|
"Tres Classes" en terminologia de l'època
són tres oficis i "vapor" perquè es tractava d'oficis que
treballaven amb màquines mogudes per la força del vapor,
tot i que l'organització que ens ocupa s'estengué per les
comarques de l'Alt Llobregat i el Cardener on les màquines feien
servir energia hidràulica. Aquesta organització obrera es
va formar amb la federació de les les Societats de Teixidors Mecànics,
Filadors i Jornalers de les empreses del tèxtil de Barcelona. En
fou secretari de la comissió interina Tomàs Valls. L’agost
de 1869 presentaren una taula de reivindicació de sous als fabricants
de Barcelona. Aquest fet dóna carta d'identitat a les Tres Classes
de Vapor, les quals s’estengueren ràpidament per totes les comarques
fabrils del Principat i en el primer congrés obrer estatal, organitzat
pel Centre Federal de les Societats Obreres (Barcelona, juny de 1870),
ja hi van participar delegats de Les Tres Classes de Vapor de diferents
poblacions (Sallent, Sant Andreu, Vilanova i la Geltrú).
A finals de desembre de 1870, les Tres Classes van celebrar el seu primer
congrés en el qual es va aprovar un reglament amb les directrius
de la FRE de l’AIT. Les Tres Classes tenien 8.500 afiliats i n'era president
Climent Bové i secretari Narcís Mas. Pel març de
1871 es van adherir a la FRE de l'AIT, essent president Climent Bové
i secretari Anselm Valentí. Una de les lluites mes destacades d’aquest
període, promogudes per les Tres Classes, fou la vaga de quinze
setmanes a Vilanova i la Geltrú i que afectà a 1400 obrers.
Els dies 4 i 5 de febrer de 1872 les Tres Classes celebraren el seu segon
congrés. Els punts més destacats de l’ordre del dia van
ser:
a) La reglamentació de les vagues
b) La federació amb la Societats de Teixidors a Mà, per
formar La Unió d’Obrers Manufacturers.
Punts que foren aprobats per unanimitat. S'elegí
president Josep Bragulat i secretari Tomàs Valls. Després
del dia 7 a l'11 de maig de 1872, se celebrà a Barcelona el Congrés
constituent de la Unió d’Obrers Manufacturers o Unió Manufacturera,
amb assistència de 115 delegats que representaven uns 28.000 afiliats.
Es nomenà un Consell Directiu format per 14
membres, que s'establí a Manresa. El cop d’Estat del general
Pavía va desarticular Les Tres Classes de Vapor i també
La Unió Manufacturera. A començaments de 1881 les Tres Classes
de Vapor es reorganitzen i el mes de maig van tenir lloc unes eleccions
per als càrrecs de Secretari i Representant General (van ser elegits
Antoni Casulà i Joan Vidal respectivament).
Les Tres Classes s’anaven separant de les posicions
Bakuninistes de la Internacional i apropant-se a les posicions marxistes.
Aquesta tendència portà a l’escissió de la Unió
Manufacturera (març de 1882) quan aquesta s’adheri a la FTRE, essent
representant general Josep Bragulat. El mes de maig de 1882 les Tres Classes
de Vapor encara patirien una altra escissió per part de la secció
de Sabadell que el gener de 1883 ingressarien a la Unió Manufacturera.
L’agost de 1882 les Tres Classes de Vapor van assistir a un Congrés
Obrer Nacional convocat pels marxistes, fent servir el vell Centre Federatiu
de les Societats Obreres (Barcelona 13-16 d’agost). Al congrés
hi van participar 123 delegats que representaven 152 societats obreres
i uns 15000 obrers. Les Tres Classes de Vapor amb 14 delegats i uns 8000
afiliats n'era la delegació més nombrosa. L'acord més
destacat seria el de constituir la Associación Nacional de
Obreros de España, que pretenia agrupar societats obreres
i federacions d'ofici. Aquest projecte no es va desenvolpuar, però
havia sembrat la idea sobre la qual es formaria anys més tard la
UGT. Tot i així les Tres Classes de Vapor tampoc seguirien les
directrius marxistes, ja que quan l’any 1888 es va fundar la UGT
no s’hi van adherir i quan l’any 1889 els socialistes van convocar
a París el Congrés que fundaria la Segona Internacional
(14-21 de juliol), els representants de les Tres Classes de Vapor anirien
al Congrés del "Possibilistes" (amb les Trades-Union angleses,
també a París, 15-20 de juliol). El moment àlgid
de les Tres Classes es donaria l’any 1890, quan en resposta al locaut
dels fabricants de Manresa, es van declarar en vaga les seccions de Barcelona
i 22 localitats més del Principat, afectant a més
de 50.000 obrers del 22 al 31 de març. Aquesta gran vaga va tenir
un rebrot provocat pels empresaris, quan el dia 12 de juliol foren acomiadats
de les fàbriques de Manresa els representants de les Tres Classes
de Vapor. La vaga de protesta que es va decretar, quasi improvisadament,
fou seguida molt extensament no solament per les seccions de les Tres
Classes de Vapor sinó que s’hi afegiren altres branques del cotó
i també, paletes, manyans, tintorers, cinters, fusters i sabaters.
Però amb l’ajut del Govern i la repressió policial, aquesta
segona part de la vaga fou un desgavell per a les Tres Classes de Vapor,
que anà perdents afiliats i seccions. A finals de 1890 s’escindirien
les seccions de Manresa i de Sant Martí de Provençals. L’any
1895 La Unió Fabril Cotonera (organització de Mataró
i comarca) deixà les TCV i ingressà a la UGT. L’any 1909
en una assemblea de la Federació de l’Art Fabril a Barcelona, hi
consta que hi van assistir representants de les Tres Classes de Vapor
de Torelló, Sant Martí de Provençals, Badalona i
Manresa, sense una clara relació orgànica entre ells. Les
seccions de les Tres Classe de Vapor s'anaren dissolguent entre la UGT
i la CNT.
Poblacions amb seccions
de les Tres Classes de Vapor.
Relació del congressos
celebrats.
A partir de l'any 1880 el periòdic “El
Obrero" que editava Antoni Gusart, fou el portaveu de les
Tres Classes de Vapor.
|
){kind=link}