Amb aquest nom es coneix el procés militar que es desenvolupà després de l'esclat d'una bomba al pas de la processó del Corpus al carrer dels Canvis Nous a Barcelona, el 7 de juny de 1896, i que causà 12 morts i uns 35 ferits. La repressió es dirigí contra l'obrerisme anarquista català. Foren detingudes i empresonades al castell de Montjuïc més de 400 persones, entre les quals Josep Llunas i Pujals, José López Montenegro, Joan Montseny, Teresa Claramunt, Juan Alsina, Baldomer Oller, Anselmo Lorenzo, Tarrida del Mármol, Sebastià Sunyé, Joan Baptista Esteve, i Pere Coromines. En el sumari hi van constar 87 encartats. Les diligències foren dutes a terme sense cap garantia jurídica, i les declaracions dels acusats eren obtingudes amb tortures de tota mena, que portava a cap el tinent de la guàrdia civil Narciso Portas.

Un primer consell de guerra se celebrà de l'11 al 15 de desembre de 1896, però la sentència definitiva fou dictada pel Consell Suprem de Guerra i Marina el dia 28 d'abril de 1897 a Madrid.

Les sentències foren:

A pena de mort:

Alsina, Juan
Ascheri, Tomás
Más, Luís (que es tornà boig)
Molas, José
Nogués, Antoni

A vint anys de presó:

Callis, Francisco
Ceperuelo, Antonio
Cusidó, Rafael
Melich, Jacinto
Oller, Baldomero
Pons, José
Suñé, Sebastián
Torrents, Juan
Vila, José
Vilella, Jaime

A divuit anys de presó:

Casanovas, Juan.
Caus, Epifanio
Oller, Juan Bautista

A deu anys i un dia de presó major:

Costa, Antonio
Lis, Francisco
Mesa, José
Ripoll, Mateo
Sala, Juan
Serra, Lorenzo
Soler, Cristóbal

multa de 50 pessetes (per ocultació de nom)

Toulouse Cento, José

Dos mesos d'arrest (per canvi de residència sense autorització)

Casimiro Balart,

El dia 4 de maig s'executaren els cinc condemnats a mort.

La sentència va absoldre a 63 encausats, que tot i així foren desterrats.

La barbàrie del procés provocà una intensa campanya contra el govern espanyol, encapçalada per la premsa pro-republicana ("El Nuevo Régimen", "El País", etc) i es publicà un llibre "La Barbarie Gubernamental en España" (1897), atribuït a Ricardo Mella i a Josep Prat. Posteriorment, s'inicià una campanya per a la revisió, des de les pàgines dels periòdics "El Progreso", "La Revista Blanca" i "Vida Nueva", dirigida sobretot pel reusenc Joan Montseny, Alejandro Lerroux i Pere Coromines a Madrid. Finalment, després de l'atemptat mortal contra el cap del govern Antonio Cánovas del Castillo (agost del 1897), perpetrat per l'anarquista italià Micheele Angiolillo, el nou cap de govern Sagasta permeté la tornada dels desterrats, i pel gener del 1901 dictà l'indult dels qui encara restaven empresonats.