| Resum cronològic
del Sindicalisme Catòlic a l'Estat.
El sindicalisme catòlic
tingué molt poc arrelament a Catalunya. Tampoc el tingué
a la resta de l'Estat, llevat d'Euskadi i d'algunes comarques mineres del
nord. També cal destacar el sindicalisme catòlic-agrari del
País Valencià.
Tot seguit exposem un resum
cronològic d'aquest sindicalisme a l'Estat.
1864
Manresa. El Valencià
jesuïta Antoni Vicent funda el primer Cercle d'Obrers Catòlics
que, per l'exili dels jesuïtes, no tindrà continuïtat
fins el 1880.
1880
El clergue Antoni Vicent,
organitza els Cercles d'Obrers Catòlics a la diòcesi de Tortosa,
que estengué després al País Valencià.
1893
El mes de maig se celebra a
València la primera Assemblea Nacional de Cercles d'Obrers Catòlics,
amb assistència de més de 100 delegats que representaven
98 cercles. . S'elaboren uns estatuts que en el seu preàmbul deia:
Todas las Asociaciones catòlico-obreras deben organizarse por
Diócesis, con un Consejo diocesano al frente, el cual estarà
en relación con el Consejo Nacional.
1893
Segons el jesuïta Antoni
Vicent en tot Espanya hi ha constituïts 135 Cercles amb uns 41.267
socis.
1894
Se celebra a Tarragona un nou congrés de Cercles d'Obrers Catòlics
i es decideix constituir la Federació de Gremis Agrícoles
de Catalunya, intentant agrupar camperols i propietaris.
1896
Madrid. Segona assemblea dels
Cercles d'Obrers Catòlics. Es constitueix el Consejo Nacional
de Corporaciones Católico-Obreras, presidida pel Bisbe de Madrid-Alcalà
i de vice-president el marquès de Comillas.
1902
Santiago de Compostela.
Se celebra un congrés d'Associacions Catòlico-Obreres, plantejant-se
simbòliques reivindicacions específicament obreres recollides
en les conclusions
finals.
1905
Bilbao. Es constitueixen
una Federació de Sindicats Catòlico-Agraris, formada per
propietaris, jornalers i parcers.
1907, 13 de juny
Barcelona. El jesuïta
Gabriel Palau funda la "Unió Professional de Dependents i Empleats
de Comerç". Les progressistes idees de Gabriel Palau no foren acceptades
per l'oligarquia catòlica i fou traslladat a Buenos Aires l'any
1916.
1908
El Consell Nacional de Corporacions
Catòliques publica les xifres següents: 254 centres obrers,
166 sindicats agrícoles i 10 sindicats industrials.
1909
Creació de la Federació
de Sindicats catòlics de València (amb una base agrària).
1910
Creació de la Federació
de Sindicats Catòlics-Agraris de La Rioja i Burgos.
1911
Bilbao. L'onze de juny es
funda el sindicat "Solidaridad de Obrers Vascos", d'inspiració cristiana
i nacionalista. Hi participen 178 delegats. Aquest sindicat no serà
dirigit per la jerarquia eclesiàstica.
1912, 6 de maig.
Jerez. Amb l'empenta del
frare dominic Pedro Gerard i el suport econòmic del marqués
del Mérito es constitueix la Federació Local de Sindicats
Catòlics-Lliures, amb la participació de set sindicats: Boters,
Camperols, Dependents de Comerç, Fusters, Serrallers, Trafegadors
i Oficis diversos. El gener de 1914 tenia 660 afiliats. L'any 1916 a Pamplona
van formar una Federació Nacional i l'any 1923 es fusionarien amb
els Sindicats Lliures de Barcelona). Van publicar: "La Voz del Trabajo"
i "España Ferroviaria", entre d'altres.
1912
Creació de la Federació
de Sindicats Catòlics-Agrícoles d'Alava i Madrid.
1912
L'Associació d'Obrers
Catòlics de Moreda d'Aller (Astúries), promoguda pel Marquès
de Comillas propietari de les mines, es converteix en Sindicat Catòlic
d'Obrers Miners d'Astúries.
1912
Mor el jesuïta Antonio
Vicent.
1914, febrer.
Un altre dominic José
Gafo funda el Sindicat de Ferroviaris Lliures de Madrid, amb la mateixa
estructura del sindicats catòlics (a més de José Gafo
dirigia el sindicat un consiliari representant del bisbe), però
sense el distintiu de "catòlic" en la seva nomenclatura. També
entre el sindicalisme confessional s'hi feien capelletes.
1915
El Cardenal Aguirre fa un
projecte de Central Sindical Catòlica.
1915
Creació de la Federació
de Sindicats Catòlics de Valladolid i La Mancha.
1916, juny.
La jerarquia eclesiàstica
defenestra a Pedro Gerard i a l'octubre a Gabriel Palau.
1916
Valladolid.
Constitució de la Confederació Nacional Catòlico-Agrària
amb 18 federacions: Astorga, Bilbao, Burgos, Ciudad Real, Ciudad Rodrigo,
Cuenca, Logroño, Madrid, Nava (Asturias), Palencia, Pamplona, Salamanca,
San Sebastián, Santander, Saragossa, Soria, València i Valladolid.
Establí la seva seu a Madrid.
1916
Pamplona. Es constitueix la
Federació Nacional de Sindicats Catòlics-Lliures. Tingué
una escassa activitat i es dissolgué el 1922.
1917, maig
Tortosa. Sota l'empenta del
clergue Àngel Querol el dia 25 de maig es constitueix la primera
Federació Catòlico-Agrària del Principat, la Federació
de l’Ebre (del bisbat de Tortosa), amb representants de 17 sindicats.
(només en coneixem el nom de setze), Arnés, Ascó,
Bitem, Deltebre (Jesús), El Perelló, El Pinell de Brai,
La Cava, La Galera, Masdenverge, Prat del Comte, Roquetes, Sant Jaume
(Tortosa), Santa Bàrbara, Tivissa, Ulldecona i Vandellós.
Aquesta federació i les que s'anaren constituint (Barcelona, Berga,
Girona, Lleida, Seu d'Urgell, Tarragona i Vic) naixien apadrinades per
les seus episcopals, i s'estengueren pel Principat a redós de les
parròquies (relació de localitats
amb presència de Sindicats Catòlico-Agraris).
1917
L'Anuari Social indica que
existeixen 23 federacions Catòlico-Agràries amb els següents
sindicats:
| Localitat |
Nombre de sindicats |
| Astorga |
84 sindicats |
| Asturias (Nava) |
14 sindicats |
| Asturias (Oviedo) |
sense dades |
| Barcelona |
sense dades |
| Burgos |
127 sindicats |
| Ciudad Rodrigo |
36 sindicats |
| Cuenca |
15 sindicats |
| Guipúscua |
sense dades |
| La Mancha |
18 sindicats |
| La Rioja |
148 sindicats |
| Madrid |
32 sindicats |
| Múrcia |
25 sindicats |
| Navarra |
99 sindicats |
| Osma |
47 sindicats |
| Palència |
106 sindicats |
| Salamanca |
40 sindicats |
| Santander |
sense dades |
| Saragossa |
sense dades |
| Segóvia |
sense dades |
| Tortosa |
17 sindicats |
| València |
57 sindicats |
| Valladolid |
125 sindicats |
| Vizcaya |
41 sindicats |
| |
|
1919, 2 de febrer
Mor el dominic Pedro Gerard.
1919, 20 d'abril
Madrid. Congrés de constitució
de la Confederació Nacional de Sindicats Catòlics-Obrers.
Hi van assistir 192 delegats.
1920
La Confederación
Española de Sindicatos Católicos, participa en el congrés
fundacional de la Confederación Internacional de Sindicatos Cristianos
(CISC) (L'Haia,
15-19 de juliol de 1920). En aquest congrés hi assisteixen 98 delegats
de:
Alemanya ............
1.250.000 afiliats
Àustria ....................
59.000 afiliats
Bèlgica ..................
150.000 afiliats
Espanya ..................
60.000 afiliats
França ...................
100.000 afiliats
Holanda ...................
73.400 afiliats protestants
Holanda ................
170.000 afiliats catòlics
Hongria .................
190.000 afiliats
Itàlia ...................
1.250.000 afiliats
Suïssa ....................
17.500 afiliats
Txecoslovàquia ..........
7.500 afiliats
1923.
Pamplona. El dies 30-31
de desembre de 1 de gener de 1924 se celebra una Assemblea Interregional
per unir els pocs sindicats catòlics-lliures existents i els anomenats
Lliures, al davant dels quals estaven els Lliures de Barcelona i al darrera
el projecte de José Gafo. D'aquesta Assemblea en sortirà
la Confederación de Sindicatos Libres de España. Hi van assistir
64 delegacions de 114 sindicats d'Aragó, Castella, Catalunya, Guipúscoa,
Llevant i Navarra. Aprofitant la dictadura del general Primo de Rivera
els Sindicats Lliures s'estengueren pel nord de l'Estat, ocupant Comitès
Paritaris i posant vocals als Consells de les Diputacions.
1929
La Confederació Nacional
de Sindicats Catòlics d'Obrers tenia afiliades les següents
federacions.
| Avila |
Federació de Sindicats Catòlics de Obrers |
| Azcoitia |
Confederació de Sindicats Obrers de San José |
| Barcelona |
Federació Obrera Catòlica |
| Bilbao |
Federació Obrera Catòlica de Vizcaya |
| Burgos |
Federació Local de Sindicats Professionals Catòlics-Obrers. |
| Irún |
Federació Local de Sindicats Catòlics d'Obrers |
| Madrid |
Federació Local de Sindicats Profesionales |
| Moreda de Aller |
Sindicat Catòlic de Miners Espanyols |
| Múrcia |
Federació Regional de Sindicats Catòlics de Obrero |
| Paléncia |
Unió de Sindicats Catòlics Obrers de Palència i la seva província. |
| Palma de Mallorca |
Federació Obrera Catòlica |
| Pamplona |
Federació de Sindicats Catòlics d'Obrers |
| San Sebastián |
Federació Local de Sindicats Catòlics |
| Saragossa |
Federació de Sindicats Catòlics d'Obrers |
| Palma (Sevilla) |
Federació Local de Sindicats Catòlics d'Obrers |
| Pamplona |
Federació Local de Sindicats Catòlics d'Obrers |
| Tolosa |
Federació Local de Sindicats d'Obrers Catòlics |
| València |
Federació Regional dls Obrers Catòlics de LLevant |
| Valladolid |
Sindicat Catòlic de Ferroviaris Espanyols |
| Valladolid |
Unió de Sindicats Catolics d'Obrers |
| Vitoria |
Federació Local de Sindicats Catòlics d'Obrers |
| Zamora |
Federació de Sindicats Professionals |
1932.
Els Sindicats Lliures del nord
d'Espanya adopten el nom de Sindicats Professionals i els dies 29 d'octubre
– 1 de novembre, celebren un congrés per constituir la Confederació
Vasco-Navarra de Sindicats Professionals. Aquest congrés significà
el trencament amb els Lliures de Barcelona.
1933
Amb la pressió dels
dirigents dels Sindicats Catòlics, la jerarquia eclesiàstica
organitza a Madrid la Setmana Social (interrompudes des de 1912). La ponència
sobre Associacions Obreres destacava " ...estem en els llindars d'un
nou sindicalisme". La Setmana Social següent se celebrà
a Saragossa l'any 1934 i la ponència fou dirigida per Alberto Martín
Artajo, que anys més tard seria ministre en la dictadura del general
Franco.
1935, 19-22 de desembre.
Madrid. Es funda la Confederació
Espanyola de Sindicats Obrers (CESO), que unia el sindicalisme catòlic
i l'anomenat sindicalisme professional. Hi van assistir delegats de la
Confederació Nacional de Sindicats Catòlics, de Sindicats
Catòlics no adscrits a la Confederació Nacional, delegats
dels Sindicats Lliures, de la Falange Española i de las Juntas de
Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS). Van ser-hi representats 1058 sindicats,
amb prop de 276.400 afiliats. Àngel Salvador en serà el seu
secretari general. Després d'aquest congrés el dominic José
Gafo va dir "els partits de dretes saben, des d'ara, que compten amb
un suport popular".
1936, 4 d'octubre.
Madrid. El dominic José
Gafo és assassinat en sortir de la presó Model.
|