1936 
Juny: es funden les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya.
21 de Juliol: neix el periòdic "Treball". Pere Ardiaca en serà el seu primer Director.
23 de Juliol: Es funda el PSUC , per fusió de la Unió Socialista de Catalunya, la Federació Catalana del PSOE, el PCC i el PCP. Joan Comorera és elegit Secretari General.
Setembre: el PSUC entra a formar part del govern de la Generalitat presidit per Lluís Companys.

1937
Maig: enfrontament armat entre el Govern de la Generalitat-PSUC i el POUM-CNT-FAI.
Juliol: 1a. Conferència Nacional del PSUC a Barcelona.
Juliol: el PSUC passa de 6.000 militants en el moment de la seva fundació a 60.000 .

1938
Agost: Josep Moix, dirigent del PSUC, es nomenat ministre del govern de la República.

1939
Febrer: les tropes franquistes ocupen totalment Catalunya. Els militants del PSUC que no han mort en combat, s'exilien o resten clandestins.
Març: Els dies 2 i 3 es reuneix a París el Comitè Central del PSUC, es decideix continuar la lluita antifeixista en la continuïtat del Front Popular.  És expulsat del partit el membre del comitè central i dirigent de la UGT Miquel Ferrer.
Abril: Franco dóna per acabada la guerra.
Juliol-Octubre: el PSUC és reconegut com a secció catalana de la Internacional, cas únic de reconeixement d'un partit d'una nació sense estat.

1940
Febrer: detenció de la primera direcció del PSUC a la clandestinitat. Alejandro Matos és assassinat a comissaria. Otilio Alba i Tomás Pons seran afusellats.
A Mèxic el PSUC publica "Catalunya", que durarà fins als anys 70.

1941
A finals d'any són detinguts a Lisboa Jaume Girabau, Isidoro Diéguez i Jesús Larrañaga, arribats des de Mèxic per reorganitzar el PCE i el PSUC. Lliurats a la polícia franquista van ser afusellats el 21 de gener de 1942.

1942
Un nou intent de reorganització a Barcelona acabarà amb la detenció de Vicenç Peñarroya, d’Antoni Pardinillas, Albert Assa  i la mort de Lluís Fernández "Roca".
Apareixen els primers números de "Treball", es composava d'un full per les dues cares. Primera publicació en català durant la dictadura franquista.

1943
Nous intents de reorganitzar el PSUC a Barcelona, dirigits per Andrés Paredes "Gromán", Andrés Echauri "Luis" i Piedrafita.
Arriben a Catalunya, Josep Serradell "Román" i Margarida Abril, que formen la delegació del Comitè Central per reorganitzar el PSUC.
Es reprèn la publicació de "Treball", dirigit per Joaquim Puig Pidemunt, que apareix quinzenalment.
A la presó Model es publiquen uns números doblement clandestins, de "Treball".
Un grup de militants, encapçalats per Josep de Barrio i Jordi Benejam, abandonen el partit a causa de la seva boltxevització

1944
Joan Comorera publica "La Nació en la nova etapa històrica".

1945
"Resolució de març", primera elaboració política del PSUC realitzada a
l'interior on es proposa: l'impuls de la lluita guerrillera i la unitat antifeixista, confiant en la victòria dels aliats.
A França, el PSUC comença a editar "Lluita", que serà prohibida el 1950.
EL PSUC forma part del Govern de la Generalitat a l'exili.

1946
Son afusellats els militants Francesc Serret i Joan Arévalo.
A França el PSUC publica "Quaderns de Comunisme", revista mensual d'orientació teòrica.

1947
Son detinguts més de cent militants del PSUC. Aquesta caiguda es coneguda com la "dels vuitanta".
Es dissol el govern de la República a l'exili.
Es reprèn la publicació de "Treball". Arriba a Barcelona , Gregori López Raimundo, responsable de la delegació del Comitè Central del PSUC a l'interior.

1949
Àngel Carrero Sancho, Joaquim Puig Pidemunt, Numén Mestre, i Pere Valverde són afusellats a Barcelona.
Joan Comorera, en desacord amb el canvi de línia del PSUC i PCE, és expulsat del PSUC.
La direcció del PSUC a l'exili queda formada per: Josep Moix, Rafael Vidiella, Wenceslao Colomer, Josep Romeu, Margarida Abril i Pere Ardiaca.

1950
Eduard Segrià es comdemnat a mort i executat.
Son detinguts a França 150 membres del PSUC I del PCE.

1951
Joan Comorera torna clandestinament a Catalunya a primers de 1951 per connectar a les organitzacions del Partit.
Juny: Gregori López Raimundo encapçala la llista de trenta-tres detinguts, acusats d'afavorir el moviment dels vaguistes. Després d'una campanya internacional i de recollida de signatures, seran comdemnats a quatre anys de presó com a pena màxima.

1954
És detingut a Barcelona Joan Comorera i comdemnat a 30 anys de presó.
Josep Tarradellas és elegit President de la Generalitat a l'exili amb els vots de republicans i del PSUC.
1er Congrés del PSUC a França. Nou punt de partida polític i organitzatiu. Hi participen 50 delegats de l'exili i de l'interior S'aprova la política de "reconciliació nacional". El Comitè executiu queda format per : Josep Moix (Secretari general), Margarida Abril, Pere Ardiaca, Josep Bonifaci, Emili Fàbregas, Gregori López Raimundo, Miquel Núñez, Carles Rebellón, Josep Serradell "Román", Antoni Senserrich i Rafael Vidiella.

1957
El PSUC comença a publicar " Universitat", que apareixerà fins el 1977.

1958
És detingut a Barcelona es responsable del PSUC, Miquel Núñez, que serà comdemnat a 25 anys de presó per un consell de guerra.
Es crea a la Universitat de Barcelona el Comitè de Coordinació Universitària (CCU) que agrupa als estudiants del PSUC, del MSC, la NEU, més tard del FNC.
Mor Joan Comorera a la presó de Burgos, amb el reconeixement i solidaritat dels companys comunistes que complien pena.

1959
18 de Juny: el PSUC, el MSC i el FLP, convoquen una Vaga Nacional Pacífica de 24 hores. Fracàs relatiu, malgrat que serà un antecedent de la política unitària que reeixirà el 1966.

1960
Són detinguts i empresonats els responsables del PSUC A Barcelona, Carles Rebellón i d'altres militants. El PSUC publica la revista "Horitzons", la qual prendrà aviat el nom de "Nous Horitzons".

1961
És detingut i empresonat el responsable del PSUC a Barcelona, Vicente Cazcarra.

1962
Esclat vaguista a Astúries: neixen les Comissions Obreres.
Detinguts i empresonats a Barcelona: Antoni Gutiérrez Díaz, Pere Ardiaca i altres militants.
Carta de cent-trenta intel·lectuals demanant la fi de la repressió i les llibertats democràtiques.
Fundació del Front Obrer de Catalunya (FOC). Alguns militants del FOC, s'incorporaran en diferents moments al PSUC, com Xavier Folch, Manuel Vázquez Montalbán, Àngel Abad, Alfons Carles Comín, etc.

1963
Es comdemnat a mort i afusellat a Madrid, Julián Grimau. A Barcelona es realitzen manifestacions de protesta.

1964
Es funda la Comissió Obrera Central de Barcelona, a la església de Sant Medir a Sants, amb participació d'obrers comunistes, socialistes i catòlics.
Debat intern al PCE sobre el significat i la transcendència dels canvis
econòmics a Espanya. Són expulsats del PCE Fernando Claudín i Jorge Semprún. Igualment Francesc Vicens del C.E: del PSUC.
Ruptura col.lectiva del PSUC, es forma el PCE (M-L) pro-maoista.

1965
2on. Congrés del PSUC a França. Participen 90 delegats. S'aprova una línia d'impuls al moviment estudiantil i obrer.
Gregori López Raimundo es elegit Secretari General i Josep Moix President del Partit.
Apareix "Crítica" , revista teòrica i política del sector universitari del PSUC.

1966
Es funda la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
El PSUC, conjuntament amb altres grups d'oposició, fa una crida al boicot al Referèndum de la Llei Orgànica de l'Estat.

1967
Comissions Obreres participa en la manifestació de l'Onze de setembre.

1968
La Primavera de Praga i el Maig francès son motiu de reflexió i presa de posició per part del PSUC, que condemna a la invasió soviètica de Txecoslovàquia.
Separació del PSUC dels obrers i universitaris del grup Unidad, que mesos després formarien el PCE (i).

1969
Es funda la Coordinadora de Forces polítiques de Catalunya, amb la participació del PSUC.

1971
Vaga a la Seat. La policia mata a l'obrer Antoni Ruiz Villalba, militant de CC.OO i del PSUC.
7 de novembre: es funda l' Assemblea de Catalunya a l'església de Sant Agustí de Barcelona. El PSUC hi és representat per Antoni Gutiérrez Díaz.

1972
"Treball" torna a ser editat totalment a Catalunya. Es dirigit per Joaquim Sampere, que és també secretari de redacció de "Nous Horitzons".

1973.
Gener: III Congrés del PSUC. Hi participen 200 delegats. Josep Moix i Gregori López Raimundo tornen a ser escollits President i Secretari General respectivament.
Vaga a la central tèrmica del Besòs. És mort per la policia el militant del PSUC Manuel Fernández Márquez.
Agost: Mor a Praga el President del PSUC, Josep Moix Regàs.
Amb la mort de Josep Moix, formen el secretariat Gregorio López Raimundo (secretari general), Antonio Gutiérrez Díaz, Isidor Boix, Miquel Núñez, Josep Serradell i J.M. Clariana.

1974
Un grup de militants del grup "Bandera Roja", encapçalats per Jordi Solé Tura, Alfons Carles Comín i Jordi Borja, s' incorporen al PSUC.

1975
Se celebra el cicle de conferencies "Terceres vies a Europa", primera presentació en un acte legal de les propostes polítiques dels partits antifranquistes. El PSUC hi és representat per Josep Solé Barberà, que parlà sobre el "compromís històric".
El mes de setembre són executats dos militants d'ETA i tres del FRAP, enmig de grans protestes internacionals.
20 de novembre: mor el general Franco.
10 de desembre: Primer míting públic del PSUC. Es realitza a la Universitat.

1976
Octubre: Gregori López Raimundo es detingut i alliberat al cap de poques hores.
Comencen a retornar els exiliats, entre ells el dirigent del PSUC Rafael Vidiella.

1977
Un escamot d'extrema dreta assassina al seu despatx professional al barri d'Atocha a Madrid a quatre advocats laboralistes i un empleat, militants del PCE.
L'enterrament es converteix en una gran demostració antifeixista.
3 de maig: el PSUC es legalitzat, unes setmanes després del PCE.
Juny: primeres eleccions des de 1936. El PSUC obté més de 564.000 vots. Es el segon partit més votat a Catalunya. Obté vuit diputats.
També són elegits dotze senadors de l'Entesa dels Catalans, encapçalats per Josep Benet, amb el suport de comunistes, socialistes, republicans i independents de l'Assemblea de Catalunya.
11 de setembre: gran manifestació unitària, amb un milió de catalans als carrers de Barcelona.

Restabliment de la Generalitat Provisional. Es forma un Govern d'unitat presidit per Josep Tarradellas, amb presència de dos consellers del PSUC: Antoni Gutiérrez Díaz i Ramon Espasa.
IV Congrés del PSUC a Barcelona. Hi participen 1.217 delegats. S'aprova un programa centrat en la lluita pel socialisme, en la llibertat, en la consolidació de la democràcia i en l'Autonomia de Catalunya. Gregori López Raimundo es elegit President i Antoni Gutiérrez Secretari General.

1979
Segones eleccions generals. El PSUC torna a obtenir vuit diputats. Amb el suport del PSUC és elegit el senador Josep Benet.
Eleccions municipals. El PSUC obté l'alcaldia a 34 ciutats i pobles (Sabadell, Cornellà, Badalona, Santa Coloma...) i 536 regidors.

1980
Eleccions al Parlament de Catalunya. Forta abstenció. Són elegits vint-i-cinc diputats del PSUC. Es forma un govern minoritari de la Generalitat presidit per Jordi Pujol.
Acte d'homenatge als militants del PSUC morts per la llibertat,
Mor Alfons Comín.

1981
V Congrés del PSUC. L'anàlisi de la transició és traslladada a un debat sobre la referència eurocomunista, que és ratificada en l'informe polític i eliminada en les tesis programàtiques. López Raimundo i Gutiérrez Díaz no es presenten a la reelecció. Són elegits Francesc Frutos Secretari General i Pere Ardiaca President del partit. Aquest últim serà destituït mesos després pel Comitè Central.
23 de febrer. Cop d'estat dirigit per militars. Els caps visibles són el capità general de València Milans del Bosch i el coronel de la guàrdia civil Tejero.
Conferència Nacional del PSUC, en la qual es retorna, en un ambient tens, el terme eurocomunisme a les tesis programàtiques.
El CC expulsa dotze membres Es produeix una escissió del PSUC i es formarà el PCC.

1982
VI Congrés del PSUC. Gregori López Raimundo i Antoni Gutiérrez Díaz són elegits President i Secretari General respectivament.

1983
Eleccions municipals, en les quals el PSOE obté la majoria. El PSUC recupera vots respecte a les eleccions generals, però en perd respecte a les municipals de 1979.

1984
Eleccions al Parlament de Catalunya. CiU obté majoria absoluta. El PSUC obté únicament sis diputats.

1985
A sol·licitud del PSUC, el Consell de la Generalitat trasllada a Barcelona les cendres de Joan Comorera.
VII Congrés del PSUC. Gregori López Raimundo deixa la presidència del partit. Antoni Gutiérrez Díaz, secretari general. S'aprova una renovació en el si del partit, expressada en l'elecció d'una secretaria política i l'obertura a possibles coalicions electorals amb d'altres forces d'esquerra.

1986
Eleccions generals. El PSOE obté majoria absoluta. El PSUC es presenta en coalició amb l'Entesa de Nacionalistes d'Esquerra i independents. Els resultats (123.000 vots) són per sota dels previstos, la secretaria política dimiteix. Rafael Ribó és escollit secretari general.
23 de juliol. 50 aniversari de la fundació del PSUC.
Desembre: IX Conferència Nacional del PSUC. S'aprova avançar cap a un projecte nacional d'esquerres, que mesos més tard es concretaria en la Federació Iniciativa per Catalunya.