1.- Treballs preparatoris.
2.- Constitució del Congrés.
3.- Examen de la conducta del Comitè Nacional.
4.- Assumptes administratius.
5.- Aclariment de l’article 13 dels estatuts mitjançant l’addició del
següent paràgraf, seguit del segon:
6.- Conveniència d’una reforma del reglament, favorable
a les Societats d’Agricultors, respecte els parcers, per tal que aquests
puguin pertànyer a la Unió (Proposició de la Societat d’Agricultors
de Sitges).
7.- Convé substituir la quota ordinària de quatre cèntims per la de
cinc (Proposició de la Societat d’Estucadors de Madrid).
8.- Que el Comitè resideixi a Madrid, per les raons que en el seu moment
exposarà el delegat (Proposició de la Societat d’Empedradors de Madrid).
9.- Estudi detingut per tal d’establir el socor als companys parats
per falta de treball que vulguin absentar-se de la localitat on habitualment
resideixin (Proposició de la Societat de Motlluradors de Vizcaya).
10.- Que el Comitè tingui la seva residència a Madrid, com a punt més
convenient per a dirigir l’organització obrera (Proposició de la Societat
de Forjadors i martellajadors de Vizcaya).
11.- Que, a ser possible, reapareixi trimestralment o semestralment
l’òrgan “La Unión Obrera”, on s’insereixin articles de propaganda, comptes,
avisos, etc. (Proposició de la Societat d’obrers en ferro i altres metalls
de Madrid).
12.- Conveniència que les societats que formen part de la Unió General
de Treballadors d’Espanya donin suport oficialment als candidats del
PSOE en totes les eleccions que se celebrin i en totes les localitats
on es presentin, per ser l’únic partit que porta en el seu programa
les reformes que el proletariat vol introduir a les lleis (Proposició
dels Calderers de Vizcaya).
13.- Convé i és possible que reapareixi l’òrgan de la Unió augmentant
el format, on tinguin cabuda, a més del moviment obrer, notícies que
siguin d’interès per a la classe treballadora ?
14.- Necessitat que tota Secció que es trobi amb dret al socor de vaga
tingui fet, des del dia que li correspongui, un dipòsit de deu quotes
per individu en la caixa del Comitè de la Unió, i exclusivament per
a aquests casos, llevat els que, per circumstàncies especials, no pugui
reunir en la seva Caixa l’import de la quantitat que li correspongui,
però obligant-se a remetre-la en el moment que disposi d’ella.
15.- Les seccions constituïdes per obrers de diferents rams, anomenades
Societats Vàries o d’Arts i Oficis, no tindran dret a formar part del
Comitè de la Unió General mentre hagi suficients associacions de resistència
que pertanyin a aquesta en la localitat on resideixi el Comitè Nacional.
16.- Examen dels articles 14 i 15 dels estatuts de la Unió General.
Convé puntualitzar la interpretació que s’ha de donar als mateixos.
17.- Designació de la localitat on ha de nomenar-se el Comitè Nacional.
18.- Nomenament del secretari.
19.- Designació del punt on ha de celebrar-se el proper congrés.
20.- Ressenya pels delegats de l’estat en què es troben les organitzacions
representades, si es considera oportú.
21.- Lectura de telegrames i comunicacions.
22.- Clausura del congrés.
Va obrir el congrés el secretari del Comitè
Toribio Reoyo, actuant de secretaris de la Mesa provisional Juan Serna
i Remigio Cabello.
La Comissió de credencials formada per Remigio Cabello de Valladolid,
Joan Durán de Sitges, José Maria Soto de València,
Clemente Ventura de Burgos i Juan Vozmediano de Bilbao, va acreditar
27 delegats
que representaven 7.440 federats enquadrats en 38 societats/seccions
i la Federació Tipogràfica. De Catalunya 7 societats de
3 localitats (Barcelona, Manresa i Sitges) representades per cinc delegats.
La UGT es composava de 65 seccions i 15.264 afiliats (A Catalunya només
759 afiliats).
Per a presidir el congrés es va nomenar Antonio García
Quejido i vicepresident Remigio Cabello, i van ser elegit secretaris
de la primera sessió Vicente Barrio i Antonio Elegido. Per a
la segona els elegits van ser Juan Vozmediano i José Rey, i per
la tercera i última els secretaris van ser Juan Serna i Clemente
Ventura.
A continuació es va iniciar el debat del 3er punt de l’ordre
del dia “Examen de la conducta del Comitè”. Hi van
intervenir Serna, Cabello, Vozmediano i Martín Rodríguez,
que van ser contestats per Toribio Reoyo. La conducta del Comitè
va ser aprovada.
Dins del punt 4rt de l’ordre del dia, "Assumptes administratius"
es va elegir la Comissió revisora dels comptes que va estar composada
per,
Modesto Aragonés, Juan José Morato, Francisco Ortiz, Andrés
Paz, Juan Serna, José Maria Soto i Juan Vozmediano.
En el Punt cinquè hi van intervenir Andrés Paz i José
María López en contra de la proposició i Vicente
Barrio i Toribio Reoyo a favor.
El dia 14, sota la presidència de Antonio García Quejido
es va continuar el debat del punt cinquè. Amb una esmena introduïda
per Pablo Iglesias la proposta va ser aprovada.
Sobre la qüestió dels parcers (punt 6è de l’ordre
del dia) es va prendre l’acord de fer-ne un estudi en profunditat
i posposar-ho fins el proper congrés. El tema havia estat presentat
per Joan Duran, secretari de la Societat d’obrers agricultors
de Sitges, que presentà un informe i que el defensà amb
un discurs que acabava així:
Los obreros agricultores de Sitges son a la vez jornaleros y aparceros,
como generalmente en toda Catalunya y en algunas otras provincias, y
muy especialmente los que se dedican al cultivo de la vid. La aparcería
es muy antigua y parece no poderse estar sin ella; es la manera de ocupar
los brazos con seguridad cuando no se encuentra jornal a excepción
de ciertas faenas que no tienen espera, y evitar en el trabajao la antipàtica
presencia del amo.
García Quejido va proposar que el tema por ser complejo
y extraño a la competencia y conocimiento de los delegados,
es posposés per al proper congrés. Cal dir que llevat
de la Societat d’agricultors de Sitges (90 afiliats), no havia
cap més societat de camperols afiliada a la UGT. (19 anys després,
en el XVI congrés, encara es debatia el tema: parcers si, parcers
no).
No es va aprovar la proposició d’augmentar la quota (punt
7è de l’Ordre del dia).
Després es van agrupar els punts 11 i 13 de l’Ordre del
dia (relatius a la publicació de “La Unión Obrera”)
i el congrés va aprovar la proposició feta per Pablo Iglesias
per tal que es reprengués la publicació, atenent els recursos
disponibles pel Comitè Nacional.
El divendres dia 15 es va celebrar la tercera i última sessió
d’aquest congrés. Per indisposició de García
Quejido va presidir la sessió Remigio Cabello.
Sobre el punt 9è es va rebutjar la idea d’establir un “socorro
de viaje”, per considerar que les seccions no estaven en condicions
d’assumir les despeses.
Sobre la qüestió del punt 12 es va prendre l’acord
de deixar en llibertat a les seccions per què seguissin la conducta
que consideressin més convenient.
Els punt 14, 15 i 16 van ser rebutjats pel Congrés després
d’uns breus debats.
Es va prendre l’acord d’enviar dos representants al V Congrés
de la Internacional Socialista (París, 23-27 de setembre del
1900), que van ser Antonio García Quejido i Juan José
Morato.
Madrid fou designada per a establir la seu del Comitè Nacional,
amb l'oposició del penedesenc Josep Comaposada i de Basili Martín
Rodríguez, i Bilbao va ser la ciutat designada per a la celebració
del següent congrés.
Seguint les noves normes el congrés va elegir el secretari del
Comitè, elecció que va recaure en García Quejido.
Després Remigio Cabello va fer un petit discurs i va donar el
Congrés per acabat.
Dies després, el 22 d’octubre, els federats de les 15 seccions
de Madrid, Albañiles, Barnizadores de estuco, Broncistas
y latoneros, Carpinteros de armar, Carpinteros de taller, Curtidores,
Electricistas, Empedradores, Estuquistas, Fontaneros, Obreros en hierro,
Panaderos, Poceros, Tipógrafos i Zapateros, van elegir el
Comitè següent: