Unió General de Treballadors (UGT)
Barcelona, agost de 1888

Central sindical d’àmbit estatal impulsada per militants socialistes. L’agost de 1887 el Centre de Classes de Mataró va dirigir un escrit al Centre de Classes de Barcelona proposant-li la celebració d’un congrés obrer d’abast estatal. Fruit d’aquesta iniciativa es nomenà una comissió que organitzés el congrés, presidida per Toribio Reoyo. Aquesta comissió recolçant-se en l'organització de la Federació Tipogràfica Espanyola, va escampar la idea i el projecte, i el dia 28 de juny de 1888 feia públic un comunicat amb la data, l'ordre del dia i les normes del congrés. El congrés fundacional, tingué lloc a Barcelona del 12 al 15 d’agost de 1888, amb assistència de 26 delegats que representaven 30 societats obreres i a la Federació Tipogràfica Espanyola, amb un total de 5154 adherits de les localitats de Barcelona, Caldes de Montbui, Castelló, Gràcia, Madrid, Manresa, Mataró, Tarragona i Vic. Durant el congrés es va rebre l’adhesió de quatre societats de Santander. En el decurs del congrés s'aprovaren els estatuts de la nova entitat. La seu de la nova Unió General de Treballadors, s'establí a Barcelona i les societats d'aquesta ciutat van escollir un Comitè format per:

Antonio García Quejido president 
Salvador Ferrer,  vicepresident 
Ramón Colado,  tresorer 
Francisco Parera,  secretari 
Juan Graells,  vicesecretari 
Basilio Martín Rodríguez, vocal
Joaquín Manresa (a) vocal 

Els quals es van constituir en Comitè Nacional el dia 29 d'octubre.

(a) Joaquín Manresa no va arribar a ocupar el càrrec i fou substituit per Josep Carnicer el 19/02/1889.

Cal indicar que si bé el President elegit (Antonio García Quejido) no consta entre els participants del congrés, va ser junt amb Toribio Reoyo, un dels puntals de l'organització.

Al final d'aquest petit resum hem posat un seguit d'enllaços amb dades diverses de la UGT.

La UGT no aconseguiria implantar-se a Catalunya, on tingué una forta hostilitat de Les Tres Classes de Vapor (tot i que algunes de les seves secciones locals s’afiliarien a la UGT: Sant Joan de Vilassar, Mataró, Vilanova i la Geltrú) i dels elements anarquistes de la FTRE, però va seguir un creixement regular a la resta de l’estat, fins a ser-hi hegemònica durant la República (l'any 1903 els ugetistes de Catalunya solament representaven el 7,6% (3.539) de l'afiliació del total de l'estat (46.574). L'any 1911 no hi havia cap societat obrera adherida a la UGT fora de la demarcació territorial de Barcelona, on només n'hi havien nou (dues a Barcelona ciutat, quatre a Sitges, una a Caldes de Montbui, una a Calella i una a Mataró). L'any 1916 no n’hi havia cap a les de Lleida i Girona). Les societats tipogràfiques foren els nuclis iniciadors i més afins a la UGT (en el congrés fundacional dels 5154 adherits representats, 1391 eren de la Federació Tipogràfica, la qual ja disposava d’una notable organització i implantació a Barcelona, Madrid, Tarragona i València). Segell Comitè Federació Regional

L'any 1920 sota l'empenta del sitgetà Joan Durán, la UGT va constituir la Federació Regional Catalana, nomenant-se un Comitè presidit per Joaquim Escofet. La total subordinació, d'aquest comitè i dels successius fins l'any 1931, a les directrius centralistes i antiautonomistes del Comitè Central de la UGT van impedir que el proletariat de Catalunya s'identifiqués amb la UGT. La col.laboració de la UGT amb el òrgans de trball de la dictadura del general Primo de Rivera (1923-1929) també fou un element que restà credibilitat política a la UGT (Francisco Largo Caballero, secretari general de la UGT, va ser vocal del Consell d’Estat, nomenat el 5-10-1926).

Els primers congressos els celebrà cada dos anys (el 2on l’any 1890 a Vilanova i la Geltrú, el 3er el 1892 a Màlaga, el 4rt. a Madrid, el 5è a València, i tots els altres els celebrà a Madrid). Després del 6è congrés (Madrid, setembre de 1899) la seu del Comitè es traslladà a Madrid (amb l’oposició del penedesenc Josep Comaposada –president de la UGT 1892-1894). En aquelles dates, setembre de 1899, Barcelona ciutat solament tenia 5 sindicats afiliats. En aquest congrés fou elegit secretari del Comitè Antonio García Quejido, i després els sindicats de Madrid van elegit president el tipògraf Pablo Iglesias, que ho seria fins a la seva mor l’any 1925.

La UGT s’organitzà en federacions d’oficis (ferrers, forners, marbristes, etc.) i a partir de 1928 en federacions nacionals d’indústria. Mantingué una estreta relació amb la II Internacional, mitjançant Antonio García Quejido primer, i més tard amb Pablo Iglesias (la UGT fou l’encarregada de nomenar el Secretari Internacional de Treball, l’any 1891).

Tot i ser considerada pels seus detractors una central sindical molt moderada, fou la impulsora de la manifestació del 1er de maig de 1890, on es reivindicava públicament la jornada de treball de vuit hores. L'estiu de 1909 participà, junt amb la CNT, en la vaga general de Catalunya, de protesta per la guerra del Marroc, i que l'exèrcit i el govern van convertir en la Setmana Tràgica. També promogué i participà en la vaga general revolucionària de l'any 1917, que afecta tot l’Estat. L’any 1934 impulsà l’aixecament revolucionari del mes d’octubre a Astúries, que, tot i el fracàs, fou un factor de prestigi per a la UGT.
Durant l’any 1920 la UGT i la CNT van organitzar diferents trobades i es van creuar alguns escrits cercant la unió de les dues centrals sindicals. El dia 3 de setembre una comissió formada per Francisco Largo Caballero (secretari general de la UGT), Francisco Núñez Tomás, Evelino Boal (secretari de la CNT) i Salvador Seguí (secretari de la CRTC), van adreçar un comunicat a tots els treballadors de l’Estat demanant la unitat d’acció en les reivindicacions obreres. Semblava el pas previ a una fusió que, malauradament, mai no va arribar.

En produir-se la sublevació militar la UGT tingué un paper destacat en el triomf republicà a les principals ciutat de l’Estat i després va participar en els governs de la Generalitat de Catalunya (Rafael Vidiella, president de la UGT de Catalunya, fou conseller de Comunicacions, de Justícia i de Treball), Francisco Largo Caballero Cap del govern estatal i Josep Moix, vicepresident de la UGT de Catalunya, ministre de Treball també del govern estatal).

No cal dir que l’any 1939 la UGT fou declarada il·legal per la dictadura franquista i el seu patrimoni confiscat. Després patí durament la repressió franquista. Durant els anys quaranta foren empresonats fins a cinc Comitès que intentaven reorganitzar la UGT, i l'any 1953 va ser assassinat a la Direcció General de Seguretat de Madrid, Tomàs Centeno, aleshores President de la UGT.

Va publicar: "La Unió Obrera" (Barcelona, desembre 1889). La Internacional. (1908-1909 i 1919-1921)

La Federació Regional Catalana publicà: "Justicia" (1928-30). "La Internacional" (1931) i "Cataluña Obrera" (1933). (Entenem que es significatiu que aquest setmanari se subtitulés Órgano oficial de la U.G.T. en Cataluña).

Altres dades de la UGT que considerem interessants.

Actes del Comitè de la UGT dels anys 1888 - 1889 - 1890 - 1891 i 1892.

Societats citades en les actes, del Comitè nacional,
dels anys 1888 - 1889 - 1890 - 1891 i 1892.

Estatuts de la UGT aprovats en el congrés fundacional de 1888. Portada dels estatuts de la UGT de l'any 1932

Estatuts de la UGT aprovats en el 17è congrés confederal
celebrat a Madrid del 14 al 22 d'octubre de 1932.

Relació dels congressos celebrats per la UGT (1888 - 1932).

Comitès de la UGT 1888 - 1934.

Detalls dels congressos dels anys
1890 - 1892 - 1894 - 1896 - 1899 -1902 - 1905 - 1911 - 1914 -

1916 - 1918 - 1920 - 1922 - 1927 - 1928 i 1932.

Desenvolupament de la UGT (agost de 1888 - octubre de 1932).

Delegats que van assistir als sis primers congressos de la UGT (1888 - 1899)