XV CONGRÉS
de la
Unió General de Treballadors (UGT)

Madrid, 18 - 24 de novembre de 1922

Ordre del Dia

1.- Treballs preparatoris.
2.- Constitució del Congrés.
3.- Examen de la gestió del Comitè Nacional.
4.- Examen de la gestió dels delegats als Congressos Internacionals de Londres, Roma i Conferència de Gènova.
5.- Examen de la gestió dels delegats a la Conferència Internacional del Treball, celebrada a Ginebra.
6.- Examen de la gestió dels vocals de l’Institut de Reformes Socials.
7.- Creació de la Federació Nacional d’Agricultors i discussió del projecte dels seus Estatuts.
8.- Control sindical en les Indústries.
9.- Crisis de Treball.
10.- Ofensiva patronal per a baixar els salaris i anul.lar la jornada legal de 8 hores.
11.- Amnistia per als presos per delictes socials.
12.- Proposicions (de les seccions).
13.- Qüestió Internacional.
14.- Assumptes urgents.
15.- Nomenament de la Comissió executiva i designació de la localitat on ha de residir.

A 2/4 de deu de la nit del dissabte dia 18 es va iniciar la sessió preparatòria del Congrés. José Maria Álvarez, en qualitat de president de la “Casa del Pueblo” de Madrid, va obrir les tasques del Congrés.
Tot seguit es va elegir president interí Remigio Cabello de Valladolid i secretaris Andrés Gana de Madrid y Antonio Gana de Santander.
A més d’aquesta sessió preparatòria es van celebrar 11 sessions més, dues el diumenge dia 19, una el dia 20, dues el dia 21, i també dues els dies 22, 23 i 24.
El Comitè d’actes, constituït pels cinc primers delegats que van presentar les credencials, va estar format per Anastasio de Gracia de Madrid, Juan de los Toyos de Guipúscoa, Pedro García de Alzira, Eduardo Pérez de El Ferrol y Pedro Vergara de Santander.
L’endemà diumenge dia 19, a les deu del matí presidint la Mesa Remigio Cabello (ho va ser en totes les sessions), es van elegir com a secretaris Luís García d’Avilés i Manuel Muiño de Madrid. La Comissió de credencial va fer una exposició del motius que els havia portat a rebutjar unes determinades credencials i es va passar a llegir les representacions aprovades.
Hi van assistir 184 delegats més 5 components del Comitè Executiu, que representaven prop de 120.000 afiliats, enquadrats en 219 seccions o societats de 103 localitats. També es van acreditar delegats de les següents entitats:

Agrupació Socialista Obrera Yecla
Asociació general de Mestres Madrid
Comitè Nacional de l'Edificació  
Federació Agrícola Provincial Málaga
Federació Catalana 29 societats/seccions
Federació Gràfica Espanyola  
Federació local Badajoz
Federació local Valdepeñas
Federació local Vigo (amb 6 seccions)
Federació Nacional de l'Edificació 34 seccions
Federació Nacional de Metal-lúrgics  
Federació Provincial Badajoz
Federació Provincial Santander
Federació Regional Llevantina
Federació Tèxtil Bejar
Federació Tipogràfica Vigo
Sindicat Nacional de Ferroviaris  
Sindicat Provincial de la Construcció Salamanca

Representant les societats de Catalunya hi van assistir 4 delegats:
Joaquim Escofet, Federació Catalana amb 29 societats.
Roque García, Metal·lúrgics “La Unión” de Girona.
Rosendo Mirabent, Peons de Paleta i Obrers Agricultors de Sitges.
Pau Tutusaus, Mariners-Pescadors i Treballadors de fàbriques de sabates de Sitges.

La UGT tenia 208.170 afiliats, agrupats en 1.198 seccions. A Catalunya hi havia 3.407 federats i 45 seccions distribuïdes en 16 localitats.

(Nota: Hem de dir que dels 11 components del Comitè el President Pablo Iglesias, malalt de feia temps, no va poder assistir al Congrés, i no hem trobat cap constància que els vocals Luís Fernández, Trifón Gómez, Lucio Martínez i Francisco Núñez hi participessin. El vocal Juan de los Toyos, hi va assistir representant dos sindicats de Pasajes (Guipúzcoa).

La petita davallada que havia experimentat la UGT, envers el XIV congrés de l’any 1920 (3.172 federats, 1,5 %), s’havia accentuat a Catalunya (1.790 federats, 34,4 %).
Tot i aquest números, citats en les memòries d’aquest dos congressos, pel que fa a Catalunya entenem que caldria observar la següent dada:
Congrés de 1920: Calella, sindicat del gènere de punt.... 2000 federats
Congrés de 1922: Calella, sindicat del gènere de punt...... 260 federats
Considerant la població de Calella (7.886 habitants l’any 1930) entenem que en la primera xifra hi pot haver un lapsus.
Aquest congrés va estar marcat, des de la primera sessió, per l’enfrontament del grup de delegats militants del Partit Comunista (no arribaven a una vintena) i la direcció de la UGT, amb Julián Besteiro i Francisco Largo Caballero al davant. Cal recordar que un any abans els militants del PSOE i de la UGT partidaris de la III Internacional, s’havien escindit del partit fundant el Partit Comunista.

La segona sessió es va celebrar el mateix diumenge a partir de les 4 de la tarda, actuant de secretaris Emilio Rubio de Yecla i Rafael Henche de Madrid. Es va continuar amb la lectura de les acreditacions aprovades i es va sotmetre a votació la proposta de la Comissió de Credencials que passés a la Comissió de Conflictes el plet entre els dos sindicats de Biscaia (el miner i el de la construcció). Els assistents ho van aprovar per 101 vots a favor i 18 en contra.
Durant aquesta segona sessió també va ocupar la presidència de la Mesa Joaquim Escofet de Barcelona.
Després el President demanà que es procedís a l’elecció de la Mesa definitiva. Per unanimitat es va elegir Remigio Cabello com a President i de Vicepresidents Teodomiro Menéndez i José Gómez Osorio. Llavors el delegat Núñez de Arenas va exposar “reconociendo que hay en el Congreso una mayoría aplastante en pro de una determinada tendencia, y que esta mayoría puede, si se lo propone, ocupar todos los puestos en las distintas comisiones que hayan de formarse para emitir dictamen sobre aquellos problemas que han de someterse a la consideración del Congreso, propone que se reconozca el derecho de la minoría a tener participación también en dichas comisiones”
En pro d’aquesta proposició van intervenir Teodomiro Menéndez i Óscar Pérez Solís, i en contra Domingo Zapata i Ignacio Seoane. També rebutjant la proposició va intervenir Francisco Largo Caballero. La proposta no va ser acceptada per 80 vots contra 19.

Les Proposicions de les seccions i del Comitè es van reunir en aquests apartats:

Front Únic
1.-Que se celebri un Congrés de fusió dels dos organismes nacionals: Unió General de Treballadors i Confederació Nacional del Treball, en un sol organisme sindical, i creació d’un Comitè encarregat de dur a la pràctica aquest acords.
Sindicat del ram de la Construcció de Bilbao.
Societat d’Obrers Gasistes de Vigo.
Societat d’Obrers Picapedrers i Marbristes de Vigo.
Mariners de Pontevedra.
Societat de Picapedrers i Marbristes de Pontevedra.
Secció de Paletes i Pintors de Pontevedra.
Associació general de Dependents de Comerç de Madrid.
Associació de Dependents de comerç de Sevilla.
Associació de Dependents de comerç de Vigo.
Secció Gràfica de Vigo.
2.- Que es faci tot el possible per tal que es formi el Front Únic.
Societat d’Obrers Espardenyers de Castelló.
3.- Que es realitzi una campanya extensa per tal de fer la fusió de tots els treballadors.
Sindicat provincial d’Obrers Miners i Similars de Linares.

Legislació Social
1.-Que el Congrés acordi reclamar dels Poders Públics, que tota la Dependència Mercantil, sigui quin sigui el treball que realitzi, sigui inclosa en el Codi de Comerç, als efectes del dret a la mesada. Agrupació General de Cambrers i similars de Madrid.
2.- Que el Congrés acordi insistir una vegada més prop dels Poders Públics, que es dicti una Llei assenyalant el jornal mínim en totes les professions. Agrupació General de Cambrers i similars de Madrid.
3.- Que el Congrés acordi que la Unió doni suport amb especial interès la abolició de la propina en aquells gremis que encara no hagin aconseguit abolir tal sistema de retribució, i que mentre això no s’aconsegueixi, que el Govern dicti una disposició en el sentit que siguin considerades les propines com a sou, als efectes de la llei d’accidents de treball i del dret que concedeix el Codi de Comerç. Agrupació General de Cambrers i similars de Madrid.
4.- Que s’imposi una exacció als terratinents per deixar de cultivar terrenys, així com també als propietaris de solars en lloc urbanitzats, quan es neguin a edificar, i que es lluiti perquè tot arrendament no excedeixi d’un just tant per cent, sobre el líquid imposable satisfet a la Hisenda Pública. Associació de Dependents de Comerç de Sevilla.
5.- Que es regulin els salaris per igual per a tots el centres miners d’Espanya. Societat d’Obrers Miners de Cartagena.
6.- Que el retir obrer sigui als 55 anys. Societats d’Obrers Miners de Cartagena.
7.- Que es reclami del Govern la supressió dels arrendaments i subarrendaments de les mines. Societats d’Obrers Miners de Cartagena.
8.- Que la Unió General estudií la forma d’implantar el salari mínim de les indústries. Societat de Metal•lúrgics de Jerez de la Frontera.
9.- Que la Unió General exigeixi dels Poders Públics la indemnització per part de l’Estat als obrers en cas d’atur forçós. Societat de Metal.lúrgics de Jerez de la Frontera.
10.- Que s’estenguin els beneficis de la llei d’Accidents als obrers agrícoles. Societat d’Obrers Agricultors de Tortosa. Societat d’Obrers Agricultors de Jerez de los Caballeros.
11.- Que se suprimeixi el treball de la dona com a cambrers en hotels, restaurants, cafès i bars. Societat de Cambrers i similars de San Sebastián.
12.- Que la Unió General faci una campanya per a que en els penals es reglamenti el treball. Societat d’Obrers Espardenyers de Castelló.
13.- Que es faculti als Municipis per fer una divisió de les terres del seu terme entre els obrers del territori, amb la finalitat de solucionar la crisi de treball que pateixen els obrers agrícoles. Societat d’Obrers Agricultors de Jerez de los Caballeros.
14.- Que s’aprovi immediatament el projecte de llei sobre Contracte de Treball col•lectiu i el jornal mínim. Societat d’Obrers Agricultors de Jerez de los Caballeros.
15.- Que es facilitin terres d’arrendament a les Societats Obrers, estipulant-se el valor en un tant per cent de la producció, havent de ser una Comissió mixta la que l‘assenyali. Societat d’Obrers Agricultors de Jerez de los Caballeros.

Reforma dels Estatuts
1.- Que els companys que han tinguts càrrecs en el Comitè de la Unió General, en fer-se la renovació de càrrecs, els que cessin, en cap cas puguin ser reelegits fins el Congrés següent. Sindicat de Peons de Bilbao.
2.- Que els càrrecs de la Unió General de Treballadors no siguin reelegibles fins que no hagin transcorregut sis anys, i que els càrrecs siguin renovats per meitat en cada Congrés. Societat Tipogràfica i Similars de Bilbao.

Propaganda
1.- Que la propaganda, que ara és a voluntat del Comitè Nacional, sigui obligatòria, pudent gaudir-ne d’ella als menys dues vegades l’any totes les seccions que estiguin al corrent de pagament. Societat Obrera d’Aceuchal.

Varis
En aquest apart hi van haver 13 proposicions d’entre les quals citem:
11.-Que la Unió General reclami al Partit Socialista les 14.000 pessetes que aquest deu per la meitat de les despeses del moviment d’agost de 1917.
Sindicat del Ram de la Construcció de Bilbao. Societat d’Obrers Gasistes de Vigo. Societat d’Obrers Espardenyers de Castelló. Associació de Dependents de Comerç de Sevilla. Dependents de Comerç de Vigo.
12.- Que s’efectuï una campanya de propaganda reclamant del Poder públic que ordeni, mitjançant una llei, l’abaratiment de les vivendes. Secció gràfica de Vigo.
13. Que s’exigeixi del Govern l’immediat acabament de la guerra de Marroc. Secció gràfica de Vigo.

En la tercera sessió actuaren de Secretaris Juan José Rubio y Manuel Lois ambdós de Madrid.
Després d’una intervenció del President de la Mesa, s’provaren unes declaracions contra la guerra del Marroc i per la Pau Mundial, i es va fer un manifest de solidaritat amb el proletariat italià i contra el feixisme.
La Comissió de Credencial va presentar una nova llista de delegacions admeses al Congrés.
Es van nomenar set ponències i la Comissió revisora dels comptes, que van quedar formades així:

Internacional:
Teodomiro Menéndez, Antonio Fabra i Ribas, Ángel Lacort, Joaquín Escofet i Óscar Pérez Solís.
Fusió o front únic de treballadors:
José Cernadas, Wenceslao Carrillo, Pedro Álvarez Cienfuegos, José Osorio i Domingo Zapata.
Control, crisis de treball, ofensiva patronal per a rebaixar els salaris i anul·lar la jornada de vuit hores i aministia:
Antonio Fernández Quer, Florentino Alonso, Álvarez, Santiago Pérez Infante i Antonio Abad.
Conflictes: Manuel Llaneza, Rafael Henche, Francisco Olalla, Ramos i Ignacio Seoane.
Estatuts de la Federació Nacional d'Agricultors:
Francisco Zafra, José Cañizares, Santiago Álvarez, José Molina, Severino Fernández, Emilio Rubio, José Menéndez, Juan de Dios Velázquez i Rosendo Mirabent.
Legislació Social i reforma d'Estatuts:
Juan de los Toyos, Fermín Blázquez, Pedro Vergara, Manuel Suárez i Anastasio de Gracia.
Assumptes varis:
José María Álvarez, Paulino Gómez, Luís Viesca, Eleuterio del Barrio i José Mas.
Comisió revisora de comptes:
Bernardo de los Cobos, Lorenzo Bisbal, Manuel Figueroa, Juan Pozas, M. Martínez Mora i Rafael Bellido.

La quarta sessió es va celebrar el matí del dimarts dia 21. Actuaren de Secretaris Pablo Cervera de Madrid i Manuel García d’Oviedo.
La Comissió de credencials va informar d’una nova llista de delegats acreditats. Tot seguit es van nomenar quatre delegats per assistir al Congrés Internacional de la Pau, convocat per la Sindical Internacional d’Amsterdam: el Secretari General (que seria Francisco Largo Caballero), Remigio Cabello, Julián Besteiro i Antonio Fabra Ribas.
Després es va sotmetre a votació una proposta de Largo Caballero per autoritzar l’Executiva per tal que donés suport econòmic als obrers del ram de la fusta de Madrid, que mantenien una llarga vaga (setze setmanes). S’aprovà per 96 vots contra 9.
Llavors Teodomiro Menéndez inicià la presentació dels delegats de la Internacional Sindical d’Amsterdam i començaren els greus aldarull que van acabar amb la mort de Manuel González Portillo, paleta fincat a Madrid, oriünd de Málaga. També van resultar ferits Francisco Ruano García, Lorenzo Sánchez Aguado i Manuel Mencia González.
Julián Besteiro, en qualitat de vicepresident del Comitè Executiu, i d’acord amb el President de la Mesa, va intervenir per suspendre la sessió, però amb l’acord de continuar les sessions del Congrés a les quatre de la tarda.

La cinquena sessió començà a les quatre de la tarda d’aquell dimarts dia 21. A la Presidència de la Mesa Remigió Cabelllo i de Secretaris Pablo Cervera de Madrid i Luís García d’Oviedo.
Va intervenir Julián Besteiro per comunicar que el Comitè havia decidit que el Congrés continués a porta tancada, i que una vegada analitzats els fet ocorreguts s’excloïa del Congrés els delegats del grup instigador dels mateixos (Entre 18 i 19 delegats, que representaven uns 15.000 afiliats).
NOTA: Setmanes després el Comitè Nacional de la UGT a proposta de la Comissió executiva va expulsar els sindicats següents:
Associació de Dependents de Madrid.
Sindicat de l’Alimentació de Madrid.
Societat de Professions liberals de Madrid.
Sindicat del Ram de la Construcció de Bilbao.
Sindicat de Miners de Vizcaya de Bilbao.
Sindicat de Transport d’Oviedo.
Societat d’Espardenyers de Crevillent. En el congrés va estar representada per José Fernández Alarcón
Societat de Gasistes de Vigo. En el congrés va estar representada per Manuel Cacharrón González
Societat de Llauners i Vidriers de Vigo. Manuel Cacharrón González
Construcció Naval de Vigo. Manuel Cacharrón González
Societat de Perruquers de Bilbao. En el congrés va estar representada per Basilio Díez Fernando
Societat de Boters mecànics de Bilbao. Basilio Díez Fernando
Societat de Dependents de Vigo. En el congrés va estar representada per Luís Ramos
Associació de Dependents d’Oviedo. Luís Ramos
Societat de Dependents de Pontevedra. En el congrés va estar representada per Manuel García Felgueira
Societat d’Ebenistes de Pontevedra. Manuel García Felgueira
Societat de Pintors de Pontevedra. Manuel García Felgueira
Societat de Fusters de Pontevedra. Manuel García Felgueira
Societat de Picapedrers de Pontevedra. Manuel García Felgueira
Societat de Mariners i Pescadors de Pontevedra. Manuel García Felgueira
Societats de Treballadors en Pedra de Bilbao. En el congrés va estar representada per Valentín Molinos
Societat de Peons de Bilbao. En el congrés va estar representada per Óscar Pérez Solís
Societat Tipogràfica de Bilbao. En el congrés va estar representada per Juan Pozas
Societat d’Oficis varis de Novelda. En el congrés va estar representada per Daniel Monsó Vidal

Continuant les tasques del congrés Largo Caballero va fer una extensa explicació de la gestió del Comitè, remarcant el creuament de cartes mantingut amb el Comitè de la CNT, de cara a la formació d’un Front Únic de Treballadors (que no s’arribà a fer).

En la sisena van actuar de Secretaris Manuel Llaneza d’Asturias i Juan Gómez Egido de Madrid. Entre aquesta sessió i la setena es van aprovar els dictàmens del Front Únic de Treballadors, el de Legislació Social i el de la Comissió Revisora de comptes.

En la vuitena sessió es va debatre i aprovar la reforma dels Estatuts, el dictamen sobre Control, Crisis de treball, Salaris i Jornada i els Estatuts de la Federació Nacional de Treballadors de la Terra.

En la novena sessió van actuar de Secretaris de Mesa Martínez Mora de Salamanca i Julio Martín de Madrid. S’aprova el dictamen de la ponència d’Assumptes Varis i, després de moltes intervencions, el de la Comissió de Conflictes.

En la desena sessió van ocupar les dues Secretaries de la Mesa Manuel Senosiain de Madrid i Victoriano Luzarreta de Madrid. La Comissió de Conflictes va presentar el dictamen sobre el conflicte del Sindicat miner i el de la construcció de Biscaia, que es va aprovar. També es va aprovar el dictamen sobre Internacional presentat i defensat per Antoni Fabra Ribas.

La onzena i última sessió va començar a les quatre de la tarda del dia 24. De President de la Mesa Remigio Cabello i de Secretaris Antonio Abad i Manuel Lois de Madrid. Es va prendre l’acord que el Comitè continués residint a Madrid i tot seguit es va elegir el nou Comitè executiu que va quedar composat així:
President: Pablo Iglesias Posse
Vicepresident: Julián Besteiro Fernández
Secretari: Francisco Largo Caballero
Secretari Adjunt: Andrés Saborit Colomer
Tresorer-comptador: Vicente Barrio Minguito
Vocals: Antonio Fabra Ribas, Manuel Cordero Pérez, Lucio Martínez Gil, Francisco Núñez Tomás, Trifón Gómez San José i Luís Fernández Martínez.
Finalment el President Remigio Cabello va donar per acabades les tasques del Congrés.

D’entre els acords que va adoptar el congrés citem:

Sobre el Front Únic:

Primer.- Que per part de la Unió General de Treballadors existeixen els mateixos fervents desitjos de fusió que sempre ha demostrat, exigint únicament, per tal d’arribar-hi, el què per part de la Confederació Nacional del Treball existeixin els mateixos propòsits.

Segon.- Que no existint,  a judici del Congrés, aquests propòsits en els elements integrant de la Confederació, estima de moment, estèril tot intent de fusió amb ella.

Tercer.- Que en tant la fusió –que segueix considerant essencial- sigui factible, la Unió General persistirà en la seva reiterada conducta de respecte i solidaritat envers la Confederació, permetent-se convidar a aquesta per tal que observi per la seva part igual conducta, en la seguretat que serà altament profitós per ambdues organitzacions i, consegüentment, per a la classe treballadora.

Quart.- Que sempre que unes circumstàncies així ho requereixin, la Unió General de Treballadors pactarà amb les demés organitzacions obreres que reconeixin la lluita de classes i amb aquells altres nuclis orgànics, de reconeguda solvència i serietat. que siguin afins a la Unió General, si bé el pacte o intel·ligència es formalitzarà solament per a la consecució de fins circumstancials i concrets, i sempre que prèviament existeixi unanimitat expressa en ordre als procediments que hagin de ser emprats per a realitzar la finalitat objecte del pacte.

Sobre Legislació:

1.- Que tota la Dependència Mercantil, sigui quin sigui el treball que realitzi, sigui inclosa en el Codi de Comerç, als efectes del dret a la mesada.
2.- Que s’aprovi la Llei d’Accidents de Treball per a l’Agricultura.
3.- Que s’aprovi una llei de Contracte Col.lectiu de treball i salari mínim.
4.- Obligació per part de l’Estat d’abonar als obrers en atur forçós la corresponent indemnització.
5.- Retir obligatori als 55 anys, millorant la llei vigent en aquesta matèria.
6.- Impost progressiu sobre la renda i sobre els solars sense edificar.
7.- Intervenció en les rendes de les finques urbanes, per evitar l’encariment de la vivenda.
8.- Salari igual per a la dona que per a l’home.
9.- Que es facilitin terres en arrendament a les Societats Obreres per explotar-les en comú, mitjançant la vigilància de Comissions mixtes, com a mitjà per a resoldre la crisi de treball i la carestia de la vida.
10.- Reglamentació del treball en els penals.
11.- Que la Unió doni suport amb especial interès l’abolició de les propines, i que mentre això no s'aconsegueixi, el Govern dicti una disposició en el sentit que siguin considerades com a sou, als efectes de la llei d’Accidents de Treball i del dret que concedeix el Codi de Comerç.

Sobre l’ús de l’Esperanto com a idioma oficial internacional.

La Unió General de Treballadors s’honrarà proposant a la Internacional de Treballadors que, sense perjudici dels idiomes peculiars de les Seccions, s’adopti com a idioma auxiliar per relacionar-se les unes amb les altres, l’Esperanto, i que es creï un organisme central encarregat exclusivament de fomentar el seu estudi i difusió entre les organitzacions obreres espanyoles.

També cal destacar l’aprovació dels Estatuts de la Federació Nacional de Treballadors de la Terra.


ESTATUTS
DE LA
FEDERACIÓ NACIONAL
DE
TREBALLADORS DE LA TERRA


PRINCIPIOS FUNDAMENTALES

Considerando que la emancipación de los trabajadores ha de ser obra de los trabajadores mismos;
Considerando que el trabajador agrícola aislado nunca podrá obtener su completa emancipación ni logrará disminuir esencialmente la explotación actual de que es víctima;
Considerando también que los trabajadores agrícolas no deben esperar del Estado el que éste voluntariamente modifique el régimen económico actual, por estarle encomendado, como razón para su vida, el velar por el mantenimiento de los privilegios de la clase poseedora de la tierra;
Considerando, por otra parte, que seria ilusorio esperar la emancipación total de los trabajadores por la acción de los Gobiernos burgueses, pues aun suponiéndolos animados de las mejores intenciones, no podrían hacer nada en definitiva, ya que ello significarla la desaparición de la clase que representan;
Considerando que a causa de la desigualdad económica existen dos clases, bien distintas e irreconciliables: de un lado, los que poseen todos los medios de producción, y de otro, los productores, sin otra propiedad que su fuerza de trabajo, y que, debido al apoyo lógico que el Poder público procura a los primeros para que continúen en posesión de todos sus privilegios, existe un antagonismo latente entre ambas clases;
Por todas estas razones, los proletarios de la tierra afirman:
Que los trabajadores de la tierra, como los del taller, la fábrica o de la oficina, no pueden desentenderse de estos principios, ya que del Estado capitalista no pueden esperar ni libertad ni derechos efectivos;
Que ningún poder logrará contra la voluntad de los detentadores de los medios de producción imponer medidas de justicia social que los interesados no hayan reivindicado;
Que la legislación social, cualquiera que sea su carácter, no es más que el reconocimiento de un nuevo derecho jurídico, impuesto por la unión y la solidaridad de los trabajadores;
Que la agricultura no debe estar sometida al régimen del salario, sino que debe transformarse en forma que garantice a cada uno la parte íntegra de su esfuerzo;
Que, por ser la agricultura base esencial de la vida económica, es indispensable que los trabajadores de la tierra estrechen más cada día su unión con los obreros de la industria, pues los productores y transformadores realizan un trabajo de colaboración indispensable para la producción;
Que la acción transformadora de los obreros agrícolas no debe limitarse exclusivamente al mejoramiento del salario y a la atenuación de las condiciones de arriendo y de la aparcería, etcétera, sino que pretende una transformación absoluta: la liberación integral del trabajo, poniendo en explotación y propiedad común la tierra, principal fuente de producción, para lo cual la Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra tiende a que todos los que consideren que el régimen capitalista es contrario a los principios de justicia humana, y que participen, bajo una forma directa, del trabajo agrícola, y además no quieran encerrarse en los límites estrechos de costumbres y métodos condenados por la evolución social y el progreso, unan sus esfuerzos para realizar la gran transformación social que, haciendo desaparecer las clases antagónicas de hoy, logrará no exista más que una de trabajadores libres, honrados e inteligentes;
Que para realizar su ideal, los trabajadores de la agricultura, conscientes de sus intereses y de su deber, consideran que no pueden actuar positiva y eficazmente más que en las filas de la Unión General de Trabajadores de España.

TÍTULO PRIMERO

Constitución

Artículo 1º Con las Sociedades de Obreros Agricultores, Leñadores, Resineros, Jardineros, Hortelanos, Floricultores, Viticultores, etc., etc., que hoy están inscritas y posteriormente ingresen en la Unión General se constituye en España la Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra.

TÍTULO II

Objeto

Art. 2° La Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra tiene por objeto:
Primero. Estrechar los lazos de solidaridad y unir en un solo bloque, en el Sindicato y en la Federación, y, por tanto, en la Unión General, a todos los trabajadores especialistas en la agricultura, sin distinción de profesión, edad, sexo o nacionalidad, a fin de llegar a constituir el trabajo agrícola libre, exento de toda explotación capitalista, por la socialización de la tierra en beneficio exclusivo de los productores de las riquezas nacionales.
Segundo. Se preocupará de la reglamentación de las horas de trabajo y del aumento de los salarios, y trabajará por que se establezca el control directo de los interesados en los precios de los alimentos, para evitar el abuso y la rapacidad patronal. Se esforzará también por llevar los salarios a la tasa del valor real del trabajo y de provocar su unificación.
Tercero. Velará por la aplicación de las llamadas leyes obreras, y especialmente las relativas a la higiene y a la seguridad, accidentes del trabajo, descanso semanal, duración del trabajo, etc., etc.

Cuarto. Se esforzará por crear y hacer efectiva la inspección del trabajo agrícola por el nombramiento de inspectores obreros profesionales, designados por los Sindicatos, y con poderes suficientes para imponer a los explotadores el debido respeto a las medidas protectoras de la salud, de la vida y de la dignidad de los trabajadores.
Quinto. Auxiliar a las organizaciones federadas en los movimientos por ellas planteados para el mejoramiento de los pactos y tarifas o por integrar las funciones de la resistencia con la cooperación de clases.
Sexto. Promover y coordinar iniciativas y agitaciones de índole nacional y prestar solidaridad, de acuerdo con la Unión General, en las cuestiones en que estén comprometidos los intereses y los derechos del proletariado.
Séptimo. Por otra parte, la Federación procurará demostrar a sus adherentes, por medio de la propaganda, que su liberación integral no reside en la mejora de salarios, ya que el salariado no es más que una forma modernizada de la antigua esclavitud, como igualmente que la obtención de reformas y su aplicación depende estrictamente de su consciencia, de su cohesión y de su voluntad, y que solamente su energía y solidaridad serán los factores esenciales que pueden ponerlos en camino de conquistar su liberación total.
Octavo. Para conseguir estos resultados, la Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra considera indispensable ponerse de acuerdo con los trabajadores de todas las industrias, para lo cual está adherida a la Unión General de Trabajadores de España.

TITULO III

De las Secciones y Federaciones

Art. 3º Pueden pertenecer a la Federación Nacional todas las organizaciones de agricultores, de uno y otro sexo, compuestas al menos de diez individuos, y las Federaciones regionales que acepten y prometan cumplir estos estatutos y los de la Unión General, como también los acuerdos de los Congresos de ambos organismos.
Art. 4º Para el ingreso en la Federación de cualquiera de las organizaciones mencionadas bastará el haber sido admitida en la Unión General.
Art. 5º Siendo la Federación una Sección nacional anexa a la Unión General, los gastos de administración, etc., estarán a cargo de la Caja central de ésta, por lo cual, por ahora, no establece cotización especial.
Para la propaganda entre los obreros agrícolas habrá, con carácter permanente, una suscripción voluntaria, cuyas cantidades ingresarán en una Caja especial y no serán invertidas sino para los fines antedichos.
Art. 6° Serán dadas de baja las Secciones que por cualquier motivo lo sean en la Unión General.
TITULO IV

Del Comité Nacional

Art. 7º El Comité Nacional es el representante de la Federación, y residirá en la localidad en que resida el de la Unión General.
Art. 8° Estará formado por la Comisión Ejecutiva de la Unión General y por un delegado de cada una de las Federaciones regionales. Por cada delegado se nombrará un suplente.
Art. 9º Las reuniones ordinarias del Pleno del Comité Nacional se celebrarán cada seis meses, antes de las que celebre el Pleno de la Unión General, y las extraordinarias, siempre que la Comisión Ejecutiva o la mayoría de los delegados provinciales lo estimen pertinente.
Art. 10 Los gastos que se ocasionen a los delegados por el desempeño de todas sus funciones serán abonados, por mitad, de la Caja de la Unión General y las Federaciones regionales interesadas.

TÏTULO V

De los Congresos

Art. 11 Los Congresos ordinarios de la Federación se celebrarán en la localidad, y a continuación de los de la Unión General, cada dos años. En estos Congresos se examinará juzgará la conducta del Comité Nacional
cuantas cuestiones se pongan al orden del día relacionadas con la cuestión agrícola.
Art. 12 Los Congresos extraordinarios se celebrarán cuando, a petición de una Sección de una Federación regional o del Comité Nacional, lo acuerden la mayoría de los federados. En estos Congresos no se tratarán otros asuntos que aquellos para que fueren convocados.
Art. 13. Cada organización estará representada por uno o más delegados directos. Estos irán provistos de su correspondiente credencial, donde constará el número de individuos que representen:
Sin perjuicio de lo que determina el párrafo anterior, varias Secciones podrán delegar su representación en un solo delegado.
Art. 14. Los gastos del Congreso irán a cargo de la Caja de la Unión General, y los de las representaciones los abonarán las Secciones respectivas.
Art. 15 El Comité Nacional estará representado por la Comisión Ejecutiva, cuyos individuos tendrán voz, pero no voto, y no podrán representar a ninguna Sección ni formar parte de la Mesa.

DISPOSICIONES GENERALES

Art. 16. Estos estatutos son reformables por los Congresos o por la mayoría de los confederados, en el caso de que una tercera parte de las Secciones federadas, y que estén al corriente en el pago, lo soliciten. También puede el Comité Nacional proponer la reforma, por el mismo procedimiento.
Art. 17. La Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra no podrá disolverse en tanto haya diez Secciones que quieran sostenerla.
Art. 18. Todas las Secciones usarán en todos los documentos oficiales que publiquen un membrete que diga: “Unión General de Trabajadores de España. — Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra.”
Art. 19 A cada federado se le entregará un ejemplar de estos estatutos
Art. 20. En caso de disolución, los fondos que haya en la Caja para propaganda pasarán a la Unión General.
Art. 21. Esta Federación Nacional tiene su domicilio en el mismo local que la Unión General de Trabajadores: Piamonte, 2, Casa del Pueblo, Madrid.

ADICIONAL

Cualquier duda que se ocasione al aplicar lo preceptuado en estos estatutos, por no estar comprendido el caso en su articulado, se interpretará según lo que sobre el particular haya preceptuado en los estatutos de la Unión General.

Madrid, noviembre de 1922.