VI congrés
de la
Unió General de Treballadors (UGT) 
Madrid, 13-15 de setembre de 1899

Convocatòria

Seguint allò que disposen els Estatuts i per acord de la majoria de les seccions i federacions, el VI Congrés de la Unió General de Treballadors se celebrarà a Madrid el dia 13 i següents del mes de setembre, amb el següent

Ordre del dia:

1.- Treballs preparatoris.
2.- Constitució del Congrés.
3.- Examen de la conducta del Comitè Nacional.
4.- Assumptes administratius.
5.- Aclariment de l’article 13 dels estatuts mitjançant l’addició del següent paràgraf, seguit del segon:

No es consideraran amb probabilitat d’èxit, per als efectes d’auxili reglamentari, les vagues que les seccions promoguin sense tenir fondos a la Caixa Social, per mantenir-la tres setmanes; les que tinguin lloc en èpoques de crisis de treball, encara que en la localitat on es desenvolupi n’hi hagi en abundància; les que comptant amb una gran majoria d’individus associats, aquests no portin un any en la Societat un any d’inscrits, y les que es produeixin en virtut d’un moviment de concentració momentani (Proposició del Comitè nacional).

6.- Conveniència d’una reforma del reglament, favorable a les Societats d’Agricultors, respecte els parcers, per tal que aquests puguin pertànyer a la Unió (Proposició de la Societat d’Agricultors de Sitges).
7.- Convé substituir la quota ordinària de quatre cèntims per la de cinc (Proposició de la Societat d’Estucadors de Madrid).
8.- Que el Comitè resideixi a Madrid, per les raons que en el seu moment exposarà el delegat (Proposició de la Societat d’Empedradors de Madrid).
9.- Estudi detingut per tal d’establir el socor als companys parats per falta de treball que vulguin absentar-se de la localitat on habitualment resideixin (Proposició de la Societat de Motlluradors de Vizcaya).
10.- Que el Comitè tingui la seva residència a Madrid, com a punt més convenient per a dirigir l’organització obrera (Proposició de la Societat de Forjadors i martellajadors de Vizcaya).
11.- Que, a ser possible, reapareixi trimestralment o semestralment l’òrgan “La Unión Obrera”, on s’insereixin articles de propaganda, comptes, avisos, etc. (Proposició de la Societat d’obrers en ferro i altres metalls de Madrid).
12.- Conveniència que les societats que formen part de la Unió General de Treballadors d’Espanya donin suport oficialment als candidats del PSOE en totes les eleccions que se celebrin i en totes les localitats on es presentin, per ser l’únic partit que porta en el seu programa les reformes que el proletariat vol introduir a les lleis (Proposició dels Calderers de Vizcaya).
13.- Convé i és possible que reapareixi l’òrgan de la Unió augmentant el format, on tinguin cabuda, a més del moviment obrer, notícies que siguin d’interès per a la classe treballadora ?
14.- Necessitat que tota Secció que es trobi amb dret al socor de vaga tingui fet, des del dia que li correspongui, un dipòsit de deu quotes per individu en la caixa del Comitè de la Unió, i exclusivament per a aquests casos, llevat els que, per circumstàncies especials, no pugui reunir en la seva Caixa l’import de la quantitat que li correspongui, però obligant-se a remetre-la en el moment que disposi d’ella.
15.- Les seccions constituïdes per obrers de diferents rams, anomenades Societats Vàries o d’Arts i Oficis, no tindran dret a formar part del Comitè de la Unió General mentre hagi suficients  associacions de resistència que pertanyin a aquesta en la localitat on resideixi el Comitè Nacional.
16.- Examen dels articles 14 i 15 dels estatuts de la Unió General. Convé puntualitzar la interpretació que s’ha de donar als mateixos.
17.- Designació de la localitat on ha de nomenar-se el Comitè Nacional.
18.- Nomenament del secretari.
19.- Designació del punt on ha de celebrar-se el proper congrés.
20.- Ressenya pels delegats de l’estat en què es troben les organitzacions representades, si es considera oportú.
21.- Lectura de telegrames i comunicacions.
22.- Clausura del congrés.

Va obrir el congrés el secretari del Comitè Toribio Reoyo, actuant de secretaris de la Mesa provisional Juan Serna i Remigio Cabello.

La Comissió de credencials formada per Remigio Cabello de Valladolid, Joan Durán de Sitges, José Maria Soto de València, Clemente Ventura de Burgos i Juan Vozmediano de Bilbao, va acreditar 27 delegats que representaven 7.440 federats enquadrats en 38 societats/seccions i la Federació Tipogràfica. De Catalunya 7 societats de 3 localitats (Barcelona, Manresa i Sitges) representades per cinc delegats.
La UGT es composava de 65 seccions i 15.264 afiliats (A Catalunya només 759 afiliats).
Per a presidir el congrés es va nomenar Antonio García Quejido i vicepresident Remigio Cabello, i van ser elegit secretaris de la primera sessió Vicente Barrio i Antonio Elegido. Per a la segona els elegits van ser Juan Vozmediano i José Rey, i per la tercera i última els secretaris van ser Juan Serna i Clemente Ventura.

A continuació es va iniciar el debat del 3er punt de l’ordre del dia “Examen de la conducta del Comitè”. Hi van intervenir Serna, Cabello, Vozmediano i Martín Rodríguez, que van ser contestats per Toribio Reoyo. La conducta del Comitè va ser aprovada.
Dins del punt 4rt de l’ordre del dia, "Assumptes administratius" es va elegir la Comissió revisora dels comptes que va estar composada per,
Modesto Aragonés, Juan José Morato, Francisco Ortiz, Andrés Paz, Juan Serna, José Maria Soto i Juan Vozmediano.

En el Punt cinquè hi van intervenir Andrés Paz i José María López en contra de la proposició i Vicente Barrio i Toribio Reoyo a favor.

El dia 14, sota la presidència de Antonio García Quejido es va continuar el debat del punt cinquè. Amb una esmena introduïda per Pablo Iglesias la proposta va ser aprovada.

Sobre la qüestió dels parcers (punt 6è de l’ordre del dia) es va prendre l’acord de fer-ne un estudi en profunditat i posposar-ho fins el proper congrés. El tema havia estat presentat per Joan Duran, secretari de la Societat d’obrers agricultors de Sitges, que presentà un informe i que el defensà amb un discurs que acabava així:
Los obreros agricultores de Sitges son a la vez jornaleros y aparceros, como generalmente en toda Catalunya y en algunas otras provincias, y muy especialmente los que se dedican al cultivo de la vid. La aparcería es muy antigua y parece no poderse estar sin ella; es la manera de ocupar los brazos con seguridad cuando no se encuentra jornal a excepción de ciertas faenas que no tienen espera, y evitar en el trabajao la antipàtica presencia del amo.
García Quejido va proposar que el tema por ser complejo y extraño a la competencia y conocimiento de los delegados, es posposés per al proper congrés. Cal dir que llevat de la Societat d’agricultors de Sitges (90 afiliats), no havia cap més societat de camperols afiliada a la UGT. (19 anys després, en el XVI congrés, encara es debatia el tema: parcers si, parcers no).
No es va aprovar la proposició d’augmentar la quota (punt 7è de l’Ordre del dia).
Després es van agrupar els punts 11 i 13 de l’Ordre del dia (relatius a la publicació de “La Unión Obrera”) i el congrés va aprovar la proposició feta per Pablo Iglesias per tal que es reprengués la publicació, atenent els recursos disponibles pel Comitè Nacional.
El divendres dia 15 es va celebrar la tercera i última sessió d’aquest congrés. Per indisposició de García Quejido va presidir la sessió Remigio Cabello.
Sobre el punt 9è es va rebutjar la idea d’establir un “socorro de viaje”, per considerar que les seccions no estaven en condicions d’assumir les despeses.
Sobre la qüestió del punt 12 es va prendre l’acord de deixar en llibertat a les seccions per què seguissin la conducta que consideressin més convenient.
Els punt 14, 15 i 16 van ser rebutjats pel Congrés després d’uns breus debats.
Es va prendre l’acord d’enviar dos representants al V Congrés de la Internacional Socialista (París, 23-27 de setembre del 1900), que van ser Antonio García Quejido i Juan José Morato.
Madrid fou designada per a establir la seu del Comitè Nacional, amb l'oposició del penedesenc Josep Comaposada i de Basili Martín Rodríguez, i Bilbao va ser la ciutat designada per a la celebració del següent congrés.
Seguint les noves normes el congrés va elegir el secretari del Comitè, elecció que va recaure en García Quejido.
Després Remigio Cabello va fer un petit discurs i va donar el Congrés per acabat.
Dies després, el 22 d’octubre, els federats de les 15 seccions de Madrid, Albañiles, Barnizadores de estuco, Broncistas y latoneros, Carpinteros de armar, Carpinteros de taller, Curtidores, Electricistas, Empedradores, Estuquistas, Fontaneros, Obreros en hierro, Panaderos, Poceros, Tipógrafos i Zapateros, van elegir el Comitè següent:

President

Pablo Iglesias Posse................... .615 vots

Vicepresident

Vicente Barrio.............................. 558 vots

Tresorer

Matías Gómez Latorre ................. 606 vots

Vicetresorer

Baldomero Huetos .................... 557 vots (El mes de novembre seria substituït per F.Largo Caballero).

Secretari

Antonio García Quejido

Vicesecretari

Cipriano Rubio .......................... 538 vots (El gener de 1900 seria substituït per Eduardo Jiménez).

Vocals-delegats de les seccions

Casado, Segundo. Per la secció de Paletes.
Cuadrado, Clemente. Bronzistes-Llautoners.
García Batllori, Antonio. Obrers en ferro.
García Ordóñez, Antonio. Sabaters.
García Quinteiros, José. Envarnissadors d'Estucats.
Jiménez, Eduardo. Tipoògrafs.
Largo Caballero, Francisco. Estuquistes.
López, Antonio. Fusters d'armar.
Maeso Granados, José. Fusters de taller.
Marcos, Gregorio de. Assaonadors. (Va ser elegit el 04-01-1890).
Marugan, Casimiro. Electricistes.
Rodríguez, Celedonio. Empedradors.
Rus, Toribio. Pouaters.
Sierra, Carmelo. Motlluradors en ferro.