Unió de Rabassaires 
i altres cultivadors
del Camp de Catalunya (UR)

Barcelona, 1922

Organització de treballadors de la terra, parcers, arrendataris, jornalers i petits propietaris, que sota l’empenta de Lluís Companys federà diferents sindicats camperols locals i comarcals. En els inicis comptà, especialment, amb el suport, l’estructura i els homes de la Federació de Rabassers de Catalunya (FRC). El 14 de maig de 1922 se celebrà a Martorell (feu de la FRC) una assemblea considerada preconstituent, perquè en aquesta assemblea s’aprovaren els estatuts redactats per Lluís Companys. Els estatuts va ser presentats per Fèlix Durán i Cañameras al Govern civil i foren autoritzats el 26 de juliol de 1922, amb el nom d’Unió de Rabassaires de Catalunya-Comitè Central. A partir del maig de 1928 es començà a denominar Unió de Rabassaires i altres cultivadors del Camp de Catalunya.
L’Assemblea constituent de la Unió de rabassaires se celebrà en el local de la Unió Republicana del c/ Marqués del Duero núm. 88 de Barcelona el dia 6 d’agost de 1922. Hi van assistir 47 persones (entre delegats i convidats), que representaven 2650 associats. Es ratificaren els estatuts i s’elegí el comitè central del sindicat format per:

  • President Jaume Martrat de Martorell.
  • Vicepresident Josep Ricart de Sant Pere de Ribes.
  • Secretari Astre Janer de Sabadell.
  • Tresorer Josep Raventos de Sant Sadurní.
  • Vicesecretari Josep Buil de Piera.
  • Vocals Pere Cartro de Vilafranca del Penedès i Joan Bonastre de Masquefa.

La U de R establí la seva seu a Martorell, c/ de la Font núm. 2.
Cal dir que, a la pràctica, Lluís Companys continuà essent el principal dirigent del sindicat, amb el suport de Fèlix Durán i Cañameras i del polític republicà Pere Esmendia Casassaires. Pere Esmendia esdevindria Secretari General de la U de R, càrrec creat per acord del Comitè Central el 17 de juny de 1923. A la mort d’Esmendia (setembre de 1924) ocupà el càrrec un altre col.laborador directe de Lluís Companys, Amadeu Aragay Daví. El 6 gener de 1923 se celebra al Teatre de la Marina de Barcelona el primer Congrés de la U de R. No va ser un congrés deliberatiu; segons els organitzador “El congreso tendrá, sobre todo, un carácter de afirmación, de acto de presencia” “no ha de prestarse, por lo numeroso, a una discusión”. Va ser un acte propagandístic al que hi van haver, segons diverses fonts, uns 3.000 assistents (seguint el periòdic “La Terra” del 15-01-1923), que representaven prop de vint mil afiliats i en el que per aclamació s’aprovà el programa reivindicatiu.
El 6 gener de 1924 se celebra en el Teatre Nou del Paral-lel de Barcelona una nova assemblea multitudinària, que seguint les pautes de la de l'any anterior no va ser deliberativa, sinó un altre acte propagandístic, en el què es torna a repetir la xifra d’assistents. (El periòdic “El Diluvio” del 08-01-1924 parla d’uns 3.000 assistents).
La U de R estava implantada a les comarques de l'Anoia, Bages, Baix Llobregat, Penedès i Vallès.
Hivernà, per força, durant la dictadura del general Primo de Rivera però després tingué un ràpid creixement i s'estengué pel Baix Penedès i el Camp de Tarragona. L’abril de 1932 tenia prop de 22.000 afiliats, i l’any 1933 estava present en més de 200 localitats del Principat.
La llei de Contractes de Conreu aprovada pel Parlament de Catalunya l’11 d’abril de 1934, pretenia resoldre els conflictes existents en el camp català, revisar els contractes de rabassa morta a les comarques vitícoles i evitar els desnonaments injustificats dels pagesos, disposant unes normes per tal que rabassaires, parcers i arrandataris puguessin arribar a la propietat de la terra que cultivaven. Però tot fou endavades. El Parlament de l’Estat rebutjà la Llei i el Tribunal de garanties constitucional (per 13 vot contra 10) la declarà inconstitucional el 8 de juny de 1934.
Després dels fets del Sis d’octubre la forta repressió que es va desencadenar sobre la pagesia va escapçar la U de R. (De l’octubre del 34, fins el novembre de 1935 els terratinents van desnonar més de 1.400 parcers). Tot i així la U de R. es va reorganitzar convertint les seccions sindicals en sindicats agrícoles, i constituint la Federació de Sindicats Agrícoles (FSA), una organització de caire economicista, enfront de la qual destacà Pau Padró Cañellas.
El maig de 1936 la UR celebrà un nou
congrés a Barcelona, amb l'assistència de 250 delegats en representació de 250 sindicats locals i 25 mil afiliats. Els dictàmens de les ponències aprovades en aquest congrés ressalten el caràcter radical que impregnava la UR en aquells moments.
El dictamen sobre el treball deia: Els fruits del treball són per a qui els ha produït.
Un altre dictamen deia: La terra és propietat col.lectiva de la Societat.
Tot i així la majoria de rabassaires continuaven aferrats a la tradicional explotació familiar.
La UR participà en la formació del Front d'Esquerres en les eleccions del febrer de 1936 i en esclatà la guerra formà part del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya i participà en els òrgans de Govern de la Generalitat. Un dels seus dirigents, Josep Calvet i Mora, fou conseller d'Agricultura i el ja citat Pau Padró president del Consell d'Agricultura. A finals de 1936, amb l'adhesió de la Unió Provincial Agrària de Lleida, la U de R es va convertir en el pal de paller del Sindicalisme agrari (localitats amb sindicats de la UR).
La Unió de Rabassaires també va ser present en els governs de la majoria d'Ajuntaments del Principat. Per aquesta defensa de la República els seus militants van ser ferotgement perseguits, desnonats i afusellats pels franquistes, a partir del moment en què aquests posaren la petja en terres catalanes.
Publicà el periòdic "La Terra" (15 d'octubre de 1922), que dirigí Lluís Companys.

Nota. Sobre el sindicalisme agrari al Principat cal consultar:

  • Albert Balcells i González. La cuestión agraria en Cataluña de 1890 a 1936. El problema Rabassaire. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona, octubre de 1967.
  • Andreu Mayayo i Artal. De pagesos a ciutadans. Cent anys de sindicalisme i cooperativismes agraris a Catalunya 1893 - 1994. Editorial afers. Catarroja - Barcelona, 1995.
  • Jordi Pomes. La Unió de Rabassaires. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 2000.