Dirigent anarcosindicalista. Tipògraf. Participà en la fundació de Solidaritat Obrera (1907) i destacà en la vaga contra el periòdic lerrouxista "El Progreso" (1908). Fou membre del comitè de vaga que actuà durant la Setmana Tràgica del 1909. Fou secretari general de Solidaritat Obrera i obrí el congressos obrers de Barcelona de 1910 i 1911 constitutius de la CNT, de la qual en fou el primer secretari general (1910-1914) i un dels principals organitzadors. Redactor de "Solidaridad Obrera" se separà de la militància activa el 1917. Tot i així, amb la repressió de la Vaga de la Canadenca, fou empresonat a la nau "Pelayo" al port de Barcelona (1919). S'exilià a França el 1939 i els francesos l'internaren en el camp de concentració d'Argelers on morí.