Severiano Martínez Anido
El Ferrol, 1862 - Valladolid, 1938

Militar. Governador militar de Barcelona (1917-20). El 8 de novembre de 1920, el cap del govern Eduardo Dato el nomenà governador civil de Barcelona (1920-22) i el dia 30 dictava una ordre prohibint els sindicats i deportant una trentena de dirigents sindicalistes, al castell de la Mola a Maó. Amb el cap superior de la policia general Miquel Arlegui Bayones i el suport incondicional de l'oligarquia empresarial, provocà una gran espiral de violència a Barcelona. Organitzant una banda de pistolers (amb el fals Baró de Köning), fent servir els elements dels "Sindicats Lliures" i dirigint la "Llei de fugues" sembrà de morts les rengles anarcosindicalistes (solament l'any 1921 van haver 142 atemptats contra dirigents obrers). El dictador Primo de Rivera el nomenà ministre de Governació (1925-30). En proclamar-se la República s'exilià a França i no tornà fins després del Cop d'Estat del general Franco, el juliol de 1936, per unir-se als sublevats. El nou dictador el nomenà ministre d'Ordre Públic del seu primer govern (Burgos, 1938).

La flagrant i sagnant repressió del moviment obrer de Catalunya, el general la justificava així:

Jo solucioné los conflictos sociales de Barcelona, sin hacer uso de la Policía y la Guardia Civil. Lo que hice fue que se levantara el espíritu ciudadano, haciendo que desapareciera la cobardía, y recomendando a los obreros libres que por cada uno que cayera debían matar a diez sindicalistas.
(Zamora, 17 de juliol de 1927)