Organització constituïda en el sí de la UGT a Catalunya, sota l'empenta del sitgetà Joan Durán Ferret (tot i que no ocupà cap càrrec directiu). Aquesta organització es veié marcada per la poca afiliació de la UGT a Catalunya i per les escissions, dels anomenats terceristes, que va patir el PSOE. L'any 1922 el Sindicat de Tintorers de Mataró va proposar ingressar en la Internacional Sindical Roja (constituïda a Moscou l'any anterior), però la seva proposta no fou tinguda en compte, ni tampoc sancionada. Les successives direccions de la Federació Regional, fidels als postulats estatals de la UGT i del PSOE i refractàries a l'autonomia del sindicalisme de Catalunya, no aconseguiren que el Sindicat tingués un pes específic al Principat (l'any 1922 tenia 3.427 afiliats agrupats en 45 sindicats i l'any 1928 tenia 5886 afiliats en 58 sindicats). El primer president en fou Joaquim Escofet i Cussó i el secretari general Antonio Olarte Hervia. Tolerada per la dictadura del general Primo de Rivera, celebrà nou congressos (veieu nota). L'any 1933 la Federació fou substituïda per un molt reduït Secretariat Regional format per Josep Vila Cuenca com a Secretari General i Antonio Olarte Hervia com a secretari d'organització. El juliol de 1934 quan la UGT a Catalunya semblava que emprenia volada, va patir una forta escissió que, reclamant l'autonomia sindical i dirigida per la Federació Local de Barcelona, constituïa la UGSOC, amb l'ex-cenetista Joan Fronjosà al davant. Largo Caballero digué d'ells "era aquel sector que siempre que hablaban lo hacían en catalán".

La Federació Regional Catalana publicà: "Justicia" (1928-30) "La Internacional" (1931) i "Cataluña Obrera" (1933) (Entenem que es significatiu que aquest setmanari se subtitulés Órgano oficial de la U.G.T. en Cataluña).

(nota) Congressos de la Federació Regional Catalana de la UGT