Relació de Secretaris
del Comitè
de la
Confederació Nacional del Treball (CNT)
1910-1939

Cal dir que entre el congrés de 1911 i l’any 1915 la CNT, pràcticament, no va poder actuar ja que el Govern la va il·legalitzar sis dies després que s’acabés el congrés. La nit del dissabte dia 16 de setembre de 1911, el Comitè i altres militants de la CNT van ser detingut i la CNT posada fora de la llei. El dimarts dia 19 de setembre de 1911 el Govern va suspendre les garanties constitucionals a tot l’Estat.
La CNT va ser il·legalitzada altres vegades, la de més llarga durada en el període de la dictadura del general Primo de Rivera (1923-1929). En aquestes circumstàncies els comitès de la CNT van haver de moure's clandestinament. L’activitat clandestina comportà que els secretaris del Comitè fossin empresonats per raó del seu càrrec, més d'una vegada, cosa que comporta que algunes dates siguin de difícil verificació, però en tot cas considerem que en el seu conjunt són prou aclaridores.

1910-1914 Josep Negre. Elegit el 19 de novembre de 1910 i confirmat després del congrés de 1911. Abans ja havia estat secretari del Comitè de la Confederació Regional de Societats de Resistència -Solidaritat Obrera-, que organitzà el congrés de 1910.
Els altres components del Comitè elegit van ser:
Secretari segon, Timoteo Herrer
Secretari tercer, Miguel Permanyer
Tresorer, P. (Pere ?) Ferrer
Comptador, Joan Martí
Encarregat de la confecció del periòdic “Solidaridad Obrera”
Joaquim Bueso.
Administrador del periòdic, Rafael Ávila.
Vocals:
Emili Corominas, Joan Baptista Esteve, J. Fernández, J. Roca, Joaquim Solà, Miguel ? Vidal, J. Vives i Francesc Ullod.
1915-1916 Manuel Andreu Colomer. Ocupà el càrrec des dels primers moments de la reorganització de la CNT (octubre/novembre), fins l’agost de 1916.
Altres components d'aquest Comitè van ser:
Manuel Andreu Colomer.
Secretari ajudant, Josep Triadó.
secretari ajudant, Francesc Miranda Concha.
Tresorer, Manuel Solanas.
1916-1917 Francisco Jordán. Elegit després del Ple Nacional del 24 d’agost de 1916. Empresonat el febrer de 1917, presentà la dimissió. (Va ser assassinat el 30 de juny de 1921).
1917-1918 Francesc Miranda Concha. Elegit després de l’Assemblea Regional de l’11 de març de 1917. Fou empresonat després de la vaga general revolucionària de l’agost de 1917 fins el més de desembre. Interinament ocupà el càrrec Manuel Buenacasa.
1918-1918 Manuel Buenacasa Tomeo. Elegit l’agost de 1918. Empresonat el desembre de 1918 seria substituït per Evelio Boal el gener de 1919.
Els altres components del Comitè elegit van ser:
Secretari primer, Evelio Boal. Sindicat d’Arts Gràfiques
Secretari d’actes, Vicenç Gil. Sindicat de Tintorers
Comptador, Josep Ripoll. Sindicats dels Cilindradors.
Tresorer, Andreu Miquel. Sindicat dels Carreters.
Aquest Comitè es va ampliar el més d’octubre de 1918 amb,
Francesc Botella. Metal·lúrgic
Josep Casas. Construcció.
Josep Vernet (o Bernet). Alimentació.
Francesc Puig. Ram de la Pell
Domingo Martínez. Vidrier.
1919-1921 Evelio Boal. El gener de 1919 va substituir provisionalment Manuel Buenacasa. Va ser confirmat en el càrrec en el segon congrés confederal de la CNT (Madrid, desembre de 1919). Va ser empresonat el mes de març de 1921 i assassinat el 17 de juny de 1921 pel procediment de la llei de fugues.
Els altres components d'aquest comitè van ser,
Vicenç Gil.
Manuel Buenacasa.
Francesc Botella.
Josep Casas.
Andreu Miguel,
Domingo Martínez.
Josep Vernet.
Francesc Puig.
En aquest Comitè se li va afegir (desconeixem la data)
Antoni Feliu, que va exercir de Tresorer. Feliu seria assassinat, juntament amb Evelio Boal, en sortir de la comissaria de policia el 17 de juny de 1921.
1921 Andreu Nin i Pérez. Elegit el mes de març, ocupà el càrrec fins el mes de maig. Assassinat per agents stalinistes l'any 1937.
1921-1922 Joaquim Maurin i Julià. Va ser elegit l’agost 1921 (Ple ampliat, Madrid, 14-15 d’agost). Ocupà el càrrec fins el 22 de febrer de 1922 en que seria empresonat.
1922 Joan Peiró i Belis. Exercí de secretari del Comitè des de finals de febrer fins el mes de desembre. Va ser afusellat pels franquistes.
1922-1923 Salvador Seguí i Rubinat. Desembre de 1922 - 10 de març de 1923. Fou assassinat per pistolers a sou de l’oligarquia patronal.
1923 (juliol) En el Ple de regionals celebrat a València, es decideix que el Comitè de la CNT es traslladi a Sevilla.
1923 Manuel Adame Misa. Empresonat el 16-08-1923.
1923 Paulino Díez Martín (agost-desembre) Empresonat el 25-12-23.
Altres components d'aquest comitè van ser,
Pedro Vallina i Manuel Pérez (que exercí de comptador).
  El comitè de la CNT es trasllada a Saragossa
1924 José Gracia Galán. (abril 1924 - 2 de juny de 1924). En aquesta darrera data va ser empresonat tot el Comitè .
Altres components d'aquest comitè van ser:
Ángel Benito García. Nicasio Domingo Gascó. José Montuenga Galvano. Ángel Peribáñez Ranera. Fernando Ramos Sánchez. José Torregrosa. Salvador Valero Bercé.
  El comitè de la CNT es trasllada a Gijón.
1925-1926 Avelino González Mallada i després l'any 1926 ho seria
Segundo Blanco González, que va ser empresonat a finals de 1926.
  El comitè es trasllada a Barcelona (algunes fonts el situen a Badalona)
1928-1929 Joan Peiró. Elegit en un Ple clandestí celebrat a Madrid el gener de 1928. Va exercí el càrrec fins el maig o juny de 1929.
Altres components d'aquest comitè van ser:
Tresorer. Serafí Castelló Pena.
Manuel Mascarell i Calvet. Antoni García Birlán. Hermós Plaja i Saló. Pere Foix Casas. Joan Roigé. Jesús Rodríguez.
1929-1930 Ángel Pestaña Núñez.
D'aquest comitè també en va formar part Narciso Marcó.
1930 Progreso Alfarache Arrabal. Juny-desembre. Empresonat el mes d'octubre de 1930, interinament va ocupar la secretaria Francesc Martínez Simó (conegut com Francesc Arín), que ja formava part del Comitè.
Altres components d'aquest comitè van ser:
Ángel Pestaña. Manuel Rivas. Rafael Baldó. Manuel Germán. Ramon Artoneda.
1930-1931 Francesc Arín (afusellat pels franquistes).
1931-1932 Ángel Pestaña. Desembre 1931 - març 1932.
1932-1933 Manuel Rivas. Elegit el 19 de març de 1932, ho va ser fins el gener de 1933 en que fou empresonat.
Altres components d'aquest comitè van ser:
Ricardo Sanz Asensio, vicesecretari. Sindicat Mercantil.
Marcos Alcón. Sindicat del Vidre. Miquel Terrén. Sindicat de telèfons. Ricardo Peña. Sindicat del transport. Joan García Oliver. Sindicat Fabril i tèxtil.
Nota: En el Ple de sindicats de la CRTC celebrat a Barcelona del 5 al 13 de març de 1933, van representar el comitè de la CNT Marcos Alcón, Manuel Rivas i Vicente Pérez Combina.
  L'any 1934 el Comitè de la CNT fixa la residència a Saragossa i després l'any 1936 a Madrid.
1934-1935 Miguel Yoldi Beroiz (probablement des de desembre de 1933) fins el febrer de 1935.
1935-1936 Horacio Martínez Prieto. Com a secretari del Comitè va obrir el IV Congrés de la CNT (Saragossa, maig de 1936). Va estar empresonat a Bilbao i provisionalment ocupà el càrrec David Antona. Martínez Prieto reassumí el càrrec, a Madrid, del setembre al novembre de 1936. Dimití (o el van fer dimitir) el 18 de novembre de 1936.
1936 David Antona Domínguez (o Rodríguez) El 18 de juliol de 1936 estava empresonat i els seus companys de la CNT el van treure de la presó. Ocupà el càrrec com a secretari provisional del juliol a setembre. El Comitè residia a Madrid.
1936-1939 Marià Rodríguez Vázquez. Se’n va fer càrrec el novembre de 1936. L’any 1939 va firmar el contracte de dipòsits dels arxius de la CNT.