Seguint allò que disposen els Estatuts i per acord de la majoria dels federats, el X Congrés de la Unió se celebrarà a Madrid els dies 16 i següents del mes de maig pròxim, amb el següent

Ordre del dia     

1er. Treballs preparatoris
2on. Constitució del Congrés
3er.  Examen de la conducta del Comitè nacional.
4rt.  Examen de la conducta del Secretari em la VI Conferència Internacional, celebrada a París l’agost de 1909.
5è.  Examen de la conducta del mateix company en el Congrés Internacional de Copenhaguen.
6è.  Proposicions.
7è.  Modificacions als Estatuts.
8è.  Ha de seguir la Unió General enviant representació als congressos Socialistes Internacionals?
9è.  Localitat on ha de residir el Comitè.
10è. Nomenament del Secretari
11è. Proposicions Urgents.
12è. Ressenya pels delegats de l’estat de les seves seccions, lectura de comunicacions i clausura del Congrés.

Congrés

Van assistir al congrés 104 delegats de 67 localitats (3 del Principat) que representaven 84.222 federats (segons la primera votació), enquadrats en 175 seccions (només 4 del Principat), més la Federació de Picapedrers de Vigo, la Federació de Carruatges de Madrid, la Federació Tipogràfica i 2 delegats del Comitè Nacional.
El congrés va començar formalment el dia 17 de maig, elegint com a president de la Mesa a Antonio García Quejido. El Comitè Nacional va presentar dues proposicions d’urgència que foren aprovades. La primera deia:
El Congreso de la Unión General de Trabajadores, considerando que toda conquista en Marruecos, además de contraria a los principios de justicia, es altamente dañosa a los intereses generales del país, y muy particularmente a los de toda la clase trabajadora, condena con la mayor energia la conducta que con aquel Imperio está observando el Gobierno, y pide la rectifique. Y de no hacerlo, de pretender sacrificar el interés de la casi totalidad del país a locos propósitos de mezquinas combinaciones y desenfrenadas codicias, las organizaciones obreras que el Congreso representano pordonarán medio alguno para impedir este sacrificio.
La segona deia:
El Congreso fiel al princio de la solidaridad obrera internacional, acuerda haver visto con profundo disgusto la visita a nuestro país del ex-presidente de la República Argentina, Sr. Figueroa Alcorta, digno émulo del zar de Rusia: protestar contra la bárbara ley de Defensa social elaborada por la clase explotadora de aquella República y enviar un fraternal saludo a todos los proletarios que en la misma luchan por que se respeten las libertades políticas y por la supresión del régimen capitalista.

Després a proposta de la Mesa es van nomenar sis ponències, per tal que englobessin les 23 proposicions presentades.

La primera ponència recollia la proposició núm. 1, que la Unión General de Trabajadores envie un representante a los Congresos del Partido Socialista español para intervenir, sin derecho a votar, en los asuntos económicos exclusivamente.
Diversos delegats van argumentar que esto daría armas a los enemigos de la Unión General de Trabajadores por suponerla instrumento del Partido Socialista. Després d’unes llargues discussions es va sotmetre a votació. La proposta va ser rebutjada per 51.117 votos contra 33.105.

La proposició núm. 9 (Que s’estudïi el mode que desapareguin els obrers “grocs”) la ponència va dictamar, que el Congreso recomiende a las Secciones la introducción de la base múltiple y la intensificación de la propaganda. Va ser aprovada per unanimitat.

A la proposició núm. 14 (Que el Congrés estudïi la manera que ingressin a la Unió General les organitzacions de resistència de Catalunya), la ponència va sotmetre al Congrés: que el Comité Nacional aproveche todas las coyunturas favorables para patentizar ante les organizaciones de Cataluña la bondad del método preconizado por la Unión General de Trabajadores. Va ser aprovat sense discussions.

A la proposició núm. 17 (Que el Comitè nacional de la Unión vegi la manera que les Seccions de la mateixa ingressin en les Federacions d’ofici). El dictamen de la ponència recordava que solament calia aplicar l’art. 14 dels estatuts de la Unió.

La segona ponència s’encarregà dels temes següents:
2a. proposicio (... que s’emprengui una campanya d’agitació exclusivament consagrada a obtenir que el Govern sotmeti a les Corts el projecte de llei de Contracte de Treball).
4a proposició. (Que es demani al Govern que sigui modificat l’article 5è, en l’apartat 4rt, etc)
6a. proposició. (Que es reclami del Poders públics que els obrers agrícoles siguin inclosos en la llei d’accidents de treball).
7a. proposicio (Abolició del treball nocturn de la dona).
El dictamen que la ponència va presentar, i els congrés va aprovar, deia: en primer lugar, que se haga presión sobre el Gobierno para que el Parlamento apruebe el contrato de trabajo; que el Congreso se dirija al Gobierno para que se apruebe la ley que prohíba el trabajo nocturno de la mujer, que se amplíe el número de ascendientes y descendientes para los beneficios de la ley de Accidentes y que éstos lleguen a los agricultores, camareros y cocineros, y que la tramitación de los juicios no pasen de tres meses.

Aquesta mateixa ponència va encarregar-se de les proposicions,
8ena. (Estudiar el medis d’abolir el treball a preu-fet).
18ena. (Que es reclami dels Poders públics la prohibició del treball en els domicilis, i, per consegüent, el preu-fet). Dictamen: Que se realice una activa propaganda contra el trabajo a destajo, reforma que por el momento sólo puede lograrse por la organización contra los patronos. S’aprova amb observacions puntuals.

11ena proposició (Que s’estudïi la reducció d’hores de treball per a la manufactura). Dictamen: Que para lograr la rebaja de horas se deben organizar los obreros, interín no se pueda lograr esta reforma, por la ley, que se prohíba el trabajo a domicilio y a destajo por la ley o se regule, sin que haya que fiar en que ésta se dará sin una fuerte organización y presión de los obreros, para lo cual las Secciones de la Unión deben de emprender una activa propaganda.  També s’aprovà.

Curiosament la quarta ponència solament va dictaminar sobre les proposicions 15 i 16.
15. (Que s’assenyali una quota extraordinària a cada afiliats de la Unió per a socórrer als presos per qüestions societàries).
16. (Estudi d’una Caixa per a retirs d’invàlids i gent gran).
Dictamen que es va aprovar; que la creación de auxilios permanentes para los perseguidos por cuestiones obreras y de una caja de pensiones para inválidos y ancianos no son por ahora de posible realización, aun reconociendo su gran conveniencia.

La cinquena ponència va dictamar sobre la propaganda i la periodicitat de la publicació “La Unión Obrera”, amb diversitat de criteris dins de la ponència. El dictamen que es va aprovar proposava editar “La Unión Obrera” cada mes. (Però hem de dir que “La Unión Obrera” va continuar publicant-se irregularment, una o dues vegades l’any).

La sisena ponència va dictaminar que no es podia establir una quota especial per tal que totes les seccions de la Unió tinguessin delegats directes en els congressos (Proposició núm. 21).

Del punt 7è de l’ordre del dia (Reforma dels estatuts) i del punt 8è (Ha de seguir la Unió General enviant representació als congressos Socialistes Internacionals?) No en coneixem les deliberacions ni els acords.

La conducta del Comitè (punt 3er de l’ordre del dia) es va aprovar, amb un fort debat sobre la intervenció de Francisco Largo Caballero en una vaga dels miners de Vizcaia, l’estiu de 1910.
La residència del Comitè Nacional (punt 10è) quedà fixada, com sempre, a Madrid.

Es va reelegir el Secretari General (Vicente Barrio) i després del congrés els sindicats de Madrid també van reelegir la resta de components del Comitè (llevat dels vocals) que va quedar format per: