Federació
de
les Tres Classes de Vapor
Barcelona, agost de 1869

"Tres Classes" en terminologia de l'època són tres oficis i "vapor" perquè es tractava d'oficis que treballaven amb màquines mogudes per la força del vapor, tot i que l'organització que ens ocupa s'estengué per les comarques de l'Alt Llobregat i el Cardener on les màquines feien servir energia hidràulica. Aquesta organització obrera es va formar amb la federació de les les Societats de Teixidors Mecànics, Filadors i Jornalers (també dits preparadors) de les fàbriques del tèxtil de Barcelona. En fou secretari de la comissió interina Tomàs Valls. L’agost de 1869 presentaren una taula de reivindicació de sous als fabricants de Barcelona. Aquest fet dóna carta d'identitat a les Tres Classes de Vapor, les quals s’estengueren ràpidament per totes les comarques fabrils del Principat i en el primer congrés obrer estatal, organitzat pel Centre Federal de les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870), ja hi van participar delegats de Les Tres Classes de Vapor de diferents poblacions (Sallent, Sant Andreu, Vilanova i la Geltrú). A finals de desembre de 1870, les Tres Classes van celebrar el seu primer congrés en el qual es va aprovar un reglament amb les directrius de la FRE de l’AIT. Les Tres Classes tenien 8.500 afiliats i n'era president Climent Bové i secretari Narcís Mas. Pel març de 1871 es van adherir a la FRE de l'AIT, essent president Climent Bové i secretari Anselm Valentí. Una de les lluites mes destacades d’aquest període, promogudes per les Tres Classes, fou la vaga de quinze setmanes a Vilanova i la Geltrú i que afectà a 1400 obrers.
Els dies 4 i 5 de febrer de 1872 les Tres Classes celebraren el seu segon congrés. Els punts més destacats de l’ordre del dia van ser:

a) La reglamentació de les vagues
b) La federació amb la Societats de Teixidors a Mà, per formar La Unió d’Obrers Manufacturers.

Punts que foren aprobats per unanimitat. S'elegí president Josep Bragulat i secretari Tomàs Valls. Després del dia 7 a l'11 de maig de 1872, se celebrà a Barcelona el Congrés constituent de la Unió d’Obrers Manufacturers o Unió Manufacturera, amb assistència de 115 delegats que representaven uns 28.000 afiliats. Es nomenà un Consell Directiu format per 14 membres, que s'establí a Manresa. El cop d’Estat del general Pavía va desarticular Les Tres Classes de Vapor i també La Unió Manufacturera. A començaments de 1881 les Tres Classes de Vapor es reorganitzen i el mes de maig van tenir lloc unes eleccions per als càrrecs de Secretari i Representant General (van ser elegits Antoni Casulà i Joan Vidal respectivament).
Les Tres Classes s’anaven separant de les posicions Bakuninistes de la Internacional i apropant-se a les posicions marxistes. Aquesta tendència portà a l’escissió de la Unió Manufacturera (març de 1882) quan aquesta s’adheri a la FTRE, essent representant general Josep Bragulat. El mes de maig de 1882 les Tres Classes de Vapor encara patirien una altra escissió per part de la secció de Sabadell que el gener de 1883 ingressarien a la Unió Manufacturera. L’agost de 1882 les Tres Classes de Vapor van assistir a un Congrés Obrer Nacional convocat pels marxistes, fent servir el vell Centre Federatiu de les Societats Obreres (Barcelona 13-16 d’agost). Al congrés hi van participar 123 delegats que representaven 152 societats obreres i uns 15000 obrers. Les Tres Classes de Vapor amb 14 delegats i uns 8000 afiliats n'era la delegació més nombrosa. L'acord més destacat seria el de constituir la Associación Nacional de Obreros de España, que pretenia agrupar societats obreres i federacions d'ofici. Aquest projecte no es va desenvolpuar, però havia sembrat la idea sobre la qual es formaria anys més tard la UGT. Tot i així les Tres Classes de Vapor tampoc seguirien les directrius marxistes, ja que quan l’any  1888 es va fundar la UGT no s’hi van adherir i quan l’any 1889 els socialistes  van convocar a París el Congrés que fundaria la Segona Internacional (14-21 de juliol), els representants de les Tres Classes de Vapor anirien al Congrés del "Possibilistes" (amb les Trades-Union angleses, també a París, 15-20 de juliol). El moment àlgid de les Tres Classes es donaria l’any 1890, quan en resposta al locaut dels fabricants de Manresa, es van declarar en vaga les seccions de Barcelona i 22 localitats més del Principat,  afectant a més de 50.000 obrers del 22 al 31 de març. Aquesta gran vaga va tenir un rebrot provocat pels empresaris, quan el dia 12 de juliol foren acomiadats de les fàbriques de Manresa els representants de les Tres Classes de Vapor. La vaga de protesta que es va decretar, quasi improvisadament, fou seguida molt extensament no solament per les seccions de les Tres Classes de Vapor sinó que s’hi afegiren altres branques del cotó i també, paletes, manyans, tintorers, cinters, fusters i sabaters. Però amb l’ajut del Govern i la repressió policial, aquesta segona part de la vaga fou un desgavell per a les Tres Classes de Vapor, que anà perdents afiliats i seccions. A finals de 1890 s’escindirien les seccions de Manresa i de Sant Martí de Provençals. L’any 1895 La Unió Fabril Cotonera (organització de Mataró i comarca) deixà les TCV i ingressà a la UGT. L’any 1909 en una assemblea de la Federació de l’Art Fabril a Barcelona, hi consta que hi van assistir representants de les Tres Classes de Vapor de Torelló, Sant Martí de Provençals, Badalona i Manresa, sense una clara relació orgànica entre ells. Les seccions de les Tres Classes de Vapor s'anaren dissolguent entre la UGT i la CNT.
Poblacions amb seccions de les Tres Classes de Vapor.
Relació del congressos celebrats.

A partir de l'any 1880 el periòdic “El Obrero" que editava  Antoni Gusart, fou el portaveu de les Tres Classes de Vapor.