Resum cronològic del Sindicalisme Catòlic a l'Estat.


El sindicalisme catòlic tingué molt poc arrelament a Catalunya. Tampoc el tingué a la resta de l'Estat, llevat d'Euskadi i d'algunes comarques mineres del nord. També cal destacar el sindicalisme catòlic-agrari del País Valencià. 

Tot seguit exposem un resum cronològic d'aquest sindicalisme a l'Estat.

1864
Manresa. El Valencià jesuïta Antoni Vicent funda el primer Cercle d'Obrers Catòlics que, per l'exili dels jesuïtes, no tindrà continuïtat fins el 1880.

1880
El clergue Antoni Vicent, organitza els Cercles d'Obrers Catòlics a la diòcesi de Tortosa, que estengué després al País Valencià.

1893
El mes de maig se celebra a València la primera Assemblea Nacional de Cercles d'Obrers Catòlics, amb assistència de més de 100 delegats que representaven 98 cercles. . S'elaboren uns estatuts que en el seu preàmbul deia: Todas las Asociaciones catòlico-obreras deben organizarse por Diócesis, con un Consejo diocesano al frente, el cual estarà en relación con el Consejo Nacional.

1893
Segons el jesuïta Antoni Vicent en tot Espanya hi ha constituïts 135 Cercles amb uns 41.267 socis.

1894
Se celebra a Tarragona un nou congrés de Cercles d'Obrers Catòlics i es decideix constituir la Federació de Gremis Agrícoles de Catalunya, intentant agrupar camperols i propietaris.

1896
Madrid. Segona assemblea dels Cercles d'Obrers Catòlics.  Es constitueix el Consejo Nacional de Corporaciones Católico-Obreras, presidida pel Bisbe de Madrid-Alcalà i de vice-president el marquès de Comillas.

1902
Santiago de Compostela. Se celebra un congrés d'Associacions Catòlico-Obreres, plantejant-se simbòliques reivindicacions específicament obreres recollides en les conclusions finals.

1905
Bilbao. Es constitueixen una Federació de Sindicats Catòlico-Agraris, formada per propietaris, jornalers i parcers.

1907, 13 de juny 
Barcelona. El jesuïta Gabriel Palau funda la "Unió Professional de Dependents i Empleats de Comerç". Les progressistes idees de Gabriel Palau no foren acceptades per l'oligarquia catòlica i fou traslladat a Buenos Aires l'any 1916.

1908
El Consell Nacional de Corporacions Catòliques publica les xifres següents: 254 centres obrers, 166 sindicats agrícoles i 10 sindicats industrials.

1909
Creació de la Federació de Sindicats catòlics de València (amb una base agrària).

1910
Creació de la Federació de Sindicats Catòlics-Agraris de La Rioja i Burgos.

1911
Bilbao. L'onze de juny es funda el sindicat "Solidaridad de Obrers Vascos", d'inspiració cristiana i nacionalista. Hi participen 178 delegats.  Aquest sindicat no serà dirigit per la jerarquia eclesiàstica.

1912, 6 de maig. 
Jerez. Amb l'empenta del frare dominic Pedro Gerard i el suport econòmic del marqués del Mérito es constitueix la Federació Local de Sindicats Catòlics-Lliures, amb la participació de set sindicats: Boters, Camperols, Dependents de Comerç, Fusters, Serrallers, Trafegadors i Oficis diversos. El gener de 1914 tenia 660 afiliats. L'any 1916 a Pamplona van formar una Federació Nacional i l'any 1923 es fusionarien amb els Sindicats Lliures de Barcelona). Van publicar: "La Voz del Trabajo" i "España Ferroviaria", entre d'altres.

1912
Creació de la Federació de Sindicats Catòlics-Agrícoles d'Alava i Madrid.

1912
L'Associació d'Obrers Catòlics de Moreda d'Aller (Astúries), promoguda pel Marquès de Comillas propietari de les mines, es converteix en Sindicat Catòlic d'Obrers Miners d'Astúries.

1912
Mor el jesuïta Antonio Vicent.

1914, febrer. 
Un altre dominic José Gafo funda el Sindicat de Ferroviaris Lliures de Madrid, amb la mateixa estructura del sindicats catòlics (a més de José Gafo dirigia el sindicat un consiliari representant del bisbe), però sense el distintiu de "catòlic" en la seva nomenclatura. També entre el sindicalisme confessional s'hi feien capelletes.

1915
El Cardenal Aguirre fa un projecte de Central Sindical Catòlica.

1915
Creació de la Federació de Sindicats Catòlics de Valladolid i La Mancha.

1916, juny. 
La jerarquia eclesiàstica defenestra a Pedro Gerard i a l'octubre a Gabriel Palau.

1916
Valladolid. Constitució de la Confederació Nacional Catòlico-Agrària amb 18 federacions: Astorga, Bilbao, Burgos, Ciudad Real, Ciudad Rodrigo, Cuenca, Logroño, Madrid, Nava (Asturias), Palencia, Pamplona, Salamanca, San Sebastián, Santander, Saragossa, Soria, València i Valladolid. Establí la seva seu a Madrid.

1916
Pamplona. Es constitueix la Federació Nacional de Sindicats Catòlics-Lliures. Tingué una escassa activitat i es dissolgué el 1922.

1917, maig
Tortosa. Sota l'empenta del clergue Àngel Querol el dia 25 de maig es constitueix la primera Federació Catòlico-Agrària del Principat, la Federació de l’Ebre (del bisbat de Tortosa), amb representants de 17 sindicats. (només en coneixem el nom de setze), Arnés, Ascó, Bitem, Deltebre (Jesús), El Perelló, El Pinell de Brai, La Cava, La Galera, Masdenverge, Prat del Comte, Roquetes, Sant Jaume (Tortosa), Santa Bàrbara, Tivissa, Ulldecona i Vandellós.
Aquesta federació i les que s'anaren constituint (Barcelona, Berga, Girona, Lleida, Seu d'Urgell, Tarragona i Vic) naixien apadrinades per les seus episcopals, i s'estengueren pel Principat a redós de les parròquies (relació de localitats amb presència de Sindicats Catòlico-Agraris).

1917
L'Anuari Social indica que existeixen 23 federacions Catòlico-Agràries amb els següents sindicats:

Localitat Nombre de sindicats
Astorga

84 sindicats

Asturias (Nava)

14 sindicats

Asturias (Oviedo)

sense dades

Barcelona

sense dades

Burgos

127 sindicats

Ciudad Rodrigo

36 sindicats

Cuenca

15 sindicats

Guipúscua

sense dades

La Mancha

18 sindicats

La Rioja

148 sindicats

Madrid

32 sindicats

Múrcia

25 sindicats

Navarra

99 sindicats

Osma

47 sindicats

Palència

106 sindicats

Salamanca

40 sindicats

Santander

sense dades

Saragossa

sense dades

Segóvia

sense dades

Tortosa

17 sindicats

València

57 sindicats

Valladolid

125 sindicats

Vizcaya

41 sindicats

   

1919, 2 de febrer
Mor el dominic Pedro Gerard.

1919, 20 d'abril
Madrid. Congrés de constitució de la Confederació Nacional de Sindicats Catòlics-Obrers. Hi van assistir 192 delegats.

1920
La Confederación Española de Sindicatos Católicos, participa en el congrés fundacional de la Confederación Internacional de Sindicatos Cristianos (CISC) (L'Haia, 15-19 de juliol de 1920). En aquest congrés hi assisteixen 98 delegats de: 

Alemanya ............ 1.250.000 afiliats
Àustria .................... 59.000 afiliats
Bèlgica .................. 150.000 afiliats
Espanya .................. 60.000 afiliats
França ................... 100.000 afiliats
Holanda ................... 73.400 afiliats protestants
Holanda ................  170.000 afiliats catòlics
Hongria .................  190.000 afiliats
Itàlia ................... 1.250.000 afiliats
Suïssa .................... 17.500 afiliats
Txecoslovàquia .......... 7.500 afiliats

1923. 
Pamplona. El dies 30-31 de desembre de 1 de gener de 1924 se celebra una Assemblea Interregional per unir els pocs sindicats catòlics-lliures existents i els anomenats Lliures, al davant dels quals estaven els Lliures de Barcelona i al darrera el projecte de José Gafo. D'aquesta Assemblea en sortirà la Confederación de Sindicatos Libres de España. Hi van assistir 64 delegacions de 114 sindicats d'Aragó, Castella, Catalunya, Guipúscoa, Llevant i Navarra. Aprofitant la dictadura del general Primo de Rivera els Sindicats Lliures s'estengueren pel nord de l'Estat, ocupant Comitès Paritaris i posant vocals als Consells de les Diputacions.

1929
La Confederació Nacional de Sindicats Catòlics d'Obrers tenia afiliades les següents federacions.
Avila Federació de Sindicats Catòlics de Obrers
Azcoitia Confederació de Sindicats Obrers de San José
Barcelona Federació Obrera Catòlica
Bilbao Federació Obrera Catòlica de Vizcaya
Burgos Federació Local de Sindicats Professionals Catòlics-Obrers.
Irún Federació Local de Sindicats Catòlics d'Obrers
Madrid Federació Local de Sindicats Profesionales
Moreda de Aller Sindicat Catòlic de Miners Espanyols
Múrcia Federació Regional de Sindicats Catòlics de Obrero
Paléncia Unió de Sindicats Catòlics Obrers de Palència i la seva província.
Palma de Mallorca Federació Obrera Catòlica
Pamplona Federació de Sindicats Catòlics d'Obrers
San Sebastián Federació Local de Sindicats Catòlics
Saragossa Federació de Sindicats Catòlics d'Obrers
Palma (Sevilla) Federació Local de Sindicats Catòlics d'Obrers
Pamplona Federació Local de Sindicats Catòlics d'Obrers
Tolosa Federació Local de Sindicats d'Obrers Catòlics
València Federació Regional dls Obrers Catòlics de LLevant
Valladolid Sindicat Catòlic de Ferroviaris Espanyols
Valladolid Unió de Sindicats Catolics d'Obrers
Vitoria Federació Local de Sindicats Catòlics d'Obrers
Zamora Federació de Sindicats Professionals

1932.
Els Sindicats Lliures del nord d'Espanya adopten el nom de Sindicats Professionals i els dies 29 d'octubre – 1 de novembre, celebren un congrés per constituir la Confederació Vasco-Navarra de Sindicats Professionals. Aquest congrés significà el trencament amb els Lliures de Barcelona.

1933
Amb la pressió dels dirigents dels Sindicats Catòlics, la jerarquia eclesiàstica organitza a Madrid la Setmana Social (interrompudes des de 1912). La ponència sobre Associacions Obreres destacava " ...estem en els llindars d'un nou sindicalisme". La Setmana Social següent se celebrà a Saragossa l'any 1934 i la ponència fou dirigida per Alberto Martín Artajo, que anys més tard seria ministre en la dictadura del general Franco.

1935, 19-22 de desembre. 
Madrid. Es funda la Confederació Espanyola de Sindicats Obrers (CESO), que unia el sindicalisme catòlic i l'anomenat sindicalisme professional. Hi van assistir delegats de la Confederació Nacional de Sindicats Catòlics, de Sindicats Catòlics no adscrits a la Confederació Nacional, delegats dels Sindicats Lliures, de la Falange Española i de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS). Van ser-hi representats 1058 sindicats, amb prop de 276.400 afiliats. Àngel Salvador en serà el seu secretari general. Després d'aquest congrés el dominic José Gafo va dir "els partits de dretes saben, des d'ara, que compten amb un suport popular".

1936, 4 d'octubre.
Madrid. El dominic José Gafo és assassinat en sortir de la presó Model.