XII CONGRÉS
de la
Unió General de Treballadors (UGT)
Madrid, 17 - 24 de maig de 1916

Aquest Congrés es va desenvolupar al llarg de catorze sessions incloent-hi la sessió inaugural celebrada el dia 17 i la de clausura del dia 24.

En la sessió inaugural, presidida per Miguel Llácer (representava els cambrers de Bilbao, però entenem que presidia l’acte com a president de la Casa del Poble de Madrid, local on se celebrava el congrés), va consistir en un míting en el que hi van intervenir Vicente Barrio, Lluís Estrada, Pedro Cabo, Manuel Llaneza i Pablo Iglesias.

L’endemà es va constituir la Comissió de Credencial, que va quedar formada per:
José Gómez Osorio de Vigo, Pedro Cabo de Bilbao, Luís Lavín de Burgos, Vicente Sánchez de Llano del Beal, Andrés Selva de Crevillent.

La primera sessió es va celebrar la nit del dia 18, amb una Mesa interina formada per Lucio Martínez com a President, i de Secretaris Mauro Bajatierra i Luís Fernández Martínez.
Tot seguit la Comissió de credencials va llegir el seu dictamen acreditant 104 delegats representant 211 Societats/Sindicats de 72 localitats més la Federació tèxtil de Béjar. De Catalunya tres societats, dues de Barcelona, Fogoners i mariners representada per Lluís Estrada Bes i Tallistes en Pedra representada per Florentino García, que també representava els Picapedrers de Reus. (Cal puntualitzar que a la segona sessió es van presentar noves credencials, que no hem pogut consultar).
També hem de dir que no tenim dades dels federats representats. Solament citar que durant el Congrés van haver dues votacions comptabilitzades pel nombre de federats representats:
A la setena sessió, votació sobre la qüota extraordinària de 5 cèntims (anuals) per destinar-la a fer mítings de propaganda: 31.280 vots a favor i 25.700 en contra.
I a l’onzena sessió, votació del vot particular sobre el dictamen de la ponència Crisi de treball i la carestia de les subsistències . Amb aquesta votació es va rebutjar el vot particular per 32.372 vots en contra i 29.135 vots a favor. Desconeixem el nombre d’abstencions, si és que n’hi van haver.
Per aquelles dates la UGT comptabilitzava 438 seccions i 76.304 federats, la xifra més baixa des de l’any 1910.
Després es va prendre l’acord que la Mesa definitiva la composarien un President i tres Vicepresidents, que serien els mateixos en totes les sessions i dos secretaris que es renovarien en cada sessió. L’elecció va recaure en Lucio Martínez com a President, de Vicepresidents Remigio Cabello, Miguel Sastre i Francisco Núñez Tomás i Secretaris Manuel Llaneza Gil i Desiderio Tavera.
En les altres sessions van actuar de secretaris:

• Segona: Eugenio Uribarri i Cesáreo Martín ambdós de Madrid.
• Tercera: Julio Calvo de Madrid i Florentino García.
• Quarta: Francisco García Alberola de Castelló i Juan Barceló d’Elx.
• Cinquena: Luís Fernández i Adrián García, ambdós de Madrid.
• Sisena: José Maria Cobos de Valladolid i Pablo Sánchez de Madrid.
• Setena: Manuel Llaneza Zapico i Wenceslao Carrillo, ambdós d’Astúries.
• Vuitena: Ho desconeixem.
• Novena: Mateo Díaz de Villena i Luís Gómez de Yecla.
• Desena: Daniel Ocalle (o Ovalle) de San Sebastián i Tomás España de Madrid.
• Onzena: Rufino Cortés de Madrid i Manuel Cárcaba d’Oviedo.
• dotzena: Julián Caldeiro i Francisco Sánchez Llanes, ambdós de Madrid.
• Última sessió: Aproniano Bayón i Martín.

Després es van constituir cinc ponències per presentar dictàmens sobre els punts de l’ordre del dia. Les Ponències van ser:

• Crisis de treball i subsistències. Composada per: Isidoro Acevedo, José Gómez Osorio, Pedro Cabo, Julián Besteiro, Remigio Cabello, Mateo Díaz, Serafín Uriz, Luís Estrada i Antonio García Quejido.
• Propaganda. Composada per: Virgínia González, Francisco Núñez Tomás, José Maeso, Andrés Saborit i Isidoro Acevedo.
• Assumptes Varis. Modesto Aragonés, Eduardo Torralva, Manuel Llaneza (de Asturias), Fermín Blázquez i Manuel Cordero.
• Legislació i retir obrer. Manuel Suárez Vigil, Remigio Cabello, Manuel Llaneza, Luís Estrada i Ramón Cordoncillo.
• Estatuts. Antonio García Quejido, Wenceslao Carrillo, Pedro Cabo, Andrés Saborit i Miguel Sastre.

També es van designar els delegats que formarien la Comissió revisora de comptes: Mariano Balaguer, Manuel Cárcaba, Antonio Díaz, Francisco García Alberola, José Martínez, Vicente Medina i Sebastián Pérez.

La segona sessió es va celebrar el matí del dia 19. Presidida per Lució Martínez va començar amb l’examen de la Gestió del Comitè. Especialment punyents van ser les interpel•lacions al Comitè sobre les relacions, del Comitè, amb el Sindicat miner de Riotinto (Huelva), que no pagava les qüotes i que havia tingut fortes descrepàncies amb la Federació Minera Espanyola (dirigida pels sindicats de Bilbao). Va respondre Pablo Iglesias, que fent “d’apagafocs” va dir: ... las relaciones del Comité con el Sindicato de Riotinto se habían guiado por el criterio de reanudar y afirmar las relaciones un tanto suspendidas en el Congreso anterior entre las organizaciones obreras de Riotinto i la Unión, i recomanà ...que por exceso de celo en juzgar la conducta de algún individuo no vayan a suscitarse nuevas cuestiones y se agrien las disenciones existentes en Bilbao, sino que se procure limar asperezas, en bien de todos. Després es va aixecar la sessió per continuar el tema a la sessió següent.
La tercera sessió va començar a les nou del vespre del dia 19, continuant el debat sobre la Gestió del Comitè, que finalment va ser aprovada.
D’aquesta tercera sessió volem destacar la proposició presentada per la Societat de miners subterranis de Bilbao, que deia: Que el Congreso acuerde como arma legal el sabotage, organizado com en Riotinto.
La Ponència va dictaminar: Que el Congreso acuerde dejar en libertad a las Secciones para que empleen los medios de lucha que crean más conveniente.
Amb la intervenció a favor de Pablo Iglesias es va aprovar el redactat de la Ponència, amb els vots manifestament en contra de Mauro Bajatierra i Mariano Balaguer.
També destaquem la proposició presentada pel ferroviari Ramón Cordoncillo que deia: “Que la Unión General convocase a un Congreso extraordinario, al que pudieran acudir todos los organismos obreros, para tratar en él de concertar la unión de los mismos.” El debat sobre la qüestió, en el que hi va intervenir Pablo Iglesias per manifestar-se en contra de la proposta, es va ajornar.
En la quarta sessió va continuar el debat al voltant de la proposta de Cordoncillo amb diverses intervencions, i amb la particularitat que es va llegir un comunicat de la CNT de València, demanant que es deixés intervenir a un delegat seu (Eusebi Carbó). Finalment es va optar perquè en Carbó distribuís entre els delegats uns fulls on s’hi recollien els acords (sobre el tema que s’estava discutin) assolits en la Conferència extraordinària de la CNT celebrada a València.
Considerem que també es destacable una de les intervencions del madrileny i polifacètic Mauro Bajatierra “...nosotros los anarquistas, los sindicalistas, no impedimos a nadie que fuera de las organizaciones de resistencia defiendan el ideal que quieran. La Unión debe demostrar que no es un vivero de políticos”.
Després d’una llarga intervenció de Bajatierra es va suspendre la sessió.

La cinquena sessió va començar a les nou del vespre del dia 20, continuant el debat sobre la convocatòria d’un congrés conjunt amb la CNT. Després d’una llarga intervenció de Pablo Iglesias l’esmena de Cordoncillo va ser rebutjada amb 23 vots a favor i 55 en contra.
Va continuar la presentació de dictàmens, els quals amb poc debat van ser aprovats. Després es va entrar en les propostes de reforma dels Estatuts. Aquesta qüestió va ocupar la resta de la cinquena sessió tota la sisena i bona part de la setena.

La vuitena sessió es va esmerçar en debatre les proposicions sobre propaganda, que ja s’havia començat en la sessió anterior. Va quedar el tema aprovat i també es va aprovar el dictamen de la comissió revisora de comptes.

La novena sessió, va començar a dos quarts de deu del vespre del dia 22 aprovant-se diverses proposicions que considerem poc rellevants.

En la desena sessió es van llegir els dictàmens sobre Legislació, essent el tema central les peticions al Govern de l’Estat perquè ampliés els beneficis de la Llei d’Accidents de Treball als camperols, als treballadors domèstics, als pescadors, als tripulants de vaixells i a d’altres.

A l’onzena sessió es van llegir els dictamens de la ponència sobre Crisi de treball i la carestia de les subsistències. Després d’un llarg pròleg la comissió composada per Julián Besteiro, Remigio Cabello, Luís Estrada, Pedro Cabo i Serafín Uriz van dictaminar:
Los abajo firmantes proponen que el Congreso de la Unión General de Trabajadores acuerde:
Primero. Reclamar una vez más, del Parlamento y del Gobierno:
El abaratamiento de los medios de transporte.
El Fomento de las obras públicas.
La Regularización del intercambio de productos, de modo que se garantice eficazmente la satisfacción de todas las necesidades del país.
La supresión de los privilegios industriales que vienen a acentuar la crisis nacional presente.
La terminación de los gastos improductivos, especialmente de la criminal guerra de Marruecos.
Segundo. Que para preparar al pueblo a la realización de una campaña que tenga por finalidad el obtener del Parlamento y del Gobierno la adopción de aquellas medidas, se proceda inmediatamente por las organizaciones de la Unión, y por cuantos quieran adherirse a este movimiento, a realizar una labor intensa en su propio seno, encaminada a recabar el concurso del mayor número posible de elementos profesionales, para que cada colectividad pueda desarrollar el máximo de fuerza.
Tercero, Que después de realizada esta labor intensa de las colectividades, se celebren en toda España, y en un mismo día, reuniones y manifestaciones públicas, encaminadas a conseguir que se incorpore a nuestra acción el mayor número de elementos posible.
Cuarto. Que se faculte al Comité nacional para que, en el plazo de tres meses, recoja las informaciones que suministren las localidades y regiones respecto al espíritu en ellas existentes y a los trabajaos efectuados para que, en unión de representantes de las varias regiones, que quedarán nombrados por el Congreso, decida la conveniencia de organizar en toda la nación un paro general de protesta, que durará un día, señalando la fecha en que ha de realizarse.
Quinto. Que si, verificado el paro general de un día, no dieran satisfacción ni el Parlamento ni el Gobierno a las legítimas demandas del pueblo, convoque nuevamente el Comité nacional a los representantes de las regiones designados por el Congreso y, en unión de ellas, fije la línea de conducta que debe seguirse con arreglo a lo que las circunstancias aconsejen.
Madrid, local del Congreso de la Unión general de Trabajadores, a 23 de mayo de 1916.
Es va presentar un vot particular firmat per tres membres de la ponència (Isidoro Acevedo, José Gómez Osorio y Mateo Díaz), que si que parlava de huelga general de protesta contra el Parlamento y el Gobierno, però probablement no era el lèxic que emprava Julián Besteiro (que havia dirigit la ponència). Tot i així la diferència més substancial era que la vaga general d’un dia es fes dins del termini d’un més, a partir de la data d’acabament del Congrés.
La corresponent votació va rebutjar el vot particular per 32.372 vots en contra i 29.135 vots a favor.

A la dotzena sessió es va debatre el text de la Ponència sobre Crisi de treball i la carestia de les subsistències, amb molt poques intervencions. En la relgamentària votació 57 delegats el van aprovar i 8 hi van votar en contra. (Desconeixem el nombre d’abstencions, si és que n’hi van haver).
Es va puntualitzar que el Congrés elegiria dos delegats per cadascuna de les següents regions: Andalucía, Asturias, Castilla la Nueva, Castilla la Vieja, Catalunya, Extremadura, Galicia, Levante, Vascongadas y Navarra. Total nou regions.
Després per aclamació es va aprovar que el Comitè residís a Madrid i tot seguit es va procedir a l’elecció del nou Comitè. Per unanimitat van ser reelegits:
Pablo Iglesias, president
Francisco Largo Caballero, vicepresident
Vicente Barrio, secretari-tresorer
Daniel Anguiano, vicesecretari
Julián Besteiro, vocal
A més, per votació, es van elegir els següents vocals:
Virginia González (Per primer cop a l'Estat una dona ocupa un lloc en la direcció d’un sindicat.)
Modesto Aragonés
Eduardo Torralva
Andrés Saborit
Manuel Cordero
José Maeso.

L’última sessió va començar a les 10 de la nit del dia 24. Després de la reglamentària aprovació de l’acta anterior es van elegir els delegats que, juntament amb el Comitè nacional, organitzarien la vaga general d’un dia.

Andalucia, Florentino García.
Asturias, Isidoro Acevedo y Manuel Llaneza
Castilla la Nueva, es va prendre l’acord que no tingués representant.
Castilla la Vieja, Remigio Cabello y Luís Lavín.
Catalunya, Lluís Estrada.
Extremadura, Antonio Garcia Quejido.
Galícia, José Gómez Osorio i Manuel Suárez.
Levante, Vicente Sánchez i Juan Barceló.
Vascongadas i Navarra, Pedro Cabo i Serafín Uriz.

Encara va haver temps perquè Mauro Bajatierra protestés per l’elecció de Manuel Cordero (representant dels Confiters de Madrid) com a membre del Comitè, al•legant que era “patrono”. Li va contestar el mateix Iglesias explicant que Cordero tenia la confiança de la Societat que pertanyia, i després el citat Cordero va dir “...he hablado con compañeros competentes, quienes después de haberme preguntado si seguiría siendo lo que siempre he sido y haber obtenido una respuesta afirmativa, me aconsejaron que continuara desempeñando los cargos que tuviera y aquellos nuevos para los que fuera elejido.
Finalment es va llegir i aprovar l’acta de la sessió i el President de la Mesa Lucio Martínez Gil va fer un breu discurs donant per acabat el Congrés.