Solidaritat Obrera

Barcelona, agost de 1907

Nom amb el que es coneguda la Federació Local de Societats Obreres de Barcelona-Solidaritat Obrera. Fou una organització unitària del proletariat barceloní, formada sobre les poques estructures de la Unió Local de Societats Obreres de Barcelona. Hi prengueren part socialistes, anarquistes i republicans radicals. Líimpuls inicial sorgí de líAssociació de la Dependència Mercantil i del que llavors era el seu president Antoni Badia Matamala. També hi van participar el socialista Antoni Fabra i Ribas i els anarquistes Josep Prat i Tomàs Herreros.
El dia 7 de juny de 1907, en el local de l’Associació de la Dependència Mercantil de Barcelona, es va celebrar una reunió presidida pel socialista Antoni Badia, on es va prendre l’acord de fer públic un manifest que entre d’altres coses deia ... la conveniència d’unir-se totes les societats de caràcter societari en una estreta solidaritat obrera, que, deixant a cada entitat en completa llibertat per a defensar sos peculiars ideals, les uneixi en allò que els hi és comú.
El dia 13 de juny es va fer una nova reunió en la que es va aprovar el projecte per constituir la federació. En aquesta reunió hi van estar representades les societats següents:

  • Associació de la Dependència Mercantil
  • Basters i Guarnicioners de carruatges
  • Bastoners i Paraigüers
  • Confiters i Pastissers
  • Dependents de la subhasta de peix
  • Estampació Tipogràfica
  • Forners “La Espiga”
  • Nova Societat de Barbers i Perruquers
  • Oficials Barbers i Perruquers “El Progreso”
  • Picapedrers i Llamborders de la Regió Catalana
  • Pintors “La Nueva Semilla”
  • Serrallers d’obres
  • Unió d’Obrers Metal•lúrgics
  • Unió del Ram d’Ebenisteria
  • Unió del Ram de l’Aigua
  • Unió Popular d’Adobadors

En aquesta mateixa reunió del 13 de juny es va constituir una comissió organitzadora formada per:

Bruguera, de la Societat de Confiters,
Salvador Seguí, de la de Pintors,
Saví, de la dels Metal•lúrgics,
Sedó, de la dels Tipògrafs i
Antoni Badía per l’Associació de la Dependència Mercantil.

El 25 de juliol el periòdic "Tierra y Libertad" publicà un manifest -signat per 42 societats-  dirigit a tots els treballadors de Barcelona. Citem un parell de paràgraf ... Como clase obrera sólo podemos tener un fin común: la defensa de nuestros intereses y sólo un ideal puede unirnos, nuestra emancipación económica, que transforma el régimen capitalista actual, basado en la explotación del hombre por el hombre, por un régimen social fundado sobre la base racional del trabajo por la solidaridad humana.
... Os hemos dicho nuestros propósitos y nuestras ideas; en vuestro interés está como en el nuestro el realizarlos. Recordemos que la emancipación de los trabajadores ha de ser obra de los trabajadores mismos; nosotros os enseñamos el camino, que es la asociación y la solidaridad obrera.

El dia 3 d’agost es constituí formalment la Federació Local de Societats Obreres de Barcelona–Solidaritat Obrera, amb 57 societats adherides que van aprovar, per unanimitat el programa següent:

  • Queremos en el orden inmediato: el mantenimiento de las bases que por efecto de huelgas o de convenciones recíprocas fueron aceptadas y firmadas por patronos y obreros de respectivos ramos, y que constan en actas confirmadas por las autoridades legales.
  • El respeto del derecho de asociación en todas sus manifestaciones legales.
  • El cumplimiento exacto de la Ley del descanso dominical.
  • La higienización de toda clase de trabajos.
  • En el orden de nuestro mejoramiento queremos:
    • La reducción de horas de trabajo en relación de los progresos mecánicos que se realicen.
    • El aumento de salarios, proporcional a las necesidades del obrero moderno.
    • Vida externa para toda clase de dependencia.
    • Supresión del trabajo a destajo en todos los oficios.
    • Trabajo de seis días por semana o pago de los jornales cuando por causas ajenas al obrero no fueran completos los seis días de labor.
    • Abolición del albayalde (blanquet o blanc de plom) y de toda clase de materias tóxicas en las industrias.
  • Preconizamos como medios esenciales de nuestro mejoramiento y de nuestra emancipación, la instrucción y cultura de los trabajadores, la enseñanza racional y científica para nuestros hijos obligatoria, y a la vez indemnizada en las familias obreras necesitadas, como única solución al problema de exclusión del trabajo de la infancia o menores de edad.
  • La organización de los trabajadores en ramos de producción, en agrupaciones locales, en federaciones nacionales y en la confederación internacional del trabajo. La educación práctica de los trabajadores en el ejercicio gradualmente extensivo de la solidaridad obrera.
  • Por último, afirmamos y queremos, como fin de nuestras aspiraciones económicas, la emancipación total de los trabajadores del sistema capitalista, sustituyéndolo por la organización obrera transformada en régimen social del trabajo.

Després s’elegí una Junta Directiva amb tres comissions de treball:

Comissió administrativa i de foment:
Secretari general: Antoni Colomé de la Societat de Fusters de Barcelona.
Secretaris:
Antoni Badia Matamala de la Societat de la Dependència Mercantil
Jaume Bisbe, de la Societat de Pintors de Barcelona.
Tresorer:
Ramon Lostau, de la Societat de Serrallers de Barcelona.
Comptador:
Avelino Sánchez, de la Societat de Perruquers de Barcelona.
Vocals:
Enric Ferrer de la Societat de Carreters de Barcelona.
Martín Martí, de la Societat de Dependents de la Subhasta dels Peix de Barcelona.

Comissió de Propaganda:
Emili Villalonga, de la Societat de Cambrers de Barcelona
Josep Palau, de la Societat d'Adobadors de Sant Martí
Francesc Bonafont, de la Societat Unió Tramviaire de Barcelona.
Pere Sánchez, de la Societat de l'Art Fabril i Ram de l'Aigua de Barcelona.
Josep Román, de la Societat d'Estampació Tipogràfica de Barcelona.
Antonio Sayós, de la Societat de Dependents de Farmàcia de Barcelona.
Artur Gas, de la Societat de l'Art d'Imprimir de Barcelona.

Comissió d'Ensenyament:
Josep Casasola, de la Societat de Professors Racionalistes de Barcelona.
Josep Maria Carreras, de la Societat de Perruquers de Sant Martí
Francesc Carreras, de la Societat d'Ebenistes de Barcelona.
Eduardo Calvo, de la Societat de Fusters de Sants.
Josep Cugues (o Ginés), de la Societat de Relligadors de Barcelona.

La força que va adquirir aquesta organització sindical, queda palesa en el fet que poc temps després en una assemblea de 132 delegats, celebrada a Badalona el 25 de març de 1908, es va decidir convocar un congrés obrer, demanant l’assistència de totes les societats obreres de Catalunya.
En aquesta assemblea a més de representants de les societats de Badalona i de Barcelona, hi havia delegats de Mataró, Canet de Mar, Premià de Mar, Vilassar, Caldes de Montbui, Manresa, Igualada, Capellades, Manlleu, Vic, Sabadell, Terrassa, Roda, Berga i Sant Feliu de Codines.

El maig de 1908 el periòdic “Solidaritat Obrera”, va fer públic un manifest en el que es rebutjava un Projecte de Llei contra el Terrorisme, elaborat pel Govern presidit per Antonio Maura. Firmaren el manifest 73 societats de Barcelona, i les federacions locals de Badalona, Igualada, Canet de Mar, Arenys de Mar, Sabadell, Terrassa, Vic, Manlleu, Vilafranca del Penedès, la societat d’Oficis diversos de Capellades i la societat de Llamborders de Caldes de Montbui.
Després, seguint l’acord de l’assemblea celebrada a Badalona el 25 de març, el dia 29 de maig de 1908 “Solidaridad Obrera” va publicar una circular del Consell Directiu de la Federació Local de Societats Obreres de Barcelona, convocant a les societats obreres del Principat a un congrés que se celebraria a Barcelona els dies 6, 7 i 8 de setembre de 1908.
El Congrés en qüestió es va celebrar a Barcelona els dies assenyalats, en el nou local de la Federació, c/ Nou de Sant Francesc núm. 7, constituint-se llavors, per aclamació, la Confederació Regional de Societats de Resistència - Solidaritat Obrera. Hi van assistir 149 delegats de 22 localitats, que representaven 116 societats obreres (17 d’adherides) més les Federacions locals de: Sabadell, Tarragona, Terrassa i Vic i les entitats següents, L'Agrupació Obrera de Calella i la Col•lectivitat Obrera de Palafrugell.
En el decurs del Congrés es va prendre l’acord que el Consell Directiu (que interinament era el de la Federació Local de Barcelona) redactés uns estatuts d’acord amb l’esperit i amb la lletra de les resolucions del Congrés.
Tanmateix es va aprovar que per afiliar-se a Solidaritat Obrera era necessari que les societats estiguessin formades exclusivament d’obrers.
Posteriorment en una reunió de la Federació Local de Barcelona, celebrada el dia 29 de desembre de 1908, es va elegir un nou Consell Directiu de la Confederació Regional, que va quedar composat així:

Secretari general: José Román. Societat d’Estampació Tipogràfica.
Secretaris ajudants:
Enrique Demestres. Societat de Constructors de Caixes de Cartró.
Vives. Societat de Pintors “Nueva Semilla”
Tresorer: Antonio Badía Matamala. Societat La Dependència Mercantil.
Comptador: Joan Escandell. Societat de Confiters i Pastissers.
Vocals:
Álvarez. De la societat de Guarnicioners.
Castillo, José. Nova societat de Perruquers (que seria assassinat per elements dels Sindicats lliures).
Closas, Pedro. Paletes de Barcelona.
Coll, Juan. Serrallers d’obres.
Cristòfor ?, Artística culinària.
Fius, Ricard. Art de la Sastreria.
Gandía, Aldolf. Fusters de Sant Martí de Provençals.
Giner (o Ginés) Perea, Josep. Relligadors i Ratlladors.
Herreros Miguel, Tomás. Art d’Imprimir.
Mas Gomeri, José. Metal•lúrgics.
Sala. Barbers “El Progreso”.
Sans (o Sanz), Miquel. Ram de l’Aigua i Art Fabril.
Vargas. Serrador mecànic.

Aquest Consell Directiu va patir alguna modificació, ja que l’abril de 1909 estava format per:

Secretari General: Josep Roman
Secretari primer: Enric Demestres
Secretari segon: Luciano Rico
Tresorer: Antoni Badía
Comptador: Joan Escandell
Vocals,
Castillo, Bautista
Castillo, José
Ferrer (o Herrer), Rosendo
Ferrer, Josep
Gandía, Aldolfo
Herrer, Timoteo
Herreros Miquel, Tomas
Moreno, Justo
Salas, Tomàs
Salvat, José
Sans (o Sanz), Miquel
Sans, Joan
Seguí, Salvador.

Mesos després, seguint les disposicions dels estatuts i d’acord amb l’article 8è (segons el qual Solidaritat Obrera celebraria anyalment un congrés), el diumenge dia 13 de juny de 1909 es va reunir el Consell Directiu de la Confederació per perfilar la convocatòria del segon Congrés de la Confederació Regional. El congrés es va convocar per als dies 24, 25 i 26 de setembre de 1909 mitjançant una circular datada el dia 19 de juny, que incloïa la proposta dels temes a debatre en el Congrés.

     Els temes eren:

  • Punt 1er. El Sindicalisme a base múltiple.
  • Punt 2on. Cases per a obrers.
  • Punt 3er. Creació d’establiments per compte de Solidaritat Obrera.
  • Punt 4rt. Forma de la seva marxa. Els seus beneficis.
  • Punt 5è. La cooperació de consum i producció agrícola, és el camí més directe per arribar a la emancipació de l’obrer ?
  • Punt 6è. Cooperació i col•lectivisme.
  • Punt 7è. Mitjans per aconseguir la jornada de vuit hores per a tots els obrers en general, com més aviat millor.
  • Punt 8è. Salari mínim.
  • Punt 9è. Considerant les incidències ocorregudes durant l’interregne de l’anterior congrés a l’actual, i malgrat els acords presos en l’anterior Congrés, com creu l’actual que han de resoldre’s en definitiva la injusta existència de dues societats d’un mateix ofici ?
  • Punt 10. Tenint en compte que en l’incident de “lluita de classes” ocorregut entre l’Art d’Imprimir, “Solidaridad Obrera” i “El Progreso”, alguns sindicats s’han posat al costat de la burgesia donant-se de baixa de la Confederació Regional, creu el Congrés que es pot continuar considerant a aquests sindicats com de resistència al capital, o en cas contrari, autoritzar-se la creació de nous sindicats del mateix ofici o ram de treball?
  • Punt 11è. Ja que alguns sindicats de fora de la regió han sol•licitat l'ingrés a la Confederació Regional, creu convenient o necessari el Congrés ampliar a nacional el caràcter de la Confederació?

Cal entendre que el darrer punt era extremadament enverinat, perquè a nivell "nacional" existia, i amb uns fonaments sòlids la UGT, però que a Catalunya passava per un dels moments més baixos de la seva afiliació. (677 afiliats agrupats en deu seccions, totes de Barcelona i província).

Malauradament aquest congrés no es va poder celebrar pels funestos esdeveniments de la Setmana Tràgica i la posterior repressió i clausura dels locals socials de los organitzacions obreres. Malgrat tot la Confederació es va refer i l’estiu de 1910 va convocar el segon congrés de Solidaritat Obrera, que se celebraria a Barcelona els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1910. En aquest congrés es prendria l’acord (per 84 vots a favor, 14 en contra i 3 abstencions) de constituir una nova confederació obrera a nivell estatal, seria la Confederació Nacional del Treball, la CNT.
Va publicar el que seria el més important periòdic obrerista fins l’any 1939, “Solidaridad Obrera”.