Vicepresidents Teodomiro Menéndez i José
Gómez Osorio. Llavors el delegat Núñez de Arenas
va exposar “reconociendo que hay en el Congreso una mayoría
aplastante en pro de una determinada tendencia, y que esta mayoría
puede, si se lo propone, ocupar todos los puestos en las distintas comisiones
que hayan de formarse para emitir dictamen sobre aquellos problemas que
han de someterse a la consideración del Congreso, propone que se
reconozca el derecho de la minoría a tener participación
también en dichas comisiones”
En pro d’aquesta proposició van intervenir Teodomiro Menéndez
i Óscar Pérez Solís, i en contra Domingo Zapata i
Ignacio Seoane. També rebutjant la proposició va intervenir
Francisco Largo Caballero. La proposta no va ser acceptada per 80 vots
contra 19.
Les Proposicions de les seccions i del Comitè es van reunir en
aquests apartats:
Front Únic
1.-Que se celebri un Congrés de fusió dels dos organismes
nacionals: Unió General de Treballadors i Confederació Nacional
del Treball, en un sol organisme sindical, i creació d’un
Comitè encarregat de dur a la pràctica aquest acords.
Sindicat del ram de la Construcció de Bilbao.
Societat d’Obrers Gasistes de Vigo.
Societat d’Obrers Picapedrers i Marbristes de Vigo.
Mariners de Pontevedra.
Societat de Picapedrers i Marbristes de Pontevedra.
Secció de Paletes i Pintors de Pontevedra.
Associació general de Dependents de Comerç de Madrid.
Associació de Dependents de comerç de Sevilla.
Associació de Dependents de comerç de Vigo.
Secció Gràfica de Vigo.
2.- Que es faci tot el possible per tal que es formi el Front Únic.
Societat d’Obrers Espardenyers de Castelló.
3.- Que es realitzi una campanya extensa per tal de fer la fusió
de tots els treballadors.
Sindicat provincial d’Obrers Miners i Similars de Linares.
Legislació Social
1.-Que el Congrés acordi reclamar dels Poders Públics, que
tota la Dependència Mercantil, sigui quin sigui el treball que
realitzi, sigui inclosa en el Codi de Comerç, als efectes del dret
a la mesada. Agrupació General de Cambrers i similars de Madrid.
2.- Que el Congrés acordi insistir una vegada més prop dels
Poders Públics, que es dicti una Llei assenyalant el jornal mínim
en totes les professions. Agrupació General de Cambrers i similars
de Madrid.
3.- Que el Congrés acordi que la Unió doni suport amb especial
interès la abolició de la propina en aquells gremis que
encara no hagin aconseguit abolir tal sistema de retribució, i
que mentre això no s’aconsegueixi, que el Govern dicti una
disposició en el sentit que siguin considerades les propines com
a sou, als efectes de la llei d’accidents de treball i del dret
que concedeix el Codi de Comerç. Agrupació General de Cambrers
i similars de Madrid.
4.- Que s’imposi una exacció als terratinents per deixar
de cultivar terrenys, així com també als propietaris de
solars en lloc urbanitzats, quan es neguin a edificar, i que es lluiti
perquè tot arrendament no excedeixi d’un just tant per cent,
sobre el líquid imposable satisfet a la Hisenda Pública.
Associació de Dependents de Comerç de Sevilla.
5.- Que es regulin els salaris per igual per a tots el centres miners
d’Espanya. Societat d’Obrers Miners de Cartagena.
6.- Que el retir obrer sigui als 55 anys. Societats d’Obrers Miners
de Cartagena.
7.- Que es reclami del Govern la supressió dels arrendaments i
subarrendaments de les mines. Societats d’Obrers Miners de Cartagena.
8.- Que la Unió General estudií la forma d’implantar
el salari mínim de les indústries. Societat de Metal•lúrgics
de Jerez de la Frontera.
9.- Que la Unió General exigeixi dels Poders Públics la
indemnització per part de l’Estat als obrers en cas d’atur
forçós. Societat de Metal.lúrgics de Jerez de la
Frontera.
10.- Que s’estenguin els beneficis de la llei d’Accidents
als obrers agrícoles. Societat d’Obrers Agricultors de Tortosa.
Societat d’Obrers Agricultors de Jerez de los Caballeros.
11.- Que se suprimeixi el treball de la dona com a cambrers en hotels,
restaurants, cafès i bars. Societat de Cambrers i similars de San
Sebastián.
12.- Que la Unió General faci una campanya per a que en els penals
es reglamenti el treball. Societat d’Obrers Espardenyers de Castelló.
13.- Que es faculti als Municipis per fer una divisió de les terres
del seu terme entre els obrers del territori, amb la finalitat de solucionar
la crisi de treball que pateixen els obrers agrícoles. Societat
d’Obrers Agricultors de Jerez de los Caballeros.
14.- Que s’aprovi immediatament el projecte de llei sobre Contracte
de Treball col•lectiu i el jornal mínim. Societat d’Obrers
Agricultors de Jerez de los Caballeros.
15.- Que es facilitin terres d’arrendament a les Societats Obrers,
estipulant-se el valor en un tant per cent de la producció, havent
de ser una Comissió mixta la que l‘assenyali. Societat d’Obrers
Agricultors de Jerez de los Caballeros.
Reforma dels Estatuts
1.- Que els companys que han tinguts càrrecs en el Comitè
de la Unió General, en fer-se la renovació de càrrecs,
els que cessin, en cap cas puguin ser reelegits fins el Congrés
següent. Sindicat de Peons de Bilbao.
2.- Que els càrrecs de la Unió General de Treballadors no
siguin reelegibles fins que no hagin transcorregut sis anys, i que els
càrrecs siguin renovats per meitat en cada Congrés. Societat
Tipogràfica i Similars de Bilbao.
Propaganda
1.- Que la propaganda, que ara és a voluntat del Comitè
Nacional, sigui obligatòria, pudent gaudir-ne d’ella als
menys dues vegades l’any totes les seccions que estiguin al corrent
de pagament. Societat Obrera d’Aceuchal.
Varis
En aquest apart hi van haver 13 proposicions d’entre les quals citem:
11.-Que la Unió General reclami al Partit Socialista les 14.000
pessetes que aquest deu per la meitat de les despeses del moviment d’agost
de 1917.
Sindicat del Ram de la Construcció de Bilbao. Societat d’Obrers
Gasistes de Vigo. Societat d’Obrers Espardenyers de Castelló.
Associació de Dependents de Comerç de Sevilla. Dependents
de Comerç de Vigo.
12.- Que s’efectuï una campanya de propaganda reclamant del
Poder públic que ordeni, mitjançant una llei, l’abaratiment
de les vivendes. Secció gràfica de Vigo.
13. Que s’exigeixi del Govern l’immediat acabament de la guerra
de Marroc. Secció gràfica de Vigo.
En la tercera sessió actuaren de Secretaris Juan José Rubio
y Manuel Lois ambdós de Madrid.
Després d’una intervenció del President de la Mesa,
s’provaren unes declaracions contra la guerra del Marroc i per la
Pau Mundial, i es va fer un manifest de solidaritat amb el proletariat
italià i contra el feixisme.
La Comissió de Credencial va presentar una nova llista de delegacions
admeses al Congrés.
Es van nomenar set ponències i la Comissió revisora dels
comptes, que van quedar formades així:
Internacional:
Teodomiro Menéndez, Antonio Fabra i Ribas, Ángel Lacort,
Joaquín Escofet i Óscar Pérez Solís.
Fusió o front únic de treballadors:
José Cernadas, Wenceslao Carrillo, Pedro Álvarez Cienfuegos,
José Osorio i Domingo Zapata.
Control, crisis de treball, ofensiva patronal per a rebaixar els salaris
i anul·lar la jornada de vuit hores i aministia:
Antonio Fernández Quer, Florentino Alonso, Álvarez, Santiago
Pérez Infante i Antonio Abad.
Conflictes: Manuel Llaneza, Rafael Henche, Francisco Olalla, Ramos i Ignacio
Seoane.
Estatuts de la Federació Nacional d'Agricultors:
Francisco Zafra, José Cañizares, Santiago Álvarez,
José Molina, Severino Fernández, Emilio Rubio, José
Menéndez, Juan de Dios Velázquez i Rosendo Mirabent.
Legislació Social i reforma d'Estatuts:
Juan de los Toyos, Fermín Blázquez, Pedro Vergara, Manuel
Suárez i Anastasio de Gracia.
Assumptes varis:
José María Álvarez, Paulino Gómez, Luís
Viesca, Eleuterio del Barrio i José Mas.
Comisió revisora de comptes:
Bernardo de los Cobos, Lorenzo Bisbal, Manuel Figueroa, Juan Pozas, M.
Martínez Mora i Rafael Bellido.
La quarta sessió es va celebrar el matí
del dimarts dia 21. Actuaren de Secretaris Pablo Cervera de Madrid i Manuel
García d’Oviedo.
La Comissió de credencials va informar d’una nova llista
de delegats acreditats. Tot seguit es van nomenar quatre delegats per
assistir al Congrés Internacional de la Pau, convocat per la Sindical
Internacional d’Amsterdam: el Secretari General (que seria Francisco
Largo Caballero), Remigio Cabello, Julián Besteiro i Antonio Fabra
Ribas.
Després es va sotmetre a votació una proposta de Largo Caballero
per autoritzar l’Executiva per tal que donés suport econòmic
als obrers del ram de la fusta de Madrid, que mantenien una llarga vaga
(setze setmanes). S’aprovà per 96 vots contra 9.
Llavors Teodomiro Menéndez inicià la presentació
dels delegats de la Internacional Sindical d’Amsterdam i començaren
els greus aldarull que van acabar amb la mort de Manuel González
Portillo, paleta fincat a Madrid, oriünd de Málaga. També
van resultar ferits Francisco Ruano García, Lorenzo Sánchez
Aguado i Manuel Mencia González.
Julián Besteiro, en qualitat de vicepresident del Comitè
Executiu, i d’acord amb el President de la Mesa, va intervenir per
suspendre la sessió, però amb l’acord de continuar
les sessions del Congrés a les quatre de la tarda.
 |
La cinquena sessió començà a les
quatre de la tarda d’aquell dimarts dia 21. A la Presidència
de la Mesa Remigió Cabelllo i de Secretaris Pablo Cervera de Madrid
i Luís García d’Oviedo.
Va intervenir Julián Besteiro per comunicar que el Comitè
havia decidit que el Congrés continués a porta tancada,
i que una vegada analitzats els fet ocorreguts s’excloïa del
Congrés els delegats del grup instigador dels mateixos (Entre 18
i 19 delegats, que representaven uns 15.000 afiliats).
NOTA: Setmanes després el Comitè Nacional de la UGT a proposta
de la Comissió executiva va expulsar els sindicats següents:
Associació de Dependents de Madrid.
Sindicat de l’Alimentació de Madrid.
Societat de Professions liberals de Madrid.
Sindicat del Ram de la Construcció de Bilbao.
Sindicat de Miners de Vizcaya de Bilbao.
Sindicat de Transport d’Oviedo.
Societat d’Espardenyers de Crevillent. En el congrés va estar
representada per José Fernández Alarcón
Societat de Gasistes de Vigo. En el congrés va estar representada
per Manuel Cacharrón González
Societat de Llauners i Vidriers de Vigo. Manuel Cacharrón González
Construcció Naval de Vigo. Manuel Cacharrón González
Societat de Perruquers de Bilbao. En el congrés va estar representada
per Basilio Díez Fernando
Societat de Boters mecànics de Bilbao. Basilio Díez Fernando
Societat de Dependents de Vigo. En el congrés va estar representada
per Luís Ramos
Associació de Dependents d’Oviedo. Luís Ramos
Societat de Dependents de Pontevedra. En el congrés va estar representada
per Manuel García Felgueira
Societat d’Ebenistes de Pontevedra. Manuel García Felgueira
Societat de Pintors de Pontevedra. Manuel García Felgueira
Societat de Fusters de Pontevedra. Manuel García Felgueira
Societat de Picapedrers de Pontevedra. Manuel García Felgueira
Societat de Mariners i Pescadors de Pontevedra. Manuel García Felgueira
Societats de Treballadors en Pedra de Bilbao. En el congrés va
estar representada per Valentín Molinos
Societat de Peons de Bilbao. En el congrés va estar representada
per Óscar Pérez Solís
Societat Tipogràfica de Bilbao. En el congrés va estar representada
per Juan Pozas
Societat d’Oficis varis de Novelda. En el congrés va estar
representada per Daniel Monsó Vidal
Continuant les tasques del congrés Largo Caballero va fer una extensa
explicació de la gestió del Comitè, remarcant el
creuament de cartes mantingut amb el Comitè de la CNT, de cara
a la formació d’un Front Únic de Treballadors (que
no s’arribà a fer).
En la sisena van actuar de Secretaris Manuel Llaneza d’Asturias
i Juan Gómez Egido de Madrid. Entre aquesta sessió i la
setena es van aprovar els dictàmens del Front Únic de Treballadors,
el de Legislació Social i el de la Comissió Revisora de
comptes.
En la vuitena sessió es va debatre i aprovar la reforma dels Estatuts,
el dictamen sobre Control, Crisis de treball, Salaris i Jornada i els
Estatuts de la Federació Nacional de Treballadors de la Terra.
En la novena sessió van actuar de Secretaris de Mesa Martínez
Mora de Salamanca i Julio Martín de Madrid. S’aprova el dictamen
de la ponència d’Assumptes Varis i, després de moltes
intervencions, el de la Comissió de Conflictes.
En la desena sessió van ocupar les dues Secretaries de la Mesa
Manuel Senosiain de Madrid i Victoriano Luzarreta de Madrid. La Comissió
de Conflictes va presentar el dictamen sobre el conflicte del Sindicat
miner i el de la construcció de Biscaia, que es va aprovar. També
es va aprovar el dictamen sobre Internacional presentat i defensat per
Antoni Fabra Ribas.
La onzena i última sessió va començar a les quatre
de la tarda del dia 24. De President de la Mesa Remigio Cabello i de Secretaris
Antonio Abad i Manuel Lois de Madrid. Es va prendre l’acord que
el Comitè continués residint a Madrid i tot seguit es va
elegir el nou Comitè executiu que va quedar composat així:
President: Pablo Iglesias Posse
Vicepresident: Julián Besteiro Fernández
Secretari: Francisco Largo Caballero
Secretari Adjunt: Andrés Saborit Colomer
Tresorer-comptador: Vicente Barrio Minguito
Vocals: Antonio Fabra Ribas, Manuel Cordero Pérez, Lucio Martínez
Gil, Francisco Núñez Tomás, Trifón Gómez
San José i Luís Fernández Martínez.
Finalment el President Remigio Cabello va donar per acabades les tasques
del Congrés.
D’entre els acords que va adoptar el congrés citem:
Sobre el Front Únic:
Primer.- Que per part de la Unió General de Treballadors
existeixen els mateixos fervents desitjos de fusió que sempre ha demostrat,
exigint únicament, per tal d’arribar-hi, el què per part de la Confederació
Nacional del Treball existeixin els mateixos propòsits.
Segon.- Que no existint, a judici del Congrés, aquests
propòsits en els elements integrant de la Confederació, estima de moment,
estèril tot intent de fusió amb ella.
Tercer.- Que en tant la fusió –que segueix considerant
essencial- sigui factible, la Unió General persistirà en la seva reiterada
conducta de respecte i solidaritat envers la Confederació, permetent-se
convidar a aquesta per tal que observi per la seva part igual conducta,
en la seguretat que serà altament profitós per ambdues organitzacions
i, consegüentment, per a la classe treballadora.
Quart.- Que sempre que unes circumstàncies així ho requereixin,
la Unió General de Treballadors pactarà amb les demés organitzacions obreres
que reconeixin la lluita de classes i amb aquells altres nuclis orgànics,
de reconeguda solvència i serietat. que siguin afins a la Unió General,
si bé el pacte o intel·ligència es formalitzarà solament per a la consecució
de fins circumstancials i concrets, i sempre que prèviament existeixi
unanimitat expressa en ordre als procediments que hagin de ser emprats
per a realitzar la finalitat objecte del pacte.
Sobre Legislació:
1.- Que tota la Dependència Mercantil, sigui quin sigui
el treball que realitzi, sigui inclosa en el Codi de Comerç, als efectes
del dret a la mesada.
2.- Que s’aprovi la Llei d’Accidents de Treball per a
l’Agricultura.
3.- Que s’aprovi una llei de Contracte Col.lectiu de
treball i salari mínim.
4.- Obligació per part de l’Estat d’abonar als obrers
en atur forçós la corresponent indemnització.
5.- Retir obligatori als 55 anys, millorant la llei vigent
en aquesta matèria.
6.- Impost progressiu sobre la renda i sobre els solars
sense edificar.
7.- Intervenció en les rendes de les finques urbanes,
per evitar l’encariment de la vivenda.
8.- Salari igual per a la dona que per a l’home.
9.- Que es facilitin terres en arrendament a les Societats
Obreres per explotar-les en comú, mitjançant la vigilància de Comissions
mixtes, com a mitjà per a resoldre la crisi de treball i la carestia de
la vida.
10.- Reglamentació del treball en els penals.
11.- Que la Unió doni suport amb especial interès l’abolició
de les propines, i que mentre això no s'aconsegueixi, el Govern dicti
una disposició en el sentit que siguin considerades com a sou, als efectes
de la llei d’Accidents de Treball i del dret que concedeix el Codi de
Comerç.
Sobre l’ús de l’Esperanto com a idioma oficial internacional.
La Unió General de Treballadors s’honrarà proposant a la Internacional
de Treballadors que, sense perjudici dels idiomes peculiars de les Seccions,
s’adopti com a idioma auxiliar per relacionar-se les unes amb les altres,
l’Esperanto, i que es creï un organisme central encarregat exclusivament
de fomentar el seu estudi i difusió entre les organitzacions obreres espanyoles.
També cal destacar l’aprovació dels Estatuts de la
Federació Nacional de Treballadors de la Terra.
ESTATUTS
DE LA
FEDERACIÓ NACIONAL
DE
TREBALLADORS DE LA TERRA
PRINCIPIOS FUNDAMENTALES
Considerando que la emancipación de los trabajadores ha de ser
obra de los trabajadores mismos;
Considerando que el trabajador agrícola aislado nunca podrá
obtener su completa emancipación ni logrará disminuir esencialmente
la explotación actual de que es víctima;
Considerando también que los trabajadores agrícolas no deben
esperar del Estado el que éste voluntariamente modifique el régimen
económico actual, por estarle encomendado, como razón para
su vida, el velar por el mantenimiento de los privilegios de la clase
poseedora de la tierra;
Considerando, por otra parte, que seria ilusorio esperar la emancipación
total de los trabajadores por la acción de los Gobiernos burgueses,
pues aun suponiéndolos animados de las mejores intenciones, no
podrían hacer nada en definitiva, ya que ello significarla la desaparición
de la clase que representan;
Considerando que a causa de la desigualdad económica existen dos
clases, bien distintas e irreconciliables: de un lado, los que poseen
todos los medios de producción, y de otro, los productores, sin
otra propiedad que su fuerza de trabajo, y que, debido al apoyo lógico
que el Poder público procura a los primeros para que continúen
en posesión de todos sus privilegios, existe un antagonismo latente
entre ambas clases;
Por todas estas razones, los proletarios de la tierra afirman:
Que los trabajadores de la tierra, como los del taller, la fábrica
o de la oficina, no pueden desentenderse de estos principios, ya que del
Estado capitalista no pueden esperar ni libertad ni derechos efectivos;
Que ningún poder logrará contra la voluntad de los detentadores
de los medios de producción imponer medidas de justicia social
que los interesados no hayan reivindicado;
Que la legislación social, cualquiera que sea su carácter,
no es más que el reconocimiento de un nuevo derecho jurídico,
impuesto por la unión y la solidaridad de los trabajadores;
Que la agricultura no debe estar sometida al régimen del salario,
sino que debe transformarse en forma que garantice a cada uno la parte
íntegra de su esfuerzo;
Que, por ser la agricultura base esencial de la vida económica,
es indispensable que los trabajadores de la tierra estrechen más
cada día su unión con los obreros de la industria, pues
los productores y transformadores realizan un trabajo de colaboración
indispensable para la producción;
Que la acción transformadora de los obreros agrícolas no
debe limitarse exclusivamente al mejoramiento del salario y a la atenuación
de las condiciones de arriendo y de la aparcería, etcétera,
sino que pretende una transformación absoluta: la liberación
integral del trabajo, poniendo en explotación y propiedad común
la tierra, principal fuente de producción, para lo cual la Federación
Nacional de Trabajadores de la Tierra tiende a que todos los que consideren
que el régimen capitalista es contrario a los principios de justicia
humana, y que participen, bajo una forma directa, del trabajo agrícola,
y además no quieran encerrarse en los límites estrechos
de costumbres y métodos condenados por la evolución social
y el progreso, unan sus esfuerzos para realizar la gran transformación
social que, haciendo desaparecer las clases antagónicas de hoy,
logrará no exista más que una de trabajadores libres, honrados
e inteligentes;
Que para realizar su ideal, los trabajadores de la agricultura, conscientes
de sus intereses y de su deber, consideran que no pueden actuar positiva
y eficazmente más que en las filas de la Unión General de
Trabajadores de España.
TÍTULO PRIMERO
Constitución
Artículo 1º Con las Sociedades de Obreros Agricultores, Leñadores,
Resineros, Jardineros, Hortelanos, Floricultores, Viticultores, etc.,
etc., que hoy están inscritas y posteriormente ingresen en la Unión
General se constituye en España la Federación Nacional de
Trabajadores de la Tierra.
TÍTULO II
Objeto
Art. 2° La Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra
tiene por objeto:
Primero. Estrechar los lazos de solidaridad y unir en un solo bloque,
en el Sindicato y en la Federación, y, por tanto, en la Unión
General, a todos los trabajadores especialistas en la agricultura, sin
distinción de profesión, edad, sexo o nacionalidad, a fin
de llegar a constituir el trabajo agrícola libre, exento de toda
explotación capitalista, por la socialización de la tierra
en beneficio exclusivo de los productores de las riquezas nacionales.
Segundo. Se preocupará de la reglamentación de las horas
de trabajo y del aumento de los salarios, y trabajará por que se
establezca el control directo de los interesados en los precios de los
alimentos, para evitar el abuso y la rapacidad patronal. Se esforzará
también por llevar los salarios a la tasa del valor real del trabajo
y de provocar su unificación.
Tercero. Velará por la aplicación de las llamadas leyes
obreras, y especialmente las relativas a la higiene y a la seguridad,
accidentes del trabajo, descanso semanal, duración del trabajo,
etc., etc.
Cuarto. Se esforzará por crear y hacer efectiva la inspección
del trabajo agrícola por el nombramiento de inspectores obreros
profesionales, designados por los Sindicatos, y con poderes suficientes
para imponer a los explotadores el debido respeto a las medidas protectoras
de la salud, de la vida y de la dignidad de los trabajadores.
Quinto. Auxiliar a las organizaciones federadas en los movimientos por
ellas planteados para el mejoramiento de los pactos y tarifas o por integrar
las funciones de la resistencia con la cooperación de clases.
Sexto. Promover y coordinar iniciativas y agitaciones de índole
nacional y prestar solidaridad, de acuerdo con la Unión General,
en las cuestiones en que estén comprometidos los intereses y los
derechos del proletariado.
Séptimo. Por otra parte, la Federación procurará
demostrar a sus adherentes, por medio de la propaganda, que su liberación
integral no reside en la mejora de salarios, ya que el salariado no es
más que una forma modernizada de la antigua esclavitud, como igualmente
que la obtención de reformas y su aplicación depende estrictamente
de su consciencia, de su cohesión y de su voluntad, y que solamente
su energía y solidaridad serán los factores esenciales que
pueden ponerlos en camino de conquistar su liberación total.
Octavo. Para conseguir estos resultados, la Federación Nacional
de Trabajadores de la Tierra considera indispensable ponerse de acuerdo
con los trabajadores de todas las industrias, para lo cual está
adherida a la Unión General de Trabajadores de España.
TITULO III
De las Secciones y Federaciones
Art. 3º Pueden pertenecer a la Federación Nacional todas
las organizaciones de agricultores, de uno y otro sexo, compuestas al
menos de diez individuos, y las Federaciones regionales que acepten y
prometan cumplir estos estatutos y los de la Unión General, como
también los acuerdos de los Congresos de ambos organismos.
Art. 4º Para el ingreso en la Federación de cualquiera de
las organizaciones mencionadas bastará el haber sido admitida en
la Unión General.
Art. 5º Siendo la Federación una Sección nacional anexa
a la Unión General, los gastos de administración, etc.,
estarán a cargo de la Caja central de ésta, por lo cual,
por ahora, no establece cotización especial.
Para la propaganda entre los obreros agrícolas habrá, con
carácter permanente, una suscripción voluntaria, cuyas cantidades
ingresarán en una Caja especial y no serán invertidas sino
para los fines antedichos.
Art. 6° Serán dadas de baja las Secciones que por cualquier
motivo lo sean en la Unión General.
TITULO IV
Del Comité Nacional
Art. 7º El Comité Nacional es el representante de la Federación,
y residirá en la localidad en que resida el de la Unión
General.
Art. 8° Estará formado por la Comisión Ejecutiva de
la Unión General y por un delegado de cada una de las Federaciones
regionales. Por cada delegado se nombrará un suplente.
Art. 9º Las reuniones ordinarias del Pleno del Comité Nacional
se celebrarán cada seis meses, antes de las que celebre el Pleno
de la Unión General, y las extraordinarias, siempre que la Comisión
Ejecutiva o la mayoría de los delegados provinciales lo estimen
pertinente.
Art. 10 Los gastos que se ocasionen a los delegados por el desempeño
de todas sus funciones serán abonados, por mitad, de la Caja de
la Unión General y las Federaciones regionales interesadas.
TÏTULO V
De los Congresos
Art. 11 Los Congresos ordinarios de la Federación se celebrarán
en la localidad, y a continuación de los de la Unión General,
cada dos años. En estos Congresos se examinará juzgará
la conducta del Comité Nacional
cuantas cuestiones se pongan al orden del día relacionadas con
la cuestión agrícola.
Art. 12 Los Congresos extraordinarios se celebrarán cuando, a petición
de una Sección de una Federación regional o del Comité
Nacional, lo acuerden la mayoría de los federados. En estos Congresos
no se tratarán otros asuntos que aquellos para que fueren convocados.
Art. 13. Cada organización estará representada por uno o
más delegados directos. Estos irán provistos de su correspondiente
credencial, donde constará el número de individuos que representen:
Sin perjuicio de lo que determina el párrafo anterior, varias Secciones
podrán delegar su representación en un solo delegado.
Art. 14. Los gastos del Congreso irán a cargo de la Caja de la
Unión General, y los de las representaciones los abonarán
las Secciones respectivas.
Art. 15 El Comité Nacional estará representado por la Comisión
Ejecutiva, cuyos individuos tendrán voz, pero no voto, y no podrán
representar a ninguna Sección ni formar parte de la Mesa.
DISPOSICIONES GENERALES
Art. 16. Estos estatutos son reformables por los Congresos o por la mayoría
de los confederados, en el caso de que una tercera parte de las Secciones
federadas, y que estén al corriente en el pago, lo soliciten. También
puede el Comité Nacional proponer la reforma, por el mismo procedimiento.
Art. 17. La Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra no
podrá disolverse en tanto haya diez Secciones que quieran sostenerla.
Art. 18. Todas las Secciones usarán en todos los documentos oficiales
que publiquen un membrete que diga: “Unión General de Trabajadores
de España. — Federación Nacional de Trabajadores de
la Tierra.”
Art. 19 A cada federado se le entregará un ejemplar de estos estatutos
Art. 20. En caso de disolución, los fondos que haya en la Caja
para propaganda pasarán a la Unión General.
Art. 21. Esta Federación Nacional tiene su domicilio en el mismo
local que la Unión General de Trabajadores: Piamonte, 2, Casa del
Pueblo, Madrid.
ADICIONAL
Cualquier duda que se ocasione al aplicar lo preceptuado en estos estatutos,
por no estar comprendido el caso en su articulado, se interpretará
según lo que sobre el particular haya preceptuado en los estatutos
de la Unión General.
Madrid, noviembre de 1922.
|